HALLOWEEN O CARABASSADA? Importem fins els costums...
Comence hui divendres i durarà fins diumenge 4 de novembre una sèrie d’articles i reportatges dedicats a les pròximes dates de Tots Sants i els difunts.
Hui parlaré de "Halloween" i la comparança en els nostres costums de joves
Ja sabeu que demà per la nit la Comissió de Festes 2013 organitza la disco-mòbil de "Halloween".També sabeu i si no us ho conte que hui i demà a l’Avinguda de la Pau, als voltants de l’estació del tren, es fa una festa de eixe nom que no cal nomenar. Sabeu què en pense de tot això?. Malauradament crec personalment que és producte d’una "pobresa cultural", del poble, de les nostres arrels. Ja s’estan alçant veus en contra i seguiran alçant-se. Per què ho permetem?.
Què us sembla aquesta modalitat moderna i importada d’ultramar?. Caldria que el poble gater i els de la Marina Alta recuperaren les nostres tradicions, costums i llegendes populars al voltant de Tots Sants i els dia dels Fidels Difunts. Claramen "Ens hem americanitzat, no diguem ja europeitzat...perquè si no tocarem el tema de la crisi i això no va en aquesta crònica?.
Molt abans de que xafassen les terres de la Marina Alta les influencies anglosaxones del Halloween, en algunes comarques catalanes i valencianes, com la nostra, ja era tradició buidar carabasses i penjar-les dels balcons la nit de Tots Sants amb espelmes enceses dintre per tal de fer por a la gent. Era el nostre "Halloween" valencià?. Li podríem dir la carabassada i res d’eixe nom tan estrany?.
Altres costums
A Gata sempre Tots Sants era i és sinònim de visita al cementeri. Els inicis de la festa de tots sants data del segle IX, l’església destina aquesta festivitat a la memòria de tots els sants que van esmerçar les seves vides en la propagació i la defensa de la fe cristiana. En ella s’integren tota una sèrie de ritus cèltics, dedicats al avantpassats.
La festa de Tots els Sants o com diguem a Gata "Totsants" és doncs, una festa dedicada als familiars difunts. Era costum, fer cerimònies i oracions, oferir llums, resar tres parts del rosari, dir tres misses i tocar les campanes tota la nit, a fi, de que els difunts que encara no haguessin assolit la pau, trobessin el camí. Dels costums propis de tots sants, la que més s’ha conservat al pas del temps inexorable és la de VISITAR ALS NOSTRES DIFUNTS AL CEMENTERI. Però d’eixe costum i de tots els actes que la parròquia de Gata feia per Tots Sants, així com d’altres curiositats d’estos dies ja parlarem més endavant.
FINALMENT, JO US PROPOSE QUE DEIXEU LA VOSTRA OPINIÓ SOBRE EL QUE DIC. FARIEU ALGUNA ALTERNATIVA PER A RECUPERAR ELS NOSTRES COSTUMS O DEIXARIEU CORRER LA COSA?.
A la fotografia, el cartell de Halloween de la Comissió 2013 de Gata.
FONTS: Cronista i Pàgina a Internet: www.laketania.com.
10 comentarios
Anónimo -
Quan begues, fes-ho amb mesura que la ressaca et dura massa dies, no conduïsques i, per suposat, no intentes fer comentaris en els que ni tu mateix saps el que dius. Amb la frescoreta i un poquet de descans igual et passa; fes-me cas que hui ja és dilluns.
CRONISTA DE GATA -
A tots tres i als que vulguen fer més comentaris gràcies.
Paco -
Gràcies pel teu treball.
Com has pogut comprovar, has despertat -si és que estava dormit- l'esperit del 'maligno'. Com estem en Tots Sants, algu algun s'ha acordat del seu difunt més enyorat: El tio Paco, com algun l'ha cridat. Crec que tu pretenies fer una semblança de com es vivia abans esta important commemoració en el nostre poble i ja veus per on t'han eixit. Com si 'el tio Paco' se l'haguera inventat del no-res. Una vegada més queda patent com defendre certs valors, enfront d'altres que ens son aliens, alça les ires dels més radicals i intolerants, que ademes s'apropien de les banderes de la Llibertat.
La manera de viure esta celebració en el passat no es la de hui, clar esta, ni ningú vol que tornen aquells dies de temor entorn a la mort. Hui la Fe es viu d'una altra manera més alegre i, afortunadament, no s'imposa a ningú. Cada un es lliure de practicar les seues creences com millor li parega i qui vol penjarse una carabassa a l'americana que ho faja. Hui som lliures per a anar al Cementeri o una discoteca disfressat de vampir, i inclús, es poden fer las dos coses, porque no estan renyides entre sí.
Un altra de les noves costums que també han invadit la nostra societat actual i que no desperta tans recels com esta es, per exemple, la del dia dels enamorats. És una llàstima que tenint una festa tan bonica i tan valenciana, com és la de Sant Dionís (9 d'octubre) siga tan desconeguda i tan poc practicada, quan si ho és la del 14 de febrer. Com veieu, no es esta l'única costum invasora en esta societat de la comunicació, com és prova patent este blog.
Bo, disfruteu d'estos dies en pau i harmonia, amb les carabasses o amb els crucifixos, o millor encara amb les dos coses.
Anónimo -
Magnífic comentari que deuría ser referent per a moltes i molts a qui encara els fan somniar amb paraisos que tan sols són producte de la por; l'enhorabona per saber fer camí amb els peus sempre a terra i gràcies pel teu recolzament.
CRONISTA DE GATA -
D'acord. És el que penses i expreses la teua opinió, res a dir.
jo, una més -
Tradicions? NO, el que vivíem nosaltres no eren "tradicions", eren obligacions imposades per aquells que volien manejar el poder i ens feien moure'ns al seu capritx, com titelles trencades sense capacitat de pensar ni oportunitat d'expressar-se.
NO, a eixe preu NO vull tradicions. Vull obrir la meua ment a opcions més agradoses i escollides lliurement; vull gaudir del temps terrenal, veritable i palpable.
Els meus difunts estan DINS del meu cor i el meu cervell i "demostrar-li" als demés que els estime i els recorde llevant-li la pols a la làpida i canviant les flors de plàstic...... em sembla superficial.
A més: qui eren les persones realment encarregades de complir estrictament els mandats d'una església esglaiadora, organitzada i dirigida únicament per hòmens de carn i ossos i totalment distorsionada dels mandats divins? Sí, les dones! autèntiques protagonistes del sotmetiment i pudor degut a la llei humana (que no divina) i jo, com a dona, em negue a continuar vivint en el passat; acabaré amb aquell dita que resa així: « las chicas buenas van al cielo. Las malas, A TODAS PARTES ».
P.D. Anónimo: estic amb tú.
CRONISTA DE GATA -
Moltes vegades he animat, he punjat a la gent per a fer activitats...perquè a vegades pareix que Gata estiga "morta", per tant de "carcoma" res, però si de recerca i que no es perden els costums NOSTRES, DE LA MARINA ALTA. Al respecte de Halloween sols feia una reflexió en veu alta i pensava si es podrien recuperar les tradicions.
Quan parle de visitar als nostres difunts al cementeri ni molt menys "presente quasi com una obligació", jo vaig tots els diumenges, altres no aniran sols que una vegada i altres mai, això és lliure. Sols vaig posar que "dels costums propis de tots sants, la que més sha conservat al pas del temps" és eixa.
Per tant, que es faça el que vulga, faltaria més.
Anónimo -
gater -
Anónimo -
També abans les dones anaven amb vel a missa i portaven dos anys de dol com a minim quan faltava algun familiar; a les escoles les aules es dividien per sexes i teniem un sant cristo penjat entre els dos lladres que les presidien.
Definitivament són temps que fan olor a carcoma, com el teu comentari (enten-ho bé, si us plau).
Per un altra banda, la tradició d'anar al cementeri que tu ens presentes casi com una obligació, pense que hi ha que deixar a la gent lliure elecció per a que durant 365 dies a l'any vaja quan vullga i no necesariament en aquestes dates. Hi ha que deixar als jovens que s'ho passen bé, amb coneiximent. I als no tan jovens, com tu i jo, aprofitar el que ens queda per intentar gaudir una mica més del que hem fet fins ara....i ja tindrem temps de sobra per visitar el cementeri quan siga l'hora......massa temps, d'això n'estic segur.