CRONISTA DE GATA DE GORGOS

Davant les pròximes festes de Pasqua, Diumenge i Dilluns i el pròxim segon diumenge i Sant Vicent, des d’alcaldia s’ha emés un ban per a tot el veïnat de Gata, alertant de les mesures que estan encara vigents pel COVID19 i que cal seguir en la tònica que tenim ara, cap contagi i cap malalt de COVID19 en actiu al nostre poble.

El ban de l’alcalde Josep F. Signes i Costa diu textualment: 

"Estimades gateres i gaters:

Com cada any tenim les festes de Pasqua molt a prop. I per això tota la Corporació vol desitjar-vos unes bones festes. Som conscients que no seran igual, les circumstàncies per les quals estem passant no són les mateixes, ja fa més d’un any, però això no deu llevar-nos l´il·lusió per viure-les. I molt especialment a la gent menuda i no tant que duu molt de temps esperant-les.

Volem tornar a demanar-vos que tingueu molta cura i no abaixeu la guàrdia i recordar-vos les següents mesures que cal complir. La salut de les persones ha d’estar sempre per davant de qualsevol altra cosa:

MESURES COVID-19 Fins al 12 d’abril:

- Hostaleria i restauració: taules de 4 persones, terrasses 100%, interior 30% fins a les 18h.

- Instal·lacions esportives i piscines al 30%.

- Oci educatiu: 10 persones.

- Espai públic: 4 persones i domicilis: unitat de convivència

- Comerç fins les 20 h.

- Perimetració: Limitació d’entrada i eixida de persones del territori de la Comunitat Valenciana.

- Limitacions nocturnes de 22h a 6h.

Si tens símptomes compatibles amb coronavirus has d’aïllar-te i romandre a casa, telefona al 900 300 555 o sol·licita cita amb el teu centre de salut a través de la web de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública o de l’App GVA CORONAVIRUS.

En bé de la convivència, gràcies a totes aquelles persones que col·laboreu!

L’alcalde. Josep F. Signes i Costa"

FONTS: Foto acondicionament estacionament paratge de la Rana i bàndol alcaldia, Ajuntament de Gata.

Els actes religiosos del Tríduum sant, de Dijous a Dissabte, estan celebrant-se a Gata amb tota la solemnitat que es mereixen i amb totes les mesures sanitàries i de distàncies que comporta el temps de la pandèmia del COVID19, millor que l’any passat i esperem que pitjor que l’any que ve. Sense llavatori de peus, ni la tradicional processó del Sant Soterrar, ni el via crucis camí de l’ermita, amb més misses per l’aforament i amb mascareta i distàncies que pertoquen.

A les tres misses del Sant Sopar de Dijous Sant van assistir nombrosos fidels a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Després de l’última missa es va procedir a la Reserva del Santíssim al Monument preparat davant l’altar del Cor de Jesús.

Hui Divendres Sant,a les 7.30 del matí, i dins de l’església, s’ha celebrat el Via Crucis, també amb molt assistència de fidels. L’acte tan tradicional ha resultat solemne. Cada estació era llegida per un representant dels diversos grups parroquials i s’ha recuperat la figura del TENEBRARI.

El sacerdot ha explicat el seu significat: un tenebrari és un candelabre de forma triangular amb quinze veles, disposades escalonadament, que anava apagant en el transcurs del Via Crucis una a una en cada estació del mateix. Ha qedat encesa la de dalt de tot que simbolitza a María, que no va abandonar mai a Jesús en les seues hores de tenebres. El tenebrari simbolitza el dia de la mort de Jesucrist en la Creu. Les quinze veles representen als onze deixebles, les tres Maries i la Verge María, es a dir, aquells que acompanyaren a Jesús el divendres sant.

Al llarg del dia es podrà acompanyar a Crist bé a l’església bé amb les 24 Hores Santes. Els més menuts i joves ho han fet al llarg del matí amb les seues catequistes i monitors, fent diverses activitats. Aquesta vesprada continuaran els actes religiosos del tríduum amb els Sants Oficis a les 17 hores.

FONTS: Significat, fotos i vídeo Parròquia de Gata.       

Hui, Divendres Sant, fa un dia preciós!!, podríem dir popularment. No hi ha boira ni terrera ni al cel i fa bon sol. A la ruta hem conegut alguns camins, muntanyes i inclús el llit del riu Gorgos voltejant sempre per Gata. Hui ha tocat ELS AMPLES, mig terme de Gata mig de Dénia, per allò de la cunya foral. Llogarets bonics i molta vegetació, sendes, bancals erms i algun que altre treballat. Caminant, caminant, hem descobert... 

Una de les rutes més visitades i estimades per la gent gatera, sobre tot en el temps de Pasqua és el paratge pròxim a Gata (1 km, aprox.) conegut com LA RANA. L’Ajuntament de Gata de Gorgos acaba de preparar i acondicionar l’aparcament per a poder passar un temps d’esbarjo al voltant d’aquest paratge, que ens descobreix un sistema de rec originari dels musulmans i monuments tant naturals com de la mà de l’home.

El conegut paratge de la Rana es pot trobar, per als que no el coneixen a la vore de la carretera que porta de Gata a Xàbia, just al costat de la rotonda d’entrada cap al poble gater. Si vens de Xàbia entraràs a la dreta i al contrari, si vens de la nacional a l’esquerra, baixant el camí que forma part de l’antiga carretera i part del camí cap a les Valls, que passa just pel mig del paratge.

A la dreta es veu el monumental eucaliptus, ara rodejat de valles i abonat per a poder recuperar-se poc a poc de l’incendi que va patir l’estiu passat. Les valles protegeixen de qualsevol caiguda d’una rama que puguera portar alguna desgràcia. L’eucaliptus, conegut popularment com "L’ARBRE DE LA RANA" és ja centenari i ha conegut no sols incendis, també nevades i temporals de vent i aigua.

* EUCALIPTUS, ARBRE MONUMENTAL (1915)

L’eucaliptus de La Rana és més que centenari. Té 106 anys de vida i supera els 30 metres d’altura. Les seues arrels beuen de tot el sistema de rec que baixa dels pous de més amunt. La seua soca abraça a quatre persones juntes. Quan el Doctor Moratal, metge i després batle de Gata, el va sembrar ho va fer junt amb un altre, que una tormenta de vent va destrossar.

Segons llegim al CATÀLEG D’ARBRES MONUMENTALS I SINGULARS DE LA COMUNITAT VALENCIANA, l’EUCALIPTUS CAMALDULENSIS DEHNH (Arbre de la Rana) de 106 anys té una altura de 37,25 metres, un perímetre de 6,12 metres i és de propietat pública amb un entorn protegit de 27,60 metres quadrats.

* EL LLAVADOR DE LA RANA, SEGONS MADOZ (1845-1850)

Del llavador, que ara sols li resten les arcades i tot el sistema d’aigua, ja parlaven els historiadors antics al seu pas per Gata. Un d’ells, Pascual Madoz parla d’ell en el seu "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar" (1845-1850) en el volum 8é. I diu: "Los vecinos se surten de la fuente llamada de la Rana, que dista de la población unos 10 minutos y tiene contiguo un lavadero de ropa cubierto".

Al costat de l’eucaliptus es troba les restes d’un llavador, que no té el sostre i que també han estat reacondicionades les cinc arcades que el conformaven i on s’ompli d’aigua degut a l’eixida brollant de la séquia soterrània.

Un barranquet comunica des de l’altra part on es pot veure un pou tapat per la seguretat del passejant, vianant i amant de les rutes i de les visites de les paratges. És el lloc adequat per a menjar-se el berenar de Pasqua, prendre la mona, per a jugar als jocs de Pasqua i més ara a l’aire lliure en temps de pandèmia.

Junt al pou hi ha un molí, que no té les pales que servien per a l’extracció d’aigua. Estava integrat en el sistema de rec del paratge de la Rana.

Comença la Vigília Pasqual. Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata. Vespra del Diumenge de Pasqua. Avanç de la solemne Vigília Pasqual, donat que a les 22 hores és el toc de queda. Ara a les 20 hores. Com vegeu, tot preparat amb Crist Resucitat i el ciri pasqual presidint l’altar.

Podeu seguir la missa a través del facebook de la parròquia. PUNXEU ACÍ.

FONT: Foto Vero Vives.

Seguisc presentant-vos alguns dels paratges més típics del terme de Gata, per a l’esbarjo d’aquestes Pasqües, sempre amb coneixement, distàncies, mascareta i tot el que siga necesari, per a poder frenar la pandèmia del COVID19.

Hui ens dirigim al paratge de LA FONT DE LA MATA. Per arribar-hi eixirem dels quatre cantons que formen els carrers Costera del Grup Escolar i Sant Josep, passarem pel costat de l’olivera centenària i les escoles d’infantil i seguirem camí asfaltat endins. Entre pinades i sinuosa carretereta viatjarem uns tres kilòmetres.

Podem deixar el cotxe, si anem amb ell, a la raconada que fa el dit "Poet del Tio Mariano". Al respecte cal dir que una senyal de prohibició de més de quaranta per hora ens recorda que és carretera estreta i amb moviments de persones.

Després, a peu, recorrerem uns quatre-cents metres per a trobar-nos de repent a un mon passat, a una estància ja caiguda pel temps i l’oblit, la "Casa dels Xaparrundos".

Un vell aljub ben conservat i amb característiques especials, ens presenta la casa, amb sols les parets en peu. Del segle XIX daten aquestes construccions. Pel costat accedirem a la baixada de formigó que ens portarà al racó que conformen la MATA, el pou de la font, i els esberaudors d’altra època dels animals, amb una canalització àrab que porta l’aigua d’excés a una basseta més avall.

Anem a saber més d’aquests elements que miren cap al Pla dels Gorgos, que escolten el soroll dels vehicles que passen per l’autopista. 

* LA MATA: 

Dins del catàleg d’arbres monumentals de la Comunitat Valenciana que consultem trobem a la Mata ("Pistacia lentiscus"), un llestiscle que té la soca incrustada entre roques i que li dona un aspecte molt característic. Té uns 360 anys aproximadament, segons el catàleg, però podrien ser uns 600, de quatre metres d’altura i un perímetre de 2,75 metres, sent 11 metres la copa. La propietat és pública.

* LA FONT:

Entre la gran quantitat de fauna i flora, trobem una font que està dins d’un pou. Es pot baixar sis graons fins al pou d’aigua soterrani, que està protegit per una porta de ferro. Es nota que va ser construit pels àrabs per a l’aprofitament de l’aigua. Al lloc hi ha també algunes pedres tallades de gran tamany en les quals podien beure els animals que anaven de pas o pasturaven per allí, fent d’esbeurador. Les pedres poden inclús servir de taula. El llogaret és sempre molt visitat. A l’última visita, i no era Pasqua, vaig contar en tot el trajecte i allí al paratge mateixi fins a trenta persones caminant, de ruta, amb bicicleta de muntanya, fent ruteta.

La tercera ruta que vos presente hui, encara celebrant el segon dia de Pasqua no té massa complicacions ni distàncies. Sense eixir del poble a una i altra vorera del riu Gorgos, podem fer un passeig pels tres parcs i a més pujar fins a dalt de les Coves Roges. Entre mig, bancs i màrgens per a fer una parada. Entre la natura, els parcs sostenen el terreny i donen vida a aquestes zones.

Si ens parem al carrer Penyó i mirem cap amunt, a l’esquerra comencem el Parc del Raval. Primer entrarem al raconet que fa la canalització del Barranquet de les Moreres, el que ve de Boleries avall, travessa cases i s’aboca al riu. L’orígen morisc de la zona es pot veure a simple vista. I descobrim la primera de les escultres a l’aire lliure. Ametles i anous de pedra penjats sobre la roca.

Anem avant per baix de les cases del Raval, en concret del carrer Tetuà i arribem a la confluència dels carrer de Bisserot i Parres. Allí abans un llavador, però en silenci el van fer desaparéixer. Seria interessant que una placa ho recordara per a tots els visitants.

PASSEIG DE LES COVES ROGES

Iniciem en eixe punt el Passeig de les Coves Roges, una passarel·la que bordeja margallons i altres plantes a la vora del riu i va pujant tenint sempre a la vista les Coves Roges, on s’amagen pintures prehistòriques i s’anomenen així pel colorit rogenc que agafen.

I després tornem cap al centre de la nostra ruta, podem passar pels carrers del Raval o retornar pel mateix lloc. I entrem a la part dreta del carrer Penyó. A meitat tenim la baixada al Parc de la Font del Ri8u, que s’esten paral·lel al carrer Teulada i bordeja el riu. Un parc infantil reacondicionat fa tres anys, garrofers, tota classe de vegetació i tornem a veure les escultures a l’aire lliure: pedra, marbre i simbologia.

Per dins del riu mateix, aprofitant el pas de formigó, passarem al tercer parc, el del nou vial, el que des del 3 de març de 2018 porta el nom de "Alcalde Ferrandis", encara que pocs l’anomenen així. Ací trobarem restes d’un corral, el de Catxapa, incrustat entre tot el parc. També restes de màrgens de sequers de pansa de sol, s’entreveuen. La vegetació autòctona està sempre present.

El món del futbol femení està cada vegada més intentant escalar llocs en el desequilibri que hi ha entre les xicones i xics futbolistes. Moltes joves voldrien jugar al futbol, però al seu poble com és el cas de Gata no hi ha grup ni secció de dones, tal vegada no dona per a fer un equip, i tener que marxar fora. 

A Dénia tenim la prova. Allí, al grup del F.B. Dénia cadet-infantil valenta, juguen dos xicones gateres Neus Espasa Monfort i Lídia Mulet Pedro, que de menudes ja es fixaven en els jugadors del Gorgos CF, els del seu poble, i sobretot en els seus pares que van ser jugadors de l’equip gater. Elles volgueren haver pogut jugar ací. Neus va jugar a Gata, amb els xics, dels 5 fins els 11 anys. 

Al F.B. Dénia cadet-infantil femení, que entrena David Prats, Neus juga de central i Lídia de lateral esquerre. Junt a les seues companyes d’equip estan en un lloc tranquil de la classificació. Estan amb dotze equips més al grup sisé i amb un partit menys. Són quartes i tenen 19 punts: 8 partits jugats, dels quals han guanyat 6, han empatat 1 i han perdut 1.

Neus té inclús un gol marcat aquesta lliga dels 51 gols a favor; els han marcat 11 gols en contra. A més l’últim partit van guanyar per golejada, 7-1. També recordem el 6-0 al camp del Rodat, només reprendre la lliga després de les restriccions COVID19, que van golejar i van gaudir de la golejada. La golejada major de les xicones denieres...i també gateres va ser la d’estrena amb un 11-0 front al At. Benidorm A; a la segona van empatar a Elx, 4-4. És el partit del que més orgulloses estan, perquè l’Elx està invicte, ha guanyat tots els partits, sols ha empatat contra elles. El FB Dénia sols va perdre contra el Costa City A per 4-3 a novembre, la resta tot victòries.  

Els desitjem tota la sort del món a Neus i Lídia en el difícil món del futbol femení i de desitjar seria que tots els clubs que tenen equips masculins també pogueren tindre una secció de dones. I com deia un dels pares acabant el partit que reprenia la lliga: "A seguir xiques teniu un gran futur".

Diumenge que ve, dia 11 pel matí, el Dénia anirà a Aspe. Serà ja la jornada onzena. Estarem pendents de Neus, Lídia i les seues companyes.

FONTS: Informació FFCV. // Fotos Amparo Monfort i Llorenç Molina.

Pepa Leyda Salvá va nàixer en 1963 a Gata de Gorgos. LLADRE DE SECRETS és el seu primer llibre i una òpera prima. L’autora, filla de pares treballadors, narra les seues vivències i experiències en un poble de la Marina Alta com és Gata. I en una època de trànsit des del temps rural a l’industrial.

Al llibre, les anèdotes personals es trenen amb les històries del poble, amb molt bon humor i tendresa, que demostra l’amor que té l’autora pel seu poble. Històries reals, que tenen un trasfons, el trasbal que li suposa la detecció d’un càncer de pulmó quan tenia 53 anys, contra el que lluita dia a dia, sense perdre mai l’ànim i les ganes de viure a vida plena.

LLADRE DE SECRETS té una portada molt singular i explícita. Tres grans amigues des de la infantesa disfressades a les festes del poble. El llibre està dedicat a tots "els que m’han estimat: amics, amigues, i la meua família" com diu Pepa Leyda. L’editorial és Neopatria. A les llibreries de Gata el podeu trobar i paga la pena conéixer les seues vivències, que són reals. Ressenyar i destacar que l’autora ha volgut que els beneficis de la seua venda són per a la investigació del càncer, concretament a l’INCLIVA (Institut d’Investigació Sanitària).

Podeu escoltar a Pepa a l’entrevista que Radio La Veu d’Ondara li va fer el passat 12 de març, PUNXEU ACÍ. També podeu accedir al seu blog personal: El bloc de Pepa Leyda i Salvà, Tot plantant-li cara al càncer: PUNXEU ACÍ.

Copie un extracte del que diu Pepa a la contraportada del llibre: "...Quan tenia 15 anys mor son pare de càncer, sent un gran sotrac en la seua vida. Als 24 anys es casa, dos anys després té la seua primera filla, compatibilitza les tasques de mare i secretària de la C.A.S., als 32 anys té la segona filla. Estudia auxiliar d’enfermeria, que va practicar a un hospital...". Segueix dient que el càncer i la seua detecció "...és l’esperó per a escriure aquest llibre..."

* Si voleu assistir a alguna presentació del llibre, al Casal Cultural Jaume I de Pedreguer, el divendres 23 d'abril, a les 19:30 hores es presentarà "Lladre de secrets".

FONT: Foto de la portada del llibre aportada per l’autora. // Fotos de Pepa, composició.     

Parlar de Jaume Serra Ferrer "Corcat" al món del futbol gater i comarcal és parlar d’un jove treballador del baló, de voler al seu Gorgos C.F. del que va ser bon jugador, bon entrenador i del que hui és vicepresident "oficialment" -com diu ell-, i als equips que ha entrenat. Al respecte de la vicepresidència del Gorgos C.F. Jaume diu: "els meus companys de directiva m’han recolzat des del minut zero per a que visquera esta bonica experiència, però al mateix temps m’han demanat que continue amb el carrec de vicepresident". Jaume ha tingut la sort de ser entrenador i jugador en totes les categories del club gater, del Gorgos CF i amb Pere Noguera, amb el que hui està al Dénia, els dos van estar junts al primer equip del Gorgos el primer any que va estar a Primera regional quedant sisés i fent bona campanya, amb un futbol molt atractiu.

Parlar del jove jugador Mario Feliu Ribes és parlar d’un xicon que toca molt bé el baló i que ja destacava a les categories inferiors al seu poble, Gata, i des de la categoria cadet que està al Dénia.

Els dos estan ara al C.D. DÉNIA al juvenil nacional, que lluita ara per la permanència al Grup VIII-A. Jaume és segón entrenador i Mario és jugador de camp. Jaume està junt al que va ser coordinador de l’escola de Gata, quan van pujar els juvenils de categoria, Pere Noguera.

Pel que fa a l’equip de Jaume i Mario, el Juvenil del C.D. Dénia, dir que acabats els primers 22 partits per a l’ascens, ara jugaran per la permanència a partir de diumenge dia 11 d’abril. El primer partit serà a casa contra l’Alboraia. Fins el 22 de maig competiran amb equips de la talla del Paterna, Alboraia, Don Bosco, Intangco, Tavernes Blanques, Celtic Elche "A", San Marcelino, Dragon Force, Torre Levante, Hércules o Atletico Benidorm.

Desitgem sort als gaters Jaume i Mario en el seu lloc al C.D. Dénia nacional juvenil.  

FONTS: Informació FFCV i Jaume Serra. Foto dels dos aportada per Jaume Serra.

Mal assumpte. Un actiu més a Gata. No es pot baixar la guàrdia. El COVID19 torna al poble després de quasi un mes sense casos. L’última vegada que teníem 1 actiu va ser el 12 de març i des del 16 de març estavem a zero. Lògicament puja la incidència a 16,53 casos per cent-mil habitants (de una població de 6.049 habitants que té Gata). Les últimes dades de la situació del monitoratge de la Conselleria de Sanitat així ho testimonia. Acumula Gata un total de 292 afectats pel COVID19. Per tant, seguim en alerta, no baixem la guàrdia, no ens cansem d'insistir.

Just quan la comarca registra els menors casos d’actius nous (sols 10, un d’ells el de Gata) i cap defunció, Gata torna a registrar-ne un. Insistència: anem alerta.

LLEUGERS CANVIS, A PARTIR DEL 12

Són lleugers els canvis que la Generalitat Valenciana adoptarà a les Mesures COVID19. Es prorroguen la majoria de mesures amb xicotetes novetats: 

- 2 nuclis de convivència en espais privats.

- 6 persones en espais públics i també a l’hosteleria (taules de sis).

- Permís per a visitar en les residències de immunitzats.

- Entraran en vigor del 12 al 25 d’abril, al menys.

PAVELLÓ COBERT PER A LA VACUNACIÓ MASSIVA

Segons informa l’Ajuntament de Gata de Gorgos, a través de les xarxes socials, "el comissionat de la Conselleria de Sanitat, Juan Puig, juntament amb la coordinació del Centre de Salut, el regidor de Sanitat, Joanvi Vallés i l’alcalde, Josep Signes van visitar ahir les instal·lacions del pavelló cobert de Gata, l’espai que ha oferit l’Ajuntament per a iniciar la vacunació massiva entre la població. Els espais de vacunació han d’estar situats prop als nuclis de població i han de ser accessibles mitjançant vehicles així com reunir les condicions adequades per establir els circuits d’entrada i eixida, característiques que reuneix el pavelló d’esports. Encara que no s’ha especificat una data d’inici concreta, vos recordem que és molt important que les dades de contacte estiguen actualitzades en el SIP, sobretot el número de telèfon, per a facilitar la citació".

Quasi sempre cau per Pasqua o de Pasqua a Sant Vicent. Hui és 10 d’abril, dissabte entre Diumenge Pasqua i l’Ocata i Sant Vicent. Estem de festa al blog, perquè celebrem el XI aniversari. Onze anys, dels quals dos són "anormals" i com ja deia l’any passat tal dia com hui i a causa del COVID19 que encara tenim, és una celebració anormal. També deia fa un any: "la pandèmia general mundial del COVID-19 ho ha trasbalat tot. Però els dies corren i esperem eixir, que ens eixirem, d’esta.". Ara amb les vacunes ja estem més a prop del final del túnel.

Mentre seguim sumant al blog, ja són onze anys de blog i cal estar molt agraït a tots els veïns de Gata, primer, i als que seguiu el blog de la resta de comarca, estat o món, després. Aquell primer 10 d’abril per l’any 2010 era el segon Diumenge de Pasqua, enguany cau just un dia abans.

Seguiré portant a través de les xarxes socials, del blog, la vida i història gatera, s’ho mereixen els nostres avantpassats i s’ho mereixeu vosaltres també.  

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTES I TOTS...I A SEGUIR FENT POBLE, FENT VIDA.

El refranyer està ple de referències a la pluja pel que fa al mes d’abril i es confirma molts anys. Aquests primers dies d’abril han sigut de nuvolades, ruixats i també de cel ras amb caloreta. Hui, ha plogut des de la matinada i segueix amb poca quantitat plovent. Un total de 9,6 litres s’han mesurat a l’estació de Inforatge que té l’Ajuntament fins les 12:05 del migdia. En total, portem al mes d’abril 13,6 litres i a l’any 216,20, segons la mateixa informació.

Però...plourà més?. s’obriran clarianes a la vesprada, com pareix?. Demà, octava de Pasqua i el dia Sant Vicent, farà dies bons?. Tot són incognites i en aquests temps de pandèmia, del COVID19, encara més.

Mentre, el camp segueix el seu cicle i els ceps, malgrat a anar poc a poc, ja trauen les primeres fulletes i comencen a formar els raïms. Els arbres broten i les hortalisses comencen la seu tasca. És la primavera.

FONT: Foto Antonio Monfort de cara al Montgó, ahir 9-4-2021.     

Per la seua importància dins del capítol fester gater, malgrat a no ser temps de festes a causa de la pandèmia COVID19, i pensant en futures festes patronals, us pose l’enllaç a la publicació ja definitiva d’ahir divendres 9 d’abril del Butlletí Oficial de la Província (BOP), una vegada passat el termini d’exposició al públic i no haver-se presentat reclamacions durant aquest temps. Abans s’havia aprovat provisionalment per acord plenari el 26 de gener  de 2021. És la modificació del

REGLAMENT DE LES FESTES PATRONALS DEL SANTÍSSIM CRIST DE GATA DE GORGOS

De forma esquemàtica, aixina és el Reglament, que té 7 capítols i 47 articles i que podeu llegir per complet, per la seua llargària, PUNXANT DALT AL TITULAR.

CAPÍTOL A.- CELEBRACIÓ I ACTES

CAPÍTOL B.- DISPOSICIONS GENERALS DE LA COMISSIÓ DE FESTES

DELS REPRESENTANTS DE LES FESTES

LLIBRE DE FESTES

AUTORITZACIONS ADMINISTRATIVES

ACTES PIROTÈCNICS

ELS FESTEJOS TAURINS

EL PROTOCOL EN ELS ACTES RELIGIOSOS

ORDE DE LES DESFILADES CÍVIQUES I PROCESSÓ.

INDUMENTÀRIA EN LA FESTA

CAPÍTOL C.- ALTRES DISPOSICIONS

CAPÍTOL D.- LA VIA PÚBLICA.

CAPÍTOL E.- CONDICIONS D’OBERTURA DE LOCALS DE PENYES EN LES FESTES.

CAPÍTOL F. - COBERTERIA REUTILITZABLE

CAPÍTOL G.- RÈGIM DISCIPLINARI. 

DISPOSICIÓ FINAL: Aquest Reglament entrarà en vigor després de la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província, o siga a partir de hui.

FONT: Ajuntament de Gata, Plenari, BOP Alacant.

Hui, 10 d’abril, ha complit 101 anys l’altra centenària de Gata en vida, MARÍA MONFORT COSTA, també coneguda com María Bisserot. A la residència on conviu han estat hui d’aniversari. Un pastel i el número 101 dels anys que té ja María han donat testimoni del fet. Recollim les paraules del seu nét Juan Pablo Signes, que comenta al seu facebook: "Una dona sempre plena d’alegría i sempre disposta pels demés, de segur que no haguera volgut viure tant si hagués sabut que l’Alzheimer ocuparía la seua consciencia."

MARÍA MONFORT COSTA més coneguda com María Bisserot, va nàixer el 10 d’abril de 1920. Ès veïna del carrer Xaló. Es diu de Bisserot perquè tant ella com les germanes van nàixer a aquella partida entre Gata i Jesús Pobre. De generacions longeves, sa mare ja va viure quasi cent anys, apenes li van faltar uns dies per a complir el segle. Recorde que vaig publicar sobre ella al diari Información d’Alacant la notícia, era a finals de gener de 1989. Ací vos deixe la referència que faig al Diari gater de 33 anys (1987-2020). PUNXEU. 

María ha tingut tres fills i quatre néts. Amb María són dos les centenàries que registra el carrer Xaló. Cal recordar que Gata ara mateix té dos en vida. Sempre ha sigut un poble de centenàries. Cronològicament, el passat dia 1 de febrer va fer 102 anys de vida VICENTA SIGNES CASANOVA, també del carrer Xaló. 

Des del blog felicite a María i la seua família. Agraïment al seu nét Juan Pablo per la informació i les fotos.

FONT: Foto de María al seu 101 aniversari. Autor, Juan Pablo Signes.  

Hui és SANT VICENT FERRER a la Comunitat Valenciana. A TOTS ELS VICENTS I VICENTES, als que tenen el nom simple i compost, a tots els pobles que festejen al sant taumaturg valencià, en especial al poble veí de TEULADA, que celebra hui la FESTA MAJOR...encara que molt limitada per la pandèmia i amb No-FESTES PATRONALS, a tots que passeu molt bon dia, malgrat a ser laborable en Gata, i recordeu que Sant Vicent predicava en valencià en aquell temps, a principis del segle XV.

Abans, no fa massa temps, es tancava la Pasqua d’eixides al camp tal dia com hui, es festejava els molts Vicents i Vicentes que hi ha pel poble i algun any va ser fins i tot festa local. Els xiquets i joves acaben les seues vacances escolars. Ara és dia laborable i a l’església sols es fa la missa de 12 i en valencià, per recordar al sant, els seus sermons i els seus miracles. 

Gata té dos llocs on mirar hui per a veure al sant patró valencià. Si mirem l’altar major, al costat esquerre del titular de la parròquia Sant Miquel, hi ha una pintura de SANT VICENT FERRER, feta pel pintor Salvador Gil d’Ondara. A l’altre costat està una pintura de la Verge dels Desemparats.

Un altre lloc és el carrer que porta el seu nom, Sant Vicent, que està a les Alcolaies. La llumeta estarà hui encesa tot el dia. Hui és la seua festa. Un "santet" a la part dreta ens recorda que hui és la festa del patró de l’església valenciana.

Si llegim el Llibre de comptes i culte de fàbrica que conserva l’Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, trobem dues dates d’abans de la guerra referents a Sant Vicent Ferrer, que ens indica que tenia a l’església imatge i altar propis. L’any 1932 està referenciat un òbol per les sacres (tablilles que es posaven a l’altar per a que el sacerdot llegira cómodament algunes oracions i altres parts de la missa, sense recurrir al Missal. Es posaven en mig i als costats de l’altar) de l’altar de Sant Vicent de 15 pessetes. L’any 1935 per a millorar el frontal de l’altar de Sant Vicent Ferrer es van pagar 210 pessetes.

Abans també, molt abans, a la Vuitena de la Pasqua i per Sant Vicent, els dos dies seguits, es feia l’antic costum religiós del COMBREGAR DELS MALALTS. A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La comitiva la formaven els portadors del palis i el senyor rector que portava el copó amb les hosties de la Comunió per als malaltets. Històricament, el fet de combregar apareix ja a les Cròniques de Ramon Muntaner. Els diccionaris ens diuen que el "Combregar general" era la processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l’eixir al carrer.

Finalment, per Sant Vicent als anys 40 del segle passat un grup de joves va plantar una falla i es van vestir de fallers i falleres. Pareixia que feien falles tots els anys.  

FONTS: Arxiu blog / Arxiu Parroquia, Llibre de Culte i Fàbrica. 

Seguisc dient com l’últim articulet "Mal assumpte". No és un, ara ja són dos casos actius de COVID els que té Gata. No en tenien un parell de casos actius des del 9 de març, fa més d’un mes. Lògicament puja ara el doble que l’última vegada la incidència i ho fa a 33,06 casos per cent-mil habitants (de una població de 6.049 habitants que té Gata). La situació actualitzada de la Conselleria de Sanitat ho publica. No podem ni devem baixar la guàrdia.

ALGUNS CANVIS, DES DEL DIA 12 I FINS EL 25, EN PRINCIPI

El més destacable dels xicotets canvis:

La G.V amplia a 6 persones les reunions en exteriors i en l’hostaleria. Es poden juntar dos grups de convivència en un mateix domicili. Es manté el confinament perimetral de la Comunidad Valenciana, la limitació de movilitat nocturna a partir de les 22 hores i el comerç obert fins les 20 hores. Això encara fins el 25 d’abril, al menys.

Les terrasses de bars i restaurants podran seguir al 100 per cent de la seua capacitat, mentre que l’interior l’aforament serà fins el 30 %. L’horari segueix mantenint-se fins les 18 hores.

L’ANY PASSAT PER ARA...AL BLOG

Acabava el Joc de la Història de Gata i continuaven els articles dels convidats especials pel X aniversari del blog. (Per a repassar totes aquelles publicacions, podeu fer-ho buscant a la barra lateral el mes d’abril de 2020). 

És ja molt coneguda la imatge de davant l’Ajuntament del dia que va esclatar la Segona República a Espanya. Aquell 14 d’abril de 1931, fa just hui 90 anys. A la série de "Fotografies antigues (Gata en el record)" número 212, del 12 de febrer de 2011, publicava aquella fotografia feta des de l’últim balcó del carrer La Bassa, que dies després va passar a dir-se carrer Blasco Ibáñez. La foto originàriament la va facilitar Vicent Signes Monfort, que seria de son pare. A l’Ajuntament amb la façana encara de rajoles es va alçar la bandera tricolor republicana. La banda de música i molts gaters, com vegeu a la imatge, omplien de gom a gom el carrer. Era el dia14 d’abril. El fotògraf estava allí i capturà el moment. Hui 90 anys després la tornem a recordar.

També ens fixem en alguns canvis del moment republicà de cinc anys que anava a viure’s, tant a nivell polític com de nomenament de carrers.

Dos dies després del que estem recordant, el 16 d’abril de 1931, va acabar el mandat municipal de l’alcalde VICENTE MULET MONFORT, que havia estat al càrrec des del 26 de febrer de l’any anterior. Abans no es deia legislatura sino Directori Militar. Dos mesos va durar el següent alcalde JOSÉ ESPASA MULET, des del 17-4-1931 al 4-6-1931. Fou rellevat del seu càrrec per les eleccions municipals, celebrades en el terme municipal de Gata, el 31 de maig de 1931. Durant aquest període polític pertanyent encara al Directori Militar, la Corporació augmentà de regidors, passant de tindre 9 a tindre 12 regidors. L’últim alcalde republicà va ser JULIÁN MONFORT LEYDA del 5 de juny del 31 fins al 6 de març de 1936, quan va ser cesat i suspés del seu càrrec.

CANVI DE DENOMINACIÓ DE CARRERS

L’arribada de la II República va portar conseqüentment el canvi de denominació de carrers. Ho portava la situació política. Per exemple, a proposta del regidor Miguel Pedrós Mulet s’acordava substituir el nom i rotular el carrer nomenat de PRIMO DE RIVERA per FERMÍN Y GALÁN; el nomenat carrer LA BASSA, que hui torna a dir-se així-per la de BLASCO IBÁÑEZ. 

El plenari de l’Ajuntament també va aprovar adquirir una bandera republicana tricolor per a la Casa Consistorial i una placa DON FERMÍN GALÁN i la de D.VICENTE BLASCO IBAÑEZ ( 1 ), aquesta última amb tota solemnitat i amb assistència de la Corporació municipal en ple i la Banda de música del poble, a les 10 del matí. S’especificà que la placa D.FERMÍN GALÁN fora la placa: D.FERMÍN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ ( 2 ).

( 1 ) Pel que fa al carrer Blasco Ibáñez, el diumenge 20 de juny de 1931, el diari "El pueblo" (periòdic republicà de València) va publicar un articulet del corresponsal de Gata, que aleshores era E. Mulet Redal, detallant amb tota precissió com va ser l’acte republicà. Llegim el titular d’aquell dia 20 de juny de 1931: "Gata de Gorgos. Rotulación de una calle con el nombre de Blasco Ibáñez". Deia el corresponsal que es rotulava "la actual calle La Balsa" i dedicaven "una de las calles más importantes al ilustre escritor valenciano y padre de los Republicanos de Valencia". Deia la notícia que al dia següent l’escriptor seria "vitoreado" i "acogido el nuevo nombre de la calle, tanto por los que en ella tienen su morada como por los demás habitantes del pueblo, con singular entusiasmo". El dia 27 de juny d’aquell any tornava el mateix diari a fer una completa crònica de la inauguració. Coneixem els detalls gràcies a V. Mulet Redal. Eren les deu del matí. La bandera tricolor i la banda de música envoltaven el lloc on anava a descobrir-se la placa. Les autoritats estaven al balcó presidencial. Parlà primer l’alcalde Julian Monfort, qui instà al poble que es recordara aquell dia. Va elogiar a l’escriptor valencià, estava "emocionado sumamente" i després va parlar el metge del poble, Don Luis García Signes, qui relatà la vida i obres de Blasco Ibáñez. Va dir que el fill o algú de tracte amb l’escriptor haguera narrat "lo grande que es el nombre de Blasco Ibáñez". A l’himne de Riego es va descobrir la làpida i després la banda va interpretar l’Himne regional. La comitiva va arribar fins el cantó on estava la placa de l’altres republicans Galán y García Hernández "y en memoria de éstos se pidió un minuto de silencio". Acaba l’article Mulet dient: "Así homenajeó el pueblo republicano de Gata a los mártires de la libertad..."

( 2) Els dos eren capitans, Fermín Galán i Ángel García Hernández.

CONTRADICCIÓ DE NOTÍCIES

Tota aquesta informació de primera mà del cronista E. Mulet Redal es contradix amb l’article que el diari Información d’Alacant publicava fa cinc anys, el 24 de març, sota el títol: "Republicanos de Gata arrancaron en 1931 la placa de Alfonso XIII" i que diu textualment: "La todavía calle José Antonio ha cambiado de nombre según soplara el viento de la historia. Fue Camí de la Venta (había una posada) y luego Carrer Major. En 1924, se le puso calle Alfonso XIII. Días antes de las elecciones de 1931, las de la proclamación de la II República, unos jóvenes republicanos de Gata arrancaron la placa. Acabaron arrestados. Luego la calle se llamó Diputado Gerónimo Gomáriz. Después de la Guerra Civil, ya recibió el nombre de José Antonio. Y hasta ahora. Muchos vecinos han bromeado con ponerle «Carrer Pepe Toni»."

L’única explicació seria que el nom de Diputado Gerónimo Gomáriz durara ben poc, d’abril a juny, perquè el diari que explica la col·locació de la placa i nom de Blasco Ibáñez és del 20 de juny. A més, el corresponsal deia "actual calle la Balsa" i no Alfonso XIII. No pareix que estiga parlant de Gata encara que sí que coincideix amb el nom posterior de després de guerra, carrer José Antonio. També parla l’articlñe de "Camí de la Venta (había una posada)", supose es referirà a l’Hostal de San Miguel que hi havia al començament del carrer.

MÉS CANVIS DE CARRERS...

No acabaven ahí els canvis de nomenació de carrers a la II República. Així, al plenari de 31 d’octubre de 1935 es va acordar en aquest període de temps rotular els carrers amb els noms següents: 

Palmeral Alto: Madrid; Palmeral Bajo: Sargento Vázquez; Plaza de la República: Plaza de la República; Estación: Ángel Pestaña; continuació de Galán y García Hernández: Calle del Comercio; Duquesa de Almodóvar: Calle del Alcalde José Ferrándiz; Padre Mulet: Sargento Fabra; Calvario -hui Signes-: La Pasionaria; Obispo Cervera: Francisco Alcaso; Teulada: Nicolás Salmerón; Doctor Gómez Ferrer: Pablo Iglesias; Plaza del Mercado -hui Plaça Nova-: Plaza Durruti; Calle Nueva: Calle de la Revolución.

Al plenari del 17 de novembre de 1936 hi ha més canvis de denominació de carrers: Peñón: 1 de Mayo; Colaes, hui Costera del Grup Escolar: Avda. de Largo Caballero; Sol: 17 de Julio; Luna: 14 de Abril; Estación: Pi y Margall; Padre Mulet: Ángel Pestaña; Plaza Hostal: Sargento Fabra; Moreras: Pedro Esteve; Biserot: Lenin; San Antonio: León Tolstoi; Parras: Libertad y Fraternidad.

QUÈ PASSAVA MÉS PER GATA...

Es proclamava la Segona República, que abocaria a l’Estat espanyol a la Guerra Civil. El poble de Gata tenia, aleshores, 4.273 habitants. S’havia pogut arribar amb eixa xifra a dotze regidors a l’Ajuntament (alcalde, dos tinents alcalde i nou regidors). Durant eixe temps a Gata, veïns voluntaris portaven terra per aplanar el solar on anava a construir-se a l’any següent el primer cementeri municipal. Al poble s’estudiava la donació de solars per part dels veïns per a fer la Plaça del Mercat. Tant el solar per al nou Grup escolar com el pont d’Alcolaes estaven a punt de ser realitat. La parròquia la regentava el rector Don Alejo Sendra Tarrazó. Tan sols feia deu mesos que estava. Havia arribat el 15 de juny de 1930.

FONTS: Arxiu Municipal, Llibres de Plens Municipals, Ajuntament de Gata. // Arxius blog 14-4-2011 i 7-6-2013. // Informació i reproducció, diari "El pueblo: diario republicano de Valencia" 20 i 27 de juny de 1931. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (BVPH), Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. // diari Información, 24-3-2016.// Foto originàriament facilitada per Vicent Signes Monfort.

El nou Centre de dia i Centre Especialitzat d’Atenció al major (CEAM) de Gata està més prop de ser una realitat ja que s’ha inclós dins el Pla Convivint de la Generalitat Valenciana, un pla d’infraestructures per a millorar el sistema públic de serveis socials.

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, van presentar ahir dijous CONVIVINT, el Pla d’Infraestructures de Serveis Socials 2021-2025, que contempla la construcció del centre de Gata, a més d’altres infraestructures a la Marina Alta.

La nova infraestructura de Gata, distribuïda en dos plantes i sótano, comptarà amb diversos serveis com sales d’estar, aules taller, menjador i cuina, servei mèdic, d’infermeria i de podologia, biblioteca i sala de lectura, cafeteria, vestuaris, aula d’informàtica,…així com zona d’aparcament pròpia. El Centre de dia, que es construirà a la parcel·la municipal al costat del Centre de Salut,  tindrà capacitat per a 72 persones.

Segons el projecte bàsic que Gata ja ha presentat a Conselleria, l’edifici es distribueix en planta en forma de H. S’organitza en dues bandes longitudinals amb orientació est-oest separades per un pati intermedi, a manera d’espai verd obert que permet la ventilació creuada. En la part central se situa l’accés principal i l’àrea de recepció. Tota la seua distribució permet una relació visual dels usuaris amb el cel i arbrat exterior que humanitza l’espai i fa de l’edifici un espai ple de vida.

La premsa comarcal es va fer ressó ahir i també hui de la important notícia per a Gata. Al comarcal digital de MARINA PLAZA podem llegir: "Gata rep l’impuls definitiu per a la creació de l’anhelat centre de dia per a gent major". LLEGIU ACÍ.

FONT: Maqueta del futur Centre de Dia de Gata, Informació, Ajuntament de Gata.

Cap a les 9 del matí s’ha declarat un incendi a una balconada d’un segon pis d’un bloc de pissos del carrer Ciprer, que també ha afectat a la resta de balcons, sobre tot al tercer i quart pis com es veu en les imatges i vídeos que s’han pujat a les xarxes socials.

Des de Protecció Civil de Gata de Gorgos apuntaven per les xarxes socials: "La ràpida actuació de la Policia Local i els bombers ha fet que no tinguem que lamentar cap dany personal als residents de la vivenda afectada ni a l’edifici en general.

Un gran ensurt, molta expectació, però gràcies a Déu sols hi ha que lamentar danys materials per la façana i les balconades.

A mitjan matí, segons em comunicava amb una segona nota Protecció Civil, els bombers ja s’havien retirat i per precaució i treballar millor s’havien retirat els cotxes d’eixe costat de carrer i els bombers havien revisat l’estructura i no està danyada. 

Ací teniu el vídeo de PROTECCIÓ CIVIL: PUNXEU.

FONTS: Protecció Civil, informació i vídeo. // Fotos pujades al facebook.

(( PODEU ESCOLTAR TOTA L’ENTREVISTA DE À PUNT RÀDIO AL SEGÜENT ENLLAÇ: PUNXEU ACÍ I PODEU VEURE A XIMO ROVIRA ENTREVISTANT A VICENTE BERENGUER A LEVANTE TV:  PUNXEU ACÍ ))

El missioner teuladí VICENTE BERENGUER LLOPIS (Teulada, 1937), que ara està a una residència de mongetes a València i que és fill adoptiu de Gata de Gorgos (nomenat per l’Ajuntament el 24 de novembre de 2020) ha sigut aquest matí, de 11 a 13 hores, el protagonista principal del programa de àpunt ràdio "El dia à punt" que edita i presenta Òscar Martínez. Martínez ha conversat amb ell, ha parlat de la seua tasca a Moçambic, inclús s’ha entrevistat amb persones relacionades amb el reconegut missioner, entre altres a Lídia, una moçambiquenya que ara viu a Gata.

També ha parlat l’autora del llibre que conta la vida del missioner "El árbol de los secretos" Puri Naya. Vicente Berenguer ha nomenat "Amics del Tercer Món" i el TAPIS de Gata; del primer com a associació que ha ajudat a aquell país africà i la seua tasca educacional, del segon perquè amb el Tapis ha trobat un consol i una pau interior a Gata, substituïnt el "buit" que li deixa no estar allà, ja que fa tres anys que no ha pogut viatjar a Moçambic. 

Vicente Berenguer ha deixat frases úniques i per a emmarcar: A la pregunta de com es defineix, la resposta: "Intente fer el bé". A la pregunta de com li agradaria que el recordaren: "Amic de les persones".

No és la primera vegada que à punt, bé en televisió o en ràdio, parlen amb Vicente Berenguer, també fill adoptiu de València. Com a tema del dia així l’han presentat al twiter de la pàgina de À punt: "Vicente Berenguer, de 84 anys, ha dedicat bona part de la vida a fer el bé com a missioner a Moçambic, on va canviar-li la vida a molta gent a través de l’educació. Vivències, sense dubte interessants i intenses, que hui ens contarà."

Vicente Berenguer també va ser entrevista dilluns passat (19/4) a Levantetv en directe per Ximo Rovira al programa "Comunitat Valenciana en Directe. Dalt teniu l’enllaç i podeu veure l’entrevista a partir del minut 12,31 i fins el minut 27,52. 

FONTS: // Programa de "à punt ràdio" "El di à punt". // Fotos à punt i Puri Naya (twiter).

Torne a actualitzar el COVID19 de Gata perquè tenim novetats, segons les últimes dades de la Conselleria de Sanitat que dona hui divendres. De nou, ens posem a 0 contagis, 0 actius i 0 incidència. Però el més sorprenent per a nosaltres, al menys per al veïnat del poble, és que se suma una defunció més, arribant a tres. 

A Gata no coneguem cap difunt des del 10 de març, per tant eixe tercer òbit podria ser algun resident estranger? o una reestructuració de xifres?, com ja va passar setmanes abans que van posar i després van llevar.

Siga com siga, seguim amb alerta i amb moltes persones ja vacunades de segona dosis, majors de 80 anys, i moltes també amb una sola vacunació, entre els que estic inclós.

Llegim al Marina Plaza digital i al titular apareix el decés de Gata: "Catorce positivos en Xàbia (8) y Calp (6) elevan en la Marina Alta la incidencia del virus, que deja un muerto en Gata". PUNXEU ACÍ.

S’ACOMPLIXEN 8 MESOS DEL PRIMER INFECTAT PEL COVID19 A GATA

Al poble de Gata 293 persones (4,69% del total de la població) han patit la pandèmia. D’ací dos dies, el diumenge 25 d’abril, es compliran 8 mesos de la primera persona infectada a GATA DE GORGOS per la COVID19, la pandèmia mundial que des del 31 de gener de 2020 té infectats a milers de persones i que a la Comunitat Valenciana supera els quatre-cents mil. En els 8 mesos s’han infectat al poble un total de 293 persones, xifra que suposa el 4,69 per cent dels habitants totals de Gata (6.243, a 1-1-2021, segons el padró, INE). Va començar aquell primer cas el 25 d’agost de 2020 fins a aquest divendres que ens hem posat a zero.

El màxim d’actius del COVID19 en estos vuit mesos el va patir Gata el dia 29 de gener amb 68 casos actius i quan més persones es van infectar va ser el 26 de gener de 2021, amb 34 nous casos. La major incidència va ser també quan hi havia eixos 68 casos i estava en 1.124,15 per cent mil habitantes.

Aquestes van ser les dades a final de cada mes a Gata, segons dades oficials de la Conselleria de Sanitat:

25-8-2020. Total casos a Gata: 1. Casos: 1. Incidència: 16,56. Defuncions: 0.

29-9-2020. Total casos: 16. Casos: 6. Incidència: 264,51. Defuncions: 0.  

27-10-2020. Total casos: 23. Casos: 2. Incidència: 33,06. Defuncions: 0.

27-11-2020. Total casos: 39. Casos: 4. Incidència: 66,13. Defuncions: 0.

29-12-2020. Total casos: 80. Casos: 17. Incidència: 281,04. Defuncions: 0.

29-01-2021. Total casos: 229. Casos: 68. Incidència: 1.124,15. Defunc.: 2.

26-02-2021. Total casos a Gata: 289. Casos: 5. Incidència: 82,66. Defunc.: 2.

30-3-2021. Total casos a Gata. 291. Casos: 0. Incidéncia: 0. Defuncions: 2.

23-4-2021. Total casos a Gata. 293. Casos: 0. Incidència: 0. Defuncions: 3. 

NOVES MESURES A PARTIR DE DILLUNS 26

Ací teniu resumit la nova situació i principals canvis que ahir va anunciar el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i que entraran en vigor dilluns 26 i estaran vigents fins el 9 de maig.

 Pel que fa a l’hostaleria, ampliació fins el toc de queda de les 22 hores. No canvien els aforaments: 100%, terrasses i 33%, interiors.

Pel que fa el comerç, ampliació de l’horari fins el toc de queda de les 22 hores, mateixos aforaments actuals.

Augment de l’aforament per a activitats culturals, del 50 es passa al 75%.

També augment en cerimònies, del 20 passa al 50%.

La resta de restriccions vigents estaran 15 dies més i després ja es tornaran a revisar.

L’ANY PASSAT PER ARA...

Per altra banda, recordem que feiem a Gata fa just uny. Aquells set dies últims d’abril encara publicava al blog "El Joc de la història de Gata" i els convidats especials del X aniversari. També just el dia 25 d’abril de 2020 els protagonistes eren els més menuts de casa: Publicava i copie textualment: "Ja els arriba el torn als més menuts de casa. Ells ho han portat de manera exemplar. Després de 43 dies ho podran experimentar. El Govern ha autoritzat als xiquets i xiquetes de 0 a 14 anys donar passeigs controlats d’una hora a partir del diumenge dia 26. La mesura afecta a toda España i, per suposat, també als 847 xiquets i xiquetes de Gata. D’una població de 6.049 habitants que té el nostre municipi, el 14 per cent correspon a aquesta franja d’edat." El dia 28 d’abril de 2020 es feia el primer plenari extraordinari i urgent a Gata dins la pandèmia i l’estat d’alarma general i es feia de forma telemàtica. 

FONTS: Situació de monitoratge, COVID19, Conselleria de Sanitat, G.V. (23-4-2021). // Arxiu blog abril 2020 // Digital Marina Plaza 23-4-2021. // Mesures COVID19 Sanitat, G.V.

Hui se celebra en tot el món el DIA DEL LLIBRE. La festa de Sant Jordi tan popular en terres alcoianes i catalanes ens recorda als autors de llibres, no sols els més grans, universalment parlant, també els autors més "modests". El poble de Gata té molts autors i autores que ja han deixat la seua petjada escrivint les seues publicacions. Al blog, intentaré relacionar-los a tots i totes (això si, si per oblit o desconeixement no els relacione tots recordeu-me-ho, entre tots podem fer la llista).

Seguint i basant-nos en la idea original de la Biblioteca "Carme Miquel i Diego" de Gata, que ha publicat hui un vídeo on expresen una part de la seua obra els gaters i gateres que han publicat llibres, us faré eixa relació per ordre alfabètic de cognoms, en la qual també estaré inclós al final per ser coautor d’un llibre.

Us avance que des de hui i fins diumenge aniré desgranant l’obra de cada autor i autora. Mentre, hui Dia del Llibre no deixeu de llegir alguna bona lectura.     

Anem a fer un repàs a través del blog del CRONISTA DE GATA dels autors i autores gaters i gateres que han publicat al llarg de la seua trajectòria literària. Alguns són novels i acaben de començar, altres ja porten anys publicant llibres; alguns publiquen llibres biogràfics, altres de poemes o de novel·les, però tots tenen un denominador comú i és que són de GATA. Per això faig una relació, sense incidir més en cadascú per qüestió d’espai i per no cansar als que ho lligen, per ordre alfabètic.

Tenim com a base el vídeo que ha publicat la Biblioteca pública municipal "Carme Miquel" d’autors i autores locals que han donat el seu testimoni literari hui Dia del llibre. Per a veure’ls i escoltar-los PUNXEU ACÍ. 

Això si, demane que si per oblit o desconeixement em deixe algú o alguna autor-a, tingueu a bé recordar-me per a incloure’l al llistat. Gràcies.

RELACIÓ D’AUTORS I AUTORES GATERS QUE TENEN LLIBRES PUBLICATS (De Arabí a Monfort, per ordre alfabètic, atenent als seus cognoms):

ARABÍ ARABÍ, FRANCESC (QUICO): Ciudadano Zaplana. La construcción de un régimen corrupto (Akal, 2019)

BAÑOS DIEGO, MÍRIAM: Tan solo eran retratos (Adarve, 2019). El presidente y la geisha (Adarve, 2019). La Estrella del Desierto (Adarve,2.020).

BARCELÓ, JOSÉ: El niño de la peonza (Amazon, 2014). Seis cartas por Navidad (Amazon, 2015). El arquitecto de Viena (Amazon, 2017).

BORONAT I PEDRÓS, JAUME: Coautor: "El meu poble: Dénia. Experiències Cicle Mitjà3" (Ajuntament de Dénia, 1986). "La meua comarca. La Marina Alta. Equip de socials de la Marina Alta" (Gregal Llibres, 1988.

BOTELLA I SOLER, VICENT: La llàstima (XVIII Certamen de Poesia Marc Granell, Vila d’Almussafes) (Edicions 96, 2015)

COLOMA, PACO: Como pollo sin cabeza (y apagafuegos) (Amazon, 2019)

COSTA MULET, PEPA: "La rialla davant del càncer" (Edic. Tramuntant la carena)

COSTA SIGNES, JOSÉ: "Vida y andanzas de un zapato" (I Concurso Local de Cuentos Fiestas Patronales. Caja de Ahorros Provincial, 1982). "Pinceladas Literarias" (Autor-editor 2290, 1992)

DKAIDEK PEDRÓS, JOSEP: Poemaris "Cercant racons del teu cos" (Editorial Neopàtria, 2016). "De mar i muntanya faig la meva barca" (Círculo Rojo, 2019).

GINER I MONFORT, JOAN: "El valencià de la Valldigna" (Universitat de València, Mancomunitat de la Valldigna, 2013). "Toponima dels pobles valencians. Gata de Gorgos, La Marina Alta" (Acadèmia Valenciana de la Llengua -AVL-, Ajuntament de Gata, Institut Cartogràfic Valencià, 2015). A més, ha fet estudis sobre llengua i cultura popular i també treballs d’història de Gata.

GINER I MONFORT, JORDI:  Coautor, junt amb Simó Noguera, Carles: "Un peu dins, un peu fora. La immigració de residents europeus al municipi de Teulada" (Universitat de València, Insitut d’Estudis Comarcals Marina Alta, Ajuntament de Teulada, 2012). "Historietes valencianes del segle XIX. Els pioners del tebeo" (Institució Alfons el Magnànim, Universitat de València, 2018). "El lugar del cómic en la sociología" (Fundació SM, 2019). A més de nombrosa recerca i col·laboracions d’estudis amb la Universitat de València.

MONCHO PASCUAL, EUGENI ADOLF: "Saba vella" (Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 1994). "Relats a recer del Montgó" (coeditat per l’Ajuntament de Xàbia i l’Ajuntament de Gata, 1996). "Jocs populars valencians de la Marina Alta". XIX Premi d’Investigació "25 d’abril" vila de Benissa, 1999. Editat per l’Institut Gil-Albert). "Cançons nostres" (Ajuntament de Teulada, 2007), "Entre llops". (Novel.la històrica, 2010).

MONCHO PASCUAL, JESÚS: "Contes del Migjorn" (7 i Mig, 1999). "La llar de seda" (7 i Mig, 1999), guanyadora del Premi “9 d’Octubre” de Sant Vicent del Raspeig, escrita conjuntament amb Gràcia Jiménez. Dietari. "Neró emperador", Premi Parnàs de Creació Literària 1998, convocat per la Revist del Món Clàssic AURIGA de Barcelona. "Toquen hores", Premi “Terra de Fang” de Deltebre 1999. "Revenja" (Bromera, 2000, Premi Vila de Teulada 1999).

"Au, va!…, Vicent", Premi "Cristòfor Aguado" de narrativa curta de Picassent 2000. "La pols i el desig" Premi “Ciutat de Valencia-Constantí Llombart, 2000″ de narrativa en valencià, convocat per l’Ajuntament de València). "Gran Bulevard" (Brosquil Edicions, 2005). "Marinas-Postiguet-Horadada" (Editorial Denes, 2005). "Port de l’est" (Viena Edicions, 2006). "Terratrèmol en la ciutat perduda" (Equipo Sirius, 2005); i "D.T. en la ciudad de las maravillas" (Editorial ECU, 2007). Formant part Jesús Moncho del Col·lectiu Terratrèmol.

"De...Visca el turisme, a...Visca internet! 1957-2007. 50 anys d’Història" (Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i Ajuntament de Gata de Gorgos, 2008). "La ciutat turística de hui al País Valencià (El cas de la Marina Alta)" (Editorial Denes, 2008). "Puerto del este" (Áurea Editores, 2008). Versió en castellà del propi autor. "Els meus orígens: una senda d’emocions" (Carena Books, 2015). "Nice to meet you (Mira que bé, de topar amb tu)", Edicions del Sud, 2018. "La Taverna del Negre" (Premi Ciutat de València- Isabel de Villena, 2018, Ed. Bromera). 

MONFORT FERRER, SERGI: "Adriana y los thanesianos" (libros C.C.) Ciencia ficción (infantil/juvenil).

En la segona part, que publicaré demà, coneixerem les obres de: MULET GRIMALT, CARLES; MULET GRIMALT, MARÍA ROSA; MULET SALVADOR, SEFA; MULET SIGNES, JOSÉ; TORRES SIGNES, ASUNCIÓN; LEYDA ARABÍ, PEPA; LEYDA SALVÁ, PEPA; LEYDA FORNÉS, SÍLVIA; SALVÁ ROSELLÓ, ANTONIO; SIGNES MULET, ANTONI i el que escriu VIVES SIGNES, MIGUEL.

FONTS: Informació dels autors. / Composició fotografies dels autors.

Reprenc la série tan estimada pels gaters i gateres, la de Fotos antigues...i d’abans, que arriba a la número 1.874.

El que vegeu és una etiqueta que es posava als articles artesanals que eixien de Gata cap a altres indrets. L’empresa que ho facturava era MATÍAS Y JOSÉ SALVA, S.R.C. (Societat Reguladora Col·lectiva). La mateixa denominació de l’empresa la trobem a la part de publicitat del programa de festes de 1965. Es dedicava, com diu a l’etiqueta a "Artesanía de Palma, Mimbre y Plástico". A l’etiqueta també deixa ben clar que eren "exportadores". I també és curiós l’apartat de correus, el número 8. 

El document me l’ha facilitat Ana Pedrós Salvá, a la que li ho agraïsc. Anem descobrint poc a poc aquells temps, dels que ja han passat mig segle.

FONT: Foto-document propietat de Ana Pedrós Salvá.  

Seguim hui amb la segona part del repàs dels autors i autores gaters i gateres que han publicat algun llibre o són coautors, al llarg de la seua trajectòria literària. Com deia ahir, alguns són novels i acaben de començar, altres ja porten anys publicant llibres; alguns publiquen llibres biogràfics, altres de poemes o de novel·les, però tots tenen un denominador comú i és que són de GATA. Per això faig una relació sols citant els títols de les obres i els autors per ordre alfabètic.

Seguisc tenint com a base el vídeo que va publicar la Biblioteca Pública municipal de Gata de Gorgos "Carme Miquel" ahir Dia de Llibre sobre autors i autores locals que donaven el seu testimoni literari hui Dia del llibre. Recordeu que per a veure el vídeo i escoltar als protagonistes PUNXEU ACÍ. 

Això si, seguisc demanant que si per oblit o desconeixement em deixe algú o alguna autor-a, tingueu a bé recordar-me per a incloure’l al llistat, com ja heu fet alguns usuaris coneixedors d’algun gater que ha publicat. Gràcies.

RELACIÓ D’AUTORS I AUTORES GATERS QUE TENEN LLIBRES PUBLICATS ( II part, de Mulet a Vives) (per ordre alfabètic, atenent als seus cognoms):

MULET GRIMALT, CARLES: "Els mons d’Aixa" (Ondara, 1981), premi “Vila d’Ondara”–1980. "Amarg com el sèver" (València, 1983), premi “Vila d’Alaquàs”– 1982. "Cossos i mossos" (Barcelona, 1998), premi “25 d’Abril” de Benissa –1997. Poesia: "Crestalls de desig" (Paris-Gata, 1986). "Quadern de sal" (La Pobla Llarga, 2011). "Viatjar descansa" (Premi “Senyoriu d’Ausias March” de Beniarjó, 2015), "Talismà" (València, 2017, premi “Manuel Rodríguez-Castelló”-Ciutat d’Alcoi”–2017). "Naixement d’Islàndia" (Premi “Vicent Andrés Estellés”, dels premis Octubre de 2018). 

Prolífic autor. Autor o coautor de diversos llibres de text i d’altres materials de caire didàctic, centrats sobretot en l’ensenyament de llengua. Crítica i estudis literaris. Estudis i comunicacions relatius a d’altres àmbits de recerca com la toponímia, la història, la política o la didàctica de l’ensenyament. Diversos relats inclosos en revistes literàries i en antologies. També ha conreat la traducció. Des de 2007 manté actiu el bloc literari Nausica.

MULET GRIMALT, MARÍA ROSA: "T’he trobat princesa" (ECU, 2014) i "L’escola potenciadora del creixement humà integral" (ECU, 2014). Tres llibres pendents d’una propera publicació: "10 contes per a créixer". "La cova dels sorolls" i el llibre de poesia "Pa de massa mare". En procés: "A ma casa hi ha un corral". "El cicle de l’onada". "Algú escriurà la meua història". "Disolt en la boira" i "Creuaré el carrer".

MULET SALVADOR, SEFA: "6 acciones que te ayudan en tiempos difíciles. Libreta rescate" (Editorial Punto rojo, 2021). S’editara en breu: "Miradas desde la infancia y la adolescencia: generaciones covid19" (Cátedra de Infancia y Adolescencia de la Universitat Politécnica de Valencia).

MULET SIGNES, JOSÉ: "El diario de Úrsula, La Criminala de Jávea" (Amazon). En breu publicarà: "La Cápsula del Tiempo" i "El Arca del Nuevo Mundo".

TORRES SIGNES, ASUNCIÓN: "Poesías de Asuncion Torres Signes" (2000). "Poesies de Asunción Torres Signes" (Ajuntament de Gata, 2003.

LEYDA ARABÍ, PEPA: "Aquell dia". Conte. I Premi Contes, Programa de Festes 1982, Caja de Ahorros Provincial.

LEYDA SALVÁ, PEPA: "Lladre de secrets", biogràfica. (Neopàtria, 2021).

LEYDA FORNÉS, SÍLVIA: Arxivera municipal, Gata. "Gata de Gorgos y sus alcaldes: 1900-2011”. (Arxiu, Ajuntament de Gata, 2011).

SALVÁ ROSELLÓ, ANTONIO: Cronista honorífic de Gata: "Crónicas de amor y muerte" (Ajuntament de Gata de Gorgos, 1989). "Con el alma entre roderas" (Finalista Premio Azorín 2002. Edita: Ajuntament de Gata, 2003). Coautor del llibre: "Avance al estudio de la toponimia de los términos municipales de Benisa, Senija, Jalón, Llíber, Gata de Gorgos y Benitachell". (Publicaciones, Cronistas Oficiales de la Marina Alta. Alicante 1976).

SIGNES FRASÉS, EMILI: Coautor del llibre: "La mestra Úrsula i el coronel Angulo" -coautor amb Signes Mulet, Antoni-, Editorial Brúfol 2014).

SIGNES MULET, ANTONI: "Crònica d’un viatjant" (Editorial Germania, 2005). "¿Por qué nos salimos? los secularizados". (Carena Editors, 2007). "Cròniques del meu parer" (Editorial Brúfol, 2014). "La mestra Úrsula i el coronel Angulo" -coautor amb Signes Frasés, Emili-, Editorial Brúfol 2014). "Ressò d’unes secularitzacions" (Editorial Brúfol, 2015).

SIREROL I ARABÍ, PACO: "Cames inquietes" (Editorial Neopàtria, 2015).

SOLER MULET, JOSÉ VICENTE: "Ibero-Valenciano. Testimonios de los primeros judíos de Sefarad. Los textos en Ibero-Levantino totalmente descifrados y comprensibles". (Editorial Dykinson, 2018).

TORRES I OLIVER, ANTONI: "El meu poble Benissa" (Ajuntament de Benissa, 1987). Pròxima aparició "Sabes que no todo fueron sueños/Saps que no tot van ser somnis", llibre reversible castellà valencià. 

VIVES SIGNES, MIGUEL: Cronista oficial de Gata. Coautor del llibre: "Inventari dels arxius parroquials de la Marina Alta, II/1" -coautor amb Albert S. García Carrió, Ofèlia Ramis Ramis (†) i Xavier Serra Estellés (Serie Monumenta Archivorum Valentina, Facultat "San Vicente Ferrer", València, 2007).

FONTS: Informació dels autors. / Composició i fotografies dels autors.

Passada la tormenta "Lola" el nostre amic Montgó es presenta ja lliure de tots els núvols que l’han empressonat per uns dies. A vora camí i mirant també els ceps on el raïm comença a florir vegem a la muntanya com en una postal. Les ralles del cel que vol ser del tot blau, però encara amagant alguna bo¡rina, delaten els dies barrejats que hem tingut. Passejant d’Ecles a Fonandons i per la pinada de l’Estanquer, l’autora de la imatge mira a esquerra i es troba amb el decorat natural, la barrera que separa la Vall de Dénia.

FONT: Foto Josebel Esteve. 

Com en molts llocs de la Comunitat Valenciana, la tormenta Lola ens va deixar ruixats dèbils acompanyats de terra, de la pols del Sàhara, de la calima. També, com en molts llocs, Gata va patir la nit de diumenge a dilluns una tronada amb trons i llamps. Les imatges que va captar José Luis Fornés encarant la càmera cap a la zona del Tossalet i Calvari són la mostra del que dic. Centenars de llamps il·luminaven la nit ja tancada, els trons es deixaven sentir. 

Però poca aigua i molt repartida, beneficiant els cultius del camp, que està mullidet, que està ben regat. La tormenta va deixar ahir dilluns 7,8 litres. En tot el mes d’abril del que resten amb hui quatre dies, hem tingut xicotets ruixats que han comptabilitzat un total de 49,4 litres. S’han distribuït aixina: dia 4, 0,4 l/m2; dia 7, 0,8; dia 9, 2,8; dia 10 -quan més va ploure en una jornada- 10,2; dia 11, 3,8; dia 14, 1,4; dia 15, 6,8; dia 16, 2; dia 20, 1; dia 21, 2,8; dia 22, 7,2; dia 23, 0,8; despusahir dia 25, 2,4; ahir dia 26 7,8.

FONTS: Informació Inforatge Gata (Ajuntament) // Fotos llamps José Luis Fornés.

L’atleta xabienc, de mare gatera, IGNASI CARDONA TORRES (Club d’Atletisme Llebeig de Xàbia), va fer un resultat impressionant a Liencres (Cantabria) al Campionat d’Espanya de carreres per muntanya (Trail Running) en la seua modalitat M45. Corria amb el dorsal 237. Va entrar en segon lloc de la categoria i 14 de la general total. El temps va ser de 1 hora, 9 minuts i 11 segons. Una prova més en la que Cardona demostra tot el seu potencial a l’hora de conseguir grans resultats, sense importar la seua veterania.

FONT: Informació FEA. // Foto Club Llebeig.