DIA DE NADAL A GATA: el millor per reviure els costums familiars (missa, estrenes, putxero,...)

HUI ÉS LA FESTA DEL DIA DE NADAL. 25 de desembre de 2021, De la mateix manera que titulava l’article del dia l’any 2011 al blog, vull seguir fent-ho. Perque hui es dia de reviure aquells costums que pareixen quasi oblidats o dormen en el record dels majors. Aquells records i costums que de puntelletes pareixen com voler escapar de les nostres cases, com si ens fera vergonya celebrar el Nadal d’abans, dels nostres avis.

Gata encara conserva els costums, més accentuats o menys, però els conserva.

Faig les preguntes: Vosaltres encara rebeu les estrenes de Nadal? Aneu a menjar a casa l’àvia i l’avi fent honor amb un bon putxero de Nadal? Conserveu alguns altres costums d’anit, hui i demà?.

Per això, tornaré a posar-vos aquel article que vaig publicar al blog alacantí "Alicante vivo" el segon dia de nadal de 2007, en el qual col·laborava, sobre els costums nadalencs a Gata.

Pose textualment l’article i espere us agrade:

"Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l’església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall.". Si no ho feia per la nit, a l’endemà, a la missa matí. Es cantaven nadales, cançonetes del Nadal, es besava i ara encara es fa, al Nen Jesús. Es feien "estrenes" també al Jesuset.

El dia de Nadal, tota la família visitava als més vells, als avis i bisavis i allí a casa, la matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "Putxero de Nadal", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.

Però, el costum més estés en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué el de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal, que ara pareix que decau. Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. Després de dinar, començava el ritual de besar les mans: els fills als pares, els néts als avis, els nebots als oncles i sempre pronunciant la frase "màgica" i "esperançadora": DE HUI A L’ANY QUE VE, QUE SIGUEM VIUS". Com completa un usuari: "A la qual contestava l’estrenant: PER AMAR I SERVIR A DÉU". Eixa frase, tan premonitòria, donava pas a les estrenes.

Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat. Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.

El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.

Jo acabava dien a aquell article, com segueix dient ara: "el consumisme, el materialisme, l’estrés i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars."

Guarde’m, doncs, aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular, encara que sia per enyorança i record:

PER NADAL I PER CAP D’ANY, CADASCÚ AMB EL SEU COMPANY.
QUI NO TREBALLA EN TOT L’ANY, TREBALLA EL DIA DE NADAL.
PER PASQUA I PER NADAL, QUI NO ESTRENA RES NO VAL.

¡¡BON NADAL A TOTES I TOTS. FELICITACIONS A LES QUE ES DIGUEU NATIVIDAD, NOELIA I NATÀLIA. També es hui NOSTRA SENYORA DEL BETLEM. L’advocació ve des de que la Mare de Déu és part imprescindible al Portal del Betlem.

 AH... I NO ES DEIXEU MAI ELS COSTUMS, AIXÍ FAREM POBLE I FAREM HISTÒRIA!!

RECORDEU: ...I Jesús arriba al món, fill de la Verge Maria: 21 segles després de l’emigració d’Abraham; 13 segles després de l’eixida del poble d’Israel d’Egipte sota la guia de Moisés; vora 1.000 anys després de que David fou ungit com a rei; a la setmana 65 segons la profecia de Daniel; a la 194 Olimpiada;  l’any 752 de la fundació de l’Urbe i l’any 42 de l’imperi de César Octavio Augusto.

LES ESTRENES DE NADAL

Sabeu quin és l’origen de les estrenes de Nadal, que en algunes poques famílies encara perduren?

Deguem les estrenes a la reina romana Strenia. Esta diva romana tenia el seu temple a les afores de Roma i segons conta la llegenda fou el popular Rómulo, fundador de la ciutat, el que proposà als seus ciutadans realiztar un homenatge a Strenia amb rames de bosc amb l’objectiu d’assegurar un any replet de felicitat i benestar. Però, no era el 25 de desembre, era l’1 de gener al començar l’any.

Els llogarenys canviaren les rames per menjar i passaren de regalar-li’l sols a Strenia -d’ahí la paraula estrena- a també familiars i amics per a que ests també tingueren un any bo i replet d’èxit.

La nova Església va traslladar a una setmana abans per a que la strenia coincidira amb el Nadal. Altres autors deuen el seu origen als pobles celtes, que intercanviaven regals a fi d’any per atraure la bonaventura.

En 1872, a Espanya els empleats públics reberen una mitja mensualitat més com a estrena. I d’ahí a moltes empreses privades i famílies, fins a hui.

FONTS: Article de "Alicante Vivo", 26-12-2007 // www.santopedia.com. // www.viuvalencia.com // Oficis antics -els treballs i els dies- (facebook).