HISTÒRIA LOCAL

RECORDANT AQUELL 12 DE FEBRER DE 1983: LA NEVADA DE FA 34 ANYS A GATA

Com fa poc hem tingut una nevada, ja quasi aquella altra havia quedat més en el record. Fins al 18 de gener d’enguany recordaven la última gran nevada del segle XX, la d’aquell dia 12 de febrer de 1983, fa just hui 34 anys. Malgrat a que els nens i joves del segle XXI i nosaltres també hem viscut ja una nevada bona en el segle XXI, aquella va ser més forta, ja que es va quedar més temps entre nosaltres. 

Si recordeu era darrer dissabte, dissabte de Carnestoltes. El darrer diumenge, dia típic a Gata, encara estava la neu ben collada i amb un gruix considerable. Si comparem amb la d’enguany veurem que aquella va durar més temps, quasi una setmana, mentre que aquesta sols va durar un dia, ja que va ploure i es va desfer el mantell blanc.

Al llarg dels sis anys del blog CRONISTA DE GATA he anat publicant i recordant aquella efemèride climatològica. Per això vos pose els enllaços, per si voleu recordar les cròniques.

Com a exemples: Crònica del 12 de febrer de 2011, PUNXEU ACÍ (Era una de les fotografies antigues del record d’eixos dies, la nº 316). Crònica del 12 de febrer de 2013, quan es complien 30 anys, PUNXEU ACÍ. Crònica del 12 de febrer de 2014, PUNXEU ACÍ. Crònica del 12 de febrer de 2015, PUNXEU ACÍ.

A la fotografia de portada, dins una composició amb fotografies del record de l’efemèride.

FONT: Blog "Cronista de Gata", 12 febrer anys 2010 al 2016.

GATA: NOVÉ ANIVERSARI DE LA RIUADA DEL PILAR DE 2007: el Gorgos s'en eixia de mare...i ara més sec que un palo

Ara fa gotes, banya el carrer, però res de res...igual que aquest matí, però seguim amb sequera. Però...i fa nou anys...s’enrecordeu.

Podeu veure quatre vídeos del Gorgos, que quasi s’en eixia de mare eixe dia 12-10-2007

Hui, dia 12 d’octubre de 2016, recordem un fet metereològic sense precedents en els últims 25 anys. Se celebra el nové aniversari de la gran riuada del Pilar a Gata i a tota la Marina Alta. Tots tenim encara gravada aquella imatge de la desapareguda televisió valenciana Canal 9, de l’enderrocament del pont del riu Gironà a Beniarbeig. I també ens refresca la memòria a Gata i el seu parc del Raval inundat, al pas del riu Gorgos.

Si recorden/recordeu, aquell 12 d’octubre de 2007, la comarca de la Marina Alta i també Gata tenia aigua per tots els costats. El riu Gorgos anava pleníssim a Gata, quasi exint-se de mare. Al Parc del Raval va sobrepassar el mur de contenció i encauzament i va inundar aquell espai verd. Van tremolar els pilars del pont de les Alcolaies, el riu Gorgos que té una gran cabuda es va desbordar.

Podeu visionar algun vídeo d’aquells dies com el que està penjat a "Youtube".

Vos pose l’enllaç del magnífic reportatge en vídeo que va fer un veí des d’una de les cases del carrer Penyó per la part de darrere. Amb un temps de 10 minuts i 36 segons ho va publicar a Youtube amb el pseudònim de "jbgorrita" i amb el títol de "El río Gorgos se sale". Ell posava al comentari: "Tras las lluvias sufridas en la comarca, el rio Gorgos, normalmente seco, se sale". Aquest és el seu enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=a8vbxKmnkMI.

Un altre vídeo que es diu: "Río Gorgos de Gata 12-10-07" també pujat a youtube té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=hnqOIOs3FeQ. Un altre de 42 segons molt significatiu que es diu "Riu Gorgos" a "youtube" té l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=oMxQYvKuriw&NR=1. Finalment un altre de joanbanjo pujat a "Youtube" que té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=7fLoqIJXZ2k.

¡Quina diferència!. Encara a hores d’ara no canvien del tot les temperatures, no fa fred i molt poc aigua, quasi res. Esperem que algun dia canvie el temps i tornen les pluges tan necessàries.

(PODEU FER MÉS GRAN UNA FOTO D’AQUELLS DIES PUNXANT ACÍ)

(PODEU LLEGIR L’ARTICLE MEU DEL BUTLLETÍ MUNICIPAL, PUNXANT ACÍ: 1, 2.)

(PODEU VISIONAR LES FOTOS DE L’ÀLBUM MEU, PUNXANT ACÍ)

FONTS: Foto a la portada, Sonia Soria Soler i Cronista. Vídeos pujats a Youtube.

HUI ÉS LA FESTA DEL PILAR: L'antiga caserna de Gata -hui en desús- té 130 anys

Hui és la festa de la Verge del Pilar. Cal felicitar a les que porten el nom o els compostos, a totes les Pilars, María Pilar i altres. També cal felicitar als membres de la Guàrdia Civil que celebren a la seua patrona. Gata té actualment el "cuartel" al carrer Penyó. Però, la caserna de la Guàrdia Civil de Gata, hui en desús- arriba enguany als 130 anys en peu.

Una de les casernes de la Guàrdia Civil més antigues de la província es manté encara en peu al costat de la carretera nacional. Té 130 anys d’història. Tot un símbol històric del poble per la seua ubicació, per la seua història, pel seu compromís amb el veinat de Gata. Hui, els agents destacats a Gata tenen al carrer Penyó el seu "cuartel" i des d’allí inicien tots els dies les seues tasques de custòdia i vigilància, que sempre és molt d’agrair per al ciutadà gater o el que ens visite.

L’any 1886 el poble va sufragar les despeses de la vella Caserna o Cuartel. L’any 1982 havia un intent de fer una nova Casa Cuartel que mai arribà a ser realitat. L’edifici de la carretera encara està destinat al cos però està tancada. És una imatge curiosa, històrica i que va acollir a centenars de guàrdies en les bones èpoques de vivenda en eixa caserna.

LA FESTA DE HUI A GATA:

Els agents de la Guàrdia Civil destacats a Gata han festejat hui dia del Pilar de 2016 a la seua patrona la Verge del Pilar amb una missa solemne cantada per la Coral Serrillàs i després ha tingut lloc un xicotet aperitiu a les dependències del carrer Penyó.

Les fotografies de portada ens recorden altres temps: dalt, una foto antiga de les que ja han estat publicades, on es veu la Casa Cuartel als anys 40. En la fotografia es pot veure com un agent fa guàrdia davant de la porta. Baix teniu una imatge que ens transporta a aquells anys, una mirada urbana que fem dia a dia els que passem per allí. Els dos arbres en plena fulla i el cotxe patrulla davant la porta, eren altres temps. Ara resta la casa com a testimoni.

Baix, els guàrdies del destacament de Gata, amb les autoritats.

GATA: HUI ES JUBILA ANTONIO PEDRÓS I TANCA EL SEU GARAIG DE L'AVINGUDA DE L'ERMITA

Quan s’arriba als 65 anys i no hi ha continuació en el negoci, malgrat a estar tota una vida treballant del mateix ofici, no hi ha més remei que plegar i a viure de la jubilació. A Antonio Pedrós Torres, que sabeu que té el garaig a l’Avinguda de l’Ermita de Gata, li arriba hui 30 de setembre la data, després de tindre el seu garaig 36 anys.

Contava Antonio amb nostàlgia que des dels 15 anys que es va posar a treballar de mecànic, tota la vida. Després la mili i a continuar. Primer treballava a Autogata i després es va muntar el seu propi garaig. El carrer tenia poques cases. Ell va muntar el garaig al costat del transformador i ahí seguia.

Alguna anècdota recorda de tants anys de professió, com la del matrimoni major que el va despertar a altes hores de la nit, perque el cotxe els havia deixat tirats a la carretera, el va fer anar i després no tenien diners per a pagar-li...i ahí va quedar tot. O aquell xicot que es va comprar una "berlineta" i pensava que no tenia força el cotxe i es que sols li posava tercera perque no sabia que el cotxe nou tenia quarta. Eixes i altres anècdotes són les que contarà Antonio als seus néts i nétes...

Ara és l’hora del descans merescut, de l’oci, després dels anys de professió ben portats, i amb tranquil·litat.

HISTÒRIA: UN SEGLE DEL CANVI DE NOM, GATA - GATA DE GORGOS (Ho recorda el diari Información)

(Podeu llegir tot l’article de Información, PUNXANT ACÍ)

En un reportatge molt ben documentat per Antonio Teruel, el diari Información d’Alacant, recorda la història del canvi de noms, posant-li cognoms a vuit pobles de la província, aquell 2 de juliol de 1916, fa ara un segle. Entre els 8 pobles entrava GATA que passaria a dir-se GATA DE GORGOS. En alguns articles del blog he parlat ja del fet històric topogràfic. Ara ho publica Información, que titula: "Un siglo de nombres impuestos a los pueblos". Al subtítol: "Un decreto aprobado por el Gobierno hace justo ahora 100 años obligó a cambiar su nombre a 573 municipios" i "Algunas denominaciones se han consolidado pero otras se eliminaron o crean controversia."

Com vegeu, el quart figura GATA que posa "Nombre fijado en 1916" GATA DE GORGOS i "Nombre oficial actual" GATA DE GORGOS.

Ja al final de l’article parla del nostre poble, també en boca del secretari, escritor i catedràtic Joan Ivars de Teulada. Diu textualment: "Mientras, en Gata el apelativo «de Gorgos» se asume como oficial, pero sin arraigo popular alguno. Joan Ivars, secretario del Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, señala que «a nivel coloquial todo el mundo dice Gata» y el nombre completo únicamente se usa en instancias formales. No obstante, «está asentado y no crea rechazo», al hacer referencia al río que pasa por el municipio.".

Fent més història, Ramos en la seua Història de la Diputació d’Alacant, escrivia en l’any 2000 que a proposta de la Real Sociedad Geográfica, la Presidència del Govern publicà el 27 de juny un Real decret modificant els noms de 573 municipis d’Espanya, entre ells, els de la província d’Alacant. Indica a la pàgina 275 el nom actual, el partit al que pertany i la nova denominació. GATA pertany al partit de Denia i es dirà GATA DE GORGOS".

La GACETA DE MADRID, que correspondria al BOE actual, publicava el dia 2 de juliol de 1916 en el departament de la Presidència del Consell de Ministres, en el seu número 184, a les pàgines 11 a 16, el Real decret aprovant la reforma proposta per la Real Societat Geogràfica, canviant la denominació als 573 Ajuntaments d’Espanya compresos en la mateixa, i disposant que en el succesiu es designaren amb els noms amb que figuraven en la relació que es publicava.

També podeu repassar el meu article del blog:

"Hi ha altres Gates: Gata (Cáceres) i Cabo de Gata (Almería)" -PUNXEU ACÍ- publicat el 17-4-2010.

A la imatge antiga d'arxiu, la carretera al seu per Gata (anys 50 del segle XX).

FONTS: diari INFORMACIÓN d’Alacant, 4-7-2016, dilluns. / "Historia de la Diputación Provincial de Alicante" Vicente Ramos. Vols. I-IV, Diputación Provincial de Alicante. Alicante, 2000.

HUI RECORDEM...85 ANYS DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA A ESPANYA (14 d'abril 1931, Gata)

Actualitze i refresque hui, 14 d’abril, l’article ja publicat al blog el passat 14 d’abril de 2011. Recordava la commemoració d’un aconteixement polític, la proclamació de la II República a Espanya i lògicament també a Gata.

Sabeu que n’hi ha una fotografia de Gata que recorda eixe fet?. O al menys, és el que pareix per la imatge, ja que sembla que el fotògraf estava dalt del balcó de la Tia Roseta, última casa del carrer La Bassa (hui tenda de Ca Tonia) i va capturar el moment. La bandera i els testimonis del propietari de la fotografia són els que valen. Ja va eixir publicada a la sèrie de fotografies antigues amb la nº 212.

Però anem a la història més nostra, més pròxima, la de GATA en eixos dies d’abril de 1931.

Els dos alcaldes que van viure a Gata els dies de la proclamació de la República van ser VICENTE MULET MONFORT (1930-1931): Fou alcalde desde el 26-2-1930 al 16-4-1931, dos dies després de proclamar-se. Presidia el Directori Militar i el seu sogre, José Signes Diego, ja hi havia estat d’alcalde.

JOSÉ ESPASA MULET (1931) fou alcalde des del 17-4-1931 al 4-6-1931. Fou rellevat del seu càrrec per les eleccions municipals, celebrades en el terme municipal de Gata, el 31 de maig de 1931. Durant aquest període polític pertanyent encara al Directori Militar, la Corporació augmentà de regidors, passant de tindre 9 a tindre 12.

El canvi de denominació de carrers va ser també un fet conseqüent amb la situació política. Per exemple, a proposta del regidor Miguel Pedrós Mulet s’acordà substituir el nom i rotular el carrer nomenat de PRIMO DE RIVERA per FERMÍN Y GALÁN; el nomenat carrer La Bassa, que hui torna a dir-se així-per la de BLASCO IBAÑEZ.

El plenari de l’Ajuntament també aprovava adquirir una bandera republicana tricolor per a la Casa Consistorial i una placa DON FERMÍN GALÁN i la de D.VICENTE BLASCO IBAÑEZ, aquesta última amb tota solemnitat i amb assistència de la Corporació municipal en ple i la Banda de música del poble, a les 10 del matí. S’especificava que la plaça D.FERMÍN GALÁN fora la plaça: D.FERMÍN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ.

Finalment, fixent-nos amb dos exemples dels canvis de denominacions de noms, arrel de la instauració de la II República Espanyola. Al plenari del 31 d’octubre de 1935 al carrer Nou li posaven CALLE DE LA REVOLUCIÓN i al plenari del 17 de novembre de 1936 a l’actual carrer Lluna li posaven en record d’aquell dia, 14 DE ABRIL.

FONTS: Arxiu Municipal, Llibres de Plens Municipals, Ajuntament de Gata. Foto propietat de Vicente Signes Monfort.

GRAN ACEPTACIÓ DE LA CRÒNICA DE LA NEVADA DE 1983

Per ara, fa 33 anys, estava tot nevat encara. Va ser el 12 de febrer de 1983

Un total de 101 amics del CRONISTA DE GATA han dit al facebook "Me gusta" l'article que publicava ahir al blog RECORDANT LA GRAN NEVADA DEL 12 DE FEBRER DE 1983, FA 33 ANYS. Un dia després comencem a fer balanç i vegem la gran aceptació de la gent, ja que s'ha compartit la notícia un total de 43 vegades.

També hi hagué ahir comentaris, com el de Sagrario: "Fue maravillosa". O el de Sonia: "Que recuerdos!!! Vine a Gata con 6 años habiendo nacido en Benisa en fiestas de Gata y ese invierno nevó...". O el de Vicente Caselles, que recordava quan preparava la seua tesis doctoral al carrer La Bassa, a la seua casa de solter, i la nevada els va deixar sense carrets, tots els van esgotar.

Si ahir vos comentava que cap mitjà comarcal s'havia fet ressó, no havia pogut encara veure l'article de dijous dia 11 al digital Marina Plaza, que titulava: "Cuando los puertos de la Marina Alta parecían estar en el Ártico". Als subtítols: "La gran nevada de 1983, que se inició tal día como el de ayer pero de hace 32 años, es la más recordada por su intensidad"; "Pero el litoral de la comarca también ha registrado otros episodios de nieve destacables, de los que quedan referencia gráfica desde 1933 hasta 2005" i "Un estudio de la Universidad de Alicante asegura que en aquel 83 el termómetro bajó hasta los -5 grados centígrados en Dénia y Pedreguer". Podeu llegir tot l'article, PUNXANT ACÍ A L'ENLLAÇ.

Finalment, agraïment a María Signes Pedrós que va penjar una foto dels seus pares. Son pare era Jerónimo i sa mare, a la caseta del Tossalet eixos dies i amb neu.

Podeu seguir aportant informació, comentaris, fotos, fins demà diumenge. GRÀCIES A TOTS.

FONT: Foto de María Signes Pedrós.

RECORDANT...LA GRAN NEVADA, FA HUI 33 ANYS (12 de febrer de 1983)

La premsa comarcal no recull hui el recordatori històric climatològic. Serà perque fa molta calor per a l’època en que estem. De bon matí, els termòmetres marcaven més de 15 graus de temperatura. Però fa 33 anys, aquell DARRE DISSABTE, 12 de febrer de 1983 el temps no estava igual. Es va produir en tota la Marina Alta la GRAN NEVADA. Era darrer dissabte o Dissabte de Carnestoltes. La gent es preparava i ultimava les coses per al dia següent anar de paella, com és costum a Gata el darrer diumenge. El cel al migdia es va posar lliset i va començar a nevar força valent. Al dia següent el paisatge estava totalment blanc, la gent va gastar tots els carrets de fotos que estaven al seu abast. Hi havia que immortalitzar-ho.

S’havia mesclat sense adonar-se un costum gater amb un fet insòlit, la neu caiguda amb gran quantitat. Jo recorde com si fos ara que estava estudiant a la saleta de ma casa i ma mare em va fer notar que començaven a caure boles de neu. Eren cap a les quatre de la vesprada. Després ja va ser tot seguit i nosaltres els amics havíem quedat. No anaven a suspendre les compres podent eixir pel poble, gaudir de l’espectacle blanc. Recorde que calia fer les compres al supermercat Baidal o a qualsevol tenda del poble eixe dia. Al Passeig d’Alacant era com si estigueres al cinema amb una visió idílica del Pare Montgó, que relluïa brillant de neu. Pagava la pena veure’l, admirar-lo amb tota la seua majestuositat.

I després per les carriladas i amb cotxe cap a casa. Tot una aventura. Al dia següent vam acudir a una caseta de les Boleries. La neu s’escampava per tot arreu. Molt a prop, vam poder fer inclús un ninot de neu baix del pont de l’autopista, total no passaven cotxes, estaven les carreteres de la muntanya tallades. Era l’espectacle del blanc element, de les postals nadalenques però al febrer.

Enguany el calendari, ha marcat el 12 de febrer entre Carnestoltes i la celebració del Soterrament de la Sardina, ja dins del temps de la Quaresma, a dos dies del Dimecres de Cendra.

I vosaltres ?. Recordeu l’experiència?. Podeu contar-ho ací o pel facebook i remetre inclús si vos ve de gana, bé al meu correu, bé per mig del facebook, algunes fotografies d’aquells dies. Les publicaré hui i en dies succesius al blog. Teniu vosaltres també fotografies d’eixa nevada o d’alguna altra forta a Gata?. Tota la setmana fins diumenge serà aquesta efemèride la que recordarem. Quedarà en la memòria col·lectiva dels fenòmens que poques vegades vegem els habitants de la Marina Alta i menys els de Gata, una gran nevada aquell dia, 12 de febrer de 1983.

Recorde: Si teniu records escrits o gràfics o voleu contar-ho, al facebook o directament al blog podeu fer-ho. De hui divendres -data de la celebració- fins al diumenge dia 14, estarà oberta la participació i aniré afegint tots els comentaris i fotos que aporteu. MOLTES GRÀCIES A TOTS.

Si voleu repassar les entrades publicades al blog recordant-ho, el 12 de febrer de 2011, 2013, 2014 i 2015 punxeu damunt de cada any. Vos portarà a l’entrada d’aquell dia.

RECORDEU? ( 2 ): Quan la Penya de Sant Antoni de Gata va visitar el Show de Joan Monleón (1992)

Si el vídeo anterior de "Recordeu", que tractava sobre la visita de Ximo Rovira a Gata fa 23 anys, ha tingut un gran èxit per mig del facebook (fins ara 106 persones l’han visionat, tres han comentat inclús i l’han compartit altres 18, tot un aconteixement), aquests dos també ho tindran, ja que era per la mateixa època.

Si recordeu, "El show de Joan Monleón" fou un programa de varietats de Televisió Valenciana que presentava Joan Monleón, aquell actor i cantant que també va liderar a Els Pavesos. El programa va estar en antena de 1989 a 1992. Va tindre gran popularidad. Anaven associacions, penyes, festers, de tots els pobles de la Comunitat. De Gata va anar una nodrida representació del barri del Raval i dels Antonis de Gata. 22,40 minuts dura la primera part i 17,42 minuts la segona. Mireu les caretes.

Ací podeu gaudir de dos vídeos d’aquell dia i reviure aquells moments. VÍDEO 1 (1ª part Show de Joan Monleón - Youtube, pujat per snarkb -. VÍDEO 2 (2ª part Show de Joan Monleón - Youtube, pujat per snarkb -.

A la fotografia de captura del vídeo, podeu observar un moment d’aquell programa. Monleón està parlant amb la recordada Rosa García ("Rosita Don Luis").

FONT: Vídeos de Yotube, facilitats els enllaços per Kiko Pedro. Pujats per snarkb.

RECORDEU? (1)...quan es va fer "El món per un forat" (Canal9 TVV) amb Ximo Rovira (1993)

L’amic Kiko Pedro em passa uns enllaços de vídeos que s’han pujat el 24 de gener de 2016 firmats per snarkb, a Youtube, però que tenen 23 anys. Estan extrets d’una cinta VHS i convertida a vídeo. He dividit en dos articles aquesta informació amb el nom de RECORDEU?. És ja la història local i història de Canal 9 TVV. El famós presentador de la televisió valenciana Ximo Rovira, que inclús va vindre també a Gata a presentar un festival d’elecció de regines de festes, presentava en 1993 el programa "El món per un forat". Va estar a Gata i era divendres, feien mercat, apareixen persones entranyables que hui les tenim en el record.

Tindreu gust de veure el vídeo. En poc més de 9 minuts apareix molta gent, que la recordem. El mateix Ximno Rovira està a la font, que tenia la barana de ferro -la recordeu?- i rodejat de xiquets que allí tenien 8 ó 9 anys i hui en tenen 35. El pas del temps. He extret, com a exemple, la imatge del presentador Ximo Rovira a la font, rodejat de xiquetes i xiquets.

La segona part del vídeo no se la podeu perdre tampoc. Dins del mateix programa de Ximo Rovira, es va rodar una mini pel·lícula de "Els set magnífics de Gata" amb molt de tir i molta rebolica. Coneixereu als protagonistes, de segur.

Gaudiu dels records dels gaters de fa un quart de segle al llarg dels 9,18 minuts que dura el vídeo. Ací està l’enllaç. PER A VEURE EL VÍDEO: PUNXEU.

FONT: Vídeo pujat a Yotube per snarkb. Facilitada la informació per Kiko Pedro.

DEMÀ DISSABTE 23, VISITA DELS PARTICIPANTS DE LA "RUTA MORISCA" PEL CENTRE HISTÒRIC DE GATA

Visitaran la Catxupa, Benitzaina i centre històric de Gata

Demà dissabte els participants de la "Ruta Morisca", que té com a organitzador al veí de Tàrbena Manuel Pinto i molts dels seus integrants són de la Marina Baixa, visitaran el poble de Gata. Aprofitaré per acompanyar-los, per a guiar-los i passejaran pel poble i centre històric.

Començarà la "ruta" per la Cova de la Catxupa (terme municipal de Dénia), on els guiarà descobrint les pintures rupestres allí existents el llicenciat en Història de l’Art Jaume Sau. A continuació, els participants visitaran l’alqueria de la Benitzaina. Allí els rebra un dels seus propietaris Vicent Mulet. Després passaran a Gata.

A Gata visitaran el Museu del "sombrero" (carrer Estació), la Col·lecció Arqueològica i Etnogràfica ubicada a l’Oficina de Turisme i el Museu de Randa (carrer Xaló). D’allí passaran a visitar l’església parroquial i d’allí aniran cap al Raval, punt clau de la visita i zona d’ascendència morisca al poble de Gata. La passarel·la de les Coves Roges serà un altre punt a observar. Dinaran i pujaran després a visitar l’ermita del Santíssim Crist del Calvari.

Tots els que vulguen sumar-se a la ruta, poden fer-ho. L'eixida serà de la Venta de Parra cap a les 9. Acompanyaran a estos viatgers de la Marina Baixa.

FONT: Fotografia de Manuel Pinto. Visitant la Cova de la Catxupa que també visitaran demà.

GATA, REIS 2016 (FITPCV): PARLA LA CRONOLOGIA DE 103 ANYS

Tot comença en 1913, amb la filla del doctor Moratal

Fa 49 anys que es representen els Reis a Gata com a Auto, primer i després com a Misteri. L’any que ve farà 50 anys

En valencià es representa des de 1998

Els anys 2015 i 2016 està declara festa d’interés turístic local, primer (2015) i provincial després (2016)

El Misteri de reis de Gata arriba a l’any 2016, però abans ha passat per molts canvis i modalitats al llarg d’un segle i tres anys més. Les dates cronològiques ens situen des del començament al dia de hui en una història de Reis del poble. Des dels prolegòmens a hui haurien passat ja 103 anys.

PROLEGÒMENS:

1913, d’això fa 103 reis: La iniciativa solidària de la filla del Doctor Moratal, que fou metge i alcalde, iniciada eixe any, va constituir l’embrió dels reis actuals. La jove, degut a la situació econòmica per la que travessava el  poble va recurrir a les famílies pudients de Gata per a recaptar diners i poder repartir entre els necessitats els regals en la nit de l’arribada dels Mags d’Orient. Des d’eixa data el repartiment de joguets pel poble es va imposar com una tradició.

1947, d’això fa 69 anys, 70 reis: Van començar les representacions dels tres reis. I és una bonica història que vaig publicar a LAS PROVINCIAS als 50 anys. La "Penya Recreativa" -dita així perquè eren tots molt aficcionats al futbol- van decidir fer la cavalcada i recaptar fons per a fer un viatge a la final de la Copa de S.E. El Generalíssim (que hui seria la Copa del Rei) de futbol a Madrid. Jugaven Real Madrid i Espanyol. Però la casualitat va fer que la final es disputara a La Coruña el 22 de juny, amb el resultat de 2 a 0 a favor del Real Madrid, i no a la capital, Madrid. Per tant era molt lluny i tenia la "Penya" més dificultat en anar.

Amb els diners recaptats van fer un donatiu a la parròquia. Però com van ser aquells reis. Molt efusius, molt Reals. Per exemple, el Rei Gaspar va fer el seu parlament molt espontani. Pel seu mot, després li dirien carinyosament el "Rei Marratxa". Mentre els reis ja utilitzaven animals -bé cavalls, bé mules- el pages amb escales pujaven als balcons i deixaven els paquets. El donatiu a la parròquia va ser el començament de l’organització per part de l’església.

1947-Mitjans dels 50 (segle XX): Després d’aquell "donatiu" de la Penya recreativa va seguir organitzant la parròquia els Reis a Gata. Els joves d’Acció Catòlica s’encarregaven de repartir els paquets.

Mitjans dels 50-1967: Els joves que pertanyien a la OJE (Organització de Juventuts Espanyoles) organitzaven la festa. Els reis mags arribaven sempre pels Plans i feien la primera parada abans d’entrar a Gata a la caseta del Ti Vicent l’Organiste. Del balcó de l’Ajuntament i dins de l’Església, els Reis van anar a parar a la Plaça d’Espanya. El balcó de Don Julián, aleshores metge i alcalde va ser testimoni de moltes alocucions reials dels joves reis. Els mateixos joves proposen al que aleshores era el meu antecessor, el cronista oficial de Gata Antonio Salvá Roselló, que tinguera a bé escriure un text per als Reis. Escriu l’Auto de los Reyes Magos en castellà a les festes de 1967 per a representar-se per primera vegada el dia 5 de gener de 1968.

LA REPRESENTACIÓ:

1968, d’això fa 48 anys, 49 reis: S’estrena en castella l’Auto de los Reyes Magos de Antonio Salvá Roselló.

1972, d’això fa 44 anys, 45 reis: es sustitueix el balcó per un "palco", encara davant la façana de Ca Don Julián. Eixe mateix any diuen que les càmeres de TVE van ser testimoni de la cavalcada de Gata.

1973, d’això fa 43 anys, 44 reis: passava la festa a l’Avinguda de la Pau. L’Auto (així es deia) es representava en castellà. Sols dos actes: el Palau d’Herodes i la Cova de Betlem.

1992, d'això fa 24 anys, 25 reis: Passa a representar-se en valencià l'Auto, nomenant-se "Misteri".

1996, d'això fa 20 anys, 21 reis: S’amplia el Misteri. Es representen dos noves escenes a la Plaça Nova: el Senat Romà i el Poblat de Judea. Sols dura un any el Senat i el poblat poc més, inclús quan estan fent obres de pavimentació a la Plaça Nova, el poblat es fa a la plaça de la Casa Roja. No va resultar, per fred i vent. Estava massa a la intemperie. D’ací passa el Poblat a representar-se a la mateixa avinguda que el Palau d’Herodes, l’Avinguda de la Pau. Un escenari està enfront de l’altre. El poblat a l’altura del cinema i el Palau al lloc de sempre.

1998, d’això fa 18 anys, 19 reis: Passà a representar-se en valencià i l’autor amplia a quatre els actes. Passa a dir-se "Misteri dels Reis Mags". A banda dels ja dits, s’afegix el Senat, amb la presència d’Octavi August i Herodes, i el poblat de Judea. Sols un any tingué que suspendre els actes, no així el repartiment de regals i joguets perquè els reis anaven amb "Mercedes". Aquestos dos nous actes es fan a la Plaça Nova però duren molt poc. Inclús un any es fa el poblat on estava la Casa Roja. El lloc no es l’adequat.

Finalment i durant alguns anys més seguits, el poblat i el Palau d’Herodes passen a instal·lar-se a l’Avinguda la Pau. Desapareix l’acte del Senat.

2011, d’això fa 5 anys, 6 reis: per la crisi es suspén l’acte del poblat.

2015, l’any passat: La representació té per primera vegada declaració de FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC LOCAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

2016, enguany, en una hora: Puja de categoria i passa a ser FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC PROVINCIAL DE LA C.V.

ESCENARIS DE LA REPRESENTACIÓ:

La festa dels Reis i la representació de la vinguda dels savis d’Orient a Gata ha anat en augment. Al llarg dels anys aquests han estat els llocs on s’ha representat el Palau d’Herodes i l’arribada de Melxior, Gaspar i Baltasar:

1.- Balcó de l’Ajuntament, finals dels 40 i anys 50. 2.- Parròquia (església, col·legi)?. 3.- Balcó de Ca Don Julián. 4.- Baix del balcó, remolque davant de Ca Don Julián. 5.- Avinguda la Pau. 6.- Plaça de la Casa Roja (una vegada). 7.- Plaça Nova, sols per al pobleta i el Senat Romà. 8.- Plaça Església -Cova de Betlem-.

Desconec si hi ha altres escenaris que s’haja fet la representació. Malgrat això, si algú dels usuaris o visitants en coneix més llocs, que no dubte en comentar-los i els afegiré al llistat.

Foto arxiu.

HUI FA 50 ANYS DE LA SOBTADA MORT EN ACCIDENT A ALACANT DE ROSA MULET PALACIOS

Havia estat minuts abans presenciant la jura de bandera del seu fill Jaume

Hui, 19 de desembre de 2015, fa exactament 50 anys que Gata coneixia la luctuosa notícia de la desgracia mortal ocorreguda a una veïna del poble de 58 anys a Alacant, quan acabava de veure al seu fill jurar bandera al campament militar de Rabassa. La família conserva el diari "La Hoja del Lunes de Alicante" del dia següent, 20 de desembre de 1965, on es detallava el succés que va passar al migdia d’aquell diumenge dia 19, a les portes del Nadal. "Una mujer, arrollada y muerta por un tranvía" titulava la notícia. Va commoure als que envoltaven a la dona, la notícia va saccejar també al poble de Gata. Ella era ROSA MULET PALACIOS. Havia estat mitja hora abans presenciant la jura de bandera del seu fill menut, Jaime Bolufer Mulet. La fatal desgràcia li va sobrevindre mitja hora després.

El soterrament de Rosa també va ser multitudinari i impressionant. Cinquanta soldats companys del fill, uniformats com anava també Jaume (que és qui em conta el sepeli), junt als comandaments de la companyia, van acompanyar en l'últim adéu a Rosa i als familiars. Des del carrer de Baix fins l'església i després cap al cementeri, sis soldats portaven el taüt. Una altra impressionant manifestació de dol.

Per mig de una néta seua, Mari Bolufer Diego, hem conegut el sempre recordat aniversari, per les circumstàncies en que es va produir. Un desenllaç que queda per a la història dels succesos gaters, com altres que recordem sempre quan visitem als nostres difunts al cementeri o parlem d’aquells que van tindre una mort accidentada. Però, aquesta amb l’agravant de una mare i el fill, apropant-se les festes de Nadal. D’això fa mig segle.

La família recorda a Rosa amb carinyo i tendresa. Des del blog també la recordem, una vegada coneguda bé la història d’esta dona gatera.

A la composició, el retrato de Rosa; la fulla del diari que deia la notícia; el detall del succés, i la jura de bandera del fill, poc abans del fatal desenllaç.

FONT: Documentació i fotografia facilitades per la seua néta, Mari Bolufer Diego i el seu fill Jaume.

HISTÒRIA LOCAL: Recordant la sequera de l'estiu de 1982

Hui m’ha facilitat una de les usuàries del blog, Elisa Pedro Segura, un document que ja és història del poble, de fa 33 anys. La sequera que es va produir a l’estiu de 1982 va provocar que l’alcalde d’aleshores Eduardo Adolfo Mulet Salvá emetera un bandol advertint del ús racionalitzat de l’aigua.

Resumint un poc, al bandol se senyala "la extraordinaria sequía existente y la disminución de los caudales de agua". També parla de la reunió entre l’ajuntament i l’empresa "que suministra actualment el agua".

Es van prendre mesures importants, com el "máximo ahorro del agua", que no es podien omplir ni piscines, ni basses, ni depòsits per a bany o rec, "mientras dure esta sequía". Es feia notar que es repararien totes les avaries que es trobaren i es pujava l’import del metre cúbic d’aigua. L’ordenança deia "en casos de sequía". El preu era de 22 pessetes el metre cúbic.

Un document que reflexa la sequera de fa 33 anys, quasi pareguda a la d’enguany que per sort pareix que s’ha parat per les últimes pluges.

FONT: document facilitat per Elisa Pedro Segura.

HISTÒRIA LOCAL: CRONOLOGIA DELS CEMENTERIS DE GATA, des de la Necròpolis Morisca al segon municipal dels Ecles

Diumenge és el dia de Tots Sants. Dilluns 2, el dia dels fidels difunts. Els gaters i gateres anirem, com és costum als cementeris, a recordar als nostres avantpassats, els nostres familiars.  El veïns de Gata acudirem al cementeri al llarg de tota la setmana a posar-li les flors més fresques i vistoses als nostres éssers volguts que ja han traspassat aquest món.  Al llarg dels cinc anys i mig del blog quan ha arribat l’hora hem recordat la història dels nostres cementeris. Baix us pose els enllaços per si voleu tornar a llegir els articles de 2010 a 2014.

Ara vos deixaré resumint aquells articles, una cronologia dels cementeris de Gata, per a que recordem les dates més importants i significatives:

- Segles XI al XVI, època del baix medieval: A Gata  hi havia el què es deia una "maqbara". Així s´anomenaven els cementeris i necròpolis musulmanes. ( 1 ) ( 2 )

- Capbreu de 1635: Parla de "Lo fossar de l´església".

- 1849: Madoz diu que "el cementerio consistía en una sepultura contigua a la iglesia, pero colocada en la parte de fuera del pueblo, a la que se entraba por una puerta que había al lado del presbiterio".

- 1886: es construeix i inaugura el nou cementeri parroquial. Regentava la parròquia Don Juan Martínez Blasco. El primer ninxol va estar ocupat pel cadàver de Teresa Signes Signes, que va morir el 5-8-1885, sent inhumada al dia següent.

- 1895: Visita Pastoral dies 2 i 3 de juny, Rdmo. Sr. Don Ciriaco María Sancha Hervás, cardenal arquebisbe de la diócesis. El rector era En Juan Martínez. L´acta de la visita diu del cementeri que es conserva en molt bon estat i té distribució departamental per a pàrvuls i adultes. Hi ha començat un pantió especial per a rectors.

- 1907: es cobren 419 pessetes “por los nichos construidos”.

- 1919: el Ple municipal acordà invitar al rector “párroco” per a tractar de l´eixample del cementeri parroquial,

- 1927: El nou cementeri, ara municipal, comença els seus tràmits en 1927. En la sessió del 14 d´agost d´eixe any s´aprova en el Pla d´obres vitals per al municipi, l´adquisició del solar i el manteniment del cementeri públic municipal,

- 1928: està ja projectada la construcció del cementeri municipal en el paratge Ecles. Eixe mateix any: Document de les finques de l´església, 9 de juny. El fa D. Joaquín Alfonso Bosch. Diu del cementeri que està en actual servici.

- 1929, 5 de maig: s´acorda l´avanç o prèstec a l´Ajuntament de 20.000 pessetes per a les obres de construcció del cementeri públic municipa

- 1931: es fa un pregó al veinat per a que tots els que desitgen realitzar obres de nivellació o explanació del pis del nou cementeri en construcció ho facen

Ja ultimant-se les obres, el 9 de juliol de 1931 s´acorda l´adquisició de pedres tosques de Xàbia per al nou cementeri municipal.

- 1932, 25 d´abril, any de República: s´acorda realitzar un pregó públic invitant al veinat per a que informe el que estime més pertinent, amb respecte al avantprojecte de Reglament i Ordenament Municipal del Servici de Cementeris. En la sessió del 25 de juny d´eixe any (1932) s´acorda la claussura del cementeri antic i la simultània inauguració del nou cementeri, recentment construït. El primer nitxol fou ocupat l´1 d´agost de 1932. En la sessió del 3 de juliol, s´acordà dirigir un atent ofici al  rector, comunicant-li la claussura del cementeri antic, per a que a partir d´eixe dia, s´abstinga d´ordenar ni disposar cap inhumació en el referit cementeri.

- 1933, 23 d’octubre: La sessió plenària acorda que “en atención a razones de higiene y sanidad y a la costumbre tradicional de visitar los nichos y sepulturas de sus respectivos familiares en la próxima festividad de Todos los santos, se acuerda autorizar al sepulturero para que proceda a la limpieza del antiguo cementerio”.

- 1945: Inventari general dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la Parròquia de Gata de Gorgos, Arxiprestat de Dénia, es diu al respecte del cementeri parroquial: "2.- Un cementerio católico inservible, actualmente clausurado situado en las últimas estribaciones del Sur del collado llamado “Tosalet"...

- 1982: Segon cementeri municipal, adosat al primer.

- 1984: es construixen 90 nitxols més al segon cementeri.

- 2010: Nova ampliació moderna del segon cementeri. L´obra suposa l´ampliació i reforma de les actuals instal·lacions. Nous nitxols prefabricats (180); nous columbaris -nitxols per posar les cendres de la incineració- (200); arreglar tota la vorera dels dos cementeris, aquestes i altres tasques seran les que s´enllestiran a les obres. El dia de Sant Miquel, 29 de setembre, es va resoldre l’adjudicació provisional sent ja definitiva el 29 d´octubre, fa tan sols dos dies, a favor de l´empresa ECISA, Compañía General de Construcciones, S.A..

( 1 ) Este hallazgo se produzco en 1968 cuando realizando las obras de la canalización de las aguas públicas en la misma calle, La Bassa, salieron a la luz varias tumbas con esqueletos

1980: Una vegada cedit el solar de l´Arquebisbat al poble, per haver passat quasi cent anys, es destina sent alcalde Eduard Adolf Mulet Salvá a parc infantil, la qual cosa no va obtindre cap resultat. Va ser tema tabú el lloc i allí es va perdre tot el material i cap xiquet va fer ús de les instal·lacions.

- ( 2 ) Del 7 d´octubre a novembre de 1993: es produeix el descobriment d´esquelets complets d´una gran necròpolis islàmica. En total són 26 soterraments els descoberts.

Si voleu llegir al complet aquestes dades podeu anar a:

HISTÒRIA LOCAL: els nostres cementeris ( I )

HISTÒRIA LOCAL: els nostres cementeris ( II )

HISTÒRIA LOCAL: els nostres cementeris ( III )

HISTÒRIA LOCAL: els nostres cementeris ( IV )

HISTÒRIA LOCAL: els nostres cementeris ( V )

HISTÒRIA LOCAL: els nostres cementeris ( VI )
HISTÒRIA LOCAL: els nostres cementeris ( i VII )

ARRIBA TOTSANTS, DIES DE VISITAR ALS NOSTRES DIFUNTS ( I ). Tocs de missa especials per al difunts.

ARRIBA TOTS SANTS...( II )

HISTÒRIA LOCAL: ANECDOTARI DELS NOSTRES CEMENTERIS ( I )

HISTÒRIA LOCAL: ANECDOTARI...( II )

També potser vos interesse: FESTA TRADICIONAL DE TOTS SANTS I FIDELS DIFUNTS ( II ): CURIOSITATS DE L’ANTIC CEMENTERI PARROQUIAL (1885-1929) publicat el 31 d’octubre de l’any passat.

Sobre l’arti funerari del nostre cementeri, podeu llegir l’article de novembre de l’any passat: TOT SANTS I FIDELS DIFUNTS A GATA: ALGUNES LÀPIDES CURIOSES AL CEMENTERI.

FONTS: Articles del blog CRONISTA DE GATA.

HISTÒRIA LOCAL: CINC SOLDATS GATERS VAN CAURE A LA GUERRA DE CUBA (1897-1898)

Continue les investigacions amb la documentació que pot facilitar-nos digitalment la pàgina www.raicesreinodevalencia.com. Cal recordar que vaig escriure sobre el Bisbe Cervera dos articles i sobre el Cens de 1646 del lloc de Gata.

Ara ho faig dels soldats gaters caiguts a la Guerra de Cuba els anys 1897 i 1898. S’en documenten cinc i la relació està recollida de la Gaceta de Madrid, que era com el BOE a finals del segle XIX. El Ministeri de la Guerra donava compte quasi un any més tard en succesius dies de les defuncions de la tropa ocorregudes en l’Exercit de operacions de la illa de Cuba, segons participava el Capità general "de dicha Antilla".

Hem vist cinc soldats gaters morts en eixa guerra d’ultramar. Per ordre alfabètic són els següents:

- VICENTE PEDRÓS LLEGÓ*. Pertanyia a Infanteria, al Batalló de Cazorla nº 7. Va morir el 2 d’agost de 1897 al poble de Indang, província de Cavite. Cuba.

- ONOFRE SALVÁ FERRER. Va morir el 26 de juny de 1897, al poble de Colón, província de Matanzas. Cuba.

- VICENTE MULET PEDRÓS. Infanteria. Batalló de Cazorla nº 11. Mort el 18 de decembre de 1897 a Novaliches, província de Manila. Cuba.

- PASCUAL MONFORT MONFORT. Infanteria. Batallón de Cazorla, nº 13. Mort a Manila el 5 de setembre de 1897.

- ANTONIO REUS PALACIO. Infanteria. Batalló de Puerto Rico. Mort el 17 d’agost de 1897 a Santiago de Cuba.

*Potser estiga malament el cognom i vulga dir Diego, ja que a Gata no està "Llegó" com a cognom.

Per completar, també vos pot interessar el meu article del blog del dia 4 d’abril de 2012, en el que també parla del soldat caigut JOSÉ BLANES, el qual no l’hem trobat a la relació. L’article es titolava: ¿SABIEU...? que soldats gaters van estar a la guerra de Cuba i Filipines (1897-1898). Llegiu-lo. 

FONT: www.raicesreinodevalencia.com / Bases de Datos / Soldats caiguts guerra de Cuba.

HISTÒRIA LOCAL: EN 1646 GATA TENIA 68 CASES (Cens del lloc)

Seguint amb els documents que ens pot oferir digitalment la pàgina www.raicesreinodevalencia.com, de la que ja vaig extraure anteriorment la documentació del soterrament i el dibuix del Bisbe Servera, nascut a Gata, ens fixem ara amb el Cens de 1646 del "LLOC DE GATA".

En un dels fulls apareixen en la part superior esquerra el poble Gata i el motiu pel qual es relaciona el veïnat del poble. El certificat ve avalat pel Justícia i els Jurats del lloc de Gata. La data en que es fa el cens és el del vint al trenta d’octubre de l’any 1646, és a dir fa ara just 369 anys. Tot ve donat per una carta remesa als dits administradors, ja que "sens mana per les senyories".

En la carta es diu que es done compte de les cases que té el lloc de Gata i ells "obeint a dita orde" fan la relació. Cada casa té un cap de família i es poden veure els noms i cognoms dels veïns de Gata, que en total habiten en 68 cases, de mitat del segle XVII.

Vos pose la relació de les 68 cases. Abans, cal dir que la part final del document del cens de 1646, on diu que hi ha setanta habitadors, donat que en dues cases habiten a més de la/el propietari/a altre veí. Un dels signants de la "certificació" és Juan Crespo. Tot el treball va estar lliurat el 30 d’octubre de 1646 amb el nº 53.

A la relació cada línia apareix: "Casa de..." i posa el propietari o cap de família. Sols a la primera posa: "Primo Casa de..." i a dos posa el principal propietari o cap i posa "que també habita en ella..."

Relació d’habitadors: Miguel Salvá, Sebastià Soler, Viuda de Jaume García i també Diego Gavilá, Antonio Andrada, Julià Salvà, Jaume Mulet, Jaume Blasco, Juan Grimalt, Viuda de Gabriel Grimalt, Vicente Puig, Guillem Malonda, Abadía  del Prevere, Juan Mulet menor, Nadal Arabí, Geroni Monfort major, Francesc Arabí, Josep Server, Francisco Andrada, Juan Andrada, Viuda de Miguel Pastor, Francesc Alberola menor, Lloréns Mas, Bernat Puig, Ros, Pere Ivars, Geroni Monfort menor, Viuda de Francesc Pons, Vicent Monfort, Juan Antonio Pedro, Viuda de Pere Sapena i també Jusep Mulet, Miguel Ginestar major, Pere Bolufer, Antonio Pedro menor, Batiste Sapena, Sereno Jaume Soler, Simó Puig, Jaume Pedro, Antonio Ribes, ¿Alberola, Benet Mengual, Viuda de Antonio Cruañes, Juan Mulet major, Antonio Pedrós major, Pere Torres, Sebastià Mengual, Climent Mengual, Juan Gil, Cosme Gil, Miguel Mengual, Jusep Pons, Jusep Moreno, Antonio Ginestar, Pere Juan Pons, Batiste Server, Antonio Signes, Miguel Acensi, Jusep Boronat, Batiste Mulet, Antonio Grimalt, Juan Giner, Josep Pastor, Jaume Signes, Miguel Ginestar menor, Damià Mulet, Francesc Bertomeu, Martí Moreno, Rafel Mengual, Guillem Mengual.   

FONT: www.raicesreinodevalencia.com / Censos / 1646 / Gata.

 

HISTÒRIA LOCAL: DIBUIX DEL BISBE SERVERA (1956)

Seguint amb la mateixa investigació que l’entrada anterior i situant-nos a les Illes Canàries, trobem al primer dels àlbums de dibuixos de personatges il·lustres d’aquelles terres insulars, el de "JUAN BAUTISTA DE CERVERA".

El fotògraf (s’identifica la foto amb el nº 6.449) és Ed. Cigarrillos Cumbre i l’any es data en 1956. A la descripció posa: "Personaje ilustre, Religión, Arte/Cultura, Retrato gab. hombre, No consta municipio, Canarias". Està fet amb un artefacte fotogràfic fotomècanic. 

Aquest dibuix va donant-nos una idea de qui era el nostre paisà més reconegut, més il·lustre, el Bisbe Servera, que va estar a les seus de Canàries i Cádiz.

FONT: partint de www.raicesreinodevalencia.com / arribem a Canarias / FEDAC / Álbumes, Dibujos de personajes ilustres I.

HISTÒRIA LOCAL: DOCUMENT DE SOTERRAMENT DEL BISBE SERVERA (Catedral de Cádiz, 1782)

L’amic Emilio Signes em va parlar el segon dia de la fira d’una pàgina molt potent i molt bona que tenia moltíssima informació. De veritat que aixina és i felicite als seus creadors. Es tracta de www.raicesreinodevalencia.com, que és com una mena de "buscador" partint sempre des de les nostres terres, molt potent per a la investigació i història. Allí hi ha investigadors, socis, interessats que entren dia a dia i es pot trobar tot el que vulgues i més.

Dic tot això perquè escorcollant els distints apartats de la pàgina podem trobar alguna informació referent o relativa a GATA DE GORGOS, que és el nostre propòsit. Per a altres els mourà l’interés genealògic o documental. Al llarg dels dies veniders aniré posant-vos alguna documentació que aparega i la referiré dins de l’apartat del blog de "Història local".

I anem al gra. Quan Emilio em va parlar de la pàgina, em picava molt la curiositat i vaig entrar i trobar, que sempre és un alicient per a seguir buscant amb més força.

El document que vos expose té el següent recorregut dins de la pàgina: Enlaces de interés, Archivos, Eclesiásticos, Diocesano de Canarias, Horarios y recursos, Multimedia i Digitalización de Archivos. La sorpresa és gran, quan de model apareix un document del segle XVIII, que nomena el "Lugar de Gata Arzobispado de Valencia". Es tracta del document de soterrament a la Catedral de Cádiz del personatge més cèlebre nascut a Gata, el BISBE SERVERA.

La fulla pertany al llibre 21, foli 193 dels soterraments de la Parroquia del Sagrario de la Santa Iglesia Catedral de Cádiz (així ho testimonia el segell de la part esquerra del document) i es redacta en "Enero de mil setecientos ochenta y dos años". El document fa referència al Ilm. i Rvm. Juan Bautista Servera "Dignísimo Obispo de esta Ciudad y Diócesis" i el seu soterrament: "se enterró por la mañana" a la cripta dels bisbes. Acompanyaven "clero y comunidades religiosas". Al parlar del bisbe "el Obispo Cervera" com diem a Gata pel carrer i per la història que coneguem, diu que té "setenta y cuatro años y medio, natural del Lugar de Gata, Arzobispado de Valencia, aviendo nacido el día doce de Julio de mil setecientos y siete, hijo legítimo de los Sres. Dn. Juan Servera, y Dª. Ana María Signes". Continua explicant de la seua vida religiosa: "aviendo sido Obispo de las Islas de Canarias nueve años, y en su religión Ord. Franciscanos Descalzos, Lector de Teología, Guardián de distintos conventos, Secretario de Província, Provincial y Definidor Gral..." i diu de la seua estància en Cádiz: "Ocupó la Silla Episcopal de esta Ciudad quatro años...".

De la seua mort diu: "...murió en su Palacio Episcopal, aviendo recibido los Santos Sacramentos el día doce, a la una y media de la mañana".

La signatura és del rector de la parròquia de la Catedral de Cádiz Antonio Josef Cexón Aytisse.

FONT: www.raicesreinodevalencia.com / Diocesano de Canarias / foto, Portada: Digitalización de Archivos.

GATA TÉ "PUESTO DE LA GUÀRDIA CIVIL" DES DE FA 128 ANYS

L'any 1886 el poble va sofragar les despeses de la Caserna de la carretera, hui ja inhabilitada

En 1887 va passar el "puesto de la Guardia Civil" de Xàbia a Gata

Hui és la festivitat de la Verge del Pilar, patrona del cos de la Guàrdia Civil. Gata té guàrdia civil des de 1887, que passà de Xàbia a Gata. La Caserna de la Guàrdia Civil que vegeu dalt, hui ja inhabilitada, té un any més, 129 anys d'història. Va ser sofragada pel poble. Aquest edifici ha estat tot un símbol per la seua ubicació a la carretera general, per la seua història, per les famílies que allí han residit, les històries que han compartit, pel seu compromís amb el veinat de Gata. Hui, les forces de la Guàrdia Civil, els agents destacats a Gata, tenen al carrer Penyó el seu "cuartel" i des d'allí inicien tots els dies les seues tasques de custòdia i vigilància, que sempre és molt d'agrair pel ciutadà gater o el que ens visita.

La antiga Caserna de Gata ha arribat als 129 anys d'antigüitat. Sens dubte, una de les més velles de la província i d'Espanya. L´any 1982 hi ha un intent de fer una nova Casa Cuartel a la carretera de Xaló. Mai arribà a ser realitat.

Recuperem el breu article que publicava el diari matinal de la Safor "El Serpis" el 10 d'abril de 1887: "Por orden superior ha sido trasladado á Gata el puesto de la Guardia Civil que está en Jávea". Tres mesos després (el 27 de juliol) el mateix diari publicava que uns veïns de Xàbia "fueron capturados por la Guardia Civil del puesto de Gata".

A la imatge, una foto antiga de les que ja han estat publicades, on es veu la Casa Cuartel als anys 40. Es pot veure com un agent fa guàrdia davant de la porta.

FONT: diari "El Serpis : periódico de la mañana" - Any X, Nº 2.770 del 10 d’abril de 1887 i Nº 2.850 del 27 de juliol de 1887. Hemeroteca digital, BNE.