TANCA LES PORTES PER JUBILACIÓ EL CONEGUT BAR "AL POU" DE L’ENTRADA DE GATA. Després de 38 anys i mig al servei dels gaters i comarca

Hui dijous 16 de setembre de 2021 quedarà gravat com un dia assenyalat per a la família de Antonio Signes Signes i María Rosa Mulet Cervera. El seu bar restaurant AL POU tanca les portes per sempre, degut a la jubilació de María Rosa, ja que Antonio ja ho estava abans. 

Quan encara hi havia restes de neu dalt del Montgó d’aquella gran nevada del 12 de febrer de 1983, que va coincidir amb el darrer dissabte, i es recordava a Gata el "toll de neu" d’eixe dia, el matrimoni va obrir les portes d’un ja històric bar restaurant a l’entrada del poble al costat de la N-332, per la carretera que ve d’Ondara. Conegut també pel dibuix d’un pou amb coll estret pintat a la seua paret lateral i per estar pegada aquesta al cartell indicatiu de la població. Se li va posar el nom de AL POU per estar molt a prop del centenari "Pou de dalt" o també dit "Pou de Pedreguer" que encara es pot veure a escasos metres del bar. 

Era el 24 de febrer de 1983. Ha estat obert 38 anys i mig. Un lloc d’encontre d’amics a les pasqües, de quadrilles als esmorzars, de quintades a les festes, de pas per als vianants pel lloc on està i obria la seua terrassa en el bon temps. Esmorzars i dinars era el seu fort.

En aquestes dos setmanes últimes molta gent ha dit adéu al bar, fent els tradicionals esmorzars i recordant els inicis. Comentava María Rosa quie estava molt agraïda a tots els clients que han passat pel bar restaurant "Al Pou", no li ha faltat mai la gent.

María Rosa i Antonio ja gaudixen de la merescuda jubilació i comencen una altra etapa de la seua vida, amb més tranquil·litat.

Destaque un comentari que llisc al facebook sobre aquest reportatge i que resumix el que molts dirien:

"Cuina tradicional, casolana, gustosa, sabrosa, per a deleitar-se, per a gaudir. Dels caldos, dels putxeros, dels arrossos, dels estofats, dels embotis, dels complements due ja no es trobe als llocs. De la brasa, del secret transmés de generació en generació, i de l’àvia darrere i al costat col.laborant amb la seva aportació de coneixements culinaris. Ha estat un plaer gaudir d’aquestos menjars. I de la discreta companyia, però certa, que els propietaris han fet sentir. Com estar a casa. Felicitacions. Un Teuladí." (Juan Llobell) 

A les fotografies, uns amics fent-se l’última foto a la paret del bar i dins del pati.