ENYORANT AQUELLS DARRERS DIUMENGES: ja no són com abans...

Si posem la vista enrere per uns moments, ens adonarem que els darrers diumenges d'ara ja no són com els d'abans. Les quadrilles d'amics, les penyes, eixien al camp, a esmorzar, a dinar, a fer paelles, era un costum necessari any rere any. Començava la festa ben prompte. La jornada era intensa. Però...i ara?. S'estan oblidant els darrers diumenges, per a donar més força als darrers dissabtes?. La gent que es va disfressar, a ben segur que no s'haurà llevat a temps de fer una esmorzada com cal. El poble no tenia este matí l'animació que li corresponia a un darrer diumenge. En altres èpoques, la gent estava esperant el darrer diumenge com si fos festa nacional. Ara, ja n'hi ha massa festes, com deia un home hui, parlant del tema. NO DEIXEM PERDRE LES FESTES DELS DARRERS DIES. Al menys el nom, que pareix que ens faça por, no volem utilitzar-lo i optem per "Carnestoltes" o "Carnaval". No he vist cap cartell amb el nom de "Darrers dies"...Ja ho se, com no ven, com no és internacional, però cal guardar els costums i arrels d'un poble. No els deixem.

Vosaltres que opineu?...

A la fotografia, una fotografia d'una paella -com es feien abans-, del darrer diumenge. Foto: Marifran.

2 comentarios

[Juan Pons - 16 de febrero de 2015 - 19:27]

És una llàstima. Perquè optem per fer la festa de nit, i això provoca no poder anar de paella al dia següent. Pareix que si la festa no es fa de nit, és menys festiu

[Anónimo - 16 de febrero de 2015 - 09:13]

Les costums canvien com canvien els temps. No ens devem d'aferrar de manera tan obsesiva a totes aquelles coses entre les que varem viure en la nostra infantesa i joventut; devem deixar pas a les altres generacions entre les que ja han nascut i naixeràn noves formes, nous mitjans, nous costums, que estic segur seràn molt millor que les nostres.
Les enyorances sols posen de manifest allò que se'ns ha escapat d'entre les mans sense adonar-nos: ELS ANYS.
Reivindicar i voler imposar altres temps, que més bé estaven plens de mancances i miseries, sols és el fruit d'un enyor que vol arrapar-los absurdament i que no té sentit per a les noves generacions.
Recorda..., els nostres pares ja valoraven més les seues costums que les nostres..., és el cicle de la vida.
Ja és temps de deixar fer, de que puguen sortir de sota les nostres ales i deixar-los que volen sols. S'equivocaràn en moltes coses, com nosaltres ho vam fer, però de segur que n'encertaràn moltes més, perquè tenen mols més mitjans que nosaltres, els temps no són els mateixos que eren i, sobre tot, tindràn el nostre recolsament per a totes aquelles coses en les que ens necesiten.
No són temps de tornar a llaurar amb el maxo i el forcat.
Ah!, i per anar de festa no és precís esperar a que arribe un dia assenyalat; qualsevol dia pot ser especial per retrobar-se amb els amics i gaudir d'una bonica estona.