LA FONT DEL RIU DE GATA ESTÀ DE FESTA: història del jove barri, 1971-2017 ( I )

El barri de la Font del Riu de Gata celebra aquest cap de setmana les seues festes patronals en honor a Sant Joan Baptista. Però, molt fa que es va urbanitzar el barri, els carrers que hui conformen aquesta zona, que porta el nom de la partida on està ubicat, quan es van obrir?. En 2008 vaig fer un article per al programa de festes titulat "Del parc del Calvari al nou pont, quasi 40 anys; història del jove barri de "La Font del Riu". Ara faig una actualització.

El barri porta el nom de LA FONT DEL RIU, perque des de temps antics així s’anomenava aquesta partida on està hui enclavat. La jove història té 47 anys. Fita a fita es marca tot el desenvolupament urbanístic i l’espenta festera del veïnat d’aquesta zona de l’entrada del poble de Gata de Gorgos per la N-332, direcció Teulada-Ondara.

Si mirem la fotografia que il·lustra la primera part del reportatge històric, ens adonarem quins van ser els hòmens pioners de la festa. El fotògraf Salvador Pons els va fotografiar entre les barreres d’aquells anys 80 del segle XX. "L’espenta" de la que parlava va ser dels valents treballadors que vegem a la imatge.

Als que, malauradament, ja no estan entre nosaltres i als que segueixen en la lluita diària, a tots ells, un record especial. A ells van dedicades aquestes lletres.

La història comença l´any 1971, quan el Ple de l´Ajuntament acorda batejar amb el nom de Lepanto al carrer que eixint del carrer Teulada cantó amb carrer Calvari va a desembocar a l’Avenida del Caudillo, es a dir a la General, que com ja sabem, després passaria a nomenar-se Avinguda Marina Alta. El traçat del nou carrer obert va seguir l’eix de l’assagador existent, mantenint l’amplària del mateix. El nom de Lepanto se li va posar perquè des del Govern es recomanava que, com a commemoració del IV centenari de la batalla de Lepanto (1571), si algun poble tenia algun carrer per nomenar que es fera en aquest nom.

En 1977 s’obria el carrer. En novembre de 1980 els veïns volien ja fer festes del barri. Les festes cecilianes de la música ja omplien eixe més i es decideix que al pròxim juny celebrarien a Sant Joan i farien foguera.

En 1981 se celebren les festes de la barriada de la Font del Riu. Eixe mateix any s’asfaltava el carrer. Aquest motiu va ser el que va motivar als veïns del barri a fer bous, a fer festa. En principi mo tenien cap advocació religiosa, encara que després el barri va començar a fer festes al solstici de juny, invocant al patró Sant Joan Baptista. 

En 1983 s’inaugurà un parc infantil on havia estat el cementeri parroquial (1886-1932). Aquesta antiga construcció “donades les pèsimes condicions higièniques que es trobava i per la proximitat a la població, la seua reduïda extensió, el deplorable estat de conservació i el trobar-se ja completament replet de cadàvers, fins al punt que per fer noves inhumacions precisava la continua renovació de restes mortals”, es va transformar en un lloc d’oci, però l’entrebanc de les vies del tren i el record de la seua funció social van fer que no servira per a la fi proposta... (continuarà)

FONT: Fotografia Salvador Pons. Els festers pioners entre les bigues de madera de les barreres. D’esquerra a dreta mirant la imatge: plantats, Sebastià Simó, Juanito Bequio (+), Emilio Signes, Ángel Navalmoral, José Ramón Monfort, Antonio Simó, Bernardo Mulet (+) i Juan Alonso (+). Agatxats i sentats: Miguel Serra, Manolo Roselló, Vicente Piera, Pepe Simó, Pepe Orellana (+), Miguel Pedrós i Miguel Andrada (+).