HUI ÉS TOT SANTS. VISITA ALS CEMENTERIS. Els cinc de Gata, des de la maqbara àrab fins als dos actuals dels Ecles ( II )

Hui és la festivitat de Tots els Sants. Els gaters i algú de la comarca que tenen soterrats familiars van estos dies als dos cementeruis adjunts de la partida Ecles. Escorcollant la història local, anem a resumir i recordar, com deia ahir, els diversos cementeris que ha tingut Gata al llarg de la història. Són les "ciutats i pobles dels morts", com diríem en llenguatge terrenal.

Fins hui, que es conega, Gata ha tingut cinc cementeris. De l’època baixa medieval fins el segle XXI coneguem els següents: primer va ser la "maqbara" des del Baix Medieval dels pobladors musulmans de Gata (es localitzava en la part dreta baixant del carrer La Bassa i la part esquerra pujant el carrer Xaló). Podeu saber més amb l’article de Joan de Déu Boronat Soler sobre "La Necrópolis Islámica de Gata" publicada a la revista Aguaits 21. PUNXEU ACÍ.

Després, des dels cristians repobladors (inicis del segle XVII) fins a quasi finals del XIX estava "lo fossar de l’església", al costat mateix del temple parroquial a la part est.

De 1886 a 1932 va estar vigent el cementeri parroquial de la lloma de baix del Calvari a la partida Tossalet-Calvari. A l’arxiu parroquial trobem que el primer cadàver va ser inhumat curiosament el dia 6 d’agost de 1885, quan el poble feia la festa major al Santíssim Crist del Calvari, patró de Gata. Una ressenya de la Visita Pastoral del Rdm. Sr. Don Ciriaco María Sancha Hervás, cardenal arquesbisbe de València ens informa com estava el cementeri.

El rector Martínez -qui va impulsar la construcció de l’antic cementeri parroquial- diu que l’arquebisbe l’ha visitat i es conserva en molt bon estat i té distribució per a pàrvuls i adultes, inclús s’ha començat un pantió especial per a rectors. Del tancament del cementeri parroquial dona compte un inventari dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la Parròquia de Gata de Gorgos, fet l’any 1945. Aquell dirà que era un cementeri catòlic i inclús posa que les mesures eren de 35 x 32,70 metres. 

Una vegada obert el primer cementeri municipal (1932), les famílies van anar traslladant les restes dels seus difunts i a un pou existent al peu de la creu del nou cementeri municipal indica que allí es contenen les restes deixades del cementeri parroquial.

El "camposanto" actual de Gata, ubicat a la partida Ecles, té dues parts: la part antiga que data de 1932 i la part nova pegada a l’antic, que data de 1982, amb cinquanta anys de diferència. 89 anys té un i 39 l’altre.

FONT: Fotos arxiu cementeri parroquial i actuals. Composició necròpolis islàmica de Gata extreta de l'article de Joan de Déu Boronat Soler de la revista Aguaits 21. A la fotografia actual, la missa d’aquest migdia al cementeri més antic dels dos vigents de Gata (1932).