PARTICIPACIÓ AMB UNA POESIA SOBRE EL RIURAU A LA FONT DE L'HORTA (Teulada)

Divendres passat, vespra de la festa de la Mare de Déu, vaig participar en "Poemes en una nit d’estiu" al paratge de la Font de l’Horta. Aprofite per agraïr que em cridaren a la tretzena edició, ja són tretze anys col·laboraren, els organitzadors, "Amics de Teulada". Vos faig partíceps de l’introducció que vaig fer i de la poesia pròpia que faig recitar, que va sobre els riuraus, com bé va dir l’amic Joan Ivars es tractava d’una lloança a eixe element arquitectònic tan nostre.

"EN PRIMER LLOC, VOLDRIA FER UN CANT AL RIURAU, EIXE ELEMENT ARQUITECTÒNIC DEL CAMP, DE LES CASETES, QUE TANT HA AJUDAT A MANTINDRE EL COMERÇ DE LA PANSA I QUE ARA, GRÀCIES A LA CORRENT CONSERVADORA DELS NOSTRES POBLES, TENIM UNA RUTA DELS RIURAUS, A LA QUE TEULADA PERTANY, I TENIM GRANS RIURAUS RECONSTRUÏTS, COM A JESÚS POBRE, XÀBIA I MOLT PROP D’ACÍ, A TEULADA".

GEMECS D’UN RIURAU

SÓC UN RIURAU DE TERRA MULLADA,

SOTA LES MEUES TEULES CENTENÀRIES

VIUEN ELS JA VELLS I ARRECERATS CANYISSOS.

LA NIT ES FOSCA I ESTRELADA,

A UN CANTÓ DORMITEN LES SÀRIES,

PER UN ULL CONTEMPLE LA CALDERA BANYADA,

L’AVI ESCALDADOR FA ELS AVISOS.

COMENÇA L’ESPECTACLE:

LLEIXIU, SOSA, HERBA PANSERA,

BOTA-LI FOC A LA CALDERA, PAREIX TOT UN ORACLE.

COM A RIURAU QUE SÓC TINC DRET

A GAUDIR EN PRIMERA FILA I NO PERDREM EL MUNTATGE.

ELS INFANTS ES BARALLEN PELS PILONS,

LA MARE ESCAMPA, TALLA O NO TALLA,

DIU L’AVI POSANT-LI COLLONS.

ALLÀ FORA VEIG ELS BOUS, EL SEQUER, ELS PINATELLS,

QUINES PARAULES ESTIC DIENT?…AIXÒ ÉS COSA DE VELLS.

MIRA, HAN FET UN BON ESCALDÓ. ARA VOLEN ESMORZAR AL

CALIU DEL MEU OMBRIU.

NO MENGE COM ELLS, NI DORM COM ELLS,

PERÒ SÓC FELIÇ, PERQUÈ SI PLOU…AI SI PLOU,

ELS AGUANTARÉ FENT POLSIM, LLAMPANT I TRONANT,

PODRAN POSAR ELS CANYISSOS DE PANSA AL MEU TRASPOL,

COMPLIRÉ LA MEUA FUNCIÓ…ESTARÀ JA ACABANT.

PERÒ AIXÍ I TOT, ESTIC TRIST, NOSTÀLGIC..QUASI DE DOL,

PERQUÈ SÓC CRIDAT A L’EXTINCIÓ.

JA NO VEIG ALS MEUS GERMANS ALS POBLES DEL VOLTANT,

QUÈ S’HA FET D’ELLS?, ALGUNA COSA ESTÀ CANVIANT.

NO EM DEIXEU MAI, SÓC LA VOSTRA HISTÒRIA.

ESTIC SEGUR QUE PARLAREU DE MI,

MÉS PROMPTE O MÉS TARD

CREUREU QUE NO SÓC UNA FALÒRIA.

FONT: Foto Vero Vives.