HISTÒRIA LOCAL

UN DOCUMENT HISTÒRIC PER A GATA: LA ORLA DE LA FACULTAT DE MEDICINA ON ESTAVA DON JULIÁN MONFORT, 1933

Em facilita l’amic Jordi Giner Monfort, al que li ho agraix molt, un document històric que els gaters tenim que apreciar i conéixer en la història local, en el seu context i la seua època. A la col·lecció històrica d’orles acadèmiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de València i en el marc de la Col·lecció Museogràfica Permanent de Teologies de la Informació i Comunicació trobem l’orla de 1933.

Seria un curs normal, si no apareguera el metge (des de 1933) i després alcalde entre 1963 i 1976 de Gata de Gorgos tan conegut i recordat pels gaters com DON JULIAN MONFORT CALATAYUD, conegut simplement com Don Julián, que va nàixer en 1909. A l’orla que té per autors de fotografia, disseny i litografia a J. Derrey, F. Liceras i Mirabet, respectivament, Don Julián apareix el segon de la segona filera de la part dreta si mirem de cara el conjunt de l’orla. 

Un jove Don Julián (va traure la carrera als 24 anys) té la fotografia i rodejant-la apareix la llegenda: Julián Monfort Calatayud Gata de Gorgos (Alicante). Observem que un total de 113 metges van eixir de la promoció de Don Julián, dels quals sols una era metgessa Na María Luisa González Bono de Saragossa. També observem que el rector de la Facultat quan a la República estudiava i va traure la llicenciatura Don Julián era el conegut DON JUAN BAUTISTA PESET ALEIXANDRE (Godella 1886-1941). Metge, catedratic d’universitat i polític. Va ser rector durant la Segona República i va presidir el partit d’Esquerra Republicana. Fou fusilat per la dictadura franquista al final de la Guerra Civil.

Don Julián va tindre de professors personatges de la medicina també molt reconeguts con Nicasio Benlloch, Perfecto Amor, Ramón Vila Barberá, Rafael Campos Fillol, Jaime Mur, Miguel Martí Pastor, Adolfo Gil y Morte, Juan Bartual, Enrique López Sancho, Tomás Blanco, Fernando Rodríguez Fornos, Miguel López Romeu, José Campos Igual, Dámaso Rodrigo, Francisco Martín Lagos i Vicente Sanchis Bayarri.

Si vegem la orla on figura Don Julián, i segons consta en la fitxa de la col·lecció, ens mostra les representacions alegòriques d’una dona que sosten en els seus braços a un xiquet; també un vell i una dona jove que recull en un bol ("cuenco") l’aigua de la Font de la Vida Fons Vitae amb la vara, la serpent i la copa d’Asclepios de la que sorgix una emanació, tot en tonalitats verdes i grogues.

Destacar entre els alumnes un jove Adolfo Rincón de Arellano García, que va ser cardiòleg i polític, president de la Diputació Provincial de Valencia entre 1943 i 1949 i alcalde de València entre 1958 i 1969. De la Marina Alta, sols va ser d’eixa promoció, a més de Don Julián de Gata, Francisco Doménech Camps de la Carroja, Vall de Gallinera.

La orla, que té unes dimensions de 69,7 x 99,5 cm i data de 1933 es troba a l’edifici del Centre Cultural La Nau, al magatzem d’obra, i va ser restaurada per Mar Bensach i Mónica Descals entre abril i mayo del 2004.

FONTS: Orla Promoció Facultat de Medicina. Data 1933. Facultat de Medicina de la Universitat de València (col·lecció Museogràfica Permanent de Teologies de la Informació i Comunicació).  Autors: fotografia J. Derrey; disseny F. Liceras i litografia Mirabet. // Detall de la orla, Don Julián Monfort. // Facilitada la informació per Jordi Giner Monfort. 

GATA: IE EL PILÓ, IE LA FONT, LA DITA COBRA COMPLETA ACTUALITAT. INSTAL·LEN UNA RÈPLICA DEL MONOLIT AL COSTAT DE LA FONT

La popular frase d’abans: "Ie el piló, ie la font" cobra completa actualitat a partir de hui. Més val això que res, podem pensar. Hui s’ha instal·lat per part de l’Ajuntament una rèplica de l’històric "Piló", que obstaculitzava el pas als carros cap al carrer Andrades o de la Morca, més tard ja dit calle Doctor Gómez Ferrer, i que tant conegut per la seua característica es va fer.

El "piló i la part estreta del carrer van estar vigents fins que van obrir el carrer i el van al·linear en direcció a la plaça de l’església. Era quan van fer el clavegeram i van asfaltar els carrers a la dècada dels 60 del segle XX.

Però, el piló original no és el que allí s’ha posat, sinò una rèplica, una imitació, que ha donat al poble el veí Vicente Pedrós Puigcerver, mestre jubilat, conegut també com "Vicente Gargoria". El monolit es troba ara junt a la font i pper a completar-se podria posar-se una llegenda que explicara i recordara perquè s’ha posat "el piló" o millor dit la rèplica del piló ahí, perquè recorda l’altre piló de l’antic carreró que comunicava el carrer amb la plaça.

M'agradaria -al respecte de la història del piló- que llegireu aquell article que vaig publicar el 12 de novembre de 2011 amb el títol "Què es va fer del piló..." que feia referència a un article al Canfali de 1987. PUNXEU ACÍ.

Tal com pensava en 1987 i en 2011 segueix pensant ara. SI ALGÚ TÉ ALGUNA FOTO ANTIGA ON ES VEJA CLARAMENT O A MITGES EL PILÓ, PODEU REMETRE-ME-LA AL CORREU: [e-mail]. SERIA UNA GRAN TROBALLA I D'ACTUALITAT. GRÀCIES.

FONT: Fotos actuals Ajuntament de Gata. Foto antiga, arxiu.

HUI 27 DE MAIG FA 8 ANYS DE LA FORTA GRANISSADA A GATA

Hui 27 de maig de 2021 és el 8é aniversari d’aquell fenòmen metereològic, de la forta granissada, que va ocorre a Gata el mateix dia del calendari però de 2013, i que pareixia més bé una nevada. Un total de 16 entrades al blog en tan sols quatre dies, del 27 al 30, mostraven com va quedar el poble, sobre tot el pont del Grup Escolar, i el terme. Més enllà, a Pedreguer o a Xàbia, va fer poc, quasi ni es va notar.

Aniré recordant aquells articles o entrades. Al primer que vaig publicar a les 21.30 destaque aquestes frases: "L’actualitat mana i hui és la pedregada d’esta vesprada la que dominarà tota la nit. Com avanç, ací teniu dos fotografies que mostren la espectacularitat del fenòmen metereològic." En una segona entrada d’avanç deia: "Quico "Pala" s’ha empleat a fons per a poder netejar tot el pont de les Alcolaes.".

En una tercera part de l’avanç destaquem: "Cal dir que els servicis municipals i la Policia Local han controlat en tot moment el pas pel pont, donada la perillositat per a persones vianants i cotxes. La pala ha estat tirant litres i litres acumulats en forma sòlida de la pedregada baix al riu." Àlbums de la pedregada, bé personals o bé dels usuaris pel mig del facebook anaven donant compte de la magnitud i espectacularitat del fenòmen. Pedregada o granissada, seguia el dia després amb la foto més impressionant de la pala dalt del pont. 

L’Ajuntament demanava zona catastròfica i a l’apartat de Mocions d’urgència, el grup popular la presentava un dia després que tocava sessió plenària ordinària. A més s’acordava demanar als ajuntaments veïns de Xàbia i Dénia, on molts veïns gaters tenen vinyes i propietats, per a que recolzaren aquesta petició. Deia aixi l’acord: "L’ajuntament de Gata va aprovar, per unanimitat, sol·licitar a la Subdelegació del Govern i a la Generalitat Valenciana, la declaració de zona catastròfica per a tot el municipi amb motiu de la pedregada que van patir el passat 27 de maig.  

La gran quantitat de granissol caiguda en tan poc temps, ha ocasionat que gran part dels cultius de raïm, s’ha vaja destrossat, segurament perdent la collita de tot l’any. Des de les associacions i col·lectius de llauradors s’estima que les pèrdues han afectat de diferent manera segons les diferents partides del terme, però que de manera general s’ha perdut un 80% de la collita. A més, es va acordar habilitar una Oficina per a assessorar els veïns afectats i atendre les seues reclamacions."

POSE ENLLAÇOS D’AQUELLS ARTICLES, per a reviure aquells moments:

1.- PUNXEU. 2.- PUNXEU. 3.- PUNXEU. 4.- PUNXEU. 5.- PUNXEU. 6.- PUNXEU. 7.- PUNXEU (amb la foto més espectacular del pont). 8.- PUNXEU (amb vídeo inclós). 9.- PUNXEU. 10.- PUNXEU.(amb la televisió -La Sexta-).

(( APROFITE PER RECORDAR COM CADA ANY QUE SI ALGÚ TÉ ALGUNA FOTOGRAFIA PERDUDA PER ALGUN CALAIX D'AQUELLA VESPRADA I LA VOL COMPARTIR ME LA POT FER ARRIBAR. GRÀCIES ))

FONTS: Arxius del blog del 27 al 30 de maig de 2013. / Foto portada blog, Antoni Catalá Marí.

HUI, 14 D’ABRIL, FA 90 ANYS QUE ES VA PROCLAMAR LA SEGONA REPÚBLICA. GATA TÉ FOTO DEL MOMENT

És ja molt coneguda la imatge de davant l’Ajuntament del dia que va esclatar la Segona República a Espanya. Aquell 14 d’abril de 1931, fa just hui 90 anys. A la série de "Fotografies antigues (Gata en el record)" número 212, del 12 de febrer de 2011, publicava aquella fotografia feta des de l’últim balcó del carrer La Bassa, que dies després va passar a dir-se carrer Blasco Ibáñez. La foto originàriament la va facilitar Vicent Signes Monfort, que seria de son pare. A l’Ajuntament amb la façana encara de rajoles es va alçar la bandera tricolor republicana. La banda de música i molts gaters, com vegeu a la imatge, omplien de gom a gom el carrer. Era el dia14 d’abril. El fotògraf estava allí i capturà el moment. Hui 90 anys després la tornem a recordar.

També ens fixem en alguns canvis del moment republicà de cinc anys que anava a viure’s, tant a nivell polític com de nomenament de carrers.

Dos dies després del que estem recordant, el 16 d’abril de 1931, va acabar el mandat municipal de l’alcalde VICENTE MULET MONFORT, que havia estat al càrrec des del 26 de febrer de l’any anterior. Abans no es deia legislatura sino Directori Militar. Dos mesos va durar el següent alcalde JOSÉ ESPASA MULET, des del 17-4-1931 al 4-6-1931. Fou rellevat del seu càrrec per les eleccions municipals, celebrades en el terme municipal de Gata, el 31 de maig de 1931. Durant aquest període polític pertanyent encara al Directori Militar, la Corporació augmentà de regidors, passant de tindre 9 a tindre 12 regidors. L’últim alcalde republicà va ser JULIÁN MONFORT LEYDA del 5 de juny del 31 fins al 6 de març de 1936, quan va ser cesat i suspés del seu càrrec.

CANVI DE DENOMINACIÓ DE CARRERS

L’arribada de la II República va portar conseqüentment el canvi de denominació de carrers. Ho portava la situació política. Per exemple, a proposta del regidor Miguel Pedrós Mulet s’acordava substituir el nom i rotular el carrer nomenat de PRIMO DE RIVERA per FERMÍN Y GALÁN; el nomenat carrer LA BASSA, que hui torna a dir-se així-per la de BLASCO IBÁÑEZ. 

El plenari de l’Ajuntament també va aprovar adquirir una bandera republicana tricolor per a la Casa Consistorial i una placa DON FERMÍN GALÁN i la de D.VICENTE BLASCO IBAÑEZ ( 1 ), aquesta última amb tota solemnitat i amb assistència de la Corporació municipal en ple i la Banda de música del poble, a les 10 del matí. S’especificà que la placa D.FERMÍN GALÁN fora la placa: D.FERMÍN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ ( 2 ).

( 1 ) Pel que fa al carrer Blasco Ibáñez, el diumenge 20 de juny de 1931, el diari "El pueblo" (periòdic republicà de València) va publicar un articulet del corresponsal de Gata, que aleshores era E. Mulet Redal, detallant amb tota precissió com va ser l’acte republicà. Llegim el titular d’aquell dia 20 de juny de 1931: "Gata de Gorgos. Rotulación de una calle con el nombre de Blasco Ibáñez". Deia el corresponsal que es rotulava "la actual calle La Balsa" i dedicaven "una de las calles más importantes al ilustre escritor valenciano y padre de los Republicanos de Valencia". Deia la notícia que al dia següent l’escriptor seria "vitoreado" i "acogido el nuevo nombre de la calle, tanto por los que en ella tienen su morada como por los demás habitantes del pueblo, con singular entusiasmo". El dia 27 de juny d’aquell any tornava el mateix diari a fer una completa crònica de la inauguració. Coneixem els detalls gràcies a V. Mulet Redal. Eren les deu del matí. La bandera tricolor i la banda de música envoltaven el lloc on anava a descobrir-se la placa. Les autoritats estaven al balcó presidencial. Parlà primer l’alcalde Julian Monfort, qui instà al poble que es recordara aquell dia. Va elogiar a l’escriptor valencià, estava "emocionado sumamente" i després va parlar el metge del poble, Don Luis García Signes, qui relatà la vida i obres de Blasco Ibáñez. Va dir que el fill o algú de tracte amb l’escriptor haguera narrat "lo grande que es el nombre de Blasco Ibáñez". A l’himne de Riego es va descobrir la làpida i després la banda va interpretar l’Himne regional. La comitiva va arribar fins el cantó on estava la placa de l’altres republicans Galán y García Hernández "y en memoria de éstos se pidió un minuto de silencio". Acaba l’article Mulet dient: "Así homenajeó el pueblo republicano de Gata a los mártires de la libertad..."

( 2) Els dos eren capitans, Fermín Galán i Ángel García Hernández.

CONTRADICCIÓ DE NOTÍCIES

Tota aquesta informació de primera mà del cronista E. Mulet Redal es contradix amb l’article que el diari Información d’Alacant publicava fa cinc anys, el 24 de març, sota el títol: "Republicanos de Gata arrancaron en 1931 la placa de Alfonso XIII" i que diu textualment: "La todavía calle José Antonio ha cambiado de nombre según soplara el viento de la historia. Fue Camí de la Venta (había una posada) y luego Carrer Major. En 1924, se le puso calle Alfonso XIII. Días antes de las elecciones de 1931, las de la proclamación de la II República, unos jóvenes republicanos de Gata arrancaron la placa. Acabaron arrestados. Luego la calle se llamó Diputado Gerónimo Gomáriz. Después de la Guerra Civil, ya recibió el nombre de José Antonio. Y hasta ahora. Muchos vecinos han bromeado con ponerle «Carrer Pepe Toni»."

L’única explicació seria que el nom de Diputado Gerónimo Gomáriz durara ben poc, d’abril a juny, perquè el diari que explica la col·locació de la placa i nom de Blasco Ibáñez és del 20 de juny. A més, el corresponsal deia "actual calle la Balsa" i no Alfonso XIII. No pareix que estiga parlant de Gata encara que sí que coincideix amb el nom posterior de després de guerra, carrer José Antonio. També parla l’articlñe de "Camí de la Venta (había una posada)", supose es referirà a l’Hostal de San Miguel que hi havia al començament del carrer.

MÉS CANVIS DE CARRERS...

No acabaven ahí els canvis de nomenació de carrers a la II República. Així, al plenari de 31 d’octubre de 1935 es va acordar en aquest període de temps rotular els carrers amb els noms següents: 

Palmeral Alto: Madrid; Palmeral Bajo: Sargento Vázquez; Plaza de la República: Plaza de la República; Estación: Ángel Pestaña; continuació de Galán y García Hernández: Calle del Comercio; Duquesa de Almodóvar: Calle del Alcalde José Ferrándiz; Padre Mulet: Sargento Fabra; Calvario -hui Signes-: La Pasionaria; Obispo Cervera: Francisco Alcaso; Teulada: Nicolás Salmerón; Doctor Gómez Ferrer: Pablo Iglesias; Plaza del Mercado -hui Plaça Nova-: Plaza Durruti; Calle Nueva: Calle de la Revolución.

Al plenari del 17 de novembre de 1936 hi ha més canvis de denominació de carrers: Peñón: 1 de Mayo; Colaes, hui Costera del Grup Escolar: Avda. de Largo Caballero; Sol: 17 de Julio; Luna: 14 de Abril; Estación: Pi y Margall; Padre Mulet: Ángel Pestaña; Plaza Hostal: Sargento Fabra; Moreras: Pedro Esteve; Biserot: Lenin; San Antonio: León Tolstoi; Parras: Libertad y Fraternidad.

QUÈ PASSAVA MÉS PER GATA...

Es proclamava la Segona República, que abocaria a l’Estat espanyol a la Guerra Civil. El poble de Gata tenia, aleshores, 4.273 habitants. S’havia pogut arribar amb eixa xifra a dotze regidors a l’Ajuntament (alcalde, dos tinents alcalde i nou regidors). Durant eixe temps a Gata, veïns voluntaris portaven terra per aplanar el solar on anava a construir-se a l’any següent el primer cementeri municipal. Al poble s’estudiava la donació de solars per part dels veïns per a fer la Plaça del Mercat. Tant el solar per al nou Grup escolar com el pont d’Alcolaes estaven a punt de ser realitat. La parròquia la regentava el rector Don Alejo Sendra Tarrazó. Tan sols feia deu mesos que estava. Havia arribat el 15 de juny de 1930.

FONTS: Arxiu Municipal, Llibres de Plens Municipals, Ajuntament de Gata. // Arxius blog 14-4-2011 i 7-6-2013. // Informació i reproducció, diari "El pueblo: diario republicano de Valencia" 20 i 27 de juny de 1931. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (BVPH), Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. // diari Información, 24-3-2016.// Foto originàriament facilitada per Vicent Signes Monfort.

EFEMÈRIDES JOSEFINES A GATA: FALLES EN 1898 I ANYS 50. ELS JÚNIORS TAMBÉ...; FUNDACIÓ DEL COR SERRILLÀS (1978) I UN SUCCÉS, EN 1987 VA CAURE EL BADALL D'UNA CAMPANA

Està a punt d’anar-se’n el dia de Sant Josep, una festa enguany "molt atípica" sense falles, per segon any consecutiu a causa de la COVID-19. Aprofite per felicitar i també demà que té vuità a totes i tots les i els que celebreu la vostra onomàstica que en sou moltes i molts. Abans de tancar-se la jornada podem recordar que Gata, malgrat a no ser un poble faller, si que va gaudir de falles i festes josefines, tant a finals del segle XIX com a meitat del segle XX i entre els segles XX i XXI. També els Juniors han muntat falles algun any. Altres efemèrides són la fundació del Cor Serrillàs (1978) i la caiguda del badall d’una campana (1987).

LA FALLA GATERA DE 1898

Per orde cronològic començarem per les festes a Sant Josep que el poble de Gata va fer en 1898. La vespra de Sant Josep d’eixe any publicava el diari "El mercantil valenciano" la ressenya: "Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, debido a la iniciativa del coadjutor D. José García *, secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle. Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento. Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes, fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees. Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad."

LA FALLA DELS JOVES DELS ANYS 50

Als inicis dels anys 50 del segle XX es va tornar a muntar una falla. Una "Junta de joves" decidiren fer-ne una. Van ser els màxims impulsors Paco Carrasco, Miguel de Puripa, Pepito el "de la Botiga" i s’ajuntaren bona colla. Els homes ben mudats i les dones de fallera i van fer falla i tot...fins i tot grups de ninots i les seues llegendes. Encara recorden hui els octogenaris d’aquells anys la huela fent llata i una xicona al costat ben plantà...Això va donar que xarrar.

Hi ha testimonis gràfics. La foto que més crida l’atenció perquè es van fotografiar tots a la Placeta del Vicari, on es va plantar i cremar la falla, és la que estan tots, xics festeres i dones. I per a pagar les despeses de fer la falla van fer un bescuit i una rifa. El que guanyava s’enduia el bescuit, però feien festa. Però, la falla no es va fer a Sant Josep, sinó un poc més endavant per Pasqua. Passacarrers amb la banda de música i festa sense parar.

Els mateixos xics que una altra vegada van sofragar el Natzaré, però aquesta vegada en cordell fent-ne per les cases. Però això serà una altra història. I perquè la van fer?...puix perquè van voler. Eren joves emprenedors i festers com ells mateixa.

FALLES DEL MOVIMENT JUNIOR

Els joves del Moviment Junior al llarg dels seus 50 anys, en algun curs també han fet falles i les han cremades bé el dia Sant Josep o els diumenges més a prop de la solemnitat.

SANT JOSEP EN LA ICONOGRAFIA GATERA

A Gata tenim les imatges de Sant Josep no sols a l’església sinó als carrers del poble. Un altar lateral (el tercer si entreu des de la porta principal cap a dins) de l’església parroquial té la talla de Sant Josep, que va fer el sempre recordat Pepe "el Sastre" als anys 40 del segle XX. També tenim al carrer Nou un plafó ceràmic del sant. A les capelletes del Calvari apareix Sant Josep als set dolors de la Verge, a la replaceta de l’ermita, a la Corona de la Verge que es diu. Gata també té un carrer que porta el nom del pare de Jesús, Sant Josep.

Enguany, la parròquia ha tornat a recuperar els Set Diumenges de Sant Josep que es feien abans. La imatge ha estat a un lateral de l’altar major durant aquest temps. Demà tornarà a la seua fornícula.

FUNDACIÓ DEL COR SERRILLÀS, 1978

Fa 43 anys (1978) es fundava el mateix dia de Sant Josep el Cor Serrillàs de Gata, que dirigiria el desaparegut Ernesto Coloma. Al llarg d’aquestes quatre dècades la coral ha participat en concerts, ha fet actuacions nadalenques i va posar la veu al Himne a Gata, que va escriure Antonio Salvá Roselló i va musicar Leopoldo Vidal Estrems. 

SUCCÉS: CAIGUDA DEL BADALL D’UNA CAMPANA

El dia 22 de març de 1987, fa 34 anys, publicava al diari Información d’Alacant la notícia. La pose textualment: "GATA DE GORGOS. Cayó el badajo de una campana. A la salida de la misa de las 10.30, en la fiesta de San José, cuando las cuatro campanas de la iglesia San Miguel Arcángel iniciaban el volteo general, celebrando la festividad, el badajo de una de las campanas -la tercera por su tamaño- se vino abajo".

Menys mal que no va passar cap desgràcia, ni personal ni material. Arrel del succés, a maig l’Alcaldia suspenia els volteigs de campanes. Unes reixes als forats de les campanes van ser la solució primera.

FONTS: Foto-composició d’arxiu / Foto de la falla dels anys 50. /  document del diari El Mercantil Valenciano del dia 18-3-1898, facilitat per Javier Mozas. / Publicació personal al diari Información 22-3-1987.

RECUPEREM..."TE ACUERDAS DE...VIVIR DE LA CARRETERA" (TVE) AMB VISTES DE 1970 DE LES TENDES DE GATA

(PODEU REPASSAR AQUELL REPORTATGE, PUNXANT ACÍ). En els vuit primers segons observareu dues vistes de Gata)

Recuperem per a la memòria del poble de Gata un vídeo que va emetre al Telediari de la 1 de TVE aquell 2 de març de 2012. A la secció "Te acuerdas de..." el reportatge de "Vivir de la carretera" ens transporta a les tendes de canastes de la Plaça d’Espanya en 1970. Un fragment del Nodo d’aquell any en el que apareixia la plaça i la Creu, l’encreuament entre la mateixa plaça, la carretera d’Ondara i la carretera de Xàbia.

Parlava el reportatge de Ada Calvo que abans moltes travesses tenien tendes d’artesania, no sols a Gata també a Toledo, Talavera i altres llocs. Ara -deia- "s’han el·liminat les travesses, autèntics punts negres del mapa de carreteres". Però a Gata encara tenim la travessa i els turistes continuen apropant-se a la "Plaça de les canastes".

FONTS: Captures de pantalla del vídeo "Vivir de la carretera" (TVE la 1), 2-3-2012) / Vídeo "Te acuerdas de...", Arxiu RTVE.  

HUI FA 38 ANYS DE LA GRAN NEVADA A GATA I LA MARINA ALTA (el 12-2-1983 era Darrer Dissabte i hui és Darrer Divendres)

La nevada més copiosa en els últims cinquanta anys a Gata i la comarca de la Marina Alta va ocorre un 12 de febrer de 1983, fa hui just 38 anys. Fa 38 anys era Darrer Dissabte, dissabte de Carnestoltes, i hui és Darrer Divendres, per un dia no torna a coincidir. Es va produir en total la Marina Alta la GRAN NEVADA. La gent es preparava i ultimava les coses per al dia següent anar de paella, com és costum a Gata el darrer diumenge, malgrat que enguany ho deixarem per a l’any que ve per l’anormal situació que vivim de la pandèmia del COVID19.

Aquell dia, el cel a migdia es va posar lliset i va començar a nevar força valent. Al dia següent, 13 de febrer i també el dia de Sant Valentí, el paisatge estava totalment blanc, la gent va gastar tots els carrets de fotos que estaven al seu abast. Hi havia que immortalitzar-ho.

Si comparem ens trobem que hui fa boira, temperatura entre 15 i 20 graus, però ni pluja, ni per supost, neu. Ens conformarem en recordar aquelles instantànies que ja formen part de la història local del nostre poble.

PER CERT, SI VOLEU ENVIAR-ME FOTOS PEL CORREU ([e-mail]) o PEL PRIVAT DEL FACEBOOK, ENTRE HUI I DIUMENGE PUBLICARIA LES FOTOS DEL RECORD D’AQUELL DIA 12 DE FEBRER DE 1983 I LA GRAN NEVADA.

FONT: Fotos arxiu Cronista.

 

HUI DIA 18 FA QUATRE ANYS DE L'ÚLTIMA NEVADA A GATA

(IMPRESSIONANTS TESTIMONIS QUE VAN EIXIR DE LA CÀMERA DEL VIRTUÓS FOTÒGRAF PEPE MENGUAL, PRESIDENTE DEL FOTOCLUB FORAT DE GATA, QUE M’HA REMÉS AQUESTES FOTOGRAFIES D’AQUELLA NEVADA, PER A QUE GAUDIU TOTS D’ELLES. NO PERDAU DETALL)

La memòria històrica i col·lectiva ens ho recorda. El dia 18 de gener de 2017 el temps ens va sorprendre gratament als gaters i a la Marina Alta. Va fer l’última gran nevada al poble. D’això fa es complix hui quatre anys. Anunciava breument al blog i cite textualment: "Sols notícia ràpida. Ja ampliarem més informació. ESTÀ NEVANT A GATA I NO PARA. cí teniu la foto que ho diu tot. És de Joan de Déu Fornés. A que si que neva!!. NEVADA A GATA, bon matí, dimecres 18 de gener de 2017. Aquella altra gran nevada va ser el 12 de febrer de 1983." Eren les 7,18 del matí quan ho redactava. 

Més tard, a les 8,43 tornava a escriure: "A Gata s’han suspés les classes de l’escola i l’institut. Aquest és el comunicat oficial des de l’Ajuntament: "Es supenen les classes als centres educatius de Gata. A les 11h es reprendran si deixa de nevar i s’oferira servei de menjador. Vos informarem al llarg del matí"."

I a les 17,31 escrivia el tercer post: "Molta tasca per davant ens espera. En dies històrics, cal gravar en la memòria o millor dit en la retina, els mòbils i càmeres, tot allò que siga blanc o combine amb la neu. Estem davant una data històrica. Des de la matinada de hui dimecres 18 de gener de 2017, quasi 34 anys després d’aquella altra gran nevada del darrer dissabte de 1983 (12 de febrer), ha caigut a Gata una nevada copiosa. Com s’han omplit les xarxes socials i el que vos escriu i el meu fill hem fet un passeig pel terme de Gata, cal anar per parts. Pujaré dins de poc un àlbum del meu recorregut. Després escolliré les que per a mi són les millors fotos que heu pujat i esteu pujant del fenòmen de la nevada al facebook. Faré un àlbum també."

Hui, quatre anys després, podríem tornar a dir que al llarg del dia els usuaris asidus al facebook, no pararan -ja ho fan des de bon matí- fotografies que recorden aquella nevada.

PER A LOCALITZAR TANT EIXE DIA COM ELS TRES ANIVERSARIS, EL DE 2018, 2019 I 2020, SOLS TENIU QUE FER LA RECERCA A LA PART DRETA DE LA PÀGINA INICIAL DEL BLOG I PUNXAR AL GENER DE L’ANY 2017 I ELS GENERS SUCCESIUS.

FONTS: Fotos del record (composició del blog i una a una al facebook) facilitades per PEPE MENGUAL. 

LES PINTURES DE L'ALTAR MAJOR DE GATA DE SALVADOR GIL, PRESENTS EN UN LLIBRE SOBRE LA NISSAGA DELS ARTISTES D'ONDARA, PARE I FILL

Divendres passat va ser presentat a l’església parroquial de Santa Anna d’Ondara pel seu autor Vicent Ortuño Ginestar el llibre PINTURA RELIGIOSA: LA NISSAGA DELS GIL, que descobreix totes les pintures de distints temples valencians fetes pels pintors d’Ondara, pare i fill Salvador Gil Femenía (1887-1931) i Savador Gil Camarena (1915-1973).

El llibre, que és el número 11, de la sèrie "ONDARA personatges i fets té la idea original de l’Associació Cultural Ocell i la col·laboració de l’Ajuntament d’Ondara. Està editat per Edicions96.

En el repàs de l’obra de pare i fill, les pàgines 97 a 100 estan dedicades a L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL DE GATA DE GORGOS, el nostre temple. Parla del temple, de com es va fer el retaule i les pintures que en ell figuren del pintor fill, Salvador Gil Camarena, ja que es va construir el retaule entre 1954 i 1955. Sis pintures del mateix van ser pintades per l’artista d’Ondara: servint de portes des de l’altar a la sagristia, les de Sant Pau i Sant Pere. A la part de dalt, la Verge dels Desemparats, a la dreta, i Sant Vicent Ferrer, a l’esquerra. En el centre, la figura del Salvador, una còpia del conegut quadre de Juan de Juanes, i en el centre per dalt de Sant Miquel, el patró del poble el Santíssim Crist del Calvari.

Amb les explicacions, boniques fotografies de Salvador Pons del retaule en general i de cada pintura en particular. En el capítol d’agraïments, l’autor ens nomena tant al que us escriu com a Juan "de Paleres". Diu textualment: Gata de Gorgos: Miquel Vives Signes, cronista oficial de Gata i arxiver parroquial i Batiste Signes Signes (Joan Paleres).

La intenció de l’autor és fer la presentació del llibre, quan es puga per la crisi sanitària que vivim. Mentre, a la papereria Font es pot conseguir el llibre.

Podeu també llegir més sobre la presentació del llibre PUNXANT ACÍ (article publicat al diari digital Marina Plaza).

FONTS: Portada del llibre (blog). Quatre de les pintures que apareixen al llibre, fotos Salvador Pons.

EFEMÈRIDES: TRES NEVADES EN EL TEMPS: HUI DIA 11/1 FA 61 ANYS DE LA NEVADA DE 1960; EL DIA 18, EN FARÀ 4 D'UNA ALTRA (2017), I EL 12 DE FEBRER, 38 DE LA DEL DARRER DISSABTE (1983)

(( APROFITE PER CONVIDAR-VOS A PUBLICAR ALGUNA FOTOGRAFIA, AL FACEBOOK O ENVIAR-ME-LA AL CORREU ELECTRÒNIC D’AQUELLS DIES TAN ASSENYALATS DEL GENER DE 1960, FA JUST ARA 61 ANYS, O DE LA DE FA 4 ANYS (2017) O LA DE FA 38 (1983) ). LES PUBLICARÉ...

No ha nevat per ací en aquest episodi de la tormenta Filomena, però si ho ha fet prop d’ací (Serra de Bèrnia, Marina Baixa, El Comtat). Per això, anem a recordar tres nevades dels últims 40 anys a Gata. No cronològicament, ja que just hui, 11 de gener de 2021, recordem la nevada de fa 61 anys exactes que va fer sobre Gata igual que altres punts de la Marina Alta i inclús a la ciutat de València, gràcies al testimoni fotogràfic de la col·lecció de Jaime Signes-Costa Mulet, que pel març de 2012 em va cedir aquestes i altres fotografies per a publicar al blog.

A les fotografies d’aquells dies, publicades a la sèrie "Fotografies antigues (Gata en el record) podem observar quanta neu va caure. A la imatge de l’escola, que sols portava tres anys acabada, es veu la neu davant de la construcció. Les altres dos imatges corresponen a l’estació, lloc sempre molt estimat pels veïns gaters per fer fotografies, i més si el blanc element estava present. Finalment, des de la pujada al calvari una fotografia en la qual es veu part del poble amb les teulades nevades.

Quan a març de 2012 publicava les fotos, un seguidor del blog Paco Moncho comentava aquella inclemència metereològica tan infreqüent al nostre poble: "Recorde aquella nevada. Jo tenia 8 anys, i quan van eixir d’escola van anar per la carretera de Xàbia i al xafar la cuneta em vaig esfonçar el peu (portava polaines) i la neu en va baixar tot el peu. Quina fredor!!. Son records quasi oblidats."

Les mateixes fotos de la composició podeu tornar-les a repassar. Per a la foto de l’escola PUNXEU ACÍ. Per a la foto general de l’estació, PUNXEU ACÍ. Per a veure quasi la mateixa però de més prop, PUNXEU ACÍ. Per a mirar un detall del poble nevat PUNXEU ACÍ.

Finalment, agraïment al propietari de les fotos Jaime Signes-Costa Mulet pel testimoni. 61 anys de record.

NEVADA DEL 18 DE GENER DE 2017:

Altra efemèride referent al temps i a la neu es va produir tal dia com el pròxim dilluns, 18 de gener de 2017. A les fotografies es pot veure com estava de neu el llit del riu, la muntanyeta i el vial, amb el pont eixe dia, 18 de gener de 2017. Hi havia carreteres tallades per la comarca. De Xàbia a Dénia pel baix Montgó van netejar la carretera. De Teulada cap a Moraira baixant també estava tallada. A Gata es suspenien les classes de l’escola i l’institut. Aquest era el comunicat oficial des de l’Ajuntament fa cinc anys: "Es supenen les classes als centres educatius de Gata. A les 11h es reprendran si deixa de nevar i s’oferira servei de menjador. Vos informarem al llarg del matí".

NEVADA DEL 12 DE FEBRER DE 1983:

La recordeu?. El pròxim 12 d febrer farà 38 anys. Aquell 12 de febrer de 1983 era Darrer Dissabte, dissabte de Carnestoltes. Es va produir en tota la Marina Alta la GRAN NEVADA. La gent es preparava i ultimava les coses per al dia següent anar de paella, com és costum a Gata el darrer diumenge. El cel al migdia es va posar lliset i va començar a nevar força valent. Al dia següent, Darrer diumenge, el paisatge estava totalment blanc, la gent va gastar tots els carrets de fotos que estaven al seu abast. Hi havia que immortalitzar-ho.

FONT: Fotos composició, col·lecció de Jaime-Signes Costa Mulet i Fotos Arxiu.

MISTERI DE REIS DE GATA, 1997 i 2021 SENSE L'ESPECTACLE. IMPEDIMENTS: LA PLUJA I EL COVID19

Sempre que passa alguna cosa rellevant al poble sorgix la qüestió: Això ha passat més vegades?. Ara també ens ho preguntem.

Despusahir, vespra de la festa dels Reis, nit màgica per als xiquets i xiquetes de Gata i tot arreu del món no es va poder fer a Gata la representació del MISTERI DE REIS, la Festa d’Interés Turístic Provincial. El motiu de tots conegut va ser la pandèmia mundial del COVID19. Sempre el recordarem.

Però, alguna vegada més es va donar la mateixa circumstància?. Si. Aquell 5 de gener de 1997, ara fa 24 anys, la pluja -com la que fa hui- que al final sols va deixar sols 11 litres, va desbaratar la festa. No es va fer la representació i als reis els van pujar amb cotxes Mercedes, mentre que les capes i cascos dels pages eren substituïts per grans bosses de plàstic que els taparen. Si que es va fer el repartiment de joguets i regals casa per casa, un altre acte molt apreciat en aquesta festa.

Si no hem pogut viure el present, si que es pot reviure el passat. El més recent el tenim amb el vídeo complet de la representació dels dos actes (Palau d’Herodes i Cova de Betlem), que ahir difundia l’Ajuntament de Gata i que dura una hora i quart. La nostàlgia, els records més bonics, la màgia transmesa en el vídeo, ens fa envoltar a tots els gaters i gateres ahir a les 17 hores.

Si encara no l’heu vist o voleu tornar-lo a veure, ací teniu l’enllaç. VÍDEO DE LA REPRESENTACIÓ 2020 DEL MISTERI DE REIS DE GATA.

HISTÒRIA: 74 ANYS DE REPRESENTACIONS I 54 DE MISTERI DE REIS

L’any que ve, el 2022, s’acompliran tres quarts de segle de l’origen de la festa entre nosaltres, al menys en quan a alocuons i representacions es refereix. Va ser allà per l’any 1947 quan van començar les representacions dels tres reis. Una bonica història que vaig publicar a LAS PROVINCIAS als 50 anys i al blog el 3 de gener de 2011. Per a llegir l’entrada del blog PUNXEU ACÍ.  La "Penya Recreativa" ho va fer possible.

Els joves de l’època li van demanar a Antonio Salvá Roselló que els escriguera un text per a representar-lo. Això era les festes de nadal de 1967. El 5 de gener de 1968 s’estrenava el que va començar dient-se Auto de los Reyes Magos de Gata i que després passaria a ser el definitiu, fins ara, Misteri de Reis de Gata. 

FONTS: Vídeo representació completa del Misteri de Reis any 2020. // Portada de la secció de La Marina (diari Las Provincias), 7 de gener de 1997.

L'AJUNTAMENT DE GATA NETEJA L'ACCÉS I L'EMBLEMÀTICA CASETA DE LA LEPRA. L'històric llatzaré es va fer fa 128 anys, en 1892

Propietat de l’Ajuntament des de fa once anys i ara poc a poc va recuperant-se la senda i el lloc. La CASETA DE LA LEPRA, com es coneix popularment al que en el seu dia se li va dir també L’ASIL DE GATA, és notícia i bona.

Aquesta setmana passada, els operaris de Serveis Municipals acondicionaven la senda, l’accés al lloc i també netejaven tot l’interior de la Caseta de la Lepra. Igualment, els participants en el curs de fer màrgens de pedra en sec també van treballar al principi del camí o senda, molt a prop del vial que comunica el carrer Sant Josep amb l’últim pont urbà.

L’Ajuntament de Gata de Gorgos va recuperar en 2009 l’històric llatzaré per al seu patrimoni local i ho va fer per la xifra simbòlica de 180 euros, comprant-la a l’Estat. Es troba a la partida Planetes i té tan sols 180 metres quadrats, però si les parets parlaren...podrien contar i no parar del sofriment que allí es va patir. 

Però quina és a grans trets la història que amaga aquest lloc?.

L’antiga casa llatzaré, està registrada amb el número 57 del polígono quart, fulla 1ª, del Mapa Topogràfic parcel·lari. Es conserven les parets i els aledanys en un dels montículs més a prop al casc urbà. Es una construcció centenària que fou un de tants llatzarets que a finals del XIX i inicis del XX, poblava les dos Marines per a donar reser i allotjament als pobres leprosos.

La casa que es va obrir a Gata fou fundada en 1892, fa ara 128 anys, per Juan Martínez Blasco, rector. Fou un precedent del Sanatori de Fontilles que va obrir en Vall de Laguar en 1909. Juan Martínez, el "rector leprós" la va manar construir als vuit anys d’arribar a Gata.

Segons relats de l’època, el llatzaret "fou alçat en la pendent del veí mont separat de la població per una rambla (llit sec del riu Gorgos). La porta guarnecida i xapeada de fulla de lata. El corredoret, l’hortet que hi ha darrere i aquells aposents, a la sazó buits i desmoblats". 

La descripció de la caseta era de que "cada finestreta és una habitació". Allí hi ha restes de la ximeneia, la paret principal i una fornícula on hi havia un Sant Llàtzer de rajoletes". Amb el pas del temps les restes han quedat soterrades. En 1918 es va tancar i fou destruïda per acord municipal perque, (deia textualment) "puede contribuir a las amenazas de la salud del vecindario, al haber habitado leprosos, y así evitar que se habite la casa» posava en l’acta del plenari.

"El rector leprós", Juan Martínez Blasco, va morir del contagi de la lepra després de passar per hospitals, el 21 de gener de 1900. Les 3.967 ànimes que habitaven Gata manifestaren el seu condol amb una solemne missa de requiem a la parròquia.

En un segon article vos contaré al detall el motiu que va portar al rector Martínez a impulsar la construcció de la casa.

FONTS: Fotos Ajuntament de Gata. Història, arxiu Cronista.

HO RECORDEM, JA FA13 ANYS DE LA RIUADA DEL PILAR...I QUINA DIFERÈNCIA, HUI QUIN SOL FA A GATA

(( PODEU VEURE QUATRE VÍDEOS DEL RIU GORGOS I REMEMORAR AQUELL DIA, QUAN EL RIU S’EN EIXIA DE MARE ))

(PODEU FER MÉS GRAN LA FOTO DE PORTADA, PUNXANT ACÍ)

(PODEU LLEGIR L’ARTICLE MEU DEL BUTLLETÍ, PUNXANT ACÍ: 1, 2.)

(PODEU VISIONAR LES FOTOS DE L’ÀLBUM MEU, PUNXANT ACÍ)

(( FINALMENT, PODEU MIRAR LES 54 FOTOS RECOPILADES PER L'ARXIU MUNICIPAL DE GATA DE GORGOS, QUE HA PUJAT A FACEBOOK L'ARXIVERA SILVIA LEYDA. IMPRESSIONANT DOCUMENT. PUNXEU ACÍ ))

S’en recordeu. Fa 13 anys. Aquell 12 d’octubre de 2007. A la comarca de la Marina Alta i també a Gata li xorrava aigua per tots els costats. Va passar aquella caiguda del pont de Beniarbeig, el riu Gorgos anava pleníssim a Gata, quasi exint-se de mare. ¡¡ Quina diferència. Amb el dia tan ras que fa hui !! I sense aigua que deien del cap de setmana. 

No sols va ser notícia el riu Gironà amb la famosa caiguda del pont que es va veurere en directe per Canal9TV, sinó també el riu Gorgos, perquè el Parc del Raval va sobrepassar el mur de contenció i encauzament i va inundar aquell espai verd. La presa de Planisses botava per dalt. Van tremolar els pilars del pont de les Alcolaies, el riu Gorgos que té una gran cabuda es va desbordar i va inundar el parc del Raval.

He rescatat d’aquells dies l’article que vaig fer per al Butlletí Municipal, que a les hores formava part del consell de redacció. La foto que podeu admirar era la portada del butlletí de la tardor de 2007.

 Podeu visionar algun vídeo d’aquells dies com el que està penjat a "Youtube" i es titula: "El río Gorgos se sale" de 10.37 minuts. Aquest és el seu enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=a8vbxKmnkMI. Un altre vídeo que es diu: "Río Gorgos de Gata 12-10-07" també pujat a youtube té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=hnqOIOs3FeQ. Un altre de 42 segons molt significatiu que es diu "Riu Gorgos" a "youtube" té l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=oMxQYvKuriw&NR=1. Finalment un altre de joanbanjo pujat a "Youtube" que té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=7fLoqIJXZ2k.

¡Quina diferència!. Hui el sol a les hores centrals del dia pega fort. Calor de primavera, no canvien massa les temperatures, no fa massa fred.

FONTS: Vídeos pujats a Youtube. Fotos arxiu.

GATA, HISTÒRIA RELIGIOSA LOCAL: DILLUNS 12 (FESTA DEL PILAR ), ENTRADA DEL NOU RECTOR, DON JUAN ANTONIO NAVARRO TARÍN, Serà el nº 52 des de la constitució de la parròquia en 1574

El pròxim dilluns dia 12 d’octubre, Festivitat del Pilar, serà una data històrica per a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos. Un nou rector prendrà possessió de la mateixa. Serà DON JUAN ANTONIO NAVARRO TARÍN, natural de Chiva (València).

El nou rector té 42 anys d’edat. Fou ordenat sacerdot l’any 2002 per l’arquebisbe, monsenyor Agustín García Gasco. Va estar de formador del Seminari Menor de la diòcesis de València, a Xàtiva, des de l’any 2006 al 2012, passant després als temples de Nostra Senyora dels Dolors y la Sagrada Família de València fins el 2017. A febrer d’eixe any va ser nomenat párroco de la parròquia del Sagrat Cor de Jesús de Patraix (València) fins al nomenament d’aquesta parròquia de Gata. A més també va ser Consiliari de la "Hospitalitat Valenciana Nostra Senyora de Lourdes", la peregrinació que amb voluntaris ajuda a arribar al Santuari marià a persones malaltes i discapacitades.

Don Juan Antonio serà el rector número 52 des de que Gata alcançara la categoria de Curat i d’ascens de primera, mitjançant el decret del rei Felip II, amb llicència del papa Gregori XIII, allà per 1574, fa ara 446 anys.

El primer rector regent que va tindre la parròquia de Gata va estar de 1574 a 1591 i era MOSSEN ANTICH FERRER. Altres rectors destacats en la trajectòria que van passar per Sant Miquel Arcàngel:

- EN JOAN CENDRA (8) de Pego, que va estar de 1637 a 1662.

- EN TOMÁS BORRELL (13) de Quart de les Valls. Va estar de 1737 a 1787. Va ser soterrat als últims graons de l´altar major, a la part de l´Evangeli del temple parroquial. Inicià la construcció de l´ermita (1762).

- EN JOSÉ VICENTE ALONSO (18), que va estar de 1807 a 1807. Visqué la Guerra del Francés i el succés de “l´arbre blanc” al Calvari del Tossalet.

- EN FRANCISCO MARTÍNEZ BENEITO, alteà (31). Va estar de 1857 a 1884. Va morir a Gata, regentant la parròquia.

- EN JUAN MARTÍNEZ BLASCO (33). Va estar a la parròquia de 1884 a 1898. Era de Cerdà (València). A ell se li deu la construcció de la casa latzaré (”caseta de la lepra”), la primera reforma important del temple parroquial (1884), l’adquisició d’una nova custòdia dorada per a l´església que encara es conserva (1885). la bendició del  cementeri parroquial (1886) i l’ampliació de l´ermita del Crist del Calvari, el mateix any.

- N’ALEJO SENDRA TARRAZÓ (41), que va estar vint anys a la parròquia, de 1930 a 1950. Natural de Villalonga (Valencia). Va beneir el cementeri municipal (1932). Va viure molt de prop els aconteiximents de la guerra civil espanyola i la restauració de la imatge del Crist del Calvari. Va beneir les noves andes del patró, de paperets de colors primer en 1939 i ja bones, les andes i el “templete” dorats (1947), que pagaren per suscripció popular els veïns i que el seu import pujà a 26.000 pessetes. 

- EN VICENTE LLOPIS BERTOMEU (43), de Teulada. Va estar a la parròquia de 1954 a 1969. Va promoure les obres d’elevació de la torre del campanari (1962-1963) i la reforma de l’altar major del temple. 

- EN MANUEL FRASÉS PÉREZ (44), d’Ondara. Estància: 1969-1974. En la seua regència es realitzen obres d’una gran reforma a l´ermita. 

ELS SET ÚLTIMS RECTORS DE LA PARRÒQUIA DE GATA

- EN VICENTE MARQUÉS PASTOR (45). De Poble Nou de Benitatxell. Va estar també vint anys, de 1974 a 1994.

- EN JOSÉ TOMÁS SALA (46), natural de La Xara (Dénia) va estar de 1994 a 1997.

- EN JOSÉ IGNACIO LLÓPEZ GUASCH (47), de Torrent (València) va estar de 1997 a 2004.

- EN PABLO SOPENA BARONA (48). Era de València. Va estar de 2004 a 2006.

- EN BLAS SALES JUAN (49*). De Carcaixent (València). * Sols va estar de rector administrador-ecònom de gener a setembre de 2007.

- EN SANTIAGO BOHIGUES FERNÁNDEZ (50). De Gandía. Va estar a la parròquia de Gata de 2007 a 2011.

- EN FRANCISCO MANUEL MURILLO ROLDÁN (51). De València. Va estar de 2011 a setembre d’enguany, 2020.

FONTS: Arxiu Parroquial, Església Parroquial de Sant Miquel Arcángel. Quadre-resum de “Curas que han regentado la parroquia desde 1574” / Notícies AVAN. Foto Wikiloc. 

GATA: CENT ANYS DE FÀBRICA, MOBLES I DISSENY, POINT 1920-2020: EXPOSICIÓ QUE ES POT VEURE JUNT A ART AL VENT DAVANT L’AJUNTAMENT ( FINAL, CAPÍTOLS IX i X )

Acaba ací la mostra de l’exposició de la centenària empresa, com ho fa l’exposició Art al Vent 2020.

Repassem els dos últims capítols de POINT 1920-2020:

Capítol 9: ARTESANIA, DISSENY I INNOVACIÓ. Panell: "L’aposta pel disseny es manté a l’ADN de la marca. També segueix vigent el "savoir faire" en la fabricació de les peces i el respecte per l’artesania -cada sofà trenat de POINT requereix quaranta hores d’un minuciós treball artesanal, cada cadira no menys de sis-. Una important aposta per la innovació ha permés desenvolupar nous materials que permeten adequar-se a les demandes actuals, fins i tot patentant fibres pròpies, i investigant els materials del futur. POINT està unida a l’essència del Mediterrani, la qualitat de vida i l’art de viure".

Capítol 10 i últim: POINT, Premi Nacional de Disseny 2019. Panell: "El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitat va atorgar a POINT el Premi Nacional de Disseny 2019 en la modalitat "Empreses". És el més alt guardó atorgat al nostre país per a les empreses i professionals que han despuntat per la seua trajectòria exemplar en el camp del disseny i de la innovació".

A València, Ciutat de les Arts i les Ciències, SS. MM. els Reis d’Espanya van donar el premi. Vicente Pons García, en nom dels quatre germanes i POINT va recollir el premi.   

FONTS: Fotos i panells POINT (exposició).

GATA: CENT ANYS DE FÀBRICA, MOBLES I DISSENY, POINT 1920-2020: EXPOSICIÓ QUE ES POT VEURE JUNT A ART AL VENT DAVANT L’AJUNTAMENT ( VI, VII i VIII )

També aquesta mostra s’acaba. Ens fixem ja en tres punts, la 6ena, la 7ena i la vuitena part. Demà tancarà les portes. Panells amb fotografies, cadires i sillons de diverses èpoques. Al llarg dels dies de l’exposició de Art al Vent 2020 han pogut veure els visitants una altra exposició paral·lela. POINT, empresa de mobles i disseny, està de celebració al complir-se el centenari de la mateixa. Mobles, vímet, disseny, quatre generacions. De 1920 a 1920. Premi Nacional de disseny 2019.

Vegem el capítol 6: INCORPORACIÓ DEL DISSENY A L’ESTRATEGIA DE L’EMPRESA. Diu textualment el panell: "POINT crea peces conjuntament amb prestigiosos dissenyadors amb les quals l’empresa contribueix a la millora de la societat i la qualitat de vida de les persones, a més de projectar el disseny espanyol arreu del món".

Seguint amb els capítols de la història de l’empresa, que al febrer de 2014, publicava al blog ací teniu el 6é capítol:

TRES GENERACIONS, UN SEGLE DE HISTÒRIA DE FABRICACIÓ DE MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET ("MIMBRE"), ELS ESTANQUERS: Capítol VI: Empresa Pons Leyda (1ª part).

També vegem el capítol 7: PROJECTES. Textualment diu el panell: "Cent anys d’història i quatre generacions de la família Pons han aconseguit que POINT haja evolucionat, d’un xicotet taller fundat el 1920 a Gata de Gorgos, fins a esdevenir una firma de disseny internacional present a més de 70 països, amb 42 col·leccions i 300 productes que vesteixen més de 1.000 projectes d’interiorisme arreu del món".

També vegem els capítols de la història de l’empresa (febrer-març 2014) que vaig publicar al blog. 7é capítol:

TRES GENERACIONS, UN SEGLE DE HISTÒRIA DE FABRICACIÓ DE MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET ("MIMBRE"), ELS ESTANQUERS: Capítol VII: Empresa Pons Leyda (2ª part -anys 70-).

Finalment, vegem el capítol 8: COL·LECCIONS. Panell: "Més de 300 productes i 42 col·leccions conformen les col·leccions de POINT. Les propostes de POINT s’emmarquen en dos famílies: "Clàssic" o "Contemporany". La primera recull l’essència de la firma i es basa en dissenys tradicionals i en el treball d’artesans de la fibra. La segona, més innovadora, és fruit de la relació amb dissenyadors contemporanis."

Al mateix temps repassem la història de l’empresa, ja publicada en febrer i març de 2014 al blog. 8é capítol:

TRES GENERACIONS, UN SEGLE DE HISTÒRIA DE FABRICACIÓ DE MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET ("MIMBRE"), ELS ESTANQUERS: Capítol VIII: Adéua a l’empresari, a l’alcalde i al pare, Juan Bautista Pons Leyda.

FONTS: Fotos i panells POINT (exposició). Arxiu blog 27-2; 4 i 11-03-2014.

GATA: CENT ANYS DE FÀBRICA, MOBLES I DISSENY, POINT 1920-2020: EXPOSICIÓ QUE ES POT VEURE JUNT A ART AL VENT DAVANT L’AJUNTAMENT ( PART V )

Proseguim escodrinyant, fixant-nos i mirant cadires, sillons i mobiliari. Junt a la mostra de Art al Vent 2020 i per complir el seu centenari, l’empresa POINT exposa panells i mobles. L’empresa és Premi Nacional de disseny 2019.

Mirem ara el panell de la EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. Diu textualment: "Per tal d’utilitzar tota la energia natural disponible, l’empresa té instal·lades plaques solars que generen quatre vegades més energia de la que cal per a la fàbrica. Dñesta manera, són pioners en eficiència energètica industrial i en autoprovisionament gràcies a una font d’energia abundant a la Comunitat Valenciana: el sol. Amb una producció fotovoltaica de 371.000 quilovats per any, aconsegueixen evitar l’emissió a l’atmosfera de 138 tones de diòxid de carboni (CO2), una quantitat equivalent a la generada per 50 cotxes de mitjana durant un any."

Per altra banda, seguim repassant aquells articles que pel febrer del 2014 publicava en aquest mateix blog sobre l’empresa. vegem hui el capítol cinqué:

TRES GENERACIONS, UIN SEGLE DE HISTÒRIA DE FABRICACIÓ DE MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET ("MIMBRE"), ELS ESTANQUERS: Capítol V: Cooperativa San Miguel i Muebles Mimbre, fins a principis dels anys 50.

FONTS: Fotos POINT panells, foto Cronista. Arxiu blog, 25-02-2014.

GATA: CENT ANYS DE FÀBRICA, MOBLES I DISSENY, POINT 1920-2020: FINS EL 6 DE SETEMBRE: EXPOSICIÓ JUNT A ART AL VENT. DAVANT L’AJUNTAMENT ( PART IV )

Seguim mirant els panells i fotografies, així com sillons i cadires. És l'exposició de l'empresa centenària POINT (1920-2020), que es pot veure junt a la mostra tèxtil Art al Vent 2020, davant l'Ajuntament. Mobles, vímet, disseny, quatre generacions. De 1920 a 1920. Premi Nacional de disseny 2019.

Ens crida l'atenció hui la cadira davant del quart panell. Era la típica cadira que estava al centre parroquial, al saló d'actes i per totes les aules.

Vegem el text de hui, que ens porta per mig de l'empresa a la SOSTENIBILITAT:

"La gestió de qualitat i sostenibilitat són molt importants a POINT. L'empresa es caracteritza per una producció responsable que garanteix els seus clients una compra sensata amb el medi ambient. La seua fusta prové de boscos de tala controlada; recicla el 100% del cartró, plàstic i espuma amb la que treballa. Un important esforç per part del departament d'I+D+I va dur al desenvolupament i patent de la fibra pròpia Shintotex d'alta resistència a l'exterior.

Així mateix, anem a recordar, la quarta part de la història de l'empresa, que trobem a l'arxiu del present blog, de febrer de 2014. Capítol quart.

TRES GENERACIONS, UN SEGLE DE HISTÒRIA DE FABRICACIÓ DE MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET (CAPÍTOL IX).

FONTS: Foto POINT (nau fàbrica). Arxiu blog, 19-02-2014.

 

GATA: CENT ANYS DE FÀBRICA, MOBLES I DISSENY, POINT 1920-2020: EXPOSICIÓ QUE ES POT VEURE JUNT A ART AL VENT DAVANT L’AJUNTAMENT FINS EL 6/9 ( III )

Guaitem el tercer panell de la mostra de la centenària empresa POINT. 1920-2020, cent anys de fabricació i disseny. 

Davant del panell tercer vegem un silló que ens recorda aquells temps del quartet dels escolans dins la sagristia de l’església. Els sillons fets per a l’església de Gata tornen a eixir a la mostra.

Al panell podem llegir: QUATRE GENERACIONS. Text: "POINT és encara una empresa familiar. La tercera generació dels Pons forma el Consell de direcció i la quarta treballa a l’empresa. I moltes de les famílies que treballen hui en dia a POINT ho fan, generació rere generació, des del mateix origen de la marca. Les seues mans han dibuixat l’evolució del disseny dels mobles d’exterior, amb cada fil, cada nus, cada filament i cada racó de les seues peces." 

A les fotografies vegem en una al artífex de la segona generació Juan Bautista Pons Leyda passejant amb la seua dona Antonia María García Mulet, i a l’altra a Antonio, José Juan, Vicente i Paco Pons, tercera generació de POINT.

Pel que fa als articles del blog de 2014 parlant d’aquesta empresa vos convide a llegir el capítol III:

TRES GENERACIONS, UN SEGLE DE HISTÒRIA DE FABRICACIÓ DE MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET (MIMBRE). Capítol III: Pons, Monfort i Cia.

FONTS: Fotos POINT (panell 3). Arxiu blog, 21-02-2014.

GATA: CENT ANYS DE FÀBRICA, MOBLES I DISSENY, POINT 1920-2020: EXPOSICIÓ QUE ES POT VEURE JUNT A ART AL VENT DAVANT L’AJUNTAMENT ( II )

Segon capítol de la centenària empresa POINT, 1920-2020. Els visitants i els veïns poden observar els sillons i la història en panells.

2n PANELL: 100 anys d’història, 100 anys de disseny. La història de POINT és la d’un fundador pioner, mestre artesà, que es va convertir en referent empresarial, i la d’una família que, quatre generacions després, ha convertit el seu llegat en una marca internacional, sinònim del millor disseny, investigació i "savoir faire". L’artesania, la família i la promoció del talent estan en la base d’aquesta història d’èxit.

A les fotografies llegim: A) José Pons Pedro, 1950. Gata de Gorgos. Retrat del fundador que va romandre durant anys a la fàbrica. José Pons compaginava la gestió de l’empresa amb el disseny de mobles, com a expert mestre artesà que era.

B) José Pons Pedro, 1910. La foto data de la seua etapa a Buenos Aires, on va aprendre a teixir mobles de vímet. 

De pas, també podeu llegir la història més completa, ja que en 2014 vaig publicar al blog: 

TRES GENERACIONS I UN SEGLE FABRICANT MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET, ELS ESTANQUERS: Capítol II: retorn a Gata, societat amb altres empresaris. (20-2-1914).

FONTS: Empresa Point (fotos). Arxiu blog 20-2-1914.