HISTÒRIA LOCAL

SABIEU QUE...en 1946 hi havia a Gata set principals indústries dedicades al palmito

Trobe la informació a la revista "Agricultura Revista Agropecuaria" que s’editava a Madrid desde 1932. Al número 175 (any XV), datat al novembre de 1946, a la página 598 i relacionat amb "Proveedores de palma rastrillada", Don Hugo Huber de Barcelona, s’interessa pels productors de palma existents a Espanya. Li respon l’ingenyer agrònom Luis Torras Uriarte i li diu: "Suponemos que el señor consultante se refiere a la palma que se utiliza para la confección de sombreros, cestas, bolsas, etc,..." i en altre paràgraf diu: "...A base de las palmas procedentes de palmitos, existen fuertes industrias en los pueblos de Gata de Gorgos y Pedreguer, de la provincia de Alicante." I ara descobrix la resposta, quines firmes eren, pose textualment:  "Las principales firmas de la primera localidad citada son: V. Caselles Pedrós, F. Costa Mas, J. Moncho Ibars, Pedrós y Salvá, V. Pedrós Fornés, J. Signes Costa y V. Signes Fornés".

* Ens comenta Paco Moncho al respecte d’aquests empresaris: "J.MONCHO IBARS, es el meu pare, que tenia fàbrica de sombreros, barxes, etc. de llata, clar. La fàbrica estava al carrer Constitució, on ara és la gestoría del Melillano".

Fa una observació Torras molt interessant: "Ahora bien, no dándose económicamente en dicha provincia el palmito, la palma, generalmente ya rastrillada y trenzada, los industriales citados la reciben de otras provincias, siendo el principal abastecedor de las citadas firmas  don Francisco Caro, quien las remite de Almogia, provincia de Málaga".

* Des de Barcelona, ens comenta Montse Mulet Pérez: "Aquesta foto em recorda la meva infancia la uela em deia: si no fas deu braces de gradable oblidat d'anar esta vesprada amb els amics i a mes ho complia o feia la tasca que m'havia posat o de vetlar res. Com recorde aquells temps ....."

A la fotografia, una imatge antiga de dones fent llata.

FONT: Revista "Agricultura Revista Agropecuaria", nº 175, novembre 1946. 

LA PREMSA PARLA DE...els documentals dels emigrants a EE.UU. de la comarca

La Tia Tonica "la Sariera (Antonia Signes Fenoll) única supervivent de Gata i comarca, amb 99 anys

El diari "El Mundo", a la seua edició de la Comunitat Valenciana, publicava ahir dilluns 17 un reportatge sobre els documentals dirigits per Juli Esteve, que porten per títol "Cap a la terra promesa", en els quals han col·laborats nombrosos ajuntaments de la Marina Alta i comarques valencianes, així com tots els descendents d’aquells emigrants. Es tracta de plasmar els anys d’emigració de milers de veïns cap a EE.UU., Manhatann, Nova York i altres destins.

Com a exemple de supervivent i un cas excepcional, als documentals apareix la Tia Tonica "la Sariera", la gatera Antonia Signes Fenoll, que va complir el passat 16 de setembre 99 anys i va ser una de les protagonistes d’aquella emigració.

Titulava EL MUNDO (Comunitat Valenciana): "SOCIEDAD El fenómeno migratorio más importante de la Comunidad Valenciana. "La gran odisea americana". Els subtítols: "A principios de siglo XX unos 15.000 valencianos emigraron a EEUU y Canadá"; "De estos, cerca de 10.000 eran vecinos de la comarca alicantina de la Marina Alta" i "El periodista Juli Esteve ha documentado este movimiento migratorio en un documental".

Si voleu llegir tot l'article de EL MUNDO (C.V.) ací teniu l'enllaç: http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2014/11/17/5469c74a268e3e7a298b4578.html.

* Un dia vos parle del DVD dels documentals, el qual és molt interessant i està molt bé *

A la fotografia de E.A. la Tia Tonica. Diu el peu de foto: "La inmigrante Antonia Signes, con su pasaporte. E.A."

FONT: diari EL MUNDO dia 17-11-2014.

 

FESTA TRADICIONAL DE TOTS SANTS I FIDELS DIFUNTS ( II ): CURIOSITATS DE L’ANTIC CEMENTERI PARROQUIAL (1885-1929)

La primera veïna soterrada fou Na Teresa Signes Signes, amb data 6 de agosto de 1885

Continuant amb els articles relacionats amb les dates que celebrem, coneixerem un poc més el cementeri parroquial, que es va edificar en 1886 i deixà de ser efectiu en 1931, a punt d’inaugurar-se el primer cementeri municipal (1932) dels dos units hui existents. Aquest article el vaig publicar el diumenge d’aquesta setmana en castellà a la fulla parroquial "Aleluya" (26-10-2014).

Ens centrarem -deia a l’article- en el quadern que encara es conserva a l’Arxiu Parroquial, de color roig, que té detallats tots els ninxols, els seus propietaris i les persones que estaven soterrades als mateixos. Si les dades del Libre Índex s’inicien en 1852, aquest quadernet pot anar donant més llum a les defuncions i inclús a naixements dels veïns de Gata que visqueren en tot el segle XIX i principis del XX. També figurava la quantitat de diners que importaven els ninxols i altres detalls curiosos.

Cal fer constar que a l’Arxiu Parroquial figura este llibret com “Administració del cementeri (1885-1929) amb la signatura 5.8. aquesta se subdivideix en: Ninxols (5.8.1), Llista general de inhumacions (1926-1929, 5.8.2) i Relació dels soterrats en cada un dels ninxols (5.8.3).

El rector Don Juan Martínez Blasco, del que ja he parlat moltes vegades, manà construir un cementeri parroquial a les afores del poble. Estigué vigent de 1885 a 1932. La llibreta o quadernet manuscrit té detallats tots els enterraments. En altre quadern es relacionaven els difunts i les causes de la mort d’aquestos. La llibreta o quadern està cosit i té deu pàgines ordenades, a més d’altres afegides. Titulà el rector: “LISTA NUMÉRICA DE LOS NICHOS DEL CEMENTERIO DE LA POBLACIÓN DE GATA AÑO 1885”.

Amb la forma que tenia el ninxol, que encara vegem hui en els més antics del cementeri municipal, el rector dibuixava quinze casilles, numerades des de baix cap a dalt, de cinc en cinc. Este “camposanto” parroquial s’alçava en un dels baixos del montícul del Calvari, conegut com el Tossalet-Calvari, de la partida d’Ecles Bajos del poble de Gata. Hui, separa les vies del tren aquesta zona i va voler fer-se un parc infantil que va resultar tot un desencert, però quan s’edificà no s’havia encara realitzat el muntatge del traçat viari, inauguració del qual -en el tram Altea-Dénia- es va fer a juliol de 1915.

Tornant al cementeri, curiosament, la primera veïna soterrada fou Na Teresa Signes Signes, amb data 6 de agosto de 1885. Si ens fixem, era el dia de la festa major de Gata, el dia del patró el Santíssim Crist del Calvari.

En un principi, el valor del pagament de 100 pessetes era per al primer i cinqué ninxol, 120 pessetes era el preu del segon i quart ninxols i 160 pessetes valia el ninxol del centre, es a dir el tercer.

Continuant amb les anècdotes d’este cementeri parroquial, indicaré que la segona columna (ninxols 6 al 10, inclosos) eren propietat del mateix veí, igual passava amb la quarta columna i cinquena, d’altres tants veïns. La setena columna tota ella completa era d’una família. La novena columna (ninxols 41 al 45) no es van pagar, ja que senyalava el rector: “dado por el piso”.

Al ninxol 27 se soterrà al que fou notari del poble aquella època Antonio Signes y Diego, que naixqué en 1832 i va morir l’1 de febrer de 1898, als 66 anys d’edat. En el ninxol 39 estava soterrat el sacerdot, que fou vicari de Gata, Gerónimo Monfort Pedrós. Tancant aquestes curiositats, en la columna novena deixava anotat el rector Don Juan Martínez Blasco: “Lugar del panteón” i en quant al valor del ninxol posava també: “dado por el piso”. Algunes de les frases que es detallaven en aquest quadern eren: “puso los restos de su esposa…”; “coloco a su cuñado” o “esposa del mismo”.

Fixem-nos finalment en un Inventari general dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la parròquia de Gata de Gorgos, que Don Alejo Sendra Tarrazó realitza en 1945. Al respecte del ja inutilitzat cementeri parroquial escriu i pose textualment en castellà: "Inmuebles y muebles de la parroquia de Gata de Gorgos:

“Un cementerio católico inservible, actualmente clausurado situado en las últimas estribaciones del Sur del collado llamado “Tosalet”, término de Gata de Gorgos de 35 x 32,70 metros, con una parcela fuera de los muros ante la fachada de 35 x 5 metros, lindando al Sur con la línea férrea y al Oeste, Norte y Este con tierras de Francisco Salvá Gil. Este inmueble está exento del Impuesto de Derechos reales y está inscrito en el Registro de la Propiedad de Denia el 18 de enero de 1944. Hállase presentado en dicho Registro con el nº 1.429, Diario 5”.

A la fotografia podeu veure com està en l’actualitat l’antic cementeri parroquial, totalment en desús. Es conserven les parets exteriors del mateix.

FONT: Documentació de l’Arxiu Parroquial. Església Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos.

HISTÒRIA LOCAL: SABIEU QUE GATA FA 33 ANYS (1981) TENIA 18 TALLERS DE CANASTES I SOMBREROS DELS 25 DE LA PROVÍNCIA ?

El llibre “Guía de la artesanía de Alicante” (1983) els detallava.

També hi havia cinc tallers de mobles de fibres i vegetals

L’altre dia vaig estar fullejant el llibre “GUÍA DE LA ARTESANÍA DE ALICANTE”, editat per la Dirección General de la Pequeña y Mediana Industria, del Ministerio de Industria y Energia, Conselleria d’Indústria, Comerç i Turismo, en 1983. Les dades eren de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Alicante de 1981. El total de activitats artesanes de la província d’Alacant eren 77. A Gata destacaven 18 tallers de fer “canastetes” com es deia al poble, dels 25 en total que hi havia a la província. També hi havia cinc tallers de mobles de fibres i vegetals.

Ara ens preguntaríem…com ha quedat tot allò?. Què poquets han sobreviscut?.

A Gata hi havia producció de canastes i capells (“sombreros”), instruments musicals de corda, làmpares, marmolería i mobles de fibres vegetals.

A la pàgina 84 del llibre es relacionaven els 18 tallers de canastes i sombreros. La resta estaven a Pedreguer, 6; a Monóvar, 1 i a Orba 1.

Pel que feia a Gata, el mapa de tallers de canastes i sombreros estava detallat de la següent manera:

- José Buigues Diego, partida Gallart (posava), devia ser Gayá.

- Vicente Caselles Monfort, carrer Sant Josep. Hui continua el fill Antonio "l’Escolà".

- Costa y Soler, S.L., de l’Avenida del Caudillo –hui continua al carrer Montgó.

- Antonio Costa Soler, "Antonio el jesuspobrero" del carrer Penyó.

- Antonio Ferrer Torres, al carrer Xaló. "Cabrera"

- Vicente Fornés Mulet, Avenida del Caudillo

- Hersig, S.L., a la carretera N-332. "Germans Texanos".

- Salvador Martí Monfort, carrer Teulada. "De Villalonga".

- José Mengual Diego, del carrer Reyes Católicos. "Pepito Paula".

- Francisco Mestre Mulet, del carrer Lepanto. "Paco Mestre"

- Salvador Mulet Pedro, S.L., a la carretera Valencia-Almería. Hui adopta el nom de "Cabàs".

- José Pedrós Costa, de l’Avenida del Caudillo.

- Vicente Pedrós Pons, del carrer Primo de Rivera. "Vicente la Parra".

- Soler Mulet, S.L., a la carretera de Xaló. "Jaume Tia Rosario".

- Juan Torres Feliu, al carrer Teulada. "Juanito Economia".

- Vifont, S.A., al carrer Doctor Moratal.

- Francisco Zaragosí Signes, del carrer Estación.

- Julián Monfort Leyda, S.A., carretera Valencia-Almería.

El mapa de fàbriques d’instruments de corda a Gata:

- Distribuidora Comercial, carrer Estación, José Caselles Mulet. Hui continua l’activitat de guitarres.

El mapa de làmpares (3):

- Vicente Ferrer Vives, Avenida del Caudillo. "Porró".

- Grimalt Monfort, S.L., carrer Jalón.

- Miguel Serra Grimalt, Avenida del Caudillo. "Serra".

Pel que fa al mapa de marroquineria (3):

- Arsimul, S.L., carrer Roquetes (José Mulet Pedrós).

- Grimbol (Jaime Grimalt Pons). Carretera Ondara.

- Matías Salvá, S.L. Plaza España (José Salvá Bolufer). "

Finalment, mobles de fibres vegetals (5):

- Pascual Argudo Monfort, Plaza España

- Miguel Caselles Diego, Avenida del Caudillo.

- Bernardo Monfort Mulet, Carretera Ondara. "Del Banc".

- Vicente Monfort Mulet, id. "Del Banc"

- Pons Leyda, S.A., carrer San Miguel. "Fàbrica l’Estanquer".

FONT: Foto capçalera article, portada del llibre. Foto interior: Plaça d’Espanya o de les canastes, Gata. Dades del llibre “Guía de la artesanía de Alicante”. Ministerio de Industria y Energía. Conselleria d’Indústria, Comerç i Turisme. Dirección General de la Pequeña y Mediana Industria, 1983. Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Alicante, 1981.

LA LLEGENDA DE L'ARBRE BLANC, ÚLTIM REPORTATGE DEL BLOG "QUIERO PUEBLO, QUIERO GATA"

El "Miracle de l'arbre blanc", la representació per primera vegada en la història del mateix, amb text ideat per Antonio Monfort i el record d'aquell 7 de juliol de 2012, quan tot el poble de Gata va eixir al carrer a representar-lo és el motiu de l'últim reportatge de Lumi Requejo al blog "Quiero Pueblo, Quiero Gata".

Amb les fotografies de la representació d'aquell dia, Monfort junt al quadre de l'Ajuntament que escenifica el moment i la foto de pujada del Calvari cap a l'ermita, l'article té el títol de: "Un poble de llegenda".

Ací teniu l'enllaç:
http://quieropueblo.es/2014/09/03/un-pueblo-de-leyenda/.

Cal recordar que el blog "Quiero pueblo, quiero Gata" que es troba al facebook, va començar els seus reportatges al mes de juliol de 2014. Les últimes entrades, a les que podeu accedir punjant cada títol a la part esquerre del blog, són: "Un poble amb molt art"; "El cor de un pobler carregat d'història"; "La cara que rep al turista"; "Apte també per a festivalers" i hui "Un poble de llegenda".

Pegeu-li una ullada al blog i als seus articles, coneixereu millor Gata.

A la fotografia, antonio Monfort junt al quadre de la representació del "miracle" de la llegenda de l'Arbre Blanc" 

FONT: fotografia de l'autora del text, reportatge de "Quiero Pueblo".

LA PREMSA DIGITAL PARLA...de la Duquessa d'Almodòvar: reportatge de la Marina Plaza

Arrel de la xerrada de Irene Ballester sobre la Duquessa d’Almodóvar feta aquesta mateixa setmana passada, dins de les activitats culturals de Art al Vent 2014, el diari digital LA MARINA PLAZA publica un extens reportatge, en el qual em nomena a mi per dues vegades (agraïsc a Sergio Plaza, l’autor, la referència a la meua persona i el meu blog).

Es titula el reportatge: "La aristócrata que creía en la educación del pueblo". Als subtítols: "La Marina Alta conmemora los 200 años de la muerte de la duquesa de Almodóvar, una pensadora ilustrada que legó sus bienes para que se crearan escuelas que mitigaran el analfabetismo"; "Noble de carácter en un mundo de hombres, fue baronesa de Llíber y Xaló, donde financió la iglesia, y señora de Gata de Gorgos" i "También donó su dinero a huérfanos siempre que «fueran de honestas costumbres, aficionados al trabajo y útiles al Estado»".

Dins del reportatge diu: "Según señala el cronista oficial de Gata, Miguel Vives, en su blog, en el testamento se indicaba que a las niñas se les enseñaría «las labores propias de su sexo –en especial costura–»; además, la renta que recibiría la formación femenina, 2.800 reales anuales, era inferior a la masculina, de 3.469 reales." . Al final, diu: "Fotografías: Retrato de la duquesa de Almodóvar por Vicente López hacia 1800. Blog cronista oficial de Gata."

Per a que llegiu tot l’article, que està força interessant, ací teniu l’enllaç: http://lamarinaplaza.com/2014/08/31/la-aristocrata-que-creia-en-la-educacion-del-pueblo/.

A la imatge, el retrat de la Duquessa d’Almodóvar fet pel pintor Vicente López cap a 1800.

FONT: Fotografia retrat de la Duquessa, Vicente López, cap a 1800. Informació: diari digital La Marina Plaza.

AQUELLS PROGRAMES AQUELLES FESTES !! -7- (1966)

Reprenc la minisèrie que ens descobrix com eren aquells programes de fa quasi cinquanta anys, de la dècada dels 60 del segle XX, gràcies a la col·lecció de la Biblioteca Pública municipal de Gata.

Hui mirem el programa de 1966. La portada repetia fotografia de la part de darrere de l'ajuntament i església del poble. Començava el programa en una fulla que resava: "Programa Oficial de las Tradicionales Fiestas en honor al Stmo. Cristo del Calvario Patrocinadas por el M.I. Ayuntamiento de Gata de Gorgos". Començaven el 30 de juliol eixe any i acabaven, com sempre, el 6 d'agost.

Dins de les fulles del programa moltes fotografies dels carrers engalanats de l'any anterior 1965, del premi provincial. "En nombre de la Corporación Municipal que me honro en presidir, del Consejo Local del Movimiento y en el mío propio..." deia l'alcalde Don Julián Monfort Calatayud. Al seu escrit feia un repàs de les obres acomeses, de les millores i acabava dient: "un recuerdo especial para aquellos gatenses que por diversos motivos permanecerán ausentes de su patria chica en días tan señalados..."

Del 18 al 26 de juliol i a l'església es feia el "solemnísimo novenario".

Pel que fa als actes del programa, el primer dia era el de la Caja de Ahorros del Sureste de España. Actuava l'Orfeó d'Alacant. Diumenge 31 era el torn per a la banda còmic-musical "Los Claveles" d'Alacant. Els bous estaven presents dilluns 1 d'agost, de 11 a 13 hores i de 18,15 a 21 hores. Els 5 Xics era el conjunt de la nit a la Plaza 18 de Julio. Tot eren bous i ball, els dies 1 al 4. El dia 5 canviava un poc. A les 11 del matí es feien carrers, Gegants i cabuts, cucanyes i una demostració pirotècnica infantil. Hi havia partida de pilota al trinquet i a les 18.30 carrosses: l'itinerari, pels carrers de Gata i a parar a la plaça 18 de juliol, on es feia la Batalla de flors. Per la nit, concert a la Plaça de l'Església, la tradicional revetla, i cordà al carrer Signes.

Un eminent canònig de la Catedral de València ocupava "la sagrada Cátedra" el dia de la festa major. Tornaven a fer concert a les 18.30 hores. La pirotecnia Borredá de Rafelcofer disparava el castell.

Finalment, dir que el programa de festes, on hi havia fotografies en blanc i negre i en color blau, s'havia fet a la imprempta local de Bernardo Mulet, que estava al carrer Primo de Rivera (hui Constitución), 20.

FONT: foto portada, programa de festes 1966. Col·lecció de la BPM de Gata.

AQUELLS PROGRAMES...AQUELLES FESTES!! -6- (la publicitat de l’any 1965, segona i última part)

Si recordeu, exposava ahir la primera part de les publicitats que portaven els programes de festes dels anys 60, i més concretament el de 1965. Tot això gràcies a la col·lecció que s’exposa a la Biblioteca Pública Municipal de Gata. Publicitat a l’ús i al temps dels anys 60. Estem, com no, a la minisèrie de “Aquells programes…aquelles festes!!.

El primer reclam després del programa d’actes de les festes de 1965 era el d’una altra fàbrica de mobles de vímet (mimbre), jonc (junco) i mèdula, estava a la carretera -on hui són pissos- i era la de JOSÉ MONFORT MONFORT. Quatre menudes publicitats eren la de CASA PEPITO (JOSÉ VIVES DIEGO); la de ANTONIO LEYDA COSTA -hui floristeria Leyda-, que deia tenia "disponibles 300 servicios completos, alquiler de bodas y comuniones", la de la pasteleria hui desapareguda del carrer José Antonio (hui carrer La Bassa) de ISABELITA VIVES PEDRÓS i el de la VIUDA DE BAUTISTA MULET, hui Ca la Datilera, de la Plaça Església.

De nou, altra delegació de Bernardo Espasa Mulet, la del seu agent de vendes. Després passaven a quatre comerços i indústries més: la de ANTONIO PEDRÓS FORNÉS, que treballava en "maquinaria y cerrajería" (Ca Antonio el Manyà) a la carretera d’Ondara; la indústria de J. JUSTO SIGNES FELIU, que era fàbrica "de sombreros de paja y palma" així com "capazos de palma"; la de CASA MASIANET (MATÍAS MONFORT PEDRO), i la de la tenda de teixits i confeccions de JULIÁN MONFORT FELIU de la Plaza 18 de julio. SALVADOR PONS GIL era el mecànic de Indústrias M.A.G., S.A. per a la zona.

Quatre propagandes més eixien al programa: SALVADOR TOMÁS GIL, Autoservicio, que el tenia al carrer José Antonio; el BAZAR MULET (Ca Teresa els Plats) que estava al carrer Calvo Sotelo i posava "Loza, Cristal, Batería de cocina, Plásticos, Bolsos y Carteras, señora"; la Funeraria, que estava a nom de VICENTE GINESTAR ESPASA i deia: "Tramitación de documentos para traslados" i la FERRETERÍA COLOMA, que estava al Carrer Nou.

Les quatre publicitats següents menudes eren: "NOSTRE BAR" (Pepe Borla); JAIME SOLER SIGNES (Hui Ca Jaime Mónica), que tractaven amb articles de palma i exportació de "cestería"; JAIME MONFORT PONS, que era el telèfon 2 i deia Fàbrica de farina, i MATÍAS Y JOSÉ SALVÁ S.R.C. No deixava d’anunciar-se el pirotècnic de moda a Gata, BORREDÁ de Rafelcofer.

De nou, quatre publicitats més: VICENTE MULET MULET "El pintor" (Vicente Xona); la CAFETERÍA CASABLANCA, el que deien Bar Feliu i tenia el telèfon 32; MIGUEL SIREROL SIGNES, que era fàbrica de "mosaicos" a la carretera, i el fotògraf SEBASTIÁN MESTRE PEDRÓS que feia inclús "servicio a domicilio" i tenia el seu estudi al carrer Teulada (Ca Alcoiana).

El telèfon 16 corresponia a FERNANDO SOLER (CASA FERNANDO). Val la pena parar a vore que deia el reclam publicitari: "Venta de motocicletas de las famosas marcas Ducatti, G.A.C., Torrot, Rieju y otras marcas. Reparación y venta de Televisores, Frigoríficos, Lavadoras y toda clase de aparatos electrodomésticos. Se dispone de instrumento para la comprobación y reajuste de aparatos de radio y televisión". Tenia la tenda-taller a la carretera. 

GREGORIO OLIVER treballava amb fàbrica de “mosaicos” i materials de construcció. A la Plaza 18 de Julio hi havia HELADOS LA JIJONENCA i JOSÉ MULET MULET “EL TRAMUSER” oferia “como siempre, el más rico Helado de LIMÓN”. Al carrer Calvo Sotelo ANTONIO PONS GIL tenia servici i venda de les marques Lambretta, Montesa i Derbi. VICENTE PONS DIEGO tenia la seua fàbrica d’artesania en articles de palla a la carretera de Xàbia. Era el telèfon 80. Els “aperitivos selectos” i el “buen café express” l’oferia a la Plaza 18 de Julio el BAR NOU.

La següent tanda de publicitats mostrava la tenda de VICENTE MUT ARTÉS, que era d’instal·lacions elèctriques al carrer Doctor Gómez Ferrer; la fàbrica de “sombreros” de JOSÉ MENGUAL MULET estava i està a l’Avinguda de la Pau. S’anucniava també l’ESTACIÓ DE SERVICI “GATA” que era la gasolineria i posava: “Carretera Almeria-Valencia, Km. 166, Hm. 6”. A l’Avinguda de la Pau trobavem, la hui ja desapareguda fabriqueta d’articles de palma i palla de ANTONIO PEDRÓS PEDRÓS.

A continuació venien dos antics comerços, que encara hui estan igual: VICENTE FONT (Ca Corder) oferia “apetitivos y tapas variadas” a la Plaça de l’Església, i la FARMACIA ELÍAS IVARS FERRER portava el típic símbol de la copa i la serpent.

Cinc publicitats restaven del llibret, quatre a una pàgina i una sencera a l’altra. A l’Avenida del Caudillo teníem el SUCESOR DE COSTA Y SOLER amb articles de palma. S’anunciava també sense més referències LA GOLETA. A la carretera CASA OLGA que oferia a la seua clientela “Paquetería y ultramarinos”. A la carretera també estava VICENTE PEDRÓS PEDRÓS (Parra) amb articles de palma.

Acabava el llistat de publicitats la “Fábrica de Sombreros y demás artículos de palma y paja” i “Cestería de mimbre” de FRANCISCO ZARAGOSÍ. Els telèfonos 34 i 51, per a posar telegrames: FRANZARA.

Amb aquest resum de publicitats dividit en dues parts, he pretés tornar la vista enrere per uns moments i gaudir d’aquelles tendes, d’aquell món comercial de 1965, fa 39 anys.

FONT: col·lecció de programes, programa de 1965.

AQUELLS PROGRAMES AQUELLES FESTES !! -5- (la publicitat de l’any 1965, primera part)

Ara que estem escorcollant els programes de festes dels anys 60, gràcies a la col·lecció que s’exposa a la Biblioteca Pública Municipal de Gata, em crida molt l’atenció la diferència d’aquelles propagandes, publicitat a l’ús i al temps dels anys 60. Les que comente hui, a aquesta miniserie de “Aquells programes…aquelles festes!! corresponen a 1965, any del que ja vaig tractar els actes de les festes.

El primer reclam ja està quasi a anys llum d’ara. Pertanyia a la CAJA DE AHORROS DEL SURESTE DE ESPAÑA. Relacionava regals, obsequis amb motiu del Dia Universal del Ahorro i sobre l’estalvi posava: “FAMILIA QUE AHORRA, FAMILIA FELIZ”, Què trobeu!!. Ara ni es pot estalviar, com han canviat el ps del temps en quasi mig segle, concretament en 49 anys.

Mirant les propagandes, llegim que FRANCISCO SIGNES DIEGO –més tard Telefunken- oferia als seus clients al carrer José Antonio “máquinas de coser…frigoríficos” i demés; que el BAR LA PAZ feia “exquisito café express” i que SALVADOR PONS MONTANER al carrer La Luna i Biserot posava a la disposició dels clients “un extenso surtido de aparatos electrodomésticos”.

El desaparegut AUTOSERVICIO SOLER de la carretera amb entrà també per la plaça oferia “conservas en general nacionales y extranjeras” i al carrer Sol las HERMANAS PEDRÓS tenien perruqueria de senyores.

BERNARDO ESPASA SOLER era distribuidor d’empreses del vimet (mimbre) i els seus derivats, com també d’una papelera “San Jorge” i si recordeu a “Antonio el Melillano” al carrer General Primo de Rivera ANTONIO SIGNES FORNÉS oferia la “tramitación de toda clases de documentos”. El bar HOGAR DEL CAMARADA donava “servicio esmerado” i al carrer Sant Miquel FRANCISCO MONFORT MULET tenia magatzem de “coloniales”. Al carrer Calvo Sotelo es publicitava “Casa Visantet” TEJIDOS VICENTE SIGNES que tenia, entre altres, “Altas fantasías”. Ara la tenda continua amb la seua filla Ana.

Hi havia una perruqueria de dones a la carretera i era  de ROSA Y MARI. La JOYERÍA Y RELOJERÍA RUBI tenia “venta al contado y a plazos”. Al carrer José Antonio estava CALZADOS BOLUFER, hui dsapareguda, i la relojeria plateria SARITA estava al carrer Estació.

A la carretera encara funcionava la fàbrica d’articles de palma i palla VIUDA DE VICENTE SALVÁ i al carrer Xaló, on hui té la perruqueria Julián, sa mare ROSITA SIGNES tenia la de “señoras”. La fàbrica de mobles JUAN CASELLES PEDRÓS estava al carrer Calvo Sotelo i tenia el telèfon 49 i a la Plaça Espanya funcionava el hui desaparegut AUTOSERVICIO SPAR de Jaime Signes Fornés. Al mateix lloc que hui estava al carrer José Antonio (hui La Bassa) la perruqueria de senyores AMPARO.

JUAN BAUTISTA PONS LEYDA tenia la reconeguda “fàbrica de muebles y artículos de junco, médula y mimbre”. El telèfon de les oficines era el 24. Molt proa d’aquesta JULIÁN MONFORT LEYDA tenia “fábrica de artículos de palma, paja, mimbre y plástico” a més de “frutos secos”. Finalment, al carrer Doctor Gómez Ferrer –enfront de Correus i Telègrafs- estava “ESTABLECIMIENTOS JUPE, Juan Monfort Signes”. Tenia “perfumeria, calzados y confecciones”.

(Dijous continuaré amb la segona part i més propagandes de 1965).

A la imatge, una composició de fulles d’aquell programa de 1965.

FONT: col·lecció de programes, publicitat del programa de 1965 (BPM de Gata). 

AQUELLS PROGRAMES...AQUELLES FESTES!! -4- (1965)

La fotografia de la portada era la mateixa que en 1964

El dia dedicat a la Caja de Ahorros del Sureste de España van fer patinatge artístic a la Plaça Nova

El quart capítol de “Aquells programes…aquelles festes!!” està hui dedicat a 1965. En alguna cosa van diferint els actes programa a programa i per això vaig buscant les diferències, any rere any. El programa es va imprimir a casa, a l’imprempta de Bernardo Mulet.

Les festes portaven ja l’apelatiu de “Tradicionales”. L’entrada a la part “literària” i la contraprtada no tenen perdua i per això transcric el que posava: Entrada: “GATA DE GORGOS El pueblo emprendedor y entusiasta que vive, crece y progresa al ritmo del esfuerzo de sus hijos, le espera para compartir la hora alegre de sus fiestas, de su paz y merecido descanso BIENVENIDOS”. Contraportada: “La artesanía en artículos manufacturados de mimbre, paja y palma y la exportación de las famosas pasas de la Marina tienen un nombre de resonancia internacional GATA DE GORGOS”.

El “Programa oficial de festejos” anava del 30 de juliol, divendres, fins el 6 d’agost, divendres. El segon dia era el DIA DE LA CAJA DE AHORROS DEL SURESTE DE ESPAÑA. Curiosament, a la Plaza 18 de Julio –hui Plaça Nova- la secció de patinatge artístic del C.A. Montemar i el Grupo de Iniciación de la citada caixa va presentar l’obra dirigida per Juan Renal “Fiesta en el País de las Maravillas”. Patinaven, ballaven, tot un espectacle…Ara no podrien actuar, el pis aquell que era com el de l’Esplanada d’Alacant si que es prestava a fer-ho. També va col·laborar la Federació Alicantina de Patinatge.

Diumenge dia 1 d’agost es celebrava un disputat campionat a tres bandes de “balón volea”. Actuava el Campió Provincial i 4º classificat d’Espanya, el C.R.E.F, també l’equip de Gata i el Club Medina. Dijous 5 es feia, a les 18,30 hores, la grandiosa cabalgata pels carrers del centre i acabava amb la batalla de flors a la Plaza 18 de Julio. Quina diferència!!.

Durant el recorregut es lliuraven els premis al concurs de carrers embellits del poble. El concert de la revetla es tornava a repetir el dia la festa major, abans de la processó, a la Plaça de l’Església.

Tornava a aparèixer aquella frase: “el Santísimo Cristo será devuelto triunfalmente a su Capilla del Calvario”, com si els veïns li’l emprarem o demanarem a l’ermita…

A la imatge, la portada del programa de festes de 1965 (BPM de Gata).

FONT: col·lecció de programes, BPM de Gata.

AQUELLS PROGRAMES...AQUELLES FESTES!! -3- (1964)

S'acomplien 25 anys de pau. S'inaugurava el nou enllumenat públic fluorescent

Ja hem conegut els programes de 1939, 1960 i hui, tercer dels capítols de la minisèrie "Aquells programes...aquelles festes!! veurem el programa d'actes de les festes de 1964. Les festes es van desenvolupar del 29 de juliol al 6 d'agost.

Del 20 al 28 de juliol, a l'església parroquial, es feia el novenari. El primer dia també quedarà marcat per a la història. El 29 de juliol de 1964, a les 20.45 hores, amb l'assistència de les autoritats i les jerarquies tant locals com provincials, va tindre lloc la INAUGURACIÓ DEL NOU ENLLUMENAT PÚBLIC FLUORESCENT, del que just enguany es complixen 50 anys i cal dir que no s'ha fet absolutament cap menció ni al programa, ni als actes. Tal vegada més endavant...

Sabeu quins horaris tenien els "elementos tradicionales", és a dir les vaques i bous. Pel matí de 11 a 13, per la vesprada de 18,15 a 21 hores.

El dia 2 va actuar la banda còmic-musical "La Matraca" pel matí, per la vesprada i per la nit. Quina matraca!!

El dimecres dia 5, vespra del Crist, feien carreres pedestres. Per la vesprada, es va celebrar el II Campionat Local de Tir al Plat, això dona a entendre que el primer seria l'any 1963. Eixe dia era molt apretat en actes i la banda actuava per partida doble, primer a l'ofrena de flors, que just era a la mateixa hora que ara, a les 20 hores. Un espectacle pirotècnic-musical interpretant-se "El sitio de Zaragoza" precedia al concert de revetla. La "potente" cordà al carrer Calvo Sotelo tancava la jornada.

El dia de la festa major era dijous eixe any. La missa solemne la cantava el Cor Parroquial. En la "solemnísima" processó sempre es deia: "en la que el Santísimo Cristo retornará a su Capilla del Calvario". El castell, com la cordà, a càrrec del pirotècnic de Rafelcofer Borredá.

A la imatge, la portada del programa de festes de 1963, amb un vista de l'ermita.

FONT: col·lecció de programes de festes de la BPM de Gata.

 

¡¡AQUELLS PROGRAMES...AQUELLES FESTES!! (1960)

Per a la història, la data del 31 de juliol de 1960, ja que es va celebrar el "I Trofeu Festes Santíssim Crist" de ciclisme

Segon dels articles dedicats a escorcollar el que donaven de si aquells programes de quan erem menuts. Gràcies a la col·laboració de la Biblioteca Pública de Gata i a l’exposició dels programes de festes, hui seguim amb un altre programa de festes. Si veíem ahir l’any 1939, pel significat especial que va tindre, hui ens anem vint-i-un any més endavant en el temps i arribem a 1960.

¡¡Aquells programes...aquelles festes!! de 1960. Les festes d’aquell any van ser del 28 de juliol, tres dies menys que ara, fins el ja tradicional 6 d’agost. Les misses del novenari començaven el 28 i acabaven el dia 4, tots els dies a les 8 del matí.

El primer dia, 28 de juliol, vegem un curiós acte, dins del festival del primer dia es va fer el simpàtic concurs que es titulava "la sort no es pa qui se la busca". Eixe dia també començaven amb entrà "los elementos tradicionales", ja sabeu les vaques i bous.

Vegem el dia 31, dos cites esportives i d’oci importants. Per a la història, la data del 31 de juliol de 1960, ja que es fa fer el "I Trofeu Festes Santíssim Crist" de ciclisme. Hi havia categories, de primera aficionats i de primera i segona independents. A les sis de la vesprada es feia la gran gynkhama motociclista i posava "con o sin señorita en el soporte". S’enrecordeu d’aquelles fotos del record amb les vespes i les xiques amb el concurs.

El dia 1 d’agost es va fer el concurs del globus. El conjunt Gil estava de moda, actuava quasi tots els dies. Interessant l’acte del dia 3 pel matí. Es feia una visita de la "Festera machor" i la seua cort d’honor a totes les zones -es suposa serien del poble- i diu "en acto de gratitud al pueblo, obsequiando a la persona de más edad de cada una de las zonas". A la desfilada de carrosses i grups a peu s’afegia el vehicle de moda, les motocicletes, hi havia premi per a la millor engalanada.

El dia 4 d’agost era el dia dedicat al Raval. La gynkama es feia al carrer Moreres, el festival a la placeta i una cordà al carrer Moreres. El dia 5, el concert de la banda de música es feia "al atardecer" a la plaça de l’església.

El dia de la festa major, va cantar l’escolania de la Verge del Remei de la catedral de San Nicolás de Bair a Alacant. Cal recordar que el finat rector fill de Gata, En Sebastián Soler Andrada era el director de la coral.

A les sis de la vesprada del dia del Crist era protagonista la cultura. Es clausurava l’exposició escolar i es repartien els certificats d’estudis primaris. Cal recordar que sols feia dos anys que s’havia inaugurat el nou grup escolar (1958).

Encara hi havia més curiositats al programa. Estaven anunciats els dies 7 i 8 com a festa dels fadrins i festa dels casats, encara que posava a la dels fadrins "programna aparte". Signaven el programa el dia 23 de juliol, l’alcalde Matías Salvá Monfort, donant el vist-i-plau, i el president de la comissió de festes, que era José Monserrat Ferrer, el mestre.

Les notes finals senyalaven el 3 d’agost per a la inauguració de l’exposició escolar i que si havia vehicles i motocicletes que vulgueren acompanyar la volta ciclista del dia 31 de juliol que es presentaren al lloc d’eixida, a l’Avinguda del Caudillo.

A la imatge, la portada del programa d’aquell any, 1960.

FONT: col·lecció de programes, BPM de Gata.

¡¡AQUELLS PROGRAMES...AQUELLES FESTES!! (1939, ANY DE LA VICTÒRIA)

Era l’Any de la Victòria i eren les "Fiestas de Agosto"

Retornava el Crist restaurat després de la guerra el dia 3 d’agost; al dia següent s’inaugurava la Creu dels Caiguts de la façana l’església, i el dia de la festa major, es posava la placa de Avenida del Caudillo

Predominava "el yugo y las flechas" i l’escut amb l’àguila i les llegendes: "Una, grande, libre"; Franco, Franco, Franco" i "Saludo a Franco, ¡Arriba España!"

Hui, entre al segon dels articles al voltant de les festes patronals i encete una minisèrie on podrem conèixer actes dels programes de festes patronals de fa molt de temps. L’he titulada: "¡¡Aquells programes...aquelles festes!!. Em base amb l’exposició de programes de festes que mostra aquest mes la Biblioteca Pública Municipal de Gata, que té els programes de 1939, 1955, i ja després ininterrompudament de 1960 a 2013, podent-se posar ja l’actual, el de 2014. Aprofite per agrair a la bibliotecària Vicen Mulet per facilitar-me la documentació.

Aniré desgranant curiositats de dins dels programes, el que he vist a eixos programes, que més m’ha cridat l’atenció.

El primer dels programes que es veuen a l’exposició és el de 1939. L’estudie hui precisament, quan fa 78 anys va començar la guerra, però aquest any és el que va acabar. Destaca i en gran el famós "yugo y las flechas", també l’escut de l’àguila" amb la llegenda "Una, grande, libre" i repetit tres vegades el nom del cabdill Franco. La portada era l’escut, la contraportada el "yugo y las flechas". ressaltava també que era el "Año de la Victoria" és a dir el que es va posar fi a la guerra civil espanyola.

Fixant-nos ja amb els actes pròpiament dits, hi havia una comissió organitzadora, que volian que els veïns engalaren carrers i façanes i perseguien el "alto espíritu de Gata para con su Stmo. Cristo y hacia la España nacional en el glorioso Año de la Victoria". Com vegeu mesclaven clarament els ideals polítics i la festa.

En quan a dies, anaven del 29 de juliol al 6 d’agost, eixe any de 1939. El primer dia, el ball era a la Placeta de Sant Antoni, els altres a "la Plaza del Mercado" (encara no hi havia canviat de nom). Els premis apareixien: millor mantó, millor tocat de monyo, millor carrer adornat.

Cal ressenyar que el dia 3 d’agost, dijous, va ser històric. A les 17,50 a les afores del poble -seria a la carretera d’Ondara, a l’antic Molí, hui "Tucán" es va fer la solemne bendició i entrada triomfal, amb recorregut per tots els carrers, de la imatge restaurada del Santíssim Crist del Calvari.

Una vegada el Crist a l’església, es feia el solemne tríduum en honor al patró. El va presidir el Dr. D. José María Belarte, llicenciat en Dret i professor de la Universitat Pontifícia de València.

Tornava a aflorar el sentiment patriòtic i polític, per anunciar els actes del divendres 4 d’agost. La missa seria "en sufragio de las Almas de los Caidos por Dios y por España, hijos de Gata". Tornem a descobrir un fet històric, quan diu que després d’eixa missa es descobria a la façana de l’església, la "Cruz de los Caídos, que perpetúe su nombre y su sacrificio".

Dos curiosos actes, un de jocs tradicionals, l’altre social del moment. El dissabte dia 5, vespra de la festa major, es van fer carreres de bicicletes, també carreres de sacs i de ciris, però a les 12.30 es faria una "comida extraordinaria para los niños en el Comedor de Auxilio Social".

Això si, eixe dia, dissabte, es va fer una "magna y artística cabalgata" de carrosses i grups; també es va fer el gran concert a la Plaça de l’església i la cordà a la "calle del Calvario", que sabeu era el nom de l’actual carrer Signes.

Tornem a vore el significat polític d’aquest any a les festes. El dia de la festa major, amb l’actuació de la gran orquestra de veus de l’església metropolitana de València, va ocupar "la sagrada cátedra" el capella castrense M.I. Sr. D. Marino Bertolín Peña, que era també capità de l’armada.

I un altre acte fester històric...a les 11,15, perquè la missa solemne havia sigut a les 9.30, es traslladaven tots a l’inici de la carretera per a descobrir les autoritats i jerarquies la làpida que donava nom a l’avinguda "Avenida del Caudillo".

Un altre concert es feia abans de pujar al Crist, a les 18,15 hores i al mateix lloc, la Plaça de l’Església. Cas curiós, en 1939 ja, es feia ball després de la pujada del Crist.

A la imatge, la portada i contraportada del programa de festes patronals de Gata de 1939.

FONT: programes de festes, exposició i custòdia, Biblioteca de Gata, programa de 1939.     

HUI ÉS 18 DE JULIOL. FA 78 ANYS ESTALLÀ LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

La Plaça del Mercat es va dir després Plaza 18 de Julio, de 1954 a 1989

Hui és 18 de juliol. Fa 78 anys que va estallar la guerra fraticida, guerra a Espanya. A Gata també vam conèixer els efectes i els diaris que es rebien feien notar com estava el poble, les dues parts contrincants. La història local ens deixa una plaça que va rebre el nom de Plaza 18 de Julio i que abans es deia Plaça del mercat i actualment Plaça Nova. El record el tenim ahí i esperem no mai més torne a ocórrer.

Un testimoni directe d’aquells fets al poble de Gata, va ser Emilio Signes Monfort, que nascut al poble en 1903 va emigrar a EE.UU. en 1920. Fa uns anys vaig publicar la història d’ell i la seua dona Carmen Lagos. Hui, el seu fill Emilio Signes Lagos que viu allà conta tota la història d’eixos dies, com la va viure son pare i la podeu trobar a Internet a la següent adreça: http://emilito.org/family/emilito/signes/1936/1936viaje.html.

Diu en un dels moments: "Por sus experiencias en el verano de 1936, la Guerra Civil siempre fue grabada en las memorias de Carmen y Emilio"

Recupere tan sols quatre d’aquells dies d’Emilio i Carmen a Gata i Xàbia, en els que està el 18 de juliol de 1936: 

“Aquí hay costumbres muy curiosas:-  Cuando se pasa a alguien por la carretera, se dice ‘Adiós.’  Hay algunos que en lugar de ‘Adiós’, dicen ‘Salud’ y Papá dice que esos son los comunistas.” -- Gata de Gorgos, 17 de julio 1936 

¡Hoy tuvimos más alegría!  -- Gata de Gorgos, 18 de julio 1936

No padezcais por nosotros, pues aquí todo está tan tranquilo como una balsa de aceite.  -- Gata de Gorgos, 21 de julio 1936.

Hablando del Espiritu Santo, -- ¡falta le hace a España de su bendición!  Ayer en Gata querían quemar la iglesia, pero por fin decidieron dejar la iglesia para poderla usar ellos, pero quemar a todos santos.  Creo que muy tempranito sacaron a todas las imágenes y las prendieron fuego – y – CON CONSENTIMIENTO DE LAS AUTORIDADES.  No sé como pueden tener el corazón tan duro. . . Más de la mitad de Gata se pasó el día llorando. -- Javea, 25 de julio 1936.

Finalment, també podeu recordar aquell article que vaig publicar al blog, fa just hui tres anys, sobre el dia de hui i la plaça. Ací teniu l’enllaç: http://cronistadegata.blogia.com/2011/071804-hui-es-18-de-juliol.-la-placa-nova-va-rebre-eixe-nom-des-de-1954-a-1989.php.

FONT: pàgina d’Emilio Signes Lagos a Internet. Cronista de Gata.

MONGES DOMINIQUES DEL CORPUS CHRISTI A CARCAIXENT: QUATRE RELIGIOSES GATERES NASCUDES AL SEGLE XIX

Sor Magdalena, Sor María Antonia de san Pedro, Sor Agnès i Sor María Teresa de Jesús

Per mig de la pàgina web de Antonio Sabater Mira de Carcaixent (València), antoniosabatermira.globered.com, recuperem un trosset més de la història religiosa de Gata. Al seu article publicat el 19 d'abril de 2012, amb el títol de "Les monges Dominiques de Corpus Christi de Carcaixent (segles XVII-XXI) trobem a quatre gateres, que van fer vida religiosa al convent de Carcaixent, poble valencià de la Ribera.

Les quatre religioses dominiques de Corpus Christi van nèixer a Gata dins del segle XIX. Eren les següents: SOR MAGDALENA SOLER I PEDRÓS, nascuda al voltant de l'any 1866. Apareix documentada al Llibre de Matrícula del convent, de l'any 1926 (AHPAC: Llibre de Matrícula Parroquial de 1926, sig. 14.21.0., fol. 5.); SOR MARÍA ANTONIA SAN PEDRO I SALVAT, que potser no eren eixos els seus cognoms, sobre tot San Pedro. Salvat potser vinguera de Salvá. També naixqué al voltant de 1866 i també apareix documentada al Llibre de Matrícula de l'any 1926. (AHPAC: Llibre de Matrícula Parroquial de 1926, sig. 14.21.0., fol. 5.).

SOR AGNÈS MONFORT I DIEGO, nascuda al voltant de 1871. Era filla de Joan Baptista Monfort i Agnès Diego. Va morir l'any 1949, als setanta-huit anys d'edat i cinquanta-huit de vida religiosa, ja que prengué els hàbits als trenta anys. Es publica a la pàgina el document de la partida de defunció de Sor Agnès, que és literalment com seguix: “El infrafirmado Cura Ecónomo de la Iglesia Parroquial de la villa de Carcagente, diócesis y provincia de Valencia, el día veintiocho de abril de mil novecientos cuarenta y nueve, mandé dar sepultura eclesiástica en el cementerio del Convento de ésta, transcurrido que fuese el debido tiempo, al cadáver de sor María Inés Monfort Diego, de setenta y ocho años, religiosa Dominica, natural de Gata de Gorgos, diócesis de Valencia y provincia de Alicante, y vecina de ésta, hija legítima de Juan Bautista y de Inés, que según certificación facultativa, falleció el día anterior a las diecinueve horas a consecuencias de miocarditis, en el Convento de Dominicas, Padre Monzó, recibiendo los sacramentos que le administró un padre dominico. De que como Cura certifico.- Francisco Martínez". (AHPAC: Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1945-1952, sig. 7.19.0., fol. 214 v., part. 110.)

Finalment, SOR MARÍA TERESA DE JESÚS. Al món, abans de ser religiosa, es va dir Teresa Andrada i Mengual. Va nèixer a Gata al voltant de l’any 1884. Era filla de Lluís Andrada i Teresa Mengual. Va morir el 5 de novembre de 1926, als quaranta-dos anys. També està publicada a la pàgina la seua partida de defunció, que diu literalment així: "El infrafirmado don Salvador Faus Moratal, presbítero, como cura propio de la Iglesia Parroquial de la Asunción de Carcagente, diócesis y provincia de Valencia, el día cinco de noviembre de mil novecientos ventiséis, mandó dar sepultura eclesiástica en el cementerio del Convento Dominicas de ésta, transcurrido que fuese el debido tiempo, al cadáver de sor María Teresa de Jesús Andrada Mengual, de cuarenta y dos años, soltera, religiosa dominica, natural de Gata, diócesis de Valencia y provincia de Alicante y vecina de ésta, hija legítima de Luis y Teresa que, según certificación facultativa, falleció el día de la fecha a las cinco horas de la mañana a consecuencia de asistolia en el Convento de Dominicas de esta Ciudad, habiendo recibido el santo sacramento de la Extremaunción que le administró D. Rafael Donat, capellán de dicho Convento. De que certifico.- Salvador Faus Moratal, cura” AHPAC: Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1925-1928, sig. 7.16.0., fol. 161 v., part. 190.).

A la imatge, el convent de les dominiques de Corpus Christi de Carcaixent (València).

FONT: documentació, textos i pàgina "tot carcaixent" de Antonio Sabater Mira (antoniosabatermira.globered.com).

GATERS I GATERES AMB CARRERS DEDICATS ( II )

EL PARE MULET portà el Crist a Gata al segle XVIII

La segona part d’aquesta minisèrie de gaters i gateres amb carrers dedicats, està dedicada a un altre religiós important per al poble de Gata, que vixqué entre els segles XVII i XVIII. Fou el PARE ANTONI VICENT MULET MONFORT. Ell portà la imatge del Santíssim Crist del Calvari a Gata, la que tant veneren els gaters i de la que estem pròxims -un any més- a les seues festes patronals.

Pel que fa al carrer, la corporació de Gata li dedicà el carrer l’any 1916, com ja vam veure junt amb el Bisbe Cervera. Deia que es posava a una part del carrer Andrades. Per eixe temps, el carrer que hui és Doctor Gómez Ferrer feia un corneló just a aquest lloc. A l’obrir-se els carrers, ja tindre la seua pròpia història.

Com tots sabeu, el carrer Pare Mulet té una perruqueria i una farmàcia. Es curt, però important perquè per allí passen les processons al seu itinerari general. A un extrem té el nomenat carrer Doctor Gómez Ferrer. A l’altre, el carrer la Bassa.

Però, qui era aquest frare franciscà tan important per a Gata?

Naixqué  el Pare Vicent el 2 de desembre de 1691, fa 323 anys. Fou Beneficiat de la catedral de València. Després passà a Dénia. Va morir a aquesta ciutat el 22 de novembre de 1770, als 79 anys. Fill ilustre de Gata, perquè donà al poble la imatge del Crist del Calvari, segons reflexava el Llibre de Visites Pastorals. Impulsà la construcció de l´ermita per a “cobijar” la imatge del patró (la capella es construí des de la Quaresma de 1762 a 1770, durant vui anys). Ell mateix pujà la imatge i la col·locà al camarí de l´ermita en 1764. El Pare Mulet tenia aleshores 73 anys. L´ermita del Crist fou beneïda el 12 de febrer de 1770, acabades les obres i sent el mateix any que va morir. Els veïns de Gata li dedicaren un carrer a la seua memòria.

A la imatge, el Crist del Calvari i la "hornacina" provisional de després de la guerra. Les andes eren menudes i la capelleta es va fer de paperets.

FONT: Dades històriques: Relació de religiosos i preveres de la parròquia Sant Miquel Arcàngel de Gata. Arxiu parroquial.

GATERS I GATERES AMB CARRERS DEDICATS ( I )

Gata sols té dos, el Bisbe Cervera i el Pare Mulet  

El Bisbe Cervera, el Pare Antonio Caselles, el Pare Mulet, la mestra María Teresa Arabí i el mestre Borrell, en tenen repartits per altres indrets 

Comence hui pel gater més afamat dels cinc, EL BISBE SERVERA.

El Bisbe gater, que va ser prelat a Canàries i Cádiz, té un carrer amb el seu nom a Pedralba (València), el qual conecta el carrer Major amb el carrer Colón d’aquell poble valencià. Un altre al poble de Alaquàs (València). Per suposat, té un carrer dedicat a la capital, on va ser bisbe, Las Palmas de Gran Canaria. També té un carrer dedicat a ell a Santa Lucía de Tirajana un poble canari de Las Palmas. És llarg i travessa quasi tot el poble. Va del Camino de la Madera al carrer San Marcial.

Junt amb el Pare Mulet són els dos que tenen dedicats carrers al seu poble de naixença, Gata. El carrer Bisbe Cervera se li deia popularment el carrer de la Manegueta, inclús té el nom de carrer de Doloretes pel comerç de llepolies que hi ha tocant la plaça, hui en la tercera generació. És un carrer estret però molt transitat, ja que accedix des del carrer Teulada a la Plaça d’Espanya.

Però ens preguntarem, des de quant porta el nom el carrer de Obispo Cervera. Juan Bautista Servera i Signes fou un dels fills i·lustres de Gata, el més afamat, junt al Pare Antonio Vicente Mulet, tots dos van tindre el nom del carrer al mateix temps. Gata li dedicà un carrer al Bisbe Cervera sent alcalde Don Matías Monfort Mulet. El consistori municipal acordà el dia 13 de febrer de 1916 que "las calles de la Manga y además la parte de la calle Andrades, fueran sustituídas por los nombres de OBISPO CERVERA y PARE MULET".

A més, el carrer Bisbe Cervera de Gata és l’únic del poble que des de 2007, III centenari del seu naixement del seu naixement, té posada una placa commemorativa en un dels seus extrems. En juliol de 2007, farà en breus dies set anys, els dies 12 i 14, els veïns de Gata de Gorgos i Orba, col·locaren sendes plaques, en record al Bisbe. La ja comentada de Gata, es va col·locar just el dia 12, data exacta en que es commemoraven els 300 anys del naixement del prelat gater. El dia 14 es feia a Orba, a la casa familiar on passà la seua infància Servera.

Al respecte de plaques, altres carrers podrien tindre-les per altres motius però, de moment, no és així.

Recordem qui era el OBISPO CERVERA. 
Juan Bautista Servera i Signes: 1707-1785
Frai Juan Bautista Servera i Signes era de pare orber i mare gatera, arribà a ser en el segle XVIII, Bisbe de Canàries, poble que el recorda com el fundador de la Real Sociedad Económica del País. També va ser prelat de Cádiz.
Naixqué a Gata “casualmente”, com indica l’historiador d’Orba i amic Francisco J. Caravaca Dasí, el dia 12 de julio de 1707. En el llibre segon de Bautismos del Archivo Parroquial de San Miquel Arcángel de Gata, fulla 183, es trobava inserta la seua partida de naixement, en els següent termes: “En tretze de Juliol del an 1707. yo Fray Guillem Gisbert, premere Religioso Agustino de llicentia Parroqui bategi conforme ritual de la Sta. Mare Iglesia Católica Romana a un fill de Juan Servera i de Anna Signes conyuges posarinli noms Juan Batiste, Abdón y Senén, foren padrins Juan Signes y Laura Signes, naturals del lloc de Gata. Naixué en dia de dimats a 12 del dit mes i an, y per la veritat o firme de la meua ma”.
Seguint les indicacions de Caravaca, el escritor comenta: “pasó después a residir, hasta su ingreso en la orden franciscana, en Orba, donde además vieron la luz sus nueve hermanos”.
“Si algo hay que admirar en este prelado –seguix dient Caravaca- es su fidelidad para con los principios de la orden. Con ser el primogénito de una familia acomodada, renunció a los bienes materiales para ceñir el hábito franciscano a imitación del Santo Fundador”.
Franciscà Descalç (franciscans reformats per Sant Pere d’Alcántara), prengué els hàbits en 1722, fent el noviciat al convent de San Juan de Ribera de València (després, Estació d’Aragó). Professà molt jove, el dia 26 de juny de 1723. Fou superior d’Almansa i de València.

Fou destinat a Roma. Estigué nou anys seguits i es guanyà l’apreci i distinció dels papes Benedicte XIV i Clement XIII. Passà a Mantua al capítol general de tota l’Orde.
A l’orde, dessempenyà els importants càrrecs de Lector (Llicenciat) de Filosofia i de Teologia i ocupà diversos càrrecs, com el de Secretari Provincial i fou Ministre Provincial dels Descalços, de la Província de Sant Joan Baptista de València des de 1759 a 1762.
Dessempenyà també el càrrec de Definidor General de tota l’orde dels franciscans durant dos trienis. Va pertanyer al convent de Jesús Pobre que la seua Orde tenia a Gata.
El dia 4 de setembre de 1768 “recibió carta de que la Magestad de Carlos tercero (que Dios gde.) le havia elegido Obispo de Canarias” i acceptà l’episcopat per obediència, per que “rechazaba sistemáticamente, inspirado en el principio de humildad, cualquier nombramiento o promoción que supusiera una cierta relajación para con el servicio a los pobres, y que únicamente el voto de obediencia le obligaba en última instancia a aceptar”.
Continua dient Caravaca que “por dos veces renunció, por idénticos motivos a la mitra de Canarias, que finalmente tuvo que admitir ante la insistencia de sus superiores que le hicieron ver que el gobierno de la diócesis, no tenía porque interferir en sus arraigados principios de asistencia al necesitado”:
A l’Arxiu Parroquial es deia textualment: “Fue consagrado en Madrid el día 16 de Julio de 1769”, la qual cosa es contradix amb la data de nomenament com a Bisbe de Canàries (28-X-1768).
El 28 d’octubre de 1768 fou nomenat bisbe de Canàries. El bisbe Servera fundà el seminari conciliar a l’edifici del col·legi de la companyia de Jesús, a Canàries. Des d’ací fou traslladat a la seu de Cádiz, en 1777.
El bisbe Cervera muigué a Cádiz el dia 12 de gener de 1785, als 78 anys d’edat i 63 d’hàbit religiós.

A la Cripta dels Bisbes de la Catedral nova de Cádiz reposen les seues deixalles mortals. Una gran làpida amb la relació dels bisbes de la catedral del segle XVIII, cobrix tot el fons de la cripta. El bisbe Juan Bautista Cervera figura entre el bisbe Tomás del Valle i els últims bisbes del segle XVIII, José Escalzo y Miguel y Antonio Martínez.

Fins ací, el carrer del Bisbe Cervera. Demà coneixerem el del Pare Mulet. 

La minisèrie està oberta a la investigació. Si algú dels usuaris del blog coneix algun altre carrer dedicat a algun paisà gater ho pot dir i l’afegirem.

FONT: Arxiu Parroquial Gata. Historiador d’Orba, Francisco J. Caravaca Dasí.

 

HISTÒRIA LOCAL: AQUELLES PRIMERES COMUNIONS I AQUELLS RECORDATORIS ( I )

Els articles que publicaré en estos pròxims dies, els vaig composar la setmana passada i aquesta per a la fulla parroquial "Aleluya", que tots els diumenges es rep a l’església de Gata, fulles que es fan cada setmana en castellà per a millor comoditat de les persones majors i tots en general. És temps de Primeres Comunions, demà diumenge dia 15 és el segon torn dels comulgants a Gata. Traduïsc al valencià els tres articles, dos de les Primeres Comunions i un del Corpus, que vaig publicar diumenge passat dia 8, publique aquest diumenge dia 15 i publicaré diumenge pròxim dia 22, coincidint amb els dos torns de Primeres Comunions a Gata i amb la festa del Corpus Christi. A més, a la composició que he preparat estan els mateixos recordatoris i fotos antigues que es publiquen a l’Aleluya. Espere vos agrade, perquè forma part de la nostra història local, en aquest cas de la secció religiosa, podríem dir.

AQUELLES PRIMERES COMUNIONS I AQUELLS RECORDATORIS (I)

La nostra parròquia de Sant Miquel Arcàngel celebra durant dos diumenges les Primeres Comunions. Hui, dia 8, festa de Pentecostés, i el pròxim diumenge. En estes dues setmanes, recordarem aquelles Primeres Comunions d’abans i aquells recordatoris, alguns amb molta informació, altres més simples.

Els vels, els vestits amb còfia, aquells retratos a la casa del fotògraf Marzal de Dénia, repartir els recordatoris pel carrer amb les mares o les germanes, han donat pas a altres costums.

El que té que quedar molt clar per als comulgants, els seus pares i familiars és que si alguna cosa no ha canviat al llarg dels segles és el sentit d’aquest acte litúrgic, aquest Sacrament. Tot el boat que gira al voltant de les Primeres Comunions ha anat en augment a mesura que passaven els anys.

Si seguim recordant aquelles Primeres Comunions ens adonarem de la senzillesa que hi havia amb els convits i la complicació que ara porten. Abans, els xiquets prenien xocolate a casa de l’amiguet o amigueta que comulgava, els parents més pròxims prenien una paella després.

Abans, els regals del comulgant eren d’un altre estil: botelles de licor, nines, pastes, ara la modernitat s’imposa. Per la vesprada, el dia de la Primera Comunió o el dia del Corpus Christi, els pares del comulgant “paraven la taula”, oferint a amics i invitats les pastes i licors que li havien regalat a l’infant.

Les cases dels xiquets i xiquetes que prenien la Primera Comunió quedaven aromatitzades per les pastes (tortaes, rotllos, braços de gitano, bescuits, rellenos), es coneixia que allí havía un comulgant.

Junt a tot aquest costum i este ritual, trobem aquells recordatoris tan variats i rics en dibuixos, pintures, adornos i altres manifestacions artístiques, que s’utilitzaven per anunciar que es prenia per primera vegada la Sagrada Comunió.

Els xiquets i xiquetes que comulgaren el dia 29 de juny de 1939, com vegem en un dels recordatoris, portaven imprés en aquells l’afegit de “Año de la victoria”. Molts dels records s’imprimien a la imprempta de Bernardo Mulet de Gata de Gorgos.

Transcrivim una frase d’un recordatori de 1946 que deia: “¡Que el recuerdo de la felicidad de este día, me haga ser bueno durante toda mi vida!”. També era bonica aquella frase del 31 de maig de 1945: “Recibió por vez primera el Pan de los Ángeles”. O aquesta altra de 1949: “Jesús Sacramentado se ha albergado por primera vez en el corazón de la niña”. Altra del 10 de maig de 1931 deia: “DULCE RECUERDO del Día más feliz en que por primera vez recibió el Pan de los Ángeles…”

(Continuará...)

FONT: Recordatoris familiars.

AHIR, EL CINÈFIL PACO MONCHO VA FER UNA XERRADA-COL·LOQUI SOBRE LA HISTÒRIA DELS CINEMES A GATA

Sols va parlar del cinema La Paz, com a primera part

L’aficció pel cinema i els prospectes, per tot allò que envolta al cinema i més als nostres cinemes, li va portar a Paco Moncho a fer una xerrada-col·loqui ahir per la vesprada a la Penya Barcelonista. La introducció va estar a càrrer del president de la penya Salvador Mulet, el que vos escriu -com a Cronista de Gata- va fer la presentació i Paco Moncho va projectar un vídeo desglosant per dècades la història del cinema La Paz. Hora i mitja, en la que els assistents van conèixer totes les anècdotes, la història i els protagonistes més importants del cinema que fundà el Ti Quico Sella, passa pel Ti Passetes i acaba amb Juan "el del cine" com es deia al mestre que es va fer càrrec dels dos cinemes ja al final. El cinema La Paz, des de principis del segle XX tancà les portes el 25 de maig de 2003. Moncho va anar posant veu a la història en dècades, per mig d’un vídeo que va resultar molt interessant.

A l’acte assistiren l’alcaldessa Maite Signes, el regidor de Cultura Juan Pedrós, així com familiars dels que foren els protagonistes, com els germans Signes "Texanos", el fill de Felipe "el del cine", els Feliu, aficcionats i penyistes.

La "Història dels cinemes a Gata" sols va tractar del cinema la Paz, queden altres capítols per a parlar de les sis sales que tingué el poble de Gata, que seran objecte d’una segona part més endavant.

A la composició, diversos moments de la xerrada-col·loqui, així com algunes fotografies del vídeo.

REPORTATGE: LA CASETA DE LA LEPRA DE GATA, un lloc oblidat, que va ser anterior al sanatori de Fontilles

(PER A LLEGIR L’ARTICLE EN PDF, DE LA CASETA DE LA LEPRA, PUNXEU ACÍ)

(PER A OBRIR L’ÀLBUM DE FOTOS, PUNXEU ACÍ)

El reportatge fotogràfic que podeu contemplar està compost per les magnífiques fotografies fetes per dos amics del blog, usuaris del Cronista de Gata, José Miguel Jorro Benito i José Ángel Ojaos Franco. Totsdos van pujar el dia de la festa de l’1 de maig a la CASETA DE LA LEPRA, obtenint unes meravelloses vistes de les restes d’aquell sanatori menut que la premsa de l’època l’anomenava "EL ASILO DE GATA".

També vos pose en pdf l’article publicat al Programa de Festes 2012 sobre la CASETA DE LA LEPRA DE GATA i les últimes averigüacions per mig dels diaris de l’època. També a l’altre enllaç teniu les fotografies més impressionants del lloc, un lloc un tant oblidat pels gaters, que tingué "l’honor" de ser anterior a Fontilles, tot un precedent, i que als cursos de leprologia que es donen al sanatori de Fontilles, el director metge, l’amic José Ramón Gómez Echevarría, introdueix.

Espere us agrade aquest trosset de la nostra història local.

A la composició, dos vistes de la Caseta de la Lepra que apareixen al reportatge.