HISTÒRIA LOCAL

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL ( III )

Seguint amb la minisèrie històrica dedicada a l'empresa "Viuda de Vicente Salvá" hui a la tercera part vegem els noms dels carrers de Gata dels anys 40. Hi havia una relació nominal dels treballadors i treballadores de la fàbrica i allí posava el seu nom, el carrer on vivïen, la data de neixement i els anys que tenien.

Trobem els noms dels carrers següents: Baja, Palmeral Bajo, Nueva, Teulada, Estación, Moreras, Avenida del Caudillo, Primo de Rivera, Biserot, Calvario, Tetuán, Carretera de Jávea,...

FONT: Documentació arxivada per María Jesús Salvá (Museu del "sombrero").

EL DIA 13 D'OCTUBRE SERÀ BEATIFICAT A TARRAGONA JUAN CRISÓSTOMO DE GATA

Era caputxí, religiós i rector fill del poble

El seu nom de bateig va ser Ignacio Caselles García

Serà el primer beato que tindrà la parròquia de Gata

A les fulles de ALELUYA de l'església parroquial de Gata es publica este cap de setmana, amb dades de l'Arxiu Parroquial i altres facilitades pels seus familiars, la primera de sis parts de la informació que teniu dalt. El frare caputxí i sacerdot Pare JUAN CRISÓSTOMO DE GATA (eixe era el nom que rebia al convent d'Oriola) serà beatificat a Tarragona el pròxim dia 13 d'octubre.

El Serf de Déu JUAN CRISÓSTOMO DE GATA, nascut a GATA va ser batejat a esta parroquial amb el nom de IGNACIO CASELLES GARCÍA.

La parròquia de Sant Miguel Arcàngel comença així els prolegòmens per a la festa de la beatificació del màrtir de Gata. A la publicació i també ací al blog -que transcriuré la informació- aniran detallant-se alguns trets de la vida del frare rector caputxí, que naixqué en 1874 i va morir màrtir de guerra a desembre de 1936.

Al llarg d'este mes de setembre, la Comunitat Parroquial de Gata es prepararà per al gran aconteixement. Després de ser beatificat, es realitzarà una missa solemne d'acció de gràcies. Este serà el primer beato que tindrà Gata al llarg dels temps.

PRIMER CAPÍTOL

ORÍGENS HUMILS

IGNACIO naixqué al si d'una família humil. Son pare fou Vicente Caselles Boronat; sa mare, Antonia García Durá. Tingueren set fills, morint un d'ells de primerenca edat. Este portava el nom de Ignacio.

El matrimoni Caselles García tingué els fills entre 1869 i 1876. En 1869 (9 d'octubre) naixqué Bernardo, que també fou caputxí. En 1871 naixqué Ignacio, que va morir el mateix any. En 1874 naixqué IGNACIO. En 1876 ho faria José. En 1879 naixqué Juan Bautista. En 1880 Francisco i en 1883 naixeria Antonio.

El Llibre Índex de l'Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, que comença l'any 1852 i acaba l'any 1952, detalla el bateig de IGNACIO a la pàgina 32 volta d'esta manera:

IGNACIO CASELLES DE VICENTE Y ANTONIA GARCÍA

Al marge s'anotà el terme “capuchino”.

IGNACIO naixqué el dia 18 de novembre de 1974. Fou el tercer de set germans. Dies després fou batejat en esta parròquia pel rector pàrroco Don Francisco Martínez Beneito, que havia arribat a la parròquia en 1857 i romandria en ella fins 1884.

Conten les cròniques sobre la infància del PARE JUAN CRISÓSTOMO DE GATA que “ya desde muy pequeño, se dedicó al servicio del altar, primero en calidad de monaguillo y luego como Sacristán de la parroquia de su pueblo”.

A la fotografia, el Pare Juan Crisóstomo de Gata.

FONT: Arxiu Parroquial i dades facilitades per la família.

 

 

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL ( II )

 

El primer document que analitze, per a saber com eren les indústries d’aquells anys de post-guerra, ens situa al dijous 30 d’octubre de 1941. El Butlletí Oficial de la Província d’Alacant va publicar un edicte eixe dia sobre Gata i sobre l’empresa "Viuda de Vicente Salvá". Estava d’alcalde-president VICENTE SIGNES BOLUFER. Va signar el document el dia 26, cinc dies abans.

JOSEFA SIGNES MULET demanava autorització per a poder instal·lar un motor de 1 1/2 HP per accionar catorze màquines de cosir marca Singer, per a la fabricació de cabassos i bosses de pleita. Indicava la seua adreça, Avenida del Caudillo, 107-109. Es donava un termini de deu dies per a les reclamacions de veïns que es sentiren perjudicats.

A la imatge teniu la capçalera del Butlletí Oficial de la Província, d’aquell 1941.

FONT: Documentació extreta de l’arxiu de María Jesús Salvá (Museu del "sombrero").

 

GATA DEL 38 AL 60 DEL SEGLE XX, VISTA PER MIG D'UNA INDÚSTRIA LOCAL ( I )

Com ja us avançava ahir, comença ací una minisèrie (dins de la sèrie gran d'Història Local del blog), en la qual coneixerem com es vivia en una indústria a Gata, des de l'any 1938 fins els anys 60 del mateix segle XX.

INTRODUCCIÓ:

El perquè d'esta miniserie té un agraïment a María Jesús Salvá, néta de la Viuda de Vicente Salvá, la qual és la propietària de la indústria que comente. També a les germanes Zaragosí, perquè entre totes elles han impulsat el record dels seus avis, Zaragosí i Salvá, que en un altre temps van fer societat. La mateixa capçalera de la indústria detallava en 1943: "De la disuelta Sociedad de Zaragocí y Salvá".

Cal ressenyar que el primer industrial de la família va ser VICENTE SALVÁ SIGNES. Després, amb el nom de VIUDA DE VICENTE SALVÁ apareix aquesta indústria, de la que parlaré en els pròxims dies. La regentava Na JOSEFA SIGNES MULET i estava emplaçada a Caudillo, 107 i 109, encara que abans es deia el carrer carretera Canalejas.

Josefa Signes Mulet havia nascut dins del segle XIX, concretament en 1894. Era filla de Batiste Signes i María Mulet. Quan Josefa (Viuda de Vicente Salvá) tenia 44 anys la coneguem, a través dels documents portant aquesta empresa que ens ocupa.

A la capçalera es podia llegir: "Fábrica de sombreros, capazos y cestería de palma y mimbre". La primera curiositat de l'època la trobem al telèfon. La indústria tenia el nùmero 40 de Gata.

El primer document que arxiva la seua néta María Jesús Salvá data de l'1 de juliol de 1938. Es tracta de la Contribució Industrial i allí detalla a que es dedica l'empresa: "Fábrica de sombreros de palma ordinaria". L'últim serà de 1965. Al mig, acotarem alguns documents i informació d'aquell temps.

Amb totes aquestes dates com a introducció, demà començarem a analitzar cada document que trobe interessant i a relacionar-lo amb la vida del poble de Gata. Un poble de la província d'Alacant vist a través d'una indústria local.

FONT: Documentació ordenada per la seua néta María Jesús Salvá, que forma part ja del Museu del Sombrero, de Casa de les Germanes Zaragosí.

DEMÀ COMENCE AL BLOG UNA NOVA SECCIÓ, SOBRE INDÚSTRIA (ANYS 30 ALS 60-segle XX)

El poble dels anys 30 als 60 del segle XX, vist des d'una indústria

Per mig de l'empresa de "Víuda de Vicente Salvá"

Gràcies a la recopilació i classificació de documents fets per la seua néta María Jesús Salvá

Demà dissabte començaré una xicoteta sèrie dins de la Història local de Gata. Veurem el poble de Gata, per mig de la indústria "Viuda de Vicente Salvá" dedicada a fàbrica de capells ("sombreros"), cabassos i bossos de palma, així com d'exportació de pansa. Alguns aconteixements, treballs, com estava la indústria, el ram del seu negoci, tot això ho podrem deduir de la documentació escanejada dels documents que guarda la néta de Vicente Salvá i Josefa o Pepa Signes, María Jesús Salvá i que ara mateix es custodia al Museu "del Sombrero".

Serà una manera de tornar a aquells anys i reviure'ls amb aquella documentació que giraven les indústries de l'època i sobre tot del ram.

A la fotografia, la capçalera de la indústria de la "Viuda de Vicente Salvá", objecte del nostre estudi d'història local.

FONT: Documentació de la família Salvá-Signes.

RECORDEU QUE ES BUSQUEN FAMILIARS DE GATERS QUE VAN ANAR A NOVA YORK

Seguint les indicacions de l’Arxiu Municipal per mig de l’arxivera Sílvia Leyda, us pose el comentari que ella mateixa ha pujat al facebook:

"A Gata hem trobat prop de 200 emigrants als registres d’entrada al port de Nova York. De la mateixa manera que estan fent a pràcticament una cinquantena de pobles, a Gata també en busquen els fills i néts dins del projecte ’Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York’. Un cartell com el que vos mostrem i la corresponent versió de targetó per a correu-e han començat a circular esta setmana per convocar els al·ludits a participar-hi, és a dir, a contar-nos la història d’aquelles persones i a facilitar-nos fotografies, documents i objectes perquè els escanegem o cataloguem. Este estiu tenim una cita a Gata amb tots ells i amb els trossets de memòria que conserven d’aquella generació de valents."

Recordeu-ho. Al cartell teniu totes les dades i sort, esteu fent més ampla i viva la història del poble.

HISTÒRIA LOCAL, VERIUANT ON ES TROBA LA FONT DEL RIU ( i IV ), una secció de Jaume Costa i Caselles

Acaba ací, després de quatre capítols molt interessants les "veriuacions" d’on podria estar la coneguda com a FONT DEL RIU a Gata.

Jaume Costa i Caselles, amb col·laboració d’altres gaters, ha anat intentant "veriuar" el lloc, arrel del document de la visura.

Ara escoltem l’última part que és com un resum i és la seua teoria:

LA FONT DEL RIU IV,

La meua teoria, encara que, pot ser siga quelcom imaginativa es la següent: Les autoritats que feien la Visura, es trobaven al final de l’actual carrer de Lepant, més o menys on esta l’accés al Pont Nou, al meu parer, ...el Camí de Gata a Teulada, venia de la Plaça de l’Església, en aquell temps, pot ser, encara Plaça de la Mesquita, per carrer de Teulada, i al arribar allí, tenia que doblar a la dreta, per salvar el barranquet o depressió que hi ha a la caseta dels Carmens, que en aquell temps, deuria ser mes pronunciada que ara. Pot ser, el terme de Dénia, tallava per ha hí?

La carretera no hi era, i el camí es dirigia cap a el Tossalet del Calvari per davant o per darrere de la casa dels Borrells, que tampoc deuria ser hi, desprès, com diu la Visura, girar a volta de Xàbia i per darrere del Oasis anar a buscar el camí de la Depuradora i trobar-se de nou amb el riu a vora la caseta dels Sencios.

Seguidament, no se sí aniria per vora riu fins trobar un indret on creuar-lo, segurament prop de la depuradora. Segons en comentava Ximo Bolufer, arqueòleg i director del Museu de Xàbia, que ha intentat reconstruir algun camí de la Visura, no et pots fiar de les passes que diu, per que no quadren.

Pot ser la Font, estava en el sol de les vessants de la depressió o barranquet on esta la caseta de Carmens, que en aquell temps era muntanya, com diu la Visura, sembla que a la part d’enfront hi havia, pel que es veu al riu, un tallat, no molt alt de penyes, que serien els “peñascos” que diu la Visura. Però amb els abancalaments, la carretera, i altres intervencions, la Font del Riu ha estat soterrada i s’ha perdut, coma altres fonts del terme que no mes ixen quant plou molt.

No deixa de ser una hipòtesi de treball que esta oberta a qualsevol consideració. Tindrem que seguir VERIUANT.

FOTOS: Blanc i negre, vista aèria dels anys seixanta, en roig el possible traçat del camí. En color, possibles penyes situades enfront de la font.

 

FONT: Escrit i fotos facilitats per Jaume Costa.

VERIUANT ON ESTARÀ LA FONT DEL RIU DE GATA: III capítol (Una secció de Jaume Costa)

Seguint amb la ja llarga argumentació que està portant aquest tema, perquè és complexe i perquè porta camí de ser-ho, còpie de la xarxa facebook la III part de LA FONT DEL RIU, que publica JAUME COSTA I CASELLES.

Ací teniu íntegre tot el relat que ell conta i que serveix d'entrada a la última part que en un altre capítol arribarà també de la mà d'ell:

"Davant la informació que ens ha fet arribar Alberto mitjançant Miguel Vives de que la Font del Riu poguera estar a la caseta dels Sencios a vora riu, que també es possible, anem veure si som capaços de analitzar les teories al respecte.

Trobe que és important recordar el que diu la Visura de 1662: “ “Se conferi la dita Visura general per a fitar lo dit camí al mateix riu de Gata, en front de una font que yà dins lo mateix riu, la qual se diu la Font del Riu, y en front de aquella en lo marge del riu i ya dos penascos grans y estàn en la part del riu que a hon parteix la dita Ciutat termes ab lo dit lloc de Gata; y, essent en dit puesto,, es posaren dos fites en lo dit camí, ço és, una a mà dreta y altra a mà squerra, tot en terra xara, y la de la mà squerre esta en la falda de un tossalet, avent-hi de fita a fita vint pams de amplaria”
...
Y continua: “Y, seguint dit camí girant a la volta de Xabea, a 300 passes de les us dites fites se arribà prop lo riu en terra de Luis Andrada se troba una fita vella, que fa rahó a dit camí, a la part de mà dreta, y a l’altra part no es trobà fita y se’n possà una en terra del dit, dalt un marge y prop de un garrofer jove, havent-hi de fita a fita vint pams de amplària.

Y proseguint, a 30 passes se encontrà en lo riu y, arribant a d’aquell girant a volta de Xàbea a 233 passes de les desús dites fites se encontra hon emboca dit camí a la altra part del riu....”

Per tant, tot pot ser, la proposta de Paco Monfort, es versemblant, encara que trobe que en la Visura esta parlant-se d’un altre camí que travessa el riu mes avant i no tan a prop de la Font, possiblement per on el travessa ara, on esta la depuradora, més o menys, o tal vegada abans.

La proposta d’Alberto, te a favor que es informació de la seua avia, i a més a més, com diu la Visura, estan en la part on parteix la Ciutat (Dénia) termes amb lo dit lloc de Gata. Sent ben prop de la Caseta dels Sencios, on actualment parteix el terme de Dènia, i també hi ha penyes al riu. La qual cosa també fa que siga versemblant. Però allí sempre, actualment, hem dit Ecles Baixos i no Font del Riu, encara que, pot ser abans, era tot Font del Riu per la seua proximitat. Respecte als “penyascos” que senyala Alberto en la seua foto, pense, no son significatius, pues eixa part del riu es tot una penya. Deurien ser unes penyes mes reixides, pense jo. Un altra qüestió es situar la caseta del Sencios o el camí que passa pel costat a la “falda d’un tossalet”, com diu la Visura; podria ser?.

Per la seua part, Miguel Vives, ens arreplega testimonis, que situen la Font en uns garrofers propietat de la família dels propietaris de l’Estanc del carrer Andraes (Dr. Gómez Ferrer), que es trobava, més o menys on comença el Pont Nou al carrer de Lepant.

Per tal de no fer ho tant llarg, deixaré la meua teoria per un altre capítol."

Les tres fotografies de la composició mostren el lloc on podria estar la font, per baix de la caseta de Juanito "Sensio". Alberto Cardona Pedro va baixar la que senyala en una fletxa del google, les altres dos són de Jaume Costa.

FONT: Text de Jaume Costa / Fotos: mapa de Google i J. C.

MÉS COSES SOBRE...LA FONT DE LA FONT DEL RIU ( IIª part) -Article de Jaume Costa-

Si recordeu, setmanes enrere encetava una sèrie de treballs, investigacions, documentació, com vulgau dir-li, sobre la història de Gata, a través de llocs i paratges. De la mà de Jaume Costa, coneixíem un document de 1662 que parlava de "la Font del Riu", però de la font que no el barri. Arrel d’aquell escrit, Paco Monfort, arquitecte i apreciat amic -com diu Jaume- li va fer uns comentaris i va il·lustrar el possible emplatzament de la font, per unes fotografies que teniu dalt.

Ja deixe la paraula a tots dos, Jaume comenta:

LA FONT DEL RIU ( II )

"Paco Monfort, l’arquitecte i apreciat amic, ens ha enviat unes fotos on senyala, com possible hipòtesi, la presumpta situació de la Font del Riu i les penyes de les que fa menció el text de la Visura de 1662, la veritat ...es que no li falta versemblança.

Per tal de seguir "veriuant", cal fer un esforç mental i pensar que estem parlant d’una situació física, de la orografia del terreny, de fa uns 350 anys, sols feia 50 anys que havien expulsat els morisc, les terres de cultiu eren disperses pel terme. Com diu la Visura, les dos primeres fites del Camí de Gata a Teulada, estaven en terra xara (muntanya) a la falda d’un tossalet, segurament el del Calvari, que encara no hi era.

Gata, en la seua major part, estaria concentrat al Raval i algunes cases al voltant de la Església, tota la resta ho eren bancals o terra inculta.

Hi ha que imaginar-se el terreny de la Font del Riu, sense cases, sense bancals i evidentment, sense la Carretera Nacional, sense la vía del tren i per suposat, sense cap dels ponts.

Al meu parer, les transformacions del anys posteriors, els abancalaments conseqüència del boom de la pansa i els consequent boom demogràfic, junt amb les infrastructures viàries i altres construccions, feren desaparèixer la Font del Riu i ara, nosaltres, “flipem” en colors per tal de veriuar la seua possible ubicació. En qualsevol cas, sempre podem fer una Comissió d’Experts per tal de seguir veriuant. GRACIES PACO PEL TEU INTERES.

LES FOTOS, de Paco Monfort, molt ilustratives."

 

A la xarxa facebook ja n’hi ha alguns comentaris que ací us pose:

 

"Mestre Juan" diu: Molta vegetacio vol dir que la font esta per ahi.

"David Costa Boronat" comenta: Molt interessant.

"Alberto Luis Pedro Pérez" diu: Jaume, està clar que hi-ha que imaginar i borrar de la ment les actuals ubicacions, però de segúr que sense la teua explicació iguál que la que envía Paco gràficament, a mi per lo menys en sería imposible. Moltes gracies..... continueu an esta tasca, es molt interessant.

 

A les imatges de Paco Monfort podeu veure el lloc, un camí molt semblant a aquell de la Visura i la vegetació del lloc.

 

FONT: Text Jaume Costa. Fotos: capturada de Google (dalt) i fetes per Paco Monfort (baix).

Hª LOCAL: LES VENTES DE CARRETERA (secció a càrrec de Jaume Costa)

Seguim amb les interessants i documentades històries que ens porta cada setmana o quan li ve en gana Jaume Costa i Caselles. Ell ho penja al seu facebook i al mateix temps jo li ho publique al meu blog. Hui ens parla de

LES VENTES DE CARRETERA

Diu Jaume al respecte: "Gata com a poble geogràficament situat en lloc de pas, equidistant de les “gargantes” de Senija i Teulada, degué contar des de bell antuvi, amb fondes, hostals i ventes. Dels hostals hem parlat un poc en tocar el tema del Primer Accident de Trànsit, on buscaven l’indret anomenat Venta de Gata, el qual seguim sense trobar.
De les ventes que tinc referència mes antiga, esta la Venta de Mico, regentada pel pare o avi de la meva avia Josefa Signes Mulet (Pepa el Roig), segurament anterior a la Carretera N. 332. Es troba al costat del Camí Reial, possiblement per on discorria la “Via Dianium” dels romans, al costat de Sirerol, com vegeu a la foto, actualment molt deteriorada. La Venta de Moreno, pot ser, es tracta de les ruïnes que hi ha baixant del Collado cap a Gorgos que dona nom al Morro de la Venta.

La Venta de Parra i La Venta del Tio Pepe, aquestes mes recients, tot i que la Venta de Parra, sembla que tingué una versió... anterior als anys seixanta..
La Venta de Pela, segons en comentava el “tio” Tomás (pare del meu amic Tomás), situada en la cruïlla de la Carretera N. 332 amb el assegador del Camí de Benissa, esta venta feia de posta de relleu del Cotxe de la Carrera (Diligència), vol dir que hi canviaven els cavalls. El amo, aprofitava el relleu dels equins per tal d’utilitzar-los per trepitjar pedres d’algeps per fer lo en pols."

Com sempre posa les preguntes a l’aire per a tots:

VERIUEU HO.
1.- Coneixeu altres ventes o teniu dades mes certes al respecte?
2.- On estava la venta de Moreno?
3.- La venta de Gata, seguim sense noticies?

A la composició fotogràfica podeu veure: dalt, l’estat actual de la Venta de Mico; baix, runes de la Venta del Collado al costat de l’antic camí de Gata a Llíber.

FONT: Fotos i text de Jaume Costa.

FOTOS AMB HISTÒRIA: PRIMERA MORT DE TRÀFIC A GATA (1871) -Per Jaume Costa i Caselles-

Segona notícia de la subsèrie de "Fotos amb història" que prepara JAUME COSTA I CASELLES. És una col·laboració al meu blog, igual que ho fa al seu facebook, per gaudir de la història local i per tractar d’esbrinar alguna cosa més del que ja sabem, per llibres o pels vells del lloc.

 

Hui Jaume mos parla de...

EL PRIMER MORT EN ACCIDENT DE TRÀNSIT que tenim registrat a Gata

Corria l’any 1871, va passar a les 7.30 del mati del dia 15 de Juny, Francisco Bisquert i Català va morir com a conseqüència de ser xafat per la roda d’un carro, carregat ...de blat, que li va passar per damunt del ventre, i segons consta, li va partir el fetge en dos trossos. Això va succeir, segons manifesta el pare del difunt en l’indret anomenat VENTA DE GATA.

El difunt era de Xàbia i vivia a la Plaçeta del Convent número 10, (si algú te mes interès que pregunte).

VERIUEU HO.

1.- On estaria l’indret VENTA DE GATA ?, o al menys el “xabieros” així l’anomenaven. Jo ho he preguntat a la gent vella i no ho saben.

2.- Si el carro era del difunt. On anava un carro de Xàbia carregat de blat per Gata?. Juny és i era temps de sega. Era blat amb palla o amb gra?.
A veure si algú sap algo.

De les ventes de carretera parlarem la setmana que ve si Deu vol.

A la fotografia de l’autor podeu veure, segons comenta Jaume "el lamentable estat en el que es troba la TRILLADORA, clar és que en 1871 encara batien a les eres, hi havia molins de vent i d’aigua, supose que la Fabrica de Farina encara no hi era".

Com les propostes de JAUME COSTA ixen de la xarxa social FACEBOOK, per aquells que no disposen d’aquesta o no volen tenir-ne, els posaré els comentaris pertinents:

** La primera resposta ve de la mà de DAVID COSTA BORONAT. Ell comenta: Pel que conec de ventes, supose que seria a la altura de la Venta de Parra, el carro vindria carregat de blat en palla, ja que segurament seria de un bancal de les Benitzeines on acabaven de segar-lo. I va rodar per Gata perque havia baixat el riu i no podia creuar-lo". Potser una hipòtesi.

** PACO MONFORT escriu: "M’agrada. Jo encara estic amb el verihue-ho de la setmana passada.".

** ALBERTO que signa a blogia com a "ALB" mos diu: Home,tot pot ser, pero trobeu que en l´any 1871 el riu baixava al mes de juny? A mes lo d´investigar lo de les "ventes" sembla interessant.".

** JUANDE (Joan de Déu Boronat) escriu: "Venta de Gata = La Fonda?. Terme de Xàbia la 1/2 de propietaris de Gata, i l’arrier, de Xàbia,anava cap als molins de Gata (els de Pedreguer)?, i a 1871 és el moment de màxim explendor de la pansa, quan es poden comprar terres als rics (desamortitzacións), un poc abans tot era d’uns quants. Per especular que no quede."

***Ara és l’autor de l’article JAUME COSTA el que respon: "David, trobe que en eixes dades la Venta de Parra encara no hi era, pero tot pot ser. Juande, lo dels molins del Tossal de Pedreguer, també ho havia pensat, pero la Fonda, si et refereixes a la de l’Estació, encara no debia ser, pues el ferrocarril es de 1913 mes o menys. En qualsevol cas la setmana que ve parlarem de les Ventes". També diu JAUME COSTA: "Siguirem veriuanto. Aprofite per donar les gracies a Miguel Vives per col·laborar amb la recerca d’allo que no podem veriuar.".

Seguia comentant JOAN DE DÉU BORONAT:  "Jaume, la fonda de la carretera, de enfront de Ca Don Julián té tota la pinta de ser del XIX, o no?.

I tornava a comentar ALBERTO LUIS PEDRO: "Jo desconeixia que haguera una fonda a la carretera. Segurament, no ho coneixerà molta gent avuí en día. Juande, si pogueres concretar un poc mes on estava esta fonda t´ho agraïria molt. Aquests temes els trobe molt interesants. Gracies.

Responia JOANDE a ALBERTO: Alberto, on estava el banc, abans Fidecaya i dalt una finca nova de pisos, hara, no ho se, és dels Barrera. 



FOTOS AMB HISTÒRIA: A LA RECERCA DE LA FONT DEL RIU (Per Jaume Costa i Caselles)

Encete ací i hui, 2 de maig, una nova subsèrie, dins de la Història Local. Per mig d'una fotografia, es qüestionarà sobre un lloc del poble, un edifici, un paisatge, un racó,...

JAUME COSTA I CASELLES ha volgut fer una col·laboració al meu blog, igual que ho fa al seu facebook, per gaudir de la història local i per tractar d'esbrinar alguna cosa més del que ja sabem, per llibres o pels vells del lloc.

Hui Jaume va...

A LA RECERCA DE LA FONT DEL RIU

Pot ser, el document mes antic que coneixem on es cita per primera vegada el nom de la Font del Riu, siga la “Visura de tota la partida de la Vall i altres alqueries feta en lo any de 1662”, també es el títol del llibre de Miguel Almenara i Sebastià, que va publicar l’Ajuntament de Xábia l’any 2012..

Visura, vol dir inspecció, i es tracta d’un document on una comissió de les autoritats de Dénia, junt amb les de cada terme afectat recorrien els camins per tal de comprovar el seu estat i amplària després d’un dels litigis entre Dénia i Xàbia amb motiu de les fites dels ambdós termes.

En concret quant es comença la visura del Camí que va de GATA a TEULADA després de posar la data “Anno a Nativitate Domini MDCLXXII die vero intitulato vegesimo mensis Martii” i citar les autoritats que compareixen diu:

“Se conferi la dita Visura general per a fitar lo dit camí al mateix riu de Gata, en front de una font que yà dins lo mateix riu, la qual se diu la Font del Riu, y en front de aquella en lo marge del riu i ya dos penascos grans y estàn en la part del riu que a hon parteix la dita Ciutat termes ab lo dit lloc de Gata; y, essent en dit puesto,, es posaren dos fites en lo dit camí, ço és, una a mà dreta y altra a mà squerra, tot en terra xara, y la de la mà squerre esta en la falda de un tossalet, avent-hi de fita a fita vint pams de amplaria”

I així continua fins a la Garganta.

VERIUEU HO:
1.- Qui sap on poden ser eixos “penascos” que diu el text?.
2.- On pot estar la Font del Riu?.
Espere les vostres opinions, a veure si entre tots aclarim alguna cosa?

 

Fins ací la qüestió plantejada

FOTO de Jaume Costa: Panoràmica de la Font del Riu.

FOTOS AMB HISTÒRIA: l’Olivera Mil·lenària (terme de Xàbia)

Hui no tenim una foto de Jaume Costa, sinó del meu fill Juan Miguel. Ha visitat hui l’olivera mil·lenària i per això parle d’ella, encara que ha eixit al blog moltes vegades.

L’olivera mil·lenària està en terme de Xàbia, però és de propietari gater. Per tant, la considerem també en part nostra. Molts són els gaters que l’han visitada. Just el diumenge dia 21 tancant les Jornades de Salut, l’Ajuntament organitzava una visita a l’olivera mil·lenària. També els alumnes de cinqué de primària, les tres classes, com he dit a l’entrada anterior han fet una visita aquest matí a aquest arbre monumental oleícola. 

Cal dir que l’olivera mil·lenària està a la partida de les Valls de Sant Bertomeu, a terme de Xàbia. El seu perímetre normal és de 9.30 metres i té una altura de 7 metres, amb un diàmetre de copa de 8 metres. S’estima que tindrà entre vuit-cents i mil anys i lògicament és un arbre protegit. És singular per les seues dimensions enormes i es troba al costat del camí vell de Xàbia a Pedreguer. El Montgó el té a quatre passes, com el que diu. Es diu i es comenta que fou plantat en 1023, quan Xàbia era una alqueria musulmana.

Té un espectacular tronc, formes retorçudes, com podeu admirar a la fotografia que li ha fet el meu fill Juan Miguel, i dins el tronc està buit, amb molts arrels i empeltat amb tres varietats d’olives.

Des de Gata podrem arribar passant pel paratge de la Rana, des d’aquí anirem pel camí asfaltat fins el pontet del Ros i a uns 600 metres per un camí de terra estarem a l’olivera.

 

FONT: pàgina web "Olearun, cultura y patrimonio del aceite": http://www.olearum.es/det_olivos_monumentales.php?id=47&primero=63.

FOTOS AMB HISTÒRIA.- Aljub morisc a l'Alcolaia

Tercer indret gater que vegem al blog de la mà de l’amic Jaume Costa. Ells ens porta a un lloc molt conegut per tots els escolars de Gata i els seus pares, és l’aljub morisc que està darrere de la coneguda com l’olivereta dels moros, a la partida Alcolaies. Deixem que ell ens explique el lloc, amb lema inclós:

COM ESTA TANT PROP NO EL VALOREM.

"L’aljub es l’únic vestigi que queda del que, possiblement, fou una torre de defensa o una Alqueria fortificada que, donà nom a la partida i barri. Alcolaia, es una paraula àrab que significa, torre fortif...icada o xicotet castell.
Si hom fa un esforç d’abstracció i pensa amb el paisatge de l’època islàmica, vora com no resulta gens estrany que en eixe indret hi haguera una torre de defensa, que a més de servir de guaita, també serviria per acollir els habitants de la Gata àrab, que en cas de perill es refugiarien en aquest recinte murallat, protegit per les
escarpades vessants del riu.
Cròniques del país, diuen, que amb motiu de les obres del grup escolar nou, on molts hem conegut un bancal d’oliveres, es trobaren un enterrament musulmà i alguna cosa més".

FONT: Foto i text Jaume Costa. A la fotografia, l’aljub de l’Alcolaia.

FOTOS AMB HISTÒRIA: Pontet de la Benitzaina (terme de Dénia)

Segona foto amb història que ens porta Jaume Costa i Caselles. És EL PONTET DE LA BENITZAINA, que encara que es troba a terme de Dénia ha estat sempre pas per als bancals de gaters, ací ençà del Montgó. Deixem que fluïsguen les paraules i que Jaume ens explique el motiu d’escollir aquesta fotografia amb història.

"Una vegada em va dir un enginyer de camins que uns dels trets estètics dels ponts eren, ser el mes perpendicular possibles al llit del riu o barranc i tenir un número imparell d’arc o ulls.
Cròniques del país diu...en que el Pont fou costejat per la majoria de propietaris de la partida, a més de pagar als obrers, feien tandes (aportaven la seva ma d’obra).
Per exemple, els carros del tio Bernat del "Paresant", portaven les tosques de Xàbia,el tio "Nasio" (Ignacio Caselles Arabí), bisauelo meu, tenia el seu fill major Pedro, fent pedra a la Garganta.
El constructor fou el tio Fuertes, uelo o bisauelo de Fuertes el del carrer la Bassa que tot hi, suposse, no tindre estudis d’enginyeria, pot estar orgullós, donat que el varen fer per passar el carros i ara passen camions de gran tonatge sense cap mirament, deurien limitar el pes.
La seua construcció deu datar de finals del segle XIX o principis del XX, pel que deu tindre uns 100 anys. El primer que el va travessar, tot i no estar acabat, fou el tio Toni Garbiel amb la seua burra del ramal (era el propietari de la Casa de la Catxupa, en aquell temps."

 

A les fotografies de Jaume Costa teniu el pontet, visible des de la carretera Nacional a l’altura de la tenda d’artesanies i regals "la Barraca".

FOTOS AMB HISTÒRIA: nova sèrie

Comence hui una sèrie, que tractarà com diu el títol de "Fotos amb història" i s'enmarcarà dins del tema de "Història local". De la mà o més bé de l'ull fotogràfic i els escrits de història local que ens presenta al seu facebook l'amic Jaume Costa i Caselles, anirem desgranant la història del poble o del món gater. Agraïment a Jaume per haver-me deixat incloure aquesta nova finestra en el blog. La de hui, la primera fotografia, presenta les restes de l’Alqueria islàmica de Gorgos, des de l’oest. Tot uns vestigis que mostren l'antigor del nostre poble, de les nostres terres.

HUI 14 D'ABRIL, FA 82 ANYS ES VA PROCLAMAR LA II REPÚBLICA ESPANYOLA

Era el dia 14 d’abril de 1931. Es proclamava la Segona República, que abocaria a l’Estat espanyol a la Guerra Civil. El poble de Gata tenia, aleshores, 4.273 habitants. S’havia pogut arribar amb eixa xifra a dotze regidors a l’Ajuntament (alcalde, dos tinents alcalde i nou regidors). A l’actual alcalde de Gata li quedaven dos dies de mandat. Era Vicent Mulet Monfort, que va governar sols un any i dos mesos. Després d’ell va governar un Directori Militar en temps de la república. Per cert, el plenari de l’Ajuntament també aprovà adquirir una bandera republicana tricolor per a la Casa Consistorial.

Durant eixe temps a Gata, veïns voluntaris portaven terra per aplanar el solar on anava a construir-se a l’any següent el primer cementeri municipal. Al poble s’estudiava la donació de solars per part dels veïns per a fer la Plaça del Mercat. Tant el solar per al nou Grup escolar com el pont d’Alcolaes estaven a punt de ser realitat. La II República va fer que a Gata es canviaren alguns noms dels carrers. La parròquia la regentava el rector Don Alejo Sendra Tarrazó. Tan sols feia deu mesos que estava. Havia arribat el 15 de juny de 1930.

A la fotografia, propietat de Vicente Signes Monfort, teniu el moment històric d’aquell 14 d’abril de 1931. Tots els veïns s’arremolinaven baix del Consistori gater, mentre ja onejava la bandera tricolor republicana.

Demà recordarem tots els carrers de Gata que es van canviar de nom, arrel de proclamar-se la II República Espanyola.

PROTAGONISTES, LES CAPELLETES DEL CALVARI DE GATA

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

Al llarg de vint-i-un dies van ser protagonistes les capelles del Calvari de Gata, catorze del Via Crucis i set de la Corona de Dolors de la Verge. La composició fotogràfica que teniu dalt és un resum, una vista general de totes elles. És l'epílog d'aquelles construccions artístiques, per l'itinerari del Calvari. Al mateix temps, donat que estem al Septenari dels Dolors de la Verge, començat ahir, és un homenatge a totes eixes persones que a la Quaresma i al llarg de tot l'any també pujen al Calvari, com es diu popularment a Gata, a resar el Via Crucis i a recitar les llegendes de les capelles, en el curt trajecte d'una a l'altra.

Hª LOCAL. CAPELLES A GATA. CORONA DE DOLORS DE LA VERGE. VII, el soterrament de Jesús i la soledat de María

Últim dels set dolors de la Corona de la Verge Maria de les capelles de la plaçoleta de l’ermita de Gata. Porta per títol: "El soterrament de Jesús i la soledat de María". La llegenda del retaule ceràmic s’expresa així: "Si en el encuentro le encerráis, dejad sepultura abierta para mí, que si enterráis a Jesús, María es muerta". La va sofragar: "A expensas de Dª. Rosa Monfort Pedro e hijos".

Podeu repassar ací el PRIMER DOLOR (publicat 5-3); el SEGON DOLOR (publicat el 6-3); el TERCER DOLOR (publicat el 7-3); el QUART DOLOR (publicat el 9-3); el CINQUÉ DOLOR (publicat el 10-3) i el SISÉ DOLOR (publicat l’11-3).

 

ACABA ACÍ LA SÈRIE DE CAPELLES A GATA. Primer van ser pels carrers de Gata (47), després el Via Crucis pujant el calvari (14) i finalment la corona de dolor de la Verge María (7). En total, 68 "capelles". Potser algun dia continue les capelles per dins d’algunes cases particulars, en conec dos segures. Però esta serà una altra part... 

Hª LOCAL. CAPELLES A GATA. CORONA DE DOLORS DE LA VERGE. VI, La llança i rebre en braços a Jesús ja mort.

És aquest el sisé dels dolors de la Corona de la Verge Maria. El títol ho diu tot, donada la situació que es trobava la mare de Jesús: "La llança i rebre en braços a Jesús ja mort". La imatge del quadre està ben conservada. Diu la llegenda del retaule ceràmic: "En los brazos de la aurora, sin vida el rubio arrebol, triste cisne canta y llora la muerte del mejor Sol". La capella penúltima d’aquesta corona la sofragà: "A expensas de Dª María Font Simó".

Podeu repassar ací el PRIMER DOLOR (publicat 5-3); el SEGON DOLOR (publicat el 6-3); el TERCER DOLOR (publicat el 7-3); el QUART DOLOR (publicat el 9-3) i el CINQUÉ DOLOR (publicat el 10-3).