Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

HISTÒRIA LOCAL

ELS MÚSICS MAJORS, HISTÒRIA VIVA DE LA BANDA DE GATA

ELS MÚSICS MAJORS, HISTÒRIA VIVA DE LA BANDA DE GATA

Set eren set els senyors de la història de la música de banda. La directiva de la banda Unió Musical de Gata de Gorgos els va dedicar ahir un homenatge senzill però molt emotiu. Estaven set però eren més, tots no van poder estar, però ells representaven als músics majors, la història viva de la banda. Els seus testimonis van ser preciosos, dignes d’un programa de televisió, per a escriure’ls en un llibre. Les seues vivències... enormes. Vaig poder ser testimoni d’eixa convivència. I tot això en els prolegòmens del que serà el gran aconteixement en poc més d’any i mig.

El 2020 es complirà el 150 aniversari de la fundació de la banda de Gata i ells, els que ahir estaven sentats a la taula compartint experiències amb la nova saba, amb les noves generacions, ja són protagonistes indiscutibles d’aquella efemèride a vint mesos vista.

Al meu costat estava Jaume Signes, al costat d’ell Antonio Mulet, el més veterà Antonio Fornés al girar la taula. Gerónimo Mulet després, al seu costat Vicente Signes, després Pepe Monfort i per fi Pepe Monfort "Parrí".

A la fotografia de portada i algunes fotografies de dins (facebook) podeu gaudir del tresor humà que té la banda de Gata, hui per hui.

SANT JOSEP A GATA: FA 120 ANYS (1898) ELS FUSTERS I ELS PEPES VAN FER FALLA I PROCESSÓ. FA 40 ANYS NAIXQUÉ EL COR SERRILLÀS. FA 31 ANYS CAIGUÉ EL BADALL D’UNA CAMPANA...

SANT JOSEP A GATA: FA 120 ANYS (1898) ELS FUSTERS I ELS PEPES VAN FER FALLA I PROCESSÓ. FA 40 ANYS NAIXQUÉ EL COR SERRILLÀS. FA 31 ANYS CAIGUÉ EL BADALL D’UNA CAMPANA...

Estem ja al pont de Sant Josep. Molts gaters acudiran en estos tres últims dies a València ciutat, a Dénia, Pego, Calp o altres pobles fallers més llunyans per festejar aquesta tradició tan valenciana. A Gata, Sant Josep té unes quantes fites històriques que recordem i repassem:

1898 a 1900, fa 120 anys: També es feia festa de Sant Josep i falla. Molts ho desconeixíem. Gràcies a un article del diari "El Mercantil Valenciano" i un altre del mateix dia de "Las Provincias-diario de Valencia" ho descobrim. Era el dia de la vespra, 18 de març de 1898, quan estaven publicades aquelles cites, que després va traure a la llum la de "El Mercantil Valenciano" un expert en història fallera com és Javier Mozas a la pàgina www.estudisfallers.org.

1.- Ens fixem en el diari "El Mercantil Valenciano" Recordem aquells paràgrafs, que no tenen desperdici, de com estava redactada la notícia: 

"Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, ( 1 ) se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, ( 2 ) debido a la iniciativa del coadjutor D. José García ( 3 ), secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle. Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento. Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes ( 4 ), fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana ( 5 ) y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees ( 6 ). Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad. ( 7 )"

Destaquem: 1.- Gata de la província d’Alacant especifica ben clar, ja que hi havia el mateix nom geogràfic a la província de Cáceres, la vila de Gata. 2.- "inusitada pompa", les dues paraules juntes li donen un ènfasi més gran, més pompós a la cita. 3.- Don José García Mestre va estar de rector regent a Gata de 1898 a 1902. Era natural d’Alaquàs (València). Fou primer rector i després ecònom de la parròquia de Sant Miquel de Gata. El 20 de juliol de 1898 inicià la seua estància i va permaneixer en aquesta 4 anys fins el 21 de gener de 1902. La seua regència com a ecònom finalitzà el dia 7 de maig del mateix any. 4.- Els "morteretes" segons resa la Real Acadèmia Espanyola eren peces menudes de ferro, amb elseu "fogón" que s’usaven a les festivitats, atacant-les de pólvora, i que el seu dispar imitava la salva d’artilleria. 5.- A les festes de San Pedro Alcántara (Málaga) l’any 1896, dos anys abans, s’instalà una il:luminació a la veneciana o siga fanalets de paper amb un quinqué de petroli o oli en el seu interior. 6.- La falla anava sobre "el auto de fe i els assumptes "yanquees". Anem per parts. Segons la definició de "auto de fe"  era un acte públic organitzat per la Inquisició en el que els condemnat pel tribunal abjuraven dels seus pecats i mostraven el seu arrepentiment —el que feia possible la seua reconciliació amb la Església catòlica— per a que serviren de lliçó a tots els fidels que s’havien congregat en la plaça pública ..." Pel que fa als "assumptes "yanquees" es referia a la perdua espanyola de Cuba en la guerra precisament d’eixe any 1898, contra EE.UU. A eixa guerra també hi havia soldats gaters. * Precisament, el Diari Oficial del Ministeri de la Guerra publicava en desembre d’eixe any la relació dels soldats morts a l’exercit de Filipines. De Gata van caure Ángel Monge Alemany caigut el 31 d’agost i Pascual Monfort Monfort caigut el 26 de setembre, tots dos morts a Manila. 7.- Els "Pepes" de la localitat, eren molts els que portaven i ara inclús que porten el nom del Pare Putatiu de Jesús, Sant Josep. Els fusters del poble, que tenien al sant com a patró, també constejaven la festa.

2.- Ara ens fixem en la informació al diari "LAS PROVINCIAS-diario de Valencia". El text i la capçalera il·lustra la portada d’aquest article. També era del mateix dia 18 de març de 1898, divendres. Sols deia: GATA i començava a detallar la festa de Sant Josep (la podeu llegir vosaltres mateix). La iniciativa diu que era de "dos Pepes", també del rector ja esmentat i del "maestro de instrucción primaria" també ja nomenat. La il·luminació la situa a la Plaça de l’Església. Torna a nomenar per a la falla "las cuestiones con los yanquees". Afegix que el predicador de la missa solemne era el "novel y ya elocuente orador Sr. García Mestre" i inclou la processó que diu "serà lucidísima". El costeig si que ho deixa igual clar, els Pepes i fusters del poble.

1900, dia de Sant Josep de fa 118 anys: es va acabar el dorat i estucat de l’altar major (l’existent abans de la contienda civil) i el prebiteri de l’església.

1978, fa just 40 anys, dia de Sant Josep: Naix el Cor Serrillàs, que a les grans solemnitats (Nadal, Pasqua, festes majors) amenitza les celebracions eucarístiques.

1987, fa 31 anys: Cau el badall d’una campana. Ho publicava al diari Información d’Alacant. El dia de Sant Josep, a l’eixida de missa al volteig de campanes va caure el badall de la tercera campana pel seu tamany. No va produir danys ni materials ni personals. (*)

* En 1940 es van fonar tres campanes per a la torre de l’església parroquial de Gata: Micaela, Pilar y Cristo Rey. El dia 5 d’agost d’eixe any, vespra de la festa del Santíssim Crist, el rector pàrroco N’Alejo Sendra Tarrazó va procedir a la benedicció de les campanes a la Plaça de l’Església. A l´acta parroquial es dona compte de que l´acte estigué amenitzat “por la Banda musical de la población” i que “hallándose congregadas en la Plaza de la Iglesia las Autoridades, el clero y el pueblo”. Aquestes havien estat construïdes a València per En Manuel Roses Santos. La campana major se l´imposà el nom de Micaela i tenia un pes aproximat de 1.000 kg. La segona se li diu Cristo Rey i pesava 650 kg. i la tercera, la que va caure el dia de sant Josep de 1987, portava per nom Nuestra Señora del Pilar, amb un pes de 450 kg. 

Finalment...què trobem a Gata referent a Sant Josep?

A l’església parroquial, el sant té una imatge feta per Pepe "El Sastre" pels anys 40 del segle XX. Ocupa el primer altar després del creuer per la part esquerra si mirem des de l’entrada. No se li ha fet mai processó amb aquesta imatge. 

Imatges de Sant Josep també n’hi ha algunes al poble: Hi ha un retaule ceràmic al carrer Nou dedicat a Sant Josep. Es troba a l’altura del número 20 del carrer i té les rajoletes incrustades directament a la paret. Per tany al segle XX i té a la part inferior dreta una signatura de l’autor del retaule, que es presenta amb dotze rajoletes. La imatge mostra al pare de Jesús i al Nen junts. El Nen Jesús està dalt d’una taula de fuster. El poble de Gata té un carrer que porta el nom de SANT JOSEP al barri de les Alcolaes, el segon que travessa i que ara comunica pel mig del vial i el nou pont amb la interesecció del carrer Lepanto i la N-332 a la Font del Riu.

A les capelletes del Calvari, a la replaceta, on es poden veure les de la Corona de la Verge, la figura de Sant Josep també està present.

Més curiositats: abans, l’església de Gata celebrava els set diumenges de Sant Josep, una pràctica religiosa perduda en el temps.

Una falla per les Pasqües, inicis dels anys 50 del segle XX:

Com estem a la vespra de Sant Josep, dies fallers per excel·lencia, vaig a recordar-vos que a Gata es va fer una falla. Una "Junta de joves" a inicis de la dècada dels 50 del segle decidiren fer-ne una. Van ser el màxims impulsors Paco Carrasco, Miguel de Puripa, Pepito el "de la Botiga" i s’ajuntaren bona colla. I els homes ben mudats i les dones de fallera. I van fer una falla...I van fer fins i tot gurps de ninots. Encara recorden hui els octogenaris d’aquells anys la huela fent llata i una xicona al costat ben plantà...Això va donar que xarrar.

La foto que més crida l’atenció perquè es van fotografiar tots a la Placeta del Vicari, on es va plantar i cremar la falla, és la que estan tots, xics festeres i dones. I per a pagar les despeses de fer la falla van fer un bescuit i una rifa. El que guanyava s’enduia el bescuit, però feien festa. Però, la falla no es va fer a Sant Josep, sinó un poc més endavant per Pasqua. Passacarrers amb la banda de música i festa sense parar. Els mateixos xics que una altra vegada van sofragar el Natzaré, però aquesta vegada en cordell fent-ne per les cases. Però això serà una altra història. I perquè la van fer...puix perquè van voler. Eren joves emprenedors i festers com ells mateixa.

A la imatge, el retall de la premsa del dia 18 de març de 1898, del diari "Las Provincias-Diario de Valencia", que parla de la festa de Sant Josep.

FONTS: document del diari El Mercantil Valenciano del dia 18-3-1898, facilitat per Javier Mozas. // Diari Información d’Alacant, març 1987. // www.rosaverde.com // La Correspondencia Alicantina : diario de noticias. Eco imparcial de la opinión y de la prensa.: Números del 15-12-1898 i 16-3-1900 // diari LAS PROVINCIAS-DIARIO DE VALENCIA, 18-3-1898, Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (Ministeri de Cultura).

HISTÒRIA LOCAL. RELACIÓ DEL POBLE DE GATA AMB FONTILLES ( II ). Mort de l'exemplar monja Franciscana Sor Ilidia de la Concepción, Gata 1878-Fontilles 1929

HISTÒRIA LOCAL. RELACIÓ DEL POBLE DE GATA AMB FONTILLES ( II ). Mort de l'exemplar monja Franciscana Sor Ilidia de la Concepción, Gata 1878-Fontilles 1929

Continuant amb la sèrie que vaig començar amb la banda de música de Gata i la relació amb Fontilles, aquest segon capítol tracta de la Germana Terciària Franciscana de la Immaculada de la Comunitat de Fontilles, SOR ILIDIA DE LA CONCEPCIÓN, que va deixar aquesta vida el 9 de gener de 1929. Havia nascut a GATA el 10 d’abril de 1878. Era "de padres distinguidos", pero recalca que no pels seus diners sinò per la seua pietat. Per mig de la biblioteca de Fontilles hem conegut que el seu nom de naixença i així va ser batejada era Rosa Signes. Va prendre els hàbits el 30 d’abril de 1900 i arribà a Fontilles el 2 de desembre de 1909, mesos després de inaugurar-se la colònia sanatori. Tota una vida "dedicada por completo al servicio de nuestros pobrecitos enfermos", així ho testificava el cronista a la revista de Fontilles, al parlar del seu òbit. Més de dinou anys va estar dedicada al servei dels malalts de Fontilles. 

A Fontilles era Germana Sacristana. La resta del temps la dedicava a estar i cuidar als malalts. Tenia "carácter afable y sencillo". Va caure malalta la vespra de Nadal de 1928. Ja no es va tornar a llevar del llit. Les últimes paraules van ser d’una extrema bondat i un extrem desig. Li digué a la Mare Superiora i a les seues companyeres germanes, així es recull a la seua biografia que conta el cronista: "¡Adiós Madre y Hermanas, me voy al cielo!".

El seu cadàver va ser conduit al cementeri de Fontilles, amagat entre pins més amunt i a l’altra part de les edificacions. Parla de la processó fúnebre com de "inusitada solemnidad". Sans i malalts, rector de pobles veïns, la van acompanyar al cementeri de Fontilles on van reposar les seues despulles mortals.

Un altre retall de la relació que Gata tenia amb Fontilles.

FONT:Revista Fontilles: órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos. Any XXIV, Nº 280, febrer de 1929.

HISTÒRIA LOCAL. RELACIÓ DEL POBLE DE GATA AMB FONTILLES ( II ). Mort de la exemplar monja Franciscana Sor Ilidia de la Concepción, Gata 1878-Fontilles 1929

Continuant amb la sèrie que vaig començar amb la banda de música de Gata i la relació amb Fontilles, aquest segon capítol tracta de la Germana Terciària Franciscana de la Immaculada de la Comunitat de Fontilles, SOR ILIDIA DE LA CONCEPCIÓN, que va deixar aquesta vida el 9 de gener de 1929. Havia nascut a GATA el 10 d’abril de 1878. Era "de padres distinguidos", pero recalca que no pels seus diners sinò per la seua pietat. Per mig de la biblioteca de Fontilles hem conegut que el seu nom de naixença i així va ser batejada era Rosa Signes. Va prendre els hàbits el 30 d’abril de 1900 i arribà a Fontilles el 2 de desembre de 1909, mesos després de inaugurar-se la colònia sanatori. Tota una vida "dedicada por completo al servicio de nuestros pobrecitos enfermos", així ho testificava el cronista a la revista de Fontilles, al parlar del seu òbit. Més de dinou anys va estar dedicada al servei dels malalts de Fontilles. 

A Fontilles era Germana Sacristana. La resta del temps la dedicava a estar i cuidar als malalts. Tenia "carácter afable y sencillo". Va caure malalta la vespra de Nadal de 1928. Ja no es va tornar a llevar del llit. Les últimes paraules van ser d’una extrema bondat i un extrem desig. Li digué a la Mare Superiora i a les seues companyeres germanes, així es recull a la seua biografia que conta el cronista: "¡Adiós Madre y Hermanas, me voy al cielo!".

El seu cadàver va ser conduit al cementeri de Fontilles, amagat entre pins més amunt i a l’altra part de les edificacions. Parla de la processó fúnebre com de "inusitada solemnidad". Sans i malalts, rector de pobles veïns, la van acompanyar al cementeri de Fontilles on van reposar les seues despulles mortals.

Un altre retall de la relació que Gata tenia amb Fontilles.

FONT:Revista Fontilles: órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos. Any XXIV, Nº 280, febrer de 1929.

 

HISTÒRIA LOCAL. RELACIÓ DEL POBLE DE GATA AMB FONTILLES ( I ): LA BANDA DE MÚSICA ANAVA A TOCAR AL SANATORI. 1909 i 1927

HISTÒRIA LOCAL. RELACIÓ DEL POBLE DE GATA AMB FONTILLES ( I ): LA BANDA DE MÚSICA ANAVA A TOCAR AL SANATORI. 1909 i 1927

Comence ací una sèrie de reportatges dedicats a descobrir l’estreta relació que va tindre Gata amb Fontilles, al posar-se en funcionament el sanatori (17 de gener de 1909). Ens interessem hui per la nostra més que centenària banda de música. Dos episodis es descriuen sobre la banda gatera a Fontilles, per mig de la Revista Fontilles. Cronològicament els trobem en 1909 i en 1927.

El primer apareix descrit al número 56 de Fontilles del 8 de març de 1909, a menys d’un mes d’obert el sanatori. Entre les pàgines 378 i 379 es conta el singular i curiós event solidari. Era el segon dia de "Carnaval", que podia ser dilluns 21 de febrer, la que Cendra va coincidir en 24 de febrer eixe any. Conta la crònica que per la nit es va sentir a aquella vall un dèbil so de trompeta que cridà l’atenció de les reverendes Germanes i aquestes ho feren notar als leprosos; no acertaven què podien significar unes notes llançades a l’aire en aquella soledat. I descobrix textualment: "era la bien reputada BANDA DE GATA que se acercaba á Fontilles con objeto de dar una serenata en el Valle, para distraer a los enfermos". Les lloançes per aquesta benèfica i senzilla obra venen a continuació: "¡Vaya una fineza de músicos! Esto es...de oro. Primeramente, concebir la idea y luego recorrer un trayecto de más de 20 kilómetros que separan á Gata del Sanatorio para proporcionar gratuitamente una excelente audición á seres enfermos..." I seguien les lloançes: "¡Vayan unos sentimientos delicados que despierta el divino arte!". Segueix comentant el cronista que col·locats els músics a distància del pavelló on moraven els malalts, van tocar variades "y hermosas composiciones". Diu que al final es van acomiadar amb la "Marcha real". També diu: "el eco resonaba en los más reconditos sitios del valle". Qualifica de nobles cors, de vivíssima nota d’alegria i de que l’espectacle va resultar "tan tierno como encantador".

El segon el trobem al número 265 d’aquesta. Amb motiu del tercer aniversari de l’obit del Pvdo. P. Carlos Ferris, S.J., i la bendició del seu monument (que hui encara es conserva) a Fontilles, la BANDA DE GATA va estar present. Diu la crònica de la revista que el 19 de novembre de 1927 es feia el solemne acte de bendició del monument, al que va assistir l’arquebisbe de València, Don Prudencio Melo y Alcalde. Arribant l’arquebisbe diu el cronista que al sanatori es van sorprende gratament per la visita de la BANDA DE MÚSICA DE GATA que -cite textualment- "al regresar a su pueblo terminadas las fiestas de Laguart, quiso asociarse a las fiestas del Santario". Seguix dient: "Poco antes de las diez dirigióse la comitiva a la iglesia, acompañada por la música de Gata que después dedicó un armonioso pasodoble a los enfermitos".

Dos exemples més de l’extens treball que va fer i fa la banda fora del poble al llarg de la seua dilatada història de quasi 150 anys.

A la imatge la desfilada amb la banda de Fontilles amb uniforme blanc i al fons s’albira la banda de Gata, eixe dia del 19 de novembre de 1927.

FONTS: A la composició fotogràfica, fulla amb la fotografia (revista de 1927) i un retall de la de 1909. // Revistes de "Fontilles: órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos", números 56, del 8 de març de 1909, i 265, de novembre de 1927. Biblioteca Virtual de Premsa Històrica.

HISTÒRIA LOCAL. ELS FOTÒGRAFS LAPORTA I RAUSELL VAN FOTOGRAFIAR GATA I LA CASA DE LA LEPRA PER A FONTILLES, EN 1903

HISTÒRIA LOCAL. ELS FOTÒGRAFS LAPORTA I RAUSELL VAN FOTOGRAFIAR GATA I LA CASA DE LA LEPRA PER A FONTILLES, EN 1903

El dia de Sant Antoni es van complir 109 anys dels inicis del sanatori de Fontilles. GATA i FONTILLES tenien molt bones relacions. Cal recordar que Gata tenia un llatzaret des de finals del segle XIX i va perdurar fins 1921.

Investigant, investigant, hem conegut més detalls de la Casa de la Lepra de Gata, dels veïns que allí estaven, del Asilo de Gata, com també es coneixia. També del rector al que nomenaven "el rector leprós" Don Juan Martínez Blasco i dels fotògrafs Isidro Laporta i D. F. Rausell, que van vindre a Gata l’any 1903.

El diari "Revista de Gandia: periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad" en el seu número 164 del dia 6 de juny de 1903, publicava l’estança dels dos fotògrafs a Gata. El fet va ocórrer el dia 26 de maig d’eixe any. Pel matí, el fotògraf de Xest, D. F. Rausell, a instàncies del vicari Don Vicente Borrull, va fotografiar a un grup d’hòmens i dues dones, així com a un grup de cinc persones agenollades davant del llatzaré (Casa de la Lepra) esperant el solemníssim acte de que un rector els donara la Comunió. Rausell va aprofitar la visita per a traure una vista general de la vila de Gata.

Per la vesprada, acompanyat pel vice-president de la Junta de Govern de la Colònia-Sanatori Sant Francesc de Borja de Fontilles, Isidro Laporta va vindre a Gata i va obtindre una còpia d’una ampliació de fotografia del rector Don Juan Martínez Blasco, "sacerdot exemplar" que es va desviure pels pobres, ells llàtzers i per la seua parròquia de Gata.

Tres d’aquestes fotografies de l’època -paregudes a dibuixos o il·lustracions- són les que apareixen al llibre "Caridad Heróica". Dos al capítol del "Cura leproso". El capítol IX es titula: "¿Qué se ha hecho hasta ahora en favor de los leprosos?. Dos mártires de la lepra en el clero español". A la pàgina 110 dins d’este capítol trobem: "D. Juan Martínez Blasco, cura párroco de Gata (1900)". A la pàgina 111 estan dos de les quatre fotografies que comentaven, la primera posa al peu de foto: "Rvdo. D. Juan Martínez Blasco, +Murió víctima de la lepra". Foto: I. Laporta. Ilust. Vilanova". La segona posa: "Vista de Gata" i té els mateixos fotògraf i il·lustrador.

La fotografia tercera que teníem menys localitzada apareix al mateix llibre a la pàgina 177 i el fotògraf és Rausell amb el mateix il·lustrador. L’única fotografia que no hem pogut trobar és la que diu va fer Rausell al grup de cinc persones agenollades davant del llatzaré (Casa de la Lepra). 

Precisament, a la revista nº 13 de "Fontilles: órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos" de data 8 de maig de 1905 es fa un resum de les despeses i apareixen els viatges tant d’un com altre fotògraf. Passada la despesa del fotògraf Rausell "por unas fotografías de Gata" se li pagaven 12 pessetes. A Isidro Laporta per "gastos de viaje para retratar leprosos en Gata, Sagra y regreso a Gandía" se li pagaven 9’35 pessetes.

* Seguiré fent cròniques de Gata, l’Asil per als malalts de lepra del poble, així com la relació de Gata amb Fontilles al llarg de les primeres dècades del sanatori *

Fotografies de la composició: portada i internes extretes del llibre "Caridad Heróica".

FONTS:

Revista de Gandia: periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Any IV, Nº 164, 6 de juny 1903. 

Fontilles: órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos: Nº 13, 8 de maig de 1905.

Llibre "Caridad Heróica" Sanatorio Nacional de San Francisco de Borja para los pobres leprosos". Publicació original: València, Tipografia Moderna a càrrec de Miguel Gimeno, 1904. Biblioteca Metgessa de Fontilles (Alacant). Digitalitzat per la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes en 2017.

 

2018: ANY DEL 50 ANIVERSARI DEL TEXT DEL “MISTERI DE REIS”. Crònica dels Reis a Gata ( 1 )

2018: ANY DEL 50 ANIVERSARI DEL TEXT DEL “MISTERI DE REIS”. Crònica dels Reis a Gata ( 1 )

CELEBREM A GATA EL 50 ANIVERSARI DEL TEXT ESCRIT PER ANTONIO SALVÁ ROSELLÓ DEL “MISTERI DE REIS”

GATA DE GORGOS TÉ HISTÒRIA DE REIS DES DE 1913, FA 105 ANYS

EL TEXT ES REPRESENTA EN VALENCIÀ DES DE 1998

ELS ANYS 2015 I 2016 FOU DECLARADA FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC LOCAL (2015) I PROVINCIAL (2016) DE LA COMUNITAT VALENCIANA

DEMÀ DIJOUS 28, RECOLLIDA DE CARTES A CÀRREC DELS VISIRS REIALS

Encete ací una sèrie de reportatges dedicats a rememorar els 50 anys de reis, el 50 ANIVERSARI DEL MISTERI DE REIS A GATA

El 5 de gener de 2018 el poble de GATA DE GORGOS festejarà el 50 aniversari del MISTERI DE REIS, una festa on s’involucra a tot el poble, on la màgia de la il·lusió es fa realitat. Aquell any de 1968 el mestre Antonio Salvá Roselló li va donar vida als personatges de Herodes i els tres Reis Mags d’Orient. Després de mig segle tot s’ha vist superat, s’ha magnificat i augmentat, convertint-se en la millor representació de la comarca i fora d’ella. En 2015 era declarada Festa d’Interés Turístic Local i a l’any següent passava a ser Festa d’Interés Turístic Provincial.

D’una manera especial, enguany es farà un passe de fotografies antigues de la història dels Reis al poble, que serviran d’homenatge i de repàs a la memòria dels últims 50 anys. Es projectaran en una de les façanes del carrer Doctor Gómez Ferrer, enfront del Bar Martí. Enguany també hi haurà novetats, com el ballet de l’Escola Municipal, o com un cor de xiquets que cantaran nadales al Portal Vivent de Betlem, instal·lat a la Plaça de l’Església.

Però, que li fa a Gata ser uns reis especials?. La posta en escena del MISTERI DELS REIS i tota la fastuositat que l’envolta fa única aquesta representació.

Els prolegòmens arriben el dia 28 de desembre amb l’arribada dels Pages Reials, per a recollir les cartes. La Plaça de l’Església de Gata viu ja el pròxim aconteixement, mentre s’escolten nadales acompanyades d’un xocolatet calentet, que posa a l’abast de mares/pares i infants la comissió de festes.

La vespra del dia de la il·lusió, el 4 de gener de 2018 arribaran, de nou, altres Pages Reials anunciant la vinguda dels Reis al Palau d’hivern del Rei Herodes de Judea. El dia 5 a boqueta nit, quan la llum del dia dona pas a la foscoreta, la lluminositat, la música i la posta en escena serà impressionant com cada anys, com totes les edicions, complint-se així 50 anys d’un text que escenifiquen i teatralizen al màxim tots els actors, tots ells veïns del poble.

Al Palau d’Herodes van apareguent l’escriva, el cortesà, el missatger i el personatge més impactant, HERODES. Allí arriben amb cavalls i amb tota la seua comitiva els TRES REIS D’ORIENT. Un altre personatge apareix en escena, la bruixa, la SIBIL·LA ANEA. Les ballarines fan un paper important.

I tot els espectadors, veïns i visitants, foranis i forasters, es dirigixen cap al Portal de Betlem vivent, com si d’un auto sacramental de l’època mitjeval es tractara, i els Reis a cavall també entre ells. A la Cova prenen protagonisme la VERGE MARÍA, EL NEN JESÚS, SANT JOSEP i els ANGELETS. Un cor d’ells cantarà nadales. Els diàlegs ací són curts, però emociona veure tota la placeta plena de gent, esperen l’acte final, el més espectacular, la BAIXADA DE L’ÀNGEL DES DE LA TORRE DEL CAMPANAR, que avisa per a que s’en vagen per altre camí.

No acaba ací la història d’aquesta festa tan especial a GATA. El repartiment de joguets, regals i paquets, es fan de casa en casa pel sèquit de cada rei. També és tot un espectacle viure-ho i coneixer-ho.

ELS PRECEDENTS DE LA FESTA A GATA

Si ens atenem a la història, als precedents d’aquesta festa, ens anirem 126 any més enllà de la celebració que ara ens disposem a fer.

1913: La iniciativa solidària de la filla del Doctor Moratal, que fou metge i alcalde, iniciada eixe any, va constituir l’embrió dels reis actuals. La jove, degut a la situació econòmica per la que travessava el  poble va recurrir a les famílies pudients de Gata per a recaptar diners i poder repartir entre els necessitats els regals en la nit de l’arribada dels Mags d’Orient. Des d’eixa data el repartiment de joguets pel poble es va imposar com una tradició.

1947: Van començar les representacions dels tres reis. I és una bonica història. La "Penya Recreativa" van decidir fer la cavalcada i recaptar fons per a fer un viatge a la final de la Copa de S.E. El Generalíssim (que hui seria la Copa del Rei) de futbol a Madrid. Jugaven Real Madrid i Espanyol. Però la casualitat va fer que la final es disputara a La Coruña el 22 de juny, amb el resultat de 2 a 0 a favor del Real Madrid, i no a la capital, Madrid. Per tant era molt lluny i tenia la "Penya" més dificultat en anar. Amb els diners recaptats van fer un donatiu a la parròquia. Però com van ser aquells reis?. Molt efusius, molt Reals. En eixa època, els reis ja utilitzaven animals -bé cavalls, bé mules- el pages amb escales pujaven als balcons i deixaven els paquets. El donatiu a la parròquia va ser el començament de l’organització per part de l’església.

Després d’aquell "donatiu" de la Penya recreativa va seguir organitzant la parròquia els Reis a Gata. Els joves d’Acció Catòlica s’encarregaven de repartir els paquets.

Mitjans dels 50-1967: Els joves que pertanyien a la OJE (Organització de Juventuts Espanyoles) organitzaven la festa. Els reis mags arribaven sempre pels Plans i feien la primera parada abans d’entrar a Gata a la caseta del Ti Vicent l’Organiste. Del balcó de l’Ajuntament i dins de l’Església, els Reis van anar a parar a la Plaça d’Espanya. El balcó de Don Julián, aleshores metge i alcalde va ser testimoni de moltes alocucions reials dels joves reis. Els mateixos joves proposen a Antonio Salvá Roselló, que tinguera a bé escriure un text per als Reis. Escriu l’Auto de los Reyes Magos en castellà per a representar-se per primera vegada el dia 5 de gener de 1968.

CRONOLOGIA DE LA REPRESENTACIÓ:

1968: S’estrena en castella l’Auto de los Reyes Magos de Antonio Salvá Roselló. Es sustitueix el balcó per un "palco", encara davant la façana de Ca Don Julián.

1970: passa la festa a l’Avinguda de la Pau. L’Auto es representava en castellà. Sols dos actes: el Palau d’Herodes i la Cova de Betlem.

1992: Passa a representar-se en valencià l’Auto, nomenant-se "Misteri".

1996: S’amplia el Misteri. Es representen dos noves escenes a la Plaça Nova: el Senat Romà i el Poblat de Judea. Sols dura un any el Senat i el poblat poc més, inclús quan estan fent obres de pavimentació a la Plaça Nova, el poblat es fa a la plaça de la Casa Roja. No va resultar, per fred i vent. Estava massa a la intemperie. D’ací passa el Poblat a representar-se a la mateixa avinguda que el Palau d’Herodes, l’Avinguda de la Pau. Un escenari està enfront de l’altre. El poblat a l’altura del cinema i el Palau al lloc de sempre.

1998: Sols un any tingué que suspendre els actes, no així el repartiment de regals i joguets perquè els reis anaven amb "Mercedes". 

Finalment i durant alguns anys més seguits, el poblat i el Palau d’Herodes passen a instal·lar-se a l’Avinguda la Pau. Desapareix l’acte del Senat.

2011: per la crisi es suspén l’acte del poblat.

2015: La representació té per primera vegada declaració de FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC LOCAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

2016: Puja de categoria i passa a ser FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC PROVINCIAL DE LA C.V.

Fotos arxiu del veïnat recollides a l’efecte per als 50 anys.

GATA TÉ DOS CEMENTERIS MUNICIPALS JUNTS DES DE 1932

GATA TÉ DOS CEMENTERIS MUNICIPALS JUNTS DES DE 1932

Demà dimecres és el dia 1 de novembre, més conegut com la FESTA DE TOTS SANTS. Despusdemà dia 2 l’església commemora el DIA DELS FIDELS DIFUNTS. Entre els dos dies i el pròxim cap de setmana, familiars i amics dels difunts gaters visitaran els dos cementeris municipals, que es troben junts a la partida Ecles del nostre terme. De 1932 a 2017 s’han unit dos grans solars formant tot el conjunt del cementeri gater.

Gata té unes dates claus en la història dels seus cementeris.

- Primer va ser la gran "maqbara" medieval, segles XI al XVI.

- Al segle XVII, el capbreu de 1635 parla de "lo fossar de l’esglesia".

- Al segle XIX, Madoz en 1849 diu: "el cementerio consistía en una sepultura contigua a la iglesia, pero colocada en la parte de fuera del pueblo, a la que se entraba por una puerta que había al lado del presbiterio".

- En el segle XIX, en 1886es construeix i inaugura el nou cementeri parroquial. Regentava la parròquia Don Juan Martínez Blasco. 

- En 1919el Ple municipal acordà invitar al rector “párroco” per a tractar de l´eixample del cementeri parroquial, però en 1927 el nou cementeri, ara municipal, comença els seus tràmits.

- En 1928 està ja projectada la construcció del cementeri municipal en el paratge Ecles. 

- 1932, en la sessió del 25 de juny s´acorda la claussura del cementeri antic i la simultània inauguració del nou cementeri, recentment construït.

- El 23 d’octubre de 1933, el pleno acorda que “en atención a razones de higiene y sanidad y a la costumbre tradicional de visitar los nichos y sepulturas de sus respectivos familiares en la próxima festividad de Todos los santos, se acuerda autorizar al sepulturero para que proceda a la limpieza del antiguo cementerio”.

- En 1982 comença a funcionar el segon cementeri municipal, adosat al primer.

-  En 1984 es construixen 90 nitxols més al segon cementeri.

- Finalment, en 2010 es fa una nova i fins ara definitiva ampliació moderna del segon cementeri. 
FONTS: Composició, fotos vols arxiu al Ministeri de Foment / droneamos.

UNA DÈCADA DE LA RIUADA DEL PILAR. A GATA, EL GORGOS ES VA DESBORDAR AL PARC DEL RAVAL

UNA DÈCADA DE LA RIUADA DEL PILAR. A GATA, EL GORGOS ES VA DESBORDAR AL PARC DEL RAVAL

Recordem hui un fet metereològic sense precedents en els últims 25 anys: la gran riuada del Pilar

Hui dia 12 d’octubre de 2017, a aquestes hores més o menys, es produïa aquella imatge que tots guardem en les nostres retines i que complixen una dècada, es trencava el pont de Beniarbeig al anar-se’n de mare el riu Girona. Recordeu que el pont es va enfonsar i les càmeres de Canal9 TV ho van captar en directe. Precisament, es fan actes recordatoris a El Verger i estarà la mateixa periodista que ho contava en directe aquell dia.

Aquell 12 d’octubre de 2007 tots els rius de la comarca baixen envalentonats. Havia plogut moltíssim el dia d’abans. La riuada del Pilar també li va tocar al nostre riu Gorgos. Tenim en el record el desbordament del nostre riu al Parc del Raval. Va sobrepassar el mur de contenció i encauzament i va inundar aquell espai verd. Van tremolar els pilars del pont de les Alcolaies, el riu Gorgos que té una gran cabuda es va desbordar.

(PODEU LLEGIR L’ARTICLE MEU DEL BUTLLETÍ, PUNXANT ACÍ: 12.). He rescatat també d’aquells dies l’article que vaig fer per al Butlletí Municipal, que a les hores formava part del consell de redacció.

(PODEU VISIONAR LES FOTOS DE L’ÀLBUM MEU, PUNXANT ACÍ)

Podeu veure quatre vídeos del Gorgos, que quasi s’en eixia de mare eixe dia

Aquell 12 d’octubre de 2007 ara fa deu anys, la comarca de la Marina Alta i també Gata tenia aigua per tots els costats. Va passar aquella caiguda del pont de Beniarbeig, el riu Gorgos anava pleníssim a Gata, quasi exint-se de mare. He escollit aquesta fotografia que va ser complement de la publicitat de l’Escola d’Adults fa uns anys perquè és l’exemple del que va passar tal dia com hui fa quatre anys. Era el "pontet de Gorgos" a la carretera local Gata-Llíber-Xaló.

Un altre vídeo que es diu: "Río Gorgos de Gata 12-10-07" també pujat a youtube té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=hnqOIOs3FeQ. Un altre de 42 segons molt significatiu que es diu "Riu Gorgos" a "youtube" té l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=oMxQYvKuriw&NR=1. Finalment un altre de joanbanjo pujat a "Youtube" que té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=7fLoqIJXZ2k.

¡Quina diferència!. Hui el sol pega fort, pareix un dia d’estiu. Altes temperatures a les hores centrals del dia. Calor d’estiuet, no canvien les temperatures, no fa fred excepte pel matí i nit que refresca un poc. Esperem que algun dia canvie el temps i tornen les pluges amb insistència, perque són molt necessàries.

Al mateix temps, vos pose l’enllaç del magnífic reportatge en vídeo que va fer un veí des d’una de les cases del carrer Penyó per la part de darrere. Amb un temps de 10 minuts i 36 segons ho va publicar a Youtube amb el pseudònim de "jbgorrita" i amb el títol de "El río Gorgos se sale". Ell posava al comentari: "Tras las lluvias sufridas en la comarca, el rio Gorgos, normalmente seco, se sale". Ací teniu l’enllaç, PUNXEU.

¡Quina diferència!. Encara a hores d’ara no canvien del tot les temperatures, no fa fred i molt poc aigua, quasi res. Esperem que algun dia canvie el temps i tornen les pluges tan necessàries.

FONTS: Arxiu, blog Cronista de Gata. Vídeos pujats a Youtube. Foto portada: Tere MF.

 



HISTÒRIA FESTERA DE GATA: abans, el 7 era la Festa dels fadrins

HISTÒRIA FESTERA DE GATA: abans, el 7 era la Festa dels fadrins

Les festes patronals 2017 ja són història des d’anit a les 23.27 minuts quan va acabar l’última explosió del castell de focs artificials. Però, abans i no tan abans també feia festa Gata el 7 d’agost, tal dia com hui. Era la Festa dels Fadrins i l’organitzava els quintos de l’any. 

Al llarg d’aquests dies de festes ha corregut per la xarxa social de facebook un fullet exemple del que estic dient. La festa tenia, fins i tot, un ball a la Plaça Nova, on alguns anys es pagava, on els quintos recollien dinerets per al dinar i sopar, per a pagar-se el conjunt.

Comence per 1954. Gràcies al document d’eixe any, podem conéixer com va ser aquell dia 7 d’agost o, al menys, que es feia. Molt curiós el document que equivalia a "Una peseta". De cartró prou flexible i com una entrada de cine era aquella "TARJETA DE IDENTIDAD para SOLTEROS". A un costat es podia llegir: "Festa dels Fadrins PRECIO DE ESTE CARNET. Una peseta. Gata, 7 de agosto de 1.954.". I deia molt graciosament: "Nota única: Este permiso será retirado a las novias que riñan a su novio, o a los novios que se enfaden con la novia. El Alcalde dels Fadrins." A l’altre costat posava: "TARJETA DE IDENTIDAD para SOLTEROS. PERMISO".

"Yo, Alcalde por un día, y en la “Festa dels Fadrins” de Gata de Gorgos

HAGO SABER: Quedan autorizados todos los solteros y solteras de Gata de Gorgos, islas adyacentes y posesiones de ultramar, para que se diviertan cuanto puedan, beban lo suficiente (más sin propaparse), se desvelen, jueguen, se distraigan con cuantas Señoritas o Señoritos se les presenten y, en general, gocen de la vida por un día ampliamente, pues tiempo suficiente tendrán para padecer después de casados."

La Festa dels fadrins de l’any 1955 tenia molt bon programa. Observeu el valencià del poble que s’escrivia. Cal recordar que allò es deia "Fiesta de la Juventud" (festa dels fadrins). Era el dia 7 d’agost:

A les 8.- Gran despertá per donsaina y tamboril, disparanse un gran número de petardos y atres trons.

A les 9,30.- Almorzar una bona llesca de pá en un raimet penchant.

A les 11,30.- Después de asistir a Misa, tot lo mon fadrí deurá consentrarse davant del Hogar Rural del Front de Chuventuds pera presensiar la entrega de vares als nous Alcaldes. Este acte será retransmitit per un locutor botichós, a través de un magnífic equipo microfónic. (Qué re bé que parlem!!).

A les 13,30.- A est´hora, s´hauran acabat, segurament, tots els actes de toma de posesió, discursos y bandos. Per lo tant, lo qu´es recomana es fersen unes cuantes y anarsen a dinar, pero cada ú a sa casa, sense armar bullits.Recomanen paella en carn de pollastre o de conill, perque tratanse de un día com éste, pareix que no pare bé qu´es fasa en una gaña de baecho y floricol. Aixó es la veritat!

A les 18,30, después de una bona siesta, ben llavats y pentinats, deurán reunirse tots els fadríns en la Plasa de la Iglesia pera escomensar la manifestasió y els actes qu´esta Comisió té preparats.

A les 19,30.- A ballar s´ha dit. Cada chic en una chica. Si ballaren dos chics chuntets, que no s´extrañen de oir murmulls; la chent se fija en tot.

A les 22,30.- A sopar toquen. Degut a les preses sería molt lamentable que algú es mosegara la llengua o alguna orella.

A les 23,30.- Gran verbena en premits al millor peinat de chic y al millor faldó de camisa.

Desichantvos un día molt divertit y molta felisitat, es despedís de vosatros, hasta l´any que ve, si Deu vol, La Comisió, Gata y agost de 1955

Recordem aquell fullet molt simpàtic com eren els de l’època. Corrien les festes de 1977, anunciaven que el dia "si no plou" farien els actes, perque la quintà s’anomenava "L’Aiguà". A les 6.30 matinet la despertà. a les 11 "esports, concursos i demés habilitats". A les 20, el conjunt "Els Yacks" i la Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia col·laborava.

Però, no cal remuntar-nos tant enrere. L’any 2010, com el dia 6 era divendres, es va aprofitar el 7 i es van soltar vaques, van fer carretilles i entrà, sopar a les barraques, ball a la Plaça Nova i concert de rock. Encara en 2011 van fer també i dins de programa la festa dels Fadrins. Era l’últim dia de festes oficials, segon el programa 2011. Disco-mòbil, escuma i aigua, diversió i acomiadament de les festes al recinte del Grup Escolar. Cal recordar que van organitzar i patrocinar aquest event els quintos 2011 -amb la seua major part- i els del 2001 -amb menys diners-, com ho explica en el comentari un dels quintos.

En altres temps, també el 8 era la festa dels Casats. La qüestió era no deixar de colp la festa el dia 6. Ara, i més hui que és dilluns, tots a la feina.

FONTS: Documentació Arxiu blog Cronista de Gata.

HISTÒRIA FESTERA DE GATA: les nits del festival des del 70 a hui (48 regines majors i 41 menudes)

HISTÒRIA FESTERA DE GATA: les nits del festival des del 70 a hui (48 regines majors i 41 menudes)

La mirada retrospectiva de la història festera del nostre poble, GATA DE GORGOS, de hui divendres es per als FESTIVALS de les REGINES, dames i corts d’honor. També fem una ullada a les actuacions d’artistes de fama reconeguts que van passar per Gata.

Hui dia 28 de juliol de 2017 és el dia de l’entrada de la murta i del festival. En unes hores, quedarà elegida la 48ena regina major de les festes de Gata 2017 i la 41 regina infantil, amb les seues dames i corts. Al respecte del festival, ens preguntem: Des de quan es fa el festival amb elecció de regines?. Sempre s’ha fet a l’esplanada d’escola el Festival?. Quins cantants famosos han passat eixa nit?. Quines personalitats han passat pels festivals? A Gata van vindre grans artistes musicals, com Manolo Escobar, el Dúo Dinámico, Rocío Jurado i altres. Els repassem.

En claus resumides, fem un repàs dels 47 anys anteriors de regines majors (1970-2016) i dels 41 de infantils (1977-2016).

1970: Voten els quintos. Regina major Sara Mahiques. Elecció, Plaça 18 de julio (hui Plaça Nova). Presentació de candidates a regines dies abans al “Cinema Avenida de Verano” (al final de la Avda. del Caudillo -Carretera-). Es rodava un curt de mitja hora en 16 milímetres, amb música i locució, il·lustrat amb una petita historieta de cada candidata a ser regina. Actuen artistes locals i comarcals.

1971: Regina major per votació democràtica dels assistents, María Teresa Caselles. Presenta Gabriel Pons. Assistix la Bellea del Foc d’Alacant. El festival va ser el dia de Sant Jaume. Novetat, dames d’honor.

1972: Regina, María Elisa Segarra. 

1973: nou lloc Avinguda de la Pau. Regina de festes, Paquita Tomás. Pedro Zaragoza, que fou alcalde de Benidorm, mantenia l’acte. Començava la desfilada de grans artistes. Georgine Dann i Rosa Morena actuaven.  Actuaven la Tuna Gatense i el grup local-comarcal, Folk-8.

1974: nou escenari del festival, l’esplanada del Grup Escolar. Regina Tonica Soler. Mantenia Tomás Valcárcel. Actuaven Jairo i Dolores Vargas "La Terremoto". També, les Majorettes de Pedreguer i la Rondalla Gatense.

1975: regina Fina Coloma

1976: regina Mari Cirugeda. Actuaven Luciana Wolf i Danny Daniel.

1977: Elecció de la primera regina infantil a Gata i la 8ena major. La major, Marí Carmen Rosa; la menuda, Rosa María Grimalt. Tornava a ser mantenidor l’alacantí Tomás Valcárcer.

1978: regina major María Elena Salvador; menuda, Antonia García. Actuava Lorenzo Santamaría i també el grup Z-66 i el ballet de Giorgio Aresu.

1979: regina major Ana María Rodríguez; infantil Antonia Signes.

1980: Pepita Palones, la major; Elodia Torres, la infantil. Eixe any vaig presentar el festival junt amb Amparo Coloma. Actuava per primera vegada Manolo Escobar, així com el Dúo Gala i Mariachi.

1981: Amparo Coloma elegida regina (la seua germana havia sigut en 1975); la infantil era Ana María Monfort. Actuaven el Dúo Dinámico i Conchita Bautista.

1982: Regina major, María Isabel Montilla. Rosa María Torres era la infantil. Actuaven: el Gran Kiki, Alfonso Montero i Rocío Jurado.

Regines majors, 1983 a 2016.

1983: 14ª, PACA MARI MONCHO PEDRO. 1984: 15ª, TERESA MORELL SIGNES. 1985: 16ª, ANA Mª CASELLES BORRELL. 1986: 17ª, PACA MARI SIMÓ MULET. 1987: 18ª, JOSEFA SIGNES VIVES. 1988: 19ª, Mª JOSÉ SOLER ARBONA. 1989: 20ª, ROSA Mª SALVÁ BOLUFER. 1990: 21ª, GRACIELA PEDRO CASELLES. 1991: 22ª, ROSA MARÍA CASELLES AGUILAR. 1992: 23ª, MARÍA AMPARO MONFORT SIGNES. 1993: 24ª, BEGOÑA SOLER SALVÁ. 1994: 25ª (NOCES D´ARGENT), JOSEFA MULET PEDRO. 1995: 26ª, MARÍA VICENTA PASTOR COTS. 1996: 27ª, TERESA SOLER FERRER. 1997: 28ª, CARMEN ARABÍ OLIVER. 1998: 29ª, ANA Mª SIGNES SIGNES. 1999: 30ª, ANTONIA MULET OLIVER. 2000: 31ª, NOELIA LEYDA RODRÍGUEZ. 2001: 32ª, VERÓNICA OLIVER GARCÍA. 2002: 33ª, YOLANDA SORIA MELIÁ. 2003: 34ª, ALBA VEGA MULET. 2004: 35ª, ADELA MULET PEDRO. 2005: 36ª, REBECA DIEGO PEDRO. 2006: 37ª, MARÍA JOSÉ MULET RODRÍGUEZ. 2007: 38ª, ISABEL SALVADOR MONTILLA. 2008: 39ª, MARÍA BLASCO MULET. 2009: 40ª, ANA GADEA TORRES. 2010: 41.- CRISTINA PÉREZ FERRER. 2011: 42.- ESTER AUSINA MORELL. 2012: 43.- PATRICIA LARA FELIU. 2013: 44.- PAULA ESCRIVÁ MULET. 2014.- 45.- ELENA PONS SALVADOR. 2015.- 46.- ANNA TORRES SIMÓ. 2016.- 47.- SHEILA DOBLADO SIVERA.

Regines infantils de 1983 a 2016.

1983:  7ª, TERESA ESCORTELL FERRÁNDIZ. 1984:   8ª, Mª TERESA FULLANA SÁNCHEZ. 1985: 9ª, MAGDA ESTRELLA MENGUAL MULET. 1986: 10ª, JOSEFA MARÍA MONCHO PEDRO. 1987: 11ª, OLGA MARÍA LOZANO CORTEGOSO. 1988: 12ª, SARA SOLER MAHIQUES. 1989: 13ª, ISABEL ORDINES ALBIÑANA. 1990: 14ª, ELSA BERTOMEU SOLER. 1991: 15ª, MARÍA TERESA FERRER FORNÉS. 1992: 16ª, MARINA MULET CHORRO. 1993: 17ª, MARÍA JOSÉ CLIMENT SIGNES. 1994: 18ª, Mª ISABEL FERRER FORNÉS. 1995: 19ª, CYNTIA FONT ANDRADA. 1996: 20ª, VERÓNICA PONS ALBEROLA. 1997: 21ª, ROSA MARÍA SOLER SIGNES. 1998: 22ª, PILAR RODRÍGUEZ GARCÍA. 1999: 23ª, ROSANA GILABERT ARABÍ. 2000: 24ª, ROSA VALLÉS CASELLES. 2001: 25ª, (NOCES D´ARGENT ) CRISTINA TORRES ARABÍ. 2002: 26ª, VICTORIA FORNÉS FERRER. 2003: 27ª, LAURA CASELLES RIERA. 2004: 28ª, AMPARO MARÍN BOLUFER. 2005: 29ª, ROSA ISABEL SIRERA MOLINA. 2006: 30ª, CELIA PEDRÓS ORDINES. 2007: 31ª, NÚRIA MORAGUES PEDRO. 2008: 32ª, YAMILA TATIANA CASELLES MOLINA. 2009: 33ª, ANDREA MONFORT PALOMARES. 2010: 34.- ANNA BERTOMEU PEDRÓS. 2011: 35.- AITANA FORNÉS SIGNES. 2012: 36.- GISELA FUENTES GORDILLO. 2013: 37.- MÓNICA SIMÓ MIÑANA. 2014. 38.- MINERVA CUENCA COLOMA. 2015. 39.- NURIA FORNÉS BLÁZQUEZ. 2016. 40.- NORA MEIER SIMÓ.

De 1983 a hui, actuacions del festival.

Resumisc més breument algunes de les actuacions dels festivals de 1983 fins a hui mateix:

1983: Don Pío i Mocedades. 1984: Francisco Ribelles y sus Mariachis i Ángela Carrasco. 1985: Marfil i Dyango. 1986: Dúo Pimpinella. 1987: Paolo Salvatore. 1988: Vicky Larraz. 1989: Norma Duval. 1990: Dyango (2ª vegada. La 1ª fou en 1985) i el grup Locomía. 1991: Boney M. 1992: Julio Sabala. 1993: Los Panchos. 1994: Los Platters. 1995: Juan Ramón. 1996: México Lindo. 1999: Marcela Morelo. 2001: Sergio Dalma. 2002: Suspiros de España. 2003: grup Decada Dance. 2010: Abbamanía i Míticos. 2011: Orquestra Bellíssima. 2012: Espectacle còmic-musical amb Manolo Royo. 

FONTS: Arxius Cronista de Gata.

 

HISTÒRIA FESTERA: LA BAIXADA DEL CRIST, del 5 d'agost a finals de juliol

HISTÒRIA FESTERA: LA BAIXADA DEL CRIST, del 5 d'agost a finals de juliol

Comence hui, igual que el programa de festes, unes mirades retrospectives de la història festera del nostre poble, GATA DE GORGOS.

Hui és el dia de la BAIXADA DEL CRIST. Però, quan es baixava abans la imatge?. Hi hagué baixades excepcionals del patró?. Qui baixava al Crist del Calvari?.

La processó de baixada se celebrava el 5 d’agost, vespra de la festa major. A partir de 1979 fa 38 anys, es canvia el dia i la baixada passa a fer-se el primer dia de festes. Per a més solemnitats dels dos actes es fa una prova en 1996 i es separen la baixada i el festival de regines, dames i cort d’honor. Ja definitivament des de 2013 estan separats els dos actes, deixant-se per a la nit de la baixada l’assaig del festival.

Tenim referències dels diaris del segle XIX, quan ens diuen les cròniques de 1883 que el dia la vespra (és a dir, 5 d’agost) a “la espaciosa Plaza de la Constitución” (hui Plaça de l’Església), presentava un aspecte agradable i que el xicotet porrat que allí s’havia instal·lat estava molt concurrit. A les set de la vesprada baixaven al Crist de “su reducida pero preciosa capilla” a l’església. Amenitzava la baixada la banda de música “con escogidas piezas magistralmente ejecutadas”. Després feien “la tradicional cuerda” (entenem que seria la cordà) i al final del dia recorria “la música” els principals carrers del poble.

En 1916, tornem a tindré informació de la baixada, quan els diaris deien que el primer dia (dels dies 5 i 6 d’agost), per la vesprada, es baixava “la sacrosanta imagen a la iglesia parroquial”. Per la nit es feia un passacarrer, concert i cordà.

Deu anys més tard, el 5 d’agost de 1926, es va inaugurar la restauració de l’ermita del Crist amb missa cantada i cor, per Don Joaquín Alfonso, el rector.

En 1947 amb motiu de la bendició de les noves andes fetes després de la contienda civil s’avança un dia la baixada i es fa el 4 d’agost.

El primer anys que es baixa al Crist el 28 de juliol, al començar les festes, és en 1979.

Excepcions de baixades

Fora de les festes patronals, rares són les vegades que el Crist ha baixat al poble, a l’església parroquial. El diari alacantí "El alicantino" referia la notícia el 28 d’octubre de 1890 que es van fer festes especials per lliurar a Gata de les epidèmies des de 1834. Deia el cronista que el 6 d’agost va ser la festa principal però del 27 al 30 d’octubre van ser les festes especials per donar gràcies. No concreta si va baixar i pujar el Crist per eixes dades.

Si que ho diu ben clar la notícia de finals de 1898, quan diu que el Santíssim Crist baixà a Gata el dia de Cap d’Any de 1899. El cronista qualificava la festa de “muy solemne y altamente religiosa”. El motiu, l’acabament dels treballs de pintura, estucat i doració de la capella i altar de l’ermita, que feren els artistes valencians germans Estruch. Les despeses havien estat costejades “por la piedad religiosa de este vecindario”. La iniciativa l’havia portada el “cura regente de esta feligresía, don José García Mestre. Els actes són interessants per les dates que es van celebrar. L’últim dia de l’any 1898 hi hagué vol de campanes, passacarrer i serenata “por la brillante banda de música de esta localidad”. El dia de Cap d’Any de 1899, de bon matí, “en la misma explanada” (quin fred faria!) es va fer una missa solemne “especia de misa de campaña”. Relata el cronista la vista, el quadre “pastoril” que es divisava: fèrtils campinyes, arboredes dels plans, muntanyes Serrillàs i Segària i el gegantesc “Mongó”. La càtedra l’ocupà el jove orador sagrat Don José María Sastre Puigcerver. Diu ben clar que per la vesprada, es va baixar la imatge al temple parroquial i va eixir en processó pels carrers “de la villa de ritual costumbre”. L’epílog el va posar  el “vistoso castillo de fuegos artificiales, acabant-se les festes amb una “colosal traca".

També tenim referències que per març de 1953, degut a la Santa Missió, el dia 15 el Crist va baixar en processó fins la via i després va ser tornat a la seua ermita.

Fem un salt en el temps i arribem a l’any 2000, Any Sant. Extraordinàriament, el Crist del Calvari baixà en solemne processó el dia 16 de juliol, per a celebrar-se la novena pels carrers i places de la població fins el dia 25.

En 2012, també excepcionalment al complir-se el 250 aniversari del Crist i el bicentenari del succés del francés, la baixada va ser el 20 de juliol. La missa a l’ermita va estar presidida per el Sr. Arquebisbe monsenyor Carlos Osoro Sierra. Després de la missa, l’Arquebisbe, acompanyat de la resta del clero, autoritats, quintets i quintos majors 2011, regines i dames 2011, fidels i banda de música, van acompanyar la imatge del Santíssim Crist, que va ser portada al muscle pels quintos 2010 i els que feien 50 anys, de baixada cap al poble. Del Calvari, passant per l’itinerari habitual va fer l’excepció, tocant carrer Sol i carrer Nou, enfilant el carrer Costera del Grup Escolar, parant al carrer Sant Vicent. 

Els baixadors i pujadors del Crist del Calvari

Des de fa moltíssims anys, els soldats que venien llicenciats eixe any o la quinta anterior, del servici militar, portaven a andes al Crist del Calvari. Es mesclaven les vestimentes dels distints cossos, terra, mar i aire, així com destins i regiments. 

Acabat el servici militar obligatori en   , a partir d’eixe any va començar una altra modalitat de baixadors i pujadors del Crist, eren els que complien 19 anys i havien fet la festa de quintos l’any anterior. Els quintos eren reforçats pels veïns que volien que complien 50 anys, que feia 30 anys que eren quintos. Finalment, fa tres anys, es forma com una confraria, un grup de voluntaris i voluntàries de Portadors del Crist del Calvari, que a més dels quintos que toca per edat, inclou quadrilles d’amics o fidels.

A la composició, diversos moments de baixades del Crist, des dels "soldats llicenciats" fins a l’any passat.

FONTS: Fotos d’Arxiu i pròpies.


HISTÒRIA DELS BOUS A GATA: Corro central, Raval, Passeig (1999) i ara...les Sorts (2017)

HISTÒRIA DELS BOUS A GATA: Corro central, Raval, Passeig (1999) i ara...les Sorts (2017)

Ahir recordava que calia desempolvar la història, els llocs on s’han fet bous, els corros del poble de Gata. Ara resumisc els espais que han vist passar el bou pels carrers i places.

Si busquem els orígens dels bous a Gata, potser una referència dels diaris de 1888 ens donen la clau, quan es parlava de la sol·licitud de fer bous a Gata, que finalment no es van fer. Estaríem davant dels inicis dels bous al carrer de Gata?. 

Fem un bot en el temps i ens plantem a l’any 26 del segle XX. El "Diario de València" el 15 d’agost de 1926 relata les festes de Gata, dient que es van fer quatre dies de vaquetes “con grandísima animación”. Quatre anys més tard, l’1 d’agost de 1930 el diari "Las Provincias" publicava que a Gata es feien festes populars dient: “se celebrarán corridas de vaquillas con motivo de las fiestas".

En 1935 coneguem una instància dels encarregats d’organitzar els festejos d’agost. Proposen, a la fi de recaptar diners a benefici de l’Asil-Hospital, també conegut com "l’Hospitalet" que es facen de l’1 al 4 d’agost 4 corregudes de "novillos-becerros" amb entrada lliure per a tot el públic. Seria al Raval, a la plaça de l’església o al corro gran del centre?.

Repassem ara dos anys de la dècada dels 40. En 1945 el Raval era escenari de "bous". El carrer Moreres era un dels més "bouers" del barri. En 1947 es fan "elementos tradicionales" -nom amb els que es coneixien les actuacions taurines per no dir-les encara bous al carrer- a les zones del Raval i del centre.

En 1976 i 1977, el Raval tornava a ser escenari dels "elementos". Es feien "vaques i bous" i verbenes. Aquest any es programa el "bou embolat". per tant, de 1977 a 2015 ha estat aquesta figura taurina en Gata. En 1989 hi ha també bous al Raval, amb entrades pels carrers Trossets i Palmeral Alt.

Arribem al final de la dècada dels 90. En la primavera de 1998 es fa una consulta popular per a veure com quedava el corro, si al centre del poble o es traslladava. Al final, es conserva eixa any el corro al centre, amb 40 palcos i moll estret el recinte, sobre tot en el carrer Doctor Gómez Ferrer.

Arribem a una fita històrica, 30 de juliol de 1999. S’estrena el corro del Passeig d’Alacant. Eixe any es fan entrades per quasi tots els carrers que accedixen al mateix. El pont per baix la via cap a Les Sorts fa que es retalle el corro i es queden els carrers Doctor Moratal i Sant Miquel com a entrada per als bous. Un total de 18 anys han fet possible la diversió i l’espectacle al corro de l’Avenida, al Passeig d’Alacant.

En juliol de 2007, davant la demanda de més palcos per assistir als espectacles taurins del Passeig d’Alacant, s’amplia un poc més el corro.

Aquest any 2017, el corro dels bous es trasllada del Passeig d’Alacant a l’antic camp de futbol de Les Sorts. Dissabte 29 de juliol, a partir de la primera entrada a les 8 del matí i l’actuació de les vaquetes, assistirem a l’estrena oficiosa del nou "corro", el nou recinte taurí gater.

Altres llocs de bous: Plaça Nova, Font del Riu, Raval (per Sant Antoni), plaça de l’església (per Sant Miquel)...

Un altre escenari, en 1954 es fan bous i vaques a la Plaça Nova. El barri La Font del Riu també va tindre bous al carrer Lepanto en juny des dels anys 80. Les entrades es feien pel carrer Teulada. Per Sant Antoni, el Raval també va ser escenari de bous i vaquetes. Per Sant Miquel, celebrant el patró cap d’altra també es feien vesprades i nits de vaquetes a la Plaça de l’Església, inclús tancant el redcinte i pagant. En 1987 deixen de fer-se els bous i vaques a la Plaça de l’Església al setembre. Per qüestions econòmiques i per l’augment del tràfic rodat es decidix acabar amb aquesta tradició.

Malgrat això, en 1999 i 2001 tornen a fer-se bous i vaquetes a la plaça de l’Església per Sant Miquel. Les festes de Sant Miquel es ressistien a desaparéixer, en 2007, pel setempre, Gata recupera la tradició, després de sis anys, de celebrar entrades i solta de vaquetes a la plaça de l’Església amb motiu de les festes de setembre, a Sant Miquel. Es van sortejar els 12 "palcos" que tancaven junt a les tradicionals barreres el recinte de la plaça. Cada palco abonaria 150 euros pels tres dies de festes taurines.

LA FONT DEL RIU DE GATA ESTÀ DE FESTA: història del jove barri, 1971-2017 ( i II )

LA FONT DEL RIU DE GATA ESTÀ DE FESTA: història del jove barri, 1971-2017 ( i II )

(Continuació...una font i un pont)

Seguint la història del barri de la Font del Riu que ahir encetava i hui acabe, comence aquesta segona part en 1990.

En 1990 es complien 10 anys d’història de les festes de la Font del Riu. La portada del programa de festes així ho reflectia. Les actuacions taurines omplien matins i vesprada. Les entrades eren pel carrer Teulada i els bous i vaques al carrer Lepanto. Fins i tot un any es van superar els dies de festes del barri als de les festes patronals.

En 1991 es construeix una font, pel desaparegut Kiko, que servia de rotonda a l’eixida per la carretera des del carrer Lepanto. La font poc després va ser eliminada.

En 1994 es recuperen les voreres del riu i el govern municipal impulsa un bonic “parc”, que es coneix com a “Parc del Riu”, constituint-se en un bon pulmó verd del poble. S´inaugura aquest el 5 d’agost.

En 2004 es va fer l’obra més ambiciosa i costosa, el nou pont que uniria el vial de prolongació des del carrer Sant Josep a les Alcolaies, fins el mateix carrer Lepanto. Una estructura excepcional que sobrevola 178 metres, gràcies a quatre arcs de 30 metres de llum cadascun. Això permitiria que es recuperaren les voreres del riu però a l’altre costat, junt al vial, obrint-se un gran parc que abarcava fins el mateix pont.

Aquelles fogueres de Sant Joan!!

Al llarg de 8 anys es van plantar fogueres de tota la vida al final del carrer Lepanto. Cadascuna tenia un motiu especial amb allò més destacat de l’any. En 1982 era la falla del Mundial de Futbol. En 1983 era la foguera del "cambio". En el 84, la falla de la OTAN. En 1985, la falla de la patrulla marroquí. En 1986 era la falla de la política amb "el pouet de les promeses". En 1987, la falla de la "Operación Primavera" amb "El Quinto Caballo del Apocalipis". En 1988 era la falla de "La Sabrina". Finalment en 1989 era la falla dels àrabs. També va tindre La Font del Riu falles infantils sols dos anys, en 1985 i 1986. El primer era la falla del "columpio" i en 1986 la falla del parc infantil.

A la composició fotogràfica, ja publicada en la série de carrers de Gata d’aquest blog, vegeu alguns moments de passades festes de la Font del Riu.

Documentació: pròpia d’arxiu i CYPE.

LA FONT DEL RIU DE GATA ESTÀ DE FESTA: història del jove barri, 1971-2017 ( I )

LA FONT DEL RIU DE GATA ESTÀ DE FESTA: història del jove barri, 1971-2017 ( I )

El barri de la Font del Riu de Gata celebra aquest cap de setmana les seues festes patronals en honor a Sant Joan Baptista. Però, molt fa que es va urbanitzar el barri, els carrers que hui conformen aquesta zona, que porta el nom de la partida on està ubicat, quan es van obrir?. En 2008 vaig fer un article per al programa de festes titulat "Del parc del Calvari al nou pont, quasi 40 anys; història del jove barri de "La Font del Riu". Ara faig una actualització.

El barri porta el nom de LA FONT DEL RIU, perque des de temps antics així s’anomenava aquesta partida on està hui enclavat. La jove història té 47 anys. Fita a fita es marca tot el desenvolupament urbanístic i l’espenta festera del veïnat d’aquesta zona de l’entrada del poble de Gata de Gorgos per la N-332, direcció Teulada-Ondara.

Si mirem la fotografia que il·lustra la primera part del reportatge històric, ens adonarem quins van ser els hòmens pioners de la festa. El fotògraf Salvador Pons els va fotografiar entre les barreres d’aquells anys 80 del segle XX. "L’espenta" de la que parlava va ser dels valents treballadors que vegem a la imatge.

Als que, malauradament, ja no estan entre nosaltres i als que segueixen en la lluita diària, a tots ells, un record especial. A ells van dedicades aquestes lletres.

La història comença l´any 1971, quan el Ple de l´Ajuntament acorda batejar amb el nom de Lepanto al carrer que eixint del carrer Teulada cantó amb carrer Calvari va a desembocar a l’Avenida del Caudillo, es a dir a la General, que com ja sabem, després passaria a nomenar-se Avinguda Marina Alta. El traçat del nou carrer obert va seguir l’eix de l’assagador existent, mantenint l’amplària del mateix. El nom de Lepanto se li va posar perquè des del Govern es recomanava que, com a commemoració del IV centenari de la batalla de Lepanto (1571), si algun poble tenia algun carrer per nomenar que es fera en aquest nom.

En 1977 s’obria el carrer. En novembre de 1980 els veïns volien ja fer festes del barri. Les festes cecilianes de la música ja omplien eixe més i es decideix que al pròxim juny celebrarien a Sant Joan i farien foguera.

En 1981 se celebren les festes de la barriada de la Font del Riu. Eixe mateix any s’asfaltava el carrer. Aquest motiu va ser el que va motivar als veïns del barri a fer bous, a fer festa. En principi mo tenien cap advocació religiosa, encara que després el barri va començar a fer festes al solstici de juny, invocant al patró Sant Joan Baptista. 

En 1983 s’inaugurà un parc infantil on havia estat el cementeri parroquial (1886-1932). Aquesta antiga construcció “donades les pèsimes condicions higièniques que es trobava i per la proximitat a la població, la seua reduïda extensió, el deplorable estat de conservació i el trobar-se ja completament replet de cadàvers, fins al punt que per fer noves inhumacions precisava la continua renovació de restes mortals”, es va transformar en un lloc d’oci, però l’entrebanc de les vies del tren i el record de la seua funció social van fer que no servira per a la fi proposta... (continuarà)

FONT: Fotografia Salvador Pons. Els festers pioners entre les bigues de madera de les barreres. D’esquerra a dreta mirant la imatge: plantats, Sebastià Simó, Juanito Bequio (+), Emilio Signes, Ángel Navalmoral, José Ramón Monfort, Antonio Simó, Bernardo Mulet (+) i Juan Alonso (+). Agatxats i sentats: Miguel Serra, Manolo Roselló, Vicente Piera, Pepe Simó, Pepe Orellana (+), Miguel Pedrós i Miguel Andrada (+).

GATA ES QUEDA ORFENA DE CENTENÀRIES (Dos veïnes a punt de complir els 99 anys i una altra els 98)

GATA ES QUEDA ORFENA DE CENTENÀRIES (Dos veïnes a punt de complir els 99 anys i una altra els 98)

L’òbit de la Tia Teresa "Marc" (Teresa Signes Diego), el passat dia 16 de març, va supondre la desaparició, per el moment, de centenàries al poble de Gata. Teresa va ser la segona dona amb més edat de Gata en els últims 26 anys (1991-2017) i probablement en la història gatera.

Fent un resum, com si d’un llista de senectut gatera es tractara, trobem a deu veïnes i un veí que van superar el segle de vida:

- VICENTA DIEGO TUDELA: 105 anys, 6 mesos i 14 dies. + 5 d’agost de 2007.

- TERESA SIGNES DIEGO: 104 anys, 6 mesos i 16 dies. + 23 de març de 2017.

- FRANCISCA COSTA DIEGO: 104 anys, 1 mes i 6 dies. + 18 d’abril de 2014.

- JOSEFA DIEGO SIGNES: 102 anys i 4 dies. + 14 de juliol de 1991.

- TERESA COSTA PÉREZ: 101 anys. + 19 de gener de 1995.

- MARÍA PASCUAL PASTOR: 101 anys, 5 mesos i 15 dies. + 8 de setembre de 2010.

- ANTONIA PEDRO COSTA: 101 anys, 3 mesos i 11 dies. + 25 de març de 2014.

- MARÍA BORONAT BORONAT: 100 anys, 5 mesos i 2 dies. + 16 d’abril de 2009.

- JOSEFA PONS PEDRO: 100 anys i pocs mesos. + 1 d’abril de 2001.

- ROSA SALVÁ PEDRÓS: 100 anys. + 10 de juny de 2002.

- ANTONIO PEDRO MULET: 100 anys i una setmana. + 11 de desembre de 2003.

Ara Gata resta orfena de persones centenàries, fins que arriben les quatre nonagenàries si Déu els dona salut per a complir un segle de vida. La primera serà TONICA MULET GRIMALT, mare de Pepe Pedro Mulet, del carrer la Bassa. Per ara és la persona més vella del poble. Té actualment 98 anys i en dotze dies, és a dir el pròxim 7 d’abril, complirà 99 anys. Per tant, el 7 d’abril de 2018 podria complir cent anys. Despres va MAGDALENA FEMENÍA, del carrer Xaló, que compliria 99 el mes de juny i per tant en juny de 2018 faria els cent. Una altra veïna de Gata, TERESA PUIG COSTA, més coneguda per "Teresa la Ferrera", va complir 98 el 15 de febrer. Finalment, VICENTA SIGNES CASANOVA, mare de Marita i sogra de Juan el mestre, del carrer Xaló, farà pel febrer de l’any que ve 98 anys, per tant no compliria els cent fins 2020.

Relacionat amb aquest article, podeu llegir el meu del blog del dia 27-10-2016, sobre INTERVENCIÓ DEL CRONISTA DE GATA A L’ENCONTRE D’ESCRIPTORS LOCALS: "LES PERSONES CENTENÀRIES DE GATA EN L’ÚLTIM QUART DE SEGLE" (1989-2016).

FONT: Dades de les nonagenàries actuals facilitades per Pepe Pedro, fill de Tonica Mulet.

FA UN DIA PRECIÓS DE SANT JOSEP. A Gata van fer falles en 1898 i 1899

FA UN DIA PRECIÓS DE SANT JOSEP. A Gata van fer falles en 1898 i 1899

Hui 19 de març de 2017 fa un sol i un temps esplèndits i això que dilluns plovia més de cent litres. És el dia de SANT JOSEP. A Gata n’hi ha molts que porteu el nom del patriarca, de Josep, home de María. Des del blog felicitacions a tots els Pepe, José i els seus compostos, Pepa i els seus compostos. Als pares per allò del Dia del Pare i als fallers de tot arreu.

Què trobem a Gata referent a Sant Josep?

A l’església parroquial, el sant té una imatge feta per Pepe "El Sastre" pels anys 40 del segle XX. Ocupa el primer altar després del creuer per la part esquerra si mirem des de l’entrada. No se li ha fet mai processó amb aquesta imatge. 

Imatges de Sant Josep també n’hi ha algunes al poble: Hi ha un retaule ceràmic al carrer Nou dedicat a Sant Josep. Es troba a l’altura del número 20 del carrer i té les rajoletes incrustades directament a la paret. Pertany al segle XX i té a la part inferior dreta una signatura de l’autor del retaule, que es presenta amb dotze rajoletes. La imatge mostra al pare de Jesús i al Nen junts. El Nen Jesús està dalt d’una taula de fuster i el sant sosté un pal amb un lliri, donat que el lliri representa la castedat, com ho era Josep "el casto José".

El poble de Gata té un carrer que porta el nom de SANT JOSEP.

A les capelletes del Calvari, a la replaceta, on es poden veure les de la Corona de la Verge, la figura de Sant Josep també està present.

FALLES PER SANT JOSEP A GATA EN 1898 i 1899

La història de Gata també té fites importants referents a SANT JOSEP i a les Falles, que molts desconeixen. 

Ens traslladem a Sant Josep de 1898. Es va fer una falla a Gata i ho contava el diari "El Mercantil Valenciano" el dia de la vespra. La informació me la facilitava Javier Mozas, un expert en la història fallera (www.estudisfallers.org). Recordem aquella cita. No perdau detalls de com està redactada: 

"Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, debido a la iniciativa del coadjutor D. José García *, secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle. Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento. Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes, fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees. Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad."

Podeu veure l’article referent a aquesta informació que vaig publicar a la sèrie del blog "Sabieu...?. PUNXEU ACÍ.

MÉS EFEMÈRIDES AL VOLTANT DEL DIA:

Més arrimat en el temps a l’actualitat, dos fites:

1978: El dia de Sant Josep naixqué el Cor Serrillàs.

1987: Cau el badall d’una campana. Ho publicava al diari Información d’Alacant. El dia de Sant Josep, a l’eixida de missa al volteig de campanes va caure el badall de la tercera campana pel seu tamany. No va produir danys ni materials ni personals.

A la imatge, el retaule ceràmic de Sant Josep al carrer Nou de Gata. 

FONTS: document del diari El Mercantil Valenciano del dia 18-3-1898, facilitat per Javier Mozas. Diari Información d’Alacant, març 1987.

EL RIU DE GATA: I.- PARAULES I EXPRESSIONS DELS GATERS AL VOLTANT DEL NOSTRE RIU

EL RIU DE GATA: I.- PARAULES I EXPRESSIONS DELS GATERS AL VOLTANT DEL NOSTRE RIU

Encete ací una trilogia d’articles dedicats al nostre riu. En el primer, tractaré de les paraules i expressions que diem els gaters al voltant del nostre riu. Al segon, enregistrarem algunes avingudes importants i les més recents en el temps fent una cronologia del riu. Al tercer, veurem imatges del riu, que sempre ens deixen sorpresos, perque com deia un amic "el nostre riu és bonic, el mires on el mires".

Aprofitant que "va vindre el riu" no fa massa...

Cada vegada que baixa aigua pel llit del riu GORGOS -com ho va fer a principis d’aquesta setmana- i travessa la zona rural i urbana de GATA, els gaters i gateres repetim -i d’això fa molts anys, de tota la vida- les mateixes paraules i expressions, que són part del nostre vocabulari particular. Cal conservar-les i atresorar-les en la memòria col·lectiva del nostre poble, perque les fem nostres i assumim com a pròpies.

Moltes són les frases que repetim, que fem sonar, paraules i vocables que els que no són gaters ho creuen incorrecte, graciós, però que per a nosaltres són del tot normals.

Anem a gastar-ne algunes expressions, per tal de fer-les sonar:

HA VINGUT EL RIU ?. Seria l’expressió popular primera al ploure molt i veure les muntanyes carregades de núvols amb aigua, a l’interior. Com si el riu s’en anara i després tornara. El riu sec ja fa temps, milers d’anys que està ahí.

EL RIU ENCARA PORTA AIGUA ? Si vegem algú que passa pel pont o per una zona del Raval, el Penyó o la Font del Riu que es veu el llit. Li qüestionem per a esperar una resposta, com la que diu:

EL RIU ENCARA XORRA...Resta ja molta poca aigua i comença a ser discontinua la corrent, s’amaga i sorgix a la superfície.

JA ESTÀ ACÍ EL CAP DEL RIU. Una altra frase que pronunciem i que vivim els gaters. El cap del riu al pas per Gata és espectacular. Més ho és a la partida Gorgos i a les Planisses.

MARE MEUA, QUINA RIUÀ (riuada) HA VINGUT !: Si el volum d’aigua és molt, si s’ompli molt el llit del riu, diem aquesta expressió. 

S’OMPLIN ELS AVENCS DEL RIU. El nom Gorgos se li va posar pels gorgs ("avencs") que té en abundància el riu. A la partida que porta el nom del riu, Gorgos, i també a Planisses on es va fer el pantanet, n’hi ha molts d’aquests avencs.

AL RIU...LI FALTA MOLT PER APLEGAR A LA COVETA DELS GATS ?. Ho diem si ens apropem al pont urbà de les Alcolaes i observem la coveta que queda baix dels penyals que fan de fonaments del centre parroquial. Era i és com un mesurador natural. Si l’aigua llepa o no les penyes de la coveta sempre diem aquesta frase.

L’ESTRET DEL RIU: Es feia i es fa al passar enfront del que hui és el Parc del Raval. Passant l’aigua entre les penyes blanques que allí es descobrixen.

SEMPRE QUE VE EL RIU, PUJA EL NIVELL DELS POUS: Ho saben bé els que tenen a les casetes pous, que els entra aigua de font. Diuen que si el riu ve, és a dir baixa cabdal d’aigua, ompli els pous.

A GATA EL RIU ÉS FONDO (fons), NO S’EN POT EIXIR MAI DE MARE ("inundarse"): Ho diem quan ens pregunten si al poble el riu s’en ha eixit. És la resposta de sempre. 

AL RIU, JUGAVEM AMB CULLEROTS: Els xiquets d’abans ho feiem. A les basses que havia deixat el pas de la forta corrent d’aigua, hi havia cullerots (larves dels gripaus que tenien la forma de l’utensili domèstic), s’amuntonaven molts d’aquests animalets.

ANAR A JUGAR AL RIU: Era general. Encara que no portara aigua.

Altres expressions eren més particulars, d’una època concreta, de quan els xiquets jugavem al voltant d’aquest element de la natura. I aixina trobavem: ANAR A FER ARCA AL RIU, LA BAIXADETA DEL RIUET, CAURE DINS DEL RIU (quan ja quasi no porta aigua, clar està) i altres.

Com sempre dic, si els usuaris del blog i del facebook volen afegir més expressions, enriquiran més l’article. GRÀCIES.

Escorcollem etimològicament la paraula del nostre riu. GORGUS era una definició llatina, que va derivar en GORGS (plural), en singular GORG. El nom GORG és un indret profund d’un riu on l’aigua s’encalma. Si alguna cosa van aprendre i ràpida els nostres avantpassats, tal vegada degut a les riuades del nostre llit Gorgos, seria no tindre que gastar aquell refrany tan popular "A la vora del riu no faces niu". Cap casa o caseta està a la part baixa, a la voreta del riu al terme i al poble de Gata, encara que si que s’ha construit a les dues voreres dalt dels alts penyals per on transcorre al fons el llit del nostre riu (pensem en les cases del carrers del Raval que donen al riu o les del Penyó o ja més lluny del mateix llit les de la Font del Riu).

A la fi, també direm que el municipi porta el nom del riu a la seua segona part. Per tant ens sentim més que identificats amb l’acabament "DE GORGOS", referint-se a l’accident geogràfic que travessa el poble. Sobre aquest particular, podeu llegir la meua entrada del 4 de juliol de 2016 (HISTÒRIA: UN SEGLE DEL CANVI DE NOM, GATA - GATA DE GORGOS (Ho recorda el diari Información), on s’explica des de quan es diu al poble DE GORGOS, afegint-se a GATA.

FONTS: Arxiu blog CRONISTA DE GATA. Article del 4-7-2016. 


8 DE MARÇ... ( i II ) LA CORPORACIÓ DE GATA TÉ 7 DONES, DE 13. UN TOTAL DE 25 REGIDORES HAN FORMAT PART DE LES CORPORACIONS DES DE 1964 FINS ARA

8 DE MARÇ... ( i II ) LA CORPORACIÓ DE GATA TÉ 7 DONES, DE 13. UN TOTAL DE 25 REGIDORES HAN FORMAT PART DE LES CORPORACIONS DES DE 1964 FINS ARA

Com en anys anteriors, des del blog CRONISTA DE GATA vull fer una dedicatòria especial a totes les dones que són usuàries del mateix, ja siga directament o via facebook. Gata té moltes dones en tots els fronts. Polític, social, cultural, religiós, esportiu, lúdic,...

Un record especial també a totes les mares, a les que estan i les que ja no estan. A totes les filles i nétes, a totes les dones del poble i comarca, a les de tot arreu del món que seguixen dia a dia el blog del CRONISTA DE GATA. ENHORABONA PER TOTS ELS DIES I PER ESTAR AHÍ, no sols per hui. Si deixaren de reivindicar, voldria dir-se que la igualtat seria un fet. Lluitem tots per a que siga una realitat. 

Com a exemple de que les dones ocupen llocs importants a Gata, sols tenim que mirar la composició de l’actual corporació municipal. De un total de 13, 7 són dones. És la primera vegada que superen les dones en hòmens en una corporació. Al capdavant, la nostra alcaldessa Magda Mengual Morata. 

Al llarg de la història política local, des de la primera dona regidora que va començar la seua "aventura solitària" en 1964, han format part de les corporacions municipals de l’ajuntament un total de 25 regidores, tres de les quals han sigut regidores i alcaldesses.

Repassem primer les actuals dones del consistori gater: Compromís per Gata en té tres, l’alcaldessa MAGDA E. MENGUAL MORATA i dues regidores: ÀNGELS SOLER FORNÉS i TERE ARABÍ ARABÍ; Junts per Gata en té una JOSEFA SIGNES COSTA; Partit Popular en té dos: MAITE SIGNES CASELLES i ROSA ANA MÁS MULET i PSOE en té una: MARÍA ELENA RODRÍGUEZ CHOQUE. A l’anterior legislatura 2011-2015 n’hi havia 6 dones, una menys.

A Gata, hem tingut ja tres alcaldesses i seguides. Si en tot el segle XX i els sis primers anys del segle XXI els alcaldes havien sigut hòmens, des de la legislatura 2007-2011 són les dones les que ocupen l’alcaldia. Primer va ser ANA MARÍA SOLER OLIVER (2007-2014), després MARÍA TERESA SIGNES CASELLES (abril 2014-juny 2015) i a l’actual legislatura tenim d’alcaldessa a MAGDA E. MENGUAL MORATA (juny 2015-2019).

I finalment, quantes regidores ha tingut Gata des de 1964 fins a hui? Un total de 25.

Al llarg dels anys de corporacions democràtiques, les regidores han estat sempre amb minoria. No diguem ja al segle XX a les etapes de la dictadura. La primera dona regidora de Gata de Gorgos va estar al govern de 1964 a 1967.

1.- MARÍA ANTONIA COSTA MARTÍ. Havia nascut el 10 de juliol de 1916 i va morir el 25 de gener de 2008. Va ser regidora a la legislatura 28 del segle XX, cinquena corporació de terços representatius, del 2 de febrer de 1964 al 4 de febrer de 1967. Era del Terç Corporatiu, a l’igual que l’alcalde d’aleshores Julián Monfort Calatayud.

Entrant ja a la etapa democràtica, a la primera corporació 1979-1983 (la nº 33 del segle XX), no hi havia cap dona.

2.- La segona legislatura, 1983-1987 va tindre com a tinent d’alcalde a la sempre recordada ROSA MARÍA SALVÁ BOLUFER (Aliança Popular), segona regidora del segle XX.

3. A la mateixa corporació entrava ANA MARÍA SOLER OLIVER (Aliança Popular i més tard Partit Popular), que més tard seria la primera alcaldessa de la història local, al període 2007 a 2014.  

4.- A la següent legislatura, 1991-1995 apareixia la quarta dona regidora, ROSARIO NOGUERA COSTA (Partit Popular).

5.- De 1995 a 1999, s’afegix una regidora del PSOE: MARÍA JESÚS SALVÁ MONFORT, que després a la legislatura 2007-2011 repetiria, amb les sigles del PP.

6.- A la mateixa legislatura que l’anterior, va ser regidora MARÍA VICENTA PEDRO JOSÉ (PSOE).

7.- ANA SALVÁ MULET (PSOE) va ser regidora a la legislatura 1999-2003.

8.- FRANCISCA PEDRO SALVÁ (BNV) també va estar a aquesta legislatura de regidora.

9.- IRENE SIGNES MENGUAL (PSOE) va ser regidora a la legislatura 2003-2007.

10.- També ho va ser del mateix partit JOSEFA SIMÓ MULET.

11.- També va estar a la mateixa, CAROLINA CALLES GÓMEZ (PP).

12.- I també ÁNGELA MESTRE MULET (Bloc).

13.- A la següent legislatura 2007-2011 s’incorporava com a regidora MARÍA TERESA SIGNES CASELLES, que després seria la segona alcaldessa i ara regidora.

14.- LINDA PATRICIA REDFORD (PSOE) era en aquesta legislatura, la primera dona resident estrangera regidora de sols dos que ha tingut el consistori gater.

15.- Entrava també a aquesta legislatura MAGDA E. MENGUAL MORATA (Bloc), actual alcaldessa de Compromís per Gata (2015).

16.- També al mateix partit, s’incorporava de regidora JOSEFA PEDRO CASELLES.

17. A la legislatura 2011-2015, entrava de regidora MARÍA ROSA SIMÓ PEDRÓS (PP).

18.- De la mateixa legislatura era SALVADORA CASELLES PEDRO (PP).

19.- Seguint amb aquesta legislatura, va estar de regidora FRANCISCA MARÍA ANDRADA MULET (PSOE).

20.- Igual que ANGELA JADE DICKINSON, segona regidora resident estrangera.

21.- A l’actual legislatura 2015-2019, que va començar dissabte 13 de juny de 2015 i acabarà en 2019, hi ha més dones: ÀNGELS SOLER FORNÉS (Compromís per Gata).

22.- També del mateix partit: TERESA ARABÍ ARABÍ.

23.- De Junts per Gata era nova regidora: JOSEFA SIGNES COSTA.

24.- Del Partit Popular, s’incorporava ROSA ANA MÁS MULET.

25.- Finalment, del PSOE, també entrava nova MARÍA ELENA RODRÍGUEZ CHOQUE.

FONTS: Arxiu Blog. Cronista de Gata. Plens Municipals, Gata.


  

HUI FA 54 ANYS DE L’ALÇAMENT DE LA TORRE DEL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE GATA (22 octubre 1962-16 febrer 1963)

HUI FA 54 ANYS DE L’ALÇAMENT DE LA TORRE DEL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE GATA (22 octubre 1962-16 febrer 1963)

La gent que s’interessa més per la història arquitectònica religiosa del poble de Gata, a vegades fa aquestes preguntes:

- Molt de temps farà que van alçar més el campanar de Gata?. La resposta la tenim en els documents de l’arxiu parroquial. Just hui, dijous 16 de febrer de 2017, es complixen 54 anys de l’acabament de la torre.
- Quin va ser el motiu de l’alçament? Trobaven que era baixeta, com ja deien uns visitants del poble de Gata en 1897. 
- Estava massa baixa amb relació a altres edificis?. Una de les explicacions les donà aquella publicació que els excursionistes de Lo Rat Penat de València fan a LAS PROVINCIAS, de la visita a Gata l’any 1897. Quan parla del campanar diu que és de silleria i afegixen: "La torre es algo baja y no tiene remate". 
- Quin rector hi havia quan van alçar la torre?. Estava de rector Don Vicente Llopis Bertomeu, natural de Teulada.
- Molt de temps van durar les obres?. Havien començat el 22 d’octubre de 1962, divendres, i van durar fins el 16 de febrer, dissabte.
- Es va fer lenta o ràpida l’elevació?. Va costar i molt. Va ser un hivern plujós, amb mal temps. Una massa polar havia arribat també a Gata, a finals de gener i principis de febrer. El rector aleshores Don Vicente Llopis Bertomeu així ho relata al "Libro de Actas" que es conserva a l’Arxiu Parroquial. Posava que donada la crudesa d’eixe hivern i la inclemència del temps es van perdre varies setmanas de treball.
- Quin va ser el cost econòmic del total de les obres?. Va pujar a 222.349 pessetes, sense contar els jornals de prestació personal.
- Qui i quins van ser els obrers, eren de Gata?. L’obrer encarregat fou En José Soler Signes i l’obrer segon, Miguel Simó Mengual, actuant de manobres, Juan Monfort Diego i José Ferrandis Mestre. De tots quatre, sols un, Juan Monfort Diego "Juanito del carrer la Lluna" home de Rosa Cecília, viu per a contar-nos més detalls, els altres tres ja no estan entre nosaltres. Em contava un dia que "vam patir molt, donat que no teníem quinals. Teníem que pujar les campanes dels forats de baix als de dalt, amb cordes". Ell era jovenet, però ho recorda perfectament. "Jo vaig marcar una tosca, com a record, que encara tindrà la marca posada", deia Juanito.
Servixca també esta efemèride per a recordar aquells obrers, aquell rector, que amb l’impuls dels donatius dels gaters, van elevar la torre, passant de uns quinze a uns vint i tants metres.
- Com va ser el tràmit a l’arquebisbat?. Consta en l’Arxiu Parroquial una justificació que es guarda a l’Arxiu Metropolità de l’Arquebisbat de València, referent a la Parròquia de Gata (exp. 23, secció VIII, nº 948). Diu el següent: "El campanario está emplazado en la parte más baja de la feligresía y al encontrarse las campanas a doce metros de altura, sus repiques no se oyen en más de la mitad del pueblo, por lo que el que suscribe ha encargado al arquitecto diocesano Vicente Traver* que eleve el campanario y las campanas para que puedan oirse desde toda la feligresía".
Cal dir que l’arquitecte Traver va morir en 1966 tres anys després de l’elevació del campanar.
 
FONTS: Arxiu Parroquial, Esglési Sant Miquel Arcàngel, Gata de Gorgos (Alacant). Article meu, Programa de festes 2013, Gata.