Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

DEMÀ DIA 13, ES COMPLIXEN 75 ANYS DE LA IMATGE DE LA VERGE DE FÀTIMA DE GATA. HISTÒRIA FAMILIAR DE ANTONIO SIGNES COSTA

DEMÀ DIA 13, ES COMPLIXEN 75 ANYS DE LA IMATGE DE LA VERGE DE FÀTIMA DE GATA. HISTÒRIA FAMILIAR DE ANTONIO SIGNES COSTA

La imatge que al llarg del mes de maig ocupa l’altar major de l’església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos té l’advocació de la Benaventurada VERGE MARIA DE FÀTIMA. Demà dia 13 de maig se celebra la seua Memòria i és festa a Portugal. Conta la història que a la localitat d’Aljustrel, la contemplació de la Verge suscita en molts fidels, malgrat les adversitats, l’oració i que la Verge es va aparéixer a uns Pastorets, els de Fàtima.

Però, Gata també té la seua bonica història al voltant de la mateixa imatge, que enguany complix 75 anys, i que hem conegut de primera mà gràcies a la neboda-néta de l’home devot de la Verge, que la va pagar i sofragar fa tres quarts de segle.

L’home era ANTONIO SIGNES COSTA, també conegut com Antonio "el sastre" perquè de ben jove s’en va anar a Dénia a ensenyar-se el noble art de la sastreria i allí es va quedar i residia a la capital de la comarca. Antonio era gater. Havia nascut l’any 1900 i era molt devot de la Mare de Déu de Fàtima. Va morir l’any 1991 i el van soterrar a Gata.

Cap a principis dels 40, en plena postguerra, es va organitzar un viatge a Santiago de Compostela. El nostre protagonista participava en ell. Hi hagué un atentat i els camions que els portaven van caure per una barrancada. Antonio es va encomanar a la Verge i va fer la promesa que si eixien benparats de l’accident manaria comprar una Verge de Fàtima per a l’església de Gata. I aixina va ser.

En 1945, la imatge es col·locava a la seua fornícula. Al primer any, quan la seua neboda Pepica Signes Mulet (coneguda com Pepica el Cartero) tenia 18 anys va ser majoralessa junt amb Consuelo Monfort (dona d’Eugenio) encetant les processons de la Verge. Les processons amb aquesta imatge eren molt peculiars, ja que xiquets i xiquetes vestits de pastorets i pastoretes portaven cintes que eixien de la mateixa imatge. Eren els anys 50 i 60. Després la neboda de Antonio, Pepica, s’encarregava de tindre l’altar de la Verge sempre amb les tovallones nétes i Antonio cada dissabte li portava un ram de flors a la Verge a l’església de Gata.

L’escultor li va fer també una rèplica més menuda, que Antonio va guardar sempre a sa casa i a més li van fer una corona de plata, fundint duros de plata de tota la família d’Antonio. La corona se li posava a la Verge cada any a la processó i es guardava a casa de Pepica, tenint de llautó la resta de l’any la corona. 

Als anys 90 del segle XX, quan ja no es feia eixa processó amb la imatge que està a l’església al costat dret, entre les imatges del Cor de Jesús i Jesús Natzaré, en converses de la família i el rector d’aleshores don José Ignacio Llópez, es va acordar que la corona que lluïra ja sempre fora la de plata i la de llautó passara a la Verge dormida, a la Verge d’agost.

Una bonica història devocional, que hem conegut per mig de Ana María Caselles Signes, la neboda-néta de Antonio.

FONT: Informació facilitada per la neboda-néta Ana María Caselles Signes. // Fotos composició i facebook Parròquia i arxiu familiar de Ana Mª Caselles.

0 comentarios