¿SABIEU...?

SABIEU ? EN 1900 LA COMPANYIA TEATRAL DE GATA VA RECAPTAR 1.500 PESSETES PER A L'ESGLESIA (26-2-1900, Las Provincias)

Reprenc la secció del blog titulada SABIEU QUÈ...? on tornaré a descobrir retalls de la nostra història local. Fa tres dies, hem vist la representació teatral del Misteri de reis de Gata. El poble sempre ha tingut grups i companyies de teatre. I hui us presente una bona mostra. Recordem al Tio Tonico "el Polit", a Paco Carrasco, per citar dos bons representants.

Gràcies a un retall de premsa que em facilita l’inestimable amic denier Antoni Reig, he llegit amb molta curiositat aquella publicació de Las Provincias del dia 26 de febrer de 1900, ja fa 122 anys. El títol: "Temporada teatral en Gata" fa referència precisamente al que us deia, el teatre en el poble de Gata. El corresponsal no és de Gata mateix, però parla del poble "de este distrito". Diu que són "unos cuatro mil habitantes" i ja definix al veïnat com a "puramente labrador, y dentro de este sano ambiente és accesible y dulce en su trato, particularmente con los forasteros".

Ens dona les pistes de quan se celebraven les sessions de teatre "los domingos por la tarde" i que "el pregonero" les anunciava. No diu el lloc. Diu que la companyia era còmica i destapa un dels motius de fer el teatre, la recaptació de diners per a contribuir a les obres de l’església "consiguiendo de este modo restaurar su templo, ilustrar al pueblo" i una aseverància molt curiosa "restar clientes de las tabernas y juegos". Anuncia el cronista que "pasa de 1.500 pesetas las que hay ingresadas y que se destinan para las obras de la iglesia".

Nomena el corresponsal les obres: "El que fuig de Deu...", "Meterse en honduras" y "La buena sombra".  També a l’elenco de figures del teatre local que ell recorda de primeres: Aurelia Signes, que l’ensalça pel bon paper que feia; Rosita Monfort i Rosita Pedro i "en el sexo fuerte" diu el corresponsal estava Jerónimo Pedro i Salvador Andrada.

FONT: retalls de l’article del diari Las Provincias, 26-02-1900 facilitat per Antoni Reig, extret de la BNE.  

SABIEU QUÈ...? A MALLORCA ESTÀ LA CALA GATA

Ho sabieu?. Tindrà que veure amb el nom del nostre poble o amb l’animal domèstic?. Ara que estem en ple estiu i també en plena pandèmia, perquè no dir-ho, un lloc de mar. La veritat és que a Mallorca, i més en concret en el municipi de Banyalbufar, que està prop de la coneguda Valldemosa i al suroest de la serra de Tramuntana, es troba la CALA GATA, una xicoteta caleta de pedres poc frecuentada a mitat camí entre Port d’es Canonge i la Platja de Son Bunyola.

Per accedir a aquesta menuda zona de bany es té que seguir la torrentera que es creua caminant pel sender. Depenent de l’època de l’any podem veure xicotets salts d’aigua a l’entrada de la cala. S’accedix per un curt sender des de la zona d’aparcament de Port d’es Canonge.

FONTS: Informació i foto: www.disfrutalaplaya.com.

SABIEU QUÈ...? DON ALEJO SENDRA TARRAZÓ, RECTOR DE GATA ENTRE 1930 I 1950, VA PUBLICAR UN VOLUMINÓS LLIBRE SOBRE LA "PRÁCTICA PARROQUIAL"

Ho sabieu?. A la parròquia de Gata i altres en les que va estar es va notar i molt la seua llavor de pastor. A la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos Don Alejo Sendra Tarrazó va estar de 1930 a 1950. Faltant un any per a estallar la guerra civil el rector de Gata va escriure i publicar un llibre voluminós de 950 fulles que li va titular: "PRÁCTICA PARROQUIAL con nociones de Teología Pastoral. Obra ajustada al Código Canónigo y a las disposiciones de la disciplina española". Per aquell any i publicat a Editorial Católica, Tortosa tenia un preu el libre en rústica de 10 pessetes i enquadernada, 12. 

Per aquells anys era l’obra més moderna de la seua classe que circulava per Espanya i tenia el mèrit d’haver eixit de la pluma de la persona de Don Alejo, tan aveçat pel seu càrrec a aquesta pràctica, com era el "párroco" de Gata de Gorgos. Al títol, a les primeres fulles, constava la següent lectura: "Cura párroco de Gata de Gorgos".

Ell tractava en el llibre del nomenament i estabilitat dels "párrocos", els seus drets i obligacions, la seua remoció, les seues relacions amb les persones de totes classes, les associacions piadoses, els sacraments, dedicant-li moltes fulles al matrimoni amb 600 fulles, un vertader tractat, esglésies, oratoris, cementeris, fundacions pies, acció catòlica, testaments i legislació civil espanyola pertinent.

Tot això constituïa el contingut d’esta nutridíssima obra que aclarava tants dubtes com en la pràctica pastoral surgien i oferia als rectors quants formularis podien necessitar en el seu ministeri. El mateix llibre tenia el pròle de l’excelentíssim senyor Bisbe auxiliar de València. Al seminari valencià, així com en els de Segovia, Vitòria. Saragossa i altres va ser adoptada l’obra de text pels grans descomptes que als seminaristes se’ls feia.

Ara encara es poden trobar alguns exemplar a les cases de coleccionisme com a "todocoleccion.net" i altres, reliquies d’aquella època.

FONTS: Informació, fitxa del llibre de la secció "Libros recibidos" del semanari "El siglo futuro: Dios, Rey, Patria" Madrid, dilluns 16 de març de 1936. // Foto primera pàgina web todocoleccion.net.

SABIEU...? QUE EL PABORDE JOSÉ SIGNES (1668-1736), DE PARES GATERS, EL VA PARIR SA MARE A XÀBIA PER PODER SER-HO EN 1713. HO DESCOBRIM AMB UNA CRÒNICA DE ROC CHABÁS

La curiosa història la descobrix l’insigne historiador de Dénia i arxiver de la Canònica Catedral de València doctor Roc Chabás. Al Diario de Valencia del dia 15 de setembre de 1920 es va publicar un article titulat: "Un artículo inédito del historiador Chabás". Dins d’ell estava eixe article que es titulava: "Un Obispo de Albarracín, Crónica cívico-religiosa". Chabás fa referència a la visita a l’arxiu de Xàbia i a la santa Visita Pastoral de 1732 que fa a Xàbia el bisbe Francisco Navarro y Gilabert, Obispo de Albarracín, ja que tenia plens poders per fer-la de l’arquebisbe de València don Andrés de Orbe i Larreategui. 

A Xàbia va ser rebut pel nostre protagonista el PABORDE DOCTOR JOSÉ SIGNES. Abans va estar a Benissa i Teulada. No nomena Gata. La crònica parla de que el prelat va estar a Xàbia 21 dies pel desembre de 1732. Inclús el dia de Sant Esteve la oració sagrada va córrer a càrrec del pavorde.

Però quina relació tenia amb Gata el paborde, apart del cognom Signes?. Quan Chabás acaba la crónica de la visita, afegix alguna cosa "por mi cuenta". Explica que "El Pavorde era una dignidad eclesiástica" que es va concedir per a l’església de Sant Bertomeu de Xàbia. El papa Paulus V en 1609 va concedir la Bula i va estar vigent fins el Concordat. La bula deia que el càrrec havia d’estar desempenyat per un fill de Xàbia. I ara ve la història que cite textualment: "Y he aquí, que una mujer de la villa de Gata, de familia acomodada, dijo que pariría un hijo, que sería Pavorde de Jávea. Y para ello vino a desocupar a Jávea, y aquí se le bautizó con el nombre de José Signes. En efecto fue Presbítero y Beneficiado de esta Parroquia y elegido Pavorde en 1713, que desempeño hasta 1736. Era un doctísimo teólogo y tenía fama de fácil y notable orador".

Ja vaig publicar al blog sobre aquest personatge religiós relacionat amb Gata, en febrer de 2013. Ho podeu recordar PUNXANT ACÍ.

Teniu la biografia del pavorde José Signes en "Diccionario biográfico Javiense A-Z, 2016", de Juan Bautista Codina Bas, publicat també en ISSUU. PUNXEU ACÍ (pagina 237).

FONTS: Arxiu blog Cronista de Gata, Sabieu...? 23-2-2013. / Diario de Valencia-Any X Nº 3344, 15/09/1920. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. / Diccionario biográfico Javiense" de Juan Bautista Codina Bas. // Foto, captura de la pàgina del diari Diario de Valencia, 15/09/1920.

SABIEU....? QUE GATA FORMA PART DE LA GUIA DE CARRERS D'ALACANT

Trobem a la xarxa Internet una documentació històrica sobre Gata, per mig d’un llibre d’Alacant publicat en 1974. Es tracta del llibre "Alicante, sus calles antiguas y modernas" escrit aquell any pel presbíter Gonzalo Vidal Tur, aleshores Cronista Oficial de la Excma. Diputació d’Alacant.

A la pàgina 339 apareix el carrer GATA DE GORGOS, abans dit "Afueras" i "Ruíz de Alarcón". Està pels barris de Rabassa Alta i el districte 5é dels Àngels. Se li va posar el nom per la corporació municipal d’Alacant en la sessió 30 d’abril de 1955, com especifica l’autor. Naix el carrer des del carrer Avellaneda i acaba al carrer Doctor Recasens. Es creua primer a l’esquerra amb el Carrer Caracas i a la dreta amb el carrer Ruíz de Alarcón. A la seua part esquerra té la Plaça de la Pèrgola.

Cite textualment el que escriu Vidal sobre el poble de Gata que dona nom al carrer en qüestió: "A las márgenes del río Jalón, encontramos a Gata, con frondoso arbolado en sus calles, cuya principal se extiende sobre un kilómetro. En su plaza mayor se encuentra la parroquia de San Miguel. En Gata tuvo el ducado de Almodóvar su antiguo palacio; destinado en la actualidad a vivienda, siendo uno de los mejores edificios de la población. En las afueras del pueblo existe un ermitorio de 1762, dedicado al Santísimo Cristo, de gran devoción. El patrono del pueblo es San Miguel. Las fiestas se celebran, las dedicadas al Santísimo Cristo del Calvario, el 6 de agosto, y las de San Miguel en septiembre."

Altres pobles tenen el nom de Gata de Gorgos entre els seus carrers, com El Campello, Dénia, Pedreguer (nom popular), Xaló o Teulada. També el riu Gorgos té carrers en pobles i ciutats com València.

FONTS: Llibre "Alicante, sus calles antiguas y modernas", Gonzalo Vidal Tur, Diputació d’Alacant // Foto captura del Google Maps, carrer Gata de Gorgos.

SABIEU QUÈ...? L’ARTISTA FRANCÉS ANTONIO ALOS MORENO VA NÀIXER EN 1912 A GATA

A la Xarxa de les xarxes, Internet, sempre trobem informacions curioses i més sobre el nostre poble. Escorcollant documentació sobre el poble que es va agermanar oficialment el dimarts 30 d’octubre de 2018 amb el de Gata, data històrica per a les dues poblacions Saint André de Sangonis (França) i Gata de Gorgos (Espanya) i a la fulla dedicada a l’agermanament, que ells diuen "jumelage" aparegué una frase que diu que "Gata de Gorgos és també el lloc de naixement de l’artista Antonio Alós Moreno..."

Davant aquesta referència investigue qui era el personatge i quina relació tenia amb Gata. Mirem a la pàgina de wikipedia i efectivament ens diu que Antonio Alos (1912-1980) fou un escultor espanyol, exiliat republicà a França, referent del món de l’art en Toulouse. A la columna de la dreta (informació personal) diu que el seu naixement es va produir el 30 de setembre de 1914 fa ja 104 anys a Gata de Gorgos. Que era fill d’un escultor i que no revelà els seus orígens aristocràtics fins 1980, poc abans de la seua mort. Segueix dient que va estudiar a l’Escola de Belles Arts de San Carlos de València i va fugir a França en 1939.

A nivell artístic, comenta que va fer amistat amb el poeta i músic català Pau Casals i amb el pintor Carlos Pradal, tots dos també exiliats. A finals de 1940, Antonio Alos va participar en exposicions d’artistes exiliats a Toulouse i París.

Va treballar la pedra, el bronze i la madera. Té un bust de Pau Casals, un bronze del pregoner i "Las Huerdes" de madera). Va participar en l’expresionisme, el classicisme i el primitivisme.

Va fundar la Galerie Alos (en la 286 route de Revel) i el Centro Cultural del Arte Presente en 1974, on han exposat nombrosos artistes, entre ells Carlos Pradal, André Chabot, Claude Picardd i altres.

La seua mort esdevingué el 18 de desembre de 1980, quan tenia 65 anys. 

Per a saber més de l'artista gater pràcticament desconegut per a nosaltres, PUNXEU ACÍ i sabreu per la pàgina dedicada a ell més coses.

FONTS: Informació: pàgina web Saint André de Sangonis (França) / Wikipedia francesa traduïda a la wikipedia espanyola. Foto: Wikipedia.

SABIEU QUE? Gata en 1882 tenia 3.012 habitants, segons l'Anuari del Comerç de Bailly-Baillere d'eixe any

A la hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya trobem el "Anuario del Comercio, de la Industria y de la Administración..." amb el directori de 400.000 senyes de tota Espanya i províncies d’ultramar. El llibre-anuari és del IV any de la publicació 1882 i està editat a Madrid per Carlos Bailly-Baillere.

A la pàgina 538 li correspon el partit judicial de Dénia, pobles i agregats. És curiós com en 1882 ja s’escrivia Dénia amb l’accent a la e com ara en valencià.

Que ens diu de Gata, ja que no tenia encara l’afegit de "de Gorgos"?.

Diu que GATA és un lloc amb Ajuntament i 3.012 habitants. Es troba a 7 kilòmetres de Dénia. Ara està a 15. Desquadren les xifres. Diu que el "párroco" era Francisco Martínez i segons l’Arxiu Parroquial eixa data estava Juan Martínez Blasco, que tantes mampreses va manar o va impulsar per a fer a la parròquia: Casa Abadia, reforma ermita, cementeri parroquial, cor de l’església i Caseta de la Lepra.

Al llibre detalla com a Instrucción Pública que està el professor Jaime Cabrera Béjar. Fusters al poble: Antonio Blasco, Pascual Espasa, Antonio Pedro, Francisco Signes i Jaime Signes.

Fariners: Miguel Bolufer, Vicente Gil, Gerónimo Monfort, Onofre Mulet, Vicente Mulet, José Pedrós Pedrós i Francisco Rodríguez. Ferrers: Antonio Pedrós, Felipe Pedrós i els germans Antonio i Jaime Pedrós Serra.

Hi havia aleshores o nomena tres metges: Francisco Moratal, que també va ser alcalde, Miguel Muñana (serà Miñana) i Miguel Rodríguez.

De Merceries: Eduardo Juliá, Vicente Mulet, José Pedrós Salvá i Benito Pérez.

Era el Notari: Antonio Signes.

De les tendes de "salazón": Bautista Salvá, Onofre Salvá, Francisco Soler i Vicente Soler.

Com a tenda de teixits apareix Jaime Martí. 

De venta de vins i licors: Benito Caselles, Vicente Font (la primera generació del Bar Corder), José Font Monfort, Vicente Forner (serà Fornés?), Vicente García, Bautista Leyela (serà Leyda?), Antonio Mulet, Francisco Mulet i Sebastián Erarz?.

De Sabaters estan Francisco Mengua (serà Mengual) i Bautista Pedrós.

FONTS: Llibre: "Anuario del Comercio, de la Industria y de la Administración..." Any IV 1882. Madrid, Carlos Bailly-Baillere. Digitalitzat per la hemeroteca de la Biblioteca Nacional d’Espanya. // Captures de pantalla de la portada i de la pàgina on es troba el poble de Gata.

SABIEU...? QUE L'ARQUEBISBE GUISASOLA VA GIRAR VISITA PASTORAL A GATA ELS DIES 22 I 23 D'OCTUBRE DE 1907

Sabieu que l’arquebisbe valencià Guisasola va estar en Visita Pastoral a Jesús Pobre el dia 22 i a Gata els dies 22 al 24 d’octubre de 1907. Així ho publicava el diari "La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa" els dos dies sota el títol de "La Santa Visita Pastoral". Destacar alguns detalls de l’article com que eixos dies feia mal temps i plovia, com la que tracta a "la aldea de Jesús Pobre" com "humilde barriada" i la de que va confirmar a 350 "entre niños y adultos de distinto sexo".

Sobre Gata diu l’article que "la linea divisoria de los términos de Denia y Gata estaba marcada con hermosos arcos de triunfo, profusión de gallardetes y oportunas inscripciones al Prelado". A les cinc de la vesprada arribà a Gata i faria nit a la parròquia fent la visita pastoral al dia següent 23.

Però...com va ser l’arribada del prelat al nostre poble?: el diari diu que a les afores del poble esperaven les autoritats, els xiquets de les escoles i corporacions religioses, que portaven estandarts. 

Per dues vegades a l’article apareix l’alusió a la banda de música. Primera a Jesús Pobre i segona a Gata. Als dos llocs va tocar "la marcha de infantes" y a Gata "otras composiciones durante la carrera". La recepció del poble de Gata, segons el diari, va ser "por demás entusiasta y conmovedor". Després de l’alocució a l’església, va pasar a la Casa Abadia, on va tindre que eixir al balcó "obligado por las insistentes aclamaciones de la multitud".

La visita del dia 23 la publica el mateix diari en la seua edició el dia 24 i diu que la nit abans va ser obsequiat amb una serenata i que al llarg del dia va celebrar la "Misa de Comunión", en la que diu es va acostar a "la Sagrada Mesa" l’alcalde, tots els concejals i uns 300 fidels. Després la plàtica i la confirmació pel matí a uns 300 xiquets, sent el padrí l’alcalde i la madrina la seua germana. Per la vesprada, confirmació a uns 300 més, sent els padrins Don Antonio Pedro i Donya Antonia Signes. 

Una anècdota. Diu quasi al final de l’article que "el Sr. Guisasola está muy acatarrado" però així i tot va tornar a fer una altra missa de comunió, abans de marxar cap a Xàbia.

Encara el mateix diari en la seua edició del dia 26 d’octubre nomena de la santa Visita Pastoral que va continuar la seua "apostólica tarea en el pueblo de Gata" on va confirmar 1.200 fidels diu el cronista. Per la vesprada va eixir cap a Xàbia.

Ja vaig escriure sobre aquesta visita al blog el 4 de gener de 2011 a la secció de història local i al resum de les visites pastorals dels diversos arquebisbes o bisbes a Gata. L’article es titulava "Santa Visita Pastoral de l’Excm. i Rvm. Sr. En Victoriano Guisasola i Menéndez: 22 i 24-octubre-1907 (III)". Tractava sobre l’acta de la visita existent al llibre de l’arxiu parroquial. Per a recordar aquell article PUNXEU ACÍ.

FONTS: Arxiu del blog (4-1-2011) // La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa, dies 23, 24 i 26 d’octubre de 1907, Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Ministerio de Cultura. // Foto arquebisbe Guisasola: http://www.archivalencia.org. Captura de pantalla: capçalera diari "La correspondencia..."

SABIEU QUE...? EN 1908 VAN EMIGRAR 500 FAMÍLIES DE GATA CAP A BRASIL I ARGENTINA, PER LA CRISI DE LA FILOXERA

Gràcies a l’article del blog "Avisos de la Història", Anotacions per a la història del Verger i dels pobles del costat", que porta endavant molt bé Pere Cardona Vives, amb el que compartisc cognom, he pogut llegir l’article datat despúsahir dia 6 sobre "1908, Anys d’emigració". Allí apareix Gata i la seua crisi d’aquells anys per causa de la terrible filoxera.

Indagant un poc a la Biblioteca Virtual de Prensa Històrica del Ministeri de Cultura he trobat un article molt fort titulat "Hambre y emigración. GATA EN LA MISERIA", publicat al diari madrileny "La Correspondencia de España: diario universal de noticias" del 25 d’abril de 1908. L’article no té perdua. El podeu llegir a una de les captures de pantalla i fa por. La crisi originada per la filoxera als cultius de vinya que eren molts a Gata va provocar que emigraren 500 famílies diu el diari. Cap a América i Argelia eixirien 200 famílies i cap a Argentina 300.

La xifra que publica el diari dalt esmentat pareix molt elevada, donat que també diu que la població abans de la crisi era de 4.000 ànimes al poble de Gata i diu el diari: "mejor dicho, eran, porque el hambre ha ahuyentado a muchos..."

Les reclamacions dels gaters van arribar fins al Congrés dels Diputats. També ho constata el diari "El Pueblo: diario republicano de Valencia el 29 d’abril d’eixe fatídic any per als gaters, 1908. A la crònica sobre les intervencions dels congressistes es diu: "El señor Gasset se ocupa de los progresos que en España hace la emigración. Un pueblo, el de Gata, va a emigrar porque los poderes públicos no amparan al ciudadano...Pide el auxilio del gobierno para el pueblo de Gata". 

Tornant a l’article de "GATA EN LA MISERIA" els dos últims paràgrafs resumixen la situació. Al primer comenta que en vista de la situació el rector (aleshores el rector de Gata era Antonio Gómez Vicedo, que va estar a Gata de 1902 a 1910), els metges, el jutge, els exalcaldes, el notari i altres personalitats -cal dir que estava vacant el càrrec de secretari municipal- van signar un missatge, que s’insertava als diaris del mateix dia demanant un poc de pietat als poders públics.

Acaba dient l’article: "Se espera que el Gobierno preste atención a estas peticiones, para evitar que tantos infelices vayan a morir lejos de su patria".

En tres articuls anteriors del blog pel maig de 2012, ja vaig tractar el tema amb el nom genèric de "Sabie...? que Gata ho va passar molt malament l’any 1908 per la filoxera". Si voleu recordar-los, podeu llegir-los: PART I, PART II i PART III.

També al programa de festes de 2001 vaig publicar l’article "La Filoxera: el Anticaciquismo y el pueblo de Gata (1904-1917)" sobre el mateix tema.

FONTS: blog "Avisos de la Història, Anotacions per a la història del Verger i dels pobles del costat", Pere Cardona Vives. // "La Correspondencia de España: diario universal de noticias" 25-4-1908" (col·lecció digital, Biblioteca virtual de premsa històrica del Ministeri de Cultura). // articles del blog dies 24, 25 i 26 de maig 2012 // foto: captura pantalla diari "La Correspondencia... article "Gata en la miseria".

SABIEU...? QUE EL PONTET DEL CAMÍ DE LES BENITZAINES TÉ 109 ANYS (es va construir en 1909)

La "Revista de Gandia" del dia 17 de juliol de 1909 descobria que el "puente de tres arcos sobre el barranco de la "Garganta", que els llauradors "terratenientes" van construir "con objeto de facilitar la extracción de las cosechas" es va acabar fa 109 anys. Parlava l’article d’aquella "revista" o periòdic que la conducta dels terratinents de la partida de Benitzaina, que posava "en término de Gata", encara que més bé i realment era terme municipal de Dénia per allò de la cunya foral, era digna d’imitar-se. Posava l’exemple de l’acomesa del pont i també l’esforç de comprar els terrenys a plaços, ja que eren propis d’un o dos forasters. Els va costar els terrenys, per aquella època, tot plegat unes 350.000 pessetes.

Encara hui en dia, a més de cent anys a vista, podem contemplar el pont, les pilastres i els tres ulls. A la fotografia extreta de la pàgina de wikiloc vegem el pont i el camí de les Benitzaines.

FONTS: Foto wikiloc. Ruta de la Catxupa. / Revista de Gandia: periódico dedicado al fomento de los interes morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad, Any X, Número 480, 17 juliol de 1909. (Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte).

SABIEU QUE...tindrem 14 festius laborals en 2017 (12 de tota la CV i 2 locals)

Hui el Consell de la Generalitat Valenciana ha aprovat el calendari laboral que regirà en 2017 en tota la Comunitat Valenciana. Es marquen dotze festes. Cal ressenyar que Dijous Sant i Dilluns de Pasqua si seran festius. Cada municipi elegirà a més dos dies de festa laboral local.

El calendari laboral tracta de combinar un respecte a la cultura i les tradicions dels municipis de la Comunitat amb l’activitat econòmica i laboral.

Els dies festius d’àmbit nacional i autonòmic seran els següents:

- 6 de gener: Epifania del Senyor (divendres)

- 13 d’abril: Dijous Sant

- 14 d’abril: Divendres Sant

- 17 d’abril: Dilluns de Pasqua

- 1 de maig: Dia del Treball (dilluns)

- 15 d’agost: Assumpció de la Verge (dimarts)

- 9 d’octubre: Dia de la Comunitat (dilluns)

- 12 d’octubre: Festa Nacional d’Espanya (dijous)

- 1 de novembre: Festa de Tots Sants (dimecres)

- 6 de desembre: Dia de la Constitució (dimecres)

- 8 de desembre: Dia de la Immaculada Concepció (divendres)

- 25 de desembre: Nadal (dilluns)

* A Gata, sempre el Ple acorda com a festes el dia del Santíssim Crist del Calvari, que en 2017 cau en diumenge, i el dia de Sant Miquel, que cau en divendres. * Caldrà conéixer en el ple respectiu l’acord corresponent. *

FONT: GV.

 

SABIEU?...QUE GATA TÉ DE RENTA 19.154 EUROS PER DECLARANT

El nostre municipi de GATA DE GORGOS ocupa al llistat de IRPF de pobles d’Espanya el lloc número 1.346 amb una renta per declarant de 19.154 euros.

Pozuelo de Alarcón, a la província de Madrid, és el poble amb més de 1.000 habitantes de major renta bruta per declarant. Ho publicava el diari El Pais a la seua secció de Economía, basant-se en l’estadística de declarants del IRPF per municipis divulgada per l’Agència Tributària.

FONT: El País i Agència Tributària.

SABIEU...? QUE ELS GATERS HEM VOTAT A 13 ELECCIONS GENERALS D'ESPANYA DES DE 1977 A HUI

Hui estem votant, perque encara resten minuts per a tancar-se els col·legis electorals, a eleccions generals d’Espanya, a les Corts Generals. Però...ho sabieu?. És la tretzena vegada des del 15 de juny de 1977 que votem aquest tipus d’elecció, ja que onze més hem votat a les municipals, l’última el passat 24 de maig d’este any. La primera votació va ser per a composar la Legislatura Constituïent en el Congrés dels Diputats i en el Senat. Després s’ha esgotat deu legislatures. La votació més pròxima a aquesta data va ser l’anterior del 20 de novembre de 2011. Cinc van ser al mes de març (1979, 1996, 2000, 2004 i 2008); a juny van ser tres (1977, 1986 i 1993) i a octubre dos vegades (1982 i 1989).

Finalment, cal dir que aquestes deu legislatures han suposat tindre a l’Estat espanyol un total de cinc presidents del govern: Adolfo Suárez González, per la UCD, va ser dos vegades consecutives; Felipe González Márquez, quatre vegades, pel PSOE. José María Aznar López, dos vegades. José Luis Rodríguez Zapatero, pel PSOE, dos vegades, i Mariano Rajoy Brey, pel PP, l’actual president en funcions.

FONT: wikipedia, Internet.

SABIEU...? QUE GATA VA TINDRE 14 DEFUNCIONS MÉS QUE NAIXEMENTS, EN 2014

Ho publica hui diumenge el diari digital MARINA PLAZA. El reportatge recull les dades del Institut Nacional d’Estadística (INE) referent a creixement vegetatiu dels pobles de la Marina Alta l’any 2014. En el cas de Gata, va ser negatiu en 14 persones.

Ho sabieu?. Titula el diari: "Sólo 5 de los 33 municipiios de la Marina Alta registraron más nacimientos que muertes el último año". No és el cas de Gata de Gorgos com he dit. Al subtítol: "El crecimiento vegetativo fue negativo en 2014 en la comarca, con una diferencia de 368 entre los decesos y los alumbramientos".

Diu el diari: "Este fenómeno explica en parte que la Marina Alta viera caer la población de 201.440 habitantes a 178.052 de 2013 a 2014, lo que supone una disminución de 23.388 personas." També diu: "Sólo cinco municipios se salen de la tónica general y tuvieron un crecimiento vegetativo positivo en 2014: Benidoleig, El Poble Nou de Benitatxell, Dénia, Ondara y Tormos."

Pel que fa a Gata, els nascuts en 2014 van ser 44 i els difunts 58. Per tant el creixement vegetatiu va ser negatiu en 14 persones.

FONT: Dades del I.N.E. / reportatge de Marina Plaza digital.

SABIEU QUE GATA ÉS EL POBLE AMB MÉS DONES QUE HÒMENS AL CONSISTORI, DE TOTA LA MARINA ALTA?

Ho sabieu?. Un reportatge del diari digital MARINA PLAZA, fet arrel de la celebració a la Marina Alta ahir dimecres 25, del Dia Internacional de l’eliminació de la Violència contra la Dona, titula: "Con las mujeres, sólo de puertas afuera", descobrix que l’únic consistori municipal de la comarca que superen per una les dones als hòmens és a GATA DE GORGOS. 

Als subtítols: "Los ayuntamientos de la Marina Alta se vuelcan en la celebración del Día Internacional contra la Violencia de Género pese a que de los 33 alcaldes de la comarca sólo 2 son mujeres"; "Del total de concejales de la comarca, 319 son hombres y 230 mujeres"; "El número de ediles varones supera al de concejalas en todas las corporaciones municipales menos en una: la de Gata de Gorgos" i "En la Vall d’Alcalà, todos los concejales son hombres".

Gata és nomenada a l’article per dos motius. Té a una de les dues alcaldesses de la Marina Alta: "Para encontrar la primera mujer, hay que ir a Gata de Gorgos, donde gobierna Magda Mengual (Compromís). De hecho, de las 33 localidades de la comarca sólo dos tienen alcaldesa. El otro caso es el de Maria Isabel Molina, también de Compromís, en Alcanalí". I té una dona més, com he dit: "Tampoco existe esa igualdad real si se analiza la presencia de mujeres en la mayoría de las corporaciones de los municipios. Sólo en uno de los 33 de la comarca, hay más mujeres que hombres: Gata de Gorgos. En el resto, el número de hombres es superior o muy superior".

Al quadre de la distribució de concejals per sexe en cada municipi, Gata de Gorgos que apareix amb 5.985 habitants, té sis concejals hòmens (tres del PP, un de Compromís, un del PSOE i un de Podem Gata). Per contra, té set regidores dones (tres de Compromís, dos del PP, 1 de Podem-Gata i 1 del PSOE).

Al següent enllaç, PUNXEU ACÍ, teniu la notícia completa.

FONT: diari digital Marina Plaza, 26-11-2015.

SABIEU..? QUE DIJOUS SANT DEL 2016 SERÀ FESTIU A LA C.V. SUBSTITUINT 1 DE MAIG, DIUMENGE

Ho sabieu?. Fins a tres festivitats de 2016 cauen en diumenge, una d'elles l'1 de maig (festa del treball); el dia 9 d'octubre que al ser bisest i com enguany ha caigut divendres caurà en 2016 diumenge i el dia de nadal 25 de decembre.

Per això, està ja aprovat l'esborrany, a falta de ser aprovat pel Consell, el calendari laboral de la Comunitat Valenciana. És el que han decidit el Consell Tripartit per al Desenvolupament de les Relacions Laborals i Negociació Col·lectiva, format per representants de la Conselleria d'Economia, la patronal autonòmica Cierval i els sindicats UGT i CC.OO. 

Per tant, la Setmana Santa 2016 ací a la C.V. tindrà festiu el Dijous Sant, que l'any que ve serà el 26 de març, molt a prop de les Falles, i s'allargarà fins Dilluns de Pasqua. El segon dia de nadal, 26 de desembre, també serà festiu.

Són dotze dies en total entre les que marca l'Estat i l'autonomia, festes laborals retribuïdes i no recuperables. A eixes cal afegir altres dos de caràcter local determinades pels ajuntaments, fins arribar a les 14 jornades que marca la legislació estatal. A Gata de Gorgos, l'ajuntament a l'últim plenari va deixar aprovats els dos dies festius per a 2016, que seran el dia 6 d'agost, festivitat del Santíssim Crist del Calvari (que serà dissabte) i el 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel Arcàngel, que coincidirà en dijous. 

SABIEU QUÈ...la Volta a Espanya 2015 passarà per Gata el dia 30 d’agost, diumenge per la vesprada?

Des de 1977, fa 38 anys, no passava per la travessa de la carretera general, a Gata

Gata de Gorgos està d’enhorabona, esportivament parlant i més en concret a nivell ciclista. La 70 VOLTA CICLISTA A ESPANYA 2015 que comença dissabte dia 22 d’agost en Puerto Banús (MÀlaga) i conclou el 13 de setembre a Madrid, amb 21 etapes, passarà per dins de Gata.

Vos explique: La 9ª etapa, que va de Torrevella a la Cumbre del Sol (Poble Nou de Benitatxell) compta amb GATA DE GORGOS dins del seu recorregut, malgrat a no eixir la denominació del poble en molts perfils oficials de la carrera.

Hem tirat mà del Butlletí Municipal d’Actualitat i Informació de l’Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell "Al corrent" (edició especial de la Volta) per assabentar-nos i assegurar-nos del recorregut. Al punt 7 del recorregut que farà la Volta des de Calp, passant per Moraira, pujant al Puig de la Llorença, baixant al Poble Nou, anant a Teulada, ARRIBARÀ A GATA DE GORGOS, provinent de Teulada i per la N-332 a les 16,53 hores, en el millor dels horaris previstos (a 43 km./h.) o a les 17,03 hores (corrent a una mitja de 41 km./h) o a les 17,14 hores (en el cas que vagen a 39 km./h).

Per tant, el pas (ja confirmat per la Policia Local de Gata) serà el següent: travessaran tota l’Avinguda Marina Alta (travessa N-332), Plaça d’Espanya i carretera d'Ondara, seguiran un kilòmetre més fora del poble i pujaran cap a la carretera, al lloc que es diu "l’escalextric", per anar cap a Xàbia. Estaran tallats a eixes hores de pas de la caravana i dels ciclistes tots els accesos a la general.

Fent una mica d’història, la Volta Ciclista a Espanya no es prodiga passant per Gata. Al 5 de setembre de 2010 va passar prop (rotonda de l’encreuament Xàbia i carretera cap al Poble Nou) i per Pedreguer. Ja ho vaig reflectir aquell dia al blog:

http://cronistadegata.blogia.com/2010/090501-la-volta-ciclista-a-espanya...prop-de-gata-i-pas-per-xabia..php.

http://cronistadegata.blogia.com/2010/090502-la-volta-ciclista-a-espanya-prop-de-gata-i-ii-pas-per-pedreguer..php.

Recentment vaig trobar tota la informació del dia 1 de maig de 1977, quan si que va passar per dins de Gata. Gata de Gorgos era meta volant al kilòmetre 41. També teniu l’enllaç del dia que ho vaig publicar, fent història ciclista del poble:

http://cronistadegata.blogia.com/2015/072005-sabieu...-que-en-1977-el-primer-de-maig-la-cinquena-etapa-de-la-volta-ciclista-a.php.

FONTS: "Al corrent" (Butlletí Municipal d’Actualitat i Informació), Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell. Blog "Cronista de Gata". Logo Volta.

SABIEU...? que en 1977, el primer de maig, la cinquena etapa de la Volta Ciclista a Espanya, va tindre una meta volant a Gata

Era el dia primer de maig de 1977, festa del treball. Dia de pluja. Es disputava la cinquena etapa de la Volta Ciclista a Espanya, Benidorm-El Saler de 159 kilòmetres. Al kilòmetre 41, a l’altura de la Caserna de la Guàrdia Civil de Gata de Gorgos, estava situada la meta volant. Moltíssima gent, malgrat la pluja, i amb paraigües i la carretera amb prou de clots, esperava als corredors, animant sense parar.

El guanyador de la Volta, Freddy Maertens, també va ser el guanyador de la meta del nostre poble. En una fotografia amb dret d’autor que vaig poder descobrir per la xarxa de les xarxes es veia l’esforç d’avançar-se al pelotó al corredor Maertens, al passar per la placeta del cuartel. Bonica imatge. Si algun gater va immortalitzar aquell moment amb càmera de fotografiar o amb pel·lícula i vol compartir-ho ja ho sap, pot fer-ho amb la pàgina del Cronista de Gata. Va ser un moment important a la història esportiva del poble. 

Al mapa, si observeu -encara que no s'aprecia molt clarament- està senyalada la meta volant de Gata.

FONT: diversos diaris i documentació d’eixos dies. Volta Ciclista a Espanya 1977. / mapa de la Volta www.todocoleccion.net

SABIEU...? que la guitarra de la malaurada cantant Amy Winehouse (1983-2011) era de Bross (Gata)

Així ho testimonia en un llibre biogràfic que ha eixit a la venda sobre la malaurada cantant i que prompte serà traduit a l’espanyol. Des de Guitarres Bros, de la família Broseta, empresa que està afincada a Gata i que es coneguda per les nombroses guitarres personalitzades que ha fabricat per a cantants, artistes o presentadors, com és el cas més recent de Alejandro Sanz o el presentador de "El Hormiguero 3.0" Pablo Motos, m’arriba el testimoni de Jane Winehouse, dona del pare de la malograda Amy (1983-2011), a través del que conta Adam Broseta:

"He hablado varias veces con Mitch Winehouse padre de la gran AMY WINEHOUSE, de la historia de la guitarra BROS de AMY WINEHOUSE. Como ya sabéis todos AMY WINEHOUSE nos visitó en nuestro taller en Gata donde compró su guitarra BROS con la que compuso y escribió todas las canciones de su disco Back to Black!!! Hoy hablando con la mujer de Mitch, Jane Winehouse, me ha contado muchas cosas interesantes de AMY, de su guitarra BROS y de lo mucho que le gustaba venir a Gata y a Javea. Os dejo dos pequeñitas cosas de lo mucho que me ha contado hoy por Twitter . Todo un honor para nosotros !!!"

FONT: Mitch Winehouse i Adam Broseta.

SABIEU...? que en 1927 ja es reclamava que el pont sobre el riu a la carretera tinguera més seguretat

Ho trobem al diari LAS PROVINCIAS del dia 7 de maig de 1927, fulla 8 i última. L’article "Desde Gata de Gorgos" contava un succés ocorregut amb un cotxe d’un veí de Benipeixcar i les conseqüències per ser una corba tancada damunt del mateix pont sobre el riu Gorgos, a la carretera "Silla-Alicante". A l’article es feia una reclamació, que no seria la primera que es feia. Es cridava l’atenció i es deia que era "vergonzoso, que ese puente no sea derribado inmediatamente, antes que vuelvan a ocurrir desgracias como la presente...".

El cotxe al kilòmetre 88,800, per la paret i el pont, la corba tancada, pel gir tan ràpid, el fet és que va xocar i va tombar un piló. Anaven el xofer propietari i un altre home.

Es criticava perque -deia el cronista- "anualmente son muchas las desgracias que ocurren, hasta el extremo de que se han caído bajo del río".

A la imatge (foto publicada al blog, nº 353), el pont del que parla la notícia.

FONT: diari Las Provincias: diario de Valencia, Any 62, Nº 19.082- 27-5-1927. Digitalitzat a la Biblioteca virtual de premsa històrica, Ministeri de Cultura.