Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

HISTÒRIA LOCAL

HO RECORDEU...? FA VUIT ANYS, TAL DIA COM HUI (La riuada del Pilar de 2007)

HO RECORDEU...? FA VUIT ANYS, TAL DIA COM HUI (La riuada del Pilar de 2007)

(PODEU FER MÉS GRAN LA FOTO DE PORTADA, PUNXANT ACÍ)

(PODEU LLEGIR L’ARTICLE MEU DEL BUTLLETÍ, PUNXANT ACÍ: 1, 2.)

(PODEU VISIONAR LES FOTOS DE L’ÀLBUM MEU, PUNXANT ACÍ)

Hui fa just 8 anys van tremolar els pilars del pont de les Alcolaies, el riu Gorgos que té una gran cabuda es va desbordar i va inundar el parc del Raval. He rescatat d’aquells dies l’article que vaig fer per al Butlletí Municipal, que a les hores formava part del consell de redacció. La foto que podeu admirar era la portada del butlletí de la tardor de 2007. Va ocórrer aquell 12 d’octubre de 2007 i quina diferència amb hui i dies enrere. Aquells 10 i 11 va caure pluja sense parar. Recordeu que el pont de Beniarbeig al pas del Gironà es va enfonsar i les càmeres de Canal9 TV ho van captar en directe. vuit anys d’allò.

Al mateix temps, vos pose l’enllaç del magnífic reportatge en vídeo que va fer un veí des d’una de les cases del carrer Penyó per la part de darrere. Amb un temps de 10 minuts i 36 segons ho va publicar 

a Youtube amb el pseudònim de "jbgorrita" i amb el títol de "El río Gorgos se sale". Ell posava al comentari: "Tras las lluvias sufridas en la comarca, el rio Gorgos, normalmente seco, se sale". Ací teniu l’enllaç, PUNXEU.

Foto de Miguel Vives Signes.
Foto de Miguel Vives Signes.
Foto de Miguel Vives Signes.

FONT: Fotos publicades al Butlletí Municipal, Ajuntament de Gata. Tardor 2007 / Cronista de Gata / Vídeo publicat a Youtube.

MÉS DE 350 PERSONES ASSISTIXEN A LA REINAUGURACIÓ DEL CINEMA

MÉS DE 350 PERSONES ASSISTIXEN A LA REINAUGURACIÓ DEL CINEMA

Per a visionar l’àlbum de fotos, PUNXEU ACÍ.

Abans de la pel·lícula han parlat Antonio Signes Grimalt "Texano" i el rector Don Francisco M. Murillo i s’ha projectat un document històric del cinema

Record especial per a Paquita, la germana de Antonio i Paco

La gent ha quedat molt contenta de la sessió, que ha durat unes dos hores

Els veïns de Gata de Gorgos no han volgut deixar passar aquesta oportunitat que els donava els germans Signes Grimalt "Texanos": veure una pel·lícula al reinaugurat cinema "La Paz", ubicat en pleno centre urbà. Després de dotze anys de "silenci cinèfil", com deia el gran aficionat Paco Moncho en un dels seus comentaris, ha tornat la gent a visionar una pel·lícula al cine "Passetes", que també se li va dir a aquest cinema en algun temps.

A les 19,05 de la vesprada de hui diumenge dia 4 d’octubre de 2015 pujava a l’escenari de la sala Antonio, l’ànima de suport del projecte per a tota la família. Se li veia emocionat, no s’ha enrollat com ha dit ell. Ha donat les gràcies a tots els que els havien ajudat a posar en marxa el cine. Després ha convidat a pujar i així ho ha fet al senyor rector Don Francisco M. Murillo, que ha donat les gràcies en nom de Cáritas Gata. 

Un moment especial i molt emotiu s’ha viscut quan han projectat la imatge de Paquita, la germana que va faltar fa uns mesos. La llegenda deia: "Yo también me siento feliz". Un aplaudiment ha servit d’homenatge a Paquita "la Serra".

A la barra del bar, a l’entrada, atenent a la gent, el personal de Cáritas Gata. Tot ple, més de 350 persones. Els veïns han visionat primer un documental sobre el cine "La Paz", fent un menut recorregut per la seua història. Després s’ha projectat la pel·lícula escollida per a l’ocasió: "St. Vincens".

Vos pose les paraules que al facebook ha dit Paco Moncho d’aquesta inauguració: "...12 anys després, hui, un 4-10-2015, els germans Texanos el tornen a reobrir amb una funció pro-Càritas i amb la pell·ícula "ST.VINCENT! de Bill Murray. Han estat 12 anys de silenci cinèfil en el nostre poble; però gràcies a la família Signes Grimalt que han aguantat presions de constructors, supermercats, etc. i que mai han volgut enderrocar aquest emblemàtic cinema. El huelo Quico Signes, la huela Paquita "La Venta" al front de tota la seua família que ja no son entre nosaltres , segur que desde el cel faràn hui una gran festa. Visca el Cine La Paz!".

També les que ha dit el senyor rector: "Apertura del cine La Pau con lleno absoluto. Desde Caritas Parroquial agradecemos Antonio y a su familia la inicitiava que las entrandas y lo recogido en la barra sea destinado para Caritas. Agradezco a todo el equipo de Caritas parroquial por todo el trabajo que habeis realizado. Gracias en nombre de vuestra parroquia.Que Dios os bendiga!".

Data històrica que cal ja anotar en els anals de Gata de Gorgos. Reinauguració del cine "La Paz".

Foto de Miguel Vives Signes.
Foto de Miguel Vives Signes.

FONT: Fotos àlbum: Verónica Vives, Gemigeor Caselles, Parròquia, Cronista de Gata. Foto portada: Gemigeor Caselles.

REINAUGURACIÓ DEL CINEMA "LA PAZ" (pel·lícula a benefici de Cáritas) - i II -

REINAUGURACIÓ DEL CINEMA "LA PAZ" (pel·lícula a benefici de Cáritas) - i II -

Deixava pendent l’altre dia més història sobre el CINEMA "LA PAZ". Si recordeu i s’ha publicat ja en els mitjans de comunicació diumenge 4 d’octubre a les 19 hores serà el moment de la reinauguració de la sala. Es projectarà la pel·lícula "St. Vicens" a benefici de CÁRITAS.

Però coneguem tota la història del cinema "La Paz"?

"Mi gran boda griega" fou la última pel·lícula que els espectadors del "Cine La Paz" van poder gaudir abans del tancament de les seues portes en 2003. Enrere quedava una llarga historia vinculada a este cine, propietat de la família Signes, que tingué els inicis en 1925 quan Francisco Signes Signes inaugurava el que seria el primer cine de Gata de Gorgos.

Creat sobre les cendres d’una antiga fàbrica de mobles que va sofrir un incendio, desde el seu inici el cine es convertí en el centre de la vida social i cultural del poble i de tota la comarca. Els seus habitants omplien les seues butaques.  Amb els anys la cabuda arribà a quedar-se menuda i es va ampliar.

En el seu devindre, les parets del Cine La Paz han acollit tot tipus d’events: cinema mut amb orquestra en els anys 20; cinema sonor a partir dels anys trenta; representacions teatrals (amateurs i professionales); espectacles de boxa; balls de carnaval, etc. Així, varietés, sarsueles i sainets valencians han alternat amb pel·lícules de Greta Garbo i produccions com "Ben-Hur",  estrenada amb gran èxit un dijous sant a preu d’una pesseta l’entrada, registrant un ple absolut i arribant inclús a generar beneficis.

En 1938, en plena Guerra Civil, el cine fou alquilat. Començava una etapa en la que diferents empresaris es posarien al front del mateix. En gener de 1940 es projectava la pel·lícula "Suspiros de España". A mitjan dels 50, després del tancament del Ideal Cinema, el Cine La Paz continuava obert i sense competència. Així es mantenia fins abril de 1977, quan es produí el cese de la seua activitat.

A continuació, la família dels autèntics propietaris del cinema agafaria el relleu. Els fills de José Signes i néts de Francisco Signes feien una gran reforma que dotava al cine d’una moderna maquinària i decoració. El 10 d’abril de 1978 es projectava la pel·lícula “La guerra de papá”. Sols un any després els propietaris cederien l’explotació del cine a Juan Bautista Salvá Mulet, qui es mantindria al front del mateix fins al seu tancament definitiu en 2003.

Aquest diumenge dia 4, el Cine La Paz recupera de nou de mà de la família Signes l’espirit del seu creador per a compartir amb els veïns de Gata de Gorgos i la comarca el cinema de reestrena i totes aquelles propostes de títols que els usuaris desitjen tornar a visualitzar en una pantalla gran.

FONT: Nota de prensa, Cinema "La Paz". Gata de Gorgos.

GATA: ONZE PERSONES CENTENÀRIES EN 25 ANYS (1991-2015). ARA SOLS N’HI HA UNA EN VIDA, TERESA SIGNES COSTA (103 ANYS)

GATA: ONZE PERSONES CENTENÀRIES EN 25 ANYS (1991-2015). ARA SOLS N’HI HA UNA EN VIDA, TERESA SIGNES COSTA (103 ANYS)

Ahir dilluns, el poble de Gata de Gorgos acomiadava a la veïna Antonia Signes Fenoll (la Tia Tonica la Sariera), que demà dimecres 16 compliria cent anys. Gata ha tingut entre el seu veïnat moltes dones centenàries i un sol home centenari en els últims 25 anys, des de 1991 fins a l’actualitat 2015, a cavall entre el segle XX i el segle XXI. Cal recordar-los a tots, perquè són la memòria col·lectiva i històrica de la vellea ben portada del nostre poble.

Abans de relacionar als centenaris, dir que com la d’ahir han passat quatre casos curiosos i anecdòtics, dos a centenaris i dos que quasi ho han sigut. L’únic veí centenari, Antonio Pedro Mulet, va complir els cent anys el 4 de novembre de 2003. Als set dies, un després de la festa familiar, va tancar els ulls: l’11 de novembre. La veïna Josefa Pons Pedro, va morir a abril de 2001. La família no havia celebrat el centenari pensant que moria als 99 anys i 8 mesos. I havia sobrepassat els cent anys. Era un error de papers. El tercer cas anecdòtic es va donar amb la veïna María Costa Lloréns, que sols li restaven 26 dies per a complir cent anys. Finalment, la ja dita Tia Tonica la Sariera, que li han restat tan sols tres dies per al segle de vida. També cal dir, que al poble hi havia mesos que tenia en vida tres centenàries juntes.

Per orde cronològic, aquestes són les centenàries i el centenari de Gata en els últims 25 anys:

- Josefa Diego Signes va morir el 14 de juliol de 1991, passats els 102 anys de vida.

- Teresa Costa Pérez moria el 19 de gener de 1995 als 101 anys.

- Josefa Pons Pedro va morir l’1 d’abril de 2001, als 100 anys i mesos.

- Rosa Salvá Pedrós va faltar als 100 anys el 10 de juny de 2002.

- Antonio Pedro Mulet, únic home. Va morir l’11 de desembre de 2003, als 100 anys i una setmana.

- Vicenta Diego Tudela, la dona que ha perdurat més en vida a Gata, va morir el 5 d’agost de 2007, passats els 105 anys de vida.

- María Boronat Boronat ens va deixar el 16 d’abril de 2009 als 100 anys.

- María Pascual Pastor moria als 101 anys el 8 de setembre de 2010.

- Antonia Pedro Costa va morir el 25 de març de 2014, als 101 anys, tres mesos i 11 dies.

- Francisca Costa Diego ha sigut la segona més major. Va morir el 18 d’abril de 2014, quan havia complit 104 anys,un mes i 6 dies de vida.

* Finalment, està en vida l’única centenària que té ara el poble de Gata, amb 103 anys complits els passat dia 7 de setembr

e. És Teresa Signes Costa, que podeu veure a la foto de portada del reportatge. 

En resum es pot dir que Gata és poble de centenàries. Han arribat a 105 (1); 104 (1); 103 (1*en vida*); 102 (1); 101 (3) i 100 anys (4).

FONTS: Arxiu Cronista de Gata. / Foto centenària Teresa S.C.: Dani. / A la fotos d’interior: la que més va viure, Vicenta Diego, rodejada dels seus tres fills i un nebot.

HUI, 11 DE JULIOL, CENT ANYS DEL TRAM DEL TRENET ALTEA-DÉNIA ( II )

HUI, 11 DE JULIOL, CENT ANYS DEL TRAM DEL TRENET ALTEA-DÉNIA ( II )

Un convoi "especial" a migdia recordarà aquell dia de 1915

No s’han fet molt de ressó, pel que he pogut esbrinar als mitjans de comunicació escrits, de la efemèride, que en el seu dia va ser molt important. Però, el blog del CRONISTA DE GATA si que ho recorda. Aquell 11 de juliol de 1915, han passat cent anys, era diumenge. Es va fer -per primera vegada- el recorregut de l’últim tram de la línia Alacant-Dénia, i així va ser inaugurat entre Altea i Dénia. Entre Alacant i Altea es va inaugurar el 28 d’octubre de 1914 i entre Altea i Dénia hui fa cent anys. Des de 1986 és FGV qui gestiona el que diem popularment "trenet de la Marina" i que ara també forma part del TRAM de Dénia a Alacant.

Aquells anys previs a la inauguració van ser molt dificultosos, perque el terreny presentava molts kilòmetres accidentats. Aquest tram tenia fortes pendents. Sols teniu que contar que en túnels -nosaltres en tenim prop- hi ha 2,5 kilòmetres. Hi ha al tram Altea-Dénia 7 viaductes, el més llarg, de pedra i tot un símbol de Gata, el nostre pont -ara il·luminat- sobre el riu Gorgos. També hi ha 17 ponts metàl·lics, també tenim nosaltres el que supera la carretera nacional, just al costat del viaducte de pedra. Finalment, hi ha 38 passos inferiors o superiors.

A les 11,30 eixirà d’Altea el tren d’una manera "especial", recordant aquell dia i aquelles hores de fa cent anys. Aquella gent i aquelles terres que són les nostres. A les 12,15 del migdia està previst el pas per Gata. Estarem ahí per a contar-vos com resulta aquest record.

A la imatge, una antiga postal de l’estació del tren de Gata, d’aquella tira de postals que mostraven el més detacat del poble, com l’ermita, la fàbrica de mobles, el pont del que vos parlava, l’estació i altres llocs.

FONT: informació GV / foto arxiu.

SABIEU...? que al Nadal de 1926 va fer una gran nevada a Gata

Ho descobrim al diari republicà valencià "El Pueblo...". El segon dia de Nadal, 26 de desembre de 1926, es publicava a la pàgina 6 un reportatge sobre la gran nevada a tot arreu d'Espanya. Quan parlava de la província d'Alacant deia: "Alicant.- En los pueblos de Benidorm y Gata de Gorgos, ha nevado copiosamente. En la carretera que enlaza estas dos poblaciones, la nieve alcanaza más de dos palmos de espesor. También en Oliva ha nevado, aunque no tan copiosamente.

FONT: diario "El Pueblo: diario republicano de Valencia"-Any XXXIII, Nº 12.123 del 26 de desembre de 1926.

HISTÒRIA ELECTORAL MUNICIPAL DE GATA, 1979-2015, 36 anys de democràcia ( I )

HISTÒRIA ELECTORAL MUNICIPAL DE GATA, 1979-2015, 36 anys de democràcia ( I )

En aquest període s’han succeit nou legislatures i la que entra ara serà la desena

Magda Mengual és la tercera alcaldessa de la història de Gata i la vuitena màxima autoritat municipal des de 1979

Arrel de la data històrica que va viure el poble de Gata ahir dissabte dia 13 de juny de 2015, a nivell polític, amb el canvi de govern municipal, ja que s’ha format un pacte progressiste a tres bandes (Compromís per Gata, PSOE i Junts per Gata), deixant al Partit Popular a l’oposició, anem a recordar la història política local dels últims 36 anys, els del període democràtic.

Era el diumenge 3 d’abril de 1979, primeres eleccions democràtiques; el 24 de juny de 2015 han tornat a ser, aquestes les que feia deu. Si repassem les dades de votacions, el calendari és el següent:

1er.- 3 d’abril de 1979; 2n: 8 de maig de 1983; 3r.- 10 de maig de 1987; 4rt.- 26 de maig de 1991; 5é.- 28 de maig de 1995; 6é.- 13 de juny de 1999; 7é.- 25 de maig de 2003; 8é.- 27 de maig de 2007. 9é.- 22 de maig de 2011. 10é.- 24 de maig de 2015.

Sempre hem votat al mateix lloc?. No. Recordeu quan es votava no sols al col.legi. Abans les taules electorals també estaven al carrer la Bassa, a l’Ajuntament i a Ca Pepito "Galleta"(Plaça Nova). Enguany s’ha estrenat un lloc nou, sustituint a un altre més complicat per l’accés. Ha sigut el Centre Polivalent.

Coneixeu tots els alcaldes democràtics de Gata en aquestes nou legislatures?:

De 1979 a 1983 dos: JUAN BAUTISTA PONS LEYDA (CD) i EDUARDO ADOLF MULET SALVÁ (AP i CP). A la mort del primer, novembre de 1980, li succeí el segon.

De 1983 a 1987 (CP) i de 1987 a 1991 (CP-PP) per dos legislatures consecutives fou alcalde EDUARDO ADOLFO MULET SALVÁ. 

De 1991 a 1995 fou alcalde VICENTE FONT LEYDA (PSPV-PSOE). 

De 1995 a 1999 Gata va passar per una moció de censura. De 1995 a 1997 va governar VICENTE FONT LEYDA (PSPV-PSOE) i de 1997 a 1999 GABRIEL FELIU PEDRO (1997-1999).

De 1999 a 2003 va ser alcalde GABRIEL FELIU PEDRO (PP).

De 2003 a 2007 fou alcalde JOSÉ DIEGO MULET (PSPV-PSOE).

De 2007 a 2011 va governar la primera alcaldessa de Gata ANA MARÍA SOLER OLIVER (PP).

De 2011 a 2015, foren dos dones. Primer la ja dita ANA MARÍA SOLER OLIVER i, per renúncia d’esta, des de    de 2014, MARÍA TERESA SIGNES CASELLES (PP).

La nova alcaldessa, tercera dona, per al període 2015 a 2019 és MAGDA E. MENGUAL MORATA (Compromís per Gata).

FONT: Arxiu blog CRONISTA DE GATA.

OBRI LES PORTES LA TENDA-MUSEU "MARIA SOLER" AL CARRER XALÓ DE GATA (Primera part)

OBRI LES PORTES LA TENDA-MUSEU "MARIA SOLER" AL CARRER XALÓ DE GATA (Primera part)

Quarta generació d’una empresa familiar de fa 135 anys

Amb maquinària, documents, fotografies i models de totes les èpoques

L’empresa familiar SolerBags, regentada actualment pels germans Jaime i Maria Soler  és la quarta generació d’una empresa familiar fundada en el 1880, fa 135 anys.

Actualment l’empresa es dedica al disseny, fabricació i exportació de bossos, canastes i accesoris "eco-friendly MADE IN SPAIN".  Tenint una forta història en el seu bagaje professional com a fabricants, fa uns dies van obrir les portes de la fàbrica amb la tenda-museu ubicada al carrer Xaló de Gata, per a donar a conéixer la història familiar com els fabricants, dissenys, creacions i un llarg recorregut de l’empresa familiar.

El museu Maria Soler estarà oberta dilluns, dimecres i divendres, de 10 a 14 hores. A la disposició de qui vulga de dilluns a divendres de 9 a 13 hores. La tenda estarà oberta de dilluns a divendres de 9 a 13 hores i de 15 a 19’30 hores (horari de treball de la fàbrica).

Al museu s’exposa la maquinària que s’utilitzava en el 1880 fins als nostres dies, és la història de l’empresa, les distintes màquines que s’han utilitzat,  els distints catàlegs i dissenys que s’han portat al llarg de dècades  fins ara, tot instruit en un audio en el que ajuda a comprendre el recorregut d’esta empresa familiar i l’evolució del producte. La tenda continua. Al museu  pot veure’s i paga la pena, inclús es poden adquirir els fabricats.

Si voleu conéixer un trosset més de la història industrial del poble de Gata, no podeu perdre’s aquest museu, que ens transportarà en el temps i en l’espai.

En un altre capítol coneixerem més detalls de la història d’aquesta empresa familiar i els seus orígens.

Foto de Maria Soler Bags.
Foto de Maria Soler Bags.

Ací teniu l’enllaç a l’àlbum del dia de la inauguració:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10153339525378104.1073741826.313036268103&type=3

FONT: Fotos àlbum i informació, María Soler.

SABIEU QUE FA 404 ANYS DE LA REFUNDACIÓ DE GATA, DESPRÉS DE L'EXPULSIÓ DELS MORISCS (Història local)

Ens ho explica Joan Giner Monfort en l’últim article i amb gràfics detallats dels cognoms d’aquell temps, publicat al seu blog "De les Creus al Montgo". L’efemèride dels 400 anys de la refundació de pobladors de Gata ens un fet que no deuríem passar per alt. "400 anys de la refundació de Gata: La Carta pobla de 1611". Amb realitat ja són 404 els que s’acomplixen, però els gaters ens costa fer celebracions. Si que ho va publicar Giner al llibre de festes de 2011, any que feia 400, per recordar el 4t centenari de la signatura de la primera carta pobla de Gata.

Fixeu-se amb alguns dels paràgrafs que escriu: "Tots els pobles celebren aquells fets que han marcat profundament la seua història i que consideren que convé recordar".

Quasi al final diu: "...És a dir, que Gata, tal com la coneixem, naix en aquesta època, no abans, i es va oficialitzar per primera vegada ara fa 400 anys mitjançant la signatura de la carta pobla. El procés de repoblació del segle XVII va portar els avantpassats de la major part dels gaters de hui en dia, que provenien sobretot de pobles veïns i valencians i de Mallorca. Recordem i celebrem que la nostra identitat local va nàixer fa quatre segles..."

FONT: blog "De les Creus al Montgó" de Joan Giner Monfort.

CONEIXEU EL BLOG "DE LES CREUS AL MONTGÓ" (escrit per Joan Giner Monfort)

CONEIXEU EL BLOG "DE LES CREUS AL MONTGÓ" (escrit per Joan Giner Monfort)

L'últim capítol parla de GATA i GATETA

JOAN GINER MONFORT és l'autor del blog "DE LES CREUS AL MONTGÓ" on es conten investigacions, documents, història del poble de Gata i de Tavernes de Valldigna, per que l'autor coneix ben bé els dos terrenys, per part de pare a Tavernes i per part de mare Gata. El blog té publicat a l'últim capítol l'article: "GATA, GATETA I LA "TARRAVAL", article que ja va ser publicat en el llibre de festes de Gata de 2006 i que ara amplia amb més mapes. Tindreu gust de llegir-lo perquè és curiós el que allí es diu i es cita, per part de Joan Giner Monfort.

A més d'aquest article, en té tres més: un dedicat a la Valldigna i dos a Gata: "L'arreplega de malnoms de Gata" i "El jardí de la duquessa d'Almodóvar".

Ja sabeu: si voleu llegir els interessants articles i ben documentats, ací teniu l'enllaç: PUNXEU ACÍ (BLOG).

FONT: mapa publicat al blog (Detall mapa d'El Reyno de Valencia, F. Cassaus, 1693)./ blog: "De les Creus al Montgó".

HISTÒRIA LOCAL: PORTES GATERES EMIGREN CAP A TERRAMELAR (PATERNA)

HISTÒRIA LOCAL: PORTES GATERES EMIGREN CAP A TERRAMELAR (PATERNA)

 

La història que vos conte ara té nom i cognoms, té protagonistes. Unes portes i dos famílies. Una família, la dels germans Arabí, i l’altra la de Fernando Fuertes. Una a Gata i altra a la partida Terramelar de Paterna. Les portes que un dia donaren entrada a la casa número 7 del carrer Doctor Gómez Ferrer, la que té el plafó ceràmic del patró el Santíssim Crist, ara sustituïdes per altra més moderna, estan instal·lades ja al carrer Almenara, del Terramelar a Paterna (València), a casa de Fernando Fuertes.

He deixat que siga Fernando el que dona compte del canvi:
"Vaig nàixer en un poble de l’horta de València, i a pesar dels anys transcorreguts des que ho abandonem per a traslladar-nos al "Cap i Casal", conserve algunes imatges en la meua memòria."
No sé bé per què, una d’eixes imatges és la d’aquelles enormes portes de les cases (així m’ho pareixien, des de la meua grandària infantil) que s’obrien completament per a traure, o entrar, el carro. La resta del dia, les dos portes romanien tancades, utilitzant la porteta  per a accedir a l’interior de la casa. Els xiquets jugàvem amb total llibertat en els carrers, i aprofitàvem eixos breus instants d’obertura de les dos portes per a tirar, sense dissimulació, una ullada a l’interior de la casa."
Molts anys després he tingut l’oportunitat d’aconseguir una d’aquelles portes, ja no tan enormes com m’ho van paréixer. I la casualitat, les circumstàncies i l’amistat que m’unix a una família gatera, han volgut que precisament unes portes que durant gran part del segle XX, possiblement un període més extens, van estar en el número 7 del carrer del Dr. Gómez Ferrer, hagen viatjat fins a Paterna (esta vegada per poc no és el Cap i casal!) . I allí lluïxen des de fa pocs dies. 
Mobila vella, material noble que podria comptar part de la història recent de Gata i que, segur, em sobreviuran.

Una bonica manera de dir que s’estime allò que es recorda i es vol. Acaba dient Fernando unes paraules, que compartisc i que moltes vegades vosaltres també ho penseu:
"Amem les coses que formen part de la nostra memòria, no les deixem perdre i restituïm-li l’ús per al que van ser creades".

FONT: Foto i text Fernando Fuertes (Terramelar-Paterna).

GATA TÉ UN ALTRE RETAULE CERÀMIC DE CARRER, UN NOU SANT ANTONI ABAT (Nº 27 de l’itinerari urbà)

GATA TÉ UN ALTRE RETAULE CERÀMIC DE CARRER, UN NOU SANT ANTONI ABAT (Nº 27 de l’itinerari urbà)

(PODEU OBRIR L'ÀLBUM, PUNXANT ACÍ: ÀLBUM: COL·LOCACIÓ I BENDICIÓ NOU RETAULE CERÀMIC A GATA.

Al carrer Doctor Gómez Ferrer, a casa de la família Ferrer-Chorro

Va ser beneït pel rector de la parròquia el mateix dia de Sant Antoni, després de la festa a la placeta

El dia d’abans d’afanaven els obrers per a estar llest el plafó ceràmic que fa 27 del poble, el dedicat a Sant Antoni Abat, que nosaltres coneguem popularment del Porquet. La fornícula és una rèplica de l’existent a casa de l’àvia materna de Rosa, al carrer Teulada, on hui viu son tio. La família de Pere Ferrer Monfort i Rosa Chorro Monserrat ha ampliat casa i ha estat la seua voluntat posar un Sant Antoni a la façana, com va posar el besavi de Rosa al carrer Teulada.

Fa unes setmanes, el mateix dia de Sant Antoni, diumenge, després de la festa a la placeta del Raval, el senyor rector Don Francisco M. Murillo va procedir a la bendició del plafó ceràmic amb la presència de la família i amics.

La història és molt bonica i Rosa la contava amb un record excel·lent. Al seu rebesavi se li va posar malalt a la Tarraula un animal, va exclamar "Pare Sant Antoni..." i l’animal es va posar bó. Gràcies a eixe fet, va posar un santet a sa casa, a la façana, però aquell era en dibuix en negre. Després de la guerra, l’avi i l’àvia de Rosa el van posar de color. Ara, s’ha reproduit aquesta per una artista del poble valencià d’Aielo de Malferit, Noelia Vidal, que regenta una tenda que es diu "El abanico". El resultat el podeu veure a l’àlbum preparat a l’efecte, igual que la bendició.

Cal recordar que els plafons ceràmics del casc urbà estan protegits a Gata, com a molt pobles valencians. Per a coneixer-los tots, podeu punxar a la columna de la dreta a "Història Local" i allí trobareu, un per un, els 26 existents als carrers i places de Gata, en especial el que s’ha inspirat l’artista per a fer esta. Al resum és el el segon i vaig publicar sobre ell el 24 de gener de 2013. La sèrie la vaig publicar al blog del 22 de gener al   de 2013. L’última en col·locar-se a una façana de Gata, abans del Sant Antoni del que parlem, va ser la Puríssima Xiqueta que va posar a sa casa del carrer La Bassa el farmacèutic César Ivars.

Ací teniu un resum i els enllaços a tots els plafons ceràmics:

En resum, ja publicades al blog i podeu anar punxant sobre cada una: 1ª.- Sant Antoni(Placeta) (23-1). 2ª.- Sant Antoni (inici carrer Teulada) (24-1). 3ª.- Sant Antoni (prop de l’Era de Boronat) (25-1). 4ª.- Sant Joan Baptista xiquet (carrer Hostal) (26-1). 5ª.- Sant Isidre llaurador (carrer Teulada) (27-1). 6ª.- Santa Llúcia (carrer Teulada) (28-1). 7ª.- Nostra Senyora dels Desemparats (carrer Teulada) (29-1). 8ª.- Sant Antoni (carrer Nou) (30-1). 9ª.-Sant Josep (carrer Nou) (31-1). 10ª.- María Auxiliadora (carrers Teulada-Bisbe Cervera) (2-2). 11ª.- L’Àngel de la Guarda (carrer Teulada) (2-2). 12.- Sagrat Cor de Jesús (carrer Constitució) (3-2). 13.- Santíssim Crist del Calvari (carrer doctor Gómez Ferrer) (4-2). 14.- Santa María Magdalena (carrer Doctor Gómez Ferrer) (5-2). 15.- Sant Roc i Sant Sebastià (carrer La Bassa) (6-2). 16.- Puríssima Xiqueta (carrer la Bassa) (7-2). 17.- Verge dels Desemparats (Plaça d’Espanya) (8-2). 18.- Sant Sebastià (carrer Bisserot) (9-2). 19.- L’Àngel de la Guarda (carrer Bisserot) (10-2). 20.- Sant Cristòfor (carrer Moreres) (11-2). 21.- Santíssim Crist del Calvari(carrer Duquessa d’Almodóvar) (12-2). 22.- Mare de Déu del Carme (carrer Nou) (13-2). 23.-Sant Vicent Ferrer (carrer Sant Vicent) (14-2). 24.- Verge dels Desemparats (Avinguda Marina Alta) (15-2). 25.- Sant Antoni de Pàdua (carrer Sol) (correspon al 16, publicada el 18/2). 26.- L’exaltació de l’Eucaristia (Plaça de l’Església).

FONT: Fotos i història aportades per Rosa Chorro Monserrat.

FENT HISTÒRIA: HUI DIA 12, XXXII (32) ANIVERSARI DE LA GRAN NEVADA DEL 83

FENT HISTÒRIA: HUI DIA 12, XXXII (32) ANIVERSARI DE LA GRAN NEVADA DEL 83

( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ )

Era Darrers Dissabte i hui és Darrer Dijous, coincidències del febrer

Gata de Gorgos també va patir la gran nevada de 1983. Aquell dia era Darrer Dissabte, 12 de febrer. Fa ja (com passa el temps!!) 32 anys. Hui estem de commemoracions perquè és DARRER DIJOUS. Aquella nevada també era el dia assenyalat per a les carnestoltes, encara que no es deia aixina. A l’endemà totes les quadrilles, grups, amics, van eixir al camp a gaudir de la gran nevada.

Si teniu records escrits o gràfics o voleu contar-ho, al facebook o directament al blog podeu fer-ho. De hui dijous -data de la celebració- fins al diumenge dia 15, estarà oberta la participació i aniré afegint tots els comentaris i fotos que aporteu. MOLTES GRÀCIES A TOTS.

Comence repetint la composició que vaig posar fa dos anys al blog, recordant aquell DARRER DISSABTE, 12 DE FEBRER DE 1983. LA GRAN NEVADA. Ja podeu començar. Vostra és la finestra del CRONISTA DE GATA.

HUI FA 58 ANYS QUE ESTALLÀ EL POLVORÍ A BUNYOL. VAN MORIR 8 SOLDATS, ENTRE ELLS JAUME COSTA SIGNES (de Gata) Y PASCUAL FERNÁNDEZ NÚÑEZ (de Hoya-Gonzalo -Albacete-)

HUI FA 58 ANYS QUE ESTALLÀ EL POLVORÍ A BUNYOL. VAN MORIR 8 SOLDATS, ENTRE ELLS JAUME COSTA SIGNES (de Gata) Y PASCUAL FERNÁNDEZ NÚÑEZ (de Hoya-Gonzalo -Albacete-)

Per mig del blog, la família de Pascual va saber de la de Jaume

Fa onze dies va tindre lloc l’encontre entre les famílies de Jaume i Pascual, a Gata

Una efemèride trista la de hui, 22 de gener de 2015, però a la vegada històrica per a no oblidar mai. Fa 58 anys, tal dia com hui, el 22 de gener de 1957 estallà el polvorí de l’exèrcit a Bunyol, i va "segar" la vida de vuit soldats que complien el servici militar. Entre ells estaven el gater JAUME COSTA SIGNES, del qual al gener de 2014 vaig fer una sèrie d’articles seguits sobre la seua curta vida (1934-1957) i el succés (podeu tornar a repassar-los), i el veí de Hoya-Gonzalo -Chinchilla- (Albacete) PASCUAL FERNÁNDEZ NÚÑEZ. 

Les famílies de Pascual i Jaume ja es coneixen en persona. Per mig del blog del CRONISTA DE GATA, Sergi -el fill més menut de Ascensión, una neboda materna de Pascual, va saber d’un altre soldat que li explotà el polvorí i va tindre la mort. Era Jaume Costa Signes ("Jaumet de Carnero"), el de Gata. Ascensión es va posar en contacte amb mi i posteriorment amb la família de Jaume, les germanes Font Costa ("de Carrasco"). Ahí començava l’amistat per una causa comuna, que es va materialitzar el passat dia 11 de gener, diumenge, al coneixer-se personalment. José Juan i Sergio, els fills de Ascensión i esta mateixa, van viatjar del poble que està a set kilòmetres de Chinchilla, Hoya Gonzalo, fins a Gata.

L’encontre va tindre lloc el diumenge dia 11 de gener. Ascensión portava tots els documents que està recabant per a poder exhumar el cadàver de son tio Pascual, que no va tindre la sort de poder-lo portar cap al seu poble, com va passar al gater Jaume. La família gatera, liderada per Tere, li va donar tot el suport i recolzament a Ascensión, per a poder desfer ja este embolic, esta senseraó. Si el seu tio va ser soterrat al pantió militar del Cementeri General de València i la mare de Pascual va col·locar una creu de recordatori, al lloc indicat, perquè ara se li estan posant tantes trabes administratives i protocolàries?. Ells es fan eixes preguntes i més i no conseguixen poder exhumar al tio i portar-se’l al seu poble natal, per a descansar ja per sempre junt als seus pares, objectiu que s’han marcat per respecte i honor a son tio.

Des del blog del CRONISTA DE GATA, es podrien obrir finestres, primer per trobar algun altre cas igual dels altres sis soldats que estes dos famílies no coneixen, i quina és la seua situació; igual que ells van trobar als gaters, altres també ho podrien fer, els convide a això. Segon, obtindre de la superioritat competent la caritat necessària i els permisos necessaris per aquesta família, que va perdre al seu èsser volgut "en acte de servici a la Patria", no en altre tipus d’accident i en conseqüència, aixina s’hauria de reconéixer.

Esperem que prompte pugar ser una realitat la petició d’esta família, que conta ara amb l’ajuda moral de la família de Gata.

A la fotografia, Ascensión Núñez mostrant a dos de les germanes Font els diversos documents i fotografies, al bar "Al Pou", on van fer un menjar d’encontre.   

Podeu consultar els articles referents al succés i a Jaumet de Carnero, al mes de gener de 2014, a la secció de Història Local.

CA LA DATILERA ES REUBICA AL CARRER LA BASSA (per les pròximes obres a la plaça)

CA LA DATILERA ES REUBICA AL CARRER LA BASSA (per les pròximes obres a la plaça)
De fet històric considera la família el canvi. Hui, dilluns, s'ha posat en marxa la nova tenda de Ca la Datilera, que es reubica al carrer La Bassa, obligada per les pròximes obres que començaran prompte a la Plaça de l'Església. Comentava Sefa Mulet, germana de Juan: "despres de mes de 100 anys, mes de tres generacions i milers de circunstancies del desti, CA LA DATILERA emigra al carrer la Bassa provisionalment mentre duren les obres a la Plaça de l'Esglesia ¡¡¡¡ no son temps afortunats per deixar al atzar la venta del dia a dia¡¡¡ esperem duren poc i esta Tenda tradicional torne al lloc de sempre¡¡¡"
Tota la família va ajudar a passar les coses, els productes i Juan i Rosa han començat hui una nova etapa al carrer La Bassa. La tenda quasi fa cantó amb el carrer Xaló. Sort, seguiu comprant i recordeu que el mateix havia que haurà, però un poc més amuntet.
    FET HISTORIC: Despres de mes de 100 anys , mes de tres generacions i milers de circunstancies del desti....CA LA DATILERA emigra al Carrer la Bassa provisionalment mentre duren les obres al la pl. De L.Esglesia ¡¡¡¡ no son temps afortunats per deixar al  atzar la venta del día a dia¡¡¡ esperem duren poc i esta Tenda tradicional torne al lloc de sempre¡¡¡ Esta  vesprada tots el familiars hem ajudat a Juan i Rosa a traslladar a LA DATILERA, espere molta sort per a  ells en este periode de temps¡¡¡¡
FONT: Fotos Sefa Mulet Salvador pujades al seu facebook.

HISTÒRIA DELS REIS MAGS A GATA (FITLCV) ( 1 ª part )

HISTÒRIA DELS REIS MAGS A GATA (FITLCV) ( 1 ª part )

RESUMS ANTERIORS PUBLICATS I ACTUALITZATS DE LA JA DECLARADA FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC LOCAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA (FITLCV)

Comence una sèrie de reportatges, de capítols de la història de la representació i cavalcada dels Reis Mags de GATA DE GORGOS, hui declarat ja, tot el muntage, tota la festa, com a FITLCV. Al gener de 2013 publicava l’article històric sobre el "possible" centenari de la Festa, donat que el repartiment de joguets es feia des de 1914, per tant el 5 de gener de 2015 faria 101 anys. El text escrit per als Reis de 1968 per Antonio Salvá Roselló data del gener de 1968, per tant aquesta serà la 48 edició. L’acte del Palau complirà 42 anys a l’Avinguda de la Pau.

Vos torne a posar aquell article actualitzat:

"La cavalcada dels Reis a Gata podria ser centenària o, al menys, el repartiment de joguets pels carrers de Gata. En un escrit vaig vore citada l’anècdota de la filla del Metge Moratal, que al voltant de l’any 1914 rebria joguets el dia cinc o el dia sis de gener, junt a altres xiquets i xiquetes de famílies adinerades del poble. el veí Francisco Moratal Giner va ser alcalde de Gata de 1924 a 1930.

L’altra data la vaig descobrir quan feia just 50 anys els reis de dalt l’ajuntament. El dos de gener de 1997 sabia que l’any 1947 s’organitzava la Cavalcada per a recaptar fons per anar a la final de la Copa de S.E. el Generalíssim a Madrid. van ser efusives paraules del “Rei Marratxa" que encara es recorden al balcó de l’Ajuntament. seguien les escales i paquets pels balcons. Al final, la final (22 de juny de 1947) es va fer a La Corunya (Madrid-2, Espanyol-0) i no van poden anar els gaters perquè estava molt lluny. Donen els Diners recaptats a la parròquia.

Comença de 1948 fins a finals dels anys 50 a organitzar-se els Reis. Es de supondre que seria dins l’església i possiblement més el dia 6, festa de l’Epifania, que el dia 6. Primer N’Alejo Sendra Sendra, que estigué de 1930 a 1950, però sobre tot els germans Castelló Quilis i Don Vicente Llopis els que realçen la festa i apareix el paper d’Herodes.

Al llarg d’este temps, els joves de l’Organització de Juventuts Espanyoles (O.J.E.) organitzen la Cavalcada. El balcó de "Ca Don Julián" (Plaça Canalejas, després Plaça d’Espanya) s’utilitza per a que els Reis saluden als xiquets de Gata i comence el repartiment de regals i joguets.

La data clau de la dècada dels 60 és gener de 1968: S’estrena l’obra "Auto de los Reyes Magos" del escriptor gater Antonio Salvá Roselló. Tenia aleshores dos actes: Palau d’Herodes –que es fa encara- i el Betlem Vivent. L’any 1971 és l’últim any en el qual es fa la representació al balcó el Parlament dels Reis. Es passa baix, dalt d’un remolque de tractor, encara davant de la façana de Ca Don Julián. En 1972 TVE grava l’arribada i parlament dels Reis.

En 1973 comença a representar-se l’Auto a l’Avinguda de la Pau. El "palco" es munta just darrere de l’estació del tren. El marc és molt apropiat.

Després vindrien temps de canvis als anys 90. Primer l’autor adaptà l’Auto al valencià, passant a nomenar-se “Misteri”. Després sols un any, per pluja, no es fa el Misteri. Els Reis van amb cotxes "Mercedes" pel poble i els pages ben tapats amb impermeables de plàstic. 

L’any 1996 s’amplia el Misteri. Es representen dos noves escenes a la Plaça Nova: el Senat Romà i el Poblat de Judea. Sols dura un any el Senat i el poblat poc més, inclús quan estan fent obres de pavimentació a la Plaça Nova, el poblat es fa a la plaça de la Casa Roja. No va resultar, per fred i vent. Estava massa a la intemperie.

D’ací passa el Poblat a representar-se a la mateixa avinguda que el Palau d’Herodes, l’Avinguda de la Pau. Un escenari està enfront de l’altre. El poblat a l’altura del cinema i el Palau al lloc de sempre.

L’any 2011, La crisi fa que es suspenga l’acte del Poblat de Judea i sols es represente el Palau d’Herodes i el Betlem Vivent, amb l’epílog de la baixada de l’àngel, que venia fent-se anys rere.

Cal recordar alguns veïns que han representat a Herodes, escenificant al Palau la conversa amb els tres Reis d’Orient. Aurelio Signes, Jaime Signes, Gabriel Pons, "Ronda", Juan Signes "de Paleres", Miguel Vives -el mateix que els escriu i sols un any al principi de la dècada dels 80-, Felipe Signes, germà de Juan; Antonio Monfort, Juan Torres i Terol".

Eixe era el resum històric que contava i inclús posava i segueix posant-ho, ampliada ara la xarxa de gent que segueix el blog del CRONISTA DE GATA:

*EN CAS DE QUE ALGUN VEÍ/VEÏNA, USUARI/A DEL BLOG, CONEGA MÉS DADES SOBRE LA HISTÒRIA DELS REIS, POT APORTAR LA DOCUMENTACIÓ O BÉ AMB UN COMENTARI O BÉ PER CORREU, PER ANAR FENT MÉS GRAN LA HISTÒRIA, INCLÚS AMB FOTOGRAFIES ANTIGUES *

SABIEU QUE...? En 1972 també un gater va guanyar en destresa artesanal en una altra modalitat, el moble de jonc ( II )

SABIEU QUE...? En 1972 també un gater va guanyar en destresa artesanal en una altra modalitat, el moble de jonc ( II )

Grata sorpresa quan el nét de JOSÉ PEDRO PEDRÓS, Juanjo, em va comunicar que havia llegit l’article del Concurs Nacional de destresa en artesania celebrat a Gata al juliol de 1972 i on havia guanyat Emilio Liébanas de Los Villares (Jaén), en una modalitat. Fins ací el que vaig publicar ahir, però Juanjo Picó em comentava que el seu uelo matern també ho va fer en la modalitat de jonc i va guanyar en primer premi. UN GATER TAMBÉ VA GUANYAR. I ell va rebre un diploma igual canviant, lògicament, el nom i la modalitat que el villarense del qual parlava ahir i del qual he sabut més informació, que ja vos contaré en una tercera part.

Però tornem a JOSÉ PEDRO PEDRÓS. Ens comenta el seu nét Juanjo: "Vegent la notícia que has publicat sobre la convocatòria del Premi Nacional del Treball sobre la destressa en l’ofici ací a Gata, dir-te que el meu uelo per part de ma mare (José Pedro Pedrós) va guanyar el Premi, però en aquest cas en la confecció de moble de Jonc. Ell (continua dient Juanjo), des dels 12 anys va treballar per a la fàbrica de l’Estanquer (abans dita Pons Leyda, ara Point) I se que van anar els meus uelos a Madrid a arreplegar el Premi de la mà de Franco com veuras a la foto. T’adjunte la foto del premi, dos detalls de Copa i la del moment en que saluda a Franco".

Sorprenent. Parlant d’un event artesanal al poble, apareix la d’un gater que també va signar una pàgina històrica per al poble.

A la fotografia, vegeu al gater JOSÉ PEDRO PEDRÓS saludant a Franco.

FONT: Foto i informació facilitades per Juan José Picó Pedro.

SABIEU QUE...? En 1972 es va fer a Gata el concurs nacional de destresa artesana i el va guanyar Emilio Liébanas

SABIEU QUE...? En 1972 es va fer a Gata el concurs nacional de destresa artesana i el va guanyar Emilio Liébanas

La història de Gata no està tota escrita, ni molt menys. I en això estem. Intentant escorcollar per la xarxa de les xarxes, ens trobem una data molt significativa a nivell nacional del poble de Gata. A principis de juliol de 1972, Gata de Gorgos va acollir el CONCURS NACIONAL DE DESTRESA ARTESANA, al qual van acudir artesans del vímet ("mimbre") de distintes províncies. El primer premi el va conseguir EMILIO LIÉBANAS MORALES del poble de Los Villares (Jaén), un artesà de tota la vida.

El premi va consistir en una copa, un diploma i 7.000 pessetes en metàlic. Els diners i la copa li’ls van lliurar al terme del concurs per les distintes personalitats provincials i nacionals que assistiren com a part del jurat qualificador, però el diploma li’l va lliurar el dia la Festa del Treball, el 18 de juliol, el Cap d’Estat espanyol, En Francisco Franco. El diploma acreditatiu, en el qual no posava el lloc on es va fer el concurs que era Gata, posava que era el Campeón Nacional de Destreza en la especialidad de cestería.

El Ministre, aleshores, de Relacions Sindicals, eraDon Enrique García-Ramal Cellalbo, com es pot llegir al diploma. Al mateix deia que el guanyador estaba enquadrat enquadrat en el Sindicat de la Madera i el suro i aconseguia el Campionat Nacional de destresa en l'ofici en l'especialitat de cistelleria. El diploma estava signat i datat el 18 de juliol de 1972.

Tota aquesta informació l’hem sabuda pel blog "Los Villares en la Memoria", que porta a cap Don Victoriano Muñoz Rueda, mestre jubilat d’aquell poble de Los Villares, impulsor i coordinador de la revista La Fuente i un gran "villariego" enamorat de la història i tradicions del seu poble. 

Malgrat això, la notícia es queda incompleta. Si algun gater coneix per documents, records o fotografies d’aquell acte, d’aquell aconteixement, pot aportar-ho per a completar la informació.

A la fotografia, el diploma acreditatiu, que el guanyador Emilio va rebre de mans de Franco.

FONT: http://losvillaresenlamemoria.blogspot.com.es/.

ES PROJECTA A GATA EL DOCUMENTAL SOBRE ELS EMIGRANTS DEL PRIMER QUART DE SEGLE, DE LA MARINA A LES AMÈRIQUES

ES PROJECTA A GATA EL DOCUMENTAL SOBRE ELS EMIGRANTS DEL PRIMER QUART DE SEGLE, DE LA MARINA A LES AMÈRIQUES

Assistixen els familiars dels que s'en anaren "Cap a la terra promesa"

InfoTV, amb l'ànima del projecte Juli Esteve, dona a conéixer una de les quatre parts dels documentals

Gata té l'únic testimoni viu, la Tia Tonica "la Sariera" (Antonia Signes Fenoll). Va assistir el seu fill Pascual a l'acte

El passat divendres, al Casal de la Música, va tindre lloc l'acte de projecció del primer dels documentals sobre l'emigració valenciana a Estats Units, a les Amèriques. "Cap a la terra promesa" és obra de InfoTV València i l'ànima del projecte és Juli Esteve. Les autoritats de Gata, els familiars més directes d'aquells que s'en van anar i van tornar i els curiosos, ompliren el saló d'actes del Casal.

El mateix Juli Esteve, al facebook de InfoTV València, explica l'aconteixement:

"Gata va ser, divendres passat, l'escenari de l'única projecció que vam fer del nostre documental en tota la setmana, com per descansar de les quatre que havíem tingut la setmana anterior. El Casal de la Música, com voreu a les imatges, es va omplir per vore la pel·lícula, la primera de les quatre que farem sobre l'emigració valenciana als Estats Units i el Canadà.

Entre els presents, moltes de les persones que, filles, nétes o nebodes d'aquells dos-cents emigrants de Gata, ens van donar informació, com ara Carmen Ferrer; Antònia i Maria Monfort Signes, les cosines de John Signes, entrevistat a Connecticut; Paca Signes i Rosa Mulet; la família de Jaume Arabí (que ha faltat recentment); Mari Fran Fornés, sempre tan còmplice i entusiasta i son tio; la família d'Antònia Signes Fenoll, la 'tia Tonica', l'única supervivent que hem trobat de l'emigració del 1920; Olga Costa; Joan Giner; Juan Bautista Pedro Mulet i alguns més.

Gràcies a tots ells, a Sílvia Leyda, que ens va ajudar a localitzar-los, i a l'Ajuntament de Gata. I gràcies també a Josep Fornés i el seu pare i a Anna Maria Signes, de Jesús Pobre, testimonis importants en la pel·lícula i que van volen acompanyar-nos també a Gata".

Per la seua part, l'arxivera municipal, Sílvia Leyda, que va servir d'enllaç i fil conductor per a trobar a les persones més aplegades als protagonistes, comentava també l'acte:

"La projecció del documental va estar molt bé, va ser molt emotiu per moltes persones que ho gaudiren de bona veritat. El pati de butaques estava ple de familiars, amics i interessats en el tema... acudiren quasi tots els col·laboradors del projecte que be amb les seves històries o be amb les seves fotos i objectes han participat d'aquest gran projecte.
Antonia Signes Fenoll, la Tia Tonica Sariera, única persona viva que han pogut trobar d'aquells que emigraren, no estigué a la projecció, però si el seu fill Pascual i altres familiars. La Tia Tonica no va assistir per les hores que eren, el fred i per l'emoció, ja que si ella soleta en sa casa ja s'emociona prou al veure el documental imaginat allí amb tota la gent.
Tant el Regidor de Cultura, com l'Alcaldessa, com Juli Esteve, ànima mater del projecte, agraïren la col·laboració desinteressada de tots aquells qui han aportat un granet d'arena al documental i al projecte en general que no acaba ací.

Queda la tercera i quarta part i en una d'elles serà protagoniste també John Signes, un descendent de gaters que emigraren i que viu a Conectica hui en dia. John Signes apareix al primer documental també, parlant en valencià,és familiar de Maria Signes que viu al Carrer Nou i segueix tenint contacte amb els seus familiars d'ací Gata".

Finalment, comentaven des de l'Ajuntament: "Veïns i col·laboradors van acudir, el passat divendres, a la projecció del documental dels Emigrants a Nova York al Casal de la Música. Tot un éxit de participació en un acte que va ser molt emotiu".

A les fotografies, podeu veure als familiars que van assistir a l'acte, aixina com autoritats i responsable del porjecte i una imatge de la Tia Tonica.

FONT: Informació i fotografies InfoTV, Ajuntament, Sílvia Leyda.

VÍDEO DE LA BANDA DE GATA I LA DE BENISSA, DE 1998: escoltar per al record

VÍDEO DE LA BANDA DE GATA I LA DE BENISSA, DE 1998: escoltar per al record

Escorcollant pel facebook, vaig descobrir ahir un vídeo que estava penjat a youtube. Es tractava de l’actuació de la banda Unió Musical de Gata i la Societat Lírico Musical de Benissa, en un concert de fira al gener de 1998. Un record, una joia. Actuaven al Centre Cultural de la vila veïna. El vídeo es va publicar per la Penya Les Joies de Benissa, el passat 11 de novembre de 2014. L’actuació s’emmarcava a la programació d’actes de la Fira i Porrat de Sant Antoni, com he dit i el vídeo peertany a l’arxiu de Miguel Giner Ribes.

Ací teniu l’enllaç per si voleu escoltar la nostra banda, junt amb la de Benissa. Voreu moltes caretes que vos portaran bons records, sens dubte.

Ací teniu la informació i l'enllaç: Concert Banda Gata de Gorgos a Benissa any 1998. Director Jaume Solerhttps://m.youtube.com/watch?v=Z33RfrBwz94.

FONT: Vídeo pujat al youtube. Penya Les Joies. Vídeo fet per Miguel Giner Ribes.