HISTÒRIA LOCAL

RECORDS DE MAIG A GATA: FA 35 ANYS (DIA 25) GORDO DE LA LOTERIA; FA 9 ANYS (DIA 27) PEDREGADA...i altres

Refresquem la memòria col·lectiva del poble de Gata, pel que fa als pròxima dies de final de maig, de hui dia 22 al 31. Molts anys fa d’això? Podem dir quan parlem dels records del temps. S’en recordeu?. Fem un poc de ressó dels recordatoris:

FA 35 ANYS, 25-5-1987: TOCAVA EL GORDO DE LA LOTERIA A GATA. 49.920 ERA EL NÚMERO. LA BANDA UNIÓ MUSICAL REPARTIA VORA 700 MILIONS DE PESSETES. Era dilluns. Especial Loteria de la Creu Roja. Tocava celebrar-se a Logroño dissabte però la pluja ho va impedir. A Madrid es va donar la sort per a la banda i altres agraciats amb les boles especials. Volteig de campanes, passacarrer de la banda. Festa i alegria. L’Administració nº 1 de Gata donava el premi. Hui ja no existeix.  

FA 9 ANYS, 27-5-2013: UNA INUSUAL I ESTRANYA PEDREGADA OMPLIA EL POBLE I CAMPS DE GATA DE MUNTONADES BLANQUES. Aquell dia va ocorre un fenòmen climatològic molt anormal a Gata. Una forta granissada va omplir de blanc carrers i camps. Si recordeu es va colapsar l’aigua i el gel. La premsa es va fer ressó al dia següent del succés de l’oratge. La notícia va correr com un reguer de pòlvora. A mitjan vesprada va caure una bona granissada a Gata, espectacular i singular pel temps avançat i per les circumstàncies. El dia després també va ser hora de balanços. Fins i tot, el ple de l’Ajuntament demanava zona catatròfica el dia 28, i que als ajuntaments veïns de Xàbia i Dénia, on molts veïns gaters tenen vinyes i propietats, per a que recolzaren aquesta petició."

FA 7 ANYS, 29-5-2015: LA FESTA DEL MISTERI DE REIS, DECLARADA FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC PROVINCIAL.  S’atorgava la declaració de Festa d’Interés Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana al Misteri dels Reis Mags de Gata de Gorgos. Deia al final de la resolució: "Amb data la present resolució, inscriure d’ofici la declaració concedida en el Registre Especial de Festes, Itineraris, Publicacions i Obres Audiovisuals d’Interés Turístic de la Comunitat Valenciana, secció primera: Festes d’Interés Turístic."

FA 5 ANYS, 27-5-2017: GALA 20 ANIVERSARI COMERÇ DE GATA. El Comerç de Gata celebrava una gala per commemorar 20 anys d’associació. Ho va fer en companyia dels seus socis i alguns il·lustres convidats. L’acte central de la nit va ser el lliurament de reconeixements a tots aquells que van formar part en algun moment de la junta directa de l’associació i que van treballar i treballen de valent per donar continuïtat a la tasca. 

FA 4 ANYS, 27-5-2018: LA BANDA PARTICIPA EN EL RECORD GUINESS DE LA FORMACIÓ MUSICAL MÉS GRAN DEL MÓN. La banda de la Unió Musical de Gata de Gorgos va participar amb l’intent de consecució del Guiness Record de la formació musical més gran del món, al unir-se uns 20.000 músics d’unes 420 formacions musicals de tota la Comunitat Valenciana. També va participar la nostra banda en el passacarrer més nombrós de la història en els actes previs a l’entrada del camp del Mestalla, a València. Aquell no es va conseguir, el del passacarrer sí. A més, aquest coliseu futbolístic valencià va passar a ser per unes hores el referent mundial de la música popular, la de banda. Gata també va estar present. A més, es van aconseguir nou rècords més, bansant-se amb els instruments i cordes. L’acte es feia dins de la programació dels 50 anys de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i organitzat per la mateixa institució. 

Altres records de finals de maig ens porten a les primeres comunions, a eleccions locals/autonòmiques (com fa ara deu anys, just hui 22 de maig de 2012) i a la pluja (com el 28 de maig de 2014).

I posats a recordar, recordem que fa sis anys era també tal dia com hui 22 de maig el segon torn de les Primeres Comunions. Havia una novetat, l’eixida del grup dels 19 xiquetes/xiquets i els seus pares, acompanyats en passacarrer per la banda Unió Musical, va ser des de la Plaça d’Espanya baixant pel carrer La Bassa i passant per davant l’Ajuntament fins la Plaça de l’Església. Era una novetat donat que la tradicional eixida de la Plaça Nova va estar substituïda per les obres que estaven portant-se a terme Diputació Provincial, obres de reparacions i millora d’infraestructures hidràuliques i pavimentació de la plaça.

FONTS: Fotos d’arxiu.

HUI ÉS 14 ABRIL: 91 ANYS DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA. Testimoni gràfic a Gata

La fotografia de tota la gent i la banda de música davant de la casa del poble o ajuntament de Gata amb la bandera republicana, ens transporta 91 anys enrere a la data especial del 14 d’abril de 1931, dia de la proclamació de la II República a Espanya i conseqüentment també a Gata. Al balcó s’alçava la bandera tricolor republicana i el fotògraf estava allí i capturava el moment. Vegeu com estava encara de rajoles la façana. Recordem aquells anys republicans previs a la contienda civil que es va patir.

L’alcalde que manava eixe dia era VICENTE MULET MONFORT. Ell va començar el 26 de febrer de l’any anterior i va estar fins el 16-4-1931, dos dies després de proclamar-se la II República. No es deia ajuntament, ni corporació, era el Directori Militar, del qual era el sue president. Ja en plena república, altres dos alcaldes va tindre Gata, JOSÉ ESPASA MULET, que va ser alcalde des del 17-4-1931 al 4-6-1931 i va ser rellevat del seu càrrec per les eleccions municipals, celebrades en el terme municipal de Gata, el 31 de maig de 1931. Es va produir en este temps un augment de regidors del Directori Militar. De 9 van passar a 12. Finalment, JULIÁN MONFORT LEYDA fou alcalde des del 5-6-1931 al 6-3-1936, data en la qual fou cesat i suspés del seu càrrec.

La II República també va portar a Gata el canvi de denominació de carrers. A proposta del regidor Miguel Pedrós Mulet s’acordà substituir el nom i rotular el carrer nomenat de PRIMO DE RIVERA per FERMÍN Y GALÁN; el nomenat carrer La Bassa, que hui torna a dir-se així-per la de BLASCO IBAÑEZ. El plenari de l’Ajuntament també aprovà adquirir una bandera republicana tricolor per a la Casa Consistorial i una placa DON FERMÍN GALÁN i la de D.VICENTE BLASCO IBAÑEZ, aquesta última amb tota solemnitat i amb assistència de la Corporació municipal en ple i la Banda de música del poble, a les 10 del matí. S’especificà que la placa D.FERMÍN GALÁN  fora la placa: D.FERMÍN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ.

FONT: Arxiu Municipal, Llibres de Plens Municipals, Ajuntament de Gata.

PUBLICACIÓ DE LA 4ª FULLA PARROQUIAL AMB LA BIOGRAFIA DE LA MONJA GATERA QUE VA ESTAR A FONTILLES, Sor Ilidia de la Concepción

Seguim amb les col·laboracions a la Fulla Parroquial, que ja arriba a la quarta. Es publica hui i demà amb les misses i els actes quaresmals per a la setmana del 7 al 13 de març amb els avisos corresponents. La segona fulla publica la biografia de Sor Iliadia de la Concepción (Gata, 1878-Fontilles,1929), monja gatera que va estar a Fontilles poc després d’obrir-se el sanatori de Vall de Laguar. Un exemple de vida i obres.

Recordem que ja vaig publicar el dia 18 de febrer de 2018 en este blog la seua trajectòria humana. Ho podeu consultar PUNXANT ACÍ.

FONTS: Fulla parroquial nº 4 / Foto composició sobre la Revista Fontilles: órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos. Any XXIV, Nº 280, febrer de 1929.      

MOLTS GATERS RECORDEN LA PRIMERA MISSA A L'ERMITA, dijous 25 de febrer

L’ermita del patró el Santíssim Crist del Calvari es va omplir de nombrosos fidels, que van pujar a l’ermita, per tal de celebrar l’efemèride del 252 aniversari de la primera missa al santuari. Va ser divendres 25 de febrer i la eucaristia va estar concelebrada a més del rector de la parròquia, D. Juan Antonio Navarro, pel rector fill de Gata, D. Juan Pons i pel rector missioner ara resident al poble i fill adoptiu de Gata, D. Vicente Berenguer.

Després de l’emotiva recordant aquella primera missa que estarien presents el Pare Mulet, que va fer la troballa del Crist, i D. Tomás Borrell, rector aleshores (25 de febrer de 1770) de la parròquia, es van cantar els goigs al Crist i es va tancar la celebració amb un aplaudiment.

FONT: Fotos V.V. i Cronista.

EFEMÈRIDES HISTÒRICA RELIGIOSA, GATA: HUI 25 DE FEBRER, 252 ANYS DE LA PRIMERA MISSA A L'ERMITA

Les efemèrides estan per a recordar-les i celebrar-les. Són part de la història, dels nostres avantpassats. Si mirem, la història religiosa de Gata, el calendari marca hui divendres 25 de febrer una d'elles. Fa 252 anys que es va celebrar la primera missa a l'ermita del patró de Gata, el Santíssim Crist del Calvari.

Per tal motiu, des de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata, s'ha organitzat una missa hui divendres a l'ermita per commemorar el fet. Serà a les 18 hores.

Aquell dia, 25 de febrer de 1770 era diumenge. Suposem que amb gran solemnitat i pel matí o prompte per la vesprada, es va celebrar la primera eucaristia amb la imatge del Crist ja dins del seu cambril. Concelebrarien la missa, el pare franciscà fill de Gata, que va trobar el Crist per les aigües de la mar a Dénia -segons ens conta la tradició oral religiosa-, Antonio Vicente Mulet Monfort, el Pare Mulet, i el rector que aleshores regentava la parròquia, En Tomás Borrell, que va estar a la parroquial de Gata des de 1737 a 1787.

El santuari havia començat a construïr-se al Tossalet a la Quaresma de 1762. Els 40 dies que precedeixen a la Pasqua començaven aquell any el 24 de febrer. Eixe any la Pasqua va ser l’11 d’abril. Vuit anys més tard, en 1770, acabaven les obres de construcció de l’ermita.

Però, el Pare Mulet no voldria esperar més. Tenia ja 73 anys, major per a l'època que parlem de fa dos segles i mig. Encara va poder veure la benedicció del santuari, que es va fer el 12 de febrer de 1770 i la primera missa que es va fer el 25 de febrer. Una vegada complida la seua missió, el Pare Mulet lliurà la seua ànima a Déu en novembre d’eixe mateix 1770.

260 anys de començar la construcció de l'ermita

Si el poble de Gata va festejar amb gran solemnitat el 2012 els 250 anys de la construcció de l’ermita i l’arribada del Crist a Gata, enguany també s'havia de fer o intentar, sobre tot si eixim d'aquesta pandèmia com tot pareix indicar que si. Seran 260 anys, una altra xifra exacta.

FONT: Cartell celebració de la missa d'aquesta vesprada a l'ermita.

 

COMENÇA LA FULLA PARROQUIAL DE GATA AMB EFEMÈRIDES RELIGIOSES HISTÒRIQUES: HUI, 252 ANYS DE LA BENDICIÓ DE L'ERMITA

Hui 12 de febrer de 2022 comença el seu camí la nova Fulla Parroquial, que estarà a l'església de Sant Miquel Arcàngel els caps de setmana i a més es coneixerà per les xarxes socials que té la Parròquia.

Amb la informació històrica religiosa que dona sempre l'Arxiu Parroquial i les diverses investigacions, hui mateix celebrem -i així ho faig constar a la Fulla Parroquial- el 252 aniversari de la bendició de l'ermita del nostre patró el Santíssim Crist del Calvari. Cada cap de setmana intentarem reflexar la història religiosa i les distintes efemèrides que aniran complint-se.

Pose el text, literalment, com es publica a la Fulla Parroquial: 

"DISSABTE 12 DE FEBRER tenim una efemèride històrica a la parròquia. Farà  just 252 anys es va beneir el santuari del Tossalet, ERMITA DEL SANTÍSSIM CRIST DEL CALVARI.

Serien presents a l’acte el Pare Mulet (Antonio Vicente Mulet Monfort -vida, 1691-1770-) i el rector de la parròquia, Don Tomás Borrell (estància a la parròquia 1737-1787).

La construcció de l’ermita va començar a la Quaresma de 1762. Aquell any del segle XVIII, els 40 dies començaven el 24 de febrer. Eixe any la Pasqua va ser l’11 d’abril. La construcció va durar 8 anys. Mentre es construïa el santuari, el pare Mulet estaria impacient per que era major, 73 anys.

En 1764 el Pare Mulet pujava el Crist i el col·locava al seu cambril.

La primera missa es va celebrar el 25 de febrer de 1770

Una vegada complida la seua missió, el Pare Mulet moria a novembre d’eixe any, 1770."

Una altra data ens porta a 1929, quan just tal dia com hui, 12 de febrer, era Dimecres de Cendra. Consta en els actes votius a l'Arxiu Parroquial que pel matí es va imposar la cendra i al tardet van començar els sermons quaresmals, a càrrec del rector Don Joaquín Alfonso Bosch i el vicari Don Pedro Maurí. 

La Fulla Parroquial es completa amb les intencions i actes religiosos de la setmana, el comentari de l'Evangeli del diumenge i els avisos, que esta setmana parlen del Matrimoni, donat que dilluns és la festivitat de Sant Valentí, patró dels enamorats. 

FONTS: Fotos arxiu i fulla parroquial. 

 

 

...I HUI, DIA 20, FA 2 ANYS DEL TEMPORAL GLORIA I L'ÚLTIMA RIUADA A GATA

Un altre record, este de fa dos anys, quan el temporal GLORIA en va fer de les seues. 3,5 metres d’altura, a la riuada i intenses precipitacions caigudes (329,4 l/m2 segons Meteoclimatic i Avamet) a la capçalera del riu (barrancs de Malafí i Castells, al terme de Castell de Castells). Van fer que l’aigua baixara forta i amb molta quantitat. A Gata es van recollir amb els dos dies de "Gloria" 103 litres per metre quadrat, segons l’estació metereològica de Inforatge a l’Ajuntament. Les ràfegues més fortes de vent es van produïr el dia 20 a la 1,53 hores, amb 93 kilòmetres per hora. La mínima de temperatura 7,4 graus.

Les dos últimes riuades del Gorgos al pas per Gata van ser: el 4 de desembre de 2019 i la de fa just dos anys, 20 de gener de 2020.

Us pose l'enllaç a un vídeo de la riuada fet per DRONEAMOS. PUNXEU ACÍ.

FONT: Imatges d’arxiu. Portada del blog: riu a Gata. Facebook: Llocs amb vistes al riu, al matí i a migdia. // Vídeo, Droneamos.

NEVADA DEL 2017: HUI ES COMPLEIXEN 5 ANYS. La recordeu?

Seguim atresorant memòria històrica i col·lectiva del poble de Gata. Si ahir parlavem de la festa de Sant Antoni de fa 46, hui toca parlar del 18 de gener de fa cinc anys, el 2017. L’endemà de Sant Antoni el temps ens va sorprendre gratament als gaters i a la Marina Alta. Va ser l’última gran nevada. I ja fa un lustre. ESTÀ NEVANT A GATA I NO PARA, era el primer titular. NEVADA A GATA, el segon. I també recordava l’altra gran nevada, la del 12 de febrer de 1983, fa quasi 39 anys.

Hui, cinc anys després, podríem tornar a parlar del temps en gelat. Les baixes temperatures han donat ja mínimes de 2,6 graus a les 8,09 del matí, segons inforatge (estació de l’Ajuntament). Malgrat a estar en els dies més gelats de l’any metereològic fins ara, tenim un anticicló que, per ara, no preveu res de boires ni pluja i menys fred.

Si voleu repassar fotos i imatges d’aquell dia, sols teniu que mirar la barra lateral de la dreta i buscar el mes de gener de 2017, punxar i anar al dia 18 i 19. També als aniversaris de 2018 a 2020. 

FONTS: Fotos d’arxiu. 

HO RECORDEU? HUI 18 DE GENER FA 5 ANYS DE LA NEVADA DEL 2017 (avanç)

La imatge és significativa. L'endemà de Sant Antoni, a Gata i la comarca, va caure una nevada molt considerable el dia 18 de gener de 2017. Cinc anys fa ja d'això. Hui, la gelor és la predominant a estes hores del matí. Al llarg del dia, aniré posant-vos fotografies d'aquell i aquells dies en que el paisatge gater es va tornar blanc. Si teniu alguna fotografia inèdita, que recordue no ha eixit a les xarxes socials ni al blog i voleu compartir-la, podeu enviar-me-la o publicar-la directament. EN TOT EL DIA, LA NEVADA DE FA CINC ANYS.

Font: Foto arxiu, recollida del facebook aquell 18-1-2017.

HUI ÉS SANT ANTONI, EL DEL PORQUET. FA 46 ANYS, A GATA ES FEIA UN GRAN FESTA. El poble té quatre plafons ceràmics i dos talles, la de l'església i la de la placeta. El sant abat té molts refranys

Hui és Sant Antoni, el del Porquet, l’Abat. A Gata hi ha molts veïns i veïnes que porten el seu nom: Tonis, Antonios, Toniques, Antonies. Des del blog, felicitacions a tots els que celebreu hui la vostra onomàstica.

Hui, al ser dilluns, dia de treball i començant la tercera setmana del mes, no es notarà massa la jornada. A més, degut a la pandèmia, i per segon any consecutiu, la festa de la bendició està alterada. Si l’any passat no es va fer de cap manera, enguany malgrat que estava prevista la festa del sant Antoni de la placeta per als dies 14 al 16 s’ha ajornat fins l’últim cap de setmana, del 28 al 30, a veure si la situació millora.

Però, deixem que la història torne a parlar. A Gata, ens ve a la memòria el Tio Pepe Lluís, Paco L’Escolà, Toni Porra i tants valedors de la festa que ja no es troben entre nosaltres.

El veí de Gata conegut com el Tio Pepe Lluís, JOSÉ COSTA VIVES, deixà en herència fer-li missa i volteig de campanes al sant fa 46 anys. Era 1976, temps totalment diferents als d’ara pel que a la feian respecta. Però continuem tenint l’herència. Gata té la talla de la Placeta. Les festes patronals de l’Arraval de Gata, dedicades al Sant Abat Antoni, patró dels animals, deuen la imatge de la Placeta a este home molt devot, que comprà a València pels anys 40 del passat segle l´escultura, li van fer una fornícula i la van posar ahí per a recordar-ho. Li feien festa tant l’home com els llauradors de l´època i deixà com a testament que el dia de la festa els seus descendents li sofragaren una missa i el volteig de campanes. El Tio Pepe Lluís, tenïa una història molt curiosa al voltant de la festa, de les cavalleries i del santet. Després de la guerra no hi havia sant a la Placeta. 

ABANS DE LA GUERRA, TAMBÉ HI HAVIA UN SANT ANTONI AL RAVAL

 Abans de la imatge de la placeta, tal com ens comentava fa dos anys Josep Vicent Buigues, hi havia un Sant Antoni "de bulto" a la façana d’una casa del Carrer Baix. La casa era la que hui te el número 12. Els propietaris de la casa s’anomenaven Toni i Rosario. Els mandataris de l’Ajuntament li va dir a Rosario que llevara el santet "no fora cas que algú el trencara". Rosario li va contestar que el Sant Antoni "no li demanava pa". Al dia següent el van desfer a pedrades.

Però, després de guerra va aparéixer la voluntat i figura del Tio Pepe Lluís, que tenia una aca i un cavall. Este es va posar malalt. Li digué el devot a la seua dona Teresa Signes Costa, que si l’animal s’adobava farïen el Sant. I així va passar. El Tio Pepe Lluís va viatjar a València a comprar la imatge, la va posar a la Placeta, va alquilar adornaments i montures elegants, i va fer tota una cavalcada.

En aquells temps hi havia a Gata molts animals. El dia de la festa uns cinquanta van participar, molt ben adornades, com requeria l’ocasió. Al nostre personatge el van fer majoral d’honor i ell va voler ser el sufragador de la processó, missa i volteig de campanes. L’home vivïa al carrer Bisserot nùmero 6 del poble, enfrontant la façana amb el carrer Moreres. Quan la cavalcada passava per sa casa, es paraven i el Tio Pepe Lluís molt gustosament convidava als portadors d´animals i a aquestos els donava garrofes i el que necessitaven. També hi ha referències que les festes continuaven fent-se als anys 50 i inclús feien carreres de cavalleries pels carrers del Raval.

En 1976, el Tio Pepe Lluís fa un testament que donarïa motiu a la festa actual. Al setembre de 1977, quan el Tio Pepe Lluís tenïa 72 anys, va faltar. Després es va conéixer el seu llegat. A la disposició quarta del testament deia textualment:

"…Con la obligación de sufragar la Fiesta de San Antonio Abad, que actualmente sufraga el testador”. Eixa tasca la va deixar als seus hereus, es a dir, als descendents de la seu dona, donat que no van tenir fills. Francisco Mulet Signes, conegut com Paco L’Escolà, junt amb la seua dona Francisca Monserrat Torres, van ser els hereus i testimonis directes d’aquell testament. Ara ha passat als fills d’aquests, perque ja han faltat.

Des de 1985 que es va revitalitzar la festa per uns quants Tonis del poble, especialment el veí de la Placeta, el sempre recordat i enyorat Antonio Diego, conegut popularment com Toni Porra, no ha parat de fer-se festa el cap de setmana més pròxim a l’onomàstica.

RECORDEM: DOS TALLES I QUATRE PLAFONS CERÀMICS TÉ GATA

Gata té el privilegi de tindre la talla de Sant Antoni de la placeta del carrer del mateix nom, al barri del Raval. Està ubicada a una fornícula just dalt del actual forn, prop del mateix raconet. L’església parroquial també té una talla molt més gran en un dels altars laterals, que no es fa servir, ja que s’utilitza des de sempre la talla de la Placeta. A més d’aquestes dos talles, Gata té quatre plafons ceràmics de carrer dedicats al sant. Al carrer Teulada n’hi ha dos advocacions: a l’inici i a mitjan. A principi del carrer Nou un altre plafó està dedicat al sant i el plafó ceràmic més nou està al carrer Doctor Gómez Ferrer.

EL REFRANYER DE SANT ANTONI

El refranyer referit a Sant Antoni és molt ric i variat. Es una barreja entre el temps i el sant, entre el fred i els costums de l’hivern. En pose alguns:

- A sant Antoni, un pas de dimoni. 

- Acabar com el porquet de sant Antoni.

- Anar més solt que el porquet de sant Antoni. 

- De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l’any. 

- Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer.

- Des de Sant Anton, una hora més de sol.

- Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa.

- Fins a Sant Anton, pasqües són. 

- Per Nadal, una passa de pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni.

- Sant Antoni del Porquet, a les velles fa carasses i a les joves fa ullet.

FONTS: A la portada del blog, sant Antoni. A les fotos del facebook, les capelles de carrer amb l’advocació de Sant Antoni. // Refranys: Refranyer temàtic de Sant Antoni.

COMENCEM 2022: MOLTA SALUT, BONS PROPÒSITS, PAU, AMOR. Dies de Cap d'Any a Gata: fa 45 anys, gran riuada; fa 123, baixada del Santíssim Crist al poble

Estem a 9 hores del final d’un any prou dolent 2021. Tenim ja 9 hores del 2022, l’any dels tres patets. Esperem que eixes xifrss màgiques ens porten molta salut, pau, benestar, bons propòsits, amor i felicitat. Estar amb els nostres, els que estimem, volem o coneixem. A totes les gateres i tots els gaters i a tothom en general el tòpic US DESITGE BONA ENTRADA D’ANY.

* Pel que fa al refranyer, el Cap d’Any (molts confonen cap amb final i és a l’inrevés) deixa molts refranys i cites. En pose quatre:

TRONS PER CAP D’ANY PORTEN MAL ANY. No és el cas d’enguany.

AMORETES DE CAP D’ANY, PER SANT MIQUEL AFANY.

EL QUE NO PASSA EN TOT L’ANY, PASSA EN UN CAP D’ANY.

* I sabeu una curiositat de GATA del dia de CAP D’ANY de 1977 fa just 45 anys ?

Fa 45 anys, d’això ja ha plogut molt i ha fet molt de sol, tal dia com hui, en aquest assenyalat primer dia de l’any 1977, just al migdia, va "vindre" -com diguem els gaters- una gran riuada. Havia estat plovent el dia anterior i la Nit Vella del pas de 1976 a 1977. Va ser un Cap d’Any amb aigua al riu inclosa.

* I una altra curiositat que ja anunciava l’any passat tal dia com hui i que va ocorre fa 123 anys. El Santíssim Crist del Calvari baixa al poble, un cas especial. La informació la coneguem gràcies als diaris valencians de l’època, Las Provincias i El Mercantil Valenciano, que dies abans anunciaven l’excepcional jornada de baixada del patró al poble de Gata. Hi havia un motiu, la feligresia havia costejat la reforma de l’ermita: pintura, estucat, doració de la capella i altar. El rector que aleshores regentava la parròquia D. José García Mestre va prendre la iniciativa de que el remat d’aquella obra tinguera un colofó final. El Crist baixaria al poble el dia de Cap d’Any i es faria processó per tots els carrers del poble.

L’últim dia de 1898, per la vesprada, hi hagué vol de campanes, passacarrer i serenata per la banda del poble. L’endemà diumenge, el dia primer de l’any 1899, de bon matí es va fer una missa solemne a l’esplanada. La càtedra l’ocupà el jove orador sagrat Don José María Sastre Puigcerver, A primeres hores de la vesprada, el Crist va baixar en processó des de l’ermita al temple parroquial; des d’allí va recórrer els carrers com ho feien la resta de processons. De tornada, es van disparar un castell de focs artificials i una traca, acabant una jornada atípica que els diaris van calificar de "muy solemne y altament religiosa". Què trobeu?. Curiós, no?

Tenim altres curiositats i efemèride de hui. Sabieu que el primer dia de l’any celebren el seu sant els que s’anomenen "MANUEL", per què Emmanuel, era el nom que li posaren al Mesies?. Prou Manolos tenim al poble de Gata, a tots felicitats.

També és hui Santa María, la Mare de Déu. És la solemnitat de l’octava de la Navidad del Senyor i en el dia de la seua Circumcisió.

Arreu de tot el món, també es celebra la Jornada Mundial per la Pau, que bona falta fa en tots els racons del planeta.

I moltes més coses ens venen hui a la memòria...anirem recordant. 

FONTS: www.santopedia.com / Internet / Testimonis orals / Diari El Mercantil Valenciano, 26/12/1898. Diari LAS PROVINCIAS 29/12/1898. // Col·laboració: Juan Bautista Codina Bas. // Article meu del Programa de Festes Gata 2014: "DOS SEGLES I MIG DE FESTES PATRONALS A GATA els inicis (1762-1899)" (extracte).  

LA UNIÓ MUSICAL DE GATA TÉ 151 ANYS (1870-2021) - La pandèmia ens va furtar la celebracio del 150 aniversari ( i Capítol 3, 1983-2021)

Acabe la història de la banda Unió Musical de Gata que vaig començar divendres. Ací teniu el tercer i últim capítol que abarca des de 1983 fins a enguany, 2021. Dels 113 als 151 anys de la banda.

* Aclarant el títol de l’article: SESQUICENTENARI vol dir 150 anys *

* Aclarant les fotos que il·lustren l’article: pose les mateixes fotografies que figuren al llibret de festes, que són de l’arxiu de la banda o particulars *

LA PANDÈMIA ENS VA FURTAR LA CELEBRACIÓ DEL SESQUICENTENARI…PERÒ ARA HO CELEBREM (1870-2020+1, 150+1 ANYS DE BANDA)

Miguel Vives Signes, Cronista de Gata

( Tercer i últim capítol)

1983. A setembre es crea oficialment l ́himne a Gata, amb lletra de Antonio Salvá Roselló i música de Leopoldo Vidal Estrems.

1984: Nit de revetla (5/8), banda i Coral Serrillás. Estrena de l ́Himne a Gata.

1/4, Novelda: XXIII Concurs Provincial de bandes de música, 1r premi, 3ª secció.

10,6: La banda participa al Certamen Regional de Monestir del Puig (València)

1985: Nou director fins 1992: JUAN SALVADOR OLIVER CASTELLANO de Llíria.

1986, 27/7: La banda té una nova bandera.

1987, 25-5: La sort de la loteria nacional sonriu a la banda. El «gordo» 49.920 li toca a la Unió Musical. Es compra el solar i s’edifica el Casal de la Música. Será en avant el local social de la Unió Musical. Eixe any, la banda participa en el VI Certamen de Bandes de Música de la C.V. a El Puig (V), quedant segona de la seua secció.

1988, 9/5: La banda present en el Dia de Gata a la 66 Fira Internacional de València (pavelló del Recinte Ferial). Comença la construcció de la seu social de la Unió Musical de Gata. És president Alberto Fornés Costa i posa la primera pedra el músic de més edat Francisco Ibáñez Roselló.

1989, 12, 1: es signa l’escriptura del Casal de la Música. 25/5: Dia de Europa. Concert de la banda Unió Musical. Cine “la Paz”. 9/10: La banda a l’estació. 75 aniversari del Tren, línia férria Alacant-Dénia.

1991, 13/1: Concert de Sant Antoni. Banda. Església de Gata. 

1991, 21/12: Gata seu del Festival Comarcal de Bandes de Música de la Marina Alta. Junt a la nostra banda participen les de Beniarbeig, Pedreguer, Pego i Dénia.

1992-1999: Presideix la Unió Musical ALFREDO ESCORTELL ANDRADA.

1992: Director de la banda fins 2001, el músic local JAUME SOLER MONFORT.

1994: Naix l’Agrupació Musical Juvenil més tard anomenada Banda Juvenil de Gata, fundada i dirigida pel mateix director de la banda Jaume Soler Monfort.

1995, 21/4: S’inaugura oficialment el Casal de la Música. És president Alfredo Escortell Andrada. Assisteix la Consellera de Cultra Pilar Pedraza Martínez i autoritats de la Corporació Municipal. 

1996. 20/4. Un total de dotze clarinetistes de la Unió Musical participen en el rècord Guiness de música valenciana. Fira Intermusical a València, amb 2.380 participants.

1997, 12/4: Primera visita al Mestalla de la banda Unió Musical de Gata. Partit, València-Atlètic de Bilbao.

1998: 1 Febrer. Concert de Fira, Benissa. Participen la banda de la Unió Musical de Gata de Gorgos i la Societat Lírico Musical de Benissa.

1999-??: President de la banda, VICENT TORRES MONFORT.

1999, 20/9: Segona vegada que la banda de Gata va al camp del València a tocar.

FINS AL 2008: President de la banda JOSÉ MONFORT BOLUFER “Parrí”.

2001-2008: direcció de la banda a càrrec de PASCUAL CARDONA CHOLBI.

2006, 17/9. La banda actua al Palau de la Música de València.

2008-2010: Presideix la banda ANTONI J. SIGNES PASTOR.

2008-2012: Director de la banda el gater JAUME ANTONI SIGNES DIEGO.

2009, 17/10: Tercera visita de la banda al camp del València. Partit contra el Barça.

2010: 140 ANIVERSARI DE LA BANDA. Moltes activitats i un pavelló amb panells. Agost: la banda actua en el parc temàtic “Disneyland-París”.

2011: Entra de president el fins ara vicepresident VICENT SIGNES SIGNES.

2012: Entra de director JOAN VALENTÍ GIMÉNEZ ORTÍ de Alberic. Està cinc anys (2012-2017).

Agost: La banda Unió Musical viatja a Àustria, Venécia i altres indrets d’Europa.

2017: Nou director, el compositor i músic de la banda, PERE VICENT CASELLES MULET.

2018, 5/5: S’estrena en concert el nou director de la banda, JUANBA PÉREZ GIL. 26/5: La Unió Musical de Gata participa en el Guiness de la banda de música més gran de la història a Mestalla (València).

2019, 15/12: Per quarta vegada actua la banda al camp del València. Primer acte del 150 aniversari i abans de la pandèmia. Partit València-Real Madrid.

2019: A Santa Cecília s’estrena oficialment el nou director SALVADOR TUR SAVALL.

2021, 19/9: Concert extraordinari a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA), commemorant el 150 aniversari, ajornat per la pandèmia.

LA UNIÓ MUSICAL DE GATA TÉ 151 ANYS (1870-2021) - La pandèmia ens va furtar la celebracio del 150 aniversari ( Capítol 2, 1925-1980)

Seguint la història de la banda Unió Musical de Gata que vaig començar ahir, hui dissabte 27 de novembre, dia en que els músics celebren a la seua patrona i ara mateix estan a la missa solemne en honor a Santa Cecília, ací teniu el segon capítol que abarca des de 1925 fins a 1980. Dels 55 als 110 anys de la banda.

* Aclarant el títol de l’article: SESQUICENTENARI vol dir 150 anys *

* Aclarant les fotos que il·lustren l’article: pose les mateixes fotografies que figuren al llibret de festes, que són de l’arxiu de la banda o particulars *

LA PANDÈMIA ENS VA FURTAR LA CELEBRACIÓ DEL SESQUICENTENARI…PERÒ ARA HO CELEBREM (1870-2020+1, 150+1 ANYS DE BANDA)

Miguel Vives Signes, Cronista de Gata

( Segon capítol) ...

1925-1926: Director per un any VICENTE GONZÁLEZ CASELLES, nét del fundador.

1926-1930: Dirigeix la banda ANTONIO BOLUFER OLIVER.

1927, 19-11: La banda de música de Gata amenitza la bendició del monument a Fontilles del fundador  Padre J. Ferris. Al sanatori es van sorprende gratament per la visita de la banda de música de Gata que "al regresar a su pueblo terminadas las fiestas de Laguart, quiso asociarse a las fiestas del Sanatorio". Segueix dient-se: "Poco antes de las diez dirigióse la comitiva a la iglesia, acompañada por la música de Gata que después dedicó un armonioso pasodoble a los enfermitos".

1930-1945: Torna a dirigir-la VICENTE GONZÁLEZ CASELLES.

1931: L’ajuntament autoritza a la Comissió de Festejos tenyir la tela del templet que toca la banda amb els colors de la bandera republicana.

1931, 21-6: La banda de música amenitza la col·locació de les plaques dels carrers Don Fermín Galán (abans Primo de Rivera) i D. Vicente Blasco Ibáñez (abans i ara La Bassa.

1932: La banda de Gata actua a la plaça de bous d’Alacant.

1933, 18/2: Inauguració del nou cinema Ideal de Gata. L’acte estigué amenitzat per la banda local.

1934, 13-04:      Aniversari de la proclamació de la II República. Vol de campanes i concert per la banda municipal a la Plaça de l´Església. Al dia següent, altre concert i castell de focs artificals a la nova plaça d´abastos.

1936, 1-5: Conmemoració de la festivitat del Primer de Maig amenitzant-la amb la banda de música.

1939, 4-8: Acompanya la banda la solemne bendició a l’exterior de la población i entrada triomfal del patró el Santíssim Crist restaurat i la processó pels carrers del poble.

1944, 4/8: Inauguració i bendició de la Font de la Plaça de l’església. “A los acordes de la banda de música dirigida por el maestro Antonio Pedrós, fue bendecida la fuente”.

1944-1949: Director DON ANTONIO PEDRÓS SOLER. A les festes patronals es realitzen concerts a la Plaça de Canalejas i la Plaça del “Cuartel”.

1945: 75 anys d’història de la banda.

1950-1975: Director de la banda, de nou, VICENTE GONZÁLEZ CASELLES, nét del fundador. Es constitueix una primera Junta Directiva.

1957: La banda toca a falles a la Falla del barri La Amistad de València.

1964, 29/7, festes: Inauguració del nou enllumenat fluorescent. Acompanya la banda.

1970: Centenari de la banda.

1973: S’inicia l’acadèmia o escola d’educands totalment gratuïta, impulsada pel director músic local Jaime Grimalt Pons “Polaca” i amb el suport de l’Ajuntament.

1975: Es federa la banda. Deixa la direcció Vicente González Caselles i l’agafa el músic local JAIME GRIMALT PONS (1975-1978), que incorpora a la banda músics joves, impulsant als educands, entre ells la primera dona en incorporar-se a la banda CONSUELO MARTÍ COSTA. Eixe any, la banda participa en el I Festival Vila de Benisa.

1976: Ja és president de la banda, el primer oficial, ALBERTO FORNÉS COSTA “Barrera”.

1976, Agost: Participació al I Festival de bandes de música de Calp.

1977: Es dota a la banda amb instrumental nou.

1978: Entra a la direcció de la banda LEOPOLDO VIDAL ESTREMS, músic de Benifaió (València) de gran trajectòria musical. Reactiva l’acadèmia d’educands, li posa música a l’Himne de Gata i obté premis a diversos certàmens. La banda es federa en 1980 a la Federació Regional Valenciana de Societats Musicals.

1980: Primer any que apareix una fotografía de la banda a un programa festes patronals. Al programa del concert comemoratiu del 5 d’agost destaca: “110 años de historia”.

1/5, Xàbia: I festival de bandes de música de la Marina Alta.

3/5, Gata: Festival de bandes de música Marina Alta.

Demà diumenge continuaré amb el tercer i últim capítol de la història de la banda de Gata.

LA UNIÓ MUSICAL DE GATA TÉ 151 ANYS (1870-2021) - La pandèmia ens va furtar la celebracio del 150 aniversari ( I )

Com comentava ahir per la presentació del cap de setmana musical de la banda de Gata i per als que no heu llegit o voleu tornar a llegir l’article publicat al llibret de festes de Santa Cecília 2021, us el posaré tot dividit en tres capítols.

El primer capítol abarca des del naixement, 1870, fins la fundació com a Societat de la Unió Musical de Gata de Gorgos. Els primers 55 anys de la banda.

* Aclarant el títol de l’article: SESQUICENTENARI vol dir 150 anys *

* Aclarant les fotos que il·lustren l’article: pose les mateixes fotografies que figuren al llibret de festes, que són de l’arxiu de la banda o particulars *

LA PANDÈMIA ENS VA FURTAR LA CELEBRACIÓ DEL SESQUICENTENARI…PERÒ ARA HO CELEBREM (1870-2020+1, 150+1 ANYS DE BANDA)

Miguel Vives Signes, Cronista de Gata

Com en un somni recordem aquelles paraules que escrivia al programa cecilià, per l’octubre de 2019: “La banda UNIÓ MUSICAL DE GATA DE GORGOS comença el compte enrere per a la celebració del SESQUICENTENARI -150 anys, que es diu prompte- de la seua creació...”. Qui anava a imaginar-ho!. La pandèmia del COVID19 ens va furtar aquelles festes. Ara, dos anys més tard, ja pareix que estem quasi fora d’aquest mal somni i la banda més que centenària vol tornar a la normalitat, celebrant el 150+1 aniversari. Seria llarg i pesat començar a recordar tots, tots els events dels 150 anys, però si que podem fer un passeig virtual amb unes quantes pinzellades de les 15 dècades d’història. No estan totes, però quasi totes...

1870: Naix la banda de Gata. Primer director i impulsor RICARDO GONZÁLEZ BLASCO (1870-1890).

1883: 5 i 6/8, Festes patronals. “El Corresponsal” de “El Eco de la provincia: diario conservador-liberal” d’Alacant diu que amenitzava la banda de música. Acaba el comentariste felicitant a Don Francisco Salvá perquè –diu ell- “a la seua poderosa iniciativa i incansable zel es deu la formació de la banda de música, composta de fills de la població”. Està parlant-nos de la formació primera de la banda.

1895, 2-6: Visita pastoral del cardenal arquebisbe. Serenata de la banda municipal.

1898-1906: Director de la banda EUGENIO GONZÁLEZ GARRIGÓ, fill de l’anterior.

1899, 8-12: Festa de la Puríssima. La senyoreta García de Gata havia regalat una imatge de la Puríssima per a l’església del convent de Jesús Pobre. Eixe dia fou traslladada la imatge de Gata a Jesús Pobre, als acords de la música de Gata.

1904: Es crea a la localitat una nova banda de música, dirigida pel pràctic SALVADOR SALVÁ PONS. “Per a la corporació municipal...acompanyarà tocant totes les funcions religioses i dies més assenyalats de festa”. S’acorda separar del seu càrrec al director Eugenio González. Gata va tindre dues bandes per aquells temps.

1906, 4/5: El Mercantil Valenciano. Ondara “reciben a los miembros del jurado con la banda municipal de Gata”. Observem que es diu banda municipal de Gata.

1906-1916: l’altra banda té de director, de nou, al fundador RICARDO GONZÁLEZ BLASCO.

1907, 1/4: Publicat a Las Provincias, Visita d’un foraster a Gata. Parla de “La Primitiva de Gata”, de la que és director D. MANUEL NAVARRO VALERO de Novelda. Este any canten la missa de Santa Cecília els músics de “La primitiva”.

1908.- 19-22/7. Festes de Novelda. La banda de Gata va a tocar a Novelda perquè el director era d’allí. La premsa publicar el programa complet de les festes de juliol i feia moltes referències a l’actuació de la banda del nostre poble. Dia 19 ”verificaria la seua entrada la banda de música “La Primitiva” de Gata, que dirigeix el fill d’esta ciutat D. Manuel Navarro Valero”. Altres actes anaven acompanyats “per la música de Gata...” Actuava als concerts de places, jardins i el casino junt amb les bandes de Rojales, Crevillent i Monòver.

1909, 19/12: Festa de les Filles de María. Xaló. La banda recorre els carrers del poble.

1915, 11-7: Inauguració de la línia del tren completant el trajecte Alacant-Dénia. La banda amenitzar eixa fita tan important.

1916: Director de la banda, FERNANDO SIGNES ARABÍ.

FINS A 1925.- Dirigeix la banda DOMINGO CASAS PÉREZ.

1925: Es funda la SOCIETAT DE LA UNIÓ MUSICAL. Iniciativa de Vicente González.

(Continuarà demà...)

FONTS: Fotos arxiu banda i particular Cronista de Gata.

 

HUI ÉS TOT SANTS. VISITA ALS CEMENTERIS. Els cinc de Gata, des de la maqbara àrab fins als dos actuals dels Ecles ( II )

Hui és la festivitat de Tots els Sants. Els gaters i algú de la comarca que tenen soterrats familiars van estos dies als dos cementeruis adjunts de la partida Ecles. Escorcollant la història local, anem a resumir i recordar, com deia ahir, els diversos cementeris que ha tingut Gata al llarg de la història. Són les "ciutats i pobles dels morts", com diríem en llenguatge terrenal.

Fins hui, que es conega, Gata ha tingut cinc cementeris. De l’època baixa medieval fins el segle XXI coneguem els següents: primer va ser la "maqbara" des del Baix Medieval dels pobladors musulmans de Gata (es localitzava en la part dreta baixant del carrer La Bassa i la part esquerra pujant el carrer Xaló). Podeu saber més amb l’article de Joan de Déu Boronat Soler sobre "La Necrópolis Islámica de Gata" publicada a la revista Aguaits 21. PUNXEU ACÍ.

Després, des dels cristians repobladors (inicis del segle XVII) fins a quasi finals del XIX estava "lo fossar de l’església", al costat mateix del temple parroquial a la part est.

De 1886 a 1932 va estar vigent el cementeri parroquial de la lloma de baix del Calvari a la partida Tossalet-Calvari. A l’arxiu parroquial trobem que el primer cadàver va ser inhumat curiosament el dia 6 d’agost de 1885, quan el poble feia la festa major al Santíssim Crist del Calvari, patró de Gata. Una ressenya de la Visita Pastoral del Rdm. Sr. Don Ciriaco María Sancha Hervás, cardenal arquesbisbe de València ens informa com estava el cementeri.

El rector Martínez -qui va impulsar la construcció de l’antic cementeri parroquial- diu que l’arquebisbe l’ha visitat i es conserva en molt bon estat i té distribució per a pàrvuls i adultes, inclús s’ha començat un pantió especial per a rectors. Del tancament del cementeri parroquial dona compte un inventari dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la Parròquia de Gata de Gorgos, fet l’any 1945. Aquell dirà que era un cementeri catòlic i inclús posa que les mesures eren de 35 x 32,70 metres. 

Una vegada obert el primer cementeri municipal (1932), les famílies van anar traslladant les restes dels seus difunts i a un pou existent al peu de la creu del nou cementeri municipal indica que allí es contenen les restes deixades del cementeri parroquial.

El "camposanto" actual de Gata, ubicat a la partida Ecles, té dues parts: la part antiga que data de 1932 i la part nova pegada a l’antic, que data de 1982, amb cinquanta anys de diferència. 89 anys té un i 39 l’altre.

FONT: Fotos arxiu cementeri parroquial i actuals. Composició necròpolis islàmica de Gata extreta de l'article de Joan de Déu Boronat Soler de la revista Aguaits 21. A la fotografia actual, la missa d’aquest migdia al cementeri més antic dels dos vigents de Gata (1932).

PER TOT SANTS VISITEM ELS NOSTRES AVANTPASSATS: HUI GATA TÉ DOS CEMENTERIS MUNICIPALS ADJUNTS A LA PARTIDA ECLES ( I )

Dir TOTSANTS equival en el nostre poble i en molts indrets occidentals anar de visita als cementeris. Gata no és una excepció i els dos cementeris municipals adosats un a l’altre de la partida Ecles reben estos dies centenars de visitants, que honren així als nostres avantpassats. Làpides que es netejen, flors que omplin tots els carrers del camp sant, fills i néts que visiten els arrels familiars del poble, veïns que recorden els vells i nous "residents" de "l’altra ciutat". Tot això i més és TOTSANTS.

Famílies senceres visitaran els dos Camps Sants adjunts de Els Ecles, per tal de rendir homenatge a les persones que ens han deixat. El cementeri, com li diguem per a simplificar, llueix ben arreglat i amb mil colors, una imatge molt bonica que prompte si el temps no acompanya va difuminant-se com la vida mateixa. Sabieu que el Dia de Tots Sants és una festa molt antiga i es remunta al segle VIII. De l’antiga Gàlia va passar als monges benedictins per tal de commemorar als difunts fidels i així fins els nostres dies.

Com hui diumenge és la vespra de Totsants, l’últim dia d’octubre, i demà festa de Tots els Sants i el dimarts la festa dels Fidels Difunts, no oblidem on van estar o estan soterrats els nostres. I per Totsants, com si el record dels difunts cridara a altres, sempre solen fer-se soterraments al poble. Diuen que és "a la caiguda del pàmpol". Molts coneguts familiars i amics han marxat d’este món per Totsants, dia dalt dia baix.

Però sempre és bo recordar la nostra història funerària al llarg dels segles i fer un repàs cronològic dels cementeris que han existit al nostre poble, ja foren àrab o cristià, macqaba o cementeri, del lloc, la vila o el poble. Faig un extracte d’allò que ja ha estat publicat al blog i que ara recordem.

A més, els nostres cementeris custodien un anecdotari a través de l’arquitectura lapidària digne de ser comentat, de ser a vegades estudiat. Hi ha làpides que porten unes frases i expresions curioses. Són detalls que passen desapercebuts al pas de la gent. Sabieu que hi ha alguns llocs al cementeri que les dos làpides seguides són iguals?, sabeu quanta iconografia del Santíssim Crist, el nostre patró, hi ha a les làpides del cementeri i quantes de Sant Miquel, l’altre patró?. 

Al blog he publicat ja capítols sencers dels nostres cementeris. Paga la pena recordar tot el recorregut dels nostres llocs on els difunts gaters descansen. Entre demà i dimarts farem un resum de tots els cementeris gaters.

(Continuem demà, Dia de Tot Sants)

FONT: Fotos arxiu cementeri.

L'AJUNTAMENT RECUPERA ELS NOMS ANTICS I TRADICIONALS DE CARRERS DE GATA: Andrades, Corbella, Forn, Mitja Galta, Placeta de l'Om, Mànega, Boronat i Comerç

L’ajuntament de Gata ha col·locat aquesta setmana alguns ròtuls amb plaquetes baix dels noms actuals de carrers que tenen nom popular antic. Una doble denominació que trau la història de la toponimia dels carrers, per a que les noves generacions no obliden els nostres arrels. Anteriorment es va començar per dos carrers Andra(d)es, actualment carrer Doctor Gómez Ferrer, i Corbella, actualment Constitució.

Ara s’ha continuat recuperant-se sis noms de carrers més, sobre tot de la zona del casc antic: carrer del Forn, actual carrer Duquessa d’Almodóvar; carrer Mitja Galta, actualment carrer Hostal; Placeta de l’Om, actualment carrer i plaça Sant Antoni (al ròtul apareix "hom"); carrer La Mànega, actual carrer Bisbe Cervera; carrer Boronat, actualment carrer Teulada, i carrer Comerç, actual carrer Reyes Católicos.

Faig dos excepcions. Un dels carrers que tenien nom popular i ara el té altre carrer del poble és el carrer Calvari d’abans, actualment carrer Signes, ja que al final del carrer Teulada s’afegeix hui en dia el carrer Calvari, dit abans per alguns veïns -tal com escriu Joan Giner- (1) "carrer "Capelletes". Una altra excepció, el carrer La Bassa, de per si ja amb denominació molt antiga, també se li deia "Carrer Major".

PARLEM DE CADA CARRER POPULAR

Basant-me en el meu article del programa de festes de 1992 (2), anem a estudiar els noms dels carrers que s’ha posat el ròtul.

CARRER ANDRA(D)ES - DOCTOR GÓMEZ FERRER: El cognom Andrada està a Gata des del segle XVII, Joan de Andrada era un dels senyors de la vila. En 1916 es dirà "parte de la calle Andradas". També es va conéixer per Carrer La Morca per l’almassera que hi havia "del Roig". En 1936 es demana permís a l’Ajuntament per a instal·lar-la. Finalment, adoptava el nom de Doctor Gómez Ferrer (1862-1924), recordant al reconegut pediatra de València.  

CARRER CORBELLA - CONSTITUCIÓ: Nom popular prou recent, per la forma que adopta. També se le deia popularment Carrer l’Imprempta per estar la Imprenta Mulet a mitjan carrer. En 1923 un escrit diu: "La calle en construcción que hoy venía llamándose Andradas, sea sustituída por el nombre de Primo de Rivera y que se agregue el callejón que principia en la Calle de La Balsa. Fermín y Galán va ser un altre nom del carrer en els anys 30 del segle XX. 

CARRER DEL FORN - DUQUESSA D’ALMODÓVAR: El capbreu de 1611 ja fa referència al "forn de la Senyoria" i el carrer del Forn o el seu nom castellà calle del Horno està present fins 1916 que passa a nomenar-se Duquessa d’Almodóvar, portant el nom de la que fou una aristòcrata valenciana Josepa Doménica Català de Valeriola (1764-1814), duquesa de Almodóvar, senyora de Xaló i el lloc de Gata. Aquesta deixà al seu testament el llegat de la creació junt a l’actual ajuntament d’una escola de xiquets i xiquetes, formant part de l Patronat de la Duquessa. El carrer també va tindre els noms de Alcalde José Ferrándis (1936) i Gravina (1937). 

CARRER MITJA GALTA - CARRER HOSTAL: Malgrat a ser l’hostal també molt antic, la denominació popular de Mitja Galta es recull a Gata per la fisonomia que tenia el carrer, mig edificat sols en la part esquerra baixant cap al carrer del Forn, ja que a l’altre costat estava el Barranquet al descobert. 

PLACETA L’OM - CARRER I PLAÇA SANT ANTONI: El nucli del Raval i un dels llocs més estimats pels veïns. S’anomenava popularment en algun temps a la placeta "De l’Om" per tindre un arbre del mateix nom. En època republicana va portar el nomn de "Placeta de la Llibertat". Porta el nom del patró que té la fornícula a la plaça i que el Tio Pep de Lluís va portar de València en forma de talla.

CARRER LA MÀNIGA - BISBE CERVERA: A principis del segle XX tenia el nom castellà de la Manga. Popularment se le deia "carrer la Manegueta" o "Màniga" per ser molt estret el carrer. En 1916 se li nomena ja oficialment Obispo Cervera i en 1936 fins 1939 té la denominació de carrer Francisco Alcaso, tornant després la guerra al nom oficial del bisbe de Canàries i Cádiz nascut a Gata en 1707.  

CARRER BORONAT - CARRER TEULADA:  El camí, després carrer Teulada, tenia quasi al final unes parcel·les de la família Boronat. Hi havia tres eres. Coincidia en la zona de descampat, aparcament i urbanitzat que forma una H ara entre els carrers Cuartel, Era de Boronat i Serrillàs. En 1936 se li posa el nom de Nicolás Salmerón. 

CARRER COMERÇ - CALLE REYES CATÓLICOS: Quasi simultàniament en el temps -1936- trobem tres denominacions del carrer: Prolongación de Primo de Rivera, Prolongación de Galán y García Hernández i Calle del Comercio. En 1954 apareix el nom de Reyes Católicos. El plenari de l’Ajuntament diu: "se acordó dar el nombre...a la que vulgarment se le conoce como calle del Comercio, o sea, la que se considera como prolongación de Primo de Rivera, en el trozo comprendido solamente entre la Avenida del Caudillo y la calle Doctor Moratal".

FONTS: (1) Els noms populars del carrers: proposició de recuperació dels noms tradicionals. Si voleu llegir tot l’article publicat al seu blog "De les creus al Montgó" PUNXEU ACÍ. //  (2) Meu article: "Nuestras calles, historia viva de Gata" publicat en el llibre de festes de 1992.

 

  

LÍNIA DEL TRAM (FGV), GATA: 1.- LES OBRES D'ACONDICIONAMENT DEL VIADUCTE SOBRE EL GORGOS ESTAN POSANT-HO BEN MUDAT

Encete ací una série d’articles on ens fixarem cada dia d’un trosset de la via al pas pel nostre terme municipal. El motiu, la remodelació i modernització de tot el traçat. El primer que trobem és el viaducte més gran de la línia total del TRAM que el tenim a Gata, el pont de la via sobre el riu Gorgos.

Els operaris que modernitzen els sis kilòmetres viaris de Teulada a Gata, amb un tram difícil amb túnels i entre muntanya, i que també ho fan fins a Dénia, estan posant a punt ja fa temps i accelerant en estos dies tot el traçat. Però ens fixem hui en el pont sobre el riu Gorgos, el nostre pont, el que els gaters veuen des de 1911 i que estan posant-lo mudat.

Vull destacar del viaducte de la mà del blog "Cazando puentes" diverses cites. Diu la pàgina d’ell: "esta bella obra de fábrica que se construyó para salvar la profunda garganta que horada el río Gorgos en la localidad alicantina de Gata de Gorgos." 

Seguim llegint a "Cazando puentes" i ens diu: "Es un puente verdaderamente largo, con 300 metros de longitud y una anchura estándar en las obras de esta línea de aproximadamente 4,50 metros. Dispone de 8 vanos y situándonos desde aguas arriba y margen izquierda el primero tiene un arco de medio punto con una luz de 8 metros. A continuación figuran los dos arcos centrales sobre el cauce, amplios, con geometría de medio punto y luces de 20 metros. Un tercer sector lo forman una serie de 5 arcos también de medio punto con luces semejantes de 10 metros. Todas las bóvedas se acotan en sus arranques con una bella moldura sobresaliente que rompe la monotonía de las altas pilas sobre las que apoyan."

Per a llegir totes les dades tècniques i altres curiositas de la construcció del pont PUNXEU ACÍ i el coneixereu millor.

Tornat al 2021, al pont han pulit tota la pedra de silleria a vista cara, han fet un voladís a cada costat i han posat una senyora barana. Un treball molt bó per a un tram del TRAM que està deixant-ho com si estiguera novet flamant. 

 El document gràfic reflexa els treballs que dia a dia ha fet l’empresa que està transformant el pont, que està preparant-ho per a la tranvialització, que cuida els voltants.

També es bó recordar com es va construir el pont i com s’ha treballat, totalment distint 110 anys més tard.

Finalment, recordar que la línia porta més de cinc anys sense funcionament al pas pel terme municipal de Gata. Esperem que el servei que ara arriba fins Teulada siga una realitat fins a Gata a finals d’any.

FONT: pàgina "Cazando puentes", blog.

DOS ANYS SENSE EIXIR AMB PROCESSÓ EL SANT MIQUEL MENUT. LA IMATGE GRAN DEL PATRÓ PRESIDEIX L’ALTAR MAJOR DE L’ESGLÉSIA DE LA QUAL ÉS TITULAR. Un hostal i una estació amb el seu nom

La història religiosa de l’església parroquial ens porta a comparar les dues talles escultòriques del patró que celebrem demà. Fins el 29 de setembre de 2019, a la processó de Sant Miquel que es feia normalment, si no plovia, eixia la imatge menuda, ja que la gran no es mou de l’altar major on presideix l’església parroquial de la que és titular.

Antigament es conta que si que va eixir la gran, però pesava massa, es va agrietar i ja no va eixir més. Però, d’on va eixir la imatge menuda, la que processona?.

Ens tenim que remuntar als inicis dels anys 50 del segle XX i lligar-ho amb la història del centenari de l’empresa "Point". Després de la guerra civil, degut a les nombroses dificultats de la postguerra, es desfà l’empresa "Pons, Monfort y Cia" i per a conservar l’empresa, els treballadors s’agrupen en una cooperativa, que portaria per nom COOPERATIVA SAN MIGUEL.

En aquells anys de finals dels 40 i principis dels 50, el grup mana fer la imatge del patró titular de la parròquia i la passeja fins l’església. El carrer on estava la fàbrica pren també el nom del patró. Eixa imatge és la que ix en processó cada 29 de setembre, excepte el 2020 i 2021 a causa de la COVID19, substituïnt a la monumental imatge que presideix l’altar major de l’església parroquial.

Hi ha testimonis gràfics del grup de treballadors, d’aquell "Santmiquelet" regalat pels treballadors a la parròquia, que va deixar també com a testimoni el nom del carrer. Més tard, la cooperativa desapareix i es constitueix per uns pocs anys una nova empresa: "MUEBLES MIMBRE" fins a 1954 en que comença una nova etapa.

Es curiosa la Guia Telefónica de la província d’Alacant d’inicis dels anys 50, on a la relació de telèfons de Gata, trobem la Cooperativa Industrial San Miguel, de articles de vímet ("mimbre") i ens diu "Nuevo ensanche, s/n". Encara no tenia posat el nom de carrer Sant Miquel. Curiós també el nombre de telèfon, el 46.

HOSTAL SAN MIGUEL I E.S. SAN MIGUEL DE GATA

La denominació del patró titular de l’església parroquial apareix a Gata ja amb el nom de l’Hostal que deien "de dalt". Quan passa la nit el conegut pintor Joaquín Sorolla el 13 de gener de 1919, ofereix informació amb les seues cartes on s’allotja: “En Gata sólo hay dos posadas, y tomamos la de San Miguel”. Ens diu l’article de David Gutiérrez Pulido, llicenciat en Història de l’Art i un gran coneixedor de Sorolla i la relació amb Xàbia, que esta posada no es conserva a dia de hui, però sabem que també era coneguda com l’Hostal de Dalt o com a Hotel Bautista Fenoll.

Estava situat a l’actual carrer La Bassa, 75, junt a la Plaça d’Espanya i fou propietat de Bautista Fenoll Angulo conegut com "el Tio Batiste el Sariero". Continua explicant Gutiérrez que "després d’haver sigut hostal, el local passà a ser tenda d’artesania popular per a després ser un bazar. Encara hui la propiedad la segueix regentant un dels descendents d’aquella família que conegué a Sorolla al que li diuen "Pepe l’Hostal".

Finalment, ara ja més recent, en 2021 l’estació de servei gasolinera, al canviar de propietari, se li ha batejat amb el nom de "E.S. SAN MIGUEL DE GATA", en honor al sant patró.  

Al muntatge fotogràfic vegeu als treballadors de la cooperativa portant Sant Miquel, des de el "carrer Tombat" que li deien popularment. A la dreta, una imatge actual de la mateixa talla de Sant Miquel, que es guarda a la parròquia. També l’antic ròtul a una servilleta de l’Hostal San Miguel de Gata.

FONTS: Fotos antigues arxiu. // https://xabiaaldia.com/joaquin-sorolla-y-su-estancia-en-gata-de-gorgos (article: Joaquín Sorolla y su estancia en Gata de Gorgos, del 9 de desembre de 2019. David Gutiérrez Pulido (Ldo. Historia del Arte). sorollajavea.wordpress.com   .

HUI, VESPRA DE LA MARE DE DÉU D'AGOST, GATA RECUPERARÀ L'ANTIQUÍSSIMA PEÇA MUSIC0-RELIGIOSA DEL CANT DE LA PALOMA. Alumnes de CODA interpretaran el cant melodiós després de la missa vespertina

Hui dia 14 d’agost, VESPRA DE LA MARE DE DÉU D’AGOST, tornarà a ressonar a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, el CANT DE LA PALOMA, aquella peça musical originària del nostre poble que pels anys 70 va recollir el musicòleg salvador Seguí i va plasmar en el seu llibre "Cancionero musical alicantino", que editava la Diputació Provincial d’Alacant en 1973. Amb informants ja majors, Seguí va poder muntar la música, més antiga que la lletra.

Alumnes de l’escola de música CODA interpretaran dalt del cor de l’església de Sant Miquel i després de la missa de les 20 hores, les estrofes de la festa de la Verge, la de les alfàbegues que ací a Gata també hi ha costum, l’Assumpat al Cel. Flauta travessera i guitarres ens transportaran a temps antics, per a reviure aquells sons i aquelles cantates.

Sols tenim un antecedent en 2009, quan sent regidora de Cultura María Vicenta Pedro José vaig poder unir a xiquets i xiquetes de l’escola municipal de música amb la música de la Rondalla Municipal, i va ser interpretat el Cant de la Paloma. Malgrat que cada any al blog del Cronista de Gata done a conéixer la necessitat de conservar el nostre patrimoni musico-religiós local, fins ara no s’ha pogut materialitzar en una aposta de conservació seriosa.    

Hui, dotze anys després, l’església tornarà a sentir aquelles cançonetes que el cor que formaven Pepe el Sastre, Vicente Caselles i altres components, tots ells amb la música del Tio Vicent l’Organiste, cantava el dia de la vespra i el dia de la festa, abans de la ja també desapareguda processó de la mare de Déu dormida.

FONT: Cartell anunciador i fotos antigues del cor i processó, arxiu parroquial.