AHIR...HUI, SEMPRE GATA

AHIR...HUI, SEMPRE GATA: 25. UN NOU PONT A LA FONT DEL RIU, 2004

Reprenc la sèrie de comparances, de l’ahir i hui. Vegeu com ha canviat el terreny. A la Font del Riu es va projectar i executar un nou pont urbà, que conectava a un nou vial. Era l’any 2004. El construïa l’empresa Cyes. Abans era una simple fondalada, per on transcorria el llit del riu Gorgos. Ara, entre el nou pont i el nou parc, tot canvia. Les dues imatges mostren la diferència al punt exacte on s’alça el nou pont, que té 135 metres i està a 15 metres del fons del riu. El paisatge d’abans contrasta amb el d’ara. És un altre contrast a Gata.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA (24): quina diferència!, pujada de les Alcolaies, 1956-2014

Comence el dia festiu, per doble motiu (Diumenge i Primeres Comunions, primer tornm), amb la sèrie "Ahir...hui, sempre Gata" que arriba a la comparació 24. Vaja comparació!. Quin canvi, quina diferència!. Total s'en van 60 ó 62 anys una foto de l'altra, en un barri que ha canviat moltíssim. La Costera del Grup Escolar o la pujada de les Alcolaies s'ha transformat.

Si mirem la fotografia de dalt (la vaig publicar pel febrer de 2013 a la sèrie de fotografies antigues) voreu una forta nevada, potser fora la de 1956 o més enrere la de 1954. Pedro Frasés és el més major de la foto, a la dreta mirant-la. Portava un abric. Anaven els dos ben arropats i portaven un cabasset cada un. Junt a Pedro estava Miquel "de Porra" (tio de Juan el mestre o del cine). Els dos tenien animals i havien eixit a donar-los mejar. On abans eren casetes i corrals ara hi ha finques de pissos.  Però gaudiu del paisatge semiurbà de la Costera del Grup Escolar, sense escoles, tota la muntanya pelada que tanca la foto. Algunes cases a mig construir, començant a formar carrer i es nota que és l’Alcolaia per la baraneta de zelosia de casa Pepe "el practicant" que encara es conserva igual. Mireu el toll de neu que hi havia.

En contrast, l'altra fotografia la de hui de 2014. Si en alguna cosa no ha canviat és la baraneta de zelosia, els pissos, les cases, els cotxes aparcats, l'asfalt, la sequera, li donen un altre aire a la fotografia i al fons el Grup Escolar.

FONT: foto superior propietat de la família Signes Frasés, facilitada per Emilio.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA: 23. Carrer de les Moreres

Un altre carrer que va transformant-se i ja en portem 23 de llocs, paratges, carrers i places. Seguim al Raval, al cor del poble. Aquest carrer el podeu vore dalt com s’adornava als anys 70 per a fer-se mereixedor d’algun premi. La imatge va servir per a un calendari de les donacions de sang a Gata. Cal aprofitar per a dir que demà serà la roda de premsa i dijous la col·lecta extraordinària de sang. Però, tornant a les dues imatges dir que baix es nota com va fent canvis el carrer Moreres. Antigament ací estava el barranquet de les Moreres.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA: 22. Carrer de Baix, al Raval

La comparació 22. El carrer de Baix, al barri del Raval ha canviat com es pot apreciar en les dues fotos verticals. A la de l'esquerra encara no estava feta la xarxa d'aigua potable ni el clavegueram, ni asfaltat. A la de la dreta, l'altre dia. Mig segle separen les fotografies.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA (21): al Raval, el carrer Palmeral Alt

Seguisc comparant carrers del barri del Raval, el coret del poble, el més antic, d'aquells anys 60 del segle XX, amb les imatges actuals del mateix carrer. Ara, la comparació 21 li correspon al carrer Palmerar Alt. Observeu quina entrada tenia el carrer des del carrer Bisserot, era l'any 1964, quan es va inaugurar l'enllumenat fluorescent. Mireu les penyes que es presentaven. L'any 1967, amb motiu de posar el clavegueram i la xarxa d'aigua pels carrers, van tindre que aplanar-se tots aquests carrers. Mireu ara, a maig de 2014, amb un sol de justícia, quina comparança.

FONT: Foto superior propietat de Antonio Monfort.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA: 20. Carrer de les Parres

Al Raval, entre mig del carrer Bisserot i carrer de Baix, baixa cara avall al riu. És el carrer de les Parres. Abans, com veieu a la fotografia de dalt, dones amb cànters, lletreros de tendes molt curiosos, motocicletes, cadires a la portada per a plegar la fresca, ara les cases més modernes, façanes de colors. Estem al segle XXI i és precís que notem el contrast amb mitjan segle XX.

Ja són vint les comparaciones per racons, carrers i places, llocs emblemàtics del poble. El carrer de les Parres, un altre més.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA: 19. Vista parcial de Gata, des del balcó del carrer Alcolaes

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ DE LA VISTA, PUNXANT ACÍ)

Reprenc hui la sèrie que fa poc vaig crear de comparar llocs, carrers, indrets, de Gata. La comparació 19 és una vista de Gata, una vista bonica, sobre tot si les fotografies estan ben fetes. Si recordeu, fa uns dies vos posava la foto feta per Jesús García Soler, per la seua lluminositat i claredat que donava el dia. Vaig recordar l’aktra fotografia que publicava a març de 2011, la foto antiga 334.

Aquell dia recalcava que era una vista parcial del poble, que es veia la part del Penyal, de darrere l’església, els dos horts, on ara estaria el Centre Social Integrat i el començament del parc del Raval. A la part de baix, teniu aquests dos llocs nous ja consolidats.

De la foto antiga seguia dient: "També es pot veure en construcció la que després seria durant un temps la Casa de cultura. I l’ajuntament el veuen com abans, sense cap construcció nova. També es veu com eixia abans el Barranquet al riu. Bonica estampa amb més de treinta anys d’antigüitat. Aquesta fotografia il·lustrava la pàgina 765 del Tomo tercer de la col·lecció de Salvat S.A. "Conocer España". El tomo estava dedicat a Valéncia i a la comarca del "Marquesado de Denia" com posava estava Gata. La foto podia ser d’algun any més enrerre però la col·lecció està datada en 1984."

Ara, com podeu veure, està prou canviat el paisatge urbà del lloc, d’aquesta vista parcial, sobre tot s’han modernitzat cases i edificis públics.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA (18): carrer Bisserot avall.

Vegeu la diferència, d’aquells anys -1964- a ara, 2014. Ha passat mig segle de vida, entre les parets del carrer Bisserot i entre el sòl. Com vegeu, a la foto de dalt s’apreciaven els farols que s’havien acabat de posar. S’inaugurava el nou enllumenat públic. La fotografia de baix no està feta de nit, però està feta per a vore la diferència a les voreres, al mig del carrer. Mireu el paviment encara de terra, ara és de pol. Les cases també hi ha diferència i aquell traçat tan sinuós de la part esquerra baixant. El carrer Bisserot avall era distint.

 

AHIR...HUI, SEMPRE GATA (17): les cases del Penyó cap al pont

Reprenc la sèrie que portava dies sense aparéixer al blog. Les comparacions, a vegades, són fortes. Quan va nevar o quan feien les baranetes de les dues parts del carrer Penyó, es van fer fotografies d’aquest lloc en concret. Ara al segle XXI està completat canviada la fisonomia urbana, sobre tot les cases que donen entrada al pont i la pujada, la Costera del Grup Escolar, que es veu també al fons. Mireu la comparació, hi ha diferències!!.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA (16): de cinema d'estiu a bloc de pissos

Ja estem al canvi 16. Els anys 70 hi havia allí un cinema d'estiu, el recordeu els més majors?. Ara s'ha transformat en un bloc de pissos i plantex baixes comercials. Era a l'entrada de Gata si venies de la Garganta per la Nacional o l'eixida de Gata si baixaves carretera avall. Mireu el canvi. Dalt els pissos, baix la paret del cinema, inclús la porta on es pot llegir "cinema" i una vista amb un xicona dalt d'un Seat 600, el vehicle de moda d'aquella època. Canvis i més canvis!!.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA (15): els quatre cantos del carrer Teulada

No ha canviat molt la fisonomia urbana del carrer Teulada als quatre cantons del carrer Sol, però l’ambient que hi havia als anys 60 pels carrers amb les dones i xiquets traginant cap amunt i cap avall i l’aspecte que dona hui en dia és completament diferent.

El fet de no aparèixer vehicles a la fotografia, no vol dir que no n'hi haja de quan en quan dalt la vorera al lloc que marca la fotografia de baix. Per això dic que el canvi és notable. Abans i ara, carrer Teulada.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA (14): la internacional i turística Plaça d’Espanya

Reprenc, de nou, la nova sèrie que compara llocs, carrers, indrets, d'ahir i de hui. Ara mirem la plaça més turística i internacional de Gata. Com han canviat les portalades de les cases, també l’entorn peatonal. Recordem aquells anys 60, quan començava a aflorar l’artesania local, amb totes les canastes, mobles de vímet, objectes de regal, dins i fora: dins de les cases i fora a les façanes.

Més tard, als anys 70, la plaça més internacional de Gata, on s’ajuntaven diverses nacionalitats, sobretot europees, els turistes, era mereixedora de varies targes postals. Hui, el panorama està canviant, es canvien tendes d’artesania per bars, hi ha menys tendes obertes, hi ha una vorera peatonal gran, canvia el decorat. Com vegeu les fotos, amb mig segle de diferència, estan preses des del mateix lloc.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA (13): des de baix del riu mirant al Penyó

Nova comparació a la sèrie de contrasts de llocs, racons, paisatges de Gata. La imatge de la dona i la xiqueta dels anys 50 del segle XX, contrasta amb la foto feta a l'abril de 2014. Des del mateix lloc del llit del riu Gorgos, el barranc que diuen alguns però que per a nosaltres sempre és el riu. Mirant cap amunt, cap al Penyó, vegem que el fons ha canviat. Mireu la casa primera del carrer, mireu la baixada al parc del Raval, on abans hi havia una baixadeta de terra i, sobre tot, mireu l'edifici municipal. Canvis i més canvis, Gata va canviant.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA (12): de la Casa Roja a plaça

Un altre racó del poble és objecte de la nostra atenció, a la sèrie que va prenint forma "Ahir...hui, sempre Gata". Ja en tenim dotze comparacions amb imatges. Hui mirem cap a la plaça que oficialment es diu de la Casa Roja pel carrer a la part dreta pujant, recordant aquella casa tan característica, que era de família dels "Porra" i que finalment va ser enderrocada, desapareguent de Gata un altre símbol, en aquest cas arquitectònic.

A més del color, la casa estava solitària de cara a la via del tren, era quasi quadrada, era especial...Ara ha deixat pas a una plaça amb arbrets i bancs, que separa l’anada i tornada per als cotxes, camí de l’ermita en vehicle, del cementeri, de les partides Ecles i Costeres. Vegeu la diferència d’ahir a hui.

 

AHIR...HUI, SEMPRE GATA (11): entrada a Gata pel pont

Són dos imatges captades al mateix lloc. Abans i ara. Quina diferència d'entrada a Gata, per la part del pont, des de Teulada. Abans, amb l'almassera en primer lloc, sense existir ni finques de pissos ni cases a la part esquerra. Vegeu com encara hi havia casetes, arbres fins arribar quasi al cantó, on ara està el primer semàfor. La foto de dalt està presa on ara està la finca de pissos de "Garrut". Mireu el cartell que anunciava que començava la travessa de Gata. La fotografia de baix és un canvi total. Finques de pissos, a un costat i altre, alguna casa feta d'abans. Una entrada del poble completament distinta. Podem tindre un referent. Al final de la finca de pissos de la part dreta, si mireu la foto, està encara exactament igual -amb planta baixa-, el magatzem que a la de dalt tenia els anuncis tan típics de l'època "Soberano" i "Philips Auto-Radio".

AHIR...HUI, SEMPRE GATA (10): la carretera que travessa el poble, la Nacional

Ja portem deu composicions amb imatges preses al mateix lloc en temps diferents. A la gent li agrada, pels comentaris que fan, per tant seguiré a la recerca de més comparacions. Ara ens anem cap a la carretera. Com ha canviat l’entorn d’aquells anys 60 del segle XX. La travessa de la Nacional, de la carretera. Vegem amb les dos imatges la comparança i sorpren la tranquilitat i pau que es reflexa al vore l’antiga, la de dalt. Sols un vehicle, una dona i una xiqueta caminant, a la fàbrica que hui s'ha convertit en finca de pissos. La de baix, es veuen cotxes aparcats, una muntonada de cotxes, el semàfor, les noves edificacions. Un gran canvi.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA: el llavador i ara...una de les baixades al parc del Raval (9)

Era tot un símbol d’una època, d’unes necessitats bàsiques, de poble. Però un bon dia, per a desfer-se d’ell, per a donar accés al parc, per a saber què interesos, va i l’enderroquen a tot i a totes. Ara això no es faria. Potser hi haja més sensibilitat cap a eixos monuments arquitectònics del poble. Estic referint-me al LLAVADOR. Estava al final del carrer Parres , quan anava a unir-se amb les escales del carrer de Baix que s’unix amb el carrer Tetuán.

Ara s’ha transformat en un jardinet de plantes de baladre, en una abaixador cap al parc del Raval. El van deixar perdre i amb ell s’en va anar una manera de viure, de llavar la roba les dones, de fer vida social al voltant d’una canalització d’aigua, uns pilars, una sèquia. 

AHIR...HUI, SEMPRE GATA: 8, el Pont de les Alcolaes

Molts xiquets i xiquetes han passat pel pont dit també de les Escoles, aquell que va donar el pas després de la guerra cap a les Alcolaes. El porte hui a la nova sèrie de "Ahir...hui, sempre Gata" perquè és un símbol important del poble. No ha canviat l'estructura des de 1993 fins ara, sí els seus voltants, com els pins que creixen al costat, com les cases de darrere de la fotografia. On era l'escorxador ("matadero") primer i ara hui és la seu del GEG i les dependèndies de la Guàrdia Civil, les cases del Penyó. Aquells homes que el construïen y els cotxes i farols que hui vegem dalt del pont. Pocs canvis però 80 anys de diferència.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA ( 7 ): baixada del carrer Hostal: de cup a finca

De nou anem a comparar. És el seté article de la nova sèrie que mira al passat i al mateix lloc mira al present. Hui ens anem cap a la cantonada de baixada del carrer Hostal. Allí on abans hi havia un cup, hui hi ha una finca, canviant -una vegada més- la fisonomia urbana i molt d'eixe lloc concret. Mireu el caseró que s'utilitzava per a fer vi, per a les tasques de la verema. Mireu ara, una finca més del poble. Canviat totalment. Ens podem fixar també en el cotxe, en la dona, en el carrer que estava encara de terra. Ara també hi ha algun que altre cotxe a la fotografia moderna, inclús un gosset menut pel costat de la vorera.

AHIR...HUI, SEMPRE GATA: carrer Sant Josep, anys 60 i ara ( 6 )

La col·lecció fotogràfica feta arrel del canvi de faroles al poble, ens deixa un bon record gràfic de tots els carrers de Gata, per vore com eren aquella època i poder comparar-los amb hui. 

Utilitzaré alguns d’ells, com ho faig hui amb el carrer Sant Josep, a l’extrem que ara està obert cap al nou vial i nou pont. Anys 63 ó 64 del segle XX comparem amb abril de 2014 i ahí teniu el resultat.