CRONISTA DE GATA DE GORGOS

Ha mort MARÍA DIEGO SOLER, més coneguda com María Porra, filla de Toni Porra, als 68 anys d'edat. La Placeta de Sant Antoni s’ha quedat un poc més orfena amb el seu decés. María era molt coneguda per la seua gran afició als costums festers com son pare, sobre tot de la festa de Sant Antoni, de la que era una gran mantenidora.

Sempre formant part de la Penya de Sant Antoni, la recordem al programa de Joan Monleón de Canal 9, la recordem a totes les ofrenes al sant al costat de sa casa, a l’església formant part de la Comissió de Festes de Sant Antoni.

La missa funeral serà demà dia 2 de juny a les 18 hores, amb les restriccions pròpies de la fase 2.

Des del blog, el meu condol als seus fills, nora i néta. Descanse en pau, María.

Hui dimecres 3 de juny es publica un ban per l’alcalde de Gata en el qual s’anuncia per fi l’obertura al tràfic, després de les demorades obres, dels carrers Doctor Gómez, Constitució i Pare Mulet. Tindran sempre preferència els vianants, per això s’anomena zona 20. Recordar que ahir l’alcalde i l’empresa adjudicatària signaven l’acta de recepció de les obres, el final d’obra. El ban assenyala ben clar que Constitució i Pare Mulet passen a ser sols per a vianants i tancats al trànsit de vehicles. Sols podran accedir per a càrrega i descàrrega els veïns del dos carrers en horari de 16 a 18 hores i previ avís.

De moment, el carrer peatonal per excel·lència dels dos és el carrer Constitució, que entre la terrassa del bar Martí i la del Ca Tramusser concentren a la gent, que pot passejar, comprar als comerços del carrer i fer ús dels serveis que s’utilitzen com les perruqueries.

FONT: Ban i signatura acta, ajuntament de Gata. Foto quatre cantons, arxiu Vicent Signes Signes.

Ací teniu la portada del llibret que es va publicar amb les "ORDENANZAS PARA EL RÉGIMEN INTERIOR Y EL GOBIERNO DEL MUNICIPIO DE GATA DE GORGOS" pel desembre de 1982. Me’l fa arribar María Eugenia Salvador Feliu a la que li agraïsc el detall.

L’alcalde E. Adolfo salvá Mulet signava un escrit el 16 d’octubre de fa 38 anys presentant-les al poble de Gata. L’alcalde manifestava que era "imperiosa necesidad de regular la convivencia ciudadana". Amplària de camins, plantacions d’arbres, tenència de gossos, estesa de ropa, entrada a qualsevol finca, etc. Es tractava, deia l’escrit, d’aprendre a conéixer fins on arriba la nostra llibertat i la del pròjim.

Qui va intervindre confeccionant aquelles ordenances?. També ho explicaba Mulet al comunicat: representants de la Càmera Agrària, de les extinguides ja cooperatives CAS (Cooperativas Agrícolas Sindicales) i del Campo "Santísimo Cristo", partits polítics i regidors de l’Ajuntament.

FONT: Portada i carta al poble facilitades per María Eugenia Salvador Feliu.  

L’ajuntament informa que a partir de demà divendres 5 de juny, la Plaça Nova es tancarà al trànsit rodat els caps de setmana, des del divendres a les 14 hores, una vegada acabe el mercadet setmanal, fins diumenge a les 24 h. També es tancarà per les vesprades, de dilluns a divendres, de 14 a 24 hores.

FONTS: Foto i informació, Ajuntament de Gata.

(( PER A FER LA FOTO MÉS GRAN PUNXA ACÍ ))

El grup més nombrós de gaters que ha visitat Fontilles en els seus 111 anys d’existència. En 1955 van acudir, organitzat per la parròquia i els/les joves d'Acció Catòlica, uns 160 veïns i veïnes, de totes les edats, al sanatori de Vall de Laguar. Es van fotografiar a les típiques i tradicionals escales que encara estan en forma de V.

Es publicava a la revista Fontilles el mes de maig de 1955 a doble pàgina i comentava la revista: "Con la primavera llegan al Sanatorio numerosos grupos de visitantes de la región levantina, que dejan el ejemplo de su caridad y llevan a sus pueblos la viva lección de resignación cristiana que se aprende en Fontilles".

Amb l’ajuda de Dora Caselles hem estat repassant totes les persones del grup i s’esbrinen algunes clares.

De dalt a baix i d’esquerre a dreta, reconeguem:

Fila superior: tercer, Jaime Gil. Segona fila: Eduardo Fornés i la seua dona. També Antonio el Cartero i Jaime "Cabellos". El matrimoni format per Mateu i Rosa de la plaça nova; el matrimoni "Cove" pares de Salvador i Toni. La següent agatxats  i al centre Vicente "Canyetes", també està la seua germana, i el pare de Dora, Vicente Caselles. Baixant les escales a la dreta, Don Francisco Costa i Pepe "el Sastre". Al mig de baix les escales Pepica "la Tramussera", Tonica "Jaques", Vicenta "la Manyana" i Rosa dona de Francisco "Curro". Un poc més amunt Rosita "Don Luis". També estava la mare de Cati. Pujant l'escala cap a l'esquerra Vicente "la Viuda" i la seua dona Edelmira.

Filera de baix de tot, esquerra a dreta: Pepica el Cartero i l’home; el germà de Don Alberto i Maria, la tia de Pepe Diego, que vivia a la carretera; darrere els rectors Miguel "de Sota" i la dona. Tres rectors, el més gran al centre el rector que estava a la parròquia Don Vicenbte Llopis Bertomeu.

Dels agatxats davant de tots: el pare de Jaume Costa i sa mare dalt; Concha "de naris" i l'home agatxat; el pare de Josep Ginestar i sa mare dalt. Els del garaig Pedrós. Eduardo "MariCarlos" i Vicente Soler. El Tio Argudo, pare de Pepica Argudo, i Francisco "el panader".

Finalment, a les fotos del facebook pose també els autobusos en els que viatjaven. També o van fer alguns amb camions. Tot una odisea.

Aneu mirant caretes (a la foto del facebook) i si les coneixeu aneu fent-ho saber. Gràcies.

FONTS: Revista Fontilles, Maig 1955, Nº 482. // Arxiu Salvador Pons (foto més nítida).    

El tardet i la nit del diumenge a Gata han sigut mogudets. Un total de 10 litres per metre quadrat ha plogut des de la vesprada fins les 23,30 hores. S’ha format una tormenta, que ha posat el cel negre, blanc, amb nuvolots i inclús ha descarregat per moments alguna pedreta. Ha baixat un poc la temperatura fins als 19,6 graus i ha pujat la humitat, el 92 per cent.

Primer al tardet i després cap a les 22.30 hores, ha fet alguns ruixats forts. Des del dia 17 del mes passat que no plovia. Aquell dia va ploure 11 litres. El total de l’any, segons l’estació metereològica de Inforatge, és ja de 275,4 litres/m2.

Al facebook, teniu un xicotet vídeo de quan plovia.  

El Butlletí Oficial de la Província d’Alacant publica hui dilluns 8 de juny l’anunci per a l’elecció de jutge o jutgessa de pau, tant el titular com el sustitut, de l’Ajuntament de Gata de Gorgos. PUNXEU ACÍ.

Donat que està previst que en el mes de juny queden vacants els càrrecs mencionats i que corresponen al Ple de l’Ajuntament triar les persones per a ser nomenades Jutge/jutgessa de Pau, titular i sustitut d’aquest Municipi, s’obri un termini de quinze dies habils perquè les persones que estiguen interessades, i reunisquen les condicions legals ho sol·liciten per escrit dirigit a aquesta Alcaldia.

El termini comensarà a comptar demà dia 9. Les sol·licituds es presentaran en el Registre d’entrada d’aquest Ajuntament o bé mitjançant el procediment que regula l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. El model d’instància es troba a la disposició dels interessats en les dependències municipals de la Corporació on podran ser presentades dins del termini establit. Que en la Secretaria de l’Ajuntament pot ser examinat l’expedient i recaptar la informació que es precise quant a requisits, durada del càrrec, remuneració, etc.

Recordar que actualment ostenta el càrrec de Jutgessa de Pau, María Vicenta Moncho Mulet, i és sustitut Juan García Borrell. Els mateixos van ser nomenats per un període de quatre anys a la sessió de la Comissió de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana el dia 18 de maig de 2016.

FONTS: BOP Alacant 8-6-2020./ Tribunal Superior de Justícia de la CV. Foto, Arxiu.

(( PODEU LLEGIR TOTA L’ENTREVISTA AMB PDF DEL DIARI EXPANSIÓN, PUNXANT ACÍ) 

Els que van adquirir dissabte dia 6 de juny el diari econòmic Expansión, edició Comunitat Valenciana, deguen veure que a la contraportada del mateix, apareixia l’entrevista feta des de Madrid a Francisco (Paco) Pons, el segon dels germans de Point, empresa que està complint en 2020 el seu centenari.

Paco Pons, director d’exportació, resumix l’evolució de POINT durant estos 100 anys, i com ell junt als seus tres germans han desenvolupat la companyia fins a convertir-se en líder del sector del mobiliari exterior.

Es titula l’entrevista "De cerca" i el titular destacat fa referència precisament a la que paco qualifica de tragèdia, la crisi sanitària que estem passant i que afecta i molt a l’economia: "Una tragedia une y te hace más fuerte", frase que també pot ser transportada a la mort de sobte de son pare, Juan Bautista Pons Leyda, ja que després els quatre germana, Pepe Juan, Paco, Vicente i Antonio, van tindre que traure "el carro endavant" com es diu popularment.  

L’entrevista parla de la seua empresa. Recorda Paco com, als 18 anys, a la mort de son pare, va tindre que posar-se al front igual que els seus germans, inclús que Antonio el menut era un adolescent.

"Si quieres competir con los grandes, tienes que hacer lo mismo que ellos y ser constante. No dar bandazos", destaca en una de les seues frases l’entrevistadora.

FONT: Foto captura del diari Expansión 6-6-2020.

POTS RECORDAR LES ALTRES FOTOGRAFIES DE L’ARXIU WUNDERLICH, TOTES ELLES PUBLICADES EL 6-6-2014:

* FOTOGRAFIES ANTIGUES...1.488. (ERMITA DEL SANTÍSSIM CRIST): PUNXEU ACÍ. 

* FOTOGRAFIES ANTIGUES...1.489. (DOS CAPELLETES A LA PLACETA): PUNXEU ACÍ.

* FOTOGRAFIES ANTIGUES...1.490. (DETALL DE DARRERE LES DOS CAPELLETES AMB LA VISTA DEL MONTGÓ AL FONS. PUNXEU ACÍ.

Com eren les capelletes del Via Crucis de la pujada a l’ermita, del Calvari, abans de la guerra? Eren igual que ara?. Pues ací tenim la prova. 

La tercera de les fotografies que no coneixíem de les tres de l’Arxiu de Otto W que es conserva a l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (Ministeri d’Educació, Cultura i Esports), la vegem ací i amb dos detalls al facebook. La fotografia la va fer Wunderlich al voltant de 1923, que si que es sap va estar a Xàbia. Mireu com eren totalment diferents a ara les capelletes. Inclús he fet l’extracte de dos detalls: les rajoletes d’una estació i la coberta, la teladeta d’una capelleta.

Detalls de la imatge: A la fototeca de l’IPCE figura com a número d’inventari WUN-05182, Archivo WUNDERLICH. Título: Gata, Calvario, abwärts (Calvario hacia abajo). Autor de la fotografía: Wunderlich, Otto (1886-1975). Tipología: Negativo. Procedimiento/soporte: Vidrio a la gelatina. 

Arxiu: L’arxiu Wunderlich, adquirit en 2008, conté prop de 45.000 negatius i positius en distints formats, obra del fotògraf Otto Wunderlich (Stuttgart, 1887- Madrid, 1975). Inclou a més càmeres fotogràfiques, objectius i l’ampliadora de l’estudi.

L’autor: Format a Alemania, Wunderlich es traslladà a Espanya en 1914. Fa projectes d’encàrrec per a institucions culturals i empreses del sector industrial, destacant la fotografia de caràcter personal, amb una gran col·lecció d’imatges de paisatges, escenes tradicionals i tipus populars que documenten, amb admirable precisió tècnica i exquisita sensibilitat, la realitat espanyola dels dos primers terços del segle XX.

FONT: Fototeca de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, Arxiu Wunderlich. Ministeri d’Educació,Cultura i Esport.

La curiosa història la descobrix l’insigne historiador de Dénia i arxiver de la Canònica Catedral de València doctor Roc Chabás. Al Diario de Valencia del dia 15 de setembre de 1920 es va publicar un article titulat: "Un artículo inédito del historiador Chabás". Dins d’ell estava eixe article que es titulava: "Un Obispo de Albarracín, Crónica cívico-religiosa". Chabás fa referència a la visita a l’arxiu de Xàbia i a la santa Visita Pastoral de 1732 que fa a Xàbia el bisbe Francisco Navarro y Gilabert, Obispo de Albarracín, ja que tenia plens poders per fer-la de l’arquebisbe de València don Andrés de Orbe i Larreategui. 

A Xàbia va ser rebut pel nostre protagonista el PABORDE DOCTOR JOSÉ SIGNES. Abans va estar a Benissa i Teulada. No nomena Gata. La crònica parla de que el prelat va estar a Xàbia 21 dies pel desembre de 1732. Inclús el dia de Sant Esteve la oració sagrada va córrer a càrrec del pavorde.

Però quina relació tenia amb Gata el paborde, apart del cognom Signes?. Quan Chabás acaba la crónica de la visita, afegix alguna cosa "por mi cuenta". Explica que "El Pavorde era una dignidad eclesiástica" que es va concedir per a l’església de Sant Bertomeu de Xàbia. El papa Paulus V en 1609 va concedir la Bula i va estar vigent fins el Concordat. La bula deia que el càrrec havia d’estar desempenyat per un fill de Xàbia. I ara ve la història que cite textualment: "Y he aquí, que una mujer de la villa de Gata, de familia acomodada, dijo que pariría un hijo, que sería Pavorde de Jávea. Y para ello vino a desocupar a Jávea, y aquí se le bautizó con el nombre de José Signes. En efecto fue Presbítero y Beneficiado de esta Parroquia y elegido Pavorde en 1713, que desempeño hasta 1736. Era un doctísimo teólogo y tenía fama de fácil y notable orador".

Ja vaig publicar al blog sobre aquest personatge religiós relacionat amb Gata, en febrer de 2013. Ho podeu recordar PUNXANT ACÍ.

Teniu la biografia del pavorde José Signes en "Diccionario biográfico Javiense A-Z, 2016", de Juan Bautista Codina Bas, publicat també en ISSUU. PUNXEU ACÍ (pagina 237).

FONTS: Arxiu blog Cronista de Gata, Sabieu...? 23-2-2013. / Diario de Valencia-Any X Nº 3344, 15/09/1920. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. / Diccionario biográfico Javiense" de Juan Bautista Codina Bas. // Foto, captura de la pàgina del diari Diario de Valencia, 15/09/1920.

Dimarts que ve, dia 16 de juny, es podrà veure el programa de televisió de la cadena valenciana "à punt" titulat "Ciutats desaparegudes". Algunes zones i llocs del poble de Gata seran comparats com estaven abans i com ara, llocs com l’estació del tren, la zona de les Alcolaes o el campanar de l’església. Varies persones parlarem dels canvis, entre elles el que vos escriu, que també va facilitar en el seu dia documentació i fotografies. La meua gravació es va fer al parc del Raval. 

Ja sabeu, a les 22 hores dimarts 16 de juny, els gaters tenim una cita amb À PUNT: CIUTATS DESAPAREGUDES.

FONT: Foto del muntatge, Ajuntament de Gata. // Logo del programa à punt. 

(PODEU VISIONAR UN POQUET DEL VOLTEIG DE LA MISSA DE 11.30, PUNXANT ACÍ)

Just hui als tres mesos justos, 93 dies, de començar l’alarma general a causa de la crisi sanitària del COVID-19, se celebra en totes les esglésies del món la festa del CORPUS CHRISTI. Però sense processons, ni balls, ni figures bíbliques, ni xiquets i xiquetes de Primera Comunió en mig de les mateixes. Tampoc a Gata.

El volteig que anunciava abans i després de cada missa, tant de la vespra com de hui, i les misses i homilies de les mateixes, ens ha recordat que hui és la festivitat, malgrat no fer-se la processó a la vesprada, malgrat no haver-se fet encara les primeres comunions. Tot atípic per a una festa gran de l’església.

Per no deixar de sommiar, us pose algunes frases publicades al blog els dos primers anys 2010 i 2011 i els dos últims 2018 i 2019, de la festa del Corpus:

CORPUS 2010, 6-6-2010: "Les xiquetes comulgants llançaven pètals de flors cada vegada que la Custòdia s´apropava a l´altar i s´alçava la mateixa, cantant himnes eucarístics. Els vora cinquanta xiquetes i xiquets que han pres la Primera Comunió anaven pel centre de la processó. Acompanyaven també mares i pares".

CORPUS 2011, 26-6-2011: "Ahir, diumenge, poc més de les vuit de la vesprada, començava, al repic i volteig de campanes, la processó de la solemnitat del Corpus Christi. L’enramada del Corpus es feia visible a tots els carrers de l’itinerari en major o menor mesura".

CORPUS 2018, 3-6-2018: "La Custodia amb la Sagrada Forma anava sota palis i els comulgants i comulgantes davant. Com ja és habitual els carrers es trobaven engalanats amb la típica enramada i els cobertors i domassos. Les cinc taules al llarg dels carrers on passava la processó van estar engalanades per a l’ocasió".

CORPUS 2019, 23-6-2019: "Els cants del cor parroquial "Dama de Azul" i les oracions dels xiquets i xiquetes eren freqüents en cada parada. La creu inicial, els fidels, les xiquetes i xiquetes que van prendre la Primera Comunió els dos diumenges d’abans, els acòlits, la Sagrada Custòdia portada pel sacerdot sota palis, les autoritats de la nova corporació i la banda de música completaven la processó".

FOTO CAMPANAR, Antonio Monfort / VIDEO pres hui mateix a les 11 hores / Composició fotogràfica arxiu blog 2011.

(PODEU MIRAR UN TROSSET DE LA PEÇA DE GATA, PUNXANT ACÍ)

Ja anem coneixent abans de la seua emissió el que serà la peça de Gata dins del programa de la cadena valenciana de televisió "à punt". Per mig del facebook de la cadena han fet una foto conjunta dels pobles que es tractaran hui a les 22 hores i en un vídeo un trosset de la mateixa.

Un dels llocs que eixirà serà l’estació del tren el dia de la inauguració del tram que arribava a Dénia, 11-juliol1915, i l’estació en l’actualitat. Un fragment d’eixa part ja la coneguem. En aquest fragment apareix Antonio Fornés (Guarda-agulles) i María Vicenta Pedro (filla del factor d’estació), que expliquen les vivències per aquells indrets del poble.

A la fotografia de portada de l'article, podeu observar com va a canviar-se l'estat de 1956 de l'accés al pont de les Alcolaies i l'estat actual.

Per a veure tota la part de GATA, recordeu aquesta nit de dimarts 16 de juny de 2020, a les 22 hores, a à punt TV.

FONT: Vídeo i foto, à punt.

Entre les 16 i les 17 hores de hui dimarts ha DESAPAREGUT la veïna de Gata MARÍA ROSA. Des de la Policía Local i l’Ajuntament s’ha comunicat i s’ha fet de seguida extensiu a totes les xarxes socials i grups d’amics, per a localitzar-la. María Rosa té 57 anys, 1,55 metres d’altura, complexió grossa, metxes rubies, color de pell molt blanc i en tratament psiquiàtric. 

QUALSEVOL INFORMACIÓ QUE ES TINGA D’ELLA que es contacte amb el 112 o a la POLICIA LOCAL de Gata de Gorgos, telèfon 965757432.

Per aquest blog, si algú té informació també ho pot comunicar. Tota ajuda és poca. GRÀCIES.

FONT: Cartell el·laborat per a la recerca de María Rosa.

La Policia Nacional ha localitzat a la nostra veïna Maria Rosa, ha anunciat ja la Policia Local i l’Ajuntament de Gata de Gorgos. FINAL FELIÇ.

(PER ALS QUE NO HEU POGUT VEURE EL PROGRAMA, PUNXEU ACÍ)

Els carrers, places i llocs del poble de Gata han aparegut els primers al programa de à punt TV "Ciutats desaparegudes". Al llarg de 9 minuts i 45 segons hem coneguts com s’han tractats els ponts, l’estació, el campanar, el grup escolar primer, el Raval, les tendes de canastes. La primera peça del programa ha estat dedicada al nostre poble. Han parlat Jaume Costa, Antonio Fornés, María Vicenta Pedro, Pepa Signes, Vicente Pedrós i els que vos escriu. A mi m’ha tocat parlar del pont de les Alcolaies, de l’elevació del campanar de 1962 a 1963 i del naixement de les tendes de canastes.

FONT: Fotos captures de pantalla: llocs i la meua intervenció.  

La notícia ha sorprés a tots els que el coneixíem. Repentinament, ahir per la vesprada, al pareix per un atac cardíac, va morir a sa casa el rector D. BLAS SALES JUAN, actualment rector a les parròquies de Sant Joan Apòstol i Evangelista i Nostra Senyora del Rosari de Massamagrell. Tenia 57 anys. Era natural de Carcaixent (València).

Va estar de rector administrador o ecònom a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, de gener a setembre de 2007, compartint ministeri amb la veïna parròquia de Pedreguer. Va estar després del també malograt Don Pablo Sopena i va precedir a Don Santiago Bohigues.

Al poble de Gata va viure els actes de la delegació canària, gatera i d’Orba, al complir-se el III centenari del naixement del Bisbe Servera, nascut a Gata.

La misa exequial pel seu etern descans tindrà lloc demà, dijous, a les 16 hores, a la parròquia Sant Joan Apòstol y Evangelista, en la que s’obrirà a les 10,30 hores la capella ardent.

Blas Sales va rebre l’ordenació sacerdotal en València en 1988. Entre els seus primers destins pastorals, fou pàrroco a les localitats de Losilla de Aras, El Collado i Aras de los Olmos, Senyera i Manuel. En 1996 fou nomenat pàrroco de Pedreguer i Llosa de Camatxo, així com membre del Consell presbiteral. L’any 2006 fou nomenat arxiprest de Dénia. Com ja he dit, de gener a setembre de 2007 es va encarregar de l’administració de la parròquia de Gata. Desde 2007, que estava al front de la parròquia Sant Jon Apòstol i Evangelista de Massamagrell i en 2011 fou nomenat també titular de la parròquia Nostra Senyora del Rosari, del mateix poble. El passat mes d’octubre fou nomenat arxiprest de "Santa Maria del Puig".

Vull deixar-vos una preciosa carta que ha publicat al diari El Periódico de Aquí, el cronista oficial de Casino, José salvador Murgui. Per a llegir-la PUNXEU ACÍ.

DESCANSE EN PAU, Blas Sales, un rector exemplar i molt pla amb la gent.

FONTS: AVAN, Agència de Notícies, Arquebisbat de València.

La Conselleria d’Arquitectura Bioclimàtica i Rehabilitació rehabilitarà l’antiga i centenària caserna de la Guàrdia Civil de Gata de Gorgos. Concretament, l’obra de canvi de coberta, reforç i consolidació de l’edifici s’inclou dins les actuacions urbanes previstes per la conselleria.

 La intenció de l’Equip de Govern municipal és la creació d’un centre museístic, que no sols convertirà a Gata en referent cultural de la comarca, sinó també en model de la recuperació sostenible del patrimoni cultural en aprofitar espais en desús, rehabilitant-los mitjançant l’aplicació dels principis de l’economia circular, molt necessari en temps d’emergència climàtica i que concorda amb l’esperit de transició ecològica que es vol dur endavant.

En la visita que va realitzar el passat mes de febrer a Gata, el Vicepresident de la Generalitat Valenciana i Conseller, Rubén Martínez Dalmau ja va mostrar el seu suport a l’Ajuntament de Gata en el projecte de rehabilitació i recuperació de l’antiga caserna, una de les més antigues de la província, la qual cosa s’acaba de confirmar amb aquesta notícia.

Si fem una ullada en el temps vegem que la Caserna de la Guàrdia Civil de Gata es va construir amb diners del poble. Era l’any 1886. Per tant té 134 anys de vida. En el pavelló rectangular de la mateixa han viscut desenes de famílies de guàrdies, que han servit des de la caserna de la carretera nacional als veïns de Gata i comarca. Va ser o ha estat tot un símbol per la seua ubicació a la carretera general, per la seua història, pel seu compromís amb el veïnat de Gata. Hui, les forces de la Guàrdia Civils, els agents destacats a Gata tenen al carrer Penyó el seu "cuartel" i des d’allí inicien tots els dies les seues tasques de custòdia i vigilància, que sempre és molt d’agrair per al ciutadà gater o el que ens visite.

Sens dubte, la caserna és una de les més antigues de la província i d’Espanya. L’any 1886 el poble va sufragar les despeses de la mateixa. L’any 1982 havia un intent de fer una nova Casa Cuartel que mai arribà a ser realitat. La Caserna de la Guàrdia Civil ha sigut, com deia tot un símbol històric per al poble de Gata.

*19-6-2020. Precisament hui divendres dia 19, publica el diari digital Marina Plaza, la inversió de Gata per al Canvi de coberta, reforç i consolidació de l'edifici de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, amb un import de 690.908,79 euros.

A l'article es pot llegir: "la Conselleria de Vivenda i Arquitectura Bioclimàtica aportarà fins a 500.000 per a cadascú dels projectes del "Reconstruïm Pobles" i en el que s'excedixca eixa quantitat la diferència la posarà l'ajuntament". "Han estat seleccionades les obres presentades per Benissa, Benitatxell, Gata, Orba, Parcent, El Ràfol d'Almúnia, Teulada i Xàbia".

Podeu llegir tot l'article PUNXANT ACÍ.

FONT: Informació i foto, Ajuntament de Gata.

Observeu la serietat del comerciant. Corrien els anys 20 a 30 del segle XX. Vicente Monfort Monfort, més conegut popularment pel seu alies "Capot", tenia la tenda al número 3 del carrer La Bassa, baixant a la dreta. Més tard, va adquirir la casa d'enfront, on la seua filla, Consuelo Monfort dita també "de Capot" va continuar la tenda de roba. Vicente, el seu nét i fill de Consuelo és el que m’ha facilitat la foto.

Es veu al tender amb el metre i les peces de roba esteses una al costat de l’altra al calaix. La brusa que es portava i amb el coll cordat fins a dalt també va marcar aquella època.

FONT: Foto facilitada per Vicente González Monfort.

L’Ajuntament de Gata ha posat en marxa un nou servei de cita prèvia per reduir cues i temps d’espera en les gestions més demandades per la ciutadania. Amb el nou servei es podrà demanar cita per a obtindre certificats digitals, tràmits d’empadronament, cites amb l’alcaldia i consultes del cadastre i permetrà una atenció més àgil, segura i eficaç al veïnat.

Tant uns tràmits com altres s’han vist augmentats per les circumstàncies extraordinàries de la crisi sanitària. Pel que fa a certificats digitals, la seua adquisició s’ha fet més necessària que mai des que s’està potenciant, per motius de seguretat, el tràmit digital de moltes gestions (ajudes per PIMES o matrícula escolar). Des que es va declarar l’estat d’alarma el passat 14 de març, l’Ajuntament de Gata de Gorgos ha estat donant ininterrompudament aquest servei.

En quant als tràmits d’empadronament, es pot demanar cita prèvia per altes i modificacions. Per a obtindre certificats d’empadronament de diversos tipus, ho pot fer presencialment o per mitjà de la seu electrònica amb el certificat digital corresponent. Amb referència al cadastre, pot agafar cita prèvia per a consultes del plànols cadastrals i treure certificats de béns immobles (amb original del DNI), qüestions sobre SUMA, obtindre rebuts i duplicats. Així mateix es pot demanar cita per a parlar amb l’Alcaldia, presencialment.

Per demanar dia i hora s’ha d’accedir al portal https://gatadegorgos.sedelectronica.es/citaprevia.1   

Un cop a dins, s’ha d’escollir per a quin tràmit es vol concertar. El pas següent és escollir dia i hora entre les opcions proposades, prémer CONTINUAR que figura baix, i, per últim, omplir les dades personals.

Per a efectuar la cita prèvia online només cal un correu electrònic i un telèfon mòbil. I les avantatges són la facilitat de demanar hora en qualsevol moment, les 24 hores de qualsevol dia de la setmana i la persona usuària s’evita fer cues. El servei de cita prèvia tindrà total preferència sobre altres formes d’atenció.

FONTS: Informació Ajuntament de Gata. / Foto, arxiu LP.

Amb coronavirus i tot, entrarem aquesta nit, a les 23,44 hores oficialment al Solstici de l’Estiu. Serà una temporada estival atípica. A Gata, no tindrem ni les festes de sant Joan, que tocava ser la pròxima setmana, ni les patronals al Santíssim Crist del Calvari. Les mascaretes ens faran més suor, però hi haurà que conviue amb elles. Quasi es mesclaran el final de la primavera amb el final de l’estat d’alarma. Per setze minuts no coincidixen.

L’estiu s’instal·larà entre nosaltres un total de 93 dies i 15 hores, fins que arribe la tardor el pròxim 22 de setembre.

El Sol té hui la màxima declinació Nort (+23º 27’). Hui és el dia més llarg. El Sol i la Terra estan més llunyans entre ells.  Com cada any, l’estiu comença o bé el 20, com hui, el 21 o 22 de juny, màxim. Encara l’estiu més matiner serà en 2096, mentre que el més tardà va ser fa desset anys, en 2003. Es este mayor alejamiento al astro la causa de que el planeta se mueva más lentamente a lo largo de su órbita elíptica durante el verano y, por lo tanto, esta estación sea la de mayor duración. Serà hui el dia amb més hores de llum i la nit més curta.

ECLIPSI ANUL·LAR DE SOL I PENUMBRAL DE LLUNA

Este solstici d’estiu 2020 té com a particularitat que coincidirà amb un eclipse anul.lar de Sol, però que no es podrà veure des d’Espanya. Si que podrem gaudir de l’eclipsi penumbral de Lluna que tindrà lloc el 5 de juliol. Dos pluges d’estrels hi haurà també: les "delta aquàrides" i les famoses "perséides".

FONT: ABC. Foto portada Pepe Fornés. Foto facebook Tere Mf.

Hui diumenge dia 21 de juny s’ha celebrat a la parròquia de Gata de Gorgos la festa del Sagrat Cor de Jesús. Cada any, després de les festes de les Primeres Comunions i del Corpus Christi arriba aquesta festa, que té a la població la congregació o confraria més antiga, ja que data de 1887. 133 anys fan de la confraria la més antiga parroquial.

Aquest any la festa ha estat distinta, degut a la crisi sanitària del COVID-19. Per tal motiu, la missa ha presentat les messures de distància i seguretat que venen observant-se just al dia següent de donar per acabada l’alarma general. Altra diferència amb altres anys, no hi haurà aquesta vesprada processó, on tradicionalment eixien els xiquets i xiquetes de Primera Comunió. Enguany, encara no han comulgat i ho faran si tot segueix el curs "normal" (o de nova normalitat, caldria dir) les dues primeres setmanes de setembre.

Dissabte passat es va resoldre el concurs de composició de pasdobles, que va convocar la banda Unió Musical de Gata de Gorgos, amb motiu del seu 150 aniversari. El jurat estava format per Pedro V. Caselles Mulet, Andrés Valero Castells, José Miguel Fayos Jordán i actuant com a secretària Àngels Soler Fornés (Regidora de Cultura).

Seguidament es va procedir a obrir la documentació presentada per tal de conèixer els compositors guanyadors, siguent Antonio Jaime Barber Llinares el compositor de "Paula" i Josep Miquel Martínez Giménez el compositor de "Als Amics".

Antonio Jaime Barber Llinares és un músic professional d’Altea que actualment estudia composició a l’Escola Ad Libitum amb Saül Gómez, és professor de saxòfon a l’Escola "Jose Seguí" de Callosa d’en Sarrià i al Conservatori Professional Municipal d’Altea, així com director de la Banda Jove de la Unió Musical de Polop i Banda Jove i Banda del Centre Musical Puig Campana de Finestrat.

Per la seu part, Josep Miquel Martínez Giménez és natural de Quart de les Valls (València) i en l’actualitat és professor al Conservatori Professional "Alto Palancia" de Segorbe en les especialitats de trompa, Armonia, Música de cambra i director de les bandes de la Unió Musical Cultural d’Estivella i de la Unió Musical de Massamagrell, així com professor d’Armonia, Anàlisi i Composició en l’Acadèmia Diesis.

Es va decidir declarar desert el primer premi i atorgar el segon premi "ex aequo" als dos pasdobles ja dits dalt.

La junta directiva ja ha decidit els títols que portaran els pasdobles premiats, un portarà el nom del nostre poble es a dir Gata, i l’altre portarà el nom de la nostra banda. Pròximament, els nostres músics votaran quin pasdoble serà el que represente a la nostra banda i l’altre serà el que porte el nom del poble.

Des de la banda, volen donar les gràcies a tots el participants i especialment als compositors guanyadors. A partir d’ara la música dels dos passa a formar part de la història de la banda de Gata i del poble.

Si tot va bé, esperen poder fer un concert aquest estiu on s’estrenarà aquests pasdobles i es farà l’entrega oficial dels premis.

FONT: Informació i fotos facilitats per la banda Unió Musical de Gata.

Una altra festa i en aquest cas festa de barri que s’en va a causa del COVID-19 i l’atípic estiu que estem començant. A hores d’ara tindrien que estar celebrant-se les festetes al barri de La Font del Riu en honor a Sant Joan, festa que es demà i damunt enguany dimecres i festiu.

Enguany tenia que haver-se celebrat el 40 aniversari del naixement d’aquestes festes, en les quals feien fins i tot bous al carrer, a més de paelles, berbenes, jocs infantils, i en els últims anys campionat de truc, danses i altres actes festers, sense oblidar la xicoteta romeria pels carrers del barri amb la imatge del patró.

Tot això, a causa de la pandémia sanitària, s’ha suprimit. Els encarregats d’organitzar les festetes han fet un escrit i l’han publicat per les xarxes socials. Pose textualment:

"Aquest any degut a la COVID 19 no hem pogut celebrar les festes de la Font del Riu en honor a Sant Joan!

L’any que ve més i molt millor!! Esperem poder celebrar el 40 i 41 aniversari com les nostres festes es mereixen.

Hui és 24 de juny, festa de Sant Joan Baptista i onomàstica dels que porteu el nom. A tots els Joans, Joanes, Juanito i compostos que n’hi molts al poble MOLTES FELICITATS. Què passeu un gran dia del vostre sant i més per ser festiu.

També els veïns del barri de La Font del Riu de Gata (entrada al poble per la general des de Teulada) celebren hui al seu sant patró, Sant Joan Baptista.

De manera especial i diferent en el 40 aniversari de les festes. Sense festes a causa del COVID-19.

Sabeu el per què de la festa i l’advocació a Sant Joan a la Font del Riu?. Fem un poc d’història.

Quan es va obrir, urbanitzar i asfaltar el tros d’eixida a la carretera general, la que era la prolongació del carrer Teulada a la partida Riuet, l’any 1980, el veïnat del final del carrer Teulada, del carrer Calvari i del final de l’Avinguda, aleshores del Caudillo -hui Marina Alta-, va decidir fer festa. Volien fer les festes a Santa Cecília però com ja ho tenia això adjudicat i ben merescut la banda Unió Musical es va optar per adjudicar-ho al sant més pròxim i que no estiguera al calendari fester gater. Aparegueren així les festes de Sant Joan. Des de l’any 1980 que la Font del Riu va fer foguera, bous, missa, ball, actes populars en honor a Sant Joan.

Però el que l’església celebra hui és la Nativitat de Sant Joan Baptista a Ain Karim (Israel). Dins del si matern, al quedar-se ple de l’Espírit Sant, exultà de goig per la pròxima arribada de la salvació del gènere humà. El seu naixement profetitzà la Nativitat de Crist.

El calendari anual arriba al 24 de juny. I fent honor al refranyer popular i referit al santoral i als fruits, ací tenim el més popular de hui: "PER SANT JOAN BACORES, VERDES O MADURES, BACORES SEGURES". 

A més, si mireu el calendari han passat sis mesos i de hui a la Nit de Nadal hi ha just sis mesos. Hi ha altres refranys: "PER SANT JOAN, EL PRIMER BANY" i pel que fa al temps i a la metereologia "LA NIT DE SANT JOAN, LA MÉS CURTA DE L’ANY".

Però com és especial la situació i el dia, sense festes ni acumulació de gent al carrer (COVID-19) sols podran els veïns apropar-se a l’església i amb la imatge del patró allí se celebrarà amb les mesures higièniques i distàncies d’ara la santa missa. 

FONTS: Foto Sant Joan, Arxiu cronista 2014 / Foto bacores, Antonio Monfort.

PER AMPLIAR MÉS LA FOTOGRAFIA, PUNXEU ACÍ.

Una fotografia de la que nomenem potent. Podria datar-se de principis del segle XX. Una bona instantània antiga, que mostra en primer terme les casetes de la partida Tossalet de Gata en plena temporada d’escaldà. Al fons, l’inconfundible calvari cap a l’ermita del Santíssim Crist i ubicant millor el panorama el Montgó.

La fotografia me la facilita, a la que li ho agraïx molt, l’amic Carlos Fuster Montagud. Ell em comenta que és propietat de Miguel Ángel Sáiz i la va adquirir o comprar a un rastre. 

Hi ha molts detalls a escena que ara repassem:

- Potser no estiguera feta la línia del tren, que es va construir de 1911 a 1915, ja que s’aprecia molta distància entre la pujada al calvari i el sequer.

- Vegau la vestimenta dels dos hòmens plantats i els xiquets aponats entre els canyissos de pansa.

- Si el calvari públic es va autoritzar a l’arquebisbat de València en 1905, mirant l’altura dels xiprers, podrien ser uns quants anys més.

- La capella no es veu molt bé entre xiprers, però davant si que es veu un arbre diferent als xiprers. Podria tratar-se del famós Arbre Blanc al que se li atribuïx el "miracle", el cas sorprenent de 1812, 1814?.

- Què dir del sequer i els canyissos de pansa?. Es veu que és gran, una prova més que inclús damunt del poble estaven en aquella època els sequers, pegats a les cases i casetes.  

- Finalment, de l’ermita baixant cap avall, a la muntanyeta del calvari, seguint la zona de l’assagador, s’aprecien també uns xiprers. Podria ser el camí al cementeri parroquial (1886), que està fora de la fotografia, però quedaría per mitat foto a la dreta.

FONT: Foto propietat de Miguel Ángel Sáiz, facilitada per Carlos Fuster.

Ahir divendres va faltar Vicente Mulet Pons, més conegut a Gata com Vicente "El Trinqueter". Tenia 93 anys d’edat, els mateixos que el trinquet on va passar la infància i pràcticament tota la seua vida, des de que son pare Vicente Mulet Borrell l’edificara. Ell, junt al seu germà Gabriel "El Xiquet de Gata" ho van donar tot pel trinquet. El recordem amb l’última entrevista que vaig tindre el plaer de fer-li per al programa de festes de l’any passat.

Fins fa uns quinze dies era costum veure’l amb el carro acompanyat del seu fill o nora, anant a prendre el desdejuni o esmorzar. Amb claredat parlava amb joves i majors. Tenia molta vida vivida.  

En aquell reportatge de les festes 2019 comentava el que vos escriu: "Vicente “el trinqueter” com també se li coneix popularment, als seus 92 anys i amb una memòria claríssima ens recordava aquells primers moments del naixement del trinquet. Com son pare i els obrers de l’època van tindre el coratge i la força de construir una instal·lació per a jugar a la pilota. Com si estiguera pensant en els seus fills i néts. No hi ha que oblidar que els “germans Borrell” (Vicente i Lluís) portant el segon cognom del seu avi han figurat també entre els grans pilotaris de la comarca". Abans ja havia parlat també del seu germà Gabriel.

El meu condol als seus fills Vicente, Lluís i Gabriel, als néts i netes, i resta de família. El sepeli es farà a la capella del Tanatori de Xàbia hui dissabte 27 a les 17.30 hores. DESCANSE EN PAU Vicente "El Trinqueter".

Del vídeo de Pepe Tomás que fa ver per al Grup Espeleològic Gatense sobre l’escalada a les Coves Roges, i publicat recentment per Jesús A. García Soler, he extret alguns fotogrames de com estava i era Gata fa 28 anys.

A la imatge, una captura de pantalla de l’arribada del tren turístic Limón Express a l’estació de Gata, que si recordeu tenia eixe parador amb el nom Gata davant de l’imponent casa-estació. Era la segona etapa del recorregut del tren des de Benidorm a Gata de Gorgos. Al facebook, tress imatges: la que il·lustra el text al blog arribant la màquina del Limón a l’estació; altra amb el Limón ja parat i baix un dels treballadors del mateix, el recordat Pedro Asensi, i altra entrant a la zona de l'estació.

FONT: Captura de pantalla del vídeo de Pepe Tomás sobre Gata i el GEG. Pujat el vídeo al facebook per Jesús A. García Soler.