HISTÒRIA LOCAL

JAIME COSTA SIGNES (Jaumet de Carnero) (1934-1957): UNA VIDA TRUNCADA PER UN ACCIDENT A LA MILI ( Capítol III )

Reprenc la minisèrie que glosa la història de Jaumet de Carnero (Jaime Costa), que com ja vos vaig contar als dos anteriors capítols, va sofrir un accident mortal complint el servei militar. Després de parlar de la seua joventut, comence la tercera part parlant de la seua mili.

Jaume era de la quinta de 1955. Va ser destinat al Parc d’Artilleria de València, al destacament de Bunyol i va començar el servei militar en 1956. A les festes de nadal va vindre "de rebaix" a casa, estava amb son pare Jaume, amb la seua germana María i amb el seu cunyat. Tenia que haver-se’n anat cap al "cuartel" després de Sant Antoni, peró el dia 16 de gener de 1957 fa fer una gran nevada.

Com ell corria el cavall -com ja vaig explicar al capítol segon- eixe any els cavalls no van eixir, estava tot banyat i esvarós per la neu, ell va marxar abans cap al servei. Els amics que el van vore recorden com li deien "enguany no corres el cavall?". "No, que ha nevat i no eixiran", "m’en vaig abans -deia Jaume- perquè vull aprofitar i pegar-me una pelada al monyo".

No ho podia pensar ningú. Eren les últimes paraules d’acomiadament a la seua gent, als amics, als seus veïns. Li faltaven tres mesos per a llicenciar-se. Però, la mala sort es va aliar contra ell i contra set companys més. Set dies després de la festa de Sant Antoni, quan al seu barri, el Raval, encara recordaven la gran nevada de Sant Antoni i ajornaven les matances dels porquets de casa, ell patia l’accident més greu que s’emportà la vida dels joves artillers.

(La pròxima setmana vos conte el tràgic succés i la mort de Jaume, amb la impressionant carta que el rector de la parròquia de Bunyol, que el va assistir als últims moments, va escriure a la família).

A la fotografia, Jaume en els seus companys. No hem esbrinat si algun d’aquests també van ser víctimes d’aquella explosió al polvorí de Bunyol. A Jaume el podeu vore el segon per l’esquerra si mireu la foto, propietat de la família Font Costa.

DISSABTE TORNARÀ LA HISTÒRIA LOCAL, LA HISTÒRIA DE "JAUMET DE CARNERO"

Havia fet una parada per a deixar pas a les festes de Cap d’Any i Reis, que són de més alegria. Ara, quan cada vegada ens acostem més a dues dates importants per a la vida de "Jaumet de Carnero" (Jaime Costa Signes), Sant Antoni (17 de gener) i el 57 aniversari de la seua mort en accident a la mili (22 de gener), reprendré dissabte, al cap de setmana, la història local amb nous capítols de "Jaume Costa Signes (Jaumet de Carnero) (1934-1957): una vida truncada per un accident a la mili".

A la imatge, Jaime Costa ("Carnero"). Fotografia facilitada per la família.

JAIME COSTA SIGNES (Jaumet de Carnero) (1934-1957): UNA VIDA TRUNCADA PER UN ACCIDENT A LA MILI ( Capítol II )

Ahir vos introduïa a la sèrie d'articles que vull donar-vos a conéixer sobre este xic gater, que va morir a l'explosionar-li un artefacte al servei militar, a ell i a set companys més. Hui, amb el segon capítol, coneixem un poc més del seu naixement, infància i joventut.

NAIXEMENT, INFÀNCIA I JOVENTUT DE JAUME

Seguim coneixent qui era JAUMET “de Carnero”. El xiquet JAIME COSTA SIGNES naixqué el dia 18 d’abril de 1934 al carrer Bisserot, en el si d’una família molt humil. Son pare Jaume Costa Soler tenia 32 anys, sa mare Rosa Signes Salvá tenia 29 anys. De ben menuts, tant ell com la seua germana María, es van quedar òrfens de mare.

La seua infància va transcórrer moltes vegades al costat de sa tia, rendera de la casa Moratal, allà baix del Montgó, prop del Pòpul. (A la imatge del costat, podeu vore a Jaume als quinze anys, davant el riurau de Moratal, al Pòpul de la Vall de Xàbia).

 “Se’l va criar sa tia”, em conta emocionada la seua nebo da major, María Rosa, que porta la seua vida pràcticament lligada al tio Jaume, com més tard explicaré.

Però Jaume estava fet d’una “pasta especial”, al llarg de la seua infància ja mostrava les seues inquietuds ben demostrades, el que més li agradava era nadar, correr el cavall i disfressar-se. També va ser valent en dos episodis de la seua juventut, per una part va salvar a la mar a una persona d’ofegar-se, per altra li va passar la roda d’un carro per damunt, li va fer com a dos bagues la panxa, però va sobreviure.

Jaume era fort, era vital, encara que es mostrava moltes vegades tímid amb la gent que no coneixia, ara bé amb els amics del Raval, que en tenia molts, feien correries ací i allà, conten Vicente Leyda (“Pissarro”) i Blasco algunes anècdotes al referir-los sobre “Jaumet de Carnero”. Tots dos destacaven que era “un tros de pa”.

Encara entre la infància i la joventut, li agradava molt lligar-se amb cordes i tirar-se a les basses, la bassa de Bolufer o la de Rialla, sempre estava pel camp. A la seua joventut es va fer rendero, anava a la terra, a les terres del Ti Miquel de Gil. I corria el cavall...

Què era això de córrer el cavall?. Joves forts, apassionats per aquest esport de l’art equí, arribada la festa de Sant Antoni, corrien pels carrers de Gata amb els cavalls, a vegades disfressats, amb montures especials. Era la bonica tasca de “córrer el cavall”. I això sabia més que ningú Jaumet “de Carnero”. Fins a l’últim any de la seua vida ho va practicar...però d’això ja vos conté demà més.

FONT: Documents i fotografia aportats per la família.

JAIME COSTA SIGNES (Jaumet de Carnero) (1934-1957): UNA VIDA TRUNCADA PER UN ACCIDENT A LA MILI ( Capítol I )

INTRODUCCIÓ

Farà 57 anys, en 1957 va morir víctima d’un accident militar. En abril de 2014 es compliran 80 anys del seu naixement

El blog del CRONISTA DE GATA vol donar-vos a conéixer a totes les gateres i gaters, així com a tots els usuaris, la curta vida d’un xic del poble que va morir a Bunyol (València), víctima d’un accident militar, el dia 22 de gener de 1957,  junt a altres set companys de la mili.  Només passem Sant Antoni, farà just 57 anys que va ocórrer aquest desgraciat accident. El soldat gater era JAIME COSTA SIGNES. Tenia 22 anys, en abril es compliran 80 anys del seu naixement.

La família m’ha facilitat documentació, fotografies impressionants del seu funeral a Gata, algunes que no han eixit mai publicades, i altres documents de gran estima i valor per a ells. Agraïsc aquesta consideració.

Tots els gaters devem conèixer la història del nostre poble, ja siga bonica o roïna, de persones rellevants i persones anònimes, de tots. Aquesta persona, pel fet tan rellevant i greu que va passar i del qual va ser víctima mereix un record amb lletres destacades a la història local. Per això he volgut emprendre aquesta tasca d’investigació cap a la persona de Jaime Costa Signes, "aquell xic que li va explotar la bomba" -com dirien molts veïns del poble.

Jo simplement posaré escrit allò que la família recorda de JAUMET DE CARNERO, com li deien familiarment i de malnom a la família, els seus conveïns. Allò que el recordatori de la seua defunció posava també vol referiré. No trobarem la premsa escrita d’aquells dies, però si l’ull del fotògraf que estava al soterrament, a l’aguait de tot el que aconteixia per a futures generacions. No coneixerem més dades que les precises, però el recordarem sempre.

Al llarg d’alguns capítols sabrem del seu naixement, la seua infància i joventut, els seus amics i coneguts, el dia fatal, les últimes seus hores a aquest món, els altres set companys també morts i el seu multitudinari enterro en una gran manifestació de dol al seu benvolgut poble de Gata.

A la imatge de la dreta, Jaume quan complia el servici militar.

FONT: Informació i foto facilitada per la família Font Costa.

JA VE SANTA CECÍLIA. "HISTÒRIA DE LES BANDERES DE LA BANDA DE MÚSICA DE GATA" ( II ª part )

Posava ahir la primera part d’aquest interessant article publicat al llibret del programa de festes de Santa Cecília 2013, en honor a la patrona de la música Santa Cecília, per part dels músics inbtegrants de la banda Unió Musical de Gata. Complete hui el reportatge amb...

LA SEGONA I ACTUAL BANDERA…

Trenta-cinc anys més tard d’aquella “primera bandera” es va canviar de tela, tal vegada per una quesito d’orgull i de satisfacció. A la banda li havia tocat la Grossa de la loteria un 25 de maig de 1987 i just dos mesos més tard, el 27 de juliol de 1987, s’estrenava una nova bandera. Ja no eren els mateixos protagonistes. Distinta directiva i eren altres temps.

La madrina de la banda era Ana María Soler, l’actual alcaldessa, que alesmores era la secretaria de la banda. El padrí era Alberto Fornés “Barrera”, alesmores president de la banda Unió Musical. La bandera va ser beneïda pel rector Don Vicente Marqués. Era alcalde del poble E. Adolfo Mulet Salvá i director de la banda Juan Salvador Oliver Castellanos. “Dalt de Ca Feliu”, com s’anomenava abans a aquesta sala de convits i de ball, es va fer el refrigeri per a festejar-ho, a la Plaça Nova es fotografiava tota la directiva amb la nova bandera. El banderer era Antonio Signes.       

Epílog...      

Servixquen aquestes lletres per a tindre un homenatge i record a tots els banderers que han portat les banderes de la UNIÓ MUSICAL DE GATA. A les dones i homes que van tindre la iniciativa de canviar les banderes, sobre tot les dues últimes, i –en definitiva- a tots els músics, que al caliu de la bandera i el banderer, formen i toquen…toquen i formen, donant-nos sempre les seues millors melodies.

A la fotografia, la directiva de 1987, entre ells l'actual alcaldessa -madrina de la bandera- i el sempre recordat Alberto Fornés -padrí-.

 

JA VE SANTA CECÍLIA. "HISTÒRIA DE LES BANDERES DE LA BANDA DE MÚSICA DE GATA" ( I ª part )

Cap a l’any 1952 es va apadrinar per Justo Signes i amadrinar per Tonica Soler, la primera bandera

Ja tenim molt a prop els dies grans de les festes de Santa Cecília 2013 per a la banda i conseqüentment per a totes les formacions musicals del poble. La directiva em va demanar fer un article sobre les banderes de la banda, donat que canvien enguany de bandera. Us pose ací la primera part de la HISTÒRIA DE LES BANDERES DE LA BANDA DE MÚSICA DE GATA, tal com ve publicat l’article al llibret de les festes 2013.

"Fa tres anys, la banda de la Unió Musical de Gata de Gorgos celebrava el seu 140 aniversari. Des dels seus inicis, aquesta banda de poble ha estat encapçalada per un “banderer” portant la bandera, insignia de la formació musical. Al llarg d’estos 143 anys d’existència de la banda, son varies les banderes que han existit i més els banderers.

La banda de Gata sempre ha volgut, al llarg de catorze dècades i tres anys més d’existència, que la bandera ocupara un lloc visible, que presidira les grans celebracions i els passacarrers, els certàmens, la vida de la banda.I vostés diran: Perquè tota aquesta introducció?. És clar, enguany a la FESTA DE SANTA CECÍLIA 2013, la banda estrenarà bandera.

L’actual ja està velleta, més que usada i ja ha rendit tot el que se li demanava quan començava a servir allà pels anys 80 del segle XX. En altres temps, estrenar una bandera era cosa important, com ho deu ser ara, si s’estima el motiu. Tenia les seues madrines i padrins, tenia uns actes al voltant de la benedicció de la nova bandera, com tocaria ara, encara que no se li done tanta importància a una bandera de la banda hui en dia.

Però, celebrant aquestes efemèrides la banda també farà més història, sentarà una altra pedra a la seua ja dilatada vida musical.Junt amb la bandera sempre l’acompanyen els banderers. Ara recordem com portaven la bandera Pepe Arabí, Paco “Polaca”, Francisco Caselles, Pepe Bolufer, Miguel Ángel Escortell, Antonio Signes i altres, fins arribar a dia de hui, que la porta Paco.

LA PRIMERA BANDERA…

Encara que abans també n’hi havien de banderes, diem “la primera bandera”, aquella dels anys 50 del segle XX, per a diferenciar-la de l’última que es fa servir la banda, la de 1987. Recordem ara, d’una manera especial, els dos canvis últims de bandera de la nostra Unió Musical. Una, dels anys 50, altra de finals dels anys 80, totes dues al segle XX. La nova bandera, la de novembre de 2013, serà la del segle XXI, la que portarà sort i bones vibracions a la gran família que té el nostre poble, la UNIÓ MUSICAL DE GATA.

Les imatges de l’estrena i bendició de “la primera bandera” ens transporten en el temps a aquell aconteixement. Tota la banda i el padrí Justo Signes acompanyat de la seua germana Virginia, anaren per la madrina Tonica Soler. Era cap a l’any 1952, ens diu la que va ser madrina d’honor.A l’església parroquial, la nova bandera va estar beneïda pel recent vingut rector, el teuladí Don Vicente Llopis. Després, la madrina portava en passacarrer la nova bandera, del braç del padrí Justo Signes. Era alcalde Vicente Mulet Redal i actuava com a director de la banda Vicente González Caselles.

A la fotografia, padrí i madrina encapçalant pel "carrer de Pepito" la comitiva, amb la bandera dels anys 50 del segle XX. 

CA SILVESTRA, UN ESTABLIMENT AMB 97 ANYS D'EXISTÈNCIA

La carnisseria ha obtés enguany el segell de Comerç Excel·lent

Quatre generacions porten des de Batiste, el fundador, a Fani, a l'actualitat

He deixat que Juanfe Monfort parlara:

"La nostra carnisseria té molts anys, data de 1916. Els  primers carnissers varen ser els meus besavis: Batiste Ferrer Mulet i María Signes Signes. Després els meus avis Juan Ferrer Signes i Paquita Arabí Arabí. Seguint la tradició arribà als meus pares Felipe Monfort Mulet i Marita Ferrer Arabí, dels quals fou mon pare Felipe qui va continuar seguint carnisser. A dia d´avuí 2013 la meua germana Fani és l'actual carnissera, Fany Monfort Ferrer".

Segueix dient Juan Felipe: "Despres de quasi un segle, l'establiment gaudix d'una gran tradició artesanal en l'el·laboració dels seus embotits, seguint sempre la mateixa recepta dels meus besavis".

Ens descobrix Juanfe el perquè del nom de la carnisseria SILVESTRA:

"En quan el nom de la carnisseria, va sorgir degut a que la mare de la meua besavia Maria li deien Silvestra i la gent del poble sempre deia:  "Anem a la carnisseria de Maria la de Silvestra…". Després quan el meu avi Juan (fill de Maria)  es posà a la carnisseria la gent continuà diguent: "a la carnisseria de Juanito el de Silvestra…"

També ens indica a tots el lloc on està: "Respecte a la situació de la carnisseria dir que ha sigut pràcticament la mateixa durant tot aquest temps, davant de l'antic cuartel, encara que al principi estava més al cantó amb el carrer Paet. Actualment tenim un establiment totalment acondicionat i reformat, que a l'ultim any ha sigut mereixedor de la distinció de comerç excelent".

Finalment, Juanfe parla en nom de la família: "Ens sentim afortunats de poder oferir el nostre servei al poble de Gata, un poble al que volem i que volem que gaudisca de les tradicions que ens fan fer qui som".

Font històrica d'informació: Transmissió oral dels besavis, avis, a ma mare, i de mare a mi i als meus germans (Juanfe Monfort Ferrer).

A la composició vegeu totes les generacions. Dalt, esquerra, Pepe i SILVESTRA (d'on ve el nom de l'establiment). A la dreta, Batiste -el fundador- i María, filla de Silvestra. Baix Juanito i Felipe l'any 1979, a la inauguració del nou establiment. Baix, Felipe i la filla Fani, qui porta ara el negoci.

(AQUESTES FOTOGRAFIES (menys l'última) FORMARAN PART TAMBÉ, DES DE HUI, DE LA SÈRIE "FOTOGRAFIES ANTIGUES"

 

UNA BONICA HISTÒRIA: RETROBAMENT DE L'ORQUESTRA DORADA, 27 ANYS DESPRÉS ( i II )

Sols us pose la foto, perquè ells tenen en mans el cartell. De fons, com sempre, fidel guardià de tots els reencontres de la vida que passa, el senyor Montgó, aunant Xàbia i Gata. Dos articles més amunt us contava la bona història d'aquests vuit valents, que sent més jovenets van formar l'orquestra "Dorada" i que hui s'han tornar a reencontrar, 27 anys més tard. Bona foto i bon record.

UNA BONICA HISTÒRIA: RETROBAMENT DE L'ORQUESTRA DORADA 27 ANYS DESPRÉS ( I )

El cantant era el gater ANTONIO MONFORT; la resta del grup, xabiersContar-se les vides de tres dècades ha estat emotiu i molt satisfactoriLes fotos ho expresen tot. Els trages de principis dels 80 del segle XX han estat canviats per la roba informal, festiva, de hui. Després de 27 anys, els components de l’orquestra DORADA s’han tornat a retrobar. Per què?.

Sabeu qui estava darrere d’aquest emotiu reencontre?. El cantant d’aquell famós grup que recorria pobles de la Marina alta i comarques del voltant, el gater ANTONIO MONFORT "Puripa".

Antonio comentava: "Ha faltat un dels vuit. Ha sigut molt emocionant, alguns quan han arribat a la meua caseta no els reconeixia. Són 27 anys sense trovar-nos. Ens hem sentit com si forem una família. Hem fet una paella, hem gaudit recordant les nostres aventures musicals pels pobles de la C.V. i en especial de la Marina".

Monfort continuava dient: "Ens hem rist molt, hem avem parlant de com es van les vides, en especial els que estan casats, parlavem i ens hem interessat per les famílies. També per els pares d’ells que coneixia i recorde que també m’estimaven molt alguns, inclós em convidaven a les seues cases".

Del reencontre, deia Antonio: "Jo destacaria l’ambient d’estima, ja que mai van tindre cap problema. Per altra banda, jo sóc quatre o cinc anys més major que ells i sempre m’han tingut un respecte que inclós avui l’he trovat de nou, però no de distància, més bé d’estima". Diu Monfort: "Hem coincidit tots que era una sort ser tots encara joves i estar tots bé".No s’acaben ací els sentiments dels reencontrats. Seguix dient Antonio: "Tambe hem quedat de veure’ns com a mínim una vegada a l’any per trovar-nos. Sembla que esta proposta meua, malgrat que tots són de Xàbia,  ha sigut una bona excusa per tal de que ells també es retrobaren, encara que alguns coincidixen a la banda".

Acaba dient Monfort: "Inclós, al final, m’han dit que volen muntar en ocasió d’algun event pròxim de l’any que ve, que tingam oprtunitat de fer alguna cosa junts, encara que siguen algunes peces i que jo puga cantar amb ells. Ha valgut la pena, perque aquests moments de la vida, al final, són els que més valen la pena".

Finalment, cal identificar-los, d’esquerre a dreta: Jaume "chispa", clarinet i saxo. Jose "cabut", la trompeta. Joan, trompeta. Miguelet, el baix. Manolo Berenguer, teclats. Vicent Codina, el saxo tenor. Faltava l’altre Miguel que no ha pogut estar al reencontre, que tocava la bateria. Antonio, que els feia la foto, era el cantant.

SABIEU AQUESTA FACETA DEL POLIFACÈTIC ANTONIO MONFORT...?

A la composició vegeu dalt els actuals components, menys Antonio que els feia la foto-; baix el cartell que els identificava com a orquestra "Dorada" (Antonio està al centre, amb bigotet).

FONT: Informació facilitada per Antonio Monfort, q ue va ser el cantant de l’orquestra "Dorada".

 

AQUELLS CINEMES DELS NOSTRES MAJORS !! ( XI ) Anecdotari dels prospectes gaters ( C )

Si ahir coneixíem alguns prospectes curiosos referents a projeccions cinematogràfiques a Gata, quan estaven de ple els cinemes locals, hui continuem en la mateixa línia, sempre de la mà del cinèfil PACO MONCHO i la seua pàginawww.prospectosdecine.com.

Ara en vegem uns quants més:

- El diumenge 27 d’octubre de 1935 s’inaugurava la temporada amb nova empresa del Ideal Cinema Gata i deixava ben clar l’adreça "Plaza del Mercado". Era la pel·lícula "La Hermana San Sulpicio" i per si havia dubtes deixava clar: "Autorizado por la Sociedad Española del Derecho de Reproducción".

- El diumenge 24 de maig de 1936 "a petición de varios señores de esta localidad" es "reprisava" -voldria dir que es repetia- la projecció "Nobleza baturra". La butaca era de 0,60 pessetes i la general de 0,40 pessetes. El prospecte portava per darrere la lletra d’algunes cançons de la pel·lícula (jotes aragoneses).

 - El diumenge 4 de febrer de 1940, el prospecte anava encapçalat per aquestes dues exclamacions: "Saludo a Franco" i "¡¡Arriba España!!. Era el temps, postguerra pura i dura. L’estrena en esta província de la pel·lícula "Miguel Strogoff o el correo del zar" venia del Cine Capitol de Valencia al Idela Cinema de Gata de Gorgos. Qué us pareix ?.

- El reclam estava clar aquell diumenge 6 d’octubre de 1946 i anunciava: "Atención a los grandes programas del Cine La Paz. Inauguración de la temporada de invierno en el Cine La Paz. Una altra data per a la història.

A la imatge, el prospecte de Nobleza Baturra (24-5-1936).

FONT: Paco Moncho, per mig de la seua web www.prospectosdecine.com.

 

AQUELLS CINEMES DELS NOSTRES MAJORS !! ( X ): Anecdotari dels prospectes gaters (B)

Reprenc la sèrie sobre els cinemes que hi havia abans a Gata i els prospectes que anunciaven les sessions. Alguns d’aquests tenien una gràcia especial i eren atípics. Seguim de la mà del cinèfil Paco Moncho, qui ens porta a conéixer tot aquest món del cinema local.

Si a l’anterior capítol d’esta sèrie posava alguns prospectes que anunciaven alguna curiositat de Gata, seguint amb la mateixa línia, anem a veure’ns uns quants més.

- El 9 de febrer de 1936 es projectava a l’Ideal Cinema de Gata un programa "todo en español" i anunciava els preus: Butaca, 0,60. General, 0,40. Les pel·lícules eren "Abisina" i Noches de Buenos Aires".

- El 19 de març de 1936 ja havia pujat el preu de butaca. Ho vegem al prospecte de la sessió doble de "Boliche" i "El lago de las damas". Valia la butaca 0,75 pessetes. La general igual, 0,40.

- El 28 de juny de 1936, diumenge, es va projectar al Salón (algunes vegades s’anomenava aixina al cine) La Paz "El signo de la cruz i al prospecte estava dibuixada una creu i dins el títol. Advertia que la pel·lícula era "Hablada en español" i anunciava: "Se despachan localidades numeradas".

- El 13 de juny de 1937, el Ideal Cinema projectava "Currito de la Cruz" pel·lícula que estava "autorizada por el COMITÉ DE ESPECTÁCULOS PÚBLICOS DE LEVANTE".

- El 25 de juny de 1961 s’inaugurava el CINEMA AVENIDA. Moncho conserva una entrada de les que es donaven a les personalitats que l’empresari considerava mereixedores. La que ell posa a la seua pàgina, va ser lliurada a Vicente Soler, propietari del supermercat de la carretera, que també donava a la Plaza 18 de Julio (hui, Plaça Nova). A l’aparador ("escaparate") de la tenda s’exhibien les cèlebres targetes de censura eclesiàstica. A l’entrada apaisada es podia llegir: "Reconocidos por su deferencia al honrarnos con su presencia en la inauguración del Cinema Avenida, reciba nuestras más expresivas gracias, La empresa".

- Els dies 1, 2, 3 i 4 de febrer de 1962 es projectava al Cine La Paz la grandiosa pel·lícula "Ben Hur".

A la imatge, el prospecte de la pel·lícula "Currito de la Cruz (13-6-1937).

(Continuarà amb més detalls i curiositats al món del cinema local)

FONT: Informació i prospectes Paco Moncho (www.prospectosdecine.com).

HISTORIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS PER AL POBLE DE GATA, 1861 ( XIII )

Continuant amb les normes, ordenances que regien en 1861 al poble de Gata i seguint amb el capítol II de les Terres, entrem als últims articles:

Art. 81.- No es pot cavar clot, pou o séquia més de dues vares de profunditat sense que es faça coll o coberta que evite que caiguen persones o cavalleries.

Art. 82.- Les parets per a horts o altres usos que s'edifiquen prop de la fita de les seues terres, podran edificar-se a la fita dels seus veïns, excepte en la part Nord que deuran apartar-se de la fita del veí la mitat de l'altura que tinga si no arriba a catorze pams i excedint d'açò la de catorze.

Art. 83.- Ningú pot entrar en terra d'altre bé siga per a travessar-la o per a traure herbes, llenya, buscar caragols, collir flors o fruits o espigolar sense permís del propietari visat per l'Alcalde.

Art. 84.- No es permet fumar a les eres ni apropar-se a elles amb foc o llum a no ser amb farol.

Art. 85.- El propietari d'una heretat pot matar sense responsabilitat, l'au o animal de pluma que trobe dins d'ella i disposar d'ell.

Art. 86.- Es prohibix entrar en terra dels monts i de paratges públics.

(Continuarà amb el capítol dedicat als arbres)

FONT: Llibret de les Ordenances Municipals per al poble de Gata, 1861, facilitat per les germanes Zaragosí.

HISTORIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS PER AL POBLE DE GATA, 1861 ( XII )

Reprenc la sèrie amb un nou capítol, el de "Terres", i dins d'aquest els nous apartats.

Capítol II, Terres.

Art. 77.- Pot treballar-se la terra de la manera que el propietari vullga, cavant fins la fita del veí a la profunditat que li convinga encara que taller arrels d'arbres del camp veí, que sols deixe la fita o tall cobert; tenint a més dret a tallar les rames dels arbres del veí que caiguen a la seua heretat que no tinguen l'altura de setze pams.

Art. 78.- A la fita del veí no pot alçar-se més que un pam, els margens, parets o fileres de lloses.

Art. 79.- Quan haga que fer-se algun marge a la fita de la terra veïna, i no es composen els interessats s'assenyalarà el lloc per pèrits llauradors nomenats un per cada part, i en cas de discòrdia el tercer per l'Alcalde sent aquest jurament, devent-se sempre avisar sempre al veí.

Art. 80.- Els margens de terra (terrers) que es facen de pedra solta o obra i estiguen pròxims a alguna senda o entrada deuran apartar-se d'aquesta tres pams; a no ser que la paret o marge no s'alce a la major altura de tres pams.

(Continuarà a la pròxima part)

FONT: Opuscle menut, Ordenances Municipals per al poble de Gata, 1861, facilitat per les germanes Zaragosí.

AQUELLS CINEMES DELS NOSTRES MAJORS !! ( IX ) Anecdotari dels prospectes gaters (A)

La majoria dels que vegem hui anunciaven sesssions a benefici del Gorgos C.F.

Seguim observant els prospectes dels cinemes de Gata. Ho fem, com sempre, de la mà de Paco Moncho i la seua pàgina www.prospectosdecine.com. Com ja us vaig dir, una vegada repassada la història dels sis cinemes que el poble va tindre al llarg del segle XX, ara ens ocupem -en una primera part- d’algunes anècdotes de les sessions cinematogràfiques o dels prospectes de les mateixes.

Les dues primeres curiositats de hui les trobem en un mateix prospecte, el del dissabte 30 d’agost de 1953 del Cine de Verano de Gata. Es projectava la tercera part de "El misterio de la isla perdida" i la pel·lícula "Luna llena". En una nota advertia: "Serán valederas las invitaciones de señora". Després anunciava que el diumenge 31 d’agost, a les set de la vesprada, hi hauria "Gran Baile" "amenizado por la orquesta de la localidad, en su primera actuación en este local".

Ara vegem el prospecte del dissabte, dia 29 de juliol de 1961 del Cinema AVENIDA. Es programava per al dia següent la pel·lícula "famosa y escalofriante producción terrorífica" "Drácula" i en un requadre baix de tot s’avisava: "Recomendamos a los enfermos de corazón o de fácil excitación nerviosa, se abstengan de ver esta película".

El Cine Casablanca anunciava en prospecte que el dissabte 7 d’abril de 1962 feia una "Gran función pro Gorgos C.F.". Era "¡Adiós Mimí Pompón!. En un requadre deia: "Estreno del documental deportivo con las actuaciones del GORGOS C. de F. y la final del CIO JUNIORS".  

Vegem el prospecte del dijous 25 d’abril de 1962 del Cinema LA PAZ. Es va dedicar la sessió íntegrament als beneficis per al GORGOS C.F. Es projectava la gran pel·lícula "Al otro lado de la ciudad". Tan important es considerava l’event i la recaptació que es va deixar ben clar en una nota: "La empresa del Cine "Casablanca" no abrirá sus puertas dicho día". L’empresa del cinema "La Paz" es posava a disposició del club, els cinemes de Gata col·laboraven amb l’esport gater.

Prospecte del dissabte 5 d’agost de 1961, vespra de la festa del Santíssim Crist de Gata. El Cinema Avenida feia en "Homenaje al Gorgos C.F." la projecció de la pel·lícula "la quiniela". Deixava ben clar que l’empresa deixava el local i la pel·lícula per a l’entitat. Les dues últimes frases eren molt curioses: "La recaudación íntegra será ingresada en la tesorería del Gorgos" i anunciant la festa: "el disparo de la cordà se efectuará a la una y media de la madrugada".

FONT: Foto del prospecte i documentació extreta de la pàgina de Paco Moncho:www.prospectosdecine.com.

AQUELLS CINEMES DELS NOSTRES MAJORS !! ( VIII ) Cine Casablanca

Últim capítol dels referits a la ubicació i característiques dels cinemes de Gata. Hui coneguem, sempre de la mà de Paco Moncho i la seua pàginawww.prospectosdecine.com, el CINEMA CASABLANCA. Li posarien eixe nom per ser el d’una famosa pel·lícula?.

Com en les pel·lícules, l’edificació tingué dos parts. Primer es deia Cinema Ideal, del qual ja vaig parlar fa uns dies. La segona part comença en 1961. Desfeta la societat que feien, a nivell de cinema, l’empresari Matías Monfort (el Ti Passetes) i Paco Feliu, aquest i els seus fills remodelaren els cinemes, canviant el nom. En 1975, la família Feliu decideix alquilar els cinemes (el d’hivern de la plaça i el d’estiu del carrer Teulada) a Juan B. Mulet Salvá. Este no arribà a durar ni un any i al febrer de 1976 s’alquilà novament el cinema a Juan Bta. Salva Mulet (Juan "de Porra"), el qual li dona molt de vigor al cinema, iniciant un esplendorós període que durà fins 1991, any en que Juan abandona el Cine Casablanca per a dedicar-se exlusivament al Cine La Paz.

FONT: Foto propietat de Paco Feliu, com diu al ròtul, i documentació extreta de la pàgina de Paco Moncho: www.prospectosdecine.com.

 

AQUELLS CINEMES DELS NOSTRES MAJORS!! ( VII ): Cinema Avenida, d'estiu

Resten tan sols dos cinemes a conéixer la seua història particular, encara que continuaré amb el món del cinema local, mostrant-vos altres curiositats. Hui descobrim el que va ser i no queda res d’ell el CINEMA AVENIDA. Era el cinema d’estiu de la carretera Nacional, on ara està la que es deia "finca blava -pel color de les rajoletes- o dels texanos".

Com sempre, de la mà del cinèfil Paco Moncho, i seguint les seues publicacions a www.prospectosdecine.com, resumisc la història del Cinema Avenida. 

Fou inaugurat el 25 de juny de 1961. A l’acte assistiren el vicari Don Enrique Farfán, mort recentment, qui va fer la benedicció del cinema; el propietari Don Felipe Signes Ferrer, l’empresari del cinema Don Matías Monfort (el Ti Passetes, com se li anomenava), les autoritats locals, l’alcalde Maties Salvá Monfort; el jutge de pau Don Bernardo Mulet Redal; el mestre d’escola i regidor Don José Borrell i altra gent del poble.

Després de fer-se un aperitiu a la pista de ball sols per a les autoritats, es fa projectar un programa doble: "La rubia y el sheriff" i "La mujer obsesionada". Este cine d’estiu tenia també pista de ball i dalt d’un traster pujaven els grups musicals a tocar música moderna d’aleshores. Sonaven per 1961 el twist i el rock and rol. Les persones majors figureu-se com ho veïen, es posaven les mans al cap.

Els propietaris del cine eren els fills de "Quico el del Cine" o Quico "l’Esquerrer", els quals l’alquilaren al Ti Passetes (Matías Monfort), que també explotava alquilat l’altre cinema, el de dins, el Cinema "La Paz". Feia tan sols un any que el Ti Passetes havia trencat la seua societat amb Paco Feliu, tots dos van obrir també -a més d’un cinema d’hivern- un d’estiu. El Ti Paco Feliu el del carrer Teulada, del qual ja he parlat- i el Ti Passetes aquest del que tractem.

A principis dels anys 70 del segle XX -cal dir que els passes dels primers reportatges de les candidates a regines de festes es van fer ací abans dels festivals- es va tancar al públic i el solar va passar a construir-se una finca de pissos.

A la fotografia vegeu, le scadires disposades per a les funcions i la pantalla. Les cases que vegeu a la part esquerre formaven part de la carretera.

FONT: Documentació i imatge aportats per Paco Moncho, extreta i resumida de www.prospectosdecine.com.

HISTORIA LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS PER AL POBLE DE GATA, 1861 ( XII )

Reprenc aquesta sèrie que la tenia un poc deixada, però esperava acabar-se al calaix. Ara continue les Ordenances municipals gateres de 1861, amb l'article 72 endavant. El primer és molt curiós per com ho explica. Pertanyen a la Policia Rural.

Art. 72.- Quan es troben en un camí dos o més carruatges o cavalleries, prendrà cadascúi per la seua dreta; si el camí fos estret, retrocedirà el que vaja de buit, si els dos estigueren carregats o buits retrocedirà el que estigués més a prop de l'apartador: si el camí fera pujada ho farà el que puja i si es troben en un camí pla a igual distància de l'apartador, retrocirà el que es dirigisca a la població.

Art. 73.- Els bestiars llanars, vacuns i cabrums ("cabríos") aniran sempre amb esquellots ("cencerros").

Art. 74.- Es prohibix lligar cavalleries als camins i a les seues voreres, com també a la fita del camp veí.

Art. 75.- Les entrades de terres a camps d'este terme són en direcció al poble als mateixos, sense que puguen allargar-se prescripció al contrari.

Art. 76.- Si a la fita del camí el terreny estiguera més elevat es permet alçar marge o paret fins tres pams d'altura. 

(Seguirà a la pròxima part, amb el capítol II de la Policia Rural, dedicat a les "Terres")

FONT: Opuscle de les Ordenances Municipals per al poble de Gata, 1861, facilitat per les germanes Zaragosí. 

AQUELLS CINEMES DELS NOSTRES MAJORS !! ( VI ) Cinema Hogar Parroquial

Seguint amb la sèrie dels cinemes del nostre poble i cronològicament, li toca ara el torn al que es va nomenar el cine de l'Hogar Parroquial. Al voltant de l'any 1960, els joves feien cinema a la planta baixa del que deien "Colegio Virgen del Carmen" ubicat al costat del pont a la mateixa Costera del Grup Escolar o Alcolaes. Després es va fer cine també a l'estiu a l'exterior, al pati o terrassa del centre. Hi havia un projecte de Hogar Parroquial i cine de 1960. El pressupost d'execució material de les obres pujaven a 1.094.220,10 pessetes, en les que s'incloia el cine.

A la fotografia, un prospecte de la col·lecció de Paco Moncho (www.prospectosdecine.com) del Hogar Parroquial.

AQUELLS CINEMES DELS NOSTRES MAJORS ( V ): Cinema d’estiu, carrer Teulada

Seguim recorrent la història dels cinemes del nostre poble, Gata, de la mà del cinèfil Paco Moncho. Fem un extracte de les seues publicacions a la seua pàginawww.prospectosdecine.com. Ens anem hui cap al cinema d’estiu de dins del poble, perquè l’altre estava a les afores, pràcticament. Al carrer Teulada s’ubicava el cinema d’estiu. Va ser inaugurat, la primera vegada, el dia 16 de juny de 1946, diumenge. La pel·lícula que es va projectar, la coneguda ¡Qué verde era mi valle!. Va estar en actiu fins 1951. Després va tornar a reobrir les portes l’any 1961. La família Feliu Pedro eren els seus propietaris, els mateixos que el cinema Casablanca. El 16 d’agost de 1982, va tancar projectant una sessió doble: "Cosecha salvaje" i "El bolero de Raquel", de Cantiflas.

A la composició fotogràfica podeu veure dalt el prospecte del dia de la inauguració de 1946 i baix el moment de la reinauguració l’any 1961, beneïnt les instal·lacions el rector Don Vicente Llopis.

FONT: Extracte del resum informatiu de Paco Moncho, a la seua pàginawww.prospectosdecine.com.

AQUELLS CINEMES DELS NOSTRES MAJORS !! ( IV ) Ideal Cinema

Seguim recorrent la història dels cinemes del nostre poble, Gata, de la mà del cinèfil Paco Moncho. Fem un extracte de les seues publicacions a la seua pàginawww.prospectosdecine.com. Hui toca el que va ser el "pare" del cinema Casablanca, al mateix lloc. A un dels laterals de la Plaça del Mercat eixint cap a la carretera, l’Ideal Cinema fou fundat per Francisco Feliu Salvá (pare de Paco, Gabriel i Eugenia Feliu). A principis dels anys 30, l’empresari Paco Feliu tenia a aquesta plaça un magatzem de pansa i que servia també per a depòsit de farina y segó. El tio Paco Felíu, com se li anomenava familiarment, com a bon empresari, enseguida va veure les possibilitats que oferia el seté art i, segurament contagiat per l’èxit que començava a tindre el veí Cine La Paz, començà amb la idea de construir un nou cine a Gata, que se li va dir: IDEAL CINEMA . En 1931 ja començà a projectar pellícules mudes, en 1933 va acabar les obres i va fer la inauguració oficial. Una de les primeres pel·lícules i que impactaren a tot el poble fou la de "King Kong". Després, el cinema passaria canviaria de nom i es diria Casablanca.

A la imatge -prospecte extret de la pàgina de Paco Moncho- teniu un prospecte de la pel·lícula que es va projectar el dia de Sant Josep de 1936, poc abans de proclamar-se la guerra civil. Es va fer un programa doble molt interessant. Els films eren "El lago de las damas" i "Bolinche". Observeu quins eren els preus del cine: La butaca costava 0,75 pessetes i la general 0,40 pessetes.

FONT: Extracte del resum informatiu de Paco Moncho, a la seua pàginawww.prospectosdecine.com.