Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Mayo de 2020.

ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 27é CONVITAT (II etapa): BERNAT TORRES OLIVER: AMIC, INSPIRADOR DEL BLOG, MÚSIC D'ALTRES DIES I ARA COMPROMÉS AMB GATARRAPA

20200501114359-compobernat-copia.jpg

TOTS CONEIXEU A BERNAT. UN GRAN AMIC, UNA PERSONA POLIFACÈTICA QUE EM VA ENCORATJAR AQUELL 10 D’ABRIL DE FA DEU ANYS A CREAR EL BLOG. FINS FA UNS ANYETS EL VEÍEM PEL CARRER TOCANT EL CLARINET AMB LA BANDA. ARA ES DEDICA A LA SEUA PROFESSIÓ, LA FAMÍLIA I A DEFENSAR ELS ANIMALS AMB GATARRAPA. ENS HA VOLGUT PARLAR, AMB EIXA PROSA FLUÏDA I, DE VEGADES QUASI POÈTICA, D’AQUELLS ANYS 60 AMB L’ÀMBIT DE L’ESCOLA I LA SEUA PARTICULAR VISIÓ AMB LES SEUES VIVÈNCIES.

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT:

Vagen per davant enhorabona i felicitacions, Miguel, estimat amic des de la infància, per la teua constància durant deu incansables anys de blog. Aquesta mampresa únicament es pot dur endavant quan eres un gran amant del teu poble, cosa que puc testimoniar de primera mà per l’amistat i confidències que ens uneixen. Agrair-te, tanmateix, que m’hagis oferit la col·laboració, tot i amb la desconfiança de poder estar a l’altura d’altres gaters de reconegut nom que han passat per ací. Allà vaig:

Es respirava una difícil dècada dels seixanta amb moltes manques de casi tot. La postguerra continuava fent massa llarga mossa a la pell dels nostres pares.

Un fred mes de febrer no era excusa suficient per veure una niuada de xiquetes i xiquets que, abillats amb els seus pantalonets curts i faldetes del mateix tall, sabatetes –tan sols unes, no més- que ja havien lliurat més de mil batalles, llargs mitjons casi fregant l’altura dels genolls i un jersei de llana artesà, teixit a casa per les mares en hores furtades a les nits de vetla, modesta vestimenta tota, segurament d’heretada procedència, s’arremolinaven travessant el pont del riu que enfilava la costera en direcció al recent estrenat grup escolar, construït, a rigorosa consciència, amb la suor de molts paisans gaters.

Dilluns de formar files, com si d’un exèrcit de xiquetes i xiquets es tractés, davant les primeres escalinates del lloable edifici. Enfront, just a l’altura del primer replà, una altra formació, ara d’oficials, els mestres, que amb el braç dret apuntant al sol ens feien entonar, vigilants, un càntic que, no sé molt bé si tractava d’haver d’entrar en combat a les aules o tal volta eren els prolegòmens que precedien a l’obligat compliment de lliurar batalles en una llengua estranya.

El temps i la por van acabar gravant a foc en les nostres retines innocents aquell bel·licós càntic i tants altres del mateix gènere.

Encara en formació i continuant amb l’escalfament de les cordes vocals, alhora, un mestre anava hissant a ritme de so tres banderes que, encara avui, no em fa goig descriure, situades a la part esquerra del replà de manament, damunt d’un pedestal de pedra.

Entre un fum de records que s’aglutinen en el meu ja cansat cervell, puc entreveure uns petits barralets de vidre, plens de llet, precedents del mateix gènere alimentari en estat polsós i que anaven destinats i repartits a les escoles entre els xiquets espanyols d’una postguerra que anava allargant-se massa, procedents de donatius d’altres països a mode de caritat.

Puc recordar també pupitres de fusta amb seients basculants, sorollosos en aixecar-nos, que ens albergaven per parelles en un escandalós nombre a cada habitacle. Sobre la pissarra ens vigilava un “sant cristo” que, com diu la bíblia, però també “la trinca”, penjava entre els dos lladres. Sota la mateixa, una canterella amb aigua volia treure’ns la set, malgrat el geni de males puces del mestre quan acudíem, mil i una vegades, a satisfer aquella necessitat.

Durant el subjectiu aprenentatge d’aleshores, en plena feina, per sorpresa, travessava la porta d’entrada a la classe un mestre veí en rutinària visita, moment en el que, com en una enrampada, ens havíem d’aixecar del seient entonant a l’uníson una frase que deia exactament: “Buenos días, ¿cómo está usted?. L’acomiadament a l’esmentat personatge transcorria en els mateixos termes, sempre en cançoneta: “adiós, que lo pase bién”.

I arribava l’hora dels càstigs. Si, també, en abundància i diversitat, tant físics com psicològics, a poder ser que no quedara estaca en paret, aferrats fermament a aquella consigna de que “la letra, con sangre entra”.

Ens posava en reunió el mestre, formant-nos en un semicercle davant seu i, d’extrem a extrem, anava preguntant-nos, un per un, les maleïdes taules de multiplicar. A cada pregunta una resposta. Si l’encertaves podies seure; en equivocar-te t’havies guanyat una forta bufetada i passaves a l’extrem contrari esperant una altra pregunta de idèntica temàtica, amb  les mateixes condicions i conseqüències.

No caldria esmentar el clàssic càstig del cop de regla a la mà, però ho faré. En el cas nostre la recorde de bambú, ampla i grossa, i els cops no ens els destinaven a la mà, sinó als dits. Si, als dits, que procurava més dolor i ens obligaven a ajuntar mirant al sostre, per poder abastar tota la superfície que poden abastar els ditets d’una mà innocent de xiquet de pocs anys, descarregant, sense escrúpols, una reprimida personalitat forjada pel pas d’uns foscs anys.

I a cada curs un mestre i un càstig diferent. A l’any següent ens va tocar el règim de la corretja. Per ordre del senyor mestre, cada dia un alumne tenia la missió d’anar anotant en un full el nom d’aquells que havia ataüllat parlant amb el company de taula. Un inacabable tremoló viatjava, hores i hores, per tot arreu de la nostra pell d’infant –digueu-me què podíem aprendre així- fins que l’últim i patit quart d’hora, de reüll, veies al mestre aixecar-se i preparar-se per a l’esdeveniment, llevant-se la corretja amb peculiar suavitat, a vista de tothom. La propaganda de la por era fonamental.

Aleshores, cridava a la palestra per ordre de “llista negra” i, un per un, humiliats davant la resta, anava esclafint-nos cops de corretja, tants com voltes havien anotat parlant a cadascú. I amb aquella pràctica vam acabar adobant la pell, encara més que amb la que fou fabricada la corretja del mestre.

Per una altra banda, agafar-te de la patilla i treure’t en l’aire a plom era una costum diària molt arrelada. L’insult també era tan habitual que, mentre no fora cap aberració física, fins i tot el teníem assumit i normalitzat; ja vegeu.

De sobte, un sorollós i estrident timbre que, per desagradable, ens sonava a glòria, ordenava l’hora de sortir de l’escola. L’eixida es desenvolupava –cóm no- en rigorosa formació, per parelles i per ordre de curs, tornant a entonar cançons de vencedors en camp de batalla.  La quantitat d’adrenalina que havíem escampat per les aules ens omplia el cor d’una mar de tranquil·litat. Deixàvem els mestres enrere i això era tot i això ens era prou.

Molts de nosaltres abandonàrem prou abans d’hora les escoles, no tan sols per poder millorar l’economia familiar -segur que també-, sinó perquè d’aquells mestres d’aleshores només vam aprendre la por, el silenci, la tristesa, les llàgrimes, el dolor, la infelicitat, la repressió, la ràbia continguda, l’analfabetisme...

És cert que tot allò va acabar anul·lant-nos en gran massa com a futura generació de persones preparades per a construir una societat amb la suficient llibertat i nivell intel·lectual que ens permetera, a homes i dones, poder créixer en igualtat i autosuficiència, sense abocar-nos a ser un ramàs d’esclaus servils de la resta de societats europees.

Tot això i molt més que guarde en el caixó dels records negres, fou amb el que vam tindre que lidiar –sempre he odiat aquesta expressió torera- en uns anys d’inconsciència amb tot allò en què ens vam veure envoltats.

Per cert i per últim, vull dedicar-los a aquells mestres d’aleshores, siguen on siguen, però amb tots els respectes, aquestes populars paraules: l’enemic us va ser feble i fàcil, tan sols érem uns xiquets. Ens vau vèncer, però mai ens vau poder convèncer.

I això ha sigut tot i ací ho he deixat.

Torne a agrair-te, Miguel, l’oportunitat que m’has oferit i saps bé que t’anime, des de la molta estima que et tinc, a no defallir mai en l’empremta. Et desitje, no sols deu anys més de blog, sinó moltíssims més.

BERNAT TORRES OLIVER



RESPOSTA A LA 19ª PREGUNTA. EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. CARNISSERIES (la més antiga Ca Polaca, 1910; tres centenàries; cinc ara al poble)

20200501154756-inaguracio1979noms-copia.jpg

Passem ja a les respostes de la 19 qüestió de EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 

19.1.- QUINA ÉS LA CARNISSERIA MÉS ANTIGA, OBERTA, DEL POBLE DE GATA?La més antiga que comença la seua activitat en 1910, fa 110 anys, és Ca Polaca, ubicada al carrer Duquessa d’Almodóvar.

19.2.- MOLTES CARNISSERIES DE GATA SÓN CENTENÀRIES? Tres són actualment les centenàries. Per antigüitat: Ca Polaca, Ca Curro (carrer Signes) de 1913 i Silvestra (carretera) de 1916.

19.3.- QUANTES CARNISSERIES TÉ GATA EN ACTIU? Actualment hi ha cinc carnisseries com a tendes en actiu al poble, les tres ja dites a més de Carnisseria Peixet (carrer Obispo Cervera) i Carnisseria Jaume Bolufer (carrer Doctor Gómez Ferrer).

FONT: Fotos carnisseries Polaca, Silvestra i Curro.




HUI, 3 DE MAIG, ÉS EL DIA DE LA CREU I DIA DE LA MARE. EN 2015 JA VA COINCIDIR

20200503071616-compocreumare-copia.jpg

Curiositats del calendari. Com l’any 2015, hui se celebra el DIA DE LA MARE i també EL DIA DE LA SANTA CREU. És el 3 de maig.

A totes les mares del món, moltes felicitats, però no per hui sinó per tots els dies. Antigament, hui també es beneïen els termes: és la festa de la Santa Creu. A Xàbia, hui era la pujada del Natzaré. 

Tot ha canviat en 2020 per la pandèmia i la crisi sanitària. No se celebra com anys enrere i a Xàbia ni ha baixat el Natzaré. Molt encertadament deia el meu amic escriptor Joan Baptista Codina que des de dalt del Tossalet i la seua ermita beneïx a tots els xabiers.

DIA DE LA MARE 2020

Hui se celebra el DIA DE LA MARE. Encara que és una fita comercial i interessada, també és una senyal de respecte i admiració. A totes les mares de GATA i del MÓN MOLTES FELICITATS, especialment a mare Anita que la recorde tots els dies i a la mare dels meus fills Pepa. Però no per a hui són eixes felicitacions sinó per a tots els dies.

Molts fills i filles encara no podran hui abraçar i menys besar a la seua mare. El camí cap a la "nova normalitat" ens ho impedix. Les video-conferències, les salutacions pels balcons, i altres mitjans ho faran possible.

A Gata, l’altar major de l¡’església de Sant Miquel està presidit per la Mare Verge en la seua advocació mariana de Fàtima. Encara aquest diumenge no s’obri al culte les esglésies, ja si diumentge 11 amb sols un terç de la seua capacitat. Mentre, pel vídeo seguirà retransmitint-se com cada dia la santa missa. 

Però, tot el mes de maig és més de la Mare (se celebra hui diumenge dia 3) i de les flors. A l’escola i a l’església també es notava el canvi de mes. Era el mes de "las flores". Els més majors recordeu aquella tonada: "Venid y vamos todos, con flores a María que Madre nuestra es". A l’escola de les dècades dels 60 i 70, al passillo del Grup Escolar es posava una Mareu de Déu Puríssima i a l’eixida de la classe es cantava a maig aquella tonada.

Finalment, vull recordar aquella cançoneta de bresol tan coneguda:

Mareta, mareta ahir vaig somiar // que una nineta em vares comprar. // La nina tenia bonics els seus ulls, // la cara molt fina i els cabells molt rulls...MARETA, MARETA...

Des del blog felicitats a totes les mares.

DIA DE LA SANTA CREU

Hui, dia 3 de maig, també és la festa de la Santa Creu. Gata no té massa creus externes, exceptuant les lògiques de dins de l’església parroquial i l’ermita. Després de la guerra es va col·locar una creu de pedra tosca a l’encreuament entre la carretera de Xàbia i la carretera nacional. S’adornava eixa creu llaurà de tosca per un picapedrer de Xàbia als anys 40, ja que aquesta substituïa la que hi havia abans de la guerra Allí acudia cada any el rector de la parròquia a beneïr el terme tal dia com hui, fins que aquell costum va desaparéixer.

El poble té també un carrer amb eixe nom, molt a prop de la zona que estic dient, carrer La Creu que ix de la carretera de Xàbia i aboca al Passeig d’Alacant.

Una altra creu va presidir la muntanya de les Alcolaes o de l’antic Tir de Colom. Era de grans dimensions i visible des de tots els punts del poble. Amb motiu de la Santa Missió dels Pares Franciscans que arribà al poble l’any 1963 la van pujar els joves gaters muntanya amunt fins les mateixes roques. Un temporal la va tirar a terra i ja mai més es va recuperar aquell símbol.

A la façana de l’església parroquial hi ha una creu de marbre adossada a la mateixa, on abans es llegia "Caidos por la Patria" i es va substituir per una llegenda més encertada i lògica "Als gaters morts en guerres". Serveix de record per a tots.

FONTS: Extractes de les publicacions del blog del dia 3-5 i del Dia de la Mare. Fotos: actual, altar amb la Verge de Fàtima (facebook parròquia) i antiga Dia de la Creu, inici de la carretera de Xàbia (arxiu parroquial).



GATA: FOTOGRÀFIES DELS MÉS MENUTS DE LA PARRÒQUIA OMPLIN ELS BANCS DE L'ESGLÉSIA (COVID-19)

20200503112541-bancsesglesia1-copia.jpg

Una actuació virtual més en aquest temps de "nova normalitat" i de crisi sanitària. A l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata hui s’ha vivit una missa diferent, ja que els xiquets i xiquetes de la parròquia estaven tots presents "virtualment", malgrat que físicament estaven en casa. En temps de l’estat d’alarma del COVID-19 cal reinventar-se.

Un centenar de fotografies dels menuts i menudes omplien mitat dels bancs de l’església en el Dia de la Mare i del Bon Pastor. En l’homilia el senyor rector Don Francisco ha fet al·lusió a aquesta iniciativa que han seguit els grups de catequesis i júnior, principalment.

La missa, com cada dia, ha estat retransmessa pel canal youtube de la parròquia per mig de les xarxes socials.

Precisament també hui dia 3 de maig serà el 41 Festival de la Cançó Vocacional que se celebrarà virtualment. De ben segur que a la retransmissió es farà referència al grup de "Dama Azul" que l’any passat va obtindre el primer premi i que en condicions normals tindria que haver obert el festival el passat 26 d’abril.

Enguany, els cors parroquials de Gata no participaran degut a les dificultats tècniques que comporta aquest sistema obligat. Sols ho faran dotze grups sense separar modalitats. Qui vulga seguir-ho podrà fer-ho per mig del canal youtube del COV Juan Pablo II. Per a l’enllaç PUNXEU ACÍ.

FONT: Fotos parròquia Sant Miquel Arcàngel, Gata.



IMATGES CURIOSES: EL COR PARROQUIAL DE GATA "DAMA DE AZUL" RECORDAT AL FESTIVAL VOCACIONAL ON LINE

20200503182116-damaazul19-copia.jpg

Si recordeu, el Cor Parroquial infantil "Dama de Azul" de Gata de Gorgos va obtindre el primer premi en la seua categoria l’any passat 2019 en el 40 aniversari del Festival de la Cançó Vocacional, que any rere any organitza el Centro de Orientación Vocacional Juan Pablo II (COV). Enguany no han pogut participar per la dificultat que entranyava fer-ho on line i sols han participat dotze grups, obtenint el primer premi la família Romero de Paiporta. 

Així i tot, les xicones de Gata sí que han estat present amb la imatges que vos mostre i s’ha pogut escoltar, una vegada més, la cançó amb la que es van presentar i guanyar.

Ja divendres després de la Vigília Jove Vocacional, el mateix COV va posar unes imatges en les quals apareixia també el Cor Dama de Azul de Gata i que rescate per al facebook.

L’any que ve serà...



MÉS IMATGES CURIOSES: NO ES PORTEU A ENGANY: L'ALTRA GATA, LA DE CÁCERES, POSARÀ ARCS DESINFECTANTS (COVID-19)

20200504144219-gataarcs-copia.jpg

Per a no portar a la confusió i a l’engany és convenient sempre posar-li al nostre poble el rastre "de Gorgos", per a que no passe el que llegiu.

El Diario de Extremadura, a la seua secció de Cáceres, publica un article que titula: "PARA VEHÍCULOS. Gata instala arcos desinfectantes anticoronavirus para coches". Al subtítol: "Lanzan una solución de agua con hipoclorito sódico para limpiar los coches".

Si vegem el contingut de la notícia diu: "El Ayuntamiento de Gata ha instalado dos arcos desinfectantes en las dos entradas al pueblo para descontaminar los vehículos que accedan a la localidad y así dar "la máxima seguridad y la máxima prevención" a los vecinos ante la situación actual de crisis sanitaria por el covid-19. Así lo ha señalado la alcaldesa, Cristina Rodríguez..." 

Clar, al veure Gata podem pensar que és la nostra, però no. És l’altra la de Cáceres, la de la Serra de Gata.

FONT: Muntatge de captura de pantalla del digital del Diario de Extremadura.


 



A PARTIR DEL DIA 7, EL CARRER PAET DE GATA SERÀ UNIDIRECCIONAL

20200505133354-mapapaet-copia.jpg

Entre hui dimarts i demà dimecres està procedint-se a instal·lar la nova senyalització horitzontal i vertical. Dijous dia 7 es produirà el canvi de circulació del trànsit al carrer Paet. Es posarà en funcionament la nova circulació d’una sola direcció entrant des de la Nacional 332 i en direcció cap a l’Avinguda de l’Ermita. En la mateixa zona, el carrer Trinquet (paral·lel a les vies del tren) que fins ara tenia sentit des del carrer Calvari fins la rotonda ara canvia i serà al revés. Les direccions que canvien poden appreciar-se al plànol que s'acompanya.

FONT: Foto mapa i informació Ajuntament de Gata.



SABIEU QUE...? EN 1908 VAN EMIGRAR 500 FAMÍLIES DE GATA CAP A BRASIL I ARGENTINA, PER LA CRISI DE LA FILOXERA

20200508160130-gataenlamiseria-copia.jpg

Gràcies a l’article del blog "Avisos de la Història", Anotacions per a la història del Verger i dels pobles del costat", que porta endavant molt bé Pere Cardona Vives, amb el que compartisc cognom, he pogut llegir l’article datat despúsahir dia 6 sobre "1908, Anys d’emigració". Allí apareix Gata i la seua crisi d’aquells anys per causa de la terrible filoxera.

Indagant un poc a la Biblioteca Virtual de Prensa Històrica del Ministeri de Cultura he trobat un article molt fort titulat "Hambre y emigración. GATA EN LA MISERIA", publicat al diari madrileny "La Correspondencia de España: diario universal de noticias" del 25 d’abril de 1908. L’article no té perdua. El podeu llegir a una de les captures de pantalla i fa por. La crisi originada per la filoxera als cultius de vinya que eren molts a Gata va provocar que emigraren 500 famílies diu el diari. Cap a América i Argelia eixirien 200 famílies i cap a Argentina 300.

La xifra que publica el diari dalt esmentat pareix molt elevada, donat que també diu que la població abans de la crisi era de 4.000 ànimes al poble de Gata i diu el diari: "mejor dicho, eran, porque el hambre ha ahuyentado a muchos..."

Les reclamacions dels gaters van arribar fins al Congrés dels Diputats. També ho constata el diari "El Pueblo: diario republicano de Valencia el 29 d’abril d’eixe fatídic any per als gaters, 1908. A la crònica sobre les intervencions dels congressistes es diu: "El señor Gasset se ocupa de los progresos que en España hace la emigración. Un pueblo, el de Gata, va a emigrar porque los poderes públicos no amparan al ciudadano...Pide el auxilio del gobierno para el pueblo de Gata". 

Tornant a l’article de "GATA EN LA MISERIA" els dos últims paràgrafs resumixen la situació. Al primer comenta que en vista de la situació el rector (aleshores el rector de Gata era Antonio Gómez Vicedo, que va estar a Gata de 1902 a 1910), els metges, el jutge, els exalcaldes, el notari i altres personalitats -cal dir que estava vacant el càrrec de secretari municipal- van signar un missatge, que s’insertava als diaris del mateix dia demanant un poc de pietat als poders públics.

Acaba dient l’article: "Se espera que el Gobierno preste atención a estas peticiones, para evitar que tantos infelices vayan a morir lejos de su patria".

En tres articuls anteriors del blog pel maig de 2012, ja vaig tractar el tema amb el nom genèric de "Sabie...? que Gata ho va passar molt malament l’any 1908 per la filoxera". Si voleu recordar-los, podeu llegir-los: PART I, PART II i PART III.

També al programa de festes de 2001 vaig publicar l’article "La Filoxera: el Anticaciquismo y el pueblo de Gata (1904-1917)" sobre el mateix tema.

FONTS: blog "Avisos de la Història, Anotacions per a la història del Verger i dels pobles del costat", Pere Cardona Vives. // "La Correspondencia de España: diario universal de noticias" 25-4-1908" (col·lecció digital, Biblioteca virtual de premsa històrica del Ministeri de Cultura). // articles del blog dies 24, 25 i 26 de maig 2012 // foto: captura pantalla diari "La Correspondencia... article "Gata en la miseria".



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 28ena CONVIDADA: ROSA MARÍA CABRERA TORRES, TERCERA GENERACIÓ DE LA POPULAR TENDA DE CA DOLORETES

20200508195222-compocadoloretes-copia.jpg

DESPRÉS D’UNS DIES SENSE CONVIDATS, SEGUIM DESCOBRINT MÉS PERSONES I HISTÒRIES DE GATA.

PARLAR DE CA DOLORETES ÉS PARLAR DE LA HISTÒRIA VIVA D’AQUESTA TENDA. ALS ANYS 60 DEL SEGLE XX VA COMENÇAR DOLORETES, VA SEGUIR LA NEBODA I HUI VEGEM A LA TENDA A ROSA MARI, LA SEUA NEBODA-NÉTA. TERCERA GENERACIÓ I SEGUIRÀ AMB ELS BESSONS I LA XICONA, QUARTA GENERACIÓ. TOT UN SÍMBOL DEL COMERÇ DE XUXERIES QUE TOTS ELS GATERS DE XIQUETS HEM CONEGUT I HEM GASTAT.

DESTAQUE AQUESTA PRECIOSA FRASE DE L’ENYORADA DOLORETES: "Per a fer el que més t’agrada no fa falta trepitjar a ningú, sols lluitar per el que vols i brillar per tu mateix".

ACÍ TENIU EL TESTIMONI DE ROSA MARI. VOS AGRADARÀ: 

Per començar agraïr-te Miguel que hages pensat en mi per estar en l’aniversari del teu blog. Felicitar-te per estos 10 anys i esperem que siguen molts mes.. 

La meua tia uela per a mi va ser molt especial. Junt a la meua mare i la meua àvia Pilar van ser les que van estar sempre ahí en la meua criança. Ha sigut un pilar fonamental en la meua vida i no hi ha dia que no la recorde. El seu objectiu familiar era que jo fora feliç i ho va aconseguir. Vaig tindre molta sort de tindre-la com a tia.

Com ja sap tota Gata a la meua tia li deien Dolores, mes coneguda com Doloretes*. Va nàixer el 1910 i va obrir la “típica tendeta” cap al 1965. A pesar del temps que corrien va ser una dona admirable, molt lluitadora, valenta i amb les idees molt clares.

Una de tantes coses que sempre em deia era que per a fer el que més t’agrada no fa falta trepitjar a ningú, sols lluitar per el que vols i brillar per tu mateix. No sabia massa escriure ni llegir, però aixó no va ser mai cap impediment per a ella, perque va arribar on volia i no li va anar gens malament.

Per a ella estar a la tenda no era una feina, era la seua vida, vivia per estar darrere el calaix com deia ella, per aixó va estar fins als 90 anys.

Hi ha molta gent que quant ve porta al seu fill o nét i recorda quan ells mateixa venien a comprar, inclós persones que han anat a viure fora, quan venen al poble tenen que fer la “paraeta obligatòria” com diuen ells per a comprar a Ca Doloretes.

Casa Doloretes l’hem viscuda quatre generacions: la fundadora, la meua mare, jo i ara els meus tres fills que están desvanits en la “seua tenda”, perque es un punt d’encontre de molta joventut i xiquets, per això sempre tinc casa plena de vida.

Tinc molt de gust de formar part d’aquesta tenda, perque m’agrada molt estar en gent. Com sabeu molts, compagine el meu treball de cartera amb ajudar a la meua mare i sóc molt feliç, perqué en els dos treballs estic rodejada de molta gent i és una de les coses que com he dit abans m’agrada molt.

En aquesta part de la vida que no esperavem i ens ha sorprés a tots “Ca Doloretes” ha continuat amb les portes obertes per a poder endolcir als més menuts i no tant menuts i en els aniversaris confinats que no faltaren les típiques llepolies.

Per ultim et torne a agraïr Miguel aquesta oportunitat per a poder realçar la figura de la dona, en aquest cas a la meua volguda tia DOLORES.

DOLORETES ERA EL SEU NOM POPULAR. INCLÚS LI DONA ENCARA NOM AL CARRER: CARRER DE DOLORETES. DOLORES PEDRO SIGNES NAIXQUÉ EN 1910 I VA MORIR EL 4-10-2007 A L’EDAD DE 97 ANYS. ALS ANYS 60 POSA LA TENDA DE XUXERIES A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA. HUI PORTA LA TENDA EL NOM DE “CA DOLORETES” (Arxiu)

MOLTES GRÀCIES I SALUT A TOTS.

ROSA MARÍA CABRERA TORRES

FONT: Fotos i text aportats per Rosa Mari Cabrera Torres.



SABIEU...? QUE L'ARQUEBISBE GUISASOLA VA GIRAR VISITA PASTORAL A GATA ELS DIES 22 I 23 D'OCTUBRE DE 1907

20200509141322-guisasola-copia.jpg

Sabieu que l’arquebisbe valencià Guisasola va estar en Visita Pastoral a Jesús Pobre el dia 22 i a Gata els dies 22 al 24 d’octubre de 1907. Així ho publicava el diari "La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa" els dos dies sota el títol de "La Santa Visita Pastoral". Destacar alguns detalls de l’article com que eixos dies feia mal temps i plovia, com la que tracta a "la aldea de Jesús Pobre" com "humilde barriada" i la de que va confirmar a 350 "entre niños y adultos de distinto sexo".

Sobre Gata diu l’article que "la linea divisoria de los términos de Denia y Gata estaba marcada con hermosos arcos de triunfo, profusión de gallardetes y oportunas inscripciones al Prelado". A les cinc de la vesprada arribà a Gata i faria nit a la parròquia fent la visita pastoral al dia següent 23.

Però...com va ser l’arribada del prelat al nostre poble?: el diari diu que a les afores del poble esperaven les autoritats, els xiquets de les escoles i corporacions religioses, que portaven estandarts. 

Per dues vegades a l’article apareix l’alusió a la banda de música. Primera a Jesús Pobre i segona a Gata. Als dos llocs va tocar "la marcha de infantes" y a Gata "otras composiciones durante la carrera". La recepció del poble de Gata, segons el diari, va ser "por demás entusiasta y conmovedor". Després de l’alocució a l’església, va pasar a la Casa Abadia, on va tindre que eixir al balcó "obligado por las insistentes aclamaciones de la multitud".

La visita del dia 23 la publica el mateix diari en la seua edició el dia 24 i diu que la nit abans va ser obsequiat amb una serenata i que al llarg del dia va celebrar la "Misa de Comunión", en la que diu es va acostar a "la Sagrada Mesa" l’alcalde, tots els concejals i uns 300 fidels. Després la plàtica i la confirmació pel matí a uns 300 xiquets, sent el padrí l’alcalde i la madrina la seua germana. Per la vesprada, confirmació a uns 300 més, sent els padrins Don Antonio Pedro i Donya Antonia Signes. 

Una anècdota. Diu quasi al final de l’article que "el Sr. Guisasola está muy acatarrado" però així i tot va tornar a fer una altra missa de comunió, abans de marxar cap a Xàbia.

Encara el mateix diari en la seua edició del dia 26 d’octubre nomena de la santa Visita Pastoral que va continuar la seua "apostólica tarea en el pueblo de Gata" on va confirmar 1.200 fidels diu el cronista. Per la vesprada va eixir cap a Xàbia.

Ja vaig escriure sobre aquesta visita al blog el 4 de gener de 2011 a la secció de història local i al resum de les visites pastorals dels diversos arquebisbes o bisbes a Gata. L’article es titulava "Santa Visita Pastoral de l’Excm. i Rvm. Sr. En Victoriano Guisasola i Menéndez: 22 i 24-octubre-1907 (III)". Tractava sobre l’acta de la visita existent al llibre de l’arxiu parroquial. Per a recordar aquell article PUNXEU ACÍ.

FONTS: Arxiu del blog (4-1-2011) // La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa, dies 23, 24 i 26 d’octubre de 1907, Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Ministerio de Cultura. // Foto arquebisbe Guisasola: http://www.archivalencia.org. Captura de pantalla: capçalera diari "La correspondencia..."



DEMÀ DIA 11, GATA TAMBÉ ENTRA A LA 1ª FASE DE LA DESESCALADA (COVID-19)

20200510113345-compofase1-copia.jpg

Primer que res, RESPONSABILITAT. Que no diguen que els gaters i gateres no complim els requisits d’higiene i sanitaris que ens indiquen.

El municipi de Gata, emmarcat en l’àrea de salut de Dénia, entra demà dia 11 de maig a la fase 1 de la desescalada. Si entravem en alarma sanitària el dia 14 de març, després de dos mesos menys tres dies, toca començar a alçar-nos.

Vaig a recopilar tot el que li correspon a Gata en aquesta primera fase:

Comence per l’Ajuntament, la casa del poble de tots i totes:

Des de la casa Consistorial informen: "El pròxim dilluns 11 de maig obrim de nou l’Ajuntament de Gata per atendre-vos personalment. L’horari d’atenció serà de 9 a 14 hores. L’aforament serà limitat. La resta haurà d’esperar fora. Per evitar concentracions de persones cal demanar cita prèvia per accedir al diferents serveis municipals. Crideu al 96 575 60 89 o envieu-nos un correu a info@gatadegorgos.org
Continuem amb les mesures de seguretat i higiene per evitar contagis."

Seguisc per l’església parroquial:

Aixina informen: "El dilluns que ve 11 de maig tornem a tindre missa amb la participació del poble. Us compartim el cartell amb les indicacions que hem de prendre i els horaris (el cartell el podeu repassar amb els altres cartells). ***Per favor és molt important seguir-les***. També continuarem transmetent per youtube."

La biblioteca municipal "Carme Miquel i Diego" de Gata també informa als seus usuaris: 

"Dilluns obrim la biblioteca de 9 a 13 H. Sols per devolucions i préstec. Vine a la biblioteca". (També amb un cartell que vegeu al facebook)."

Important. Els bars obriran les terrasses amb el 50% de l’aforament. Des de l’Ajuntament així ho indiquen:

"A partir de dilluns 11 de maig poden obrir al públic les terrasses dels bars i restaurant del nostre poble en horari de 6 a 23 hores. Per la seguretat de tots, és molt important aplicar les mesures de seguretat. Per eixe motiu , demanem als usuaris que col.laboren I respecten els horaris establerts I ajuden als propietaris a complir-les I evitar sancions. Dins del pla Reactivem Gata, l’Ajuntament ha establert una subvenció per al sector hostaler amb l’exempció de pagament de taxes de taules I cadires durant 2020."

El BOE de dissabte dia 8 de maig ho detalla tot:

Des de l’Ajuntament també es donava compte d’això:

"El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica l’orde que recull les activitats permeses en la Fase 1 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat i els territoris que accedeixen a aquesta situació: https://www.boe.es/…/di…/2020/05/09/pdfs/BOE-A-2020-4911.pdfSeguim avançant amb RESPONSABILITAT."

Es tornen a reactivar els nostres comerços, la vida diària del poble. Veurem la "nova Gata amb la nova normalitat".

FONTS: Ajuntament, Parròquia, Biblioteca i BOE 8-5-2020. Cartells.



IMATGES CURIOSES: ACABA EL DIA RAS I AMB AQUESTA VISTA DEL MONTGÓ

20200510193523-montgo-copia.jpg

Hui diumenge, últim dia de la fase 0 del COVID-19, ha tingut de tot la jornada: nuvolat, trons, aigua, vent i al final mireu com ha acabat el dia, més ras que un espill, com se sol dir. El Montgó sense cap núvol que li destorbe. Des de dalt les Costeres es veia aquesta imatge. Demà ja entrarem a la fase 1 i ens acompanyarà el senyor Montgó, que no entén de desescalades ni pandèmies.

FONT: Foto de Vero Vives.



IMATGES CURIOSES: LA FASE 1 DES DE LA FINESTRA DELS QUATRE CANTONS (COVID-19)

20200511164956-vicentfase1-copia.jpg

Curioses...i històriques. De ja fa molts anys, potser una desena, l’amic Vicent Signes Signes, més conegut per tots per "Canya", que va ser un dels convidats del X aniversari i va parlar precisament d’ella, densà dic, tots els divendres apareix al facebook la fotografia feta des de la seua barberia. Però hui no és divendres, això si és un dia especial. 11 de maig de 2020 és el primer dia de la desescalada a la fase 1 de la crisi sanitària, de la pandèmia del COVID-19.

I just enfront hi ha un bar històric, com històrics són els quatre cantons on antigament hi havia un altre bar La Liga i més enllà un altre bar l’Hogar del Camarada i ara sols queda el bar Martí, que no ha perdut el nom.

Com els bars i comerços menuts hui han tornat a la vida, després de dos mesos d’inactivitat forzada, era l’ocasió per fer la foto, una ocasió especial, no divendres.

Com també va ser especial quan va fer la granissada o quan va nevar, son moments històrics, que Vicent ha reflexat en el seu ull òptic.

Servixca aquesta fotografia presa a mitjan matí de hui dilluns per saber que ja gaudim de la fase 1. Això si, encara no hi ha que baixar la guàrdia per a res...SIGUEM PRUDENTS.

FONT: Foto Vicent Signes "Canya".   



DEMÀ DIA 13, ES COMPLIXEN 75 ANYS DE LA IMATGE DE LA VERGE DE FÀTIMA DE GATA. HISTÒRIA FAMILIAR DE ANTONIO SIGNES COSTA

20200512185133-compofatima-copia.jpg

La imatge que al llarg del mes de maig ocupa l’altar major de l’església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos té l’advocació de la Benaventurada VERGE MARIA DE FÀTIMA. Demà dia 13 de maig se celebra la seua Memòria i és festa a Portugal. Conta la història que a la localitat d’Aljustrel, la contemplació de la Verge suscita en molts fidels, malgrat les adversitats, l’oració i que la Verge es va aparéixer a uns Pastorets, els de Fàtima.

Però, Gata també té la seua bonica història al voltant de la mateixa imatge, que enguany complix 75 anys, i que hem conegut de primera mà gràcies a la neboda-néta de l’home devot de la Verge, que la va pagar i sofragar fa tres quarts de segle.

L’home era ANTONIO SIGNES COSTA, també conegut com Antonio "el sastre" perquè de ben jove s’en va anar a Dénia a ensenyar-se el noble art de la sastreria i allí es va quedar i residia a la capital de la comarca. Antonio era gater. Havia nascut l’any 1900 i era molt devot de la Mare de Déu de Fàtima. Va morir l’any 1991 i el van soterrar a Gata.

Cap a principis dels 40, en plena postguerra, es va organitzar un viatge a Santiago de Compostela. El nostre protagonista participava en ell. Hi hagué un atentat i els camions que els portaven van caure per una barrancada. Antonio es va encomanar a la Verge i va fer la promesa que si eixien benparats de l’accident manaria comprar una Verge de Fàtima per a l’església de Gata. I aixina va ser.

En 1945, la imatge es col·locava a la seua fornícula. Al primer any, quan la seua neboda Pepica Signes Mulet (coneguda com Pepica el Cartero) tenia 18 anys va ser majoralessa junt amb Consuelo Monfort (dona d’Eugenio) encetant les processons de la Verge. Les processons amb aquesta imatge eren molt peculiars, ja que xiquets i xiquetes vestits de pastorets i pastoretes portaven cintes que eixien de la mateixa imatge. Eren els anys 50 i 60. Després la neboda de Antonio, Pepica, s’encarregava de tindre l’altar de la Verge sempre amb les tovallones nétes i Antonio cada dissabte li portava un ram de flors a la Verge a l’església de Gata.

L’escultor li va fer també una rèplica més menuda, que Antonio va guardar sempre a sa casa i a més li van fer una corona de plata, fundint duros de plata de tota la família d’Antonio. La corona se li posava a la Verge cada any a la processó i es guardava a casa de Pepica, tenint de llautó la resta de l’any la corona. 

Als anys 90 del segle XX, quan ja no es feia eixa processó amb la imatge que està a l’església al costat dret, entre les imatges del Cor de Jesús i Jesús Natzaré, en converses de la família i el rector d’aleshores don José Ignacio Llópez, es va acordar que la corona que lluïra ja sempre fora la de plata i la de llautó passara a la Verge dormida, a la Verge d’agost.

Una bonica història devocional, que hem conegut per mig de Ana María Caselles Signes, la neboda-néta de Antonio.

FONT: Informació facilitada per la neboda-néta Ana María Caselles Signes. // Fotos composició i facebook Parròquia i arxiu familiar de Ana Mª Caselles.



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 29é CONVIDAT: EL MISSIONER VICENTE BERENGUER LLOPIS, UNA VIDA SOLIDÀRIA A MOÇAMBIC

20200513155016-vicentecompo-copia.jpg

DESPRÉS D’UN XICOTET DESCANS, ARRIBA UN ALTRE CONVIDAT DEL X ANIVERSARI DEL BLOG. PERÒ AQUEST ÉS ESPECIAL. SACERDOT I MISSIONER A MOÇAMBIC AL LLARG DE 50 ANYS, VICENTE BERENGUER LLOPIS ÉS NEBOT DEL TAMBÉ RECTOR QUE VA ESTAR A GATA DON VICENTE LLOPIS BERTOMEU. EL MISSIONER “VICENTÍN”, COM ES CONEGUT AL SEU POBLE NATAL TEULADA, ON VA NÁIXER EN 1937, VA ARRIBÀ AL CONTINENT AFRICÀ ALS 30 ANYS.

SEMPRE S’HA DEDICAT A DEFENDRE ALS MENUTS I JOVES, COM UN DELS PILARS BÀSICS PER A ERRADICAR LA POBREA. VA TREBALLAR AL MINISTERI D’EDUCACIÓ DE MOÇAMBIC I EN 1990 ES DEDICÀ A LA POSADA EN MARXA D’ESCOLES DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA ALS BARRIS DE MAPUTO, LA CAPITAL.

VA SER LA PRIMERA PERSONA NO MOÇAMBIQUENYA QUE VA REBRE EL PREMI AL TREBALL DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ DE MOÇAMBIC. EN 2008 VA REBRE EL PREMI FUNDACIÓ PER LA JUSTÍCIA PEL SEU TREBALL DELS DRETS HUMANS I, EN PARTICULAR, ELS DE LA INFÀNCIA EN MOÇAMBIC. EN 2000 VA SER NOMENAT FILL PREDILECTE DE TEULADA. EN 2013 VA OBTINDRE L’ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT VALENCIANA. EN 2017 SE LI VA CONCEDER SER FILL ADOPTIU DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA.

EL LLIBRE “EL ÁRBOL DE LOS SECRETOS. UN VIAJE AL UNIVERSO DE VICENTE BERENGUER” CONTA LA VIDA DEL MISSIONER. EL LLIBRE TÉ LES FOTOGRAFIES DE RAFA ANDRÉS I ELS TETXTS DE PURI NAYA. EL PRÒLEG ÉS DE JOSÉ LUIS TOLEDANO I L’EPÍLOG DEL SEU AMIC VICENTE R. VALLÉS.

HUI TENIM LA GRAN SORT DE TINDRE’L ENTRE NOSALTRES, COM UN VEÍ MÉS DE GATA, AL VIURE JA RETIRAT JUNT A LA SEUA GERMANA PAQUITINA. ELLS JUNT AMB MARÍA (DEL PENYÓ), ROSA, NOELIA, PEPE...I MOLTS MÉS VAN SER ELS PIONERS DE LA ONG “AMICS DEL TERCER MÓN” QUE TANT HA APORTAT DES DE GATA, LA COMARCA I ALTRES PUNTS, PER AL MÓN MOÇAMBIQUENY.

VICENTE TAMBÉ S’AFEGIX HUI A L’ESPECIAL DEL X ANIVERSARI DEL BLOG I CONTA LES SEUES VIVÈNCIES DE MISSIÓ A MOÇAMBIC.

ACÍ TENI EL SEU TESTIMONI:

 En 1967, després de tres mesos a Portugal aprenent el portugués que s’exigia, vaig de Lisboa al Port de Beira, segona ciutat de la colonia, en barco. Als ports d’atrac de Luanda i Lobito (Angola) i Ciudad del Cabo y Durban (Sudàfrica) es veien molts natius tots NEGRES...Era eixa multitut la imatge que tenia de África per les cartes i fotografies en les revistes que m’arribaven.

El meu primer destí va ser Moatize, a quinze km. de Tete. Un centre de mines de carbó i terminal de ferrocarril que els unia al port de Beira...Una parròquia/missió amb poblats distants fins a 50 km.

Junt a precioses residències també hi havia miners, treballadors domèstics, aturats, gran quantitat de xavals i joves buscant sobreviure...

Ahí va començar la meua tasca: Em vaig unir a eixa joventut sense nom i junts organitzarem un Liceo. Vaig tindre l’experiència del que realment era el colonialisme, els negres res eren en la seua pròpia terra. Els portuguesos dirigien el país.

Es despreciava la cultura indígena, la llengua i el propi natiu s’avergonyia de parlar-la. Per crear el liceo i donar sentit al SER moçambiqueny, em va crear problemes.

Encara no feia un any, vaig marxar a la Missió de Changara. Sols en els poblats, alguns distants a 30 o 40 km. s’estudiava poc, sols per a saber llegir. Era necessari portar alumnes a la seu per a traure’s la primària i poder continuar la secundària a Tete, Moatize, Boroma, Vila Coutinho, Zóbue.

Però, de nou, problemes: bufaven vents de lliberació, el FRELIMO ja començava a visitar la nostra zona. La meua vida transcorria alternant el catecumenat, l’escola i els contactes amb el FRELIMO. L’exercit ja ens vigilava, ens interrogava. Com teníem les coses clares, ens van confinar junt a l’exercit fora de la Missió. De juliol de 1969 a abril de 1973 vaig viure amb el poble que comprenia el valor de l’educació i el dret a les seues llibertats.

En abril del 73 eixirem cap a Espanya, aconsellats i des de la confinació junt a l’exercit portugués. Vaig conéixer la guerrilla i la guerra, vaig ser testic d’injustícies, de masacres, d’aldees tancades per a aïllar a la gent. A Changara vaig rebre molt de recolzament econòmic d’amics espanyols.

PER TOTA EUROPA

De volta, a Madrid forme part de l’equip de Formadors del Seminari de Missions per poc temps i marxem a Holanda, Bèlgica, Alemanya i Anglaterra per a denunciar les masacres de Wiriyamu, de les que vam ser testics en 1972.

A finals de març del 74 marxe a Tanzània, convidat pel president del FRELIMO per a visitar les seues escoles i Centres de Salut. Allí ens agafa el colp d’estat de Portugal, el 25 de abril. Torne a Madrid i ens preparem per a tornar a Moçambic perquè es preveu una ràpida entrega de les colonies portugueses amb governs de transició.

Ja a Tete, en 1974 vaig vivint el resurgir d’un poble que es prepara per a la independència. Ells són les AUTORITATS que governen. Finalment, el 25 de juny de 1975, Moçambic s’independitza. La meua vida es dividix entre la Parròquia i ser professor d’Economia política i història a l’ Institut Industrial i Comercial de la ciutat de Tete, d’on sóc director. I a març de 1979, per defendre els drets dels alumnes i ser crític a actituts abusives de governants, m’empressonen.

Estic quatre dies a la pressó a Tete i Maputo i m’aconsellen quedar-me a Maputo...Allí treballe en el Ministeri d’Educació i en una parròquia suburbana. Demane terreny al Govern i autorització per a construir una escola secundària, que amb tota l’ajuda d’ací i d’Alemanya construïm l’escola “Eduardo Mondlane”, on ara hi ha 4.437 matriculats estudiant en tres torns i 245 graduats en batxillerat en l’últim curs.

VIATGE DE TRES GATERES A MAPUTO

Vaig tindre el goig de que aquesta escola va ser visitada per tres joves gateres de Amics del Tercer Món (Rosmari, Rosa i Angi), que van conviure durant un mes amb els joves d’este barri.

Rebem ajudes dels ajuntaments de Gata de Gorgos, Teulada, Xàbia, Pedreguer, per mig de “Amics del Tercer Mon” i podem construir un Centre Infantil en el mateix barri, on s’atenen a 125 menors de 6 anys. Passe després a treballar a la nova missió de Ressano Garcia, zona conflictiva i construïm una escola secundària matriculant 1.300 alumnes de secundària i batxillerat.

En tot el meu treball parroquial i educatiu he tingut el recolzament de grups com Amics del Tercer Món, Amics del Padre Vicente, de ajuntaments i organismes no guvernamentals, d’Espanya i Alemanya. Com a exemple diré que entre 1995 i 2011, Amics del Tercer Món van contribuïr en 1.031.573 euros).

Des d’ací vull agraïr a ells i als “Amigos del Padre Vicente” el recolzament que ens han donat i tot el que s’ha pogut fer, que és molt, gràcies a tants esforços.

Com bé deia el digital El Mirall de la Marina, el pare Vicent comença ara una nova vida a la terra on va nàixer fa 80 anys, però amb la satisfacció d’haver deixat la seua petjada a la volguda Àfrica”.

* Si voleu veure l’entrevista que el diari digital El Mirall de La Marina i La Nana Serveis Audiovisuals li va fer en 2017 a Vicente Berenguer Llopis per la seua gran tasca d’ajuda humanitària a Moçambic, PUNXEU ACÍ.

FONTS: Fotos i testimoni aportats per Vicente Berenguer. Foto Arquebisbat València.



HUI DIA 15 ÉS SANT ISIDRE. GATA TÉ UN PLAFÓ CERÀMIC DEL SANT AL CARRER TEULADA. ES SEMBRA LA BAJOCA LLARGA

20200515173557-santisidre-copia.jpg

Hui dia 15 de maig és la festa de SANT ISIDRE llaurador. A Madrid no podran celebrar-ho com toca, per la crisi sanitària del COVID-19. Seria un bon pont.

A Gata hi ha una imatge amb rajoletes al començament del carrer Teulada del sant patró. Antigament, abans, fa com 50 anys, era típic i tradicional que les dones del carrer li feien la novena. Començaven hui i en nou dies no paraven de resar-li, de posar-li flors. Ara, moltes d’aquelles veïnes ja no estan entre nosaltres i queda el record. El plafó continua allí impertèrrit i encara se li encen el llum. Des del blog li fem una ullada a Sant Isidre.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.

SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL.

Finalment, cal dir que el costum agrícola diu que hui és el dia apropiat per sembrar les bajoques llargues, les que es gasten pel putxero i pel bullit.

FONTS: www.santopedia.com i http://tionia1.pangea.org.



EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 20ena PREGUNTA. HUI, SOBRE ELS CINEMES DEL POBLE I LA SEUA HISTÒRIA

20200515174908-20131028092032-cineavenida-copia.jpg

Com encara estem en mitja confinació, a la fase 1 de la crisi sanitària, continuem amb el Joc de la Història de Gata. Hui toca interessar-nos per els nostres cinemes del poble:

20.1.- MOLT CINEMES HA TINGUT EL POBLE DE GATA, ENTRE ELS D’HIVERN I ESTIU ?

20.2.- QUIN ERA EL MÉS ANTIC ?

20.3.- EN FUNCIONA ALGUN ENCARA ?  

20.4.- SABEU ELS ANYS APROXIMATS DE LA SEUA INAUGURACIÓ ?

FONT: Imatge aportada per Paco Moncho (web www.prospectosdecine.com). Un cinema d’estiu de Gata.



SABIEU QUE? Gata en 1882 tenia 3.012 habitants, segons l'Anuari del Comerç de Bailly-Baillere d'eixe any

20200515184055-compo1882-copia.jpg

A la hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya trobem el "Anuario del Comercio, de la Industria y de la Administración..." amb el directori de 400.000 senyes de tota Espanya i províncies d’ultramar. El llibre-anuari és del IV any de la publicació 1882 i està editat a Madrid per Carlos Bailly-Baillere.

A la pàgina 538 li correspon el partit judicial de Dénia, pobles i agregats. És curiós com en 1882 ja s’escrivia Dénia amb l’accent a la e com ara en valencià.

Que ens diu de Gata, ja que no tenia encara l’afegit de "de Gorgos"?.

Diu que GATA és un lloc amb Ajuntament i 3.012 habitants. Es troba a 7 kilòmetres de Dénia. Ara està a 15. Desquadren les xifres. Diu que el "párroco" era Francisco Martínez i segons l’Arxiu Parroquial eixa data estava Juan Martínez Blasco, que tantes mampreses va manar o va impulsar per a fer a la parròquia: Casa Abadia, reforma ermita, cementeri parroquial, cor de l’església i Caseta de la Lepra.

Al llibre detalla com a Instrucción Pública que està el professor Jaime Cabrera Béjar. Fusters al poble: Antonio Blasco, Pascual Espasa, Antonio Pedro, Francisco Signes i Jaime Signes.

Fariners: Miguel Bolufer, Vicente Gil, Gerónimo Monfort, Onofre Mulet, Vicente Mulet, José Pedrós Pedrós i Francisco Rodríguez. Ferrers: Antonio Pedrós, Felipe Pedrós i els germans Antonio i Jaime Pedrós Serra.

Hi havia aleshores o nomena tres metges: Francisco Moratal, que també va ser alcalde, Miguel Muñana (serà Miñana) i Miguel Rodríguez.

De Merceries: Eduardo Juliá, Vicente Mulet, José Pedrós Salvá i Benito Pérez.

Era el Notari: Antonio Signes.

De les tendes de "salazón": Bautista Salvá, Onofre Salvá, Francisco Soler i Vicente Soler.

Com a tenda de teixits apareix Jaime Martí. 

De venta de vins i licors: Benito Caselles, Vicente Font (la primera generació del Bar Corder), José Font Monfort, Vicente Forner (serà Fornés?), Vicente García, Bautista Leyela (serà Leyda?), Antonio Mulet, Francisco Mulet i Sebastián Erarz?.

De Sabaters estan Francisco Mengua (serà Mengual) i Bautista Pedrós.

FONTS: Llibre: "Anuario del Comercio, de la Industria y de la Administración..." Any IV 1882. Madrid, Carlos Bailly-Baillere. Digitalitzat per la hemeroteca de la Biblioteca Nacional d’Espanya. // Captures de pantalla de la portada i de la pàgina on es troba el poble de Gata.



SABIEU QUÈ...? L’ARTISTA FRANCÉS ANTONIO ALOS MORENO VA NÀIXER EN 1912 A GATA

20200515185816-antonio-et-sa-venus-copia.jpg

A la Xarxa de les xarxes, Internet, sempre trobem informacions curioses i més sobre el nostre poble. Escorcollant documentació sobre el poble que es va agermanar oficialment el dimarts 30 d’octubre de 2018 amb el de Gata, data històrica per a les dues poblacions Saint André de Sangonis (França) i Gata de Gorgos (Espanya) i a la fulla dedicada a l’agermanament, que ells diuen "jumelage" aparegué una frase que diu que "Gata de Gorgos és també el lloc de naixement de l’artista Antonio Alós Moreno..."

Davant aquesta referència investigue qui era el personatge i quina relació tenia amb Gata. Mirem a la pàgina de wikipedia i efectivament ens diu que Antonio Alos (1912-1980) fou un escultor espanyol, exiliat republicà a França, referent del món de l’art en Toulouse. A la columna de la dreta (informació personal) diu que el seu naixement es va produir el 30 de setembre de 1914 fa ja 104 anys a Gata de Gorgos. Que era fill d’un escultor i que no revelà els seus orígens aristocràtics fins 1980, poc abans de la seua mort. Segueix dient que va estudiar a l’Escola de Belles Arts de San Carlos de València i va fugir a França en 1939.

A nivell artístic, comenta que va fer amistat amb el poeta i músic català Pau Casals i amb el pintor Carlos Pradal, tots dos també exiliats. A finals de 1940, Antonio Alos va participar en exposicions d’artistes exiliats a Toulouse i París.

Va treballar la pedra, el bronze i la madera. Té un bust de Pau Casals, un bronze del pregoner i "Las Huerdes" de madera). Va participar en l’expresionisme, el classicisme i el primitivisme.

Va fundar la Galerie Alos (en la 286 route de Revel) i el Centro Cultural del Arte Presente en 1974, on han exposat nombrosos artistes, entre ells Carlos Pradal, André Chabot, Claude Picardd i altres.

La seua mort esdevingué el 18 de desembre de 1980, quan tenia 65 anys. 

Per a saber més de l'artista gater pràcticament desconegut per a nosaltres, PUNXEU ACÍ i sabreu per la pàgina dedicada a ell més coses.

FONTS: Informació: pàgina web Saint André de Sangonis (França) / Wikipedia francesa traduïda a la wikipedia espanyola. Foto: Wikipedia.



PER FI...HUI OBRI LA GELATERIA CA EL TRAMUSSER DE GATA A LA NOVA UBICACIÓ DEL C/CONSTITUCIÓ. ELS COMERCIANTS DEL CARRER LI DONEN LA BENVINGUDA

20200516152420-tramussera1-copia.jpg

Si recordeu, un dels contratemps que va portar el COVID-19 i l’alarma general a Gata, a nivell de comerç i de tradició, va ser que moltes tendes van tancar i encara en aquesta fase 1 comencen a resorgir.

La típica gelateria de Ca El Tramusser de Gata, amb una gran història darrere, tenia que haver obert com manava la tradició Diumenge Rams. Ells mateixos, Tere i Dani, expresaven els seus sentiments aquell dia d’inici de la Setmana Santa:

"Hola a tots, encara que no ho semble demà es Diumenge de Rams. Fa molts anys, que Gelatera Ca el Tramusser, obri les seues portes tal dia com demà i gaudim junts les festes de Pascua amb molta alegria i felicitat. Enguany com tots sabeu no podrà ser, però no patiu, que quan arribe el dia estarem esperant-vos amb el millor somriure en el nou local, al carrer Constitució, 20. Una abraçada i un bes molt fort"

I el dia ja ha arribat. Hui dissabte 16 de maig, quan lluny està ja aquell 4 d’abril, ja està en marxa CA EL TRAMUSSER. I està a una nova ubicació, al carrer que diuen podria ser el futur del comerç local, el carrer Constitució al número 20, recentment remodelat.

A més, tots els comerciants del carrer (Bar Martí, perruquer Canya, Joiera Rubí, Floristeria Fina, Multipreu Villalta, la perruquera María i la tenda de Magda) han tingut el detall de rebre a la nova tenda veïna amb un ram de flors, la qual cosa ha agraït i molt Tere "la tramussera". Són gestos que ixen després del temps de confinament i del COVID-19.  

Ells mateixos, Tere i Dani, han tornat hui a parlar: 

"Bon dia a tots i totes, enguany no em pogut seguir les tradicions.....el covid-19 ens ha portat un cofinament i unes noves medides de seguretat...però hui a la fi em obert Ca el Tramusser.
Moltes gràcies als comerciants del carrer per la bona acollida que ens han fet, i com no, a un molt bon client, droneamos....el temps no acompanya, però asi estem, que ja teniem moltes ganes de vindre i gaudir del nou local al carrer constituciò, 20. Vos esperem!!!!!"

A més, el primer client que ha tingut, que també això s’ha tornat tradició, ha sigut Xavier de "Droneamos".

Desitgem sort en la seua nova ubicació a Ca eñ Tramusser, a l’igual que a la resta de comerços del carrer i del poble en este nou temps.

FONT: Fotos de Ca el Tramusser.



HUI ÉS SANTA GEMA. AL CARRER MORERES DE GATA TÉ UN PLAFÓ CERÀMIC. LI FAN NOVENA

20200516161358-santagemma-copia.jpg

Hui, dia  es Santa Gema Galgani. Des de fa quatre anys per mitat del carrer Moreres, la patrona italiana té un plafó ceràmic, posat a la casa dels Pedrós Taléns on tenen molta devoció a la santa. Des de fa tres anys, menys aquest que no s’ha pogut fer per la crisi sanitària, el veïnat fa la novena a la santa, que acaba just hui el dia de la festa d’ella.

Abans era costum que molts sants, com el d’ahir sant Isidre Llaurador, sant Antoni de Padua i altres, que el veïnat li fera la novena. S’havia perdut un poc i els veïns d’aquest carrer del Raval i altres del voltant estan recuperant.

Sense deixar de costat el refranyer popular, n’hi ha un referent a la santa de hui que es diu: "Per Santa Gemma, el sol ja crema".

FONT: Composició de fotos facilitada per Miguel Pedrós Taléns. Podeu veure també al Crist del Calvari, patró de Gata, que lluïx en molts balcons de Gata, en temps de la pandèmia.



L'EXPOSICIÓ ART AL VENT XVII DE GATA SEGUEIX ENDAVANT

20200517105650-avgata.jpg

El fet de ser en agost i d’estar a l’aire lliure penjant dels balcons, són dos motius per a confiar en la seua celebració. Amb la pandèmia generalitzada per tot el món i amb les fases de desescalada que encara patim, són moltes les activitat que s’han hagut de suspendre o ajornar, però l’Ajuntament de Gata té la voluntat de continuar amb l’exposició d’obres d’Art al Vent que acull la localitat cada més d’agost.

Després de realitzar les consultes pertinents, la regidoria de Cultura, que dirigeix Àngels Soler, ha anunciat que segueix endavant amb Art al Vent XVII aplicant les mesures i les variacions necessàries per realitzar l’exposició amb seguretat.

Com sempre ha destacat Josep Ginestar, coordinador de la mostra, Art al Vent, a més de ser una manera d’acostar l’art contemporani a la població en general,  pretén ser útil a la població ja que representa una dinamització comercial i turística, al mateix temps que una dinamització cultural. Potser enguany, aquesta funció dinamitzadora siga més necessària.

A més a més, des de l’organització són coneixedors de les dificultats afegides que es trobaran els participants a l’hora de realitzar l’enviament de les obres ja que s’han seleccionats autors  procedents de 16 països d’arreu del món per participar l’ edició d’Art al Vent 2020. Per tant, el nombre d’obres que finalment es podran exposar pot variar respecte en altres edicions.

Els autors seleccionats són de diverses nacionalitats i procedeixen de països com ara Espanya, Alemanya, Xina, Mèxic, Marroc, Brasil, Itàlia, França, Polònia, Rússia, Gran Bretanya, Xile, Argentina, U.S.A., Bèlgica, i Egipte.

Actualment, està realitzant-se la fase de recepció de treballs, ja que durant el mes de maig  i juny s’han de enviar els treballs seleccionats a l’Ajuntament de Gata. La regidoria confia que totes puguen arribar a hora per passar a la següent fase en que es fotografiaran totes les peces per elaborar el catàleg imprès que es realitza cada any sobre la mostra.

FONT: Informació i foto Ajuntament de Gata.



UN TOTAL DE 35 PASDOBLES OPTEN AL PREMI DEL 150 ANIVERSARI DE LA UNIÓ MUSICAL DE GATA

20200518151604-banda2019-copia.jpg

 

El passat divendres 15 de maig va finalitzar el termini de presentació de composicions del concurs de composició de pasdobles organitzat per la Unió Musical de Gata amb motiu del seu 150 aniversari.

Un total de 35 obres han sigut les composicions presentades. En les pròximes setmanes, un jurat tècnic format per tres persones de reconegut prestigi musical seleccionaran els pasdobles guanyadors.

El primer premi està dotat amb 3.000 euros i el segon premi té una dotació de 1.000 euros. Els pasdobles guanyadors portaran el nom que la Unió Musical de Gata decidixca i es faran públics a l’entrega dels premis.
Estava previst que aquests pasdobles s’estrenaren al mes de juliol a un concert especial que la Unió Musical de Gata volia que servira d’homenatge a tots els músics, directors, directius i socis que han fet possible aquestos 150 anys de música de banda a Gata, però la situació d’ermergència en la que ens troben fa que siga impossible la realització d’aquest concert.
Seguirem esperant.
FONT: Informació Banda Unió Musical de Gata. Foto arxiu banda.


GATA I PEDREGUER ES CONJUNTEN PER A LA CAMPANYA DE PREVIFOC 2020

20200519154127-previfoc-copia.jpg

Els ajuntaments de Gata i Pedreguer inicien la campanya Previfoc amb un servei conjunt de voluntariat de Protecció Civil de les dos poblacions veïnes.

Ahir matí es va presentar el servei, a la terrassa del Centre Social de Gata, amb la presència dels alcaldes de Gata i Pedreguer, Josep Francesc Signes i Sergi Ferrús, el regidor de governació de Gata, JoanVi Vallés, el cap de la Policia Local de Gata, Jonathan Muñoz, i  voluntaris dels servei de Protecció Civil de les dos poblacions.

Enguany s’ha avançat la campanya de prevenció d’incendis en els dos termes municipals, ja que el passat dilluns 11 de maig es va iniciar, establint dos torns de voluntaris amb un total de 14 hores diàries. Així mateix, continuen amb les tasques de col·laboració derivades de la crisi del COVID_19: bàndols informatius, repartiment de medicaments, aliments, mascaretes,...

La campanya Previfoc compta amb 38 voluntaris, 4 vehicles (3 cotxes i 1 moto), 5 terminals TETRA de Conselleria i sistemes DMR-digitals de comunicació entre els voluntaris. La base operativa s’ha fixat a la seu de Protecció Civil a Gata.

En gener de 2020 es va iniciar el treball com un únic servei, amb una estructura única de comandaments i treball conjunt de preventius però des de finals de 2018 es va signar un conveni de col·laboració entre els dos ajuntaments. Durant 2019 ja van treballar de manera conjunta i es va donar forma a la que seria el servei de Protecció Civil comú per als dos municipis.

FONTS: Informació i foto, Ajuntament de Gata.



ENS HA DEIXAT PEPITA ANDRADA, DONA DE VICENT FONT (D.E.P.)

20200520142317-pepita2.jpg

Ahir vesprada ens deixava, després d’una llarga enfermetat, PEPITA ANDRADA PALACIO, dona de Vicent Font Leyda, exalcalde de Gata i exdiputat provincial. Pepita era molt coneguda per la papereria Font. Persona molt senzilla i sempre amb un sonriure per a tots, inclús en aquests últims anys de la dura enfermetat.

Des del blog, acompanyem en el sentiment al seu marit Vicente, als fills i filles, i a la resta de la família, encorajant-los i donant-los ànims per a superar aquesta pèrdua tan important. El sepeli se celebrarà a les 18 hores amb les mesures sanitàrias adequades a aquesta fase 1 de l’alarma general.

DESCANSE EN PAU, PEPITA.

FONT: Fotografia facilitada per la seua neboda Anto Font.



EN TEMPS DUR, COMERÇ SEGUR. ELS COMERÇOS DE GATA ANIMEN ALS CLIENTS A VISITAR LES TENDES

20200521193346-comerc-copia-copia.jpg

La prioritat pels comerciants de Gata ha segut des de el principi la seguretat i la salut dels seus veïns i clients. Per això tan l’associació Comerç de Gata com l’Ajuntament de Gata han decidit llançar esta campanya que avisa dels comerços que segueixen els protocols establerts i informa als clients de les mesures preses a cada establiment i de les que han de prendre ells mateixos.

Un adhesiu lluirà als aparadors dels establiments adherits a esta campanya que també estarà acompanyat per un cartell i un fullet informatiu pels clients. A més a través de les xarxes s’anirà informant dels canvis d’horaris dels comerços segons el canvi de fase, dels serveis a domicili o altres avantatges pels clients.

Esta campanya a l’interior dels comerços que ha estat recolzada per l’Ajuntament de Gata també compta amb el suport econòmic del mateix per a la compra de tots eixos equips i materials de protecció tant del comerciant com del client.

A este respecte també l’empresa Pons Quimicas, productors de la marca Asevi i socis de la associació han fet una donació a dita campanya valorada en 900 euros en material desinfectant.

A més l’Ajuntament per la seua part també ha posat en marxa un dispositiu de neteja i desinfecció del exterior dels comerços per tal de garantir la màxima seguretat als veïns que acudeixen als comerços.  Cada matí abans de que obriguen es ruixa davant dels comerços i també de les terrasses dels bars que estan oberts.

A més d’això també l’Ajuntament està fent repartiment de mascaretes entre els comerços de Gata per tal que siguen ells els que els donen als clients que acudeixen a les tendes sense mascareta.

Per primera vegada esta campanya conjunta entre Associació i Ajuntament també s’ha fet extensiva a tots els comerços de la localitat, es a dir, tots pondran accedir a la cartelleria i a la informació de la campanya i tots es beneficiaran de les compres conjuntes o despeses en EPIs que subvenciona l’ajuntament.

FONT: Comerç de Gata (Factoria d’Idees) i Ajuntament.



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 30é CONVIDADA: MARI MONCHO MULET, JUTGESSA DE PAU

20200523160906-compomari-copia.jpg

SEMPRE AL COSTAT DE SON PARE I HUI ÉS JUTGESSA DE PAU DEL POBLE DE GATA. MARI MONCHO MULET ÉS UNA NOVA CONVIDADA, I JA SÓN 30, DE L’ESPECIAL X ANIVERSARI DEL BLOG DEL CRONISTA DE GATA. MARI ENS CONTA LES VIVÈNCIES DE SON PARE ALS ULLS D’ELLA, QUE HUI CANVIEN DE TEMÀTICA PERÒ SEGUEIXEN DONANT VALORS COM ESCOLTAR, PACIÈNCIA, RESPECTE I EMPATIA.

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT:

Quan Miguel em va convidar a fer este escrit vaig pensar que podria escriure de una de les persones que sempre ha estat al meu costat, el meu pare. Encara recorde el dia que va arribar a casa i ens va dir que l’havien nomenat jutge de pau, corria l’any 1976.

Ell era l’ultim en la llista que es va presentar. Ni ell sabia que estava inclós. Casualitats de la vida van fer que el triaren a ell.

A casa quasi tots els dies venia la gent del poble que tenia algun que altre problemeta ja fora amb els bancals o els veïns o, simplement, per a que els aconsellara sobre algun dubte que tenien.

A mes ha tingut que veure moltes coses, ja que cada vegada que hi havia un accident pel terme de Gata, venien a buscar-lo per a fer l’alçament de cadàver i després tenia que estar present quan venia el forense a fer l’autopsia.

En veritat ha tingut que veure moltes coses, algunes de elles molt desagradables.

Recorde tambe que, quan venien eleccions, ell tenia que portar les urnes a Alacant i ma mare, el meu germà i jo l’acompanyaven.

En passar el temps em van proposar presentar-me per a segona jutgessa de pau i tambe em van agafar. En aquell moment, jo tenia 23 anys. Vaig estar 22 anys siguent la segona jutgessa de pau al costa de mon pare. Ell va estar fins l’any 2016, 40 anys dedicats a la gent que l’ha necessitat.

Ara és diferent, hi han més mitjans que abans, per tant tot és més fàcil. En conclusió he de dir que he aprés moltes coses d’ell, i les aplique ara que sóc jutgessa de pau. Entre elles l’importància de la família, escoltar, ser pacient, molt de repecte i empatia cap els demés.

MARI MONCHO MULET

* FOTOS D’ABANS A LA COMPOSICIÓ: Mari i son pare Miguel a la Plaça Nova, 1967; Mari a Ca la mestra Rosario, 1966. Boda dels pares de Mari, 1964.

* FOTOS ACTUALS DE LA COMPOSICIÓ: Son pare amb els néts el dia del seu aniversari i Foto de Mari.

FONTS: Informació i fotos de la composició i facebook aportades per Mari Moncho Mulet.



RESPOSTA A LA 20ena PREGUNTA (EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA): SOBRE ELS CINEMES DEL POBLE DE GATA

20200523181643-cinecasablanca-copia.jpg

Seguim jugant i coneixent la història de Gata. Ara toca respondre les qüestions plantejades sobre els nostres cinemes:

20.1.- MOLT CINEMES HA TINGUT EL POBLE DE GATA, ENTRE ELS D’HIVERN I ESTIU ? Un total de 5 si contem per edificacions, 6 si ho fem per noms. Cine La Paz; Ideal Cinema (després Cine Casablanca d’hivern), Cine Casablanca d’estiu, Cine Avenida i el cine del Hogar Parroquial del Centre Verge del Carme.

20.2.- QUIN ERA EL MÉS ANTIC ? El cine La Paz, que comença en 1925.

20.3.- EN FUNCIONA ALGUN ENCARA ? Si, encara està en funcionament i remodelat el cine La Paz.

20.4.- SABEU ELS ANYS APROXIMATS DE LA SEUA INAUGURACIÓ ?. La història dels cinemes de Gata té una cronologia fins ara que abarca des de 1925 fins a 2020. 1: Cine La Paz (Avinguda de la Pau): 1925-1940, 1940-1977; 1978-2003. 2: Ideal Cinema (després Casablanca): ubicat a la Plaça, 1931-1965. 3: Cine de verano (carrer Teulada): 1946-1951; 1961-1982. 4: Cine verano i cine del Hogar Parroquial (Centre Parroquial "Virgen del Carmen"): 1960. Costera del Grup Escolar. 5: Cinema Avenida (carretera nacional): 1961-finals anys 70. 6: Cine Casablanca (primer es va dir Cine Ideal): 1965, 1975, 1976-1991. Noranta-cinc anys de història cinematogràfica local. Quasi un segle que han donat per a molt.

FONT: Foto portada i fotos facebook, arxiu Paco Moncho. 



SABIEU....? QUE GATA FORMA PART DE LA GUIA DE CARRERS D'ALACANT

20200524152029-carrergata-copia.jpg

Trobem a la xarxa Internet una documentació històrica sobre Gata, per mig d’un llibre d’Alacant publicat en 1974. Es tracta del llibre "Alicante, sus calles antiguas y modernas" escrit aquell any pel presbíter Gonzalo Vidal Tur, aleshores Cronista Oficial de la Excma. Diputació d’Alacant.

A la pàgina 339 apareix el carrer GATA DE GORGOS, abans dit "Afueras" i "Ruíz de Alarcón". Està pels barris de Rabassa Alta i el districte 5é dels Àngels. Se li va posar el nom per la corporació municipal d’Alacant en la sessió 30 d’abril de 1955, com especifica l’autor. Naix el carrer des del carrer Avellaneda i acaba al carrer Doctor Recasens. Es creua primer a l’esquerra amb el Carrer Caracas i a la dreta amb el carrer Ruíz de Alarcón. A la seua part esquerra té la Plaça de la Pèrgola.

Cite textualment el que escriu Vidal sobre el poble de Gata que dona nom al carrer en qüestió: "A las márgenes del río Jalón, encontramos a Gata, con frondoso arbolado en sus calles, cuya principal se extiende sobre un kilómetro. En su plaza mayor se encuentra la parroquia de San Miguel. En Gata tuvo el ducado de Almodóvar su antiguo palacio; destinado en la actualidad a vivienda, siendo uno de los mejores edificios de la población. En las afueras del pueblo existe un ermitorio de 1762, dedicado al Santísimo Cristo, de gran devoción. El patrono del pueblo es San Miguel. Las fiestas se celebran, las dedicadas al Santísimo Cristo del Calvario, el 6 de agosto, y las de San Miguel en septiembre."

Altres pobles tenen el nom de Gata de Gorgos entre els seus carrers, com El Campello, Dénia, Pedreguer (nom popular), Xaló o Teulada. També el riu Gorgos té carrers en pobles i ciutats com València.

FONTS: Llibre "Alicante, sus calles antiguas y modernas", Gonzalo Vidal Tur, Diputació d’Alacant // Foto captura del Google Maps, carrer Gata de Gorgos.



FOTOGRAFIES ANTIGUES...I D’ABANS (Gata en el record). Nº 1.835. Xiquetes Curs escolar 1962-63

20200524161229-curs6263xiquetesconsuelo-copia.jpg

Torna la série de Fotografies antigues. Afegisc al títol (...I d’abans). La present fotografia ens la facilita Consuelo Monfort Pons. Era quan tenien les xiquetes entre 6 i 7 anys. Anaven a l’escola amb Donya Maruja (+). Consuelo mateix va detallant algunes de les que apareixen a la imatge:

De dalt per avall o de darrere cap avant i d’esquerra a dreta: primera fila: Paquita, dona de Pepe "Blaquera"; Amparo Segarra; Marita, germana de Ines; germana de Fermín; Donya Maruja la mestra; ?; Maria "Porro"; Rosario Costa i Tonica la bessona.

A la següent filera estan: ?; Maria "Quintin", ?; Paquita, dona de Amador; Tonica, germana de Isabel de Terrases de la Torre; ?; Rosamari l’altra bessona; Maria "Telefunken"; Rosa "Tona" i Pepita Mulet, dona de Rolser.

Tercera fila: ?; Amparo Grimalt; neboda de Doloretes; Maria; Rosario, dona de "Corbella"; Pepita "la llebra"; ?; Fina Espasa i Maria.

Sentades baix de tot: Fina Coloma, la mateixa Consuelo, Maria "la Casilla"; Pepita Blai (+), dona de Escortell; ? i ?.

Podeu completar-les si les coneixeu les que estan en interrogant.

FONT: Foto facilitada per Consuelo Monfort Pons.




HUI, PLENARI ORDINARI MUNICIPAL. Segona sessió telemàtica en temps de COVID-19

20200526152206-quadretsple.jpg

Aquesta vesprada del dia 26, a les 20 hores, se celebrarà el plenari ordinari corresponent al mes imparell de maig. La sessió serà telemàtica, la segona durant l’estat d’alarma i segona també en la història dels plenaris municipals que es fa telemàticament. Es podrà seguir pel canal de youtube municipal: CANAL OBERT. AJUNTAMENT DE GATA.

Els assumptes a tractar seran els següents:

A més de l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, les dacions de comptes, com cada plenari, altres punts seran sobre expedientes de conduccions i instal·lacions d’aigües. També sobre l’ampliació de la delegació a SUMA de la Taxa per a la Prestació de Servicis de Cementeri: manteniment i conservació.

Es tractaran diverses mocions del Partit Popular: Ajudar al poble de Gata a fer fr4ont al Covid-19. Reducció de les taxes universitàries per al curs 2020/2021. Adhesió al Pa PLANIFICA de Diputació. Comissió de Treball Nova Normalitat. Reactivació de l’Esconomia Local. Impuls Digital. Finançament Local en el mrc de la crisi del COVID-19.

També es tractaran mocions de Compromís: Garantir un serveis públics de qualitat. Eliminació regla despesa i Fons Cooperació Finançament Local. Defensar un Pa Europeu de Reconstrucció contra la crisi COVID-19.

Els precs i preguntes completaran el plenari telemàtic.

FONT: Ordre del dia, Ajuntament de Gata. Foto: captura pantalla plenari anterior.



DE HUI 27/5 AL DIA 6/6: 10 DIES DE DOL NACIONAL (pels morts del COVID-19)

20200527154232-minutsilenci-copia.jpg

Segons publica hui el BOE, des de les 00,00 hores de hui dimecres dia 27 de maig i fins les 00,00 hores del dia 6 de juny, dissabte, tot l’Estat espanyol està de dol nacional. Les banderes ondegen a mitja asta i lluïxen crespons negres.

A l’Ajuntament de Gata, com a la resta d’ajuntaments, s’ha guardat un minut de silenci, hui a les dotze del migdia.

La nostra particular dedicació als difunts pel COVID-19 la tenim al perfil del facebook on hi ha un llaç negre i les ratlles groga i roja de la bandera nacional.

Descansen en pau totes les víctimes de la pandèmia a Espanya i al món. Cal recordar que a Gata va morir el veí Vicente Más Avellá. A tota Espanya, la xifra està en 27.118, a data de hui dimecres 27 de maig.

FONT: Foto, Ajuntament de Gata. Moment del minut de silenci davant l’Ajuntament.   



HUI DIA 31/5, DIA DE PENTECOSTÉS. TOCAVA HAVER-SE CELEBRAT EL PRIMER TORN DE COMUNIONS A GATA (COVID-19)

20200531075058-nocomunions-copia.jpg

Hui és Pasqua de Pentecostés, la Pasqua florida. Tocava haver celebrat a la parròquia de Gata, com en moltes altres, el primer torn de les Primeres Comunions. La pandèmia generalitzada i l’estat d’alarma ho ha anul·lat tot. Es preveu, i esperem que així siga, fer-se els dos primers diumenges de setembre.

Només podem que recordar altres anys normals, sense el virus extés per ací i per allà i causant dolor, morts, afectats. Ara ens trobem en pleno dol nacional fins el dia 5 de juny. Demà entrarem tota la Comunitat Valenciana a la fase 2 de la desescalada. Toca esperar. Però, els somnis dels xiquets i xiquetes no es poden veure truncats, hi ha que animar-los, estar amb ells, i esperar a dates més bones.

I al poble del costat, Jesús Pobre, demà tocava també fer la Fireta i estar ja celebrant les festes patronals. Tot suspés i ja se celebrarà.

FONT: Foto-collage de imatges d’arxiu de comunions d’anys passats. 



ELS QUINTOS I QUINTES GATERS DEL 2020 FAN UN DONATIU A CÀRITAS PARROQUIAL (COVID-19)

20200531103115-quintosicaritas-copia.jpg

Un gest que diu molt. Una quinta i un quinto, en representació de tota la Quintà 2020 del poble de Gata, que ha tingut que aguardar aconteixements degut a la pandèmia i que ha vist que se suprimien els concerts que havien previst, les festes que havien preparat, van fer fa uns dies un donatiu econòmic al grup de Càritas Parroquial de Gata de Gorgos. Va ser rebuts per dos voluntàries de Càritas, Juan García i Ester Sepúlveda.

Des de l’associació altruïsta, van declarar: "Des de Càritas volem agrair als QUINTOS 2020 la seua aportació, Molt contents de la solidaritat de la nostra joventut". 

Un gest, com deia que els honra, que els fa responsables de la situació que moltes persones i famílies del poble i de fora viuen en aquesta crisi sanitària. Un alaudiment merescut als joves gaters, que no perden l’esperança de tornar al carrer a fer festa i esclatar de ganes d’obrir-se a tots.

 

FONT: Càritas Parroquial de Gata.    



FOTOGRAFIES ANTIGUES...I D'ABANS (Gata en el record) (1.836): VICENTE I PEPITA, PARELLA JOVE ENAMORADA

20200531110014-vteipepita-copia.jpg

Fotografia retrospectiva d’abans, de fa uns anys, quan Vicent Font i Pepita Andrada eren jóvens. Una parella enamorada que ara està en el record. Pepita s’en ha anat, ens ha deixat fa poc. Vicente tindrà sempre eixes instantànies que enfortiran més l’estima, respecte i amor que es tenien. Ara Pepita protegirà des de dalt al seu marit, als dos fills i a les tres filles, així com a tots els seus néts i nétes.

FONT: Foto proporcionada per Vicent Font, arxiu familiar.



FOTOGRAFIES ANTIGUES...I D'ABANS (Gata en el record) (1.837): PUBLICITATS D'EMPRESES GATERES A LA REVISTA FONTILLES, 1947

20200531112753-fontillespub1947-copia.jpg

El poble de Gata sempre ha estat lligat, d’una forma o altra, a la colònia-sanatori de Fontilles a Vall de Laguar, interior de la Marina Alta. En posteriors artículs anirem coneguent visites que va fer la gent de Gata als anys 50, 60 i 80 del segle XX. També investigarem, un poc més, sobre una de les primeres monges franciscanes a Fontilles, Sor Iliada de la Inmaculada, que era gatera.

Comencem aquesta xicoteta série amb una fulla publicitària de la revista Fontilles. Era el número exacte 400, segona època, i era per l’octubre de 1947. Un total de vuit empresaris s’anunciaven a la mateixa. Matías i José Salva; A.J. Font; Juan Bta. Salvá; Jaime Monfort Pons; Bautista Signes Fornés; Vicente Pedrós Pedrós; Juan Caselles, i Viuda de Vicente Salvá. Si mireu els productes que ofertaven o de què era la fàbrica trobem exportació de fruits, articles de palma, fàbrica de mobles, cabassos, sombreros de pleita, i altres.

Tres carrers apareixen, dels quals dos ja no porten eixe nom: Avda. del Caudillo (hui Avda. Marina Alta), Calvo Sotelo (hui carrer Signes) i Avda. de la Paz, que molts li diuen carrer La Paz. Ací queda constància, en 1947, que es deia avinguda.

Els telèfons és una altra curiositat. El telèfon 7 i l’apartat 8, a un d’ells; el telèfon 11 i inclús una direcció telegràfica.

I finalment...sabeu molt costava anunciar-se a la revista Fontilles per aquells anys, com ho van fer els vuit empresaris gaters eixe any. Si contractaves 1/16 de la pàgina valia 50 pessetes. 1/8 ja pujava a 100 pessetes. Quan publicaven els preus, sempre posava: "Anunciarse en "Fontilles" supone, además del éxito, una ayuda eficaz a los leprosos".

FONT: pàgina publicitària, Revista Fontilles octubre 1947, nº 400, 2ª època. Fons Fontilles de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.      



EL JUNIOR DE GATA ACABA EL CURS DEL 50 ANIVERSARI DE FORMA ONLINE. EL PRÒXIM SE CELEBRARÀ (COVID-19)

20200531115916-junioronline-copia.jpg

Com han estat fent-ho en tota la quarantena aquest migdia el Moviment Júnior de Gata donava per acabat el curs 2019-2020, el que podia haver sigut memorable pel 50 aniversari i que la pandèmia i l’alarma general ha deixat sense la celebració. S’ha fet de forma online, amb dinàmiques de jocs, oracions i canços, hui concretament amb l’espírit sant present, ja que és la festa de Pentecostés.

Des del Júnior, educadores i educadors comentaven: "Avui acabem els Juniors online. Tenim pena de no poder acabar el curs com sempre ho fem, però estem convençuts que vindran temps millors. Aquests mesos han sigut molt complicats per a tots/es, hem intentat compartir amb ells/es un ratet per a que no obliden que Jesús els estima!!. Gràcies per la paciència i confiança depositada en tots/es nosaltres durant aquest curs!

Tal i com els hem dit a ells/es, no és un adéu es un FINS PROMPTE!!, Un fort abraç! Resem per vosaltres! Cuideu-se!!

Els educadors/es dels Juniors Gata!. SEMPRE UNITS!!!"

Primer tenia que haver-se comemorat el Dia Junior de la comarca a Gata el passat 22 de març i diumenge 10 de maig tenia que haver-se fet la gran festa júnior a l’antic camp de futbol amb antics educadors i monitors i actuals participants, ambv pares/mares, xiquets i xiquetes. Es volia fer també un festival, d’aquells que marcaven festa i es feien als anys 70 i 80...Tot ho va frustrar el COVID-19.

Hui s’han acomiadat educadors i educadores i xiquetes i xiquets, per agafar a setembre amb més força un nou curs, que tornarà de nou la proposta del Dia Junior i la festa del 50 aniversari a Gata.

FONT: Foto captura de pantalla de l’última sessió del curs, presència online.      



DEMÀ DIA 1 DE JUNY, GATA TAMBÉ ENTRA A LA FASE 2. DE TOTA MANERA, SIGUEM PRUDENTS (COVID-19)

20200531121340-fase2-copia.jpg

A partir de demà dilluns 1 de juny, GATA DE GORGOS igual que tota la Comunitat Valenciana entra a la fase 2 de la desescalada de l’alarma general. Estarà vigent aquesta fase fins 8 de juny al menys.

Què podrem fer a Gata, que no podíem fer?.

- Desapareixen les franges horàries, excepte per als majors de 70 anys.

- Augmenten les persones que es poden formar en grup i es podrà fins 15 persones.

- Es podrà ja consumir en l’interior de bars i restaurants, encara amb límits. Se sumen als que ja obrien amb terrasses.

- La celebració de bodes amb 100 convidats a l’aire lliure torna a poder-se fer, així com visitar a persones en residències. Anar al cinema, al teatre o a la platja, també.

*No es permet encara el canvi de províncies i traslladar-se a segones residències fora de la província.

Aquestes i altres normes es poden consultar als butlletins oficials. Anem canviant, però no deixem apart les mascaretes, la distància de seguretat, la higiene i altres conductes sanitàries necessàries i adequades als nous temps que ens toca viure. 



FOTOGRAFIES ANTIGUES...I D'ABANS (Gata en el record) -1.839-: XIQUES AL LLIT DEL RIU, VORA EL PONT -ANY 1950-

20200531122358-linamare-copia.jpg

Més fotografies de la série referents a gent gatera. El lloc preferit eixos anys per a immortalitzar les seues vivències era el lloc on li dien l’estret a la baixada del Penyó i l’eixida al riu del Barranquet. Sempre de fons el pont de les Alcolaies, observeu les roques i cases. Varies xiques es van fotografiar per l’any 1950. La foto és de Lina Mas i al grup està sa mare davant de totes. També està plantada a l’esquerra de la fotografia si la mirem de cara, Isabel (la Romera), al costat estava Rosa Mestre del carrer Teulada. Darrere Rosa Calderer del carrer Teulada. També Paquita "Porró" del carrer Sol.

FONT: Fotografia propietat de Lina Mas.



FOTOGRAFIES ANTIGUES...I D'ABANS (Gata en el record) -1.840-: DONES FENT LLATA I CANASTETES AL CARRER BAIX, 1955 APROX.

20200531194624-donescarrerbaix1955-copia.jpg

Seguint amb veïnat gater d’abans, José Vicente Buigues, fill de Serafina "el Pelat" que viuen a Altea, m’envia la fotografia de unes dones fent llata i bossos al carrer Baix. Era l’any 1955, aproximadament. D’esquerra a dreta mirant la foto es pot veure a Teresa Salvá Grimalt (el Pelat) uela de José Vicente; Teresa Ferrándiz (el Roig), Serafina Bertomeu Salvá 8el Pelat) mare de José Vicente; Paquita Grimalt (Picaora), María "Pusa", Francisca "la mistera" i Concepció "de Nariz".

FONT: Foto propietat de Serafina Bertomeu. Envia José Vicente Buigues. 



Archivos

Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris