Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Abril de 2020.

SEGUIM AMB EL DIARI GATER DE 33 ANYS (1987-2020). 27 a 30 Juliol 1989

20200401095448-compofestes89inf-copia.jpg

Després de començar la segona etapa d’aquesta secció, seguim amb el diari gater de 33 anys (1987-2020), de totes les meues publicacions als diaris o al blog -en l’última dècada-. Hui destaquem l’extra de festes patronals de 1987 del diari Información.

27-JULIOL-1989:

813.- BONSAIS EN GATA.

28-JULIOL-1989. ESPECIAL FESTES DE GATA 1989

814.- Introducció. "ENGUANY MÉS QUE MAI". FIESTAS EN HONOR DEL CRISTO DEL CALVARIO.

815.- 20 AÑOS DE REINAS DE FIESTAS. LA PRIMERA REINA FUE ELEGIDA EN 1970.

816.- EDUARDO A. MULET SALVÁ, ALCALDE DE GATA DE GORGOS. "NO ESTOY CANSADO DE SER ALCALDE, PERO HAY QUE RENOVARSE"

817.- PROGRAMA OFICIAL DE FESTEJOS.

818.- Anunci. AJUNTAMENT DE GATA DE GORGOS. POBLE D’ARTESANS.

30-JULIOL-1989:

819.- NORMA DUVAL ACTUÓ EN EL ACTO DE ELECCIÓN DE REINAS.



EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. PREGUNTA 12, ON ÉS?. ANY?

20200401115551-carrercuartel-copia.jpg

Una altra pregunta en el dia 18 de tancament a casa (QUEDA'T A CASA) amb el Joc de la Història de Gata, del CRONISTA DE GATA. La cosa va de carrers i lloc del poble. A veure si afineu:

12.1.- QUIN CARRER O LLOC DEL POBLE ÉS?

12.2.- A QUINA ZONA URBANA DE GATA ESTEM?

12.3.- QUIN ANY ES VA URBANITZAR? 



RESPOSTA A LA PREGUNTA 12: CARRER CUARTEL. ERA DE BORONAT. 1980 A 1989

20200402172216-carrercuartel-copia.jpg

Ja tenim la resposta preparada per a descobrir-la. Podeu comparar al facebook la diferència del carrer, en 1989 i ara en 2020.

12.1.- QUIN CARRER O LLOC DEL POBLE ÉS? CARRER CUARTEL.

12.2.- A QUINA ZONA URBANA DE GATA ESTEM? ERA DE BORONAT

12.3.- QUIN ANY ES VA URBANITZAR? INICI 1980-1981, FINAL 1989.



DIARI GATER DE 33 ANYS (1987-2020), 1 a 9 agost 1989

20200402185619-bous89-copia.jpg

Continua el nostre camí pel Diari gater que abraça 33 anys. És també com una de les novetats per a celebrar el 10é aniversari del blog del CRONISTA DE GATA, que serà el 10 d’abril, en 8 dies. Encetem ara l’agost de 1989. Diari Informació: I. Comarca: Co.

1-AGOST, 1989:

820.- LOS "BOUS AL CARRER" MARCAN LA PRIMERA JORNADA FESTERA. (Informació)

3-AGOST, 1989:

821.- UNA VAQUILLA SE ESCAPA EN GATA. (I)

822.- CRÒNICA DE GATA, ENGUANY, MÉS QUE MAI. FESTES PATRONALS. (Comarca)

823.- CANVI DE DENOMINACIÓ DE CARRERS (Co)

824.- LLEGAN LOS DÍAS GRANDES PARA GATA DE GORGOS (I)

6-AGOST, 1989:

825.- ORGANIZADA POR EL GRUPO ESPELEOLÓGICO. 500 PERSONAS PARTICIPARON EN LA MARCHA DE GATA DE GORGOS. (I)

9-AGOST, 1989:

826.- LAS BARRACAS, LO MÁS DESTACADO DE LAS FIESTAS. LA PROCESIÓN DLE CRISTO CERRÓ LAS FIESTAS EN GATA. (I)



LA PRESTIGIOSA REVISTA ELLE PUBLICA UN REPORTATGE DE L'EMPRESA FAMILIAR GATERA DE BOSSOS I CABASSOS "PIEL DE MAR"

20200402192801-bosses.png

Gata i l’empresa familiar "PIEL DE MAR" apareixen a la prestigiosa revista femenina ELLE. La revista Elle acaba de publicar un article sobre l’empresa gatera de bossos de llata i cabassos, Piel de Mar, que segueix treballant a Gata des dels anys 50. És l’antiga fàbrica de ’Celestino’, Bolsos Bolufer, que ha derivat en Piel de Mar a la tercera generació que dirigeix Lourdes Monfort. 

 

Tal com estan les coses amb la crisi del coronavirus i la difícil situació que està passant l’economia, revistes de moda com Elle aposten per marques espanyoles que seguixen produïnt ací, com la de Gata, i poden mantindre viu el nostre poble.
Ací teniu l’enllaç a l’article: PUNXEU ACÍ

Titula la revista: "Puede que sean los bolsos y capazos de verano más increíbles que hemos visto, de la firma española Piel de Mar". A la introducció diu: "El verano llegará, el calor, volveremos a juntarnos y a disfrutar. Y si con algo relacionamos el verano es con las cestas y los capazos que hacen de nuestros looks esa maravilla con la que soñamos el resto del año. Pues hemos encontrado una firma española artesanal, Piel de Mar, que es posiblemente la que tiene los capazos, bolsos y cestas de verano más increíbles que hemos visto. Y a un precio muy asequible. Apoyar la moda española es necesario y esta firma nos enamora."
S’inicia el reportatge de la següent manera i nomenant GATA: "Se llama Piel de Mar, y parte de una empresa familiar artesana, que lleva desde los años 50 fabricando bolsos y capazos de piel y palma en Gata de Gorgos, Alicante, usando pieles de primera calidad curtidas en España y palma secada bajo el sol del Mediterráneo. Hace poco más de 6 años, Lourdes Monfort cogió el relevo de sus padres..."
FONT: Revista Elle reportatge, foto extreta del facebook de Piel de Mar.

 

 



EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. PREGUNTA 13, EL CRIST: QUADRE, ANY, AUTOR

20200403182435-cartellarbre-copia.jpg

La pregunta de hui va sobre la devoció que els gaters li tenen al Crist. Fa poc més de dos-cent anys va ocórrer, segons conta la tradició oral i es deixà constància en temps antics, un fet al voltant del Crist, del Santíssim Crist del Calvari patró de Gata.

13.-1.- COM SE LI CONEIX AL FET, QUE PLASMA PERFECTAMENT EL QUADRE?

13.-2.- QUE REPRESENTA L'ESCENA?

13.-3.- SABEU L’ANY QUE ES VA PINTAR EL QUADRE?

13.-4.- QUI VA SER L’AUTOR?



DIARI GATER DE 33 ANYS (1987-2020), 12 a 28, agost 1989

20200403203927-tallantraim-copia.jpg

Seguim recordant les publicacions de l’estiu de 1989 al diari gater de 33 anys. 

12-AGOST-1989:

827.- EN LA MARINA ALTA SE VIVEN CON PASIÓN. "LES CORDAES" VIVEN ENTRE EL RITO DEL FUEGO Y EL OLOR A PÓLVORA (I).

15-AGOST-1989:

828.- AGRUPAN A LOS PUEBLOS DE LA MARINA ALTA. LAS COOPERATIVAS INICIAN LA RECOLECCIÓN DE LA UVA MOSCATEL. (I).

22-AGOST-1989:

829.- LAS CALLES DE ACCESO AL CENTRO MÉDICO DE GATA SERÁN PAVIMENTADAS EN BREVE. EL PRESUPUESTO SUPERA LOS 16 MILLONES DE PESETAS. (I)

24-AGOST-1989:

830.- PODRÁ CONSTRUIRSE UNA URBANIZACIÓN. LA CALLE ERA DE BORONAT DE GATA SERÁ RENOVADA TRAS EL DERRIBO DE UNA CASA. (I)

28-AGOST-1989:

831.- LA COSECHA SE ENCUENTRA EN PLENO AUGE. LA MARINA ALTA HUELE A UVA DE MESA. (I)



RESPOSTA A LA 13ª PREGUNTA: L'ARBRE BLANC, FRANCESOS, 1960, JOSÉ COSTA SIGNES

20200404172823-cartellarbre-copia-copia.jpg

Ja tenim la resposta encertada entre els que han participat en la 13 pregunta.

13.-1.- COM SE LI CONEIX AL FET, QUE PLASMA PERFECTAMENT EL QUADRE? Se li diu popularment "la llegenda de l’arbre blanc".

13.-2.- QUE REPRESENTA L’ESCENA? L’impediment dels francesos a la Guerra del francés (cap a 1812?) per a passar endavant cap a l’ermita, 

13.-3.- SABEU L’ANY QUE ES VA PINTAR EL QUADRE? 1960.

13.-4.- QUI VA SER L’AUTOR? José Costa Signes, que li deient "Peixet" i el va donar a l’Ajuntament, on es custòdia a la sala de sessions plenàries.

* AL FACEBOOK pose, a més del quadre, una fotografia de la representació única de l’escena, el passat 7 de juliol de 2012. Foto, Sonia Soria.



EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. PREGUNTA 14, FESTES D'ABANS

20200404183543-arreplegabarxa.jpg

La pregunta va sobre la foto. Està referida a festes. La festa va ser tota una innovació.

14.1.- DE QUÈ ANAVA LA JORNADA FESTERA?

14.2.- ON ESTÀ FETA LA FOTO?

14.3.- QUIN ANY VA SER?

14.4.- SAPS QUI ERA EL PRESIDENT DE FESTES?

14.5.- SAPS QUI ERA L'ALCALDE?



HUI ÉS DIUMENGE RAMS...ATÍPIC: SENSE PROCESSÓ, NI DINAR POPULAR, NI TRAMUSSER (Queda't a casa)

20200405081023-ramsaltresanys-copia.jpg

Tots els Diumenge Rams de fa moltíssims anys, Gata s’omplia de festa, alegria i música. La mare s’afanyava a mudar a la filla o al fill. "¡Diumenge Rams, qui no estrena no té mans!. ¡No es deixeu els rams!!. Aneu cap a la Plaça Nova" es podia escoltar. Allí, la música i tota la gent esperava al sacerdot: començava la Setmana Santa. Ara, ens tocarà viure la missa de Diumenge Rams per les xarxes socials.  

Hui, els pardalets s’escolten pels carrers; les cases estan dormides. És un Rams atípic. I tot perquè?. Perquè estem dins de l’alarma general per la crisi sanitària del coronavirus. Em venen a la memòria col·lectiva del poble tants diumenge rams, tota la crialla i els pares/mares amb les palmes, les rametes d’olivera. Ara, per iniciativa dels grups parroquials Cor, Catequesi i Junior, molts veïns del poble l’han seguida, els rams -alguns tan originals com bonics- penjen dels balcons, al costat del dosel del Crist del Calvari.

No passa gent pel carrer, els pardalets segueixen cantant, les falsies s’escolten. Fa bon temps en els dos últims dies. Tocava obrir la Tramussera com manava la tradició i enguany per les obres canviant d’ubicació al carrer Constitució. De moment, ja no serà possible aquell primer xiquet o xiqueta que entrava i que coneixíem pel facebook tampoc el veurem.

I per allà el camp de futbol vell més tranquil·litat encara, més pardalets, un Diumenge Rams sense Dinar popular de la comissió de festes, com era costum en els últims anys. Era el dinar del dia de foguerils. Ara la confinació no ens ho permet.

PERÒ...L’ESPERANÇA, LA LLUITA DELS SANITARIS I GENT QUE ESTÀ A PRIMERA LÍNIA, L’ESPERA DE QUEDAR-NOS EN CASA...FARÀ POSSIBLE QUE TORNEM A EIXIR AL CARRER, QUE XARREM I ELS PARDALETS TAMBÉ VOLEN AL NOSTRE COSTAT, QUE TORNEM A FER LA VIDA DE SEMPRE, POC A POC, DE MANERA DIFERENT, AMB GRAN RESPECTE I ADMIRACIÓ PER ELS DEMÉS. TORNAREM A LA FESTA, A CA’L TRAMUSSER...JA QUEDA MENYS (QUEDA’T EN CASA). 

(( Totes les fotografies són d’arxiu d’altres anys ))  



RESPOSTA A LA 14ª PREGUNTA: ARREPLEGÀ DE LA BARXA, 1955

20200405155505-arreplegabarxa-copia.jpg

Ja pose la resposta a la pregunta 14. Recordeu que anava de festes patronals.

14.1.- DE QUÈ ANAVA LA JORNADA FESTERA? Els festers anaven arreplegant barxes, que havien fet les famílies del poble, per a vendre-les i traure diners per a sofragar les festes.

14.2.- ON ESTÀ FETA LA FOTO? A Ca Martí, davant dels quatre cantons.

14.3.- QUIN ANY VA SER? 1955.

14.4.- SAPS QUI ERA EL PRESIDENT DE FESTES? Julián Monfort Feliu.

14.5.- SAPS QUI ERA L’ALCALDE? Vicente Mulet Redal.



DIARI GATER DE 33 ANYS (1987-2020), 28 agost a 9 setembre 1989

20200405170216-canastes3-copia.jpg

Seguint amb les notícies que publicava el diari Información o el diari Comarca a l’eixida de l’estiu de 1989, vos en pose unes quantes més:

28-AGOST-1989:

832.- GATA HACE SU "AGOSTO". LOS TURISTAS COMPRAN EL ÚLTIMO "SOUVENIR". EL MEJOR MOMENTO PARA REALIZAR LAS COMPRAS ES A ÚLTIMA HORA DE LA MAÑANA. (I)

29-AGOST-1989:

833.- GATA ES EL PRINCIPAL PRODCUTOR DE PASAS DE LA MARINA ALTA. SIGUE ELABORÁNDOSE DE FORMA ARTESANAL. UTILIZAN UN PROCEDIMIENTO DE LOS PAÍSES ÁRABES. DEL "BANCAL" AL "RIU-RAU". "L’ESCALDÀ". "ELS CANYISSOS" EN EL "SEQUER". (I)

2-SETEMBRE-1989:

834.- LAS ÚLTIMAS LLUVIAS PUEDEN RETRASAR LA CAMPAÑA DE RECOGIDA DE LAS UVAS. (I)

8-SETEMBRE-1989:

835.- SEGUNDO TEMPORAL EN 48 HORAS. MARINA ALTA. (I)

9-SETEMBRE-1989:

836.- LA ALMENDRA, MUY AFECTADA POR EL VENDAVAL. (I)



EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. PREGUNTA 15, TREN, ANY, FINALITAT, ACABAMENT

20200405181527-limonero2-copia.jpg

Un mitja de transport per a l’oci. Va de trens. La pregunta té sis parts:

15.1.- COM ES DEIA POPULARMENT EL TREN QUE VEGEU?

15.2.- QUINA RUTA FEIA?

15.3.- A QUI PORTAVA?

15.4.- QUAN VA COMENÇAR EL SEU SERVEI?

15.5.- A QUINS LLOCS ANAVEN A GATA ELS SEUS PASSATGERS?

15.6.- QUAN VA ACABAR DEFINITIVAMENT? 

FONT: Foto Arxiu.



MONES I PA SOCARRATS, ELS DOLÇOS TÍPICS DE GATA PER ARA, MÉS VIUS QUE MAI (Queda't a casa)

20200405202625-panaderiamulet-copia.jpg

A les xarxes socials s’ompli estos dies de fotografies del veïnat fent els tradicionals dolços. Diumenge Rams, Setmana Santa i Pasqües. Però són les panaderies les que més ofereixen per encàrrec a domicili els productes. El confinament ajuda a reinventar-se i a utilitzar el forn de la cuina o el forn de coure pa de la caseta, de tot hi ha.

La gastronomia dolça gatera la notem, sentim el seu olor. I veges si els xiquets o xiquetes no tindran la seua "moneta"!! encara que estiguem en casa. És el plat fort dels dolços de les Pasqües a Gata.

Tampoc deixeu d'adquirir als forns i panaderies, que en tenim a Gata molt bons, els dolços típics. Després ens la menjarem a casa (queda't en casa) i cantarem als balcons, a les nostres llars, aquella cançoneta popular del temps: "...Ja ve Pasqua, Pasqua de les mones. Quines pantorriles tenen les xicones".

Però, fent un poc de investigació, de curiositat, sabeu perquè es diu "mona" i d’on ve, quin és l’origen de la paraula i el dolç? Com moltes coses nostres mediterrànies, els àrabs li deien "munna" a l’obsequi dolç que li feien al senyor. De "munna" va passar a "mona". Nosaltres a Gata diferenciem clarament: si té un ou o dos inclús es diu mona, si no és un pa socarrat, allò que els castellans diuen "panquemado" o a Pedreguer diuen "coca bova" fent referència a la blandor que té la pasta.

Podeu llegir més sobre el PA SOCARRAT PUNXANT ACÍ (Gataéslotípic).

També per a saber les receptes de les MONES, PUNXEU ACÍ. (cuinadiari.blogspot)

FONT: Fotos extretes del facebook: Panaderia Mulet, Forn de Xaro, Paco Roselló. Recepta: Gataés#Lotípic.



ELS VEÏNS DE GATA, SOBRE TOT ELS MÉS JOVES, CELEBREN DIUMENGE RAMS AL BALCÓ (queda't en casa)

20200406142708-ramscompo-copia.jpg

La convocatòria va resultar tot un éxit. Des de la parròquia per mig dels grups de catequesi, cor parroquial i Juniors, es va fer una crida per a confeccionar el propi ram o fulles d’olivera i posar-la al balcó, celebrant aixina el començament de la Setmana Santa a Gata, amb el tradicional Diumenge de Rams. 

No es va poder fer la processó des de la Plaça Nova a l’església. No es va poder assistir allí mateix a la missa solemne, encara que si per mig de les xarxes socials -el canal youtube de la parròquia-, però si que es van rebre un total de 167 fotos amb rams de tota classe. Una altra iniciativa dels gaters (queda’t en casa).

DIUMENGE RAMS ALS BALCONS A GATA es va titular i podeu veure el simpàtic i emotiu vídeo: PUNXEU ACÍ.

El diari Levante-EMV  en la seua edició digital de hui 6-4, dilluns, ja parla del tema, PUNXEU ACÍ.

FONT: Vídeo pujat des de Juniors Gata al facebook. Fotos de tots els participants.



FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) (1.831, 1.832). ENTRADA DE BOUS, RAVAL

20200406164157-bousraval-copia.jpg

Podrien ser les festes de Sant Antoni o les patronals. Any 1980, possiblement. És una entrada de bous quasi desconeguda, ja que els bous anaven pel carrer Palmerar Alt, al Raval de Gata. Les dos fotografies, perquè no he volgut separar-les, són de Vicente Mulet Ballester, que les va fer des de dalt del marge a les Mirandes. A una d’elles vegeu al Xarero torejant, a altra com s’arrimen cap als canyissos i la furgoneta, al començament del camí. Relíquies que van eixint pels caixons.

FONT: Fotos propietat de Vicente Mulet Ballester.



RESPOSTA A LA PREGUNTA 15. LIMON EXPRES, BENIDORM-GATA,...

20200406185336-limonero2-copia.jpg

Ja tenim tota la resposta 15 completa. Ahí van les respostes:

15.1.- COM ES DEIA POPULARMENT EL TREN QUE VEGEU? Limon Expres. El Limonero.

15.2.- QUINA RUTA FEIA?. Benidorm-Gata i tornada.

15.3.- A QUI PORTAVA?. A turistes europeus, anglesos i alemanys principalment.

15.4.- QUAN VA COMENÇAR EL SEU SERVEI? 1971.

15.5.- A QUINS LLOCS ANAVEN A GATA ELS SEUS PASSATGERS?. Anaven a la fàbrica de guitarres del carrer Estació "Cashimira"; anaven al Molí, per darrere on està hui Tucán. A la Plaça Espanya i carretera de Xàbia, a les tendes de canastes, i a bars del Passeig d'Alacant.

15.6.- QUAN VA ACABAR DEFINITIVAMENT? 2005 va deixar de funcionar a la seua segona etapa. 



REPORTATGE AL DIARI GALLEG FARO DE VIGO DE L'EMPRESA GATERA GUITARRAS BROS

20200406190905-bross-copia.jpg

Un extens reportatge i dos vídeos constituïxen l'article que publica hui dia 6 el diari gallec FARO DE VIGO, sobre l'empresa familiar gatera Guitarras Bros. Titula el diari de Vigo "Guitarras Bros, fama y representación mundial" i comença així: "Hay pocas marcas de guitarras que tengan una importancia mundial tan elevada como la de Guitarras Bros, una familia de luthiers que lleva trabajando décadas desde Gata de Gorgos, en Alicante. Su trabajo es puramente artesanal, dedicado, minucioso, de los que tienen la seguridad de dar como resultado siempre excelentes guitarras que da gusto tocar y sin las que no se puede vivir."

Treball artesanal, Guitarres famoses en el món sencer, Els millors materials, son els títols de cada apart. Podeu llegir tot l'article PUNXANT ACÍ.

FONTS: Informació diari Faro de Vigo. Foto de Guitarras Bros on es veu provant la guitarra la enyorada Amy Winehouse.



HISTÒRIA RELIGIOSA DE GATA: FA 66 ANYS, EL NATZARÉ VA PROCESSONAR TRES VOLTES (dimecres de passió, dimarts sant i divendres sant)

20200407172723-natzareparella-copia.jpg

El primer dimarts sant de processó va ser eixe any, 1954

La Setmana Santa de 1954 va quedar en la memòria de molts feligresos de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos per un fet inusual i anecdòtic. Per tres vegades, la nova imatge de Jesús de Natzaré va processonar pels carrers del poble.

La primera va ser el dia 14 d’abril d’aquell any, dimecres de Passió, quan es va beneïr la nova imatge, que havia fet l’artista gater Jaime Mulet a València, a instància dels joves d’Acció Catòlica i que va ser sofragada amb la venda de barxes, llata i demés components. L’Arxiu Parroquial guarda el testimoni de la mateixa i diu que es va ser beneïda a les 23 hores pel rector Don Vicente Llopis Bertomeu, entrant en processó des de la carretera d’Ondara (El Molí) fins l’església. Els padrins d’aquell aconteixement parroquial van ser Anita Borrell Caselles i José Caselles Mulet.

La segona vegada que va eixir va ser per a inaugurar les processons del Dimarts Sant. Es deia la processó del silenci i amb la sola imatge del Natazaré procesonava pels carrers Nou, Sol, Calvo Sotelo, Plaza 18 de Julio i doctor Gómez Ferrer, allargant-se posteriorment després d’urbanitzar-se més la zona del barranquet cap al carrer La Bassa, Xaló, Roquetes i Duquessa d’Almodóvar. Eixe any, dimarts sant va ser el 20 d’abril.

Finalment, la tercera vegada que va eixir en processó va ser Divendres Sant dia 23 d’abril, fent el recorregut habitual més curt del que ara coneguem, ja que el canvi es fa produïr deu anys més tard. La processó del Sant Soterrar portava les imatges. a més d’una creu amb xiquetes portava la imatge de la Verge de Dolors i Jesús mort dins del Sant Sepulcre.     

FONT: Fotos arxiu parroquial. Gata. 



EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 16ª PREGUNTA. QUÈ ÉS. ON ESTAVA?

20200407185749-0011-copia.png

La 16 pregunta dle Joc de la Història de Gata va sobre un edifici ja desaparegut. Per alguns serà fàcil, per a altres ni l'han conegut.

16.1.- DE QUIN EDIFICI ES TRACTAVA?.

16.2.- ON ESTAVA SITUAT?

16.3.- QUÈ ES FEIA ALLÍ ABANS I DESPRÉS?

16.4.- ARA QUE HI HA SUSTITUÏNT-HO? 



ESPECIALS 10 ANIVERSARI DEL BLOG CRONISTA DE GATA. 10 veïns gaters faran els articles

20200408154228-compo10-copia.jpg

Bona vesprada. El pròxim dia 10 el blog del CRONISTA DE GATA complirà 10 anys. Aquell 10 d’abril de 2010 era diumenge segon de Pasqua, enguany serà Divendres Sant. He proposat a 10 persones, veïnes de Gata o nascudes en el poble, per a que ells mateixa facen els seus reportatges, articles, fotos o el que vulguen. Seran 5 dones i 5 hòmens que ens contaran alguna història, alguna fotografia inèdita. Ells seran els protagonistes dels ESPECIALS 10 ANIVERSARI DEL BLOG CRONISTA DE GATA. Hi haurà dos veïns cada dia, en cinc dies, de hui dia 8 al diumenge 12, dia de Pasqua. Ells seran la veu de tot el veïnat i representaran als tres-mil seguidors que té el blog per mig del facebook.

Aixina comemorarem enguany (queda’t en cas) el desé aniversari del blog. Aprofite per donar les gràcies especialment a les deu persones, que s’ha prestat a la meua iniciativa i espere els agrade. A tots i totes que seguiu dia a dia el blog, també gràcies.



ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 1er, CONVIDAT: FRANCESC MULET RUÍS, GATER ESCOLAPI A ROMA

20200408180422-6.-audiencia-escolapis-10112017-copia.jpg

COM JA AVANÇAVA EN L’ANTERIOR POST, EL 10 ANIVERSARI L’ESCRIURAN ELS GATERS O GENT QUE ESTÀ RELACIONADA AMB EL POBLE.

EL PRIMER CONVIDAT ESTÀ A ROMA, TAMBÉ CONFINAT. ÉS RECTOR GATER DE L’ORDE DELS ESCOLAPIS. FRANCESC MULET RUÍS (Gata, 1949) VIU A LA MATEIXA CASA ON VA NÀIXER L'ESCOLA PIA FUNDADA PER SANT JOSEP DE CALASSANÇ DA 400 ANYS . MOLTS EL CONEIXEU PER "PACO EL DE LA VALL" ON TÉ LA CASETA. ENS DONA LA SEUA VISIÓ DE COM PASSA EL CORONAVIRUS I ES TRASLLADA A LA SEUA GATA VOLGUDA.

LES FOTOGRAFIES QUE APORTA SON IMPRESSIONANTS, SOBRE TOT LES ANTIGUES I LES QUE ESTÀ AMB EL PAPA FRANCESC. ELL LES EXPLICA AL FINAL DEL TEXT.

AGRAïMENT PER AQUESTA PRIMERA COL·LABORACIÓ A MOSSEN FRANCESC. 

Bona vesprada.

És Dimecres Sant i quasi no percebisc diferència amb un altre temps, sinó només pel silenci exterior. Continue sense parar en el treball del despatx: el confinament ens està forçant a no parar en moltes tasques, preparació del Capítol General dels Escolapis (juliol 2021), comunicacions per la pandèmia, reunions de circumscripcions, documents per a les diferents províncies escolàpies de tot el món…

Presidisc l’eucaristia i he de preparar una reflexió molt xicoteta per a cada. Però ací, a més de que ho de fer-ho en italià, també he d’entregar la traducció en anglès als dos formadors de l’Índia (d’una altra manera, no s’assabenten de res)

Estic tranquil, però cansat i molt trist, per la qual cosa percebisc que succeeix a Itàlia i a tot el món. Per això, l’oració d’aquests dies, és l’oració d’abandó, ‘Pare jo em pose a les teues mans, fes de mi el que vulgues…’ Encara que interiorment, dubte que siga això el millor per a mi, per això vull posar-me a les mans de Déu.
Al mateix temps, cal continuar servint en tot el que faça falta.

El nostre món hauria de seguir el consell que ens donava Pablo Ráez, un jove malagueny que va morir de leucèmia fa uns anys, quan ens deia: ‘El més important de la vida és ajudar als altres’ (encara té el seu compte en Instagram i en altres xarxes). Així construiríem un món millor i evitaríem caure en els errors que ens han portat a la situació en què ens trobem. Per això mateix el teòleg José M. Castillo ha dit que ‘el coronavirus és una espantosa desgràcia, però encara ho és més la infame economia que mana en el nostre món’.  

Podeu suposar que estem prou aïllats per la situació tan greu del covid19. De casa, no pot eixir ningú, i tota la comunitat (en som en aquest moments 9), cadascú en la seua oficina i no parem, a més a més hem d’atendre totes les necessitats comuns d’esta casa, que té 400 anys i es troba al cor mateix de Roma.

Resulta una miqueta complicat escriure sobre Gata i els gaters, (seguisc per les xarxes la vida del poble) però fa al menys 65 anys que amb els meus pares i la meua germana vam eixir del poble per a anar a viure a València.

Certament, mentre van viure els güelos, anàvem contínuament a passar el Nadal i a l’estiu sempre a la caseta (foto de la caseta la nº 4.). I tots els anys a l’estiu passava uns dies a la caseta, procurant no faltar mai a la festa de Sant Crist.

Des que estic a Roma, tinc dificultat en anar, perquè en els primers dies d’agost, ací tenim reunions dels escolapis més joves que fan la seua professió i em correspon com a Rector estar al seu costat.

Una salutació ben forta. Reseu per nosaltres.

 

FOTOGRAFIES DEL PASSAT:

1.- De menudet amb els meus pares i la meua bessona al costat de la casa abadia, 1950.

2.- El güelo, tio Francisco Xona, al carrer La Bassa davant de la nostra casa, 1953.

3.- Amb Paco, el fill del tio Kiko Telefunken, que vivia al costat de casa al carrer La Bassa i som quasi de la mateixa edat.

FOTOGRAFIES MÉS ACTUALS:

4.- Amb el Papa Francesc, donant-li la revista Saó, on havia escrit un articlet sobre la seua personalitat. (26-11-2016)

5.- Audiència del Papa Francesc als Escolapis de Roma. (10-11-2017)

FONTS: reportatge el·laborat per Francesc Mulet Ruís. Fotos aportades per ell. 



FOTOS ANTIGUES (Gata en el record) (1.833): AQUELLES FESTES DE 1993!!

20200408211246-palmeral2-copia.jpg

Una altra fotografia de les festes d’abans. Eren les patronals i el veïnat havia adornat el carrer Palmerar Baix. Es volia imitar l’esplanada d’Alacant al pis o a la Plaça Nova d’abans?. Corria l’agost de 1993. Molt colorit. La foto és propietat de Vicente Mulet Ballester.



ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 2ª CONVIDADA: ROSA Mª FRANCO GREÑO, UNA INFERMERA DE BENIGÀNIM QUE ES VA FER GATERA

20200408214149-pepeirosa-copia.jpg

LA SEGONA CONVIDADA DE HUI DIA 8, PRIMER DIA DELS ESPECIALS 10 ANIVERSARI DEL BLOG ÉS GATERA D’ADOPCIÓ. UNA INFERMERA QUE EL DESTÍ I EL VOLER LA VA PORTAR A GATA, DEIXANT ENRERE LA SEUA BENIGÀNIM DE NAIXEMENT I XÀTIVA DE RESID'ENCIA VOLGUDES. ELLA RECORDA ELS SEUS PRIMERS ANYS I EN EL FONS DE LES SEUES PARAULES ESTÀ EL RECORD DE PEPE, EL SEU ESTIMAT MARIT

 

RECORDS


Vull parlar sobre Gata i els gaters des de l’experiència de fa molts anys. En 1973 vaig coneixer a un gater que em va enamorar, per la seua humanitat i sensillesa, i per l’amor que li tenia al seu poble Gata de Gorgos.

Vos parle de una forastera que fa 45 anys que visc en este preciós poble de Gata. Dir-vos que en este temps, m’he sentit molt a gust i en considere una gatera més. Això és la conseqüència de la bona acollida que he tingut per part de tot el poble, començant per la família Simo que es la meua, de uns amics meravellosos, i de uns gaters i d’unes gateres que se que m’han estimat i que degut a la meua professio d’infermera, us he pogut conéixer més a fons.
Sols aprofitar l’ocasió que m’ha brindat Miguel Vives, per a dir-vos des d’ací que VOS ESTIME. Gràcies per el que m’heu fet sentir en estos 45 anys.
FONTS: Paraules i foto aportades per Rosa María Franco Greño.


RESPOSTA A LA 16ª PREGUNTA: LLAVADOR

20200409152056-0011-copia.png

Eixint-nos un poc del que ens ocupa aquests dies, seguim amb el Joc de la Història de Gata, per a entretindre-nos en temps de confinament. Les respostes a la 16ª pregunta:

16.1.- DE QUIN EDIFICI ES TRACTAVA?. Llavador

16.2.- ON ESTAVA SITUAT?. Zona del Raval, al final del carrer Parres.

16.3.- QUÈ ES FEIA ALLÍ ABANS I DESPRÉS? Abans de l'aigua potable es llavava la roba, després -una vegada tapat- va ser lloc per vacunar els gossos el veterinari i inclús per deixar material.

16.4.- ARA QUE HI HA SUSTITUÏNT-HO? Una de les baixades al Parc del Raval. 



ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 3er CONVIDAT: JESÚS MONCHO, ESCRIPTOR GATER QUE VIU A L'ALACANTÍ

20200409155138-jesusplaca-copia.jpg

EL SEGüENT CONVIDAT DE L’ESPECIAL 10 ANIVERSARI NO NECESSITA QUASI PRESENTACIÓ. DE LA FAMÍLIA GATERA DELS MONCHO PASCUAL, JESÚS (GATA, 1948) VIU A L’ALACANTÍ. PROFESSOR JUBILAT ES AUTOR DE NOMBROSOS ARTICLES AL DIARI INFORMACIÓN I DE NOMBROSES OBRES. PREMI CIUTAT DE VALÈNCIA AMB L’OBRA "LA POLS I EL DESIG"; PREMI "VILA DE BENISSA" AMB "PORT DE L’EST" O PREMI VILA DE TEULADA AMB "REVENJA", ENTRE ALTRES. GATA APAREIX EN LES SEUES OBRES "LA CIUTAT TURÍSTICA DE HUI" O "ELS MEUS ORÍGENS: UNA SENDA D’EMOCIONS". ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT. TOT UN GOIG LLEGIR-LO:

GATA: LES SEPARACIONS

Estem en dies de reclusió. A casa, tancats, sense poder vore familiars i amics. Sense poder fer la faena habitual; possiblement amb teletreball o teleestudi. Així ve i així ho hem de prendre. És un factor invisible el que ho força. El que ens separa de tot allò que veníem fent i sent. I ens fa, o farà, canviar.

De moment, més que canvis, són grans trasbalsos. Dels que eixirem, clar! Com hem eixit de tants trasbalsos i de tantes separacions... Tota la vida, ens pensàvem, havíem desmondat i tallat raïm; havíem preparat el forn i la caldera, escampat canyissos de pansa al sequer, i, al tardet, després de dos grapats d’aigua a la cara i braços, ens asséiem en cadires de bova, a la fresca, a xarrar i descansar. I ens vam separar de tot això.

Un dia, diguem-ne, es va acabar. I, com en un gran trasbals, vam haver d’eixir, vam haver de reinventar-nos... La palma dels margallons podria aprofitar per a alguna cosa més. En féiem llata, ja veus!, i barxa i sombrero/barret. Els vam escampar per tota la geografia peninsular. Resulta que a la Xina, Filipines o Brasil els feien més barats. Què li farem! Ens vam haver de separar de la confecció de la llata i la barxa i el cabàs.

Però ens vam reinventar anant allà a portar eixes coses, o omplint el poble, com un gran basar, a la vista de tot el món que passava per eixa carretera nostra, que no té inici ni té final i ens lliga a la resta del món. Un bon dia es va acabar. Van fer un gran supercaminal que ens va traure la circulació, i ja no podien vore ni apreciar el nostre gran basar.

Ens havien separat, una vegada més, d’allò que veníem fent. I ens havíem de reinventar... Potser, si estem al centre d’una zona de moviment i turisme, podríem endinsar-nos en allò que diuen complements i servicis. I aquí estem. Per molt de trasbals o separació que hi haja. Com l’actual. Del que ens reeixirem. Gata, de tantes altres experiències, sap com fer-ho.

Jesús Moncho




ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 4ª CONVIDADA: ANA ESCORTELL TUR, UNA GATERA A L'ALT AMPURDÀ (CATALUNYA)

20200409200831-ana-copia.jpg

LA SEGÜENT CONVIDADA I JA SÓN QUATRE, ÉS UNA VEÏNA DE GATA, ANA ESCORTELL TUR, QUE VA PARTIR FA 7 ANYS CAP A TERRES CATALANAS PER A TREBALLAR. ALLÍ VIU AMB LA SEUA PARELLA I CONTA L'ENYORANÇA I LA DIFERÈNCIA AMB LES NOSTRES FESTES GATERES. 

Precisament un 10 d'abril de 2013, fa ara 7 anys, em vaig traslladar a viure a un petit poble de l'Alt Empordà, de cases de pedra protegit per la Serra de l'Albera (diuen que Aníbal va passar per allí amb els seus elefants). Em va cridar l'atenció el paissatge, camps treballats, granges, horts... que gust d'anar per la carretera, que bonico!.

Pareix d'una altra època, tant diferent a Gata amb la major part dels bancals abandonats. Però enseguida va arribar l'estiu i les festes del poble que són per Sant Jaume, un cap de setmana de festa, no dona per a més per a un poble de poc més de 400 habitants.

Vaig pensar que seria un cap de setmana intens! Que equivocada estava! On estàn els cohets? On estàn les quadrilles d'amics reunint-se per anar de sopaeta? On estàn els carrers engalanats? On estàn les llumetes de colors? On està l'ambient de festa? Quina diferencia de caracters. Em vaig quedar de pedra, com les cases...

He sentit moltes vegades dir que les festes sempre és el mateix però quan estàs fora i no pots vindre és quan penses que encara que sempre siga el mateix voldries estar ahi, a les barraques, als bous, a les quintaes, a la processó, al concert de la banda... Només penses...quan podré tornar a anar hi? I es fa llarga l'espera.



HUI 10 D'ABRIL, DIVENDRES SANT, X ANIVERSARI DEL BLOG, 2010-2020

20200410065531-compo10dia-copia.jpg

ELS CONVIDATS, QUE JA SÓN 23, FAN EL BLOG

Una celebració anormal. Normal seria si després del Via Crucis al Calvari estiguera escrivint aquestes línies. Però no. (#queda't en casa). La pandèmia general mundial del COVID-19 ho ha trasbalat tot. Però els dies corren i esperem eixir, que ens eixirem, d'esta.

Deu anys de blog i cal estar molt agraït a tots els veïns de Gata, primer, i als que seguiu el blog de la resta de comarca, estat o món. Si aquell primer 10 d'abril per l'any 2010 era el segon Diumenge de Pasqua hui és Divendres Sant. Un divendres sant, com he dit més amunt, atípic. No per no fer el Via Crucis ni a la nit la processó del Sant Soterrar, que això altres anys pel mal temps i pluja ha passat, sinò pel confinament.

ELS CONVIDATS FAN EL BLOG:

Dies enrere vaig anunciar que deu persones triades escriurien al blog. La petició i la confirmació ha superat la desena de persones i això també vull donar les gràcies. Finalment, ho demanaré a 23 persones. Com haurem comprovat ja s'han publicat els escrits i fotos de quatre i estan preparats els de quatre més i espere rebre en estos dies les de la resta de la gent. MOLTÍSSIMES GRÀCIES ALS PARTICIPANTS per a que el X aniversari del blog siga digne.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTES I TOTS...I A SEGUIR FENT POBLE, FENT VIDA.

 



ES DECLARA UN INCENDI AL CARRER PAET (matinada del divendres, 4,45). EL MATRIMONI TRASLLADAT A L'HOSPITAL DE DÉNIA

20200410085536-incendipaet-copia.jpg

Un incendi s’ha declarat aquesta matinada de Divendres Sant al carrer Paet, segons hem pogut conéixer pels diari Levante-EMV, Marina Plaza i Las Provincias, així com els vídeos que han anat arribant a aquest cronista. Afortunadament, no es va tindre que lamentar pèrdues humanes. El matrimoni, que va inhalar molt de fum, va ser traslladat a l’Hospital de Dénia amb intoxicació de fum, segons expliquen els diaris. Esperem la seua prompta recuperació, en estos dies tan difícils d’emergència sanitària.

A l’incendi van intervindre tres camions de bombers del Parc Comarcal, el SAMU i les forces de seguretat locals, que van actuar amb rapidesa, donada la propagació de les flames, com es pot comprovar als vídeos.

Ací teniu els enllaços als diaris Levante-EMV (PUNXEU), a LAS PROVINCIAS (PUNXEU), així com al primer vídeo pujat al facebook (PUNXEU) i el segon vídeo (PUNXEU).

DES DE L'AJUNTAMENT, AGRAÏEN LA INTERVENCIÓ RÀPIDA, ARRISCANT LA VIDA, DELS DOS AGENTS DE LA POLICIA LOCAL JAVIER FERNÁNDEZ I HÉCTOR LLOPIS:

"La passada matinada, al carrer Paet, s’ha produït un incendi en una vivenda particular. Des de l’Ajuntament ens hem posat en contacte en el Servei d’Urgències del hospital comarcal i els dos veïns nostres, home i dona, estan en observació per intoxicació per fum i evolucionen favorablement.
Aprofitem també per a felicitar la ràpida actuació de l’oficial de la nostra Policia Local, Javier Fernandez i a l’agent Hector Llópis, els quals han arriscat la seua vida per a salvar als nostres dos veïns. Els nostres agents han entrat en el domicili i han tret als dos, evitat així un mal major en vides. Des de l’Ajuntament agraïm la professionalitat, l’esperit d’ajuda i la capacitat de resposta d’estos dos agents davant una situació d’extremada perillositat.
Esperem una pronta recuperació dels dos nostres veïns i agraïm públicament als dos agents de la policia local la seua gran tasca."

FONTS: vídeos i foto veïns, diaris Levante-EMV i Las Provincias.  



ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 5é CONVIDAT: PEPE MENGUAL, PRESIDENT DEL FOTOCLUB FORAT I EXEMPLE DE SUPERACIÓ

20200410092918-muntatgepepem-copia.jpg

LI TOCA EL TORN ARA, DINS DE LES PARTICIPACIONS ESPECIALS DEL X ANIVERSARI DEL BLOG I MÉS HUI EL DIA DE LA CELEBRACIÓ, A UNA PERSONA EXEMPLE DE SUPERACIÓ. ÉS PEPE MENGUAL, PRESIDENT DEL FOTOCLUB FORAT DE GATA, AL QUE TOTS CONEIXEU. UN GRAN AMANT I PROFESSIONAL DE LA FOTOGRAFIA. 

ACÍ TENIU LES SEUES PARAULES I LES FOTOGRAFIES TRIADES PER AL CAS:

Quan Miguel en va convidar, com a membre d'un col·lectiu com és Fotoclub Forat, a fer algun comentari al voltant de la nostra afició, sabia que seria difícil triar algunes fotos, però no sabia el complicat que seria posar-li text a un full en blanc...

Som un grup de gent que ens agrada eixir a "fer fotos", que intentem contar en una imatge com vivim, com sentim, com pensem. Cada volta que "disparem" una foto decidim que contar, i també que no entra en la foto, una foto, igual que un llibre o una bona novel·la, sempre acaba quan, qui la veu, la interpreta i l'enriqueix amb les seues pròpies vivències.

Com a fotògraf, m'agradaria destacar el gran potencial que té Gata, un poble que encara es poble, on la manera de viure i les nostres tradicions, tot i que com és normal van diluint-se, continuen presents.
Però la fotografia no és sols agafar la càmera i anar buscant eixa foto que ens agrada, també és gaudir d'eixe xicotet instant que podrem seguir gaudint en el pas del temps. Compartir eixos arxius amb altra gent és un gest de generositat.

Gent com el mateix Miguel, "Puripa", "Moncho", Justo i tants més que fan, comparteixen l'història del nostre poble, i és d'agrair.
M'agradaria també agrair a tota la gent que ens facilita i ens permet que en cada foto els "furtem" un poquet de la seua vida i intimitat.



ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 6ena CONVIDADA: VICEN MULET, LA BIBLIOTECÀRIA (nomenada Bibliotecària de l'Any)

20200410101706-vicen-copia.jpg

LA SEGÜENT PARTICIPANT QUE S’ASOMA AL BLOG -SISENA DEL GRUP- ÉS VICEN MULET FERRER, LA BIBLIOTECÀRIA DE GATA. LES MÚLTIPLES ACTIVITATS I EL ESTAR SEMPRE EN PRIMERA LÍNIA DELS BIBLIOTECARIS VALENCIANS, LI HAN VALGUT NOMENAR-LA "BIBLIOTECÀRIA DE L’ANY"

ACÍ VOS DEIXE EL SEU ESCRIT: 

La Biblioteca Pública Municipal Carme Miquel de Gata de Gorgos és com totes les biblioteques un lloc per a la cultura, un lloc on tothom té cabuda per a gaudir del plaer de la lectura, la música, el cinema, les noves tecnologies i de totes les activitats que fem en ella.

La nostra biblioteca va obrir les portes el dia 27 de març de 1983 en l’antic escorxador municipal ubicat al carrer Penyó, estant al front de l’Ajuntament el Sr. E. Adolfo Mulet Salvá i com a Regidor de Cultura Vicent J. Pedrós Puigcerver.

Però pareix ser que a les actes dels plenaris de l’Ajuntament de Gata de 1931 ja es parlava que era necessari una biblioteca en el nostre poble, es va fer la compra d’uns llibres i es va habilitar un lloc en prestatgeries en l’ajuntament, es desconeix molt de temps va durar aquesta iniciativa.

Ara que la biblioteca ha complit 37 anys està ubicada en el carrer La Bassa S/N Centre Social primer pis, des de el dia 23 d’abril de 2001, amb un espai de 500 m2, amb més de 33.000 documents i una mitjana de 70 usuaris al dia.

A data d’avui la biblioteca de Gata és una de les més actives de la comarca oferint un munt d’activitats tant per a menuts com per a majors, com l’hora del conte, animacions, clubs de lectura tant per a adults com per a xiquets, llegim amb el T.A.P.I.S., presentacions de llibres, recitals de poesia, exposicions, tallers  etc.,  ja que la nostra missió és que tot el poble tinga un lloc en ella, VOS ESPEREM.

El dia 9 d’octubre de 2019 li varem posar nom a la biblioteca, des d’este dia és BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL CARME MIQUEL DE GATA DE GORGOS. Carme Miquel  era una dona molt relacionada amb la nostra biblioteca, escriptora i compromesa amb la nostra llengua i amb la nostra terra.

LLEGIR ENS FA LLIURES



ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 7é CONVIDAT: VICENT SIGNES SIGNES (Canya) PRESIDENT DE LA UNIÓ MUSICAL DE GATA, BARBER I OBSERVADOR DE LA VIDA A LA FINESTRA DELS QUATRE CANTONS

20200410162142-canyabanda4cantons-copia.jpg

EL SETÉ CONVIDAT A PARTICIPAR AL BLOG, AL COMPLIR-SE EL 10 ANIVERSARI DEL MATEIX, ÉS VICENT SIGNES SIGNES, DE TOTS CONEGUT PEL SEU NOM FAMILIAR "CANYA". BARBER D’OFICI. PRESIDENT DE LA BANDA UNIÓ MUSICAL DE GATA. MEMBRE DE LA RONDALLA DE L’ESCOLA DE MÚSICA. OBSERVADOR TOTS ELS DIVENDRES DE L’ANY DES DE LA FINESTRA DE LA VIDA ALS QUATRE CANTONS.

ACÍ TENIU EL SEU ARTICLE

10 ANYS DEL BLOG DEL CRONISTA DE GATA:  

Com passen els anys, eh? I pareix que siga ahir… però en 10 anys no ha canviat molt el poble, tal volta alguns edificis nous, alguna façana diferent, vestida amb els colors que s’estilen. També algun carrer i plaça que s’han afegit a aquesta moda dels adoquins i s’han quedat nus de cotxes. Pot ser una rotonda, o un tren que ja no passa a les hores en punt fent sonar les campanes del pas a nivell, o 10 minuts tard, o el que és pitjor, 5 minuts abans. Però no, no ha canviat molt, a vista de pardal pareix el mateix.

Els que sí que hem canviat som nosaltres, som les gateres i gaters, veïns i veïnes d’aquest poble nostre que es resisteix per a bé, o per a… vetges tu a saber, a aquestes transformacions tan grans que hem vist en els pobles del voltant.
També ens resistim, també ens voldríem quedar quetets, també voldrien que després de deu anys ni el nostre cos ni el nostre esperit hagueren canviat, que al veure-nos el reflexe en el mirall del temps, aquest cos i aquest esperit foren idèntics i no ens mostrara les ferides i els senyals que sense remei ni solució anem tirant-nos a l’esquena.

Però malauradament, tots els que hem arribat fins ací som testimoni directe d’eixos canvis, tots tenim punts de referència que ens destapen aquesta veritat. Quan Miguel Vives en va demanar aquesta col·laboració per l’aniversari del seu blog vaig pensar en els meus. Per fer-ho redó, com solem dir per ací, coincidint en el naixement de l’esmentat blog, he tingut al meu abast dos bones finestres per adonar-me de com canviem les persones, la primera ha sigut en la Banda de música i la segona en la perruqueria.

En la Banda he vist a les xiquetes i xiquets que van començar la seua aventura musical deu anys enrere transformar-se en dones i hòmens, en persones ben formades i ben preparades. El canvi de xiquet a adult passant per l’adolescència és un dels més radicals que vivim les persones, tots hem viscut l’experiència en mosatros mateixa, i els més afortunats en els nostres fills també. Però quan tens l’oportunitat de conviure any darrere any en les il·lusions d’aquestes personetes i veus com van arribant a eixos objectius i estàs prop d’ells quan obrin les ales i comencen a planejar per aquesta vida que per a ells encara sembla infinita. Quan vius aquests canvis al seu costat, és quan més agraïxes la sort que tens de ser testimoni de l’evolució vital d’aquestes persones.

En l’atra finestra, que ho és en tota la literalitat. També he estat testimoni de com canviem les persones. Una història que va començar com un joc sense ànim de continuïtat, s’ha convertit en una rutina que s’apropa als nou anys de vida en molt poquetes interrupcions, pot ser no més de dos o tres absències en tots aquests anys. Estic parlant com molts supose que us haureu adonat de la foto dels quatre cantons que publique al Facebook tots els divendres. Fer un repàs de totes aquestes instantànies és asomar-nos a un riu de persones conegudes i desconegudes, sempre depenent de l’observador, però totes en la seua pròpia història. Un riu de persones en el que veureu la vostra imatge moltes de les que llegireu aquests paràgrafs. Un riu de persones normals fent coses quotidianes en el que podem veure aquests canvis, en el que podem veure’n algunes que encara estaven per vindre i d’atres que malauradament ja se’n han anat.

Però la vida és així, no? Per tant no ens queda altra que acceptar aquests canvis i fer tot el que estiga al nostre abast perque sempre siguen per a millorar, i que d’ací a deu anys més, si tenim la sort d’estar encara per ací poder tornar a donar-li l’enhorabona a Miguel Vives i sentar-nos a veure les fotos de la banda i de la finestra i poder dir, xe quines caretes!   Mira que joveneta estaves ací!. Caram, que primet estaves!. Mira! Ací tenies monyo.

 Enhorabona per eixos deu anys Miguel i per mols més!

 Vicent Signes Signes



DIVENDRES SANT A GATA: EN SETZE ANYS, TRES SENSE VIA CRUCIS A L'ERMITA I PROCESSÓ DEL SANT SOTERRAR (2009, 2019 i 2020)

20200410183202-compoimatgesnopr-copia.jpg

Si enguany la pandèmia d’emergència sanitària, el COVID-19, ens té a tots recluïts a casa (#quedat’a casa) i no es celebren els actes piadosos de Setmana Santa i Pasqua a l’aire lliure (via crucis i les processons del Sant Soterrar i l’Encontre), celebrant-se, extraordinàriament, les celebracions i eucaristies solemnes dels dies grans, altres dos anys (2009 i l’any passat 2019) es van suspendre també en un total de setze anys, que hem repassat. 

La Setmana Santa de Gata 2019 també serà recordada per la suspensió del Via Crucis pel Calvari a l’ermita i la processó del Sant Soterrar. L’amenaça de pluja a la primera i la pluja efectiva a la segona van ser els motius.

Però, quan de temps feia que no es suspenia el Via Crucis i la processó del Sant Soterrar?. Hem escorcollat en la nostra hemeroteca particular i en el blog i hem trobat l’any últim que no es va fer la processó per pluja: 2009, fa just una dècada. Era 10 d’abril de 2009, igual que la data de hui. Al ploure Divendres Sant es va decidir fer-se Dissabte Sant a les 17 hores. Al final, també es va suspendre per pluja. (A la capçalera teniu el retall del diari Las Provincias de la meua notícia del diumenge 12 d’abril).

Altres coses novedoses de les Setmanes Santes van ser les següents:

En 2004, malgrat el "xirimiri" que feia si que es va fer finalment el Via Crucis.

En 2008, la nova imatge del Crist del Perdó va protagonitzar el Via Crucis matinal, i encara les imatges del Cor de Jesús i la Dolorosa, amb manto blanc, feien l’Encontre de Pasqua. També eixe any, la pluja va amenaçar amb suspendre actes.

En 2009 va ser el primer any amb la imatge del que li nomenen "Resucito", Jesús resucitat.

En 2011 la Pasqua va caure alta. Divendres Sant era el 22 d’abril. A les 4.30 hi havia fet un fort ruixat però es va fer el Via Crucis matinal. Les processons del Sant Soterrar, divendres, i la de Resurrecció es van fer. Després d’aquesta va ploure.

De 2012 a 2018, el temps no va ser cap impediment per als actes de cada Setmana Santa a l’aire lliure.

Si que en 2015, les obres de la Plaça de l’Església van fer que l’itinerari de la Processó de Diumenge Rams fora inèdit i la processó anara pel carrer Sol i carrer Nou. La processó de Divendres Sant, tots els passos van anar eixint de la Plaça de l’església, sortejant els portadors les obres en les quals es trobava el lloc.



ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 8ena CONVIDADA: DORA CASELLES, UNA MESTRA VALENTA I CONVENÇUDA

20200410205219-doraella-copia.jpg

DE NOU, UNA ALTRA CONVIDADA. EN AQUEST CAS ÉS DORA CASELLES PEDRO. AMIGA DES DE BEN MENUTS, AL MEU PARÉIXER ÉS UNA MESTRA MOLT VALENTA I CONVENÇUDA. ELLA ENS ESCRIU EL QUE SEGUEIX: 

LA MEUA EXPERIÈNCIA DE FELICITAT

Quantes persones hem llegit en estos deu anys el blog del cronista i els seus comentaris de la història del nostre poble i els petits detalls del dia a dia? Un fum.

I ara va i em  demana alguna història de Gata inèdita. Pues… no sé…  massa coses podríem contar;  però crec que en les circumstàncies en les que estem és just fer un reconeixement als nostres majors.

Els meus pares ens van ensenyar a respectar-los, escoltar-los i cuidar-los.

 Quan jo era menuda les persones majors cuidaven unes de les altres i s’ajudaven davant les necessitats. Una imatge que em ve a la ment són les claus al pany de cada porta, podies entrar a les cases que volgueres, on sempre eres ben rebut. El poble era com una gran familia, s’educava tant al carrer com dins de casa, les persones majors es preocupaven i també renyaven els xiquets quan veien que estàven fent alguna malifeta ( després avisaven  els pares).

Al veïnat els nomenaven “tios” perquè eren de la familia, igual que els amics ( el tio Juanito, la tia Salvadora, la tia Pepica, el tio Antonio, el tio Toni, la tia Isabel,…) al igual que els amics dels pares ( el tio Antonio, la tia Rosa, el tio Vicente , La tia Pepita…) Els xiquets i les xiquetes estàvem segurs al carrer perquè tots cuidaven de nosaltres.

Quan m’he posat a buscar fotos antigues, m’he entropessat amb fotos dels meus iaios, ma uela Àngela que vivía amb nosaltres i els del Carrer Signes, el uelo Vicent i la uela Salvadora . Els majors eren un pilar fonamental de les famílies, i no perquè viviren de la seua pensió (mínima o inexistent). Els fills els ajudaven a sobreviure perquè els volien i els respectaven. Ells havien donat la vida pels fills i filles i era l’hora de cuidar d’ells. També ho feien amb els fadrins majors de la familia.

Un valor que tenien molt clar els nostres pares era el de respectar a les persones pel  qui  havien sigut,  per tot el que havien fet en la seua vida, pel que havien aportat a la família, a la societat, però sobretot pel qui eren. El valor de la persona no estava en el que feia o podía fer, sinò en  el ser persona.

Recorde,també amb molta nostàlgia, la unió que existía entre les persones en la meua infantesa; quan tots els estius anàvem a la caseta a la renda, a a escaldar, fer la pansa i arreplegar les ametles (quina picor!).

Veig com quan arribava el carro carregat de raïm, tots anàvem a descarregar, ens ajudàvem unes famílies a les altres. Igual que quan escaldàvem, quan plovia (qui acabava d’empilar i posava les veles enseguida anava a ajudar als altres), ens ajudavem a girar, a plegar… ens ajudàvem a tot, i també compartiem tot. Les casetes sempre estaven obertes. Com els cors de les persones.

Quan arribava la nit, tot el veïnat, ens ajuntavem a vetllar a una caseta , normalment la dels més majors. Ací, als Ecles, anàvem a la caseta del tio Toni i la tia Pepa, resàvem el rosari i després el tio Toni ens contaba algún conte als més menuts, ( La ueleta de la Tos) , comentaven un poc el dia i… a dormir que demà hem de matinar!

I sempre, quan s’acabava l’estiu, tot el veïnat anàvem per la nit a l’ermita i li feiem un Novenari al Santíssim Crist en acció de gràcies.

 Erem més pobres però… no hi havia tanques, tot era lliure. El sentiment d’unitat era molt més fort. El meu desig és que tot este mal que estem passant ens ajude a valorar el que és realment important i pugam ser més feliços.



GATA: HUI ENS HA DEIXAT TONICA TUR (Tonica Buscano) D.E.P.

20200410212750-tonica.jpg

Hui. Divendres Sant, ha faltat ANTONIA TUR TORRES (Tonica Buscano), que vivia al carrer Teulada, de 86 any d’edat. La seua filla Ana em deia fa uns moments: "Ma mare feia més de sis anys que lluitava contra una enfermetat rara (amiloidosis primaria) que li van afectar els rinyos, per això es dialitzava tres dies a la setmana, ahir va ser l’ultima. Però, malgrat la seua malaltia ha sigut una lluitadora tota la seva vida fins al final. I no va perdre mai el sentit del humor."

Descanse en Pau, Tonica, Déu l’ha acollida amb ell en una data tan especial per als cristians. Des del blog ànims al seu marit i a la seua filla, així com la resta de familiars. Tonica serà soterrada demà sota les estrictes mesures de seguretat sanitària que s’imposen en aquest tems de la pandèmia al cementeri municipal amb tan sol tres familiars més directes. Per això, si cap, resulta més trist el no poder acomiadar-se tota la família d’ella.

Al respecte d’aquesta situació i dels soterraments, al nostre poble com a tota Espanya, a Gata serà la tercera dona en el temps del confinament. La primera difunta dins de l’alarma general va ser Francisca Jorro Grimalt el dia 16 de març. Una altra dona era soterrada el dia 29 de març, Pepa Pedro Oliver. I demà ho serà Tonica Tur.

 



GATA TÉ JA TRES CENTENÀRIES EN VIDA. AHIR VA COMPLIR UN SEGLE MARÍA MONFORT COSTA (María Bisserot)

20200411080430-centenaria1-copia.jpg

El poble de Gata té des d’ahir dia 10 d’abril tres centenàries en vida, dos de 101 anys i una amb 100. Curiosament dos d’elles són del carrer Xaló. MARÍA MONFORT COSTA més coneguda com María Bisserot, va nàixer el 10 d’abril de 1820. Es diu de Bisserot perquè tant ella com les germanes van nàixer a aquella partida entre Gata i Jesús Pobre.

De generacions longeves, sa mare ja va viure quasi cent anys, apenes li van faltar uns dies per a complir el segle. Recorde que vaig publicar sobre ella al diari Información d’Alacant la notícia, era a finals de gener de 1989. Ací vos deixe la referència que faig al Diari gater de 33 anys (1987-2020). PUNXEU

 María té tres fills i 4 néts. El seu nét Juan Pablo Signes comentava ahir al seu facebook amb motiu de l’aniversari: "Cent anys no els fa tot el món. Hui ha complit 100 anys la meua iaia Maria, la dona que em va criar i a la cual cride mare. Els compleix en confinament absolut a la residència, lluny de la familia. Afortunadament l’alzheimer no la deixa reflexionar al respecte ni adonar-se’n. Moltes felicitats."

Amb María són dos les centenàries que registra el carrer Xaló. Cal recordar que Gata ara mateix en té tres en vida. Sempre ha sigut un poble de centenàries i és la segona vegada que s’unixen tres dones amb més de cent anys. Això ja va ocorre a febrer de l’any passat i torna a passar ara.

Cronològicament, el passat dia 1 de febrer va fer 101 anys de vida VICENTA SIGNES CASANOVA, també del carrer Xaló. El dia 15 de febrer arribava als 101 anys TERESA PUIG COSTA, que viu al Tossalet. A les dos, s’ha unit des d’ahir la nova centenària María.

Des del blog felicitar a María i la seua família. Agraïment al seu nét Juan Pablo per la informació i les fotos. A la fotografia, celebrant-se a la residència el seu cent aniversari. A la segona foto pujada al facebook tenia María 92 anys.




ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 9é CONVIDAT: JUAN PABLO SIGNES (Factoria d'Idees)

20200411184807-juanpablo-copia.jpg

EL SEGÜENT CONVIDAT DE LA LLARGA LLISTA QUE SUPERARÀ ELS DEU PREVISTOS INICIALMENT ESTÀ SEMPRE PENDENT I AL COSTAT DEL COMERÇ LOCAL. LA SEUA "FACTORIA D’IDEES" I LA SEUA REVISTA "D’ACÍ" AIXINA HO DEMOSTREN. ENS DEIXA JUAN PABLO UNA INTERESSANT REFLEXIÓ SOBRE EL FUTUR MÉS IMMEDIAT DEL COMERÇ LOCAL.

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT:

En primer lloc agrair a Miguel esta finestra que ha creat en motiu del 10 aniversari del seu blog, gràcies i enhorabona per la tasca que has fet tot este temps. Miguel em demana que escriga alguna cosa sobre el comerç degut a que fa 17 anys que estem treballant amb el comerç local i el de la comarca.

Recorde moltes vegades quan allà cap al 2008, dins de la primera directiva de l’associació de comerciants Jesús Sanchez, que formava part d’ella em deia “Ay Juan Pablo, des de que fem campanyes de publicitat cada vegada venem menys...” i ens rèiem els dos (Com sabeu ell era una punxeta).  Però no li faltava raó, s’acostava la passada crisi i a pesar dels grans esforços que fèiem les vendes baixaven any darrere any. I possiblement ha segut així per a molts comerços, no ca mes mirar les fotos que ha publicat el cronista esta setmana passada on els dos costats de la carretera, a la part de la Font del Riu, estaven plens de tendes.

El mon ha canviat més en els últims 30 anys del que havia canviat en els 100 anteriors, l’aparició de Internet, la globalització, la capacitat de comunicar-nos a l’instant en qualsevol racó del mon han provocat forts canvis i ho han fet molt de pressa. I esta crisi sanitària que tenim farà lo propi en la nostra economia, es a dir, també aprofundirà en els canvis que ja venien passant i en alguns de nous.

Dels vells podem dir que el comerç online definitivament ha pegat un colp damunt la taula i ha recordat que està ací i que ha vingut per a quedar-se donat que compta amb un grapat d’avantatges.

Dels  nous canvis, dir per exemple que ens farem més exigents a l’hora de xafar qualsevol establiment comercial, mirarem més que mai les mesures higièniques i anticontagis, anem a eixir de casa d’un altra manera.

I així doncs, ¿Que li queda al comerç local?

El comerç del poble té una gran oportunitat amb tot això, per primeres ha demostrat que és capaç de continuar al costat de la gent passe el que passe. Les persones confien més que mai en el comerç de proximitat i eixa és la primera oportunitat. Molts carnissers i panaders del poble, també altres comerços que ho han tingut permès, han estat portant a casa les comandes. Hi ha major confiança que demanar-li al teu botiguer eixa talladeta de carn, eixa barra de pa i que al migdia ho tingues a casa?. Acceptar comandes, dur a casa, això és també una forma de nou comerç electrònic, ara el que cal és que això es mantinga i és realitzen les transformacions digitals necessàries per a que el comerç local segueixca sent el més important pels veïns del poble.

El comerç local és menut, i just per això, ha de ser més flexible i tenir major capacitat de canvi. Respecte al comerç més turístic també té ara un altra oportunitat treballant amb conjunt i amb el recolzament de l’Ajuntament. Gata té l’atractiu de ser un poble tranquil, lluny de les massificacions de Xàbia o Dènia, i si d`alguna cosa fugiran els turistes que estiuegen a la Marina este estiu serà de les aglomeracions. Gata ha de presentar-se com a l’alternativa tranquila, agradable  i segura per visitar-nos, i això requerirà treball d’equip i molta feina.

En definitiva, cada crisi és un canvi, i cada canvi una oportunitat de millorar les nostres vides i les dels que tenim al voltant, treballem junts per a que així siga.

FONT: text i fotos aportats per Juan Pablo Signes.



ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 10ena CONVIDADA: MARÍA ROSA MONSERRAT, UNA BONA MESTRA

20200411205844-dmrosa1-copia.jpg

LA CONVIDADA NÚMERO 10 DE L’ESPECIAL DEL X ANIVERSARI ÉS UNA DONA A LA QUE LI TINC GRAN ESTIMA, LA MEUA MESTRA DE PÀRVULS, UNA BONA MESTRA. DONYA MARÍA ROSA MONSERRAT FERRER ENS PARLA DEL CRONISTA I TAMBÉ REIVINDICA QUE A LA FONT DE LA MATA EL SEU BESAVI VA CONSTRUIR UN ALJUB I NI TÉ PROCEDÈNCIA MORISCA NI ÉS CAP NEVERO.

AIXÍ PARLA DONYA MARÍA ROSA: 

Fa un temps, que jo no recordava tan llunyà, em van dir:Gata té un cronisteEn assabentar-me qui ostentava eixe càrrec  vaig pensar que ho faria molt bé, perquè parvulet de 5 anys ja demostrava sentit de la responsabilitat.

El pronòstic s’ha complert, per ell hem conegut moltes històries dels nostres avantpassats. Conserve amb afecte les “Aleluyes” en que anava publicant part del nostre arxiu parroquial. Gràcies a la seu càmera, al seu esperit observador i les noves tecnologies, hui disfrutem  de tots els esdeveniments del nostre poble.

Gràcies Miguel pels 10 anys que ens has fet gaudir, enhorabona i que pugues seguir complint molts més 10 anys, et desitja la teua mestra de preescolar.

Per acabar m’agradaria que desmentissis que l’aljub de la Font de la Mata*, que va construir el meu besavi és una nevero, com s’està publicant en alguns mitjans.

*Remarcar que al començament de la pujada del camí de les Planisses, enfront del restaurant El Corral del Pato, també s’en va construir un d’aljub semblant al de la Font de la Mata. L’aljub al que es refereix Donya María Rosa és el que hi ha davant de la Casa dels Xaparrundos, a uns cent metres de la Font de la Mata.



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 11é CONVIDAT: TONI SIGNES, UN GATER A NEW HAMPSHIRE (EE.UU.), INVESTIGANT LA EPIDEMIOLOGIA MEDIAMBIENTAL

20200411212332-tonisp-copia.jpg

MÚSIC I CIENTÍFIC, INVESTIGADOR CONTRACTAT, UN GATER EN UNA TERRA LLUNYANA I BONICA. DEIXA ENTREVEURE EN EL SEU ESCRIT L’ENYORANÇA DE GATA, PERÒ TAMBÉ LA NATURA IMPRESSIONANT D’ON VIU AMB LA SEUA DONA.

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT:

Deu anys pot semblar un període llarg però moltes vegades et passa sense adonar-te. El President de la Banda de Musica Vicent Signes (Canya) menciona en el seu article que els cabells son un bon indicador del temps viscut i estic totalment d’acord. Recorde aquella cabellera que gaudia quan anaren amb la Banda de Musica de Gata a “Disneyland” Paris l’any 2010. Els anys han passat i els cabells els he perdut, però he guanyat experiències, vivències i estic content.

En aquests últims 10 anys no he viscut a Gata però mai he deixat de sentir-me com un gater més. La meua família i molts del meus amics de la infantesa viuen a Gata. Cada vegada que tinc l’oportunitat de visitar el poble és com reprendre totes aquelles relacions allí on les deixarem. Però, com es mantenen les tradicions gateres quan es viu fora? El berenar de Pasqua no falta el diumenge de rams i avui, vespra del diumenge de Pasqua, les mones ja estan al forn. Esta clar que no es el mateix però cal ser un poc enginyós. De fet, la tradicional cervesa de “Ca Martí” dels cap de setmana amb els amics de “Al Farfal” s´ha traslladat online pel confinament. La diferencia horària es un poc molesta, doncs quan a Gata es prenen la cervesa abans de dinar jo estic preparant el desdejuni. Però, m’alegra poder mantenir converses cara a cara com si estiguérem asseguts tots junts a la terrassa del bar.

Vos escric de New Hampshire (NH) en els Estats Units on resideixo amb la meua dona Samantha des de fa uns anys. NH forma part de l’àrea anomenada Nova Anglaterra on la natura és impressionant. Els hiverns un poc gelats, però ideals per esquiar i patinar sobre gel en els nombrosos llacs natural que a l’estiu són ideals per nadar i refrescar-te de la calor. La passió per la recerca ens ha portat a viure un poc lluny de casa i la família, però ens ha donat l’oportunitat de conèixer noves cultures i treballar en àrees molt interessants com la epidemiologia mediambiental.

Vos desitge a tots que passeu unes bones festes de Pasqua. De segur que són molt diferent a les programades, però cal gaudir-les tot el millor possible.

Moltes gracies a Miguel per convidar-me a escriure en el seu bloc que enguany està d’enhorabona, 10 anys!

Toni Signes

FONT: Text i fotos aportades per Toni Signes.



HUI DIA 12, UN DIUMENGE PASQUA ESPECIAL. RECORDANT ALTRES ANYS...(encontre, berenar, amics,..)

20200412084755-pasquaconficompo-copia.jpg

Hui és Diumenge de Pasqua de Resurrecció. El volteig de campanes i les misses especials, diferents, sense tota la feligressia, ens dona dos cares: per una part la gran alegria, el goix de Jesús amb el seu Triomf sobre la mort. Per altra, la tristor que, fins i tot, el dia acompanya metereològicament. Estem en confinació, crisi sanitària, tots en casa (#queda’tencasa). Pensem en tots els malats, els que el COVID-19 s’ha emporat per davant i recolzem com mai als herois i heroïnes...  

Però, malgrat a no tindre físicament l’ENCONTRE PASQUAL, el BERENARET DE PASQUA amb els amics, anar al camp, eixir i gaudir del dia gran, sempre ens queda el recurs de recordar amb imatges allò que va ser i serà...allò que vam passar i que ara enyorem amb més força. 

Servixquen aquestes imatges del 2011 al 2017 per adonar-nos de que la vida, el sol, la felicitat, la companyia amb els amics, la necessitem ara més que mai.  

DES DEL BLOG US DESITGE BONES SANTES PASQÜES A TOTES I TOTS, I AIXÒ SI PODEU MENJAR-SE LA MONA I EL BERENAR DE PASQUA A CASA (#queda'tacasa).



ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 12é, CONVIDAT: JOSÉ MANUEL MONTILLA, UN VETERINARI CORDOBÉS QUE PORTA EN EL COR A GATA

20200412194319-jmmontilla-copia.jpg

ALS QUATRE ANYS VE A GATA AMB ELS PARES CORDOBESOS PEL TREBALL DE SON PARE, VETERNINARI DEL POBLE. ACÍ PASSA LA SEUA INFÀNCIA I PART DE LA SEUA FAMÍLIA ARRELA DEFINITIVAMENT. ELL, MALGRAT A SER VETERINARI DE LA JUNTA D’ANDALUCIA I VIURE A CÓRDOBA, NO DEIXA MAI DEL PENSAMENT A GATA, L’ALTRA SEUA TERRA 


ACÍ TENIU LA SEUA COL·LABORACIÓN AMB EL BLOG:  

Para empezar quiero manifestar mi agradecimiento a Miguel Vives, quien por la amistad que nos une (además de ser Quintos)  me invitó a escribir en el Blog Cronista de Gata de Gorgos, con motivo de su décimo aniversario, acontecimiento por el que le felicito.
Paso a compartir con vosotros algunos de mis mejores recuerdos de Gata, que he intentado acompañar con algunas fotos. Mi infancia en Gata empieza en el verano de 1962, cuando a mis 4 años de edad, procedentes de Córdoba,  nos mudamos a vivir a Gata, pues habían destinado a mi padre, José Montilla, como Veterinario Titular de Gata de Gorgos, Teulada y Moraira.
Tras una corta estancia en una casa de la Calle Nueva (no recuerdo el número, ni el tiempo que allí estuvimos), pasamos a vivir en el número 10 de la Calle Teulada durante algo más de una década. !Cuántas horas jugando en la calle¡.

De entre los primeros recuerdos que emergen de mi infancia, prevalece el colegio, nuestro querido Grupo Escolar Santísimo Cristo, en una de cuyas escaleras laterales está tomada la fotografía que acompaño, correspondiente al año académico 1962-63. Pero el recuerdo más potente que guardo de aquella época fue el de mi Primera Comunión. La fe, la intensidad y la fuerza con la que viví aquel acontecimiento, en la inolvidable Iglesia Parroquial de San Miguel, el 13 de junio de 1965, marcaron mi vida para siempre. La fotografía que adjunto creo que no corresponde al día en concreto de la Primera Comunión, sino a la procesión del Corpus de ese año.
  
Como podéis suponer, al mostraros la fotografía de la Ermita del Santísimo Cristo, datada en abril de 1976, en la que salen mis padres y mi hermana mayor, María Pilar, mi principal intención con esta foto es rendir un pequeño homenaje a mis padres, que desde aquel verano del 62 dieron, hasta el final de sus días, lo mejor de sí mismos, en beneficio del pueblo.

Podría citar y documentar muchos más instantes vividos entre vosotros, pero para no alargarme, comparto varias fotografías de la procesión de la subida del Santísimo Cristo del Calvario a su Ermita, en agosto de 1982, fecha muy especial para mí, no sólo porque ese año terminé la mili (cuatro años después que mis quintos, por las prórrogas de estudios) y pude así llevar a hombros en la procesión al Santísimo Cristo, sino porque al coincidir con su Quinta nos acompañaba mi hermana Maribel. 

Por eso y por mucho más, Gata de Gorgos siempre formará parte de mí. 

!!MOLTES GRÀCIES, GATA¡¡

 

JOSÉ MANUEL MONTILLA COLLADO



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 13ena CONVIDADA: SOR ROSITA SOLER SIGNES, UNA MONJA GATERA AL CONVENT D'ALTEA

20200412215418-rosita3-copia.jpg

LA MONJA GATERA SOR ROSITA SOLER SIGNES PORTA 53 ANYS DE RELIGIOSA (1967-2020). DEL CONVENT D’AGUSTINES DESCALSES DE XÀBIA VA PASSAR AL CONVENT DE BENIGÀNIM PASSANT FINALMENT AL CONVENT DE CARMELITES DESCALSES D’ALTEA. GATA I ELS GATERS SEMPRE VAN AMB ELLA. 

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT

VIVÈNCIES DE LA MEUA INFANTESA I JOVENTUT

MISSIÓ POPULAR DELS PARES FRANCISCANS

L’any 1963 es va celebrar. Eren tres pares franciscans, Salvador, Bernardo i Enrique. Van estar del 14 al 24 de febrer. Els actes més important van ser: el dia dels xiquets que es va fer xocolate en el Grup Escolar i en el qual vam participar les joves. Unes es van fer càrrec de fer-lo i altres de servir-lo. Els pares ens indicaren que anarem amb còfia, davantal blanc i que portarem una gerra per a servir el xocolate (a una de les fotos es pot veure que portem el davantal i la còfia). Els dies dedicats a la joventut el més important va ser la Missa de campanya a la Plaça Nova i per la nit van fer un sopar de germanor amb ells i els rectors del poble D. Vicente Llopis i D. Emilio Meseguer. Sols estavem les joves i els xics van vindre a fer-nos la serenata. Al dia següent els tocà a les dones casades que també a la Plaça Nova van portar una flor per cada fill per a oferir-se-les a la imatge de la Verge. Altre dia els va tocar als joves pujar la creu a la muntanya del grup escolar. El dia 24 va ser l’últim acte, la Missa de campanya també a la Plaça Nova. Era pel matí i s’acomiadaren del poble. Els joves anarem a la carretera, a l’eixida del poble per a veure’ls passar cap a València i donar-los l’últim adéu.

EL CINEMA D’ESTIU

Era una caseta de camp que vivia una família i tenien ramat de cabres i ovelles. Al tardet quan venien del pastoreig anavem a comprar la llet. Havia molt de terrenys que donava a la carretera fins el carrer de Lepanto que aleshores era camp, sols hi havia un camí que podien passar els carros.
Don Maties Monfort i el senyor Paco Feliu eren socis, però es separaren quedant-se D. Maties amb el cinema de la Pau i Paco amb el cinema d’estiu situat al carrer Teulada propietat de Paco. Aleshores a la caseta s’edificà el cinema d’estiu, enderrocant la caseta i arbres que hi havien, sols deixaren un gran garrofer.
A l’estiu de l’any 1961 s’inaugurà amb el nom de Cinema Avenida. Tots els veïns estavem molt  contents. Recorde que totes les xicones del veïnat varem portar les plantes que teníem i les varem posar davant i baix de la pantalla i eixa nit d’estrena va anar tanta gent que van omplir totes les cadires i els veïns vam tindre que deixar les cadires de casa per a que la gent puguera asseiar-se.
Havia un bar, que els diumenges estava obert tot el dia, molt pel matí ja anaven a pendre cervesa.... També van posar una gramola que abans de començar el No-Do la posaven per animar al públic, igual que al descans de la pel·lícula.
A la família que vivia a la caseta els van fer una xicoteta caseta dins del cinema per a que tingueren al·lotjament.

COM CELEBRÀVEM LA PASQUA

Dissabte Sant pel matí tocaven a Glòria anunciant la Resurrecció del Senyor. Les xiquetes ens reuníem amb les amiguetes a una casa. Els xiquets amb les porres fetes de les palmeres anaven pel poble donant colps a les portes i més en les cases que vivien les xiquetes. Les dones eixien amb les graneres per a donar-los per a que no els tocaren les portes. Al carrer del Sol havia una dona molt simpàtica i eixe dia es posava al cantó que donava al carrer Teulada i quan arribaven els xiquets els deia: "Xiquets aneu al carrer de la Lluna que per allí passen les processons" i així es lliurava per a no deixar-los passar.
Era de rigor estrenar les espardenyes per anar-nos’en a berenar, ens anavem a les casetes del camp. Celebravem el diumenge, dilluns i dimarts, el diumenge següent i Sant Vicent
Anavem cantant i tocant les postisses, amb cançons propies d’eixos dies com " Doce cascabeles", "Los del 50....." i altres. Després del berenar jugavem a la tarana, botavem a la corda. Després tornavem al poble i altra vegada a jugar a la Plaça Nova. Allí ens juntavem tots els xiquets i joves.   
Fotografies:
1ª.- 1963, Santa Missió, Grup Escolar. D’esquerra a dreta: Teresa Torres Mulet ( Gabriel), Paquita Diego Font (de la casa Roja ), la monja Rosa Soler Signes (de Ramón), Pepita Arabí Arabí (del Curro), Pepita Andrada Palacio (de la papereria), el primer xiquet era foraster fill d’una mestra i l’altre era Paco Ferrer (mestreta).
2ª.- La foto que estan les quatre amigues és a la Plaça Nova l’any 60. D’esquerra a dreta: Paquita Diego Font (de la casa Roja), Paquita Torres Caselles (de la Casa), Paquita Diego Diego (de Sorí) i la monja Rosa Soler Signes (de Ramón).

SOR ROSITA SOLER SIGNES



EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 17ª PREGUNTA. DE QUIN ACTE ES TRACTAVA? QUIN ANY? AMB MOTIU DE QUÈ?...

20200413103218-creumissio-copia.jpg

Reprenim el Joc de la Història de Gata i posem hui la pregunta 17. Va sobre un acte i la fotografia pot donar pistes.

17.1- DE QUIN ACTE ES TRACTAVA?

17.2- QUIN ANY?

17.3- AM QUIN MOTIU?

17.4- ON ES VA POSAR?



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 14é CONVITAT: ANTONIO MONFORT, UN GATER POLIFACÈTIC

20200413122741-fotocompo-copia.jpg

TOTS EL CONEIXEU. ANTONIO DESTACA PER LA SEUA DIVERSITAT DE PAPERS EN LA VIDA DEL POBLE. GRAN AFICIONAT AL TEATRE, ACTOR, DIRECTOR D’ESCENA DEL MISTERI DE REIS. HOME AMB GRAN ESTIMA CAP A TOTS. PRIVILEGIAT DEL MONTGÓ. PROFESSIONALMENT TREBALLA A LA NAVIERA BALEÀRIA. DE SEMPRE AMB VIDA DE PARRÒQUIA, FINALMENT ES VA ORDENAR DIACA.

ACÍ TENIU LA SEUA APORTACIÓ. AGRAÏSC LA SEUA COL·LABORACIÓ:

Amb motiu del desé aniversari de blog del Cronista de Gata, vull presentar-vos aquesta foto, que crec és molt interessant per a compartir-la.

LA FOTO. La foto m’apassiona, pues parla per si sola d’una època ja prou llunyana, que molts joves de Gata no van conéixer.
Al contemplar aquesta imatge es pot observar que els carrers estaven encara de terra i sense asfaltar. És probable que la foto estiguera feta pels anys 62-63 del segle XX.

EL COTXE. El cotxe que es pot veure a la imatge era el de Don Julián que era l’alcalde de Gata i al mateix temps el metge. Per supost, a l’època es podia aparcar en qualsevol carrer i lloc de Gata, cosa que hui és impensable.

EL RELLOTGE. Podem veure l’hora que marca el rellotge, que més be pense que s’hauria detés. En aquells dies al rellotge havia que donar-li corda i era el sempre recordat Pepe el Policero l’encarregat d’eixa tasca, degut a que el rellotge sempre ha sigut de l’ajuntament.

LA FONT. Em qüestiona eixa font povila en mig de la plaça,  al no haver aigua potable en el poble, les dones anaven amb els seus cànters a per aigua tots els dies. Es podia veure el trasseg de dones amb el cànter en mà o baix del braç d’anada i tornada a casa.
Es de suposar que si aquesta font parlara tindria moltes coses que contar, entre jocs de xiquets, tertúlies de majors i tantes converses de joves i parelles que sobre ella s’han sentat.

LA TENDA. La tenda de la Datilera que té a la seua façana el cartell de La Casera, que en aquelles dates ja es reciclava, perque anaves a comprar una botella i tenies que tornar el casc o si no te’l cobraven.

LES PERSIANES. Les persianes de madera en les portes i balcons, en moltes cases s’utilitzaba el canyisset sustituïnt a la persiana.

EL CAMPANAR. Eixe campanar de tants anys, que possiblement quan es va fer aquesta foto, ni tan sols s’havia alçat la part superior on ara estan les campanes,  i molt menys on està la campana del rellotge.

LA FAÇANA DE L’ESGLÉSIA. A la façana es pot veure la garlanda/"guirnalda" de madera, de la que recorde bé es posaven les bombetes/"bombillas" per a il·luminar al Crist a la seua arribada al temple.

LA CASA ABADIA. Eixa casa que al veure-la endevine al mteix rector Don Vicente Llopis amb la seua sotana negra, amb aquella simpatia de la que sempre recorde, quan creuavem el carrer per anar a saludar-lo, amb salutació generosa de la seua mà que donava a besar.

LA PLAÇA. I la plaza sense asfalt, de terra i pedres, en la que els xiquets jugaven, aquel fang que tapava de roig i blanc de petjades/"pisadas" a les voreres/"aceras" que sempre s’embrutaven.

HUI. Hui, vint any passats ja del segle XXI, paga la pena veure aquesta imatge que confirma la nostra història trascorrida i que en ella descobrim com al passar els anys han canviat tantes coses omplint-nos de nostàlgia per a no oblidar mai d’on venim i a on anem, en un futur qu hui per hui ja no sabem calcular.

Des d'aquesta col·laboració, vull agrair a Miguel Vives tota la tasca i llavor d'aquests deu anys al servei de tot el poble i de tanta gent llunyana, que aprofitant aquest mijà se sent molt unida a Gata. Moltes gràcies i no et canses. Estem molt contents pel que fas. 



RESPOSTA A LA 17ª PREGUNTA: MISSIÓ FRARES FRANCISCANS, 1963, CREU DARRERE L'ESCOLA

20200413175021-creumissio-copia.jpg

Una vegada encertades totes les parts de la pregunta 17, passem a contestar-les.

17.1- DE QUIN ACTE ES TRACTAVA? Tots els joves van col·laborar per pujar la creu a les Alcolaies, darrere les escoles.

17.2- QUIN ANY? 1963, del 14 al 24 de febrer.

17.3- AMB QUIN MOTIU? Missió dels Pares Franciscans. Salvador, Bernardo i Enrique.

 17.4- ON ES VA POSAR? Es va posar al mes alt de la muntanyeta de darrere del Grup Escolar. El vent i la pluja la van tirar a terra.

* Des d'ací agraïment a Sor Rosita Soler, perque en la seua participació del desé aniversari just ahir comentava eixa missió.

* Si algú té o coneix una fotografia en la qual es veja la creu plantada me la pot fer arribar. Gràcies.



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 15ena CONVIDADA: ROSA MARÍA PEDRO SIGNES, UNA VEÏNA DE GATA SENZILLA I POPULAR

20200414174229-comporm-copia.jpg

LA Nº 15 DELS INVITATS A PARTICIPAR EN EL X ANIVERSARI TÉ LA PARTICULARITAT DE SER, AL MEU PARÉIXER, UNA VEÏNA DE GATA SENZILLA I POPULAR. ELLA PARLA D’UNA DE LES CONSEQÜÈNCIES DE LA NOVA PANDÈMIA PER A LA VIDA PARROQUIAL, EL NO PODER-SE FER PER ARA LES PRIMERES COMUNIONS, PERÒ ENS TRANSPORTA EN EL TEMPS A COM EREN ABANS.

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT:  

El 2020 será, sens dubte, un any que recordarem sempre. L’aparició del noucoronavirus ha derivat en una situació inèdita i històrica. Aquest 2020 també és el10é aniversari del blog del Cronista de Gata, a qui vull en primer lloc, felicitar per la seua tasca desinteressada de recopilar el dia a dia i antics records del nostre poble, a qui també voldria agraïr que haja pensat en mi per a recordar alguns moments de la història de Gata.

Les primeres comunions són un dels esdeveniments més celebrats del poble, malgrat que aquest any haja calgut ajornar-les, les celebrarem amb més gana si cap, quan tot açò passe. Tornarem a sentir a la nostra banda tocar pels carrers i als xiquets i xiquetes viure un dels moments més especials.

Però, com han canviat les coses!. Segur que alguns encara ho recordareu, comulgàvem ben matí tots els xiquets en un mateix diumenge, i també era normal esperar-se algun any o adelantar-se perquè clar, els germans solíen comulgar junts el mateix any. Al acabar la misa, no anàvem al Carrasco o als Arcos, després es “parava taula” a casa i tots a menjar xocolate i bescuit, i abans de dinar, també anàvem a “repartir els santets”.

Els xiquets de comunió d’aleshores no teníem decenes de regals com ara, però recorde la il·lusió que feia quan algú et regalava els famosos rotllos, tortaes, braços de gitano i aquelles gallinetes de torró.

Algunes costums, canvien, evolucionen, però hi ha coses que encara permaneixen, com la il·lusió dels xiquets i xiquetes de primera comunió, i l’alegría de poder acompanyar-los i celebrar uns dies que es recorden tota la vida. Els qui comulguen aquest 2020, sempre el recordaran com un any especial però inoblidable.

ROSA MARIA PEDRO SIGNES



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 16é CONVIDAT: ANDRÉS PÉREZ COBA, TINENT JUBILAT (EL CABO ANDRÉS, 1972-1986). SEMPRE PORTANT A GATA EN EL SEU COR

20200415134400-tteandrescompo-copia.jpg

ANDRÉS PÉREZ COBA VA ARRIBAR A GATA EN 1972. EL CABO ANDRÉS, COM EL CONEIXIEN TOTS, ES GUANYÀ L’AFECTE DE TOT EL VEÏNAT. HUI ÉS TINENT JUBILAT DE LA GUÀRDIA CIVIL I VIU A MÁLAGA. DES D’ALLÍ SEGUEIX EL BLOG. AMB ELL ES DEMOSTRA QUE GATA ÉS UN POBLE ACOLLIDOR.

ACÍ TENIU LA SEUA PARTICIPACIÓ EN L’ESPECIAL 10 ANIVERSARI DEL BLOG:

Agradezco la invitación que me hace Miguel Vives, al que sigo continuamente en su blog. Tanto yo como toda mi familia quedamos muy agradecidos por acordarse de mí, ya que llegue a Gata en 1972 (el 26 de Junio próximo hará 34 años) y por necesidad del servicio me marché de Gata. Me marché físicamente, pero nunca de mi pensamiento y de mi corazón,

porque en ese bendito pueblo pasé los mejores años de mi vida, desde los 26 hasta los 40 y allí en Gata nacieron tres de mis cuatro hijos.

Cuando llegué a Gata era un día 12 de Marzo de 1972, mandaba el Puesto el Brigada D. Pedro Ronda Ivars, teniendo nosotros la intención, como la mayoría de los Guardia Civiles, de tan pronto pudiera pedir destino para Jaén, provincia de la que procedíamos mi mujer y yo.

Lo pediríamos, pero a medida que iba conociendo a sus habitantes, gente jovial, sencilla, amable, con un gran corazón, que siempre estaban dispuestos a ayudarte en lo que necesitaras, decidimos que nuestro pueblo era GATA DE GORGOS, por lo tanto renuncié a la solicitud de destino para la Comandancia de Jaén y allí permanecimos hasta el día 26 de Junio de 1.986.

Durante este tiempo hubo de todo, momentos malos, los menos, todos relacionados con el servicio, y una mayoría abrumadora de momentos buenos, porque desde el primer momento intenté integrarme en la población, como uno más, y conseguí que los gateros no tuvieran miedo de tocar a la puerta del cuartel, y así, si alguno creía tener un problema, que luego resultaba no ser nada, pero para él sí que lo era, no tenía reparo en tocar a las tres o las cuatro de la madrugada a la puerta, y allí estaba el Cabo Andrés para escucharlo y que se fuera tranquilo a su casa.

También durante este tiempo me tocó vivir momentos tristes, como a la mayoría de los gateros, la muerte de D. Julián Monfort Calatayud y la de D. Juan Bautista Pons Leyda, grandes personas para Gata de Gorgos, entre otros que no comento para no alargar este escrito.

En aquellos tiempos me sabía de memoria el 90 por ciento de las matrículas de los turismos de Gata y sus propietarios, así como otro 80 por ciento más de los Documento Nacional de Identidad de todos aquellos que tenían escopeta.

Como anécdota y ejemplo, se dio la paradoja que estando en el Bar Nou o en el Bar Martí, más de uno llegaba y me decía, ¿Cabo cuál es mi número del D.N.I., que me lo pide Antonio el Melillano y no me acuerdo?, se lo decía y lo sacaba de aquel apuro, para mi sin importancia, pero que a él le hubiera costado ir a casa en busca del documento.

El día 1 de Octubre de 1975, por orden de la superioridad pase a prestar servicio en la cabecera de la Comandancia, Alicante, en el Servicio de Información, lo que en aquella fecha se llamaba La Brigadilla, permaneciendo en la misma hasta el 31 de Julio de 1977, que con motivo de mi ascenso a Cabo volví de nuevo a mi querida Gata de Gorgos, incorporándome el día 1 de Agosto de 1.977, siendo en aquellas fechas el Comandante de Puesto el Sargento D. Francisco Martínez Contreras (q.e.p.d).

A partir del día 26 de Junio de 1.986, por necesidades del servicio, pasé destinado al Puesto de Denia hasta el 30 de Junio de 1.988. Ascendí a Sargento y pasé a Piedras Albas (Cáceres). Mis otros destinos fueron Valencia de Alcántara (Cáceres), Comandancia de Málaga, Aeropuerto Internacional de Málaga-Especialistas Fiscales. Me matriculé en la Facultad de Derecho de Málaga e hice la carrera de Criminología.

En julio de 1997 hice las oposiciones de Teniente, aprobando, haciendo el curso de presente en la Academia de Oficiales de la Guardia Civil en San Lorenzo de El Escorial (Madrid), 1997-1998. Mi primer destino de Teniente fue en 1988 en Motril (Granada) 1988-2000. Después pasé a Armilla (Granada), 2000-2003.

Ya de paisano, los dos primeros años los emplee impartiendo clases de seguridad privada hasta 2005, pasando a ser después Administrador de Fincas hasta 2011. A punto de cumplir los 66 años dejé el trabajo activo y pase a dedicarme a cuidar de mi mujer, leer y disfrutar de los nietos.

Finalmente, no quiero dejar pasar la ocasión que me brinda Miguel Vives, de la que te estaré siempre agradecido, de darle a ese bendito pueblo de Gata de Gorgos las gracias, por tanto y tanto bueno como he recibido de todos vosotros. Sois todos una maravilla como pueblo y como personas, con un gran corazón que podéis llevar por bandera.

ANDRÉS PÉREZ COBA  

EXPLICACIÓ DE LES FOTOGRAFIES QUE S’ADJUNTEN, A MÉS DE LA DEL TINENT SOL I AMB LA DONA (facebook):

1.-  El Cabo Andrés de portes (finals de març de 1972) amb la seua filla Francis, la major, donant-li la mà amb onze mesos.

2.- El rector Don Vicente Marqués donant-li a besar al patró, el Santíssim Crist del Calvari.

3.- Festes Patronals 1979. Visita Gata el President de la Comunidad Valenciana José Luis Albiñana Olmos. L’acompanyen l’alcalde Vicente Font Leyda, el Jutge de Pau Miguel Moncho Pascual, el Secretari de l’Ajuntament D. Vicente Sapena i els concejals.

4.- Setmana Santa 1981, Divendres Sant. El Cabo acompanyant  a l’alcalde Adolfo Mulet Salvá i al Jutge de Pau Miguel Moncho Pascual.

5.- Festes patronals de 1982. El seu fill Fernando amb la Regina infantil.

6.- El seu fill Fernando, 38 anys després, hui Comandant Piloto de l’Exercit de l’Aire, actualmen al Mando de la Patrulla Acrobàtica d’Helicòpters Aspa, amb destí a la Base Aèria de Armilla (Granada). Va náixer en el cuartel de Gata.

7.- 1982. Festes patronals. Porta del Cuartel issant la primera Bandera Constitucional. Alcalde Adolfo Mulet Salva, capità de la compañía de Dénia, D. Bernardo Jiménez Martín, resta d’autoritats locals, corporació municipal, Regina i Dames d’Honor.

8.- 1985. Saló de l’entrada del cuartel, presidit al fons per una imatge de la Verge del Pilar, preparat per a la celebració de la Patrona.

9.- 1985, juliol. El Director del Centre Escolar, D. Francisco Costa Boronat, (q.e.p.d.), li lliura al Cabo Andrés el Titol de Graduat Escolar.

10.- Els seus quatre fills: De dreta a esquerre: Francis, Fernando, Carmen i Andrea, hui tots casats. Té set néts de edats entre 19 anys el major i un mes el més menut.



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 17ena CONVIDADA: FÁTIMA LOZANO CORTEGOSO, UNA JOVE GATERA QUE VIU A MÈXIC

20200415184500-fatima1-copia.jpg
LA SEGÜENT PARTICIPANT EN L’ESPECIAL DEL X ANIVERSARI ÉS UNA XICA GATERA, QUE HA FET ARRELS A MÈXIC. ELS SEUS AVIS JA VAN SER IMMIGRANTS I ELLA VIU DES DE FA 11 ANYS A L’ALTRA PART. SEMPRE QUE POT TORNA A LA SEUA VOLGUDA GATA.
 
ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT:

Hola a tots!!! Sòc Fátima i sóc Gatera. El que molta gent no sap és per qué ho sóc!!!

Jo sóc Gatera gràcies als meus uelos "Marcial i María" que vivien a Cadiz i treballaven allà per a una fàbrica de cabassets gatera. Al tancar allí la fàbrica, van tenir l’oferiment de treballar a la fàbrica de Gata i es van traslladar. Ells van migrar i passats els anys també jo...

Des de fa ja 11 anys que el meu home i jo vivim a Mèxic, un pais amb molts contrastos i bona gent que ens vol!!!
En aquests 11 anys, he treballat amb una dermatòloga fent diversos tractaments estètics per un parell d’anys, després he pogut seguir formant-me en el món de la estètica.

Entre el 2018/2019, camvie per complet de gremi i em matricule en una escola gastronòmica per estudiar algo que m’apasiona...la rebosteria i la panadería internacional!!! Ara, ja acabat el curs, seguisc cuinant, però des de casa!!!

Del poble el que més enyore és la meua família, com no!!! Però també als meus amics, les vesprades de cervesseta i les nits de Kiro’s. Una altra cosa que trobe molt a faltar és la mar. Quan estem ahí, a vegades, ni ens enrecordem!!! Però quan estàs tan lluny es troba molt en falta!!!

Allà a on em porte la vida.. sempre tindré temps per tornar al poble!!!
Per que sóc Gatera!!!

FÁTIMA LOZANO CORTEGOSO


ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 18é CONVIDAT: PACO PONS SALVADOR, UN GATER PORTANT L'EMPRESA FAMILIAR (POINT) A MIAMI

20200415200028-paco5-copia.jpg

PACO PONS SALVADOR PERTANY A LA QUARTA GENERACIÓ DE L’EMPRESA FAMILIAR ENGUANY CENTENÀRIA DE POINT. FA CINC ANYS QUE VIU A MIAMI I COMPARTIX LA SEUA AVENTURA AMB LA SEUA NÚVIA VANESA. EN ESTES PASQÜES NO POT FALTAR-LOS EL BERENARET DE PASQUA

ACÍ TENIU LA SEUA PARTICIPACIÓ:

Enhorabona Miguel per aquests 10 anys acostant-nos l’actualitat del poble. Nosaltres, en POINT, enguany també estem d’enhorabona al celebrar el nostre 100 aniversari, en uns quants anys més ja ens agafes.

Personalment vull agrair-te la gran tasca que amb el teu blog desenvolupes. Per als que estem fora és una manera d’estar més prop de casa. Per molts més!.

Com alguns sabeu, estic vivint en Miami des de fa 5 anys i mig ja...com passa el temps!. Me’n vaig vindre cap ací tot sol per ampliar fronteres i mercat per a la empresa familiar, i al cap de 2 anys se’n va vindre a compartir l’aventura amb mi Vanesa.

Qui ens coneix sap que sempre hem trobat a faltar la terreta...com no! Així i tot, per sort, hem pogut fer acte de presència quasi tots els nadals i pràcticament totes les festes patronals, però sempre hi havia una data que no podíem estar: Pasqua.

Tots eixos dinars amb els amics, cervesetes al Kiros, el dinar al carrer, el dia del Berenaret i vesprades de “jaleo” que, any rere any, teníem que perdre’ns. Per desgràcia, enguany ens han obligat a tots a tancar-nos a casa. Però aquest confinament ens ha permès treure el millor a cadascú de nosaltres, i en el nostre cas, fer experiments a la cuina – com a quasi tots, no?.

Hem fet pa, coques, arrossos variats... però el que tocava hui era Berenaret de Pasqua, fent honor a les dates a les que estem. Per suposat, ens ha faltat l’embotit gatero, però amb el que teníem i bona cosa de fam... boníssim! He de dir que a Vane li ha eixit de 10!.

No ens queda altra que continuar a casa fins que el temporal amaine. Però quan ho faça, no tindrem prou dies per ajuntar-nos amb tota la família i amics i recuperar tots eixos “ratets”. Salut i molts ànims!

PACO PONS SALVADOR



REACTIVEM GATA, PRIMER ACORD DELS TRES GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS (COVID-19)

20200416180548-gata-1-1320x886-copia.jpg

Els tres grups polítics de l’Ajuntament de Gata de Gorgos (PSOE, Compromís i PP) han signat aquest matí un primer acord llançant el projecte REACTIVEM GATA. Els tres portaveus (Àngels Soler, Compromís, Maite Signes, PP, i Antonio Signes, PSOE) i l’alcalde (Josep Francesc Signes Costa) han acordat posar en funcionament aquest pla de reactivació del municipi amb diferents mesures esconòmiques i de suport a les persones, comerços, autònoms, empreses de Gata.

Aquestes accions seran aprovades definitivament en el plenari que es celebrarà a finals de mes i contempla crear un fons de 50.000 euros per a Serveis Socials i un altre de 135.000 per a ajudes a autònoms i microempreses.

Són les següents:

Crear un fons de 50.000 € per destinar-lo a Serveis Socials i així reforçar els serveis de proximitat domicilaris, inclosos els dispositius de teleassistència o els d’atenció a persones sense llar; reforçar les plantilles de Serveis Socials, adquisició d’equips EPI; ampliar les partides destinades a garantir ingressos mínims a les famílies, així com reforçar el servei de respir a les persones cuidadores i les mesures de conciliació familiar.

Suspendre els impostos del fem, guals i vehicles.

Bonificar les taxes d’ocupació de via pública i de mercat.

Ajornar el pagament de les quotes de les escoles municipals i retornar ingressos indeguts o compensar els que no haja gaudit.

Crear un fons de 135.000 € per a ajudes directes a autònoms i micropimes.

Prompte s’obrirà el termini per a sol·licitar aquestes ajudes als afectats per la crisi de l’Covid-19 i podran sol·licitar-les: autònoms que hagen tancat i autònoms en actiu, empreses sense treballadors o empreses sense treballadors i pimes de fins a nou treballadors que hagen perdut el 75% dels seus ingressos des que es va decretar l’Estat d’Alarma i en comparació amb la mitjana dels últims sis mesos.

El termini per sol·licitar aquestes ajudes serà de 30 dies hàbils.

L’acord ve donat per la situació greu que es patix per la crisi sanitària del COVID-19. La unió davant la pandèmia.

FONT: Ajuntament, fulla web.





ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA: 19ena CONVIDADA. CARMEN RODRÍGUEZ, VÍUDA DE VICENTE BORONAT, FILL D’EMIGRANT GATER QUE VA MARXAR A ARGENTINA

20200417173058-quicocompo-copia.jpg

UNA NOVA CONVIDADA. EN AQUESTA OCASIÓ ES TRACTA DE CARMEN GRACIELA RODRÍGUEZ DE BORONAT, VIUDA DE VICENTE BORONAT, un dels FILLS DE L’EMIGRANT GATER QUICO BORONAT BORONAT. VIU A L’ARGENTINA, PERÒ MANTÉ ELS CONTACTES AMB GATA I AMB LA RESTA DE LA FAMÍLIA, TAMBÉ ESPANYOLA

ACÍ VOS DEIXE DOS PARTS, EL SEU TESTIMONI I LA HISTÒRIA DEL SEU SOGRE EL TIO QUICO, GATER EMIGRAT A ARGENTINA:

TESTIMONI DE CARMEN:

Soy Carmen Graciela Rodríguez Narváez de Boronat. Mi esposo ya fallecido era Vicente Boronat Riera. Vivo en Fernández un pueblo de Santiago del Estero (Argentina). Tengo dos hijos y cinco nietos. Tengo parte de la familia en España, por mis padres españoles y por mis suegros, que eran ambos de Gata de Gorgos. Son Cirugeda Boronat, Boronat Signes y Mulet Boronat. Graciass al Cronista de Gata de Gorgos, Miguel Vives Signes, puedo estar al tanto y al día de lo que pasa en Gata. 

CARMEN GRACIELA RODRÍGUEZ

EL TIO QUICO (FRANCISCO BORONAT)

Nascut el 16 d’abril de 1910, Quico era veí de Gata. Just ahir hi hauria complit 110 anys. Tenia un germà Vicente (pare de Jaume, propietari del restaurant i Hotel Avenida, i del recordat Jaume) i dues germanes, de noms Rosario (mare de Primitivo i Mari Cirugeda) i María (mare de Vicente i Maruja Mulet).

L’any 1927 emigrà a Argentina, a la província de San Juan. Es dedica a les feines del camp i allí va formar una família amb la seua dona María Riera. Van tindre cinc fills (María, Amparo, Vicente, José i Rosario. L’any 1956 canvià de vivenda i continuà la seua vida a santiago del Estero. Ahí va ser on va plantar vinyes i va construir una bodega, com es veu a una de les fotografies. Quico sempre parlava amb molt de goig i entusiasme del seu poble d’origen, de la seua gent i els seus costums. La prova és que tres vegades va visitar el seu poble de naixença, en 1950, 1980 i 1989.

Quico va morir el 26 d’octubre de 1996. Després van faltar quatre dels seus fills. Actualment queden vius una filla, dos nores i tretze néts. La seua nora Carmen, la que és la protagonista junt amb Quico d’aquest article, va visitar Gata en 1993 i va tornar al 2018. Li va agradar molt el poble i va estar molt contenta.

EMPREMPTA GATERA DEL TIO QUICO

El Tio Quico va ser un dels principals impulsors del trinquet a San Juan a l’Argentina i va conéixer a un sabater d’Elx que va intentar fer les pilotes de vaqueta, però al no aclarir-se les van tindre que comprar d’ací. També a la seua bodega li va posar "Cauvells". A la seua última visita a Gata, el seu nebot Primitivo li va dedicar i batejar un colom amb el nom de "Gaucho". El colom va resultar ser tot un "crac" i va fer renom a Gata i comarca.

Aquest és el resum de la vida del Tio Quico que va marxar a Argentina.

Coordinació de tota la informació Primitivo Cirugeda. Aportació de fotos del facebook Carmen Rodríguez.



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA: 20é CONVIDAT. JOSEP GINESTAR, ARTISTA I MESTRE DE PLÀSTICA, ÀNIMA DE LA MOSTRA ART AL VENT

20200418110942-compoginestar-copia.jpg

PARLAR DE GINESTAR ÉS PARLAR D’ART I DE PLÀSTICA. PROFESSOR DE L’ESCOLA EXPERIMENTAL "ANTONI VIVES" DE GATA QUE ABRAÇA TOTA LA COMARCA ÉS L’ÀNIMA DEL PROJECTE JA CONSOLIDAT DE L’ESTIU A GATA "ART AL CARRER"

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT PER AQUEST ESPECIAL: 

Agraïsc molt a Miguel per l'oportunitat que em dona de poder expressar-me, espere estar a l'altura dels que ho han fet abans de mi. De menut abans de pujar l’escalinata de pedra que et duia a l'escola tenies que creuar l’esplanada de l’antic camp de futbol. Era gran, polsosa i a mi m’encisava tota aquella superfície sense herbes i resseca.

A ma dreta al fons encara hi havia bancals amb oliveres, al “recreo” feia carreteres i casetes amb pedres i teulades d’herba, perquè allò de córrer darrere un baló no mai li he trobat la gràcia. Lafoto és del curs 64-65. Els carrers de tot el poble també eren de terra i a mi tot aquell mon polsós, senzill i silenciós em fascinava. Darrere les escoles començava un camí al qual em vaig aficionar de xiquet, es el camí que fent giragonses aplega a la Font de la Mata. La de voltes que vaig anar¡¡.

Passats els anys el gustet continuava, la vida em va dur a França i a Caselles a diferents llocs d'ací i d’allà però també li agradava eixe camí que empràvem inexcusablement cada volta que ens reuníem al poble.

Una de les fotos que adjunte és una obra feta a Xàbia que li vaig dedicar a eixe camí, a baix de cada bombeta hi havia una imatge d’un fragment d’ell. Amb el camí varen vindre també altres emocions lligades a la terra, als seus diferents colors, i als paisatges secs. Les Valls o Quadros no em deien tant com els Gorgos o Planisses.

Amb els anys he pogut realitzar obres amb eixes terres, com la imatge circular feta amb escriptura de terra de Gata realitzada a la sala del ministeri de cultura marroquí a Rabat. El text és del més gran místic que ha donat l'Islam, Ibn Arabi que va nàixer a Murcia.

L’altra imatge amb forma de catifa berber del Marroc, està totalment realitzada amb diferents terres de Gata i està lligada a vivències viscudes de la ma de l’associació Altair: cooperación internacional amb la qual treballe al desert marroquí. De menut també em meravellava la imatge dels cobertors penjats dels balcons be els de punt de ganxo, be els de diferents colors de tela de “domàs”.

Passats els anys, la vida i l’atzar m’han permès establir contactes i complicitats amb molta gent per a poder entre tots renovar eixa imatge portant-la cap a la modernitat i internacionalitzant-la a través d´Art al Vent que ha acabat sent, una de les imatges turístiques i identitàries de Gata.

No voldria acomiadar-me sense donar ànims en este temps que ens ompli d’incerteses i pors és cert això, però que també ho és que porta també la possibilitat per a reflexionar si te sentit continuar duent un model de vida com el que tenim.

Vull felicitar a Miguel Vives per l’extraordinària tasca que està duent a terme a través del seu Blog, feina tan necessària com silenciosa i que quedarà com a memòria de la comunitat.

JOSEP PEDRÓS I GINESTAR



DEMÀ DIUMENGE 19/4, DOL OFICIAL: A LES 12, TRES MINUTS DE SILENCI ALS BALCONS I TOC ESPECIAL DE CAMPANES PER LES PERSONES QUE HAN PERDUT LA VIDA A CAUSA DEL COVID-19

20200418145825-condol-copia.jpg

L’Ajuntament de Gata de Gorgos s’ha sumat al manifest de la Generalitat de respecte, condol i reconeixement per les persones que han perdut la vida a causa de la Covid-19. Per tant, demà diumenge dia 19 d’abril es guardaran tres minuts de silenci a les dotze del migdia als balcons dels nostres carrers i places. Aviseu a totes i tots i que siga un silenci unànim.

Al mateix temps, la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel se sumarà com la resta de parròquies de l'Arquebisbat. Al respecte, des de la parròquia ens diuen: 

"Escuchareis a las 12h un toque especial que significa llamada a la oración. El Arzobispo nos ha pedido que lo toquemos a las 12h para rezar por los difuntos del Coronavirus. Al escucharlo rezamos por esta intención" 

Açò passarà, queda’t a casa.



RECORDEU. HUI DIUMENGE DIA 19, GATA TÉ QUE EMMUDIR ENCARA MÉS (3 MINUTS DE SILENCI ALS BALCONS PELS MORTS DE LA COMUNITAT VALENCIANA) (COVID-19)

20200419080603-gatadol-copia.jpg

Hui diumenge dia 19 és dia oficial de dol. No són aplaudiments, és silenci. No són cançons, és emmudir la gent que eixim als balcons. No són campanes de glòria, seràn tocs de dol. Hui diumenge al migdia, a les 12 hores, deguem eixir tots i totes als balcons, no per fer cap repte, sinò per guardar els tres minuts de silenci, més silenci. GATA rendirà, com en tot el territori valencià, un record als morts víctimes de la pandèmia del COVID-19.

Gata pues es suma a la Generalitat i com diu el lema "manifestant el respecte, condol i reconeixement per les persones que han perdut la vida a causa de la COVID-19. Si Gata és un poble solidari i compromés, pues més encara amb aquesta iniciativa oficial.



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 21é CONVITAT: PEP SIGNES FORNÉS (PEP PALERES), UN GRAN ESPORTISTA I MONITOR LOCAL

20200419110158-cursa-pep-copia.jpg

EL SEGüENT CONVIDAT DEL 10 ANIVERSARI ÉS PEP SIGNES PEDRÓS, MÉS CONEGUT COM PEP PALERES. HOME D'ESPORT. COORDINADOR D'ESPORTS DE L'AJUNTAMENT DE GATA, ENS PARLA DEL TEMPS QUE ENS TOCA ARA VIURE I EL RELACIONA AMB L'ESPORT.

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT: 

Agraïr-te en primer lloc tota la tasca que fas i que m´hages tingut en compte per parlar del esport local.

Durant la meua infància vaig compaginar dos esports, fet que em va permitir adquirir diversos hàbits i patrons i que l’esport es convertira amb una passió, al que van contribuïr els meus primers entrenadors. Un d´ells  va ser Manolo “el policero” del qual pense que gràcies a ell Gata té una “salut futbolística” molt bona. L’altre entrenador és Antonio “l´escolà”, clar exemple de constància. Passen els anys i continua igual que el primer dia fomentant el seu esport i transmetent els valors que comporta a les noves generacions.

Ells em van fer veure que l´esport era necessari per viure convertint-ho amb la meua professió, fet que fa que no concebisca la meua vida sense ell.

L’esport local segons com ho mires pot haver passat per alts i baixos, possiblement degut a canvis i tendències. A dia de hui el poble té una oferta on hi ha escoles de: futbol, bàsquet, tenis, pàdel, pilota, gimnàstica rítmica, volei, ballet, gimnàstica de manteniment, gimnàstica gent gran, karate, escacs o atletisme. Campus multiesport en pasqua i estiu. Natació i aquagim en estiu. També alberga una quantitat de clubs i associacions, els quals al llarg de l’any intenten aportar al poble una sèrie d’esdeveniments per a que  els habitants puguen gaudir tant com a espectador o participant directament realitzant l’activitat. Aquestos són el motor, recolzats per les institucions, ells deuen ser els protagonistes de l’oferta, on el públic puga escollir.

A dia de hui amb la situació actual que vivim l’esport també és un dels damnificats com molts altres sectors. He de dir que els primers dos dies pensava que era una broma o un somni. Però no. Ens hem tingut que replantejar part de la temporada, però encara està tot en l’aire a l´espera de les decisions que prendran des del Govern, Generalitat i federacions pertinents. 

Estem en una incertesa: quan es reprendran les activitats, entrenaments? S’acabaran les competicions?

Tot açò ens ha vingut de nou a tots i cal ser comprensius. Ens adaptarem en la mesura del possible.

Aconselle a tot el món, que encara que no tinguem l’esport reglat, cal portar una vida dinàmica com abans ho feiem, amb hàbits saludables: des de l’alimentació,( intentant no excedir-nos, pel fet que som un país al cap davant de l’obesitat infantil, i amb aquest contratemps encara es pot accentuar més)  fins l’activitat física. Cal continuar fent uns 5 dies a la setmana de 20 a 40 minuts, una activitat que no siga compromesa i ens done eixa segregació d’endorfines que tant ens fan falta en esta situació d’alarma. El que no deguem fer és començar a fer exercici de manera desmesurada, ja que la gent que no té un hàbit li pot ser contraproduent i fins i tot arribar a ser lesiu.

L’esport és igual d’important ara que era abans i serà en el futur. No dubte en que ens ajudarà a tindre una bona salut. I sé que gràcies aquest contratemps molts començaran a fer rutines d’exercici físic on seria molt interessant que les adquiriren com un hàbit i ja els mantingueren de per vida.

A totes i tots, cuideu-se!

Jo estic contant les hores per anar a córrer al Serrellars.

PEP SIGNES FORNÉS



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 22é CONVIDAT: DOMINGO GRIMALT CASAS, MÚSIC, AMANT DELS ESPORTS I LES TRADICIONS GATERES

20200419165525-compocasas-copia.jpg

UN NOU INVITAT DE TOTS CONEGUT. DOMINGO GRIMALT CASAS, HOME POLIFACÈTIC. MÚSIC DE LA BANDA MOLTS ANYS, VA SER PRESIDENT DE LA PENYA BARCELONISTA DE GATA, AMANT DELS ESPORTS I TRADICIONS GATERES

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT: 

En primer lloc, donar les gràcies a Miguel Vives per brindar-me este espai amb motiu del seu desé aniversari com a cronista de Gata.  Des del mateix moment de la invitació em va vindre al pensament el llibre de Jesús Moncho "Els meus orígens", que m’evocava bona part de les emocions viscudes al llarg del meu temps.

Una de les primeres emocions va ser vore els meus pares el primer dia que entrava a formar part de la Banda de Música, on vaig poder compartir tantes estones agradables amb el ti Porró, Jaime Galulo, Pepe el del Bombo, Parrí, i tants altres; allí passe 25 anys de la meua vida, meravellosos.

En eixa dècada dels setanta, el Gorgos presenta el primer equip infantil de futbol,  tenint en compte que abans només hi havia primer equip i juvenils.  Ens apuntem alguns jugadors per a participar en campionats contra equips de la comarca i vam deixar el nom del Gorgos molt alt.

Una altra afició que no podia faltar era la pilota valenciana. Entrar al trinquet i vore com el tio Emilio i Celestino ens tractaven amb aquell afecte i ens cedien les instal·lacions perquè poguérem jugar tots els dies (sempre que no es jugara partida de professionals), era molt gratificant. Encara entre al trinquet i em ve a la ment tota eixa gent que ja no està, com el meu tio Carlos, Vicente Sereno, Pepet del Tossalet o Miguel de Chiuaua, i tants altres més. Va ser una experiència que em va enriquir molt.

I com no!, les Festes del Crist. Era un enamorat dels bous al carre; em corria tots els pobles de la comarca per a vore’ls. Aquelles vesprades, quan feien els bous meitat a la Tarraval i l’altra meitat al centre del poble, encara se’n recordarà la gent com cada colla d’amics tenia la seua reixa on refugiar-se del bou, o el típic carro que es posava enmig dels carrers, fins que arribava l’hora de la cervesa a ca Corder, o ca Martí, ca Chaparro o ca Mico, on es trencava la monotonia de tota la vesprada.

El dia del Crist, moments abans de la processó, quan el baixaven de l’altar sempre complint la tradició de ser el capellà fill de Gata, aprofitàvem l’ocasió per a besar-li els peus abans de posar-lo en les andes. Encara me’n recorde d’una veïna de Pego que sempre li posava un collaret de gesmiler als peus del Crist. Esta imatge se’m va quedar gravada fins que la dona va deixar de posar-lo; mai més es va saber el motiu pel qual ho feia.

Quan arribava el Crist a l’ermita, don Sebastià, el capellà, ens donava l’entrada per a interpretar els gojos al Santíssim, i quan acabava s’encarregava de cridar "Visca el Santíssim Crist Gloriós del Calvari".

Al 1989 em vaig casar a Xàbia, un poble acollidor, que per cert tots els amics de la quadrilla són gaters casats a Xàbia, "El boom del Caragol". Els meus fills han seguit les meues aficions, el xicon el futbol i la xicona la música.

Amb el pas dels anys ja van vindre les responsabilitats, vaig estar huit anys com a President de la Penya Barcelonista de Gata, on arribem a aconseguir els quatre-cents socis, una associació amb un fort arrelament al poble. Fent viatges, presentacions de llibres, conferències i actes públics com el Berenaret de Pasqua i col·laborant amb totes l’entitats locals.

I com no, també la política, on vaig ser en les llistes d’UPV, després Bloc Nacionalista.

I per a finalitzar, l’empresa "Signes Grimalt", en què porte treballant quaranta anys de la meua vida, participant en totes la fires més importants d´Europa on he aprés una assignatura que no es dona en la Universitat que és la mundologia, el dia dia.

Esta és la història, com podria haver sigut la d’un altre jove de Gata, intensa i plena. Agraït a tots.

DOMINGO GRIMALT CASAS 

                                         



A GATA, LA FESTA DEL BERENARET DE PASQUA S'HA FET HUI ALS BALCONS O DINS DE CASA PER LA PLUJA (COVID-19)

20200419181718-compoberenar-copia.jpg

Hui diumenge, octava de la Pasqua, tocava estar fent encara la festa del BERENARET DE PASQUA A GATA. Seria la XII edició. Quasi segur al patri cobert de les escoles per la lleugera pluja de tot el dia.

Però...com canvien els temps i les circumstàncies, hem estat i estem de condol per les víctimes de la pandèmia, la COVID-19. La festa de la Plaça Nova, del carrer La Pau o del pati cobert, els balls, les actuacions dels nostres cantants valencians, s’ha tornat en silenci absolut.

Aquella festa que organitzava les penyes valencianista i barcelonista de Gata, el grup de danses "La llata" de Gata, er el Grup de dolçaines i tabalets, i el berenar que preparava la penya festera ELS WILLIES, ara no la tenim. però l’any que ve es farà i amb més força. 

Ara...Confinats a casa, sols ens resta seguir la iniciativa del grup de les xarxes socials A LA VORA DEL RIU MARE i el seu concurs d’aquest menjar tan típic al nostre poble. I en compte dels calderons grans, dels plats a les llargues taules de les quadrilles d’amics, han eixit en fotografies totes les varietats dels nostres veïns gaters. Al balcó o dins de casa per la pluja hem menjat el berenaret.

Ja passarà i quan passe eixirem i berenarem al solet, a l’aire lliure, a les casetes i a la muntanya, ací i allà. Ara toca quedar-nos en casa.

HE FET UNA RECOPILACIÓ. ESPERE US AGRADE. UNA BARREJA DE LA FESTA AMB ELS DINARS DE HUI DELS VEÏNS, GRÀCIES A LA INICIATIVA DEL GRUP A LA VORA DEl RIU MARE (Podeu veure al facebook).  



COMENCEN LES OBRES DEL NOU GIMNÀS ESCOLAR DE GATA

20200420171606-gimnas2-copia.jpg

L’empresa Category Obras y proyectos, S.L. ha començat les obres del nou gimnàs escolar al recinte del CEIP "Santíssim Crist" de Gata. La passada setmana, l’alcalde Josep Francesc Signes Costa signava l’acta de replanteig d eles obres que s’inclouen en el Pla Edificant. Es farà el gimnàs de peu tot i també es repararan algunes estructures necessàries als pavellos B i C del col·legi.

FONT: Informació i fotos Ajuntament de Gata.



HUI DIA DE SANT VICENT ELS VEÏNS DEL CARRER DEL SANT VALENCIÀ FAN LLUÏR ELS BALCONS (COVID-19)

20200420184723-carrersv4-copia.jpg

Una altra iniciativa que mai s’havia fet al carrer de Sant Vicent Ferrer de Gata. El confinament aguditza l’ingeni i el veïnat ha decidit adornar els balcons amb globus, banderetes, ornaments variats, festejant el dia del patró valencià. El carrer, que es troba al barri les Alcolaies és el primer que ens trobem pujant la Costera del Grup Escolar i que el creua des de la zona de dalt del riu fins el travesser carrer Alcolaes, que també han volgut els veïns fer lluïr les balconades.

Per la meitat del carrer es troba la fornícula dedicada al pare Sant Vicent Ferrer. En estos dies està oberta el llum que l’il·lumina. En estos dies de la pandèmia es combinen també els dossels amb el Santíssim Crist del Calvari, el patró de Gata.

FONT: Fotos aportades per Cecília Monfort Mulet.



ENS HA DEIXAT VICENTE MAS AVELLÁ, Vicente el Bessó (D.E.P.)

20200422084056-vicente.jpg

Ha faltat a l’edat de 72 anys després d’una llarga enfermetat el veí de Gata VICENTE MAS AVELLÁ, també conegut a Llíber el seu poble natal, i a Gata, el seu poble adoptiu, per Vicente el Bessó. El recordem apanyant televisions al carrer Xaló, sempre amb el seu sonrís peculiar.  

Aquesta vesprada dimecres a les 16.30 serà soterrat amb el responso habitual en aquest temps de confinament, en la més estricta intimitat al cementeri municipal de Gata de Gorgos. Des del blog ens unim al més sentit condol a les seues filles Rosa María i Araceli i a tots els seus familiars. Descanse en pau, Vicente.

Vicente Mas és la cinquena persona de Gata que mor en aquest temps de confinament general des del 14 de març passat. Les altres quatre van ser dones.

FONT: ESQUELA APORTADA PELS SEUS FAMILIARS.   



RESUM DEL ESPECIAL 10 ANIVERSARI QUE SEGUEIX OBERT TOT EL MES. PUBLICACIÓ DE LES FOTOGRAFIES D’ABANS DELS CONVIDATS

20200423175534-22compo-copia.jpg

Deixat un temps de tres dies i després d’aquest primera etapa de les 22 col·laboracions dels gaters o gent relacionada amb el nostre poble, per celebrar el desé aniversari del blog CRONISTA DE GATA, no tinc paraules per AGRAÏR A TOTES I TOTS ELS COL·LABORADORS haver fetes d’ells les págines en aquests dies passats, contribuïnt també a passar millor aquest confinament que estem patint. 

Degut a l’èxit obtés no es tanca el capítol ací, sino que segueix obert a continuar amb les col·laboracions al llarg de tot el mes d’abril i potser és perllongue més a maig.

Amb les 22 col·laboracions els convidats han aportat moltes fotografies, que cal recuperar per a la sèrie de Fotografies Antigues. Algunes ja van ser publicades, altres eren inèdites. Per això, a partir de hui mateix  i seguint l’ordre dels convidats, aniré pujant-les cada una amb la seua explicació.

Per acabar, ací teniu els enllaços dels 22 convidats i convidades, per ara, per si heu perdut el fil i no els heu llegit tots, que tenen uns escrits molt interessants.

1.- FRANCESC MULET I RUÍS. 2.- ROSA MARÍA FRANCO GREÑO. 3.- JESÚS MONCHO. 4.- ANA ESCORTELL TUR. 5.- PEPE MENGUAL6.- VICEN MULET. 7.- VICENT SIGNES SIGNES. 8.- DORA CASELLES. 9.- JUAN PABLO SIGNES. 10.- MARÍA ROSA MONSERRAT. 11.- TONI SIGNES. 12.- JOSÉ MANUEL MONTILLA. 13.- SOR ROSITA SOLER SIGNES. 14.- ANTONIO MONFORT. 15.- ROSA MARÍA PEDRO SIGNES. 16.- ANDRÉS PÉREZ COBA. 17.- FÁTIMA LOZANO CORTEGOSO. 18.- PACO PONS SALVADOR. 19.- CARMEN RODRÍGUEZ. 20.- JOSEP GINESTAR. 21.- PEP SIGNES FORNÉS. 22.- DOMINGO GRIMALT CASAS.

FONTS: Fotos de convidats col·laboradors aportats per ells mateixa.



SUSPENEN LES FESTES DE GATA: FONT DEL RIU I PATRONALS 2020 (COVID-19)

20200424164612-20190803-140607-copia.jpg

Era inevitable, donada la situació de la pandèmia a tot l’Estat espanyol. Com la resta de pobles del voltant, Gata ha suspés les festes de la Font del Riu, que s’haurien celebrat al voltant del 24 de juny que enguany era festiu, i les festes patronals en honor al Santíssim Crist del Calvari, de finals de juliol fins el 6 d’agost. Queden en l’aire les festes de Sant Miquel de finals de setembre.

L’Ajuntament de Gata, en consens amb la Comissió de Festes i representants de la Quintà 2020, ho va decidir anit. Des de les diferents parts eren conscients de les dificultats que suposava la realització de les festes, tant pel que fa les mesures de protecció davant la pandèmia com pel tema organitzatiu i de recursos econòmics. Per tant, van acordar cancel·lar les dues festes i dedicar els recursos econòmics a ajudes socials i reactivació de l’economia local.

La comissió de Festes 2020 seguirà treballant per a les festes 2021. Se seguirà treballant en properes reunions, on estaran representades totes les parts, i es prendran les decisions sobre aspectes organitzatius i de conciliació que suposarà aquest canvi.

La reunió d’anit es va fer telemàticament i van estar presents per part de l’Ajuntament l’alcalde i el regidor de festes; representants de la Comissió de Festes 2020; una representant de la comissió de festes de la Font del Riu; representants de pares i mares de la quintà 2020; representants de pares i mares dels quintos menuts 2020 i representants de les quintes i quintos 2020.

Des d’un primer moment tenien tots clar les dificultats de fer les festes, per les mesures anti COVID-19 de totes les Administracions i les possibles prioritats dels recursos municipals per ajudes socials i la revitalització del teixit econòmic local.

El principi d’acord es traslladarà ara a la resta de l’equip de govern i a tota la Corporació Municipal. La intenció és arribar a un acord entre tots i portar-ho al plenari de maig per aprovar-ho definitivament.

Els principis d’acord són: que la Comissió de Festes 2020 es farà càrrec de les festes de 2021; dedicar els recursos econòmics que es dedicaven a les festes locals per a ajudes socials i revitalització del teixit econòmic local; continuar parlant en pròximes reunions de quin serà el marc normatiu de les pròximes festes que serà totalment nou, sobre tot en lo tocant al tema sanitari i organitzatiu; cancelar les festes tant de la Font del Riu com les patronals, i abordar la problemàtica de la conciliació i racionalització dels horaris i dates.

L’acta de la reunió que signen alcalde i regidor acaba dient que tots els reunits i la corporació són conscientes d ela trascendència d’aquesta decisió i es demana al poble màxima comprensió. Finalment diuen que són moments difícils i que ara cal dedicar tots els esforços a la lluita contra la pandèmia que estem patint. 

FONT: Informació, Ajuntament de Gata. Fotos arxiu, festes patronals (portada i facebook) i de la Font del Riu (facebook).



EL TEMPS A GATA (COVID-19): DES DEL 14 DE MARÇ A HUI HA PLOGUT 23 DIES DELS 42 I HAN CAIGUT 101 LITRES

20200424175955-22abril-copia.jpg

La natura pareix que ha estat més lliure i menys contaminada en aquests 42 dies que portem de confinament. A Gata i, en general, per tota la comarca de la Marina Alta, els dies boirosos i amb pluja, encara que lleugera, han sigut la tònica general. Potser hui es un dels pocs dies de bon sol. El refranyer diu que "En abril, aigües mil" però la quantitat de pluja no ha estat molt copiosa.

Seguint l’estació metereológica de Inforatge de l’Ajuntament, les dades de precipitació des del dia 14 de març fins a hui ens donen un total de 23 dies de pluja i  21 dies sense una gota. Un total de 59,8 litres es van acumular de precipitació al mes de març, des del dia 14 al 31. El que portem d’abril ha plogut 41,2 litres. El dia que més ha plogut va ser el primer d’abril amb 11,6 litres; el 23 de març va ploure 11,2 litres i els dies 21 de març i despusahir dia 22 van caure 10 litres cada dia. 

Pel que fa a les temperatures han estat agradoses, sense massa fred. La mínima en estos 42 dies la tenim en 6,6 graus i la màxim en 22,6. Una mitja d 13,9ºC.

FONTS: Dades, Inforatge Gata. Foto, Francisco Pons Font (facebook). Vista cap al Montgó amb boira damunt despúsahir dia 22. 



UN TOTAL DE 847 MENORS (0-14 ANYS) DE GATA, ENTRE XIQUETS I XIQUETES, PODRAN EIXIR AL CARRER DES DE DEMÀ DIUMENGE (COVID-19)

20200425135254-juniors3-copia.jpg

Ja els arriba el torn als més menuts de casa. Ells ho han portat de manera exemplar. Després de 43 dies ho podran experimentar. El Govern ha autoritzat als xiquets i xiquetes de 0 a 14 anys donar passeigs controlats d’una hora a partir del diumenge dia 26. La mesura afecta a toda España i, per suposat, també als 847 xiquets i xiquetes de Gata. D’una població de 6.049 habitants que té el nostre municipi, el 14 per cent correspon a aquesta franja d’edat.

Aniran acompanyats d’un major un màxim de tres i no podran jugar als parcs, sí pel carrer amb bicicleta o patinet. L’horari d’eixida serà de 9 a 23 hores. Valdrà la pena veure’ls xafant el carrer i gaudint de l’esperat dia. De segur, que els seus acompanyants immortalitzaran aquests moments, després de mes i mig sense xafar el carrer. A partir de les 00,00 hores de demà diumenge dia 26 d’abril es produïrà l’esperat desenconfinament dels menuts i menudes.

La Policia Local de Gata ha preparat un vídeo amb orientacions bàsiques per als xiquets/xiquetes a l'eixir de casa. Feu-ne cas. Ací teniu l'enllaç. PUNXEU.

FONT: INE. // Foto Arxiu, els juniors gaters a Benissa.    



EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 18ena PREGUNTA: QUÈ SABEU D’ALLARGAR L’ITINERARI DE LES PROCESSONS?

20200425141209-processoreves-copia.jpg

Reprenim el Joc de la Història de Gata encara en temps de confinament. Hui ens preguntem per les processons. A Gata es va produïr un canvi a l’itinerari de les processons:

18.1.- QUIN ANY VA SER?

18.2.- QUIN RECTOR ESTAVA A LA PARRÒQUIA?.

18.3.- QUIN VA SER EL MOTIU?

18.4.- DIGUEU ALGUN DELS CARRERS D’ABANS QUE PASSAVA I ARA JA NO PASSA.

18.5.- QUIN VA SER L’ITINERARI DEFINITIU I ACTUAL?



FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) (1.834): AQUELLS XIQUETS D’ABANS (propietat del 1er convidat X aniversari, Francesc Mulet)

20200425165954-3.-amb-paco-fill-del-tio-kiko-llumero-telefunken-carrer-la-bassa.jpg

Comence la sèrie de fotografies d’abans dins de la de Fotografies Antigues (Gata en el record). Ja que els xiquets eixiran al carrer diumenge dia 26, després de més de quaranta dies en casa per la pandèmia, la dedique a tots i totes, ells i elles. Són "Aquells xiquets d’abans".

Pertany la instantània al primer col·laborador dels especials del blog, que apareix en la fotografia, Francesc Mulet i Ruís. Corria la meitat del segle XX, els xiquets jugaven pel carrer. Ací teniu a Paco Mulet, mirant la foto a l’esquerra, i a Paco Signes "Telefunken", a la dreta, amiguets del carrer la Bassa, on vivien a la seua infància.

FONT: Foto propietat de Francesc Mulet (1er convidat, especials X aniversari blog)



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 23ena CONVIDADA (2ªetapa): MARÍA ROSA MULET GRIMALT, MESTRA D'INFANTIL, LOGOPEDA, ESCRIPTORA,...GRAN PERSONA

20200426123705-compomr-copia.jpg

COMENCE LA SEGONA ETAPA DE L’ESPECIAL X ANIVERSARI DEL BLOG AMB UNA CONVIDADA (LA 23ª) MOLT ESPECIAL. UNA TRAJECTÒRIA MOLT EXEMPLAR. MESTRA, LOGOPEDA, PUERICULTORA, NATURÒPATA, DIPLOMADA EN CONTROL MENTAL I EN BIONERGÈTICA...I MÉS COSES. PERÒ PER A MI ÉS UNA GRAN PERSONETA. LA CONEC DES DE FA MOLT DE TEMPS I AMB GRAN RESPECTE. ÉS MARÍA ROSA MULET GRIMALT. DOS LLIBRES MOSTREN LA SEUA BARREJA PROFESSIONAL I PERSONAL: "L’ESCOLA PONTECIADORA DEL CREIXEMENT HUMÀ INTEGRAL" I "T’HE TROBAT PRINCESA".

PAREM ATENCIÓ AL QUE ENS DIU AL SEU ESCRIT: 

Miguel, portes a la sang la recerca, el recollir i estudiar informació, així és i així ha segut sempre des de que et conec. I d’això fa tants anys!. Molta gent ens perguem buscant el nostre lloc, el nostre objectiu a la vida. Miguel, crec sincerament que tu l’has trobat: cronista del teu poble. Quan m’has proposat aportar el meu minúscul granet d’arena a la teua tasca, m’he sentit molt honorada. Gràcies Miguel.

Gata és un poble d’avencs, s’ha dit sempre a ma casa.

De menuda sentia al meu avi Carlos, contar la història de l‘avenc que hi havia allí a la caseta, per suposat mai ens va deixar entrar als xiquets, però quasi ens la coneixíem de pam a pam a través dels seus relats. L’entrada estava al sequer, estreta, pot ser massa llarga, però si tenies paciència arribaves a la gran estança, ampla i fresca, com deia l’avi, tan gran com una casa, el sostre quasi impossible de veure per la fosca i com de llunyà estava.  Allí podria viure molta gent si fera falta  -ens deia…, tambè ens contava que aquell avenc continuava per estretes galeries, forats i clevills que mai havia sentit  l’instint d’explorar.

D’ací enllaçava amb històries de gent que havia viscut la guerra amagats sota terra, en alguns avencs que, segons ell, amb “el seu avenc” es comunicaven, unint en les profunditats les nostres terres. I sempre rematava dient:

“…El nostre és un poble difícil, d’extrems, la llavor que creix ací és forta, de secà, l’aigua va per baix, de vegades ens fa l’ullet però de seguida se’n va. Som gent diferent, llençats, ens fem prompte als canvis i no ens importa perseguir somnis, inclús si ens allunyen de la llar. I açò és perquè estem assentats sobre el buit  i en el buit tot cap…”          

Sóc de Gata, vinc de gent que no té por als canvis perquè els canvis ens fan créixer, ser qui som i aprendre.

Recorde com vaig presentar la meua conferència en un congrés sobre Fibromiàlgia i Fatiga Crònica, el seu títol deia, “La Fibromiàlgia, una proposta de canvi”, resumint molt, molt, venia a dir: “…Quan el cos et parla amb dolor, eixe no és el camí, quan la cosa no roda i aleshores tot es trenca sota els teus peus, arriba un moment en el que no hi ha tornada enrere si vols seguir; estàs davant d’una gran proposta de canvi. Aleshores, igual que ho fa un navegador de nova tecnologia, t’has de replantejar la ruta, per on anaves no és correcte, has de replantejar-te el camí fins al teu destí”.

En aquest moment el món ens diu: “Aquest no és el camí”

El que estem vivint en aquests moments a la Terra és, simplement, una proposta de canvi .

Per a la meua gent, aquesta gent del meu poble, recolzada en els avencs, amb  el buit com a llenç, el repte està servit, cal anar a per ell!

ESTEM DAVANT D’UNA GRAN PROPOSTA DE CANVI.

ACCEPTEM EL REPTE!!!!

MARÍA ROSA MULET GRIMALT



ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 24ena CONVIDADA (segona etapa): ISABEL SIGNES SOLER, GATERA OPTOMETRISTA QUE VIU A CALP. ESTÉN TOTA LA SEUA SOLIDARITAT PEL MÓN A TRAVÉS DE VISIÓ SENSE FRONTERES

20200520145851-isabelbe-copia.jpg

VAN ARRIBANT ELS TREBALLS I ARTICLES DELS CONVIDATS DE LA SEGONA ETAPA DE L’ESPECIAL X ANIVERSARI DEL BLOG DEL CRONISTA DE GATA.

ISABEL SIGNES SOLER ÉS UNA DONA VALENTA, SOLIDÀRIA. OPTOMETRISTA VIU A CALP ON TÉ DOS ÒPTIQUES. FUNDADORA DEL PROJECTE "VISIÓ SENSE FRONTERES" ES DEDICA A PREVINDRE LA CEGUERA ALS MÉS NECESSITATS D’ALTRES MÓNS. AL SEU ESCRIT MESCLA ENYORANCES GATERES I PROJECTES REIALS.

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT. GAUDIU D’ELL: 

Per començar, agrair a Miguel la invitació a participar en aquest espai on ha participat tanta gent extraordinària del nostre poble. El primer que vaig fer al rebre la invitació va ser vorer que han escrit el altres convidats. I de seguida es van barrejar les emocions amb els records.

Eixes nits d’estiu a la caseta, amb Dora i els seus germans.  Son pare, el tio Vicent, posava una màrfega baix del riu-rau i ens deixaven la pell fent volantins a la llum del cresol. L’olor de la caldera bullint a punt de començar a escaldar de bon matí. El sequer ple de pansa… Eixos pasdobles els dies de festa amb Domingo, company de la banda. Quantes nits d’assaig i de vivències. Van ser anys molt bonics.

Vaig trobar també a Toni Monfort i a Josep Ginestar, dos persones molt importants en el meu camí.  Amb Toni vaig compartir bons moments a l’església i vaig aprendre molt.  Josep hem va donar suport per a constituir l’associació que els dos, junt al meu germà Jose Signes, vam fundar l’ any 1999, “Visió sense Fronteres (VSF)”.  VSF és dedica a la prevenció de la ceguera evitable per les dos causes més importants, les cataractes i la falta d’ulleres. Vam començar a Anantapur (Índia) on Vicent Ferrer tenia la seua fundació.  Després a Marroc, i d’ací a Moçambic, on el pare Vicent Berenguer ens va obrir sa casa.

Han sigut més de 90 projectes per tot el món, Àfrica, Àsia, Amèrica del Sud… Pel camí vaig conèixer a Amma, un mahatma, o anima gran de l’Índia que és el pilar i centre de la meua vida. He tingut la sort de viatjar de gira amb Ella durant diversos anys per tota Europa, Estats Units i Canadà.

Treballe com optometrista a Calp on tinc dos òptiques.  I després de traure el doctorat vaig començar a donar classes a la Universitat de València on estic de professora associada.  Com afició,  done classes de ioga a Calp on he montat el meu propi centre.

Però sempre torne a Gata, i cada vegada que veig el Montgó pense: “ja sóc a casa”. L’olor a terra mullada, vorer com broten els ceps, la boira dalt de montgò i la lluna plena… les faves sacsades amb fenoll…(per cert, el meu home que és alemà em diu “no sé cómo puedes comer habas todos los días” i jo li dic que cal aprofitar que ara es la temporada i que no n´hi han tot  any). No hi ha cap lloc com la nostra terra, i cegueu-me que el món és molt gran.

Estem vivint una situació molt especial. En les nostres mans està com viure-ho.  Aprofitem el silenci exterior per a connectar amb el silenci interior. És des d’aquest silenci interior d´on brota la cosa més pura que tots portem dins. Diu Yolande Duran que “és el pensament de que el que passa hauria de ser diferent del que és, el que ens fa patir. Ací resideix el nostre poder, en el canvi d’actitud. Si desplacem la nostra actitud de la queixa a l’acceptació, podrem fer front a tot el que la vida ens porte. Que este silenci ens aprope a la família i a tornar a valorar les coses més senzilles.  (Per cert, ma mare ja ha fet un tapet de punt de ganxo per a la taula del menjador des que estem confinats, i demà comença el segon).

I, donat l’èxit d’aquest blog, no voldria deixar passar l’oportunitat de demanar-vos perdó. Perdó si he ofès a algú amb les meues paraules o accions ara i al llarg de la meua vida.  No era la meua intenció.  Ha sigut el fruit de la meua ignorància. Perdó.

I per acabar, vos desitge molta salut física i pau interior.  Ara, és l’únic moment que tenim, aprofitem-ho vivint plenament.

ISABEL SIGNES SOLER



GATA: HUI DIA 28/4 PLE EXTRAORDINARI I URGENT, PRIMER EN EL MARC DE L’ALARMA GENERAL (COVID-19)

20200428141823-plegener-copia.jpg

La Corporació Municipal de Gata de Gorgos celebra hui dimarts 28 d’abril a les 20.30 hores un ple extraordinari i urgent amb sessió telemàtica, que té com a motiu principal i en general, motivat per l’estat d’alarma actual pel COVID-19, i tenint que presentar documentació a Diputació, i altres específics detallats en els seus expedients. Admet participació a distància, podent connectar mitjançant: «A través de la Seu Electrònica de l’entitat en l’adreça https://gatadegorgos.sedelectronica.es».

L’últim plenari celebrat va ser l’ordinari del 28 de gener. L’últim dimarts de març, mes impar, en plena pandèmia, no es va celebrar l’ordinari corresponent.

La sessió telemàtica d’aquesta vesprada-nit es podrà seguir a través del Canal de youtube de l’Ajuntament de Gata: https://www.youtube.com/channel/UC5GqpnhshFjqoc3dFEVcTLg

L’orde del dia serà el següent:

1. Expedient 539/2020. SESSIONS TELEMÀTICS PLENARI

2. Expedient 502/2020. Dació compte PRIMER ACORD REACTIVEM GATA.

3. Expedient 82/2019. Disposicions Normatives (Aprovació, Modificació o Derogació).

 4 i 5. Expedients 83 i 84/2019. Organització i Disposicions Comunes de Control Intern.

6. Expedient 523/2020. Pla econòmic financer 2020-2021 (PEF)

 7. Expedient 398/2020. Modificació de Crèdit 5/2020 transferència diferent funcional.

 8. Expedient 475/2020. Modificació de Crèdit 6/2020 crèdit extraordinàri destí superàvit i romanent de tresoreria 2019.

9. Expedient 499/2020. Exp mod cred Crèdits 8/2020 crèdit extraordinàri destí superàvit COVID19.

10. Expedient 345/2020. AMPLIACIÓ DELEGACIÓ A SUMA: TAXA PER LA PRESTACIÓ DE SERVICIS DE CEMENTERI: MANTENIMENT I CONSERVACIÓ.

11. Expedient 519/2020. Derogació Taxa Taules i Cadires.

12. Expedient 518/2020. Derogació taxa parades barraques etc (MERCADILLO).

13. Expedient 524/2020. MOCIÓ DEL PP PER A AJUDAR AL POBLE DE GATA A FER FRONT AL COVID-19.

14. Expedient 337/2016. 2016 CICLE HIDRIC -DIPUTACIÓ- Subvenció PROJECTE i OBRA HÍDRICS - (BOP 40 del 29/02/2016 - REF. BDNS 301266 - PROJECTE) (BOP 91 13-03-2016 BDNS 305644 OBRA) NOVA ADUCCIÓ AL DIPÓSIT MIRALBONS - CONDUCCIÓ AIGUA POTABLE REGANTS PEDREGUER.

15.Expedient 931/2014. Instal·lacions desinfecció automàtica en l’abastiment aigua potable" Convocatòria 2014 per a execució instal·lacions desinfecció automàtica agua potable (BOP 95 de 20/05/2014) SUBV HIDRAULICA.

16.Expedient 932/2014. "Sectorització de l’abastiment AIGUA POTABLE" Convocatòria per a l’execució d’instal·lacions, equipamento i tecnologies hidràuliques (BOP 95 de 20/05/2014).

FONT: Ajuntament de Gata. Foto arxiu passat ple de gener.



RESPOSTA A LA 18ena PREGUNTA, EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA: canvi itinerari de processons

20200428143404-verge1-copia.jpg

Una vegada he deixat que parlareu i expresareu les vostres respostes al respecte passem a la resposta de la 18ena pregunta del Joc de la Història de Gata. Sabeu que es tractava de les processons i el canvi del seu itinerari pels carrers de Gata:

18.1.- QUIN ANY VA SER? 1963.

18.2.- QUIN RECTOR ESTAVA A LA PARRÒQUIA?. Don Vicente Llopis Bertomeu.

18.3.- QUIN VA SER EL MOTIU? S’ajuntaven massa fidels al cantó que formen els carrers Sant Antoni, Duquessa d’Almodòvar i Moreres (A Casa Pàmpol) i es va allargar des del Pare Mulet, Bassa cap al carrer Xaló i Bisserot.

18.4.- DIGUEU ALGUN DELS CARRERS D’ABANS QUE PASSAVA I ARA JA NO PASSA. Carrer La Bassa (part d’avall), carrer Moreres.

18.5.- QUIN VA SER L’ITINERARI DEFINITIU I ACTUAL? carrers Bisbe Cervera, Teulada, Sol o Lluna (depén anys), Signes, Gómez Ferrer, Pare Mulet, La Bassa (part), Xaló, Bisserot, Sant Antoni (carrer i placeta) i Duquessa d’Almodóvar a Plaça Església.

FONT: Fotos arxiu processons antigues. Al facebook, observeu la del Corpus com va carrer La Bassa avall, encara amb l’antic itinerari. 



A GATA TROBEM TOT UN EXEMPLE DE CONFINAMENT AMB DIVERSIÓ: LA PÀGINA DEL FACEBOOK, A LA VORA DEL RIU MARE, JA HA FET QUATRE CONCURSOS PER A QUE PARTICIPE EL VEÏNAT ALS BALCONS

20200428151549-compoalavora-copia.jpg

El grup es va crear el 20 de març dins del confinament i cada vegada té més acceptació

A la Vora del Riu Mare és l’estrofeta d’una cançoneta popular, però també és una realitat amb les cases o blocs de pissos que donen al riu Gorgos al seu pas pel nucli urbà de Gata. Darrere d’eixa idea i en el marc del confinament va nèixer un grup de facebook el dia 20 de març de 2020 d’un veïnat gater, el de la vora del riu, que ja s’ha estés per tot el poble. A dia de hui, dimarts 28 d’abril, ja superava els cinc-cents membres (556) i 377 amics. Tot un éxit.

Però, no es queda ahí la cosa. Les "mogudes" dels seus membres principals són espectaculars, sols tenim que mirar l’última de l’encesa de la Fira d’Abril al bloc de pissos del carrer Sant Vicent a la part que dona al riu.

A més, el grup ha proposat que es pintara de colors, que es feren flors, que s’adornaren els balcons. MOGUDES molt espectaculars que han donat més colorit als paisatges urbans confinants del poble de Gata, des de les Coves Roges i Mirandes fins a la Font del Riu.

CONCURSOS

Per cada aconteixement principal del poble, el grup A la Vora del Riu Mare, ha fet un concurs sempre des dels balcons i en el confinament. Tot un exemple. L’últim concurs ha sigut el Primer concurs de casetes de la "Feria de Abril" als balcons, en aquests dies.

El primer concurs es va fer el 5 d’abril. Era el I Cocurs de paelles als balcons. Així es donava el premi:

"ENTREGA DEL PREMÍ DEL “1er CONCURS DE PAELLES ALS BALCONS”

El jurat de A LA VORA DEL RIU MARE, agraeix l’altíssima participació del Gaters i Gateres, i altres habitants del mon, en aquesta primera edició del concurs. Totes les paelles ens han paregut boníssimes, i sobre tot esperem que hagueu gaudit d’un magnífic dia amb les vostres famílies i veïns, com nosaltres ho hem fet.
Ja que no les hem pogut tastar, ens hem guiat per la imatge, per tant atorguem el premí a la fotografia de Pepa Salvá, ens ha paregut una foto espectacular on es veu una bona paella i una magnífica captura del paisatge gater, a més de ser una fotagrafia de alt risc que posa en perill menjar-se-la. La podeu veure ací: https://www.facebook.com/photo.php?fbid=3045725582175420&set=gm.532087854116339&type=3&theater&ifg=1
L’afortunada podrà gaudir de la TRAVESSIA PEL RIU GORGOS, acompanyada per la seua família, el 29 de febrer del 2021, podrà pujar al vaixell des de sa casa quan este passe pel riu.
ENHORABONA!!!"

Al diumenge següent, el 12 d’abril, es feia el I Concurs de Mones de Pasqua als balcons. Aixina decidia el jurat el premi:

"ENTREGA DEL PREMÍ DEL “1er CONCURS DE MONES DE PASQUA ALS BALCONS”
El jurat de A LA VORA DEL RIU MARE, estem encantats amb la quantitats de fotografies penjades al grup per part de tots vosaltres que reflecteixen com es viuen a Gata les tradicions Pasqueres, encara que siga sense sortir de casa. No ha faltat cap dels elements tradicionals: barxes, cabassets, espardenyes... i fins i tot hem pogut veure alguna milotxa volar al vent; i agraïm l’ingeni i humor de algun altre per a fer-les volar siga com siga, i que, a més de fer mones, han fet “la mona”.
Aquesta vegada ens ha costat molt decidir-nos per la millor fotografia de les Mones de Pasqua, hi havia moltes amb molt bon aspecte, finalment atorguem el premi a la fotografia de Nadal i Andreu Salvà Pastor. Valorem l’esforç realitzat en fer tantes mones de formes tan variades, i sobre tot la imatge ens genera una gran intriga per saber si Nadal se les haurà menjat totes. La foto ha estat penjada des del compte de facebook de sa mare, Nadaleta Cots, i la podeu veure ací: https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10219845534682874&set=g.522921578366300&type=1&theater&ifg=1.
Els afortunats, amb la seua família, podran gaudir de la ESCURSIÓ A LA FONT DE LA MATA, el dia que ells vulguen, una vegada haja acabat el confinament. Només han de posar-se l’espardenyes, agafar el berenar i fer aquest agradable passeig. Si els cal, els farem arribar plànol per no confondre’s de camí.
ENHORABONA!!!."

El 20 d’abril, tot i que feia mal temps, es feia el primer concurs del menjar tan típic nostre del BERENARET DE PASQUA. Precisament el dia que tocava fer-se la ja clàssica al poble festa del berenaret de Pasqua u suspesa pel confinament. I aixina ho proclamava el jurat:

ENTREGA DEL PREMÍ DEL “1er CONCURS DE BERENARET DE PASQUA ALS BALCONS” (Encara que ens l’hem hagut de menjar a cobert).

El jurat de A LA VORA DEL RIU MARE, ens agradaria anar a totes les vostres cases i tastar el vostres berenarets, perquè tenen unes pintes espectaculars, però ja sabeu que això no pot ser. Agraïm la vostra participació, a pesar de que l’oratge no ha acompanyant, hi ha hagut qui l’ha fet amb llenya a la terrassa, posant en risc la seua salut.
Aquesta vegada atorguem el premi al muntatge fotogràfic de Tere Mahiques Font (Tere Mf), ha retratat justament el que havíem suggerit, i es veu molt feliç pegant-li cullerada al seu berenaret, al que no falta cap ingredient i del que ens mostra diferents presentacions. Podeu veure’l ací: https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10218926969978490&set=g.522921578366300&type=1&theater&ifg=1.
La afortunada, amb la seua família, podrà gaudir de la ESTADA DE MIG DIA AL PARATGE DE LA RANA, un dia de la propera primavera que faça bon oratge. Si vol, pot endur-se una berenaret com el de hui i gaudir d’ell a l’aire lliure.
ENHORABONA!!!
Finalment, el dia 26, fa dos dies, es feia el I concurs de casetes de la Feria de Abril.
 Així atorgava el grup el primer premi:

ENTREGA DEL PREMÍ DEL “1er CONCURS DE CASETES DE LA ‘FERIA DE ABRIL’ ALS BALCONS”.

"Està claríssim que vestir-se de sevillans fa festa, i entre ahir i hui, A LA VORA DEL RIU MARE, i a tot el poble de Gata i pobles veïns i ha hagut molta festa. Agraïm, una vegada més, l’altíssima participació en la nostra convocatòria, des de l’”alumbrado”, a les casetes, des dels plats típics de Sevilla, a les coques a la sevillana, “faralaes”, barrets cordovesos, guitarres, mantons, “batas cuajas de lunares”, i una innumerable llista d’elements.

Hi ha hagut una fotografia que ens ha impactat, per tant, el jurat d’A LA VORA DEL RIU MARE, atorga el premi a la Família Crespo Torres (Angelita La Liga). Veient la seua imatge tots hem pogut rememorar un passeig en calessa pel “Parque de María Luisa” i la seua “Plaza de España”. Volem destacar la gran qualitat de la interpretació del actor i les actrius que apareixen en la fotografia, l’alegria amb que elles van cap a la fira, i la professionalitat amb que el xofer condueix el carruatge. Podeu veure’l ací: https://www.facebook.com/photo.php?fbid=3242477255776027&set=pcb.544174089574382&type=3&theater&ifg=1.
La afortunada família podrà gaudir de UNA VOLTA EN CARRO A L’ENTRADA DE LA MURTA de les properes festes de Gata que es puguen celebrar. Havíem pensat que demanaren de pujar al primer carro que passe, però com tenen el seu propi carro, poden anar amb ell.
ENHORABONA!!!".

DIPLOMES

També resultaven molt curiosos els premis als guanyadors i així ho assenyalaven al diploma virtual de cada un d’ells.
1er concurs: PAELLES ALS BALCONS, Pepa Salvá. Premi: Travessia pel riu Gorgos.
2n concurs: MONES DE PASQUA, Nadal i Andreu Salvà Pastor. Premi: Excursió a la Font de la Mata.
3r concurs: BERENARET DE PASQUA, Tere Mahiques Font. Premi: Una estada de mig dia al paratge de la Rana.
4rt concurs: FERIA DE SEVILLA, Familia Crespo Torres. Premi: Una volta en carro a l’Entrada de la Murta.

ÚLTIMA HORA: Aquesta nit, dimarts 28, ha publicat el grup:

“No te quieres enterar, ye ye,...” Qué? Sou capaços de posar-li música? Ta mare va ser una “Chica Ye Ye”? Vas nàixer en aquella època? Siga com siga, aneu preparant el tocadiscos.
Este diumenge és el DIA DE TOTES LES MARES, i nosaltres ho celebrarem fent un GUATEQUE DELS ANYS 60. Engalanarem els balcons, i ens vestirem a l’estil dels anys 60, i celebrarem tots junts un gran guateque, a l’hora de dinar, als balcons. I que dinarem? Per a dinar farem un homenatge a les nostres mares i preparem aquell plat que més t’agrada dels que preparava o prepara ta mare (o ta tia, o la teua iaia, o aquella veïna que es per a tu una mare,...).
Declarem obert el “1er CONCURS DE “GUATEQUES ANYS 60” ALS BALCONS”. Es premiarà la millor recreació d’una festa estil anys 60 al balcó, però es tindran molt en compte les vestimentes i caracteritzacions a la moda d’aquells anys.
El premiat i/o la premiada podrà gaudir de “UNA EXCURSIÓ PEL LLIT DEL GORGOS AL SEU PAS PER GATA”, un dia que el riu no porte aigua.
Ye Ye,
Ye, Ye, Ye....
La la la laaaaa
la la laaaaa la la laaaa...."
FONT: A la composició (fotos facebook arxiu) els quatre balcons guanyadors i els seus propietaris i propietàries dels concursos del grup A la Vora del Riu Mare.  




ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 25é CONVITAT (segona etapa): MANUEL ROSELLÓ BEQUIO (MANOLO, EL DEL BAR CORDER), UN GRAN PROFESSIONAL I GRAN PERSONA

20200428211512-manolocompo-copia.jpg

SI ELS DIC QUE EL CONVIDAT Nº 25 ÉS MANUEL ROSELLÓ BEQUIO TARDARIEN EN PENSAR-HO, PERÒ SI ELS DIC MANOLO, EL CAMBRER DEL BAR CORDER, DE SEGUIDA ELS VE AL CAP AL MANOLO DE TOTS CONEGUT, NO SOLS A GATA SINÒ PER TOT ARREU DE LA COMARCA I MÉS ENLLÀ. UN GRAN PROFESSIONAL I UNA GRAN PERSONA, QUE NO HE VOLGUT DEIXAR-LO PASSAR I MÉS EN ESTE TEMPS TAN COMPLICAT PER ALS PROFESSIONALS DE L’HOSTELERIA.

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT, BREU PERÒ MOLT REAL: 

 

"Quan Miguel em va escriure convidant-me a fer un petit escrit per al 10 Aniversari del seu blog, vaig pensar, i ara jo de què parle?
Que millor forma que començar felicitant-te per aquests 10 anys i agraïn-te el haver pensat amb mi.

Escrivint aquestes paraules, em venen tants records!

Un d’ells es quan de menut acompanyava a ma mare ’Al Prado’ a la matinada a comprar per la tenda que teníem a l’Arraval i després me’n anava a l’escola.
També em ve al cap quan pels tardets i els caps de setmana anava a treballar al ’Bar La Paz’.

I quan vaig acabar l’escola, vaig anar a treballar al ’Bar Chaparro’. Un any després, en el 1983 amb 15 anys, vaig començar a treballar fins ara a ’Ca Corder’.

Mai haguera pensat amb el temps que porte a Ca Corder que estaríem tant de temps parats. Hem de adonar-nos que ens ve un temps de canvis i ens hem de recolzar uns amb els altres."

Dir-vos que molts ànims a tots i prompte estarem altra vegada servint-vos la cervesseta, que ja en tinc gana!"
Moltes gràcies Miguel.
 Un abraç.


ESPECIAL X ANIVERSARI, BLOG CRONISTA DE GATA, 26ena CONVIDADA (II etapa), SÍLVIA LEYDA FORNÉS: ARXIVERA MUNICIPAL. DONA AMB GRAN VITALITAT. ARA HA CREAT L'ARXIU DEL CONFINAMENT

20200430163429-composil-copia.jpg

A SÍLVIA LA DE L’ARXIU I LA BIBLIOTECA TOTS LA CONEIXEU. SÍLVIA LEYDA FORNÉS ÉS L’ARXIVERA MUNICIPAL, QUE COMPAGINA TASQUES A LA BIBLIOTECA. ELLA S’ENCARREGA DE CUSTODIAR LA DOCUMENTACIÓ DE LA HISTÒRIA LOCAL. UNA DONA AMB MOLTA VITALITAT I BONES IDEES. AUTORA DEL LLIBRE "GATA DE GORGOS I ELS SEUS ALCALDES 1900-2011" ARA HA CREAT L’ARXIU DEL CONFINAMENT. LI DONE LES GRÀCIES PER LA SEUA COL·LABORACIÓ.

ACÍ TENIU LA SEUA APORTACIÓ A L’ESPECIAL X ANIVERSARI DEL BLOG:

Hola Miguel!. Moltes gràcies per pensar en mi i per formar part de l’aniversari del teu blog, és un plaer poder participar.

Primerament felicitar-te per aquests 10 anys de blog transmetent històries,anècdotes, curiositats, notícies... del nostre poble i la nostra gent; encara que molts més són els anys que portes fent-ho des de tots els mitjans possibles.

Compartim el gust per la cultura, la nostra història i pels “papers vells”, tu com a Cronista de Gata i jo com a Arxivera Municipal hem creuat els nostres camins en moltes ocasions, recorde amb molta estima quan formàrem part del Grup d’edició i redacció del Butlletí d’InformacióMunicipal (BIM) amb Rosa Signes i Vicent Pedrós.

La meua tasca al capdavant de l’Arxiu Municipal va començar l’any 2005 i la compagine amb tasques a la Biblioteca Pública Municipal. L’Arxiu Municipal rep, conserva i serveix els documents a la mateixa administració i als ciutadans, sempre dins de la legislació vigent. Els objectius de l’Arxiu Municipal són, d’una banda, garantir la gestió municipal en conservar els seus expedients i d’altra, custodiar i apropar la història local facilitant la consulta del fons a la ciutadania.

Al llarg dels anys he realitzat algunes actuacions des de l’arxiu municipal encaminades a complir aquests objectius com la restauració del llibre més antic que conserva l’arxiu municipal anomenat “Libro padrón del lugar de Gata” de l’any 1837. També l’any 2011 es va publicar el llibre que vaig escriure des de l’arxiu “Gata de Gorgos i els seus alcaldes 1900-2011” , a més s’ha creat la sala de l’arxiu històric per poder custodiar i conservar la documentació històrica i poder-la consultar de la manera més idònia.

Abans de la situació actual, l’arxiu municipal estava immers en dos projectes, en un col·labore amb la regidoria de cultura per documentar i recuperar el treball de La llata i l’altre està relacionat amb À punt l’espai públic de comunicació valencià, ja en coneixereu més informació d’ell pròximament.

Esperem que aquests continuen endavant sense cap problema en quant tornem a la normalitat.L’estat d’alarma ens ha paralitzat a tots, però ha canviat les nostres formes de fer, decomunicar-nos, de viure... per això des de l’arxiu municipal crearé un ARXIU DEL CONFINAMENT per documentar aquest moment històric que ens ha tocat viure i facilitar la tasca de futurs estudis.

Aprofite aquesta oportunitat que m’has donat de treure el cap a la finestra del teu blog per demanar col·laboració: envieu a arxiu@gatadegorgos.org tot allò que considereu rellevant de conservar per mostrar als futurs veïns i veïnes de Gata com visquérem aquesta situació del Covid-19 al poble de Gata de Gorgos i deixem constància documental.

FEM HISTÒRIA DEL POBLE ENTRE TOTS. Moltes gràcies Miguel.

Silvia Leyda Fornés, Arxivera Municipal de l’Ajuntament de Gata de Gorgos



EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 19ena PREGUNTA. HUI, SOBRE LES CARNISSERIES I LA SEUA HISTÒRIA

20200430175236-nouestabliment-copia.jpg

Uns dels comerços de proximitat d’aquest confinament són les carnisseries del poble. A Gata són, fins i tot, centenàries. Per això hui ens interessem per les nostres tendes de carn i les tres parts de la pregunta 19 són faciletes:

19.1.- QUINA ÉS LA CARNISSERIA MÉS ANTIGA, OBERTA, DEL POBLE DE GATA?

19.2.- MOLTES CARNISSERIES DE GATA SÓN CENTENÀRIES?

19.3.- QUANTES CARNISSERIES TÉ GATA EN ACTIU?  

FONT: Fotos arxiu d’una carnisseria. 



Archivos

Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris