HISTÒRIA LOCAL

EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 3: PONT, ANY, LLOC, RIU

Un altre dia de quarentena, el 7é, segon del joc de la història de Gata, que vos proposava ahir amb dos preguntes. Una més fàcil sobre el trinquet i altra més difícil sobre la banda. La primera de hui és molt fàcil en dos parts, complicada en les altres. La foto que vegeu és d’un pont de Gata.

1.- 1.1 - EN QUIN ANY VA COMENÇAR LA SEUA CONSTRUCCIÓ ?

1.2.- ON ESTÀ UBICAT ?

1.3.- QUIN RIU SUPERA EL PONT ?

1.4.- QUE HI HAVIA DALT DELS PILARS QUE ES VEUEN A LA PART SUPERIOR DE LA FOTO A LA DRETA MIRANT-LA.

RESPOSTA A LA 2ª PREGUNTA: 1870, RICARDO GONZÁLEZ BLASCO, 1925, 1980

Ja donem resposta a la segona qüestió, que no han eixit solucions. Un poc difícil, no?.

2.-  2.1.- CONEIXIEU L’ANY QUE ES VA FUNDAR LA BANDA DE MÚSICA DE GATA ?. Va ser l’any 1870. Efectivament, com comentava Rosa Mª Monfort, enguany se celebra el 150 aniversari.

2.2.- QUI VA SER EL SEU PRIMER DIRECTOR ?. El fundador de la família dels "Musiquers" i de la banda, sent el primer director, va ser Ricardo González Blasco.

2.3.- EN QUIN ANY ES VA FER SOCIETAT MUSICAL ?. Va ser en 1925, sent director precisament el nét de Ricardo Vicente González Caselles. Se li posa Societat Unió Musical de Gata de Gorgos. 

2.4.- I EN QUIN ANY ES VA FEDERAR LA NOSTRA BANDA ? En 1980 entra a formar part de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Era director de la banda Leopoldo Vidal Estrems.

EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 2. BANDA, ANY. PRIMER DIRECTOR, QUAN VA SER SOCIETAT, QUAN ES VA FEDERAR

És vesprada del divendres 20 de març de 2020. 6é dia de la quarentena. Ja toca la segona pregunta del Joc de la Història de Gata. Ara va de música.

2.- 2.1.- CONEIXIEU L’ANY QUE ES VA FUNDAR LA BANDA DE MÚSICA DE GATA ?.

2.2.- QUI VA SER EL SEU PRIMER DIRECTOR ?

2.3.- EN QUIN ANY ES VA FER SOCIETAT MUSICAL ?

2.4.- I EN QUIN ANY ES VA FEDERAR LA NOSTRA BANDA ?

Com en la pregunta anterior, no contesteu els més arrimats a la banda, perque portarieu ventaja.

RESPOSTA A LA 1ª PREGUNTA: 1927; XIQUET DE GATA; PAET; PARTICULAR AMB GESTIÓ MUNICIPAL

Ja tenim la resposta per part d’Alvan Salvá Estrugo i Diego Caselles Signes, quasi al mateix temps. Alvan ho ha fet per la pàgina del blog i Diego pel facebook. Diferència, la gestió municipal que ha apuntat Alvan.

Recordem la pregunta i les seues parts de resposta: 

1ª. 1.- A: QUIN ANY ES VA CONSTRUIR EL TRINQUET ?. - EL TRINQUET DE GATA ES VA CONSTRUIR L’ANY 1927. Podeu llegir la seua història si PUNXEU ACÍ. (SABIEU QUÈ...?, blog del Cronista de Gata).

1.- B: PORTA ALGUN NOM ?. - PORTA PER NOM "XIQUET DE GATA", EN RECORD AL MÍTIC PELOTARI GABRIEL MULET PONS, QUE JUNT AMB EL SEU GERMÀ VICENTE EREN ELS PROPIETARIS DEL TRINQUET. Al respecte de Gabriel "El Xiquet de Gata" ens comenta un usuari per mig dels comentaris, que faig públic ací dalt: "Bona vesprada: Encara recorde a Gabriel el "xiquet de Gata" que cada dissabte a les 9 del matí obria la porta del trinquet per a entrenar els xiquets. No se si el rellotge de l'esglesia avisava a Gabriel, o Gabriel avisava al rellotge, però mai he vist una persona més puntual i compromesa amb la pilota. Aquell home, que a tants ha transmitit l'amor per la pilota ens entrenava sense fer distincions de nivell, sols volia una cosa que no diguerem "tacos". Feia màxima lo que resa el taulell que hi ha a la paret del resto: "prohibido blasfemar"."

1.- C: EN QUIN CARRER DE GATA ESTÀ UBICAT ?. - ESTÀ UBICAT AL CARRER PAET.

1.- D: ÉS MUNICIPAL ?. - NO ÉS MUNICIPAL, ÉS PARTICULAR DE LA FAMÍLIA MULET PONS "ELS TRINQUETERS", PERÒ L’ESCOLA MUNICIPAL DE PILOTA L’UTILITZA. ÉS DE GESTIÓ MUNICIPAL.

També es pot llegir sobre el trinquet a un altre article del blog. PUNXEU ACÍ.

COMENÇA EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 1ª.

Comença el joc de la història més recent de Gata. Per a passar millor el COVID-19. 

Com és un joc la primera pregunta també va sobre un altre joc, el de pilota.

La 1ª pregunta té quatre respostes i teniu que contestar-les en bloc.

1ª. 1.- A: QUIN ANY ES VA CONSTRUIR EL TRINQUET ?

1.- B: PORTA ALGUN NOM ?

1.- C: EN QUIN CARRER DE GATA ESTÀ UBICAT ?

1.- D: ÉS MUNICIPAL ?

Ale. Ara toca contestar a les quatre parts.

 

HISTÒRIA LOCAL. TOT ESTAVA BLANQUET: AQUELLA NEVADA DEL 12 DE FEBRER DE FA 37 ANYS

La recordeu?. Ahir dia 12 va fer 37 anys. Aquell 12 de febrer de 1983 era Darrer Dissabte, dissabte de Carnestoltes. Es va produir en total la Marina Alta la GRAN NEVADA. La gent es preparava i ultimava les coses per al dia següent anar de paella, com és costum a Gata el darrer diumenge. El cel al migdia es va posar lliset i va començar a nevar força valent. Al dia següent, tal dia com hui, el paisatge estava totalment blanc, la gent va gastar tots els carrets de fotos que estaven al seu abast. Hi havia que immortalitzar-ho.

Ara ni fred, ni pluges, ni per supost, neu. Podeu veure un muntatge fotogràfic amb algunes fotografies ja conegudes, que van eixir en el seu dia a la secció de fotografies antigues, però que hui tornen a cobrar especial rellevància.

HUI ÉS SANT ANTONI: LA IMATGE DE LA FESTA TÉ MÉS DE 70 ANYS I EL TESTAMENT COMPLIX 44 ANYS. El poble té dos talles i quatre plafons ceràmics dedicats al sant

Hui és Sant Antoni del Porquet. A Gata, la història ens recorda al Tio Pepe Lluís, a Paco L’Escolà i a Toni Porra, entre altres aficionats a aquesta festa

Enguany se celebrarà diumenge el dia gran, amb la bendició dels animals

El Tio Pepe Lluís, José Costa Vives, deixà en herència fer-li missa i volteig de campanes al sant fa 44 anys

Gata té la talla de la Placeta, la de l’Església i quatre plafons ceràmics dedicats al sant 

Abans de la guerra hi havia un Sant Antoni al carrer Baix

Les festes patronals de l’Arraval de Gata, dedicades al Sant Abat Antoni, patró dels animals, deuen la imatge de la Placeta a un home molt devot, que comprà a València pels anys 40 del passat segle l´escultura, li van fer una fornícula i la van posar ahí per a recordar-ho. Li feien festa tant l’home com els llauradors de l´època i deixà com a testament que el dia de la festa els seus descendents li sofragaren una missa i el volteig de campanes.
Ara fa poc més de 70 anys, es va inaugurar i beneir el santet a la Placeta. José Costa Vives, conegut popularment com el Tio Pepe Lluís, tenïa una història molt curiosa al voltant de la festa, de les cavalleries i del santet.
Després de la guerra no hi havia sant a la Placeta. El Tio Pepe Lluís tenia una aca i un cavall. Este es va posar malalt. Li digué el devot a la seua dona Teresa Signes Costa, que si l´animal s´adobava farïen el Sant. I així va passar. El Tio Pepe Lluís va viatjar a València a comprar la imatge, la va posar a la Placeta, va alquilar adornaments i montures elegants, i va fer tota una cavalcada.

En aquells temps hi havia a Gata uns set-cents animals. El dia de la festa uns cinquanta van participar. Al nostre personatge el van fer majoral d´honor i sufragador de la processó, missa i volteig de campanes.

L´home vivïa al carrer Bisserot nùmero 6 del poble. Quan la cavalcada passava per sa casa, es paraven i el Tio Pepe Lluís molt gustosament convidava als portadors d´animals.

També hi ha referències que les festes continuaven fent-se als anys 50 i inclús feien carreres de cavalleries.

En 1976, el Tio Pepe Lluís fa un testament que donarïa motiu a la festa actual. Al setembre de 1977, quan el Tio Pepe Lluís tenïa 72 anys, va faltar. Després es va conéixer el seu llegat. A la disposició quarta del testament deia textualment:

"…Con la obligación de sufragar la Fiesta de San Antonio Abad, que actualmente sufraga el testador”. Eixa tasca la va deixar als seus hereus, es a dir, als descendents de la seu dona, donat que no van tenir fills. Francisco Mulet Signes, conegut com Paco L´Escolà, junt amb la seua dona Francisca Monserrat Torres, van ser els hereus i testimonis d´aquell testament. Ara ha passat als fills d’aquest.

Des de 1985 que es va revitalitzar la festa per uns quants Tonis del poble, especialment el veí de la Placeta, el sempre recordat i enyorat Antonio Diego, conegut popularment com Toni Porra, no ha parat de fer-se festa el cap de setmana més pròxim a l’onomàstica.

DOS TALLES I QUATRE PLAFONS CERÀMICS

Gata té el privilegi de tindre la talla de Sant Antoni de la placeta del carrer del mateix nom, al barri del Raval. Està ubicada a una fornícula just dalt del actual forn, prop del mateix raconet. L’església parroquial també té una talla molt més gran en un dels altars laterals, que no es fa servir, ja que s’utilitza des de sempre la talla de la Placeta. A més d’aquests dos talles, Gata té quatre plafons ceràmics de carrer dedicats al sant. Al carrer Teulada n’hi ha dos advocacions: a l’inici i a mitjan. A principi del carrer Nou un altre plafó està dedicat al sant i el plafó ceràmic més nou està al carrer Doctor Gómez Ferrer.

SANT ANTONI ABANS DE LA GUERRA

Abans de la imatge de la placeta, hi havia un Sant Antoni "de bulto" a la façana d'una casa del Carrer Baix. Va ser destruida a pedrades durant la guerra civil, 1936/39. Ho comenta i descobrix el nostre interlocutor, José Vicente Buigues.

També ens diu que: la casa és la que hui te el número 12. El propietaris de la casa s'anomenaven Toni i Rosario. Qui mananva a l'Ajuntament li va dir a Rosario que llevara el santet, "no fora cas que algú el trencara". Rosario li va contestar que el Sant Antoni "no li demanava pa". Al dia següent el van desfer a pedrades.

A la imatge de portada del blog, el dia de la inauguració del santet a la Placeta. El Tio Pepe Lluís el va posar al seu lloc. Eren els anys 40 del segle XX. A les del facebook, alguns dels plafons ceràmics del carrer del poble dedicats a Sant Antoni.

HUI FA 60 ANYS D'UNA GRAN NEVADA A GATA (11-1-1960) -Fotos de Jaime Signes-Costa Mulet-

(( APROFITE PER CONVIDAR-VOS A PUBLICAR ALGUNA FOTOGRAFIA, AL FACEBOOK O ENVIAR-ME-LA AL CORREU ELECTRÒNIC D’AQUELLS DIES TAN ASSENYALATS DEL GENER DE 1960, FA JUST ARA 60 ANYS )). LES PUBLICARÉ...

Hui, 11 de gener de 1960, recordem la nevada de fa 60 anys exactes que va fer sobre Gata igual que altres punts de la Marina Alta i inclús a la ciutat de València, gràcies al testimoni fotogràfic de la col·lecció de Jaime Signes-Costa Mulet, que pel març de 2012 em va cedir aquestes i altres fotografies per a publicar al blog. A les fotografies d’aquells dies, publicades a la sèrie "Fotografies antigues (Gata en el record) podem observar quanta neu va caure. A la imatge de l’escola, que sols tenia dos anys acabada, es veu la neu davant de la construcció. Les altres dos imatges corresponen a l’estació, lloc sempre molt estimat pels veïns gaters per fer fotografies, i més si el blanc element estava present. Finalment, des de la pujada al calvari una fotografia en la qual es veu part del poble amb les teulades nevades.

Quan a març de 2012 publicava les fotos, un seguidor del blog Paco Moncho comentava aquella inclemència metereològica tan infreqüent al nostre poble: "Recorde aquella nevada. Jo tenia 8 anys, i quan van eixir d’escola van anar per la carretera de Xàbia i al xafar la cuneta em vaig esfonçar el peu (portava polaines) i la neu en va baixar tot el peu. Quina fredor!!. Son records quasi oblidats."

Les mateixes fotos de la composició podeu tornar-les a repassar. Per a la foot de l’escola PUNXEU ACÍ. Per a la foto general de l’estació, PUNXEU ACÍ. Per a veure quasi la mateixa però de més prop, PUNXEU ACÍ. Per a mirar un detall del poble nevat PUNXEU ACÍ.

Finalment, agraïment al propietari de les fotos Jaime Signes-Costa Mulet pel testimoni. 60 anys de record.

FONT: Fotos de la composició, col·lecció de Jaime-Signes Costa Mulet.

HUI DIA 27 DE MAIG FA 6 ANYS D'AQUELLA FORTA GRANISSADA A GATA

Ho recordeu?. També era dilluns. 27 de maig de 2013, fa just hui 6 anys. A mitja vesprada, va ocórrer un fenòmen climatologic inusual. Una forta granissada va afectar a tot el terme municipal de Gata de Gorgos. Va omplir de blanc, com si fora neu, carrers i camps. El Pont de les Alcolaes es va tallar al dia següent, pel gel acumulat. Amb una pala es va netejar tirant al riu tota l’aigua gelada

Si recordeu es va colapsar l’aigua i el gel. La premsa es va fer ressó al dia següent del succés de l’oratge. La notícia va correr com un reguer de pòlvora. A mitjan vesprada del dilluns 27 de maig de 2013, va caure una bona granissada a Gata, espectacular i singular pel temps avançat i per les circumstàncies. El dia després també va ser hora de balanços. Fins i tot, el ple de l’Ajuntament demanava zona catatròfica el dia 28, i ho feia extensiu als ajuntaments veïns de Xàbia i Dénia, on molts veïns gaters tenen vinyes i propietats, per a que recolzaren aquesta petició."

Recordeu aquelles imatges i vídeos del dia P, de pedregada, de perdut, perquè així va quedar el raïm de Costeres, Ecles, Benitzaines...

Ja ho publicava l’any 2014. Dos vídeos més de l’aconteixement: punxeu ací i punxeu ací.

Joanvi Vallés feia un vídeo de 3 minuts i 25 segons que ell va pujar al Youtube, també amb els seus comentaris: https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C2vd_eNRcHs."

LA PREMSA TAMBÉ PARLAVA DEL SUCCÉS DE L’ORATGE:

Si recordeu, els diaris INFORMACIÓN (Alacant) i LEVANTE-EMV (València) parlaven de la pedregada de fa sis anys. INFORMACIÓN publicava: "El puente cerrado y lleno de hielo". Al final l’article de A.P.F. parlava de Gata i deia textualment: "En Gata, la policía local tuvo que cortar el Pont Vell. La acumulación de granizo hacía temer resbalones y accidentes. Los vehículos incluso podían quedarse bloqueados. Este puente es el que lleva al colegio del pueblo. El pedrisco dejó aquí una capa de hielo de casi diez centímetros de grosor. Una pala mecánica tuvo que romperla". Aquest era l’enllaç al diari: http://www.diarioinformacion.com/marina-alta/2013/05/28/tromba-agua-granizo-inunda-calles-marina-alta-cubre-blanco-playa-xabia/1378697.html.

FONTS: vídeos de Jesús García Soler, Jaume Boronat i Joanvi Vallés. Diari INFORMACIÓN (Alacant), 28-5-2013.

S.S. A GATA: FA 10 ANYS (10-4-2009) TAMBÉ ES VA SUSPENDRE LA PROCESSÓ DE DIVENDRES SANT

La Setmana Santa de Gata 2019 serà recordada per la suspensió del Via Crucis pel Calvari a l’ermita i també de la processó del Sant Soterrar. L’amenaça de pluja a la primera i la pluja efectiva a la segona són els motius.

Però, quan de temps feia que no es suspenia el Via Crucis i la processó del Sant Soterrar?. Hem escorcollat en la nostra hemeroteca particular i en el blog i hem trobat l’any últim que no es va fer la processó per pluja: 2009, fa just una dècada. Era 10 d’abril de 2009. Al ploure Divendres Sant es va decidir fer-se Dissabte Sant a les 17 hores. Al final, també es va suspendre per pluja. (A la capçalera teniu el retall del diari Las Provincias de la meua notícia del diumenge 12 d’abril).

Altres coses novedoses de les Setmanes Santes van ser les següents:

En 2004, malgrat el "xirimiri" que feia si que es va fer finalment el Via Crucis.

En 2008, la nova imatge del Crist del Perdó va protagonitzar el Via Crucis matinal, i encara les imatges del Cor de Jesús i la Dolorosa, amb manto blanc, feien l’Encontre de Pasqua. També eixe any, la pluja va amenaçar amb suspendre actes.

En 2009 va ser el primer any amb la imatge del que li nomenen "Resucito", Jesús resucitat.

En 2011 la Pasqua va caure alta. Divendres Sant era el 22 d’abril. A les 4.30 hi havia fet un fort ruixat però es va fer el Via Crucis matinal. Les processons del Sant Soterrar, divendres, i la de Resurrecció es van fer. Després d’aquesta va ploure.

De 2012 a 2018, el temps no va ser cap impediment per als actes de cada Setmana Santa a l’aire lliure.

Si que en 2015, les obres de la Plaça de l’Església van fer que l’itinerari de la Processó de Diumenge Rams fora inèdit i la processó anara pel carrer Sol i carrer Nou. La processó de Divendres Sant, tots els passos van anar eixint de la Plaça de l’església, sortejant els portadors les obres en les quals es trobava el lloc.

Per últim, enguany, si segueix la pluja es podria intentar fer dins de l’església l’Encontre demà Dia de Pasqua de Resurrecció. A molts pobles, els temples van ser el testimoni ahir de les processons, per què no el nostre?.

FONT: retall del diari Las Provincias (La Marina), 10-4-2009.

LA PREMSA HO RECORDA. HUI FA 40 ANYS DE LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES. A GATA, VA GOBERNAR CD I L’ALCALDE ERA JUAN BAUTISTA PONS LEYDA (AP)

Dimarts 3 d’abril de 1979. Aquell dia se celebraven les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura de Franco, una vegada aprovada la Constitució Espanyola. Ho recorda hui a 40 anys de l’efemeride política en un ampli article el diari comarcal "Marina Plaza" titulant "Quaranta anys del dia en què la Marina Alta per fi va poder tornar a votar als seus alcaldes". 

Quan estem a les portes de les eleccions generals i autonòmiques, primer, i locals, després, es complixen quatre dècades de votar en democràcia.

Ens parem en Gata i el que diu l’article. També en els meus reportatges dels períodes democràtics de les corporacions locals. Il·lustra aquest reportatge un dels cartells que també apareix a l’article de "Marina Plaza" i on es pot llegir "...l’emblemàtica llista municipal del PCE a Gata. Carles Mulet."

De Gata es comenta a l’article: "Gata va ser una població d’extrems: l’única on la conservadora Coalició Democràtica es va fer amb el poder gràcies als seus sis regidors i al suport dels dos de la UCD. Però alhora va ser una de les poblacions on millor resultat van traure els comunistes, amb dos regidors, que no obstant això van passar a l’oposició juntament amb tres independents. Tampoc ací hi va haver representant del PSOE."

També recorda l’article els resultats de la comarca. A Gata l’alcalde va ser, com ja he dit Juan Bautista Pons Leyda (Coalició Democràtica). CD va traure 6 regidors; 3 van ser Independents; 2 UCD i 2 el Partit Comunista.

Del meu blog, també cal recordar aquell article del 2 de maig de 2011, que encetava la Historia Electoral de Gata amb tots els candidats a regidors de 1979 a 2011. Podeu repassar-lo PUNXANT ACÍ. De les candidatures de 1979, aquell dia van resultar elegits: CD, 6: 1.-Juan Bautista Pons Leyda. (Alcalde)  2.-Eduardo Adolfo Mulet Salvá. 3.-Francisco Pedro Mulet. 4.-Jerónimo Pedro Vives. 5.- Antonio García Martí. 6.-Antonio Signes Diego. De UCD: 1.-Gabriel Feliu Pedro. 2.- Antonio Soler LLácer. De Coalició Independent: 1.-Vicente Font Leyda. 2.- Salvador Mulet Soler. 3.- Vicente Juan Pedrós Puigcerver i del PCPV: Carlos Mulet Grimalt i Miguel Soler Torres.

Amb números, el cens electoral d’aquell dia de 1979 era de 3.827 a Gata. Es van votar a candidatures un total de 3.016.

Ara recordem amb nostàlgia aquell dia i aquells regidors fa 40 anys.

FONTS: cartell PCPV, Carles Mulet (publicat a Marina Plaza) / article meu al blog "Historia electoral a Gata..." (2-5-2011) / Resultats eleccions.

AQUESTA VESPRADA, JORDI GINER PRESENTA EL SEU DARRER LLIBRE "HISTORIETES VALENCIANES..."

La biblioteca de Gata continua amb les seues activitats. Aquesta vesprada li toca el torn a la presentació d'altre llibre. A les 20 hores tindrà lloc a la Biblioteca Municipal de Gata de Gorgos la presentació del llibre de Jordi Giner Monfort "Historietes valencianes del S.XIX: els pioners del tebeo".

En una època en què els avanços en reproducció d’imatges començaven a implantar-se en les revistes, apareixen les primeres historietes, allò que anys més tard coneixeríem com a tebeo o còmic. L’objectiu d’aquest llibre és treure a la llum l’obra que aquells primers il·lustradors van publicar en les revistes valencianes de l’últim terç del segle XIX.

Entre aquells artistes trobarem alguns noms il·lustres com ara els de Manuel González Martí, Salustiano Asenjo o Francisco Roig Bataller. Junt a ells apareixen altres autors menys coneguts, alguns anònims difícilment identificables i també autèntiques figures de l’humor d’aquella època com ara Cilla, Escaler o Fradera.

Giner Monfort és Doctor en Sociologia i professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València.

FONT: Resum IECMA. // Cartell de la presentació.

HUI ÉS SANT JOSEP: 121 ANYS, FALLA A GATA; 41 ANYS, COR SERRILLÀS; 32 ANYS, CAIGUDA DEL BADALL,...

La festa de Sant Josep de Gata té en la memòria de les efemèrides unes fites puntuals que podem recordar ara i ací. Principalment són tres:

La primera és que FA 121 ANYS (1898) FEIEN FALLES A GATA. Malgrat que no és poble faller ni foguerer, com les veïnes Dénia i Xàbia, però si que va tindre esporàdicament falles. Ens traslladem a Sant Josep de 1898. Es va fer una falla a Gata i ho contava el diari "El Mercantil Valenciano" el dia de la vespra. La informació la facilitava Javier Mozas Hernando, membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) de València i expert en la història fallera. Podeu conéixer la llavor d’aquestes persones que es dediquen a la investigació fallera, punxant a la seua pàgina:  www.estudisfallers.org. Recordem aquella cita. No perdau detalls de com està redactada:  "Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, debido a la iniciativa del coadjutor D. José García *, secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle. Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento. Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes, fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees. Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad."

* Don José García mestre va estar de rector regent a Gata de 1898 a 1902. Era natural d’Alaquàs (València). Fou primer rector i després ecònom de la parròquia de Sant Miquel de Gata. El 20 de juliol de 1898 inicià la seua estància i va permaneixer en aquesta 4 anys fins el 21 de gener de 1902. La seua regència com a ecònom finalitzà el dia 7 de maig del mateix any. 

Ara ens fixem en la informació al diari "LAS PROVINCIAS-diario de Valencia". El text i la capçalera il·lustra la portada d’aquest article. També era del mateix dia 18 de març de 1898, divendres. Sols deia: GATA i començava a detallar la festa de Sant Josep (la podeu llegir vosaltres mateix). La iniciativa diu que era de "dos Pepes", també del rector ja esmentat i del "maestro de instrucción primaria" també ja nomenat. La il·luminació la situa a la Plaça de l’Església. Torna a nomenar per a la falla "las cuestiones con los yanquees". Afegix que el predicador de la missa solemne era el "novel y ya elocuente orador Sr. García Mestre" i inclou la processó que diu "serà lucidísima". El costeig si que ho deixa igual clar, els Pepes i fusters del poble.

La segona és que FA 41 ANYS (1978) ES FUNDAVA EL DIA SANT JOSEP EL COR SERRILLÀS, que dirigiria el desaparegut Ernesto Coloma. L’última actuació del Cor, que té nova directora, la va fer el cor al Casal de la Música a l’acte de Homenatge als Amics de l’Hospital "La Pedrera" de Dénia fa uns dies.

Finalment, FA 32 ANYS (1987) VA CAURE EL BADALL D’UNA DE LES CAMPANES DE LA TORRE DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL. Era a l’eixida de la missa major del dia de Sant Josep. El badall de la tercera campana en grandària va caure a terra, per sort sense produir cap dany ni material ni humà. Dies més tard, es va acordar entre l’Ajuntament i l’empresa de les campanes Manclús posar unes reixes als forats de les campanes, per evitar altres ensurts.

FONTS: document del diari El Mercantil Valenciano del dia 18-3-1898, facilitat per Javier Mozas / Arxiu Parroquial (rectors regents). Foto: Retall de Las Provincias, Diario de Valencia (18-3-1898). Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. Ministerio de Cultura.

HOMENATGE A L’ALCALDE REPUBLICÀ DE GATA, L’EXILIAT JOSEP FERRÁNDIZ: El parc de la marge dreta del Gorgos (nou vial) porta des d’ara el seu nom

 

(PODEU VISIONAR L’ÀLBUM DE L’HOMENATGE, PUNXANT ACÍ)

Diumenge 3 de març de 2019, fita històrica per a Gata. L’alcalde de Gata durant la II Republica Josep Ferrándiz Ginestar va ser homenatjat posant-li el nom al parc que està junt al nou vial, a la marge dreta del riu Gorgos.

Tota la corporació municipal, per unanimitat, ho havia acordat a maig de 2018. Diumenge es feia efectiu. Al saló de sessions, replet de familiars, amics i coneguts, estaven a més de l’alcaldessa, regidores i regidors, el fill del homenatjat, que porta el mateix nom i cognom que son pare i viu a França, i el veterà polític socialista que inicià les gestions per a obrir-se una comissió de l’Alcalde Ferrándiz, Vicent Font.

L’alcaldessa donava la paraula als portaveus dels grups. Toni Signes descrivia molt emotivament què havia fet Ferrándiz i perquè se li homenatjava, amb un resum que va fer en el seu dia per a la comissió l’escriptora de mare gatera Carme Miquel. Després van parlar els portaveu Jaume Monfort (Podem Gata) i Maite Signes (PP) elogiant la figura de Ferrándiz i destacant la jornada. L’alcaldessa va donar la paraula al fill de Ferrándiz, que agraïa els detalls, i li va obsequiar amb el llibre de Gata, acabant els parlaments Vicent Font, qui havia iniciat la documentació. Magda Mengual, a més, va donar pas a que el públic parlara sobre Ferrándiz, que contara alguna anécdota. Una veïna de Calp, que el seu avi havia caigut en guerra a la Garganta va agrair que gràcies a l’alcalde les restes del assassinat reposaren al cementeri de Gata el temps que va durar la guerra civil. El veterà Miguel Soler, de 92 anys, que també va ser regidor, recordava els moments de l’entrada de "la Pepa" a Gata i l’actuació de l’alcalde i els gaters per a no morir cap gater dins del poble.

Placa d’homenatge

Al parc del nou vial prolongació del carrer Sant Josep, a la marge dreta del riu Gorgos, la comitiva acompanyada per dolçaina i tabalet, van assistir a la descoberta per part del fill de Ferrándiz de la placa homenatge. Des d’ara portarà el seu nom, complint-se així el record de l’alcalde que no va deixar mai que en Gata es matara a cap veí i per això l’església de Gata tenia la façana exenta de noms de persones caigudes al poble en guerra.

La llegenda de la placa diu aixina: "Parc Alcalde Ferrandis. En memòria de José Ferrandis Ginestar qui va ser alcalde de Gata a primeries de la Guerra Civil. En aquest període convuls de la guerra va evitar, amb valentia, que cap veí del nostre poble fóra assassinat per les seues idees polítiques a mans de les brigades creades a tal efecte, anomenades a la Marina com La Pepa, tal com estava passant a la resta de la comarca. Ferrandis es va exiliar a França on va morir. La seua tasca va ser continuada pels alcaldes que el seguiren fins que va acabar la guerra. Gata, a 3 de març de 2019".

  

José Ferrandiz i els seus succesors a l’alcaldia

José Ferrándiz sigué alcalde de Gata entre el 7 de març de 1936 i el 2 de gener de 1937, època molt turbulenta, ja que va viure el colp militar contra la República del 18 de juliol del 36 i com ja s’ha dit "Mai va deixar que al poble es matara als veïns demostrant gran valentia i arriscant la seua pròpia vida". Eixe mèrit es perllogaria als seus dos succesors en l’alcaldia, Francisco Bolufer i Antonio Soler, també referits a la placa homenatge. Després d’aquells fets, Josep Ferrandis tingué que exiliar-se a França, on va morir. Ara ja no està oblidat, quedarà en la memòria amb el nom del parc.

 

DIUMENGE DIA 3, HOMENATGE A L'ALCALDE DE LA REPÚBLICA FERRANDIS. Un dels parcs portarà el seu nom

Diumenge 3 de març, a les 12 del migdia, se celebrarà un acte d'homenatge al que fou alcalde durant la II Republica i en guerra Josep Ferrandis. S'anomenarà el parc de la marge dreta del riu Gorgos "Parc Alcalde Ferrandis". En aquest espai es descobrirà una placa commemorativa on també es nomenarà a la resta d'alcaldes que van continuar la seua tasca i van impedir, durant aquell període,que es matara a cap veí del poble per raon polítiques. A més de Ferrandis, els altres dos alcaldes van ser Francisco Bolufer i Antonio Soler. Aquest reconeixement públic i oficial de la figura d'aquest alcalde de la II República es va aprovar per unanimitat en plenari de 29 de maig de 2018.

Gata reconeix així la figura de l'alcalde Josep Ferrandis, amb una moció presentada pel grup socialista. Ferrandis fou alcalde durant el final de la II República i estallada la Guerra Civil, des de març de 1936 fins a gener de 1937. Segons es diu i aixina ho testimonien moltes persones que ho van viure, Josep Ferrandis mai va deixar entrar al poble a "La Pepa" ni a cap persona que vulguera matar als veïns. Per això, Gata fou l'únic municipi de la comarca on no assessinaren cap persona dins del poble durant la Guerra Civil. També els altres alcaldes posteriors van seguir les directrius de Ferrandis.

A les 11.45 hores està previst que la comitiva ixca de l'Ajuntament per a dirigir-se al parc de la marge dreta del riu, on està el nou vial prolongació del carrer Sant Josep. Allí s'instal·larà una placa commemorativa.

FONT: Foto arxiu Ajuntament, Alcalde Ferrandis.

HUI DIA 18, FA DOS ANYS DE L'ÚLTIMA GRAN NEVADA A GATA

Les xarxes socials tornaran a omplir-se hui d’imatges del record evocant la gran nevada que va patir GATA i la comarca fa just dos anys tal dia com hui. El dia 18 de gener de 2017 el recordarem en les nostres retines. Com el blog recopila tots els dies des de 2010, podeu pegar una ullada a eixos dies, sols teniu que punjar a la columna de la dreta Enero 2017 i anar als dies 18, 19 i 20...

També vos pose, com l’any passat, el recopilatori de fotos de Vero Vives, la meua filla, que va captar moments i paisatges eixe matí, i de Pepe Mengual, el president de Fotoclub Forat de Gata, que em va facilitar aquells dies, per al record, d’aquell event metereològic, boniques estampes.

Recordeu. La història també passa llista. Ja estem a dos anys d’eixa nevada que comente, però estem quasi a 36 de l’altra, de la del 12 de febrer de 1983.

(Podeu mirar les fotos, PUNXANT ACÍ)

FONTS: Foto portada extreta de l'àlbum-recopilatori dels usuaris de facebook d'aquell dia; Fotos àlbum de Pepe Mengual i Vero Vives.

SABIEU QUE GATA TENIA EN 1857 UN TOTAL DE 2.393 HABITANTS?

Trobem al Fons Documental de l’Institut Nacional d’Estadística tota la informació del cens de 1857, el primer cens espanyol fet amb un mínim de rigor. Pel que fa a GATA, que pertany al Partit Judicial de Denia, tenia fa 161 anys, en temps dels nostres bisavis, un total de 2.393, dels quals 1.216 eren varons i 1.177 hembres. Del seu estat civil: 1.283 eren solters (667 varons i 616 hembres); casats un total de 982 (504 varons i 478 hembres) i viudos 128 (45 varons i 83 hembres).

Les edats també demostren l’esperaça de vida. Cap superava els 90 anys i de 86 a 90, hi havien 4 persones de Gata, 2 homens i 2 dones. La franja més nombrosa la trobem als menuts de 1 a 7 anys: 228 xiquets i 223 xiquetes. També n’hi ha molts de 31 a 40 anys: 166 són homens i 139 dones.

Finalment, els habitants que tenia Gata a la resta de censos del segle XIX, segons l’INE: 1860 eren 2.520. 1877 un total de 3.007. En 1887, 3.398 i en 1897 la població de fet era de 3.617 habitants, i la de dret, de 3.625.

FONTS: Institut Nacional d’Estadística: Cens de 1857. Gata, Alacant. Classificació dels habitants per natura, sexe, estat civil i edat. // Censos de 1860, 1877, 1887 i 1897. // Foto: Gata 1900. Gravat que apareix al llibre "Caridad Heróica", Sanatori de Fontilles.

RECORDANT LA GRAN RIUADA DEL PILAR A GATA (aquell 12 d'octubre de fa 11 anys)

Recordeu com es va omplir el riu Gorgos al seu pas per Gata. Sens dubte, va ser la riuada més gran vista pels joves i adults de hui, no s’havia conegut superar "la coveta dels gats", prop de baix del pont urbà d’Alcolaies, ni que vibrara el pont d’eixa manera. La gran riuada ho va fer. Era el dotze d’octubre de 2007. Aquell dia tots els rius de la comarca anaven plens o pleníssims, si no recordem la caiguda del pont de Beniarbeig i la víctima mortal de El Verger.

Aquell dia, el Gorgos va mostrar a Xaló, a Gata i Xàbia la seua capacitat, però també la seua bravura. El Parc del Raval va ser inundat. Al facebook teniu fotografies impactants de José Luis Fornés i Tere MF. Agraïment pel testimoni gràfic d’aquell dia, hui fa onze anys.

Per desgràcia la força de l’aigua l’hem revivida i mal el passat dimarts en terres mallorquines. Un record per les dotxe víctimes, pel xiquet desaparegut a hores d’ara i per totes les famílies de Sant Llorenç, el poble tan afectat per la torrentera. Des de Gata, solidaritat i una abraçada.

FONT: Foto portada José Luis Fornés. Fotos facebook J.L.F i Tere MF.

LA CASERNA ANTIGA DE LA GUÀRDIA CIVIL DE GATA, TOT UN SÍMBOL HISTÒRIC (132 ANYS)

HA COMPLIT 132 ANYS. ERA UNA CASA AL SERVEI DEL POBLE. AL COSTAT DE LA CARRETERA NACIONAL

Hui és la festa del Pilar. Els membres de la Guàrdia Civil han celebrat el dia de la seua patrona. A les dotze del migdia s’ha celebrada a l’església parroquial una missa a la que han assistit els agents destacats a Gata, amb la imatge de la Patrona. 

La Guàrdia Civil té hui al carrer Penyó de Gata el seu quarter de la població. Des d’allí inicien tots els dies les seues tasques de custòdia i vigilància, que sempre és molt d’agrair pel ciutadà gater o el que ens visite. Però, l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil segueix ahí, en peu. Va ser tot un símbol fins que es va inhabilitar com a casa quarter.

Per la seua ubicació a la carretera general, per la seua història, pel seu compromís amb el veïnat de Gata, podem recordar la caserna que ha arribat als 132 anys d’antigüitat. Sens dubte la més o una de les més velles de la província i d’Espanya. Curiosejant per davant la seua façana observen les dues garites, la que dona a la carretera (Avinguda Marina Alta) i la que dona al Carrer Signes. A més, baix d’aquesta es pot llegir el ròtul que es posava a l’entrada del poble: 

L’any 1886 el poble va sofragar les despeses de la casa i des d’aleshores la Guàrdia Civil abona un alquiler mínim i simbòlic a l’Ajuntament. L’any 1982 havia un intent de fer una nova Casa Cuartel que mai arribà a ser realitat. La Caserna de la Guàrdia Civil ha sigut, com deia tot un símbol històric per al poble de Gata.

A la foto de portada, la caserna tal com està hui. Dins de l’article, la Caserna als anys 40 del segle XX. Si es fixeu, un agent fa guàrdia davant la porta principal.

 

FESTES GATA: I HUI FEIEN...LA FESTA DELS FADRINS (7 d'agost d'altres temps)

Les festes de Gata de Gorgos 2018 han tancat el teló fins el pròxim any. Ho van fer ahir dia 6 d’agost a les 22 hores, acabada la processó per anul.lar-se el castell de focs artificials. Hui, dia 7 d’agost, mirem enrere. La història festera ens porta a LA FESTA DELS FADRINS. Inclús també demà dia 8 es feia la Festa dels Casats. Quan el 6 cau en divendres, pot recuperar-se aquella festa tan popular entre la joventut.

Abans i no tan abans també feia festa Gata el 7 d’agost, tal dia com hui. La Festa dels Fadrins l’organitzaven els quintos de l’any. Tenia aquesta festa, fins i tot, un ball a la Plaça Nova, on alguns anys es pagava, on els quintos recollien dinerets per al dinar i sopar, per a pagar-se el conjunt.

TARGETA D’IDENTITAT PER A SOLTERS, 1954:

Comence per 1954 que, possiblement, fou la primera festa dels Fadrins oficialitzada que va fer Gata. Gràcies al document d’eixe any, podem conéixer com va ser aquell dia 7 d’agost o, al menys, que es feia. Molt curiós el document que equivalia a "Una peseta". De cartró prou flexible i com una entrada de cine era aquella "TARJETA DE IDENTIDAD para SOLTEROS". A un costat es podia llegir: "Festa dels Fadrins PRECIO DE ESTE CARNET. Una peseta. Gata, 7 de agosto de 1.954.". I deia molt graciosament: "Nota única: Este permiso será retirado a las novias que riñan a su novio, o a los novios que se enfaden con la novia. El Alcalde dels Fadrins." A l’altre costat posava: "TARJETA DE IDENTIDAD para SOLTEROS. PERMISO".

"Yo, Alcalde por un día, y en la “Festa dels Fadrins” de Gata de Gorgos

HAGO SABER: Quedan autorizados todos los solteros y solteras de Gata de Gorgos, islas adyacentes y posesiones de ultramar, para que se diviertan cuanto puedan, beban lo suficiente (más sin propaparse), se desvelen, jueguen, se distraigan con cuantas Señoritas o Señoritos se les presenten y, en general, gocen de la vida por un día ampliamente, pues tiempo suficiente tendrán para padecer después de casados."

FESTA DE LA JOVENTUT, 1955

1955 va ser eixe any en el qual van coincidir coses molt bones a festes i es va fer "un festot" com diríem. El primer dia feia una introducció, el segon parlava de l’arreplegà de la barxa, el tercer de l’alborada i hui de la festa dels fadrins. La Festa dels fadrins de l’any 1955 tenia molt bon programa. Observeu el valencià del poble que s’escrivia. Cal recordar que allò es deia "Fiesta de la Juventud" (festa dels fadrins). Era el dia 7 d’agost:

A les 8.- Gran despertá per donsaina y tamboril, disparanse un gran número de petardos y atres trons.

A les 9,30.- Almorzar una bona llesca de pá en un raimet penchant.

A les 11,30.- Después de asistir a Misa, tot lo mon fadrí deurá consentrarse davant del Hogar Rural del Front de Chuventuds pera presensiar la entrega de vares als nous Alcaldes. Este acte será retransmitit per un locutor botichós, a través de un magnífic equipo microfónic. (Qué re bé que parlem!!).

A les 13,30.- A est´hora, s´hauran acabat, segurament, tots els actes de toma de posesió, discursos y bandos. Per lo tant, lo qu´es recomana es fersen unes cuantes y anarsen a dinar, pero cada ú a sa casa, sense armar bullits.Recomanen paella en carn de pollastre o de conill, perque tratanse de un día com éste, pareix que no pare bé qu´es fasa en una gaña de baecho y floricol. Aixó es la veritat!

A les 18,30, después de una bona siesta, ben llavats y pentinats, deurán reunirse tots els fadríns en la Plasa de la Iglesia pera escomensar la manifestasió y els actes qu´esta Comisió té preparats.

A les 19,30.- A ballar s´ha dit. Cada chic en una chica. Si ballaren dos chics chuntets, que no s´extrañen de oir murmulls; la chent se fija en tot.

A les 22,30.- A sopar toquen. Degut a les preses sería molt lamentable que algú es mosegara la llengua o alguna orella.

A les 23,30.- Gran verbena en premits al millor peinat de chic y al millor faldó de camisa.

Desichantvos un día molt divertit y molta felisitat, es despedís de vosatros, hasta l´any que ve, si Deu vol, La Comisió, Gata y agost de 1955

FESTA DE LA QUINTÀ DE L’AIGUÀ, 1977:

Recordem aquell fullet molt simpàtic com eren els de l’època. Corrien les festes de 1977, anunciaven que el dia "si no plou" farien els actes, perque la quintà s’anomenava "L’Aiguà". A les 6.30 matinet la despertà. a les 11 esports, concursos i demés habilitats". A les 20, el conjunt "Els Yacks" i la Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia col·laborava. La portada d’aquest article de història local festera correspon al cartell del 7 d’Agost de l’any 1977 de les festes del SANTÍSSIM CRIST anunciant un GRAN BALL en la coneguda PLAÇA NOVA de la població de GATA de GORGOS amb un dels conjunts que mes venia per la MARINA ALTA a finals dels anys 70’s " ELS YACKS " molt coneguts per tota la juventud d’eixos anys per el seu Pop divertit i fresquet. I com podem veure també havia Ball de Disfresses,,una novetat en eixa època ja que estaven totalment prohibits per les autoritats desde feia moltisims anys. (Text extret del facebook de "Músicos de Dénia y Marina Alta de los 70’s"

I ARRIBEM FINS A 2011...

Però, no cal remuntar-nos tant enrere. L’any 2010, com el dia 6 era divendres, es va aprofitar el 7 i es van soltar vaques, van fer carretilles i entrà, sopar a les barraques, ball a la Plaça Nova i concert de rock. Encara en 2011 van fer també i dins de programa la festa dels Fadrins. Era l’últim dia de festes oficials, segon el programa 2011. Disco-mòbil, escuma i aigua, diversió i acomiadament de les festes al recinte del Grup Escolar. Cal recordar que van organitzar i patrocinar aquest event els quintos 2011 -amb la seua major part- i els del 2001 -amb menys diners-, com ho explica en el comentari un dels quintos.

FONTS: Documentació Arxiu blog Cronista de Gata. // Cartell de la Festa dels Fadrins de 1977.