Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

INTERVENCIÓ DEL CRONISTA DE GATA A L’ENCONTRE D’ESCRIPTORS LOCALS: "LES PERSONES CENTENÀRIES DE GATA EN L’ÚLTIM QUART DE SEGLE" (1989-2016)

INTERVENCIÓ DEL CRONISTA DE GATA A L’ENCONTRE D’ESCRIPTORS LOCALS: "LES PERSONES CENTENÀRIES DE GATA EN L’ÚLTIM QUART DE SEGLE" (1989-2016)

El centre de lectura celebra el Dia de la Biblioteca amb diverses activitats i una nova edició de Benvinguts a la Lectura

Com ja vaig avançar fa uns dies, vaig a referir-vos la meua intervenció a l’Encontre d’Escriptors Locals, que va tindre lloc el passat divendres dia 21 d’octubre. Amb l’ajuda del blog de la biblioteca, diré que les bibliotecàries han dit del CRONISTA DE GATA:

"Encontre d’escriptors locals

"...Miguel Vives ens feia una crònica, com a cronista de Gata que és, al voltant de les dones centenàries del darrer quart de segle a Gata.".

"MIGUEL VIVES SIGNES
És actualment el Cronista Oficial de Gata de Gorgos titular i al voltant d’aquesta tasca escriu el seu blog on fa partícip a la gent del poble les activitats, esdeveniments i curiositats del poble tant d’ara com d’abans. El seu interès per la història local l’ha portat a fer nombrosos escrits per als llibres de festes de Gata. Col·laborador en premsa comarcal per molts anys amb el periòdic LAS PROVINCIAS on donava a conéixer tot allò relacionat amb la nostra localitat als veïns de La Marina. És coautor del llibre Inventari dels arxius parroquials de la Marina Alta i coneixem que li agrada molt escriure poesia malgrat que no ha publicat res al respecte."

(PODEU LLEGIR TOT EL POST DEL BLOG DE LA BIBLIOTECA QUE PARLA DE L’ENCONTRE, PUNXANT ACÍ).

I ací teniu la meua intervenció a l’Encontre. Tractava de les 11 persones, 10 dones i un home, centenàries que Gata ha tingut i té en l’últim quart de segle, entre 1989 i hui, 2016. Com el temps d’intervenció era llimitat, faig fer un resum, que passe a compartir-lo amb tots vosaltres:

ENCONTRE D’ESCRIPTORS LOCALS. Biblioteca de Gata, divendres 21 d’octubre 2016. MIGUEL VIVES, Cronista Oficial de Gata

Bona vesprada a tots, públic i escriptors companys. La meua aportació a l’encontre va a ser diferent. Moltes vegades m’han preguntat, això de CRONISTA que és ?. La tasca d’un cronista és "contar en forma de crònica" el que ocorre al poble.

Vaig a parlar-vos sobre les 10 DONES i 1 UN HOME CENTENARIS DEL POBLE DE GATA en l’últim quart de segle, de 1989 a 2016. He triat aquesta vesant dels meus articles perque crec que les vides d’aquestes centenàries són retalls socials, humans i bonics de la vida d’un poble. Per complir el temps establert, les referiré totes, però faré un extracte d’allò que em van contar al rendir-les visita sols tres d’elles: la primera la Tia Pepa, la més vella la Tia Vicenta i la que encara viu, la Tia Teresa.

La primera dona que arribava a 100 anys a Gata en el temps ja dit ho feia el 10 de juliol de 1989. Era LA TIA PEPA, JOSEFA DIEGO SIGNES. Moria el 14 de juliol de 1991, passats els 102 anys. Vos dic algunes de les curiositats i xerrades que em deia: Va conéixer el rei Alfons XIII “a tres passes”. Diu que havia a Gata dos bandes de música perque eren dos bàndols polítics. Es feia el monyo i el secret per a viure tant: “un traget de vi en totes les menjades, encara que li posaven aigua i s’ho prenia ameraet”.

Després arribava al centenari en 1994 TERESA COSTA PÉREZ, mare de NADAL EL PEIXATER. Als 101 anys moria el 19 de gener de 1995.

Als 100 anys i pocs mesos moria JOSEFA PONS PEDRO, l’1 d’abril de 2001. Tots creïen que era als 99, però al traure la partida de defunció s’adonaren que ja havia superat els cent.

ROSA SALVÁ PEDRÓS ens deixava el 10 de juny de 2002.

L’únic home d’aquest llistat era ANTONIO PEDRO MULET, el Tio TONI el Mico, va morir l’11 de desembre de 2003, complit el centenari i una setmana.

Arribem a VICENTA DIEGO TUDELA, la dona que ha perdurat més en vida a Gata. Va morir el 5 d’agost de 2007, passats els 105 anys de vida. Havia fet 100 anys el 21 de gener de 2002. Van ser en concret 105 anys i mig i 14 dies. Em deia un nét seu, el meu amic Francisco: “ma uela és la persona més vella del cementeri”. I aixina és, de moment. Parlar de la Tia Vicenta és molt entranyable. Va tindre 3 fills, els tres viuen encara, nou néts, i 11 besnéts. Quan era  ja centenària deia: ‘‘el cap no l’he perdut, tinc tot el coneixement encara”. També va ser graciós quan als 100 anys li deia al metge: Digue’m a mi, que la meua nora no s’en recordara tant com jo de les medicines que tinc que pendre’m”.

Continuem amb MARÍA BORONAT BORONAT, que va faltar el 16 d’abril de 2009 als 100 anys.

MARÍA PASCUAL PASTOR, la mare dels Moncho (també de JESÚS ací present) moria als 101 anys el 8 de setembre de 2010.

ANTONIA PEDRO COSTA, la Tia Antonia, que era una filigrana fent manualitats del fil, va morir el 25 de març de 2014, als 101 anys, tres mesos i 11 dies.

FRANCISCA COSTA DIEGO, la Tia Francisqueta, tercera dona més major. Va morir el 18 d’abril de 2014, quan havia complit 104 anys, un mes i 6 dies de vida.

L’única centenària que té ara el poble de Gata, amb 104 anys complits els passat dia 7 de setembre és la tia Teresa, TERESA SIGNES DIEGO. L’anècdota més sorprenent d’aquesta dona és que el seu marit Batiste va tornar de la guerra llicenciat el mateix dia que va entrar restaurada la imatge del Crist a Gata el dia 4 d’agost de 1939. ¡¡ Sant Cristo me’l ha portat !! repetia ella constantment, quan l’home va arribar. Un testimoni de vida que resultat ser també un retall de la història religiosa de Gata. Amb dos xiquetes menudes, em contava Teresa sense perdre el fil de la història per a res, que ella esperava cada dia al seu marit.

Arribant a Gata, Batiste va notar que estaven els carrers molts solitaris. Era divendres. Feia molt de temps que no xafava terres gateres. Només volia que abraçar a la seua Teresa i a les xiquetes. Als quatre cantons del carrer la Lluna i carrer Signes es va plantar vestit de militar. El veïnat no el reconeixia. Al final, li ho van dir a Teresa, que estava arreglant-se per anar a la festa. Tots dos es van abraçar al mig del carrer. Ella va exclamar: "Sant Cristo me’l ha portat".

Les xiquetes María i Juanita havien pujat al carrer La Bassa, lloc d’entrada de la imatge. Cap allà van anar soldat llicenciat i la seua muller, contentíssims de retrobar-se, després de les penúries de la guerra, ella ací a Gata i ell al front.

Arribant a casa, les xiquetes van rebre com a regal una pastilla de xocolate i la mare set duros...era el regal més preciós de la seua vida. El patró de Gata, eixa vesprada, passava per tots els carrers del poble. Teresa recordava perfectament que tot el poble estava engalanat.

Per acabar i fent un resum, es pot dir que Gata és poble de centenàries. Fent una estadística ràpida, els diré que ha arribat a 105, una dona; a 104 (una i la que està en vida); a 102, una; a 101, tres, i a 100 anys (4, tres dones i un home)."

ACTIVITATS DE DEMÀ DIVENDRES, AMB MOTIU DEL DIA DE LA BIBLIOTECA:

Per altra part, la Biblioteca de Gata celebra demà divendres 28 el dia de la Biblioteca, que se celebrava internacionalment el passat dia 24, dilluns. Les activitats començaran pel matí  a les 10 amb la lectura de poesia amb la gent del TAPIS; continuaran a les 17.15 hores amb "L’Hora del Conte", amb el Kamishibai El dragón de Cracovia. A les 19 hores, es farà una nova edició de Benvinguts a la Lectura, amb els nounascuts en aquest any i a les 20 hores el Club de Lectura parlarà de l’obra de teatre del mestre Shakespeare "Romeo y Julieta".

EXPOSICIONS A LA BIBLIOTECA:

Dos exposicions temporals que Modest Sanfèlix ha organitzat per a la biblioteca han estat durant l’estiu a la Biblioteca, un calendari del Montgó i la lactància materna i les pintures del Còdex de Jaume Honorat Pomar 1505-1606.

Les imatges que ens reben en entrar en la Biblioteca de Gata són unes belles imatges del nostre vell Montgó junt amb mares alletant als seus fills. Aquestes imatges formen part del Calendari 2016 que Gràfiques Avellà ha realitzat pels seus clients amb el títol "La lactància materna i el Montgó. Marina Alta".

També podem gaudir de les vint pintures del còdex de Jaume Honorat Pomar (1550-1606) de plantes i animals del Vell Món i Amèrica. Aquestes 20 pintures estan extretes del llibre facsímil que es publicà, i és considerat com el primer atles europeu d’història natural que inclou espècies botàniques i zoològiques de tot el món, i a més podem trobar en la Biblioteca de Gata en el Fons Rosario Diego.

FONT: blog de la Biblioteca de Gata (bibliotecagatadegorgos.blogspot.com). Cronista de Gata.

 

0 comentarios