ACTE D'HOMENATGE AL POETA ORIOLÀ, MIGUEL HERNÁNDEZ ( i II )

Ells li van posar veu al poeta

El grup que apareix a la fotografia, junt als organitzadors i autoritats van recitar els poemes. Com ja us he dit jo estava entre ells. La majoria eren del Club de Lectura que periòdicament es reunixen a la Biblioteca de Gata. L’ànima del projecte Vicent, la seua companya Sílvia, l’alcaldessa i la regidora de Cultura, així com quasi tots els membres de la corporació també van estar presents. Va ser una vesprada poètica, que caldria repetir-se més a sovint en altres escriptors o actes culturals.

Els deixe amb les primeres estrofes dels més coneguts poemes de Miguel Hernández que ahir es van poder tornar a escoltar amb les veus de veïns gaters. També és un homenatge des del blog del CRONISTA DE GATA.

ACEITUNEROS

Andaluces de Jaén,                        
aceituneros altivos,
decidme en el alma: ¿quién,
quién levantó los olivos?

CANCIÓN ÚLTIMA

Pintada, no vacía:
pintada está mi casa
del color de las grandes
pasiones y desgracias.

EL NIÑO YUNTERO

Carne de yugo, ha nacido
más humillado que bello,
con el cuello perseguido
por el yugo para el cuello.

EL TREN DE LOS HERIDOS

Silencio que naufraga en el silencio
de las bocas cerradas de la noche.
No cesa de callar ni atravesado.
Habla el lenguaje ahogado de los muertos.

Silencio.

NANAS DE LA CEBOLLA

La cebolla es escarcha
cerrada y pobre:
escarcha de tus días
y de mis noches.
Hambre y cebolla:
hielo negro y escarcha
grande y redonda.

(Finalment...la que jo vaig llegir) 

LA LLUVIA

Ha enmudecido el campo, presintiendo la lluvia.
Reaparece en la tierra su primer abandono.
La alegría del cielo se desconsuela a veces,
sobre un pastor sediento.