HISTÒRIA LOCAL

AQUELLS CINEMES DELS NOSTRES MAJORS !! ( III ) Cine La Paz

Comencem el repàs dels cinemes que hi havia a Gata al segle XX, de la mà del cinèfil Paco Moncho (recordeu que té una pàgina web molt interessant al respecte -www.prospectosdecine.com-). Ho fem amb el cinema La Paz.

El Cine La Paz es trobava ubicat a l’Avinguda de la Paz. L’edifici encara es mantén en peu i està com es va deixar a les postrimeries de l’any 2003. Fou inaugurat en 1925 per Francisco Signes Signes, conegut al poble com " Quico Cella". Estava casat amb Francisca "La Venta" i tingueren tres fills: Pepe (pare dels texanos), Felipe (el d’Alacant) i Paquita (la del Bar La Paz). Com vegeu concorden els tres noms, el del carrer, el del cinema i el del bar. Moria als 73 anys el dia 14 de juliol de 1963.

Tot començà arrel d’un incendi i la conversió del local en un cine, el cinema "La Paz". Al cinema "La Paz" tenien cabuda activitats i events de tot tipus, inclús es representava moltes sessions de teatre. Desde 1925, l’any en que fou inaugurat, es van fer projeccions de cinema mut, representacions teatrals, inclús espectacles de boxa, balls de carnaval, etc.

Cal ressenyar que a més de les funcions de les millors estrenes de cinema, les companyies de aficionats eren del poble de Gata i solien representar per a finançar la reconstrucció de l’ermita del Santíssim Crist obres tan resonants com "Los Cadetes de la Reina", "La Labrador", "La Alsaciana", "Molinos de Viento", "La Bejerana", "La Dolorosa", "Los Gavilanes", "La Señora del Lugar" , etc. Els actors aficionats: com a tenor, baríton i tiple actuavenn Paco Coloma, Natalia, Pepe el Sastre, Donya Anita, Vicente "Capblanc" i Fina Campos, Teresa "Monprincés", Paquita “L’Organista". Entre els còmics destacaven Don Luis i Roseta "del tío Jerónimo". En quan als sainets valencians, van destacar Don Luis i Tonet del Ros. Destacaren amb gran èxit els sainets: "Nelo Bacora", "Déjame la Mujer, Pepito", "Cambio Moto por Suegra", "Dos pájaros, una Aguileta", etc.

Onze años després de la inauguració del cinema "La Paz" (1936) "Quico" intentà obrir un cinema d’estiu en un solar del mateix carrer, on ara s’ubicava el bar "Jardín". No va arribar a funcionar mai.

Tornant al cinema "La Paz", aquest passà a mans del senyor Maties Monfort "El Ti Passetes", qui començà una nova etapa el 27-01-1940. En la dècada dels cinquanta del segle XX, “El Ti Passetes” va fer societat amb Paco Feliu, alternant pel·lícules en el Cine La Paz i en el Ideal Cinema. Es barallaren a mitat dels anys cinquanta, l’Ideal Cinema tancà i el Cinema La Paz continuà obert. Quan el Ti Passetes va morir el 20-11-1975, el seu fill i alcalde Julián Monfort Calatayud arreplegà el testic i al no agradar-li el cinema, delegà tota la responsabilitat en el seu encarregat principal, Paco Carrasco. Este aguantà fins el 2-04-1977.

Però, els familiars hereus del Ti Quico, Felipe i els fills de Pepe, decidixen obrir el cinema, però amb una gran reforma i molt ben equipat, tant en màquines, butaques i decoració. Inclús es posa un  xicotet bar. Es reinuagura el 10-04-1978 amb el conegut film  de “La guerra de papa”. Assistix a la inauguració com a invitat d’honor, l’artista valencià ja desaparegut Antonio Ferrándiz. Torna a aparéixer en escena Paco Carrasco. Passa un any i no estan totalment convençuts, fins que li donen l’explotació del cinema, en arrendament, al jove empresari Juan Bta. Salvá Mulet, qui regentà amb gran encert tant el Cinema La Paz conjuntament amb el Casablanca fins que acabà la història del cinema a Gata, 2003.

A la fotografia, la façana del cinema La Paz antiga, hui ja remodelada.

 FONT: extracte informatiu de Paco Moncho, de la seua pàgina www.prospectosdecine.com.

 

AQUELLS CINEMES DELS NOSTRES MAJORS !! ( II ) Cronologia dels cinemes

La història dels cinemes de Gata té una cronologia que abarca des de 1925 fins a 2003.

- 1.- Cine La Paz (Avinguda de la Pau): 1925-1940, 1940-1977; 1978-2003.

- 2. Ideal Cinema (després Casablanca): ubicat a la Plaça, 1931-1965.

- 3.- Cine de verano (carrer Teulada): 1946-1951; 1961-1982.

- 4.- Cine verano i cine del Hogar Parroquial (Centre Parroquial "Virgen del Carmen"): 1960. Costera del Grup Escolar.

- 5.- Cinema Avenida (carretera nacional): 1961-finals anys 70.

- 6.- Cine Casablanca (primer es va dir Cine Ideal): 1965, 1975, 1976-1991.

Setanta-vuit anys de història cinematogràfica local, que en pròxims capítols la contarem de la mà de Paco Moncho, que és gran coneixedor dels detalls de cada cinema. Poc més de tres quarts de segle que han donat per a molt.

FONT: documentació de Paco Moncho, pàgina www.prospectosdecine.com. 

NOVA SECCIÓ HISTÒRICA: AQUELLS CINEMES DELS NOSTRES MAJORS ¡¡ ( I ) Introducció.

( I ) INTRODUCCIÓ

Tots recordem, els que sou de la meua generació i anteriors, els cinemes que hi havia a Gata. Comença ara i hui una nova secció històrica local, referida als cinemes d’abans del poble. I contem amb un expert que anirà guiant-nos pels camins cinematogràfics de la història de Gata.

El gater Paco Moncho Pascual té a la seua pàgina web www.prospectosdecine.com moltíssima història recollida del Cine Avenida, Casablanca, La Paz, encara que nosaltres ja dels anys 60 fins a tancar les seues portes del segle XX, els coneixíem com el cinema "Feliu" o el cinema "Passetes" i els corresponents cinemes d’estiu. És bó que conegam la història de tots els cinemes del nostres poble.

A més de la història dels cinemes i paral·lelament coneixerem també els origens locals del cinema, els personatges que van fer popular el cinema. Ens aproparem a ells i a les seues fotografies de la mà de Moncho, al que agraïsc la seua col·laboració i permís per al Cronista de Gata. 

Un poble menut com Gata, que no superava els cinc-mil habitants va tindre l’honor de tindre dos cinemes en funcionament, a l’hivern, i el mateix a l’estiu, i aguantar-los. Sols tenies que passar la carretera general, estaven a un i altre costat de la mateixa. Curiosament, els dos tenien accés interior a dos bars. També us parlaré d’això. Hui estan tots parats, quasi desapareguts i modificats, dic quasi perque encara un local -La Paz- es conserva com estava quan es va tancar.

A la fotografia, el cine La Paz el dia de la projección de la pel·lícula "Franco ese hombre".

FONTS: Documentació, Paco Moncho (www.prospectosdecine.com).

GATA JA TÉ EL SEU PRIMER BEATO EN LA HISTÒRIA DEL POBLE

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

Una delegació gatera ha assistit a l’acte de beatificació, que s’ha fet a Tarragona

Els rectors Don Francisco i Don Alberto; l’alcaldessa i la regidora Dora Caselles; els familiars i fidels de la parròquia, han presenciat la beatificació de JUAN CRISÓSTOMO i 521 màrtirs més del segle XX

El poble de Gata té ja el seu primer Beato en la història del poble

A la composició vegeu la delegació gatera, els rectors Don Francisco i Don Alberto i a l’alcaldessa. Aquest matí ha tingut lloc el moment tan esperat pels seus onze renebots i els seus familiars. Gata ja té un BEATO, el frare caputxí JUAN CRISÓSTOMO DE GATA, conegut en Gata també pel seu nom de bateig i infància: IGNACIO CASELLES GARCÍA.

El Papa des del Vaticà a dirigit unes paraules amb motiu de la Beatificació feta a Tarragona, on s’han beatificat a 522 màrtirs de la fe del segle XX, entre ells el gater JUAN CRISÓSTOMO.

Diumenge que ve, dia 20 d’octubre, la missa de les 12.30 hores, serà d’ACCIÓ DE GRÀCIES per la beatificació de JUAN CRISÓSTOMO de Gata.

Ja aniré donant-vos més detalls, anècdotes i demés dels pelegrins gaters, sobre tot els familiars més directes. Ara, com un avanç, ací teniu la composició. Fotos: Ajuntament de Gata.

FIRA GATA AL CARRER 2013: TAMBÉ HA EIXIT L'HISTÒRIC CARRET DEL TRAMUSSER

La tradició mana i el bon temps acompanya. Una altra empresa familiar centenària o quasi...CAL TRAMUSSER.

El Ti Pepe el Tramusser que feia l’aigua-llimó d’una manera especial i després continuà la seua filla Pepica i ara la seua néta. A la FIRA GATA AL CARRER 2013, aprofitant que fa bon temps, en alguns moments caloreta i per a tancar la temporada han tornat a traure el carret del Ti Tramusser, aquell que si recordeu es va restaurar per a la commemoració el 7 de juliol de l’any passat de l’aconteixement de l’arbre blanc.

A la composició fotogràfica podeu veure els vells elements del que es servia el Ti Tramusser per a fer els xambits, per a posar les mesures dels gelats. Les autoritats a la inauguració han pogut tastar l’aigua-llimó especial de Cal Tramusser.

Una altra empresa centenària o quasi...a la fira.

FIRA GATA AL CARRER 2013: CA CURRO, UN SEGLE D'HISTÒRIA

La carnisseria CA CURRO, que té el segell de Comerç excel·lent, va ser fundada en 1913. Han passat quatre generacions fins arribar a hui. A la Plaça Nova podeu trobar-los a la Fira GATA AL CARRER 2013, com és ja habitual cada fira. La família Arabí -carnisseria Curro- han estat al servei del poble estos cent anys, a la carnesseria enclavada al carrer Signes, molt a prop de la cantonada amb el carrer Teulada. Quan fa cent anys d’història està construint la seua pròpia pàgina web. Ja podeu trobar-los a www.cacurro.com. Tornaré a parlar amb més detalls d’esta família "Curro".

A la composició vegeu a Toni i Mari a la fira, i a les dues fotos de baix preses al mateix lloc a Jaime i Toni, pare i fill, tercera i quarta generació.

LES MESTRES I ELS MESTRES D’ABANS...A GATA: AQUELLS RECORDS; 3) DON FERNANDO

3) DON FERNANDO MULET TORRES, home senzill i gran amant de les matemàtiques

Vaja per davant que poca informació dispose del primer mestre que porte a la sèrie. Després de Donya Anita (1) i Donya Rosa (2), li toca el torn a Don Fernando. Don FERNANDO MULET TORRES era un home senzill i gran amant de les matemàtiques. Va estar molts anys de mestre a Llíber i després va passar a l’escola de Gata.

Al col·legi "Santíssim Crist" tenia la classe just al final del passillo de la part de baix, dels xics que es deia. Per allí es podia accedir a la zona més infantil on estaven Donya María Rosa i Donya María. Era tot un especialista en matemàtiques i ciències.Don Fernando naixia a Gata el 17 de juny de 1910. En 1962, quan ja estava instal·lat a l’escola de Gata perdia al primer dels dos fills, Antonio, quan aquest tenia sols 23 anys. Tres anys més tard moria el segon fill Vicente amb 17 anys. Més tard perdia a la seua dona Pepica. A títol personal la vida li va girar l’esquena. El 19 de maig de l’any 2000 moria Don Fernando als 90 anys. Vivia a la casa cantonera entre el carrer Calvo Sotelo (ara carrer Signes) i carrer Doctor Gómez Ferrer.

A l’escola, el recordem amb aspecte sempre seriós, amb ulleres i sempre molt cuidadós. Don Fernando va ser per a molts el principi dels problemes de lògica i de matemàtiques.

Us pose un comentari que fa Antonio Monfort al facebook i que resumix el sentiment de moltes persones de la nostra generació: "Aprofite este espai per a dir que Don Fernando va ser per a mi el millor mestre que vaig tindre. Sempre he sentit molt de respete pels meus mestres, ja que gràcies a ells em vaig ensenyar el poquet que se. Pero tinc que dir que Don Fernando va ser el mestre que vaig tindre el gust de tractar-lo personalment. Pense que va saber apropar-se al xiquet amb una gran capacitat de comunicar els coneixements. Personalment li guarde un bon record amb moments de molt bon humor. Una de les coses que el caracteritzava era que era molt aficionat a fer quinieles i que les aprofitava  per a fer números a la part posterior del paperet de la quiniela. Vaja el meu record i el meu homenatge per aquest mestre que vaig estirmar de bo".

Per la seua part, José Manuel Montilla (des de Córdoba on treballa i viu) comentava: "Gran persona y gran maestro de quien guardo un muy buen recuerdo. Gracias a él empecé a entender y respetar a las matemáticas,porque realmente sabía explicarlas. Desde su sencillez y respeto a los alumnos sabía hacerse querer. ¡Gracias Don Fernando!"

LES MESTRES I ELS MESTRES D'ABANS...A GATA: AQUELLS RECORDS; 2) DONYA ROSA

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

1) DONYA ROSA FERRER DIEGO, una mestra que es va presentar a oposicions dues vegades i les dues les va aprovar

Va exercir en temps de República i postguerra. Es va jubilar als 70 anys

Jesús Pobre, Beniarbeig, Campell, Xàbia i Gata van ser els seus destins

La segona mestra que porte a la sèrie de les mestres i els mestres d’abans és Donya Rosa. La seua filla, Donya María Rosa, de seguida que li ho vaig proposar va recordar la trajectòria de sa mare amb emotivitat i amb sencillesa, com senzilla va ser sa mare i molt treballadora.

Torna a ser, com el reportatge primer de Donya Anita, un homenatge a estes dones i estos homes que van fer dels gaters un homes i dones de profit, de bo, de saviesa alguns, de coneixement.

DONYA ROSA FERRER DIEGO va nàixer a Gata el 22 de gener de 1913, a una casa del carrer Tetuán, nº 2. Va morir el 7 de febrer de 1991, quan tenia 78 anys d’edat. Tots la recordem als "recreos" passejant amb Donya Anita, Donya Josefa, Donya Mercedes i les mestres més joves, amb Don Antonio i Don Joaquín.

Però, quina va ser la seua trajectòria professional i humana?. La conta la seua filla Donya María Rosa a la que li agraïsc la narració. Als 14 anys anava a deixar l’escola de Donya Teresa Ramón, que estava ací a Gata a una unitària. Li demana la mestra que l’ajude a fer una revisteta que publicaven i als 16 anys li diu que vol parlar amb els seus pares. "La xiqueta deu estudiar", digué. Els pares eren llauradors i son pare respongué: "Si la collita va mal no tenim ingressos". La mestra va dir: "Això volia sentir. Jo em trallade a Alacant i la xicona vindrà amb mi, les despeses corren del meu càrrec". Així que en 1929 ingressà a l’Escola Normal de Magisteri.

El 16 d’agost de 1933 el President de la República i en el seu nom el Ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts, li concedien el títol de MESTRA NACIONAL DE PRIMER ENSENYAMENT. Un mes abans de l’Alçament Nacional convoquen oposicions i Donya Rosa es presenta i les aprova, però com les llistes van tindre que eixir els primers dies de guerra, després Franco no les va reconéixer.

De tota manera, "per imposició de l’autoritat local" exercix la professió als alts de la Casa Abadia, junt amb la seua companya, amiga i per a ella "com una mare" Donya Remedios Bermejo a la que sempre estigué molt agraïda.

Va estar fent de mestressa de casa, al casar-se amb un home llaurador, aixina fins 1942. Volia seguir donat escola i buscava una interinitat a Gata o pobles del voltant. Li van donar Jesús Pobre.

Als 28 anys quedà viuda i va tindre que deixar ams els avis als dos xiquets, Pepe i María Rosa, que després seguirien el mateix camí d’ella, els de mestres. Tornà a repetir les oposicions, per a què foren vàlides, i va aprovar per segona vegada. La primera possessió provisional va ser Beniarbeig i la definitiva el primer poble de Laguar, Campell.

Per concurs de trasllats passà a l’Escola Graduada de Xàbia i finalment al seu poble, al Grup Escolar "Santíssim Crist" de Gata, on acaba la seua vida professional quan tenia 70 anys.

Un altre exemple de professionalitat, honestitat, bondat i dedicada sempre a les seues alumnes. Donya Rosa, com Donya Anita, són gran exemples de mestres bones de Gata...que deguem recordar-les i admirar-les.

A la composició fotogràfica vegeu a Donya Rosa entre altres mestres a l'escola de Gata i amb un curs d'alumnes dels anys 60.

FONTS: Informació facilitades per la seua filla, Donya María Rosa Monserrat Ferrer.

HISTORIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS PER AL POBLE DE GATA, 1861 ( XI )

Reprenc la minisèrie històrica de les Ordenances Municipals per al poble de Gata de 1861. Donava a conèixer, de la Policia Rural, els camins. Seguint, comence per l'article 67:

POLICIA RURAL, Capítol I, Camins:

Art. 67: Cap persona pot recollir fem o terra dels camins com a instrument, devent-ho fer sols amb les mans, si per això es valen de cavalleries deuen portar-les amb bossal, des de l'1 d'abril fins l'1 d'octubre.

Art. 68: Per a construir parets lindants amb camins es necessita la llicència de l'alcalde.

Art. 69: Els propietaris de terres que linden amb camins són responsables de la conservació de l'eixample que tinguen i deuran avisar a l'alcalde del dany que en els respectius llocs ocòrrega.

Art. 70: Quan a una propietat se li tinguera que marcar entrada per que no aarriba camí o senda, ho verificaran els pèrits amb anuència de l'Alcalde per el puint més immediat al camí i que menys perjudique i en cas de dificultat prestarà l'entradsa el propietari de la propietat més pròxima al camí, abonant-li tots els danys i perjuicis.

Art. 71: Quan per divisió per conveí es done entrada per dins d'un camp, deuen deixar-se tres pams francs del linde del veí...

(Seguirà a la pròxima part)

FONT: Opuscle de les Ordenances Municipals per al poble de Gata, 1861, facilitat per les germanes Zaragosí. 

A UNA SETMANA DE LA BEATIFICACIÓ DEL GATER JUAN CRISÓSTOMO

Quan estem a una setmana de l’event més important per a l’església de Gata, la Comunitat Parroquial de Sant Miquel Arcàngel, la beatificació del gater màrtir de guerra Pare Juan Crisóstomo de Gata, us pose la tercera part de les dades històriques del frare sacerdot, natural del nostre poble i de la família "dels Caselles". A les fulles de la publicació setmanal ALELUYA de l’església parroquial de Gata es publicarà el proper cap de setmana la part setena.

Al blog, per a coneixement de tots els seus paisans i a sols set dies de la seua beatificació el dia 13 d’octubre a Tarragona, us traduïsc tota la informació publicada a l’ALELUYA el cap de setmana del 14 i 15 de setembre, que va ser la tercera part:

BEATIFICACIÓ DEL PARE JUAN CRISÓSTOMO DE GATA

( IGNACIO CASELLES GARCÍA ) ( III )

Estem al tercer cap de setmana de setembre de 2013. Dins d’un mes menys dos dies arribará l’esperat dia per als familiars del Pare Juan Crisóstomo de Gata i per a tota la feligressia en general de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos.

No sempre es pot veure beatificar a un fill del poble. La parròquia de Sant Miquel Arcàngel podrà tindre eixe honor.

El dia 13 d’octubre de 2013 es la cita per a tots, serà el dia de la beatificació del Pare Caputxí Serv de Déu JUAN CRISÓSTOMO DE GATA, nascut i batejat en GATA DE GORGOS (Alacant). La ciutat que acollirà esta massiva beatificació serà Tarragona.

Mentres la parròquia va preparant-se per a tal data, en esta publicació continuem coneixent curiositats i vivències al voltant de Ignasi Caselles García en el segle i Pare Juan Crisóstomo de Gata, nom adoptat en el convent.

TERCER CAPÍTULO

UN TESTAMENT ADEQUAT A LA SENCILLESA I SIMPLEA DELS DOS GERMANS FRARES

Hui coneixerem la part del testament del pare de Juan Crisóstomo, que es tot un exempe de sencillesa, simplea i a la vegada d’amor paternal.

Son pare, Vicente Caselles Boronat, testà el dia 21 d’octubre de 1921. Dos dels seus sis fills eren ja religiosos, Ignasi i Bernat.

En la segona de les diligències fa constar que –cite textualment- “al profesar sus dos hijos Bernardo e Ignacio en la orden de  Capuchinos le entregó a cada uno de ellos la cantidad de ciento cincuenta pesetas, la cual les servirá en pago de sus derechos de legítima restringida”.

En la cinquena diligència tornen a aparéixer els germans religiosos en el testament. El pare “impone” “a su hijo Francisco la condición de que no podrá vender la dicha casa cuando vengan a pasar algunos días a su pueblo, estando obligado dicho hijo Francisco a mantener a sus dos nombrados hermanos religiosos los días que permanezcan en esta población y a pagarles el viaje de ida y vuelta desde el Convento en que residan en España a esta población”.

La casa a la qual es referix el testador estava ubicada en el “carrer Andrades”  nº 25 (hui carrer Doctor Gómez Ferrer) i és on vivia el seu fill Francisco.

Seguint amb les parts del testament, la sisena indicava: “Lega a sus dos hijos religiosos Bernardo e Ignacio Caselles García una cama, un colchón, dos sillas, dos sábanas a cada uno de ellos y la mesa de comer”.

En estes frases es conté la humiltat que volien els frares caputxins per a son pare i la seua família. Encara que s’aproparen poc per Gata quan estaven en els seus respectius convents d’Oriola (Ignasi) i possiblement Barcelona (Bernat), aquí sempre tendrien casa i habitació, perquè així ho havia manat en el seu testament son pare Vicente.

ELS SEUS DOS GRANS AMORS SENT SACERDOT:

El R.P. Juan Crisóstomo de Gata tingué durant tota la seua vida sacerdotal dos grans amors: per una part, la devoció a la Santíssima Verge Maria, sent un vertader propagador a la devoció de la Verge de les Tres Avemaries, venerada en el convent. Per altra part, fou un esforçat propagador de l’Adoració Nocturna a Oriola, amb un gran amor ardent a Jesús Sacramentat.

ALTRE RETALL DE PREMSA (23-7-1928):

El Dr. Nemesio de Heredia, apodat en el diari com “El españoleto” fa una visita per el Llevant a abril de 1917. Es titula l’article: “Impresiones de viaje, Una visita a Orihuela”. En un dels paràgrafs es llig sobre la seua visita al Convent: “El R.P. Juan Crisóstomo de Gata, cordial y galantemente, en unión del afectuoso Fray Carmelo de Cartagena, que tienen para mi toda clase de atenciones y bondades –que no merezco- me llevan a la huerta, al claustro y al coro, a la Iglesia, preciosísima por cierto, y en la que se venera a la Virgen de las Tres Ave-Marías…” Al final comenta: “…expresar mi más profundo agradecimiento a los P.P. Capuchinos que tan grata, por sus delicadas atenciones, me hicieron la estancia en Orihuela”.

LA GUERRA CIVIL TRUNCÀ MOLTES VIDES RELIGIOSES:

A Gata de Gorgos tenim alguns exemples del que els passaria als religiosos, be foren sacerdots o germans, a la contienda fraticida de 1936 a 1939, per defendre el seu ideal cristià. Del martiri del pròxim beato Pare Juan Crisóstomo de Gata ens ocuparem a pròxim capítol.

A més de Juan Crisóstomo de Gata, foren màrtirs a la guerra civil espanyola: el seu germà Bernat Caselles García (caputxí), del que ja hem parlat en estos capítols, i el també fill d’este poble, el franciscà Fra David Mulet Monfort, que tenia 55 anys quan fou martiritzat aquell 22 de desembre de 1937 a Teruel. També hi ha que ressenyar que a l’altura dels termes entre Gata i Pedreguer fou martiritzat l’insigne Pare Andrés Ivars Cardona, franciscà martiritzado el 8 de setembre de 1936, quan tenia 51 anys d’edat. Este era natural de Benissa i residia al col·legi Cisneros de Madrid.

A la imatge, a la part esquerra mirant la foto, la casa on viurïen els dos germans frares si venien a Gata, en un acte oficial de visita d'una autoritat provincial.

DOCUMENTACIÓ: “El pueblo de Orihuela” (Any I, Nº 23), 23 de juliol de 1928.

LES MESTRES I ELS MESTRES D'ABANS...A GATA: AQUELLS RECORDS; 1) DONYA ANITA

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

1) DONYA ANITA DIEGO MONFORT, una mestra com una mare

La inspectora digué als seus companys "en Gata hay una maestra que vale un mundo"

La primera mestra que porte a la sèrie de les mestres i els mestres d’abans és Donya Anita. Quan ho vaig proposar a la seua neboda Anita Diego i a la filla d’esta Míriam, de seguida em van referir tot l’historial no sols d’ensenyament sinó també "humà" perquè d’això en sabia de llarg Donya Anita. Era per a moltres xiquetes de l’època, "una mare com una mare".

Però qui era Donya Anita i que va suposar per a l’escola de Gata?

Ana Diego Monfort va nèixer el 23 de setembre de 1900. Anava com el segle. Va estudiar a València i precisament el 6 d’agost de 1923 (coincidint amb el dia major de Gata, el dia del Santíssim Crist) li otorgaren el títol de mestra, quan tenia de 22 a 23 anys. Com a dada curiosa, constava en la capçalera del mateix el nom de Sa Majestat el Rei don Alfonso XIII.

Primerament, va desenvolupar la seua lllavor pedagògica a Guardamar del Segura durant alguns anys. Posteriorment, va estar a Alacant capital també uns anys més, passant ja definitivament a Gata. Va passar primer per l’escola unitària de l’Avinguda de la Pau als anys 50 i des del curs 1958-1959 ja va donar escola al Grup Escolar "Santíssim Crist", fins que es va jubilar a la màxima edat permesa aleshores, és a dir als 70 anys.

Però, la part artística la dominava perfectament Donya Anita i per això era molt coneguda i volguda al poble. A banda de l’ensenyança, composava música, escrivia poemes i diversos textos. Era molt cantaora i cantava al cor de l’església. També era una artista del teatre: va protagonitzar moltes sarsueles com "Los Gavilanes", "La Bejarana", "La casita blanca", "La verbena de la paloma", entre altres...

El seu caràcter bondadós i afable se’l guanyà per a tots. En una conferència de la inspectora Donya Guadalupe amb altres inspectors a Alacant, aquesta va destacar públicament que "en Gata había una maestra que valía un mundo, doña Anita Diego."

De entre altres personalitats destacades, cal senyalar la gran amistat que tenia amb amb el propietari de CIFESA i, sobre tot, amb la segona dona del mateix (ja que va quedar viudo de la primera).

Qui no recorda a Donya Anita, que a l’escola nova dels anys 60 del segle XX tenia la classe al pis de dalt. Les xiquetes d’eixos anys encara la recorden amb molta nostàlgia i enyorança.

Donya Anita va morir el dia 10 de novembre de 1986, als 86 anys d’edat, i està soterrada a la part del fons del primer cementeri municipal del seu poble que tant estimava, Gata.

A la composició fotogràfica vegeu (a la foto gran de dalt) una de les seues classes unitàries (1955-1956). Baix diverses fotografies de Donya Anita i una amb la seua família.

FONTS: Fotos i informació facilitades per Anita Diego i Míriam Baños.

D’ACÍ DÈSSET DIES, BEATIFICACIÓ DEL FRARE CAPUTXÍ NASCUT AL POBLE, JUAN CRISÓSTOMO DE GATA

Ja us vaig facilitar en valencià la primera part de les dades històriques del frare sacerdot, natural del nostre poble i de la família "dels Caselles", Juan Crisóstomo de Gata. A les fulles de la publicació setmanal ALELUYA de l’església parroquial de Gata es publicarà el proper cap de setmana la part cinquena.

Al blog, per a coneixement de tots els seus paisans i a sols dèsset dies de la seua beatificació el dia 13 d’octubre a Tarragona, us traduïsc tota la informació publicada a l’ALELUYA el cap de setmana del 7 i 8 de setembre.

BEATIFICACIÓ DEL PARE JUAN CRISÓSTOMO DE GATA

( IGNASI CASELLES GARCÍA ) ( II )

El mes de setembre de 2013 servirà per a recordar a tota la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, que el pròxim diumenge dia 13 d’octubre de 2013 serà beatificat a Tarragona el Pare Caputxí Serv de Déu JUAN CRISÓSTOMO DE GATA, nascut i batejat a GATA DE GORGOS (Alacant).

Haurà diferents actes, que ja s’anunciaran en el seu dia.

Coneguem un poc més de la vida del Serv de Déu PADRE JUAN CRISÓSTOMO DE GATA. 

SEGON CAPÍTOL

EL SEU GERMÀ BERNARDO, TAMBÉ CAPUTXÍ

A la fotografia superior, vegem a l’esquerra al Pare Juan Crisóstomo i a la dreta al seu germà, Fra BERNARDO CASELLES. S’anomenaven a Gata “els germans Caselles, frares caputxins”. Fra Bernardo havia nascut en 1868. Fou religiós, també de l’orde dels Caputxins, però el seu destí pareix ser que estigué en Barcelona. Fou màrtir de guerra en 1936, quan contava amb 67 anys d’edat. No es trobà el seu cos.

PROFESSIÓ DE FE I ORDENACIÓ SACERDOTAL D’IGNASI

IGNASI CASELLES GARCÍA passà la seu joventut a Gata, buscant dia a dia, consagrar-se a Déu en cos i ànima. Professà la Regla del Serafí d’Asís el dia 23 d’agost de 1892, fa ara 121 anys. Després de set anys de preparació eclesiàstica fou ordenat sacerdot el 12 de febrer de 1899 i passà a dir-se el PARE JUAN CRISÓSTOMO DE GATA, portant sempre en el nom el seu poble natal. Tota la seua vida religiosa i sacerdotal (37 anys) la passà en el convent caputxí d’Oriola. A la vella ciutat i els caserius i pobles dels voltants el Serv de Déu Pare Juan Crisóstomo exercia la seua predicació i vida sacerdotal.

CONVENT CAPUTXÍ D’ORIOLA

El convent on passà quasi quatre dècades el pare Juan Crisóstomo fou fundat en 1611 a les afores de la població d’Oriola. En 1880 fou restaurat i ocupat per caputxins francesos, però poc a poc van tornar els caputxins espanyols, que prompte reprengueren la seu estreta relació amb el raval i amb els oriolans, en general, entre ells estava el gater Juan Crisóstomo. Encara es recorda caminar entre les hortes als frares semidescalços i amb el seu hàbit peculiar, disposats a celebrar missa en alguna ermita.

Encara estava el Pare Juan Crisóstomo a Orihuela i en 1927 tornà a sofrir obres el convent, a causa del projecte d’eixample del carrer Capuchinos. Exclaustrats, de nou, durant la Guerra civil, l’edifici s’utilitzà com hospital militar i gran part del seu legat iconogràfic fou destruit.

RETALLS DE DIARIS DE L’ÈPOCA:

Com a mostra de l’activitat religiosa i catequètica del Pare Juan Crisóstomo de Gata a Oriola, trobem en tres diaris de l’època referència al mateix.

Al primer retall de premsa, que pertany a “El diario de Orihuela: periódico de noticias e intereses materiales”, publicat el 23 de maig de 1887 (Nº 251, Any 1) es fa referència als actes del solemne triduum en honor a Sant Antoni. En el transcurs de la processó, es va fer “una breve plática” des d’un dels balcons, a càrrec del pare Juan Crisóstomo “para alentar a los fieles en la perseverancia de las virtudes”.

El segon retall –que pertany a “El alicantino: diario católico” del dia 14 de març de 1889 (Nº 357, Any II)- es referix també al Pare Juan Crisóstomo. Parla de l’erecció canònica de la Terciària Orde de Penitència de Sant Francesc a Novelda. “Vino de Orihuela el Rdo. P. Juan Crisóstomo del convento de Capuchinos”. Seguix dient que “El Rdo. P. Juan Crisóstomo predicó en la Iglesia parroquial exponiendo con claridad y elocuente sencillez las excelencias de la Tercera Orden”.

Finalment, el tercer retall pertany al diari “El Eco de Orihuela: diario de la tarde” de l’Òrgan del Partit Conservador en este districte, del dia 27 de gener de 1912 (Nº 654, Any IV). El Pare Juan Crisóstomo apareix com a capellà de torn de la Vigília a l’Església de Caputxins.

A la fotografia, el convent d’Oriola a l’època que vivia el Pare Juan Crisóstomo de Gata. Foto Esteban Sanmartín Alonso.

DADES BIBLIOGRÀFIQUES:

Extracte de l’article: “El convento de Capuchinos y la Virgen de la Fe”. Antonio J. Mazón Albarracín (con la imprescindible colaboración de Jorge Belmonte). Publicat a la revista d’Oriola. 

 Foto del convent d’Oriola: Esteban SanMartín Alonso. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (Ministerio de Educación, Culturas y Deporte). Diaris: “El diario de Orihuela” (23-5-1887, Nº 251, Año 1); “El alicantino” (14-3-1889, Nº 357, Año II). “El Eco de Orihuela: diario de la tarde” (27-1-1912, Nº 654, Año IV).

 

Més endavant, us posaré la tercera part, que es va publicar a l’ALELUYA per a la parròquia els dies 14 i 15 de setembre passats.

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D'UNA INDÚSTRIA LOCAL ( XV )

Ja estic als postrers articles de la sèrie que retratava una xicoteta part de l’ambient industrial dels anys 40 als 60 del segle XX. L’any en concret en que faig la cloenda de documents és 1962. Era el 30 de març. El document en qüestió era un rebut de la Jefatura Provincial de Sanitat d’Alacant, per les Taxes de Serveis Sanitaris. Dit d’una altra manera era la revisió periòdica que es feia als operaris de la fàbrica, en aquest cas de l’empresa de la Viuda de Vicente Salvá. El rebut anava en nom de Josefa Signes Salvá i pertanyia al Ministeri de la Governació, Junta Central de Taxes i Exaccions Parafiscals. L’import total era de 320 pessetes i liquidava el funcionari recaptador.

A la imatge, vegeu els dos segells del rebut i els tres timbres mòbils -aixina es deien- de 5, 5 i 20 cèntims, que completaven el rebut.

Hª LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS PER AL POBLE DE GATA, 1861 ( X )

Encete hui la segona part de les Ordenances Municipals per al poble de Gata de 1861. El títol segon està dedicat a la Policia Rural i el capítol primer comença pels camins:

Títol segon. Policia Rural. Capítol I. Camins (1ª part), articles 62 a 66.

Art. 62.- Les parets d’obra o en sec que es facen a la fita dels camins, deuen distar nou pams del centre d’aquests, de tal manera que si es construeixen parets a dreta i esquerra d’un camí, deuran mediar d’una a l’altra divuit pams, encara que el camí siga més estret.

Art. 63.- Les parets que s’edifiquen a la fita de les sendes, siguen estes públiques o privades que s’anomenen entrades d’hereters deuen distar del centre de dites sendes quatre pams i mig, a fi de que si es construïx altra paret enfront resten al menys nou pams francs.

Art. 64.- Les séquies que s’obren prop dels camins o de les fites de la terra veïna, deuen de quedar-se a la distància de dites fites segons siga la seua profunditat.

Art. 65.- No poden donar-se les aigües o d’avinguda als camps ni als camins veïns per conducte estret o séquia, sinó estés al menys seixanta pams.

Art. 66.- No es poden tirar als camins pedres ni terres sense coneixement de l’Alcalde; quedant l’infractor a més de la multa obligat a la reposició.

Continuarà a la segona part.

FONT: Ordenances Municipals per al poble de Gata, 1861. Facilitat per les germanes Zaragosí, Museu del "Sombrero".

 

NOVA SÈRIE: LES MESTRES I ELS MESTRES D’ABANS...AQUELLS RECORDS

La segona introducció de la sèrie, abans de començar individualment per cada mestre o mestra, la porte al blog per a posar la foto que teniu dalt.  Si la primera introducció ens mostrava a les mestres d’aquells anys 60 i 70 del segle XX, esta fotografia que pose ara agrupa a tots, les mestres i els mestres quan es va inaugurar, quan va començar el Grup Escolar.

S’ha pogut apreciar pel facebook l’enyorança dels gaters per aquells records dels mestres d’abans. De segur que teniu moltes anècdotes amb este mestre o aquella mestra. Amb Don Joaquín, Don Antonio Vives, Don Fernando, Don Adolfo o Don Francisco -el director que més anys va estar al càrrec-, entre altres. Amb Donya Anita, Donya Rosa, Donya Mercedes, Donya Teresa, Donya Pepita, Donya María Rosa o Donya María, entre altres. O inclús algunes persones més majors han pogut tindre altres mestres.

Totes les anècdotes, les curiositats i potser, perquè no, alguna fotografia, podeu contar-la bé al blog, bé al facebook de "Cronista de Gata" o bé al correu que teniu a la columna de la dreta de la portada del blog ([e-mail]).De segur, que anirem entre tots conformant eixa història-homenatge dels mestres del nostre poble, que es mereixen tot el respecte i tota la consideració de tots els seus alumnes, els centenars de xiquets que han passat per les escoles del poble i finalment pel Grup Escolar.

A la fotografia teniu: darrere, d'esquerra a dreta mirant la foto: els mestres, Don Nicolás, Don Antonio Soler, Don Fernando, Don Francisco, Don Joaquín, Don Antonio i Don Adolfo. Davant, les mestres: Donya Mercedes, Donya María Rosa, Donya Anita, Donya Tonica, Donya Paquita, Donya Rosa, Donya Teresa, Donya María i Donya Maruja.

HISTORIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS PER AL POBLE DE GATA, 1861 ( IX )

Si ahir reprenia la minisèrie històrica de la indústria gatera als anys 40 al 60 del segle XX, hui faig el mateix amb l’altra minisèrie, la de les Ordenances Municipals per al poble de Gata de 1861, que no deixen ser força curioses i interessants, si les comparem amb l’actualitat de tretze anys del segle XXI, que ja portem esgotats.

Hui vegem el capítol XIII encara dins de l’apartat primer de la Policia i acabant aquest. El títol del capítol: "Precaucions contra incendis", que té sis articles curts.

Art. 56.- Les ximeneres i llars de cuina, estaran arrimats a parets mestres, i es no tocarà cap mitjanera per a construcció de canons de ximenera, dic de cuina, a no ser amb el consentiment del veí.

Art. 57.- Tot canó de ximenera deu pujar per l’interior de l’edifici i pujar recte cap a la teulada, i quan arribe a paret mitjanera, dominarà en la seua altura a la casa antiga.

Art. 58.- Totes les ximeneres deuen escurar-se ("deshollinarse") al menys una vegada cada any; i dues les dels forns, posades i tendes de comestibles.

Art. 59.- En els estancs on s’expedisca la pólvora no es permetrà la venda de fòsfors ni cap altra matèria inflamable.

Art. 60.- Els depòsits de llenya i palla se situaran en paratges allunyats en quan siga possible.

Art. 61.- Les ximeneres de forns de pa i de les fàbriques seran més elevades que els edificis pròxims a la fi de que el fum no perjudique al veïnat.

FONT: Ordenances municipals per al poble de Gata, 1861. Facilitades per les germanes Zaragosí. Museu del "sombrero".

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D’UNA INDÚSTRIA LOCAL ( XV )

Reprenc la minisèrie, ja en els seus últims capítols, sobre la vida gatera dels anys 40 a 60 del segle XX, vista per mig d’una indústria local. Estem a l’any 1955. El dia 31 de març l’Alcalde i cap del Movimiento a Gata, en aquest cas Vicente Mulet Redal, conegut també com "Vicente Paresant" remet un saluda a l’empresa Viuda de Vicente Salvá convidant "a sus familiares y productores" a la missa que es feia a les 8.30 hores en el temple parroquial el Dia de la Victòria. Si recordeu era l’1 d’abril de cada any, des de 1939. Eixe dia Franco va pronunciar aquelles legendàries paraules "la guerra ha terminado", acabant-se oficialment els tres anys de la Guerra Civil espanyola.

Com estava prop la Setmana Santa, en llapis i escrit a mà, no a màquina hi havia una anotació a la salutació que deia que després de missa anirien al hogar (s’entenia l’Hogar del Camarada, el bar del carrer Doctor Moratal. També posava "y el domingo a ramos", com convidant a anar a la processó de Diumenge de Rams.

Dalt teniu la capçalera del saluda remés a l’empresa, que portava l’escut de l’àguila com aixina ho portava el segell de l’alcaldia de Gata.

FONT: Documentació arxivada per María Jesús Salvá i conservada al Museu del "sombrero".

EL CAPUTXÍ JOSÉ VICENTE ESTEVE GLOSA EL PROCÉS I LES ÚLTIMES HORES EN VIDA DEL PARE JUAN CRISÓSTOMO DE GATA

El "frare Caselles" era gater i va ser martiritzat el 24 de desembre de 1936; ell es va posar el nom al convent de Juan Crisóstomo de Gata

La seua beatificació serà el dia 13 d'octubre a Tarragona

Ahir per la vesprada, va tindre lloc a l'església parroquial de Gata, una xerrada-conferència, amb motiu dels actes previs a la beatificació pròxima del gater, el "frare de la família Caselles", el caputxí Juan Crisóstomo de Gata. El pare caputxí, José Vicente Esteve (natiu de Guadassuar), que va portar la causa de Juan Crisóstomo (de bateig Ignacio Caselles García) des de 1998 a 2011 va parlar de com s'ha fet el procés de beatificació, el llarg procés tècnic que té moltes parts i moltes persones implicades. També va relatar els últims moments de la vida del Pare Juan Crisóstomo de Gata, emocionant a tots els presents, especialment als familiars més directes.

El pare Esteve va recalcar les tres missions més importants de Juan Crisóstomo de Gata, "Juanito" com se li deia carinyosament al convent per ser baixet: confessions, Adoració Nocturna -ell era del consell local d'Orihuela d'este moviment catòlic- i devoció a la Mare de Déu de les Tres Avemaries.

Al final de la xerrada, el caputxí sacerdot va concelebrar la missa, junt amb el rector de la parròquia Don Francisco i el rector fill de Gata jubilat Don Alberto.

A la composició fotogràfica, un moment de la conferència del pare caputxí José Vicente Esteve i el públic assistent.

 

NOVA SÈRIE: LES MESTRES I ELS MESTRES D'ABANS...AQUELLS RECORDS

Setembre és el mes que comença el curs escolar. Els xiquets ja pujen pel pont i l’Alcolaia tots els dies de dilluns a divendres, és temps d’escola...Per això, he escollit este mes -recolzat i animat per l’amic Antonio Monfort- per a començar una nova secció dedicada a les mestres i els mestres que van forjar les nostres infàncies, que van deixar petja ("huella") entre nosaltres. La sèrie de "Les mestres i els mestres d’abans...aquells records" pretén servir d’homenatge a tantes dones i homes que han lluitat per a millorar als xiquets gaters. Al blog s’allotjarà cada mestra o mestre que descobrirem a l’apartat de HISTÒRIA LOCAL.

Recordarem les figures dels enyorats mestres, anirem coneixent-los per mig de fotografies, vosaltres -bé per la xarxa facebook, bé pels comentaris al blog- podreu anar contant vivències, anècdotes de Don...o Donya..., aquella mestra o aquell mestre que ens va marcar en la vida. Primer per les distintes escoles del poble unitàries, després al Grup Escolar "Santíssim Crist" des del curs 1958-1959.

Com anècdota curiosa, la que em referix Anita Diego, sobre sa tia donya Anita: "Les inspectores de l'escola que venien abans d'Alacant, donya Salvadora i donya Guadalupe, es quedaven a casa la tia Anita a menjar el arrós al forn que feien a Gata".

Servixca aquesta fotografia, que m’han facilitat Míriam Baños i sa mare Anita Diego, de les mestres d’abans, dels anys 60 en avant, per a encetar aquesta sèrie que sense dubte podrà portar molts records i enyorances a les xiquetes i xiquets d’abans, hui ja dones i hòmens, amb unes persones de protagonistes principals, el meu mestre o la meua mestra...

A la imatge teniu les mestres dels anys 60 al Grup Escolar: D’esquerra a dreta, mirant la foto, plantades estan: donya María Rosa; sa mare donya Rosa; donya Anita; donya Mercedes i donya Pepita; sentades, donya Paquita i donya María.

FONT: Fotografia facilitada per Anita Diego i Míriam Baños.

HISTORIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS PER AL POBLE DE GATA, 1861 ( IX )

Nous articles de les curioses Ordenances Municipals per al poble de Gata de 1861. Hui us done a conèixer el capítol XII, Neteja i sanitat, que té coses molt interessants. Es deduïx d’aquestes que els carrers de Gata estaven empedrats i en alguns casos empissats. També que en altres temps, i d’ahí, l’advertència havien anat els porcs pel carrer. El cas del mort contagiós és molt curiós i el de les vacunes també. La neteja de les nòries ens indica que a Gata n’hi havia, encara que no massa.

Capítol XII, Neteja i sanitat:

Art. 49: És obligació de cada veí mantindre net el carrer que enfronte amb la casa que habita i cuidar que ningú arranque l’empedrat i que per cap concepte deteriore el pis del carrer, en el qual cas farà la seua reposició.

Art. 50: Es prohibix que es crien porcs divagant pels carrers públics, traure’ls a elles per a prendre el fresc o el sol i que es venguen per aquestes ni a les places cap bestiar de porca, llanar o mular. Aquests es vendran fora de la població.

Art. 51.- Es prohibix així mateix fer necessitats majors o menors als carrers o en altres punts públics, tirar objectes fètids i insalubres, ni tirar fem per dins de la població.

Art. 52.- L’habitació o quarto on muiga un malalt de mal reputat per contagiós, es picarà i es blanquejarà per compte de l’inquilino, a més de les fumigacions que prescriuen els facultatius.

Art. 53.- Tots els veïns mantindran blanques i netes les seues cases en l’interior i l’exterior i ningú podrà tirar aigua al carrer pels obrers més aigua que la sobrant  de les pluges. Els propietaris de les nòries netejaran tots els dissabtes les seues basses.

Art. 54.- La vacuna és obligatòria. L’Alcalde cuidarà de que s’administre pels facultatius en les èpoques convenients, fent-ho els titulars gratuïtament als xiquets pobres.

Art. 55.- No poden tirar-se en cap lloc públic les cavalleres, gossos i altres animals morts, sinó que s’han de soterrar en un clot tres vegades més fondo del que ocupe el cadàver.

FONT: Ordenances Municipals per al poble de Gata, 1861.