PROCESSÓ DEL CORPUS A GATA ( I )
Com una imatge val més que mil paraules, diu el refranyer, l’article és més gràfic que d’escriptura. Ahir, diumenge, poc més de les vuit de la vesprada, començava, al repic i volteig de campanes, la processó de la solemnitat del Corpus Christi. L’enramada del Corpus es feia visible a tots els carrers de l’itinerari en major o menor mesura. Flors, xiprer, baladre i per suposat murta. Alguns carrers pel mig, fins i tot, tenien una catifa ("alfombra") de plàstic.
Primer la creu alçada, després mares i pares de xiquetes i xiquets de Primera Comunió, després els fidels que no eren massa, tot siga dit. Al mig els comulgants d’aquest any en nombre de 37 guiats sempre per les catequistes. Escolanets, N’Alberto. I En Santiago sota palis amb l’antiquíssima custòdia.
(Al muntatge fotogràfic podeu veure quatre imatges de la processó).
2 comentarios
Un altre jove del poble -
Indignada -
Aquestes maneres de promulgar la paraula de Deu,tan antiquissimes ja com la custòdia, ens fan allunyar-nos als joves de totes les parafernàlies que romanen al seu voltant.
L'esglèsia necessita de manera urgent modernitat, proximitat a la gent, eliminar margens que encara avui marquen les distàncies entre el clero i els creients.
Tot açò crec que dista molt de la paraula que predicava Jesucrist. Estem al segle vintiú i l'esglèsia encara segueix ancorada en les pràctiques del segle dinou. Així és impossibble conquerir als cada vegada més indecisos creients.
Respecte i alabe, no així, a aquells sacerdots que ho han deixat tot per marxar a terres llunyanes, moltes vegades a patir fam i desgràcies, només amb la consequent convicció de podeer recolzar amb la paraula de Deu un gran nombre de mirades que, malgrat estar necessitades d'aliments i sobrades d'eixes desgràcies, encara guarden una gran font d'esperança.
Aquesta esperança de la que nosaltres, en la nostra societat, estem tant o més necessitats, crec que de cap manera podem adquirir-la amb els romanços de les processors, els altarets, les custòdies antiquissimes, els vestits dels pares, mares i xiquets i convits tan caríssims tots, les floretes, el baladre i, per suposat, la murta de les valls.