HISTÒRIA LOCAL

HISTORIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS PER AL POBLE DE GATA, 1861 ( VIII )

Vuitena part de les curioses Ordenances Municipals per al poble de Gata de fa 152 anys, és a dir de 1861. Toca hui el capítol XI relatiu al Mercat.

Capítol XI, Del Mercat:

Art. 47: Els venedors han d'ocupar el lloc que l'Alcalde, tinent o regidor delegat els senyale. Es prohibix el trànsit als carruatges i cavalleries per el mercat, durant este, a no ser dels propietaris que habiten en ell o no puguen anar per un altre carrer.

Art. 48: S'observaran per els venedors les regles següents:

- 1.- Tindre els pesos fins i cabals les pesses i comprovades prèviament pel Regidor Major.

- 2.- No expendre article algun adulterat, ni perjudicial a la salut, els que seran recollits per l'autoritat.

- 3.- Tractar a tots amb la major moderació i urbanitat possible, sense dispensar preferències en l'orde del despatx i qualitat dels gèneres, que es consenvaran amb la neteja adequada.

- 4.- Guardar entre si la major compostura abstenint-se de proferir paraules indecents i de promoure rebomboris.

- 5.- Obeir puntualment les ordes d'autoritat, prestant-se al reconeixement dels gèneres i resultat que oferisca.

FONT: Llibret opuscle, Ordenances Municipals per al poble de Gata, 1861, facilitat per les germanes Zaragosí. Museu del "sombrero".

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL ( XIV )

La catorzé part d'este historial, d'esta documentació d'una indústria local de "sombreros" de palla i a més exportadora de pansa, arriba hui. Estem ja a l'any 1950. Es va formar un Gremi d'Oficis del "palmito" a Gata. Em Mestre Major i Cap del Gremi era José Moncho. L'empresa que ens ocupa, Viuda de Vicente Salvá, va rebre el comunicat de la Secció Directiva del citat gremi.

Es tractava d'una carta datada el 9 d'agost de 1950 en la qual es pagaria el jornal-salari als "productors" de cada plantilla, d'acord amb la següent distribució:

- Aprenentatge: de 1 a 4 anys, una puja de 1 pesseta diària.

- Subalterns: aplicable a "pinches", peons i ajudants, a raó de 2 pessetes diàries més.

- Oficialitat: els oficials de 1ª, 2ª i 3ª categoria, a raó de 3 pessetes diàries més.

- Administratius: auxiliars de despatxos-oficines a raó de 2 pessetes més cada dia i per a oficials, 3 pessetes més diàries.

Tot això es feia: "en pro del bienestar general como así mismo sobre el mejor desenvolvimiento del gremio".

Com sempre, acaba el comunicat amb la frase: "Por Dios, España y su Revolución Nacionalsindicalista".

A la fotografia, podeu veure el segell que utilitzava el Gremi d'Oficis del "Palmito" de Gata, que com vegeu tenia també el "yugo y las flechas".

FONT: Arxiu, documentació de l'empresa Viuda de Vicente Salvá. Museu del "sombrero".

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL ( XIII )

DONACIÓ PER ALS POBRES DE SOLEMNITAT

Després d’una jornada passada per alt, reprenc la minisèrie dels documents, informació i vivències de la indústria local dels anys 40 a 60, a través de l’empresa "Viuda de Vicente Salvá". Un altre document de 1946 és el que observem ara.

La postguerra era difícil a Gata i a totes parts d’Espanya. El 23 de desembre de 1946, de cara als nadals, l’empresa va donar una quantitat com a donatiu, que va rebre Emilio Signes. Era un donatiu de 15 pessetes, per als fills dels pobres de solemnitat i persones d’esta població. Les compres nadalenques i els Reis podien ser els destinataris d’eixos donatius.

FONT: Arxius documentació empresa Viuda de Vicente Monfort.

HISTORIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS PER AL POBLE DE GATA, 1861 ( VII )

Continuant amb les curioses Ordenances Municipals del poble de Gata de 1861, hui tracte del Capítol X, Carns i Escorxadors ("Mataderos"):

Capítol X, Carns i Escorxadors ("Mataderos"):

Art. 41.- Haurà d’avisar-se al públic de l’espècie de carn que s’expenda, sense donar una per altra.

Art. 42.- La matança de caps excepte la de porca es verificarà precisament en l’escorxador públic en el qual han d’entrar pels seus peus, a no ser que ho impedisca la fractura d’un rem degudament provada.

Art. 43.- El reconeixement dels caps ("reses") es farà pel Regidor major, procurant es gele la carn per espai de sis hores.

Art. 44.- No es permetrà l’entrada a l’escorxador ("matadero") de cap cap ("res") morta, ni ferida per gossos, llops o altres animals carnívors.

Art. 45.- No es permetrà la matança de bestiar de porca per a la venda pública, sinó des de primer de setembre fins a trenta-un de maig.

Art. 46.- Tampoc es permetrà la venda de dita carn sense que haga estat avisat el Regidor major qui podrà quan ho jutge convenient, cerciorar-se de si els embotits es fan sense cap mescla danyosa o adúltera.

FONT: Llibret opuscle, Ordenances Municipals de 1861, facilitat per les germanes Zaragosí (Museu del "sombrero").

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL ( XII )

APORTACIÓ A LES FESTES PATRONALS

Seguint amb aquesta minisèrie i vivint com vivien aquells operaris de la fàbrica i aquells industrials dels anys 40 a 60 del segle XX gater, descobrim ara la vesant d’ajuda a les festes patronals que tenia cada fàbrica, cada negoci. Era el 10 de juliol de 1946. L’Alcalde President de l’Ajuntament de Gata de Gorgos, que aleshores era Pedro Pineda Crespo, saludava remetent-li un ofici a la "Sra. Viuda de Vicente Salvá".

L’ofici deia que la Comissió Municipal de Festejos havia acordat, per a recaptar fondos amb destí a la celebració dels mateixos, que tinguera a bé en col·laborar amb la quantitat de 75 pessetes. Es de suposar que totes les fàbriques, negocis, tendes i demés contribuirïen d’igual manera amb eixes 75 pessetes per a les festes patronals.

FONT: Arxiu documentació fàbrica "Viuda de Vicente Salvá", María Jesús Salvá (Museu del "sombrero").

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL (XI)

Avancen els anys i seguim en el món industrial gater dels anys 40 al 60 del segle XX. Coneguem com es desenvolupaven les fàbriques a través de l’empresa "Viuda de Vicente Salva". Hui coneixem dos documents de 1946: un d’ajuda a damnificats i altre del cens electoral de productors.

Pel que fa als damnificats, l’empresa va pagar -aixina consta en un rebut- cent pessetes. El concepte: donatiu pro damnificats per les inundacions de Vega del Segura. La data era maig de 1946.

Efectivament, el 21 d’abril de 1946 es va produir un gran temporal de pluges al voltant del riu Segura amb grans inundacions causant algunes víctimes i centenars de cases destruïdes.

Un altre document donava la relació del cens electoral de productors, la llista definitiva d’electors que tenia la fàbrica. Venia el document de la Vicesecretaria Provincial d’Ordenació Social. Eren les Eleccions Sindicals de primer grau de 1946. Es contava al grup com una entitat sindical. Les vint persones de la llista tenien edats entre 18 anys el més menut i 52 el més major. Posava l’adreça i la professió, que era "Operario/a", un "empeado administrativo" i un "apoderado". El document es signava el 8 de juliol de 1946.

FONT: Arxiu ordenat per MªJ.Salvá (Museu del "sombrero").

HISTORIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS, POBLE DE GATA, 1861 (VI)

Seguint amb els articles que presentaven aquelles Ordenances Municipals del poble de Gata en 1861, ens interessem hui per al capítol IX, relatiu als forns i a les tavernes:

Capítol IX. Forns i tavernes:

Art. 34.- El pa que es destine a la venda del públic ha d’estar ben amassat i cuit sense mescla que adultere l’espècies de farina de que es forma, la qual ha de ser també de bona qualitat.

Art. 35.- El pa s’ha de vendre a pes i el que vulga evitar la seua divisió, hi haurà de vendre’l a pans sencers de lliures de deu i vuit onzes valencianes; de mitja lliura i de quarta. El pa de luxe s’exceptua d’esta disposició.

Art. 36.- El que es creguera perjudicat en el pes i qualitat del pa, acudirà al Regidor com autoritat en la matèria.

Art. 37.- Tant els taverners com els collidors vendran el vi sense mescla d’ingredients nocius per a donar-li fortalesa, ni tampoc aiguar-lo. El mateix es prevé respecte als demés licors.

Art. 38.- Els taverners o tendes de licors estaran obertes el temps que designe l’autoritat.

Art. 39.- Es prohibix en dits establiments tota classe de jocs, menjars i begudes i ningú romandrà més temps que el necessari per a prendre l’espècie que haga demanat, excepte els forasters.

Art. 40.- Els forns de coure pa estaran a disposició de verificar-ho a les vuit del matí.

FONT: Llibre opuscle de les Ordenances Municipals per al poble de Gata, 1861.

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL ( X )

Seguisc descobrint tot allò que resulta interessant hui en dia, al respecte de l’activitat comercial dels anys 40 al 60 del segle XX, gràcies a tot el treball d’arxiu i documentació de María Jesús Salvá, sobre l’empresa de la seua àvia paterna "Viuda de Vicente Salvá".

Hui el tema és intern de la fàbrica. El document presenta una llista de tots els obrers "de ambos sexos" que treballen a la "empresa Vda. de V. Salvá Monfort, dedicados a la fabricación de capazos, sombreros y bolsos". El motiu: tots els que van percebre la paga de vacances corresponent a l’any 1945. La data: 29 de desembre de 1945. Tots ells signaven al peu de la relació, on es posava el nombre d’operari, nom i cognoms i els diners percebuts, que eren 42 pessetes cadascú fent un total de 861 pessetes dels 19 operaris, quinze dones.

Dalt teniu la capçalera d’eixe document que us cite, quan ja posava que també era l’empresa "exportador de pasas".

FONT: Documentació arxivada per María Jesús Salvá (Museo del "sombrero").

HISTORIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS, GATA 1861 ( V )

Seguint amb l'altra minisèrie d'estos dies i gràcies a la deferència de les germanes Zaragosí, coneguem les curiositats que desprenien les Ordenances Municipals del poble de Gata de 1861. Hui coneguerem els capítols sisé al vuité dedicats als gossos, a les baralles i jocs de xicons i als pous i fonts públiques.

Capítol VI. Gossos:

Art. 25.- Els gossos de presa i mastins portaran sempre boç de manera que no puguen mossegar. Els propietaris que els tinguen sen este requisit incurriran a més de la multa, en la responsabilitat dels danys que ocasionen.

Art. 26.- El propietari d'heretat o casa que trobe algun gos causant-li algun dany, té dret a matar-lo dins de la seua heredat o casa.

Capítol VII. Baralles i jocs de xicons:

Art. 27.- Ni dins de la població ni fora d'elles es permetran les baralles de xicons, ni disparar petards, ni coets, tirar pedres a mà amb fona, causar dany als animals o plantes, ratllar o embrutar les parets o portes dels edificis. Els pares i tutors respondran per ells.

Art. 28.- En les baralles o jocs de xicons, també serà responsables els que els hagueren incitat o presenciant-ho no ho haguesen evitat podent-ho fer.

Art. 29.- Es prohibix l'ús de les maces que en Quaresma solen fer els xicons.

Art. 30.- Així mateix que els xiquets tiren pedres a les teulades. El xiquet que trenque algun cristall, farol, etc, a més del seu valor, pagarà dos reals de multa, així com els dels dos articles anteriors.

Capítol VIII. Pous i fonts públiques:

Art. 31.- Els que vagen a traure l'aigua dels pous i fonts públiques ho verificaran conforme vagen arribant, per rigurós torn amb cànters o poals nets.

Art. 32.- No es tiraran pedres ni cap classe d'immundícies en els referits pous, ni en els seus pilons ni es netejaran sobre els seus brocals robes ni altres utensilis.

Art. 33.- Els propietaris de les basses i llavadors particulars, així com els encarregats dels esbeuradors públics mantindran l'aigua neta, sense que faça mal olor. Els encarregats dels esbeuradors no permetran beure a cap bestiar llanar ni cabrum.

FONT: llibret opuscle, Ordenances Municipals del poble de Gata, 1861. Museu del "sombrero".

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL (IX)

Un altre capitulet de la minisèrie que porte ara endavant sobre els anys 40 al 60 del segle XX, per mig d’una indústria local, concretament la de "Viuda de Vicente Salvá". Dos documents més ens porten a 1944 i tracten sobre el Gremi dels artesans del margalló ("palmito").

Un dels documents està datat l’1 d’octubre de 1944. Es comunicava a l’empresa que assistiren a la constitució del SINDICATO DE LA PALMA, que es faria a les 19 hores del dia 2 en el local de la C.N.S. La comunicació la ferien "cumpliendo órdenes del Exmo. Sr. Gobernador y Jefe del Movimento i portava la capçalera de la Delegació Provincial de Sindicats de Falange Española Tradicionalista y de las JONS d’Alacant.

L’altre document és una cèdula d’inscripció a la Delegació Nacional de Sindicats, que també portava el "yugo y las flechas". La Entitat Sindical creada era el GREMIO DE ARTESANOS DEL PALMITO. La data era 14 d’octubre de 1944. Josefa Signes, Viuda de Vicente Salvá, escrivia del seu puny i lletra: "Hago constar que la empresa Vda. de Vicente Salvá Monfort pertenece al Sindicato Nacional Textil". Posava el segell de l’empresa i signava.

A la imatge teniu el llistat de fabricants del gremi que hi havia en eixos anys 40 del segle XX a Gata i a Pedreguer.

FONT: documentació arxivada per María Jesús Salvá (Museu del "sombrero").

HISTORIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS, GATA 1861 ( IV )

Dos capítols més, el de Carruatges i Cavalleries, ens ocupa hui sobre les ordenances municipals de 1861. Ja sabeu que estem al Títol I (Policia Urbana) i que l'opuscle o llibret me'l va facilitar les germanes Zaragosí del Museu del "sombrero". Dit això, vegem els articles curiosos de hui:

Títol I (Policia Urbana), Capítol IV: Carruatges.

Art. 19: Els conductors de carruatges portaran per la població les cavalleries del destre, caminant a pas regular.

Art. 20: Quan es troben en un carrer dos o més carruatges prendrà cada un per la seua dreta: si el carrer fos angost retrocedirà el que vaja de buit, si ambdós estigueren carregats o buits retrocedirà el que estigués més prop del cantó i si el carrer fera pujada ho farà el que puje.

Art. 21: No pot deixar-se de nit els carruatges fora de les cases.

Capítol V, Cavalleries:

Art. 22: No es pot portar cavalleries corrent pels carrers ni relligades més de dues i els conductors deuen guiar-les del ronsal.

Art. 23: Tampoc poden estar parades be siga soltes o lligades, sinò el temps de la seua càrrega o descàrrega, o mentre les ferren, i en estos casos deuran estar totes a un costat.

Art. 24: No es pot sangrar ni esquilar cavalleries em mig dels carrers públics.

FONT: Llibret opuscle de les Ordenances Municipals de Gata. Museu del "sombrero".

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL (VIII)

M’interesse hui per dos documents relacionats entre si. La fàbrica de la "Viuda de Vicente Salvá" rebia informació local, documentació procedent de l’Ajuntament, al ser un centre d’operaris del poble. Els dos documents tenen data d’abril de 1942, un del primer dia i l’altre del dia 17.

El document del dia 1 d’abril de 1942 fa notar "la indiferencia" que han tingut a la fàbrica "con la falta de asistencia a los actos celebrados en esta fecha para conmemorar el Año de la Victoria". Diu l’escrit que això significava el poc afecte al "Glorioso Movimiento Nacional". El malestar es feia notar recordant-li a l’empresa que Dijous i Divendres Sant "queda prohibido trabajar". Si ho feien, ho comunicaria a la Inspecció Provincial de Treball. 

En eixe comunicat feia l’excepció de les tendes de comestibles i les perruqueries, que podrien obrir sols el matí del Divendres Sant.

Signa "Mulet" com a Jefe Local de la "Falange Española Tradicionalista y de las JONS" (Secretaría Local, Gata de Gorgos). Al final del comunicat posava: "Por la Patria, el Pan y la Justicia". A la part superior de la capçalera, a més del "yugo y las flechas" posava: "Saludo a Franco. ¡¡Arriba España!!".

El segon document estava datat el dia 17 d’abril de 1942, des de la Delegació Local de la Central Nacional Sindicalista de Gata i de la Falange. Signaven el comunicat el Jefe Local de la Falange i el Delegat Local de la C.N.S. De què anava el comunicat?. Feia referència al cinqué aniversari de la promulgació del Decret de Unificació (1937). Anunciava que el dia 19 d’abril "tendrá lugar una concentración al pie de la Cruz de los Caídos, en la que después de haber asistido a la misa que se celebrará a las 11 de la mañana, se dará lectura del citado Decreto y al discurso del camarada Serrano Suñer".

Es feia la invitació a l’empresa, de part dels caps i que "en compañía del personal obrero se asocie en dichos actos". Això seria una "verdadera prueba de disciplina i adhesión al Caudillo".

Al final de l’escrit posava: "Por Dios, España y su Revolución Nacional Sindicalista". La capçalera tenia els signes de la Falange i de la C.N.S. A les signatures, els segells locals.

A la imatge, la capçalera de un dels comunicats.

FONT: Documentació arxivada per María Jesús Salvá (Museu del "sombrero").

HISTORIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS, GATA 1861 ( III )

Seguint amb l’opuscle facilitat per les germanes Zaragosí, vegem hui el Capítol III de les Ordenances Municipals de Gata de l’any 1861. Es tracta de regular els enderrocs (demoliciones) i les construccions.

Títol I (Policia Urbana), Capítol III: Enderrocs (demoliciones) i construccions:

Art. 14: L’Alcalde manarà l’enderroc dels edificis que amenacen ruïna segons el parèixer dels facultatius, assenyalant un terme per a verificar-ho.

Art. 15: No es permetrà que els solars i edificis en ruïna romadren en tal estat per més de tres mesos, estant obligats els propietaris a emprendre l’obra dins del dit terme, transcorregut el qual sense execurar-la, podrà l’Alcalde vendre en pública subhasta per a que el comprador verifique l’obra. Mitjançant circumstàncies especials pot prolongar-se el terme per dos mesos més.

Art. 16: Cap persona pot construïr casa ni parets al poble ni en els camins sense coneixement de l’Alcalde, a fi de que la construcció es subjecte a la línia i l’obra tinga les condicions que es requerixen.

Art. 17: No es permeten obres exteriors a la línia dels carrers o camins encara que siguen per a donar major solidesa o comoditat a les mateixes. Les reixes que no estiguen a l’altura de nou pams sols poden eixir quatre dits de la paret.

Art. 18: No pot deixar-se en el carrer cap material o escombraire que es tiren als carrers, aniran traent-se sense perdre temps descarregant-ho en el lloc que els marque l’Alcalde. Tampoc pot fer-se magatzem de materials per a una obra en el lloc públic abans de deu dies de principiar-se l’obra. La part exterior dels edificis deu lluïr-se i quedar blanca o pintada dins de dos mesos d’haver-se cobert.

FONT: Llibre opuscle, Ordenances Municipals del poble de Gata, 1961. Arxiu germanes Zaragosí, Museo del "sombrero".

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL ( VII )

Seguint amb la documentació aportada pel Museu del "sombrero", a través de María Jesús Salvá, néta de la "Viuda de Vicente Salvá", m'interesse ara per una cèdula de BAIXA de certes màquines a la fàbrica. Estem a l'any 1943.

El 30 de decembre de 1943 la Viuda de Vicente Salvá MONFORT (ací apareix el segon cognom) donava una BAIXA de CONTRUBIÓ INDUSTRIAL i donava part al Sr. Alcalde d'haver cesat en l'exercici de la indústria de QUATRE MÀQUINES DE COSIR TRENA DE PLEITA PER A LA FABRICACIÓ DE "SOMBREROS" FLEXIBLES, MARCA "SINGER" -16 k 33., cesant amb data de l'últim dia de 1943.

Dalt, teniu la capçalera d'una baixa de contribució industrial.

FONT: Documentació recuperada i arxivada per María Jesús Salvá, Museu del "sombrero".

HISTÒRIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS, GATA 1861 ( II )

Si recordeu, encetava ahir uns curiosos reportatges per a donar a conèixer aquelles ordenances que fa 142 anys van regir al poble de Gata i que conserven les germanes Zaragosí del seu uelo i tenen custodiat al Museu del "sombrero".

Començava per l'article 1 del Capítol I que corresponia a les autoritats, dins del Títol primer, Policia Urbana. Ara us donaré a conèixer la resta d'articles d'este capítol I i el segon capítol que tracta de les diversions i que resulta força curiós.

Títol 1er. Policia Urbana. Capítol I, de les autoritats...

Art. 2: Cada districte estarà a càrrec d'un Tinent Alcalde que exercirà en ell les funcions judicials i administratives. L'Alcalde coneix a prevenció amb els tinents en els negocis corresponents a cada districte.

Art. 3: Els veïns estan obligats a donar part de tot foraster que reben en les seues cases i haja de romandre a la població més de vint-i-quatre hores.

Art. 4: El veí que desitge traslladar el seu domicili a altre poble deu avisar precisament a l'Alcalde. Este no admetrà a domicili a cap persona que no ho faça constar haver alçat en la forma deguda el que en altre poble tenia i contar amb mitjan legítims amb que viure.

Art. 5: L'Alcalde president de l'Ajuntament, quan cite als majors contribuïents deurà fer-ho mitjançant papereta individual, en la qual s'exprese l'objecte per a que'l convoca, la qual signat pel citat, o altra persona en el seu nom per que si esta no sabera signar, es depositarà a la Secretaria com a prova d'haver-se omplit esta formalitat.

Capítol II, De les diversions:

Art. 6: No pot celebrar-se espectacle ni diversió alguna pública sense permís de l'autoritat.

Art. 7: Es prohibixen les esquellotades per causa de segones noces o pel qualsevol pretexte, mudar la veu i cantar per la nit, així com donar crits pels carrers i xiular.

Art. 8: Quan es permeten les màscares no podran usar trages religiosos ni militars propis dels funcionaris de l'Estat.

Art. 9: En les danses públiques s'observarà la més regurosa decència, sense poder transitar per mig d'elles, ni posar-se ningú daavant dels seients, ni dirigir als que ballen paraules que els puga ofendre.

Art. 10: No es pot jugar a pilota pels carrers quan s'opose algun veí que habite en algun d'ells.

Art. 11: Des del toc d'oracions al de l'alba no es podran juntar quadrilles per a rondar o donar músiques pels carrers, sense permís de l'autoritat, ni romandre ningú parat en els cantons, ni arrimat en les portes amb gest d'escoltar.

Art. 12.- Els balls, jocs i demés diversions domèstiques lícites podran suspendre's per l'Alcalde quan ocórreguen desordres o tinga presunció fundada de que puguen ocórrer.

Art- 13.- Com impropi de la civilització, es prohibix ballar davant dels pàrvuls difunts, vulgo albats, així com cantar i moure gatzara.

(Continuarà demà)

FONT: Llibret opuscle Ordenances Municipals del poble de Gata, 1861. Arxiu de les germanes Zaragosí (Museu del "sombrero").

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL ( VI )

Seguim coneixent documents curiosos sobre la vida dels anys 40 a 60 per mig de l’empresa "Viuda de Vicente Salvá". Els detalls de l’empresa els coneixem en un qüestionari que se li requereix des del Sindicat Provincial de Nacional Tèxtil i del Vestit, de la Vicesecretaria Provincial d’Ordenació Econòmica de la Delegació Provincial de Sindicats de "Falange Española Tradicionalista y de las JONS" d’Alacant, per l’abril de 1943.

El nom comercial de l’empresa era: Viuda de Vicente Salvá Monfort i tenia les oficines i la fàbrica a Avda. del Caudillo, 107 i 109. La data de constitució de l’empresa era 1918 i la de la posada en marxa del negoci o empresa, la de 1937. Pagava de contribució especial anual 2.262 pessetes. Quan nomena la producció, diu que l’empresa tenia set màquines Singer 16 K 33, Aerografia 2 H.P.

Els productes que fabricava eren: cabassos, barrets ("sombreros") i bosses de palma. La producció anual era de 4.000 dotzenes. En total, hi havia onze treballadors. D’eventuals tenia set obrers. Les matèries que usava: fil, coto-en-pel, pintures, laques, cogolls, rematxes, arandeles, tela, llana, "sisal" i espart. La procedència de molts dels materials era de Barcelona.

Finalment, la quota sindical trimestral de l’empresa era de 56,95 pessetes i el subsidi trimestral de 227,85 pessetes.

FONT: Documents arxivats per María Jesús Salvá (Museu del "sombrero").

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL ( V )

Coneguem hui, a la cinquena part, de la minisèrie sobre l'empresa dels anys 40 a 60 del segle XX (Viuda de Vicente Salvá) una altra empresa del ram. Era la de José Moncho Ivars, de manufactura de palma llaurada. Una treballadora, que responia a les inicials R.G., causava baixa a l'empresa, a "Casa Moncho" com deien ells, el 14 d'octubre de 1943.

Com una xicoteta targa de recomanació expresaven des de Ca Moncho: "donde observó siempre una conducta intachable y buena bajo todos conceptos".

A la imatge, l'etiqueta de remeses de José Moncho.

FONT: Documentació arxivada per María Jesús Salvá (Museu del "sombrero").

HISTÒRIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS, GATA 1861 ( I )

La còpia me l’ha facilitada les Germanes Zaragosí (Museo del "sombrero")

En distints dies, us relacionaré tots els 97 articles, dividits en 2 títols (un títol té 13 capítols i l’altre sis), de les ORDENANCES MUNICIPALS DEL POBLE DE GATA de 1861

Les tradueix al valencià respectant al màxim les paraules i alguna vegada posant les paraules en castellà entre cometes.

INTRODUCCIÓ:

Quan he anat a tornar els documents que ja estan escanejats sobre l’empresa "Viuda de Vicente Salvá" (que com sabeu vaig fent extractes dels mateixos), les germanes Zaragosí m’han facilitat un curiós opuscle, que algun dia caldria tornar a reeditar, fent una introducció, una explicació i unes anotacions al mateix. Es tracta de les ORDENANCES MUNICIPALS DEL POBLE DE GATA, datades en 1961. El llibret conté els 97 articles dividits en 6 capítols i 2 títols. La data que signava l’alcalde i els regidors era el 14 de juliol de 1861.

Dos títols: Policia Urbana (es posava "Hurbana" amb h) i Policia Rural.

Tretze capítols al primer títol, Policia Urbana: De les autoritats, De les diversions, Enderrocs ("Demoliciones") i construccions, Carruatges, Cavalleries, Gossos, Baralles i jocs de xicons, Pous i Fonts Públiques, Forns i Tavernes, Carns i escorxadors ("Mataderos"), Del mercat, Neteja i Sanitat i Precaucions contra incendis.

Sis capítols per al segon títol, Policia Rural: Camins, Terres, Arbres, Barrancs, Nories i Penalitat.

Acabava l’opuscle signant l’alcalde i els regidors, a saber: Gabriel Pedro, Jaime Bolufer, Francisco Mulet, José Diego, Antonio Pedro, Gerónimo Mulet i "Por los demás señores que no saber firmar" Antonio Ferrer.

Van ser aprovades a Alacant "las ordenanzas municipales de esta Villa" tres mesos més tard, el 15 d’octubre de 1861. Es van produir lleugeres modificacions que estan també anotades. Signava l’aprovació un tal Francisco Sepúlveda.

Per l’època que era (començaven la segona meitat del segle XIX) i pels articles que conté podem observar moltes curiositats i ens podem fer una idea de com era el poble de Gata en aquell temps.

Per a què us feu una idea d’aquelles ordenances, sols us posaré hui el primer capítol:

TÍTOL PRIMER. Policia Urbana. Capítol I. De les autoritats. Art. 1:

"El poble de Gata i el seu Terme es dividix per a la seua administració en dos districtes. Comprén el primer tota la part del poble, excepte el carrer del Forn i Arraval que constituïxen el segon. Correspon al primer la part del terme que cau a l’Est i el partix el camí de Jesús Pobre i Mallada Verda seguint ambdós fins la seua línia divisoria; i al segon tota la resta del terme cap a la part de l’Oest."

A la fotografia, una vista antiga de Gata (Fotos antigues (Gata en el record)).

FONT: Ordenances Municipals del poble de Gata, 1861. Arxiu Germanes Zaragosí. Museu del "Sombrero".

GATA EN 1853, segons les memòries dels capitans Lloret i Cortés

El nostre poble apareix en el llibre: "1853: Itinerario de Catarroja a Alicante, por Alcoy y de Alicante al mismo punto de partida por el litoral"

Són les memòries de ruta dels capitans de l'exercit Nicolás Lloret Reyner i Manuel Cortés Morales, que edita, introdueix i fa les oportunes anotacions Gerardo Muñoz Lorente

El volum està editat des de 2011 per l'Institut Alicantí de Cultura "Juan Gil albert" (Diputació d'Alacant)

He trobat hui un llibre a la Biblioteca de Dénia on es parla de Gata. És l'any 1853. Dos capitans de l'exercit, de l'Estat Major destinats a la Capitania General de València, els dos de 26 anys d'edat, fan un recorregut des de Catarroja a Alacant, primer per l'interior i després pel litoral. Encara que Gata no està com a poble destacat sí que està de pas i ens diu com era fa 160 anys.

El llibre, com he dit a l'entrada, porta per títol: "1853: Itinerario de Catarroja a Alicante, por Alcoy y de Alicante al mismo punto de partida por el litoral". Nicolás Lloret Reyner. Manuel Cortés Morales". Edición, introducción y anotaciones de Gerardo Muñoz Lorente". Està editat per l'Institut Alacantí Juan Gil Albert (Diputació d'Alacant) l'any 2011.

Resulta molt interessant com detalla el riu Gorgos i el poble de Gata.

A la pàgina 30 diu que "El río Gorgos o Jalón debía ser vadeado por no haber puentes por donde atravesarlo". Cal dir, a este respecte, que el primer pont que es va fer va ser el de la carretera Alacant a València, després el del tren i després l'urbà de les Alcolaes, tots tres al terme de Gata. Finalment, al segle XXI es fa fer un nou pont urbà. A la pàgina 38 ens diu que Gata tenia 43 veïns i 250 cases i a la pàgina 54 que a Gata hi havia dues ventes amb els noms de Montgó i Nueva.

Ja a la pàgina 94 llegim, en paraules dels dos capitans: "El rumbo de este (camí de València) de Benisa a Denia es de S. a N., encontrandose en este espacio al río Gorgos ó Jalon, que carece de puente. Todo el terreno que se atraviesa es erial y pedregoso en las alturas y con viñedos y arbolados con cercados de piedras".

A la pàgina 196 del llibre ens mostra la descripció que fan del poble de Gata. A l'itinerari diuen que a l'entrada: "corral a iz./2' otro igual/3'casa del Rector de Gata á izquierda/".

Torna a parlar del riu Gorgos o Xaló i el descriu a l'entrada de Gata. Pàgines 198 i 199: "El rio Gorgos o Jalon, conocido como tal en el pais, es mas bien una barrancada que unicamente lleva aguas en las epocas lluviosas, tomando entonces rapida corriente...Carece de puentes y los márgenes a la inmediacion del camino son cortados en general y dejan un cauce bastante ancho. El vado, por donde lo cruza el camino, es de piso muy pedregoso y de facil entrada y salida. En el ascenso por las laderas que marcan las vertientes del rio por el otro lado, el terreno de la izquierda domina considerablemente y es de dificil paso a infanteria asi como a la caballeria lo sera a la derecha en el espacio que queda a la segunda subida, donde se aproxima el rio, en razon a los lindes de piedras sueltas de las viñas, tierras y arbolado que lo cubre".

EL POBLE DE GATA (1853)

Finalment, a la pàgina 199 apareix GATA. "Gata, pueblo de 436 vecinos, situado en terreno llano inmediato al río Gorgos y consta de 250 casas de medianas comodidades para alojamiento no carece de aguas y el principal producto de su termino es la pasa, produciendo ademas algun trigo, cebada, avena, maíz, aceite, vino, algarrobas, legumbres y frutas todo en corta cantidad, sosteniendo con sus pastos ganado lanar y cabrio. Dista de Benisa 2 leguas y de Denia 2 horas."

Acaba, quan ix de Gata: "Prolongando nuestra marcha desde la Venta Nueva se atraviesa en suave descenso entre viñedos y arbolado con cercas bajas de piedras secas, dejando a derecha varias casas de campo y el barrio pequeño de Jesús=pobre dependiente de Denia a 20' colocado al pie del Mongó."

A la fotografia, la portada del llibre del que us he fet alguns extractes relacionats amb Gata.

FONT: Llibre: "1853: Itinerario de Catarroja a Alicante, por Alcoy y de Alicante al mismo punto de partida por el litoral". Nicolás Lloret Reyner i Manuel Cortés Morales. Edició, introducció i anotacions Gerardo Muñoz Lorente. Institut Alicantí de Cultura "Juan Gil albert" (Diputació d'Alacant), 2011.

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL ( IV )

Seguint amb la minisèrie de la història local industrial dels anys 40 als 60 del segle XX i la societat local vista per mig de l'empresa "Viuda de Vicente Salvá", trobem un document signat per les empreses gateres "del ramo de la palma", entre elles l'empresa que estudie. Totes elles, per l'estiu de 1942, van nombrar una delegació per a personar-se al veí Poble Nou de Benitatxell i reunir-se amb els compradors de "sombreros y pleitas de aquella población". El motiu era que regularitzaren i posaren al dia el Subsidi de Vellea i Seguretat de Maternitat, corresponent als passats anys de 1940 i 1941, a l'Institut Nacional de Previsió, delegació de Dénia.

Amb eixa notificació venien els segells dels comerciants gaters d'aleshores. A més de la Viuda de Vicente Salvá, que ja coneguem, estaven: "Costa y Soler, Sucesores e Hijos de José Costa" (empresa que encara hui continua en marxa); "Pedrós y Salvá"; "Francisco Zaragosí"; "José Mengual Diego"; "Viuda de Francisco Soler" i "Francisco Costa Más".

A la fotografia teniu les signatures dels comerciants gaters del ram de la palma dels anys 40 del segle XX.

FONT: Documentació arxivada per María Jesús Salvá (Museu del "sombrero").