CONVERSES AMB PERE VICALET: músic, director, compositor i artista digital, un talent gater

La primera conversa va ser amb una gatera centenària, la segona amb un home nonagenari excepcional, la tercera amb un matrimoni d’artistes de Payasospital i hui li toca el torn a un gran músic, no menys compositor i excepcional artista digital, a més de professor, totes les tasques relacionades amb la música i la tecnologia. Un gater que respon al nom artístic de PERE VICALET i que el seu nom complet és Pedro Vicent Caselles Mulet, que va començar a la banda del seu poble, Gata, i hui, als seus 36 anys, ja és una figura musical que traspassa més enllà del nostre territori.

Comencem interessant-nos per la seua tasca lectiva, a la Universitat, i Pere ens diu:

"Majoritàriament faig classes de l’especialitat de Sonologia en la càtedra de Tecnologia
Musical del Conservatori Superior de Música de València Joaquín Rodrigo. Podríem dir-ne que el que fem, és estudiar el so des de qualsevol punt de vista. Ens fem servir
de l’ús de la tecnologia, la informàtica i l’electrònica per poder entendre’l millor i també per crear-ne de nous.

Aquesta especialitat engloba tant els estudis de producció i gravació que podria fer un productor o un tècnic de so, així com també els de composició i creació artística per mitjans digitals. A eixes àrees, cal afegir també les de psico-percepció i acústica arquitectònica, necessàries per entendre com entenem el so i l’espai que habita. Actualment, som referència ja que hem sigut el primer centre públic del país que ha instaurat aquesta especialitat al país, i també, el primer centre que va a instaurar el màster el proper curs on hi haurà assignatures des de deep learning o intel·ligència artificial aplicada a la música, fins a eines d’investigació i recerca sonora.

Pel que fa a les assignatures principals que he impartit en els darrers anys han estat molt diverses: des de Síntesi Sonora, Tecnologia i Acústica, Acústica i Tecnologia Aplicada, Psicoacústica, Acústica de Sales i Sonorització d’Esdeveniments en Viu, fins a altres assignatures com Composició Electroacústica, Imatge i So, Producció Multidisciplinar Interactiva, el Dj i Live set, Podcasting, i la que més m’agrada, que és Projectes, on els alumnes han de desenvolupar un projecte individual posant en comú els continguts de dos o més assignatures de la carrera.

Altres assignatures a destacar de l’especialitat són Màstering, Tècniques d’Estudi i Gravació, Sistemes en xarxa, Producció i Programació.

Com va anar evolucionant a la música Pedro Vicente a Pere Vicalet, des de la banda fins a hui?

Ens diu el músic: "Em resulta complex fer un resum ràpid i que s’entenga. Si em permets fer un breu repàs d’algunes de les activitats desenvolupades al llarg del temps, crec que es podrà comprendre aquesta evolució millor. És cert que al llarg del temps, no hi ha un únic punt d’inflexió, però sí diferents idees que han anat hibridant-se i consumant-se amb els anys. En els inicis, era un músic més de la banda com qualsevol altre amb no més inquietuds d’un xiquet que vol aprendre a jugar fent música.

Poc a poc, vaig introduir-me al món del Dj i després dels assajos de divendres amb la banda, anava al Magoo i a la Cass-Terrening People, al temps que cursava el Grau Professional de Música. Posteriorment, vaig deixar la música i vaig començar a estudiar Enginyeria Industrial, ja que era una carrera que condensava vàries disciplines i això m’atreia. No obstant això, posteriorment vaig abandonar
l’enginyeria per estudiar Magisteri Musical, Composició i Direcció de Cor i Orquestra, amés d’extra-acadèmicament, Direcció de Banda amb el mestre Jose Rafael Pasqual-Vilaplana.

Amb això, va tornar l’època de Dj al Terra o a Activa FM. Amb tota aquesta barrejada de formació, començaren a aparéixer els primers treballs relacionats amb l’art digital. Amb Activa Fm, anàrem a actuar a les diferents discoteques i vaig veure la necessitat de crear un software on llums i vídeo estigueren sincronitzades. I amb els coneixements adquirits prèviament, vaig crear un prototip que feia que des de la Kinect de la XBOX, es sincronitzaren llums, vídeo i so des del sensor, qui disparava els events a temps real. En aquestes actuacions amb House Distortion incloguérem també performances amb els comandaments de la Wii als festivals en els quals actuàvem.

I tot això, va ocórrer al mateix temps que des de la faceta de creador anava col·laborant amb diferents disciplines artístiques. M’agradaria destacar les obres de dansa contemporània Manage your time amb Rita Góbi (Budapest); E-@rts Hip Hop, la qual va estar nominada als premis MAX; projectes com a creador visual com El viatge de la nena; o La Paella Sònica, un projecte on vaig coincidir amb la gatera Rosa Soler; els encàrrecs com a director de l’Òpera amb electrònica estrenada
al Palau de les Arts de la rondalla d’Enric Valor La mare dels peixos; la direcció de la Banda de la Federació de Societats Musicals; l’encàrrec per celebrar el 50 aniversari de la FSMCV del Guerrer de la Valltorta, on hi havia més de 100 dispositius mòbils interactuant al mateix temps que més de 5000 escolars interpretant el seu instrument acústic per fer el record Guinness; i podria seguir... però no caldrà -es riu, entenent que són moltes i variades les tasques fetes i aconseguides per Pere-.

En definitiva, al principi eren molts camins paral·lels que no estaven interconnectats entre ells. Al llarg del temps, després de moltes hores d’estudi i dedicació així, com de la inquietud per veure similituds entre disciplines i especialitats, i també, em pense que un poc d’atzar, tot això ha confluït en el perfil d’avui a dia.

En el fons, de vegades reflexione que la meva idea principal ha estat sempre la de transcendir la zona de confort, tant per a mi mateix com pels artistes amb els quals he col·laborat, i fins i tot, transcendir inclòs la zona de les disciplines a les quals ens hem dedicat. D’alguna manera, per mitjà d’aquesta constant evolució i exploració de diferents punts en comú, he cercat també millorar i evolucionar tant a nivell personal com artístic, a més d’intentar fer reflexionar i obrir la ment de la societat a noves idees o nous punts de vista per enriquir i transformar d’alguna manera el nostre enteniment de cóm percibim el món. Tal vegada, millorar-lo, no és
la millor paraula, però si fer-lo conscient i empàtic amb l’entorn amb el qual ens construïm com a societat.

Li pregunte a Pere, si el busquen, s’ofereix, com funciona la seua assistència a events tan impressionants com el de Santiago o dirigint bandes o anant a l’estranger a fer col·laboracions?.

Si ho sabera... potser no estaria on estic a dia d’avui, ens diu tornant a riure. Em senc en la necessitat que allà on vaja, cal deixar un impacte que convide a la reflexió, que mostre altres formes de comunicació o d’acció. Pense que és important per mitjà
de l’art, fomentar la tolerància i la flexibilitat, amb tot el que això implica, per no quedar-nos ancorats en termes absoluts als quals estem acostumats dins del nostre dia a dia constant.

Això és essencial tant per a la nostra societat com per a l’art en general, ja que ens ajuda a trobar punts en comú que ens defineixen com a col·lectiu, i que necessitem adaptar per descomptat als nous temps líquids i canviants en què vivim.

D’alguna manera podem dir que la meua visió és una visió que cerca el plantejament de canvi constant conjuntament amb la innovació i que aquest plantejament siga vàlid a llarg plaç. És a dir, una adaptació constant. Per tant, crec que és important eixir de la zona de confort i explorar noves formes d’expressió i de comunicació abans que ja siga massa tard. Es pot llegir entre línies, que aquesta és una visió gens rutinària. La rutina m’avorreix. M’estanca. Conseqüentment, entenc que en els llocs on es necessita aquest trencament de rutina i, sempre que el meu perfil professional siga conegut (i ací igual és on he de treballar encara un poc més), és quan sorgeix una nova col·laboració. És en aquests moments en què podem combinar l’activitat diària de qualsevol formació amb una hibridació d’algun punt comú quepuguen tindre amb Pere Vicalet, ja siga en la faceta de creador, de director o d’artista digital.

Amb quines figures de la música has treballat, has estudiat o has compartit
experiències?

Al moment de tornar de l’estranger, cap al 2012, vaig decidir treballar amb totes les persones i artistes possibles, sobretot del món de la direcció per enriquir-me i tenir quants més “inputs” millor. Sabia que poder veure davant un mateix problema tècnic, quina era la solució que utilitzaven amb la seua experiència i poder analitzar per què havien arribat ells a eixa conclusió, a mi em feia créixer a llarg plaç. De la mateixa manera, em vaig proposar fer tants concerts com puguera fer com a director convidat, per exprimir-me i saber reaccionar al moment a les necessitats de cada agrupació. En els últims 10 anys, són molts i em resulta complex nombrar-los un a un i no deixar-me’n cap. Tot això, ha culminat en nombroses col·laboracions d’artistes o entitats que han seguit enriquint-me.

Si em permets, comente alguns noms d’espais o institucions on he col·laborat o dut a terme projectes els dos últims anys, més enllà del Conservatori Superior de Música de València. Han estat Universidade Nova de Lisboa, École National d’Art de Bourges, Université Gustave Eiffel de París, Stanisław Moniuszko Academy of Music in Gdansk (Polònia), Conservatorio Agostino Steffani di Musica de Castelfranco (Itàlia), Banda Municipal de Pereira (Colòmbia), Banda Municipal de Santiago, o la Banda Municipal de Huelva. Més a prop, han estat el Conservatori Superior de Música de Castelló o el Professional d’Alcant. Ah! I quasi m’oblide de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió a l’estrena de Peak in Tanz i del Teatre Monumental en Las noches del Monumental. Darrere cadascuna d’elles ha estat un professor, un professional, un músic o un col·lectiu de gent en la qual he compartit camí i enriquit.

La teua família i amics que diuen de totes aquestes feines teues i la teua professió?

Això ho hauríem de preguntar a ells. En qualsevol cas, em consta que estan contents. Si bé, afegiria, que parlant amb amics i coneguts del poble, sí que me n’he adonat últimament, que sí que existeix una espècie de bretxa, distanciament, o un pas més gran ara que fa uns anys. Entenc que al final, totes les experiències sumen i contribueixen a eixe distanciament, ja que d’alguna manera, jo he viscut i entés altres experiències i és complex de vegades, poder explicar el perquè d’una decissió teua, a qui no ha viscut la teua vida i no l’entén de la mateixa forma, ja que els objectius (i també els sustets) de vida, han estat diferents. Però bé, entec que res més allà del que li pugar passar a qualsevol altra persona amb vivències diferents als seus parents.

Conta’ns la teua jornada normal d’un dia qualsevol?

Uff!!! S’agobiarieu... Estudi, contestar mails, avançar feines urgents i importants, investigació de les últimes novetats en intel·ligència artificial, escoltar música, PARAR, coordinar-me en la gent en la qual tenim projectes en comú, reunions, corregir treballs d’alumnes, gestionar esglais d’última hora, canvis d’agenda, estudiar partitures, estudiar repertori, escoltar música, preparar classes, analitzar música, intente també últimament tornar
a fer un poc d’esport... D’alguna manera he entrat en una espiral ascendent després de pandèmia on s’havia de reprendre l’activitat de sobte i també a l’hora que s’havia fer l’activitat aplaçada.
Ara estic en el procés i camí d’equilibrar i relativitzar la gestió de la mateixa espiral per a que vaja cada vegada a més, però de forma relaxada per no tenir massa sustets. Quan va tot tan al mil·límetre, un esglai o tardança en la cadena, comporta molts problemes sobretot de gestió logística posterior. Espere aconseguir-ho prompte.

La tecnologia i l’era digital que ha suposat per a tu i com has aplicat la música a eixe camp?

Al principi era un joc... era un saber cóm funcionava una amplificador, un dimmer,... Durant l’etapa de Dj locutor a Activa FM va ser cóm crear música... I ahí, a les classes del productor de Ximo Bayo, em vaig adonar que el contingut era el mateix que les classes de composició electroacústica del conservatori però que aplicava a diferents àmbits, especialitats o públic.
D’altra banda, negar la tecnologia, és negar quasi tota la música que es consumeix a dia d’avui. És més bé, una necessitat o una conseqüència de voler anar més enllà del que està establert per sistema.

Com mostres Gata al món musical i digital?

La realitat és que en la majoria dels àmbits en els quals vaig habitualment, quasi ningú coneix Gata. El més proper, recorde l’anècdota que recentment a Gdansk (Polònia), vaig conéixer un músic (i trombonista) Islandés que estiuejava a Dénia i havia viscut un any a Cocentaina. No obstant això, són molts els amics i coneguts que he aconseguit que vingueren de vacances al
poble i no m’he resistit a no fer-los un tour pels nostres paratges de la Font de la Mata o la Rana, així com pels més esportistes, pujar al Serrillars o fer una volteta per la costa de la Marina en bici. Per descomptat, després sempre hem acabat fent-nos el “gelaet” de la Tramussera. Tradicions de poble que cal no perdre -torna a riure’s -.

Quins són els últims events o treballs o llocs on has assistit?

Durant l’últim mes, en primer lloc em varen cridar des d’Àpunt per parlar-los dels propers projectes que tenia, i els vaig convèncer perquè vingueren al Conservatori a veure els projectes que havien desenvolupat els alumnes de 4t curs de Sonologia, ja que les noves generacions venen fortes. PODEU VEURE AQUESTA EMISSIÓ PUNXANT ACÍ.

Quasi al mateix temps que l’emissió vaig realitzar el Taller/Concert per a Banda i Dj amb la Banda Municipal de Santiago de Compostela, a la plaça la Quintana. EL PODEU SEGUIR PUNXANT ACÍ.

Posteriorment ja vingueren els concerts de dissabtes de final de curs a @lafabricadehielo_ en València amb els alumnes de primer i segon curs; la participació en el Festival Mostra Sonora de Sueca amb l’ensemble Antara amb els alumnes de tercer; així com l’audició de l’assignatura de Dj; a més de la presentació i defensa pública dels projectes individuals i col·lectius dels alumnes de 3r i 4t de Sonologia a València. També, vaig fer un concert amb la Banda de Castalla el passat 3 de juny con combinàvem repertori de càmara amb música que ens convidava a la reflexió respecte a l’hostilitat al llarg de l’últim segle titulat “Per no oblidar”.

I tot i que no és event, però em fa il·lussió dir-ho, recentment he sabut que se m’ha concedit l’incentiu musical per l’obra Peak in Tanz, l’obra estrenada amb l’ORTVE el passat any, junt al percusionista solista Raul Benavent. Em fa il·lussió, perquè és la primera vegada que se’m concedeix l’incentiu... I ja tocava. PODEU TAMBÉ SEGUIR-HO ACÍ.

I quines actuacions són les properes?

Aquest estiu tinc programades diverses actuacions amb el Taller per a Banda i DJ, que es realitzarà a diverses localitats com Toledo, Sevilla, Alqueries (Castelló), Eliana (València), Onil (Alacant) i Madrid. També farem un concert a juliol amb la Banda de Castalla amb el programa Tributes. I a més, també tenim planificada una minigira per Colòmbia amb l’obra Peak in Tanz, conjuntament amb Raúl Benavent, a més del curs de Direcció Musical. Després de la gira per Colòmbia, faré una pausa per carregar energies. He de dir que la visita a Colòmbia té una importància especial per a mi, ja que em consciència de la realitat en la qual estem i m’ajuda també a relativitzar les necessitats bàsiques.

El darrer any, hi hagué un tuba que va caminar més de 23 hores per poder estar 3 dies fent música amb nosaltres, i tot això amb la tuba al coll per la muntanya. Aquesta dedicació i sacrifici desperten d’alguna manera el meu respecte i admiració per contribuir en aquest cas, al desenvolupament social per mitjà de l’educació musical, col·laborant amb les entitats organitzadores de Colòmbia sempre que puc, i així aportar d’alguna manera, el meu gra d’arena als àmbits humanitaris, tan necessaris, des de la Cultura i l’educació musical.

Encara que curta etapa, com va ser aquella de dirigir la banda del teu poble. Quines sensacions vas tindre?.

Aquesta breu etapa de dirigir la banda del meu poble va ser una experiència molt emocionant. Tot i que va ser curta, vaig poder gaudir-la al màxim. M’acaba de vindre a la ment, que tots estaven preocupats perquè va ploure la nit de la Revetlla. VA PLOURE!!!! I bé... són coses que passen (rises). A vegades, les coses no ixen com esperem, i això és part de la vida. En qualsevol cas, recorde la preocupació de la gent i que jo m’ho vaig prendre com una anècdota d’humor més, afegida al fet que crec que ningú ha tingut mai l’oportunitat de dirigir la revetlla durant DOS ANYS SEGUITS i que a més, aquest dia haja caigut després de totes les festes, fent de carrereta CARROSSES, QUINTADES, PAELLES I REVETLLA. El poble (i les comissions) no són conscients de l’esforç que, tot i que amb estima, li suposa als músics (i més si cap, els directors), del que suposa musicalment aquest fet.

Em passa moltes vegades que quan els directors comentem sobre les diferents tradicions de les bandes, es sorprenen molt quan els dic que el concert més important artística i musicalment de l’any per a la banda del meu poble, és el concert de festes i que es fa l’ÚLTIM DIA DE FESTES. Anècdotes a banda, per descomptat que vaig estar i estic molt agraït d’haver tingut l’oportunitat de dirigir la banda del meu poble (i també de poder sortir-ne sense massa esglais, ja que ningú és profeta a la seua terra...). Vaig quedar molt content pel compromís i respecte dels músics cap la nostra societat musical pel que fa al treball, assistència i compromís amb tots els aspectes que varem treballar, especialment de l’articulació, l’afinació i com no, de sonoritat amb la piràmide musical.

En certa manera, fou molt gratificant, poder tornar i compartir amb els qui han estat companys tot allò que he après al llarg del meu camí professional. Va ser gratificant també poder retornar a la societat musical una part del que ella em va donar a mi en els meus inicis. Quan ú té només 10 anys i passa a formar part de qualsevol societat musical, no és capaç d’entendre de la dimensió que això li pot ocasionar a la seua vida.

A dia d’avui, sóc conseqüència tot allò que vaig aprendre de base a la Banda Unió Musical de Gata de Gorgos. Així que tenir l’oportunitat de dirigir-los va ser una manera de retornar aquesta gratitud. En definitiva, una etapa curta, però plena de moments especials i aprenentatges valuosos. Tant de bo es puga repetir en un futur!. Moltes gràcies!!!!. GRÀCIES.

I gràcies li done també jo a Pere Vicalet, que ens ha desgranat la seua passió per la música, per l’era digital musicalitzada i ens ha descobert la gran valua que tenim a Gata com a música i artista digital.

FONT: Fotos extretes del facebook de Pere.