HISTÒRIA LOCAL

GATA: CENT ANYS DE FÀBRICA, MOBLES I DISSENY, POINT 1920-2020: EXPOSICIÓ QUE ES POT VEURE JUNT A ART AL VENT DAVANT L’AJUNTAMENT ( I )

Panells amb fotografies i sillons de diverses èpoques. Al llarg dels dies de l’exposició de Art al Vent 2020 podeu gaudir també d’una altra exposició. L’empresa POINT està de celebració al complir-se el centenari de la mateixa. Mobles, vímet, disseny, quatre generacions. De 1920 a 1920. Premi Nacional de disseny 2019.

Aniré posant-vos els panells tal com apareixen a la mostra amb el seu silló que completa el lloc. El primer panell sols té la inscripció "Point 100" i mostra la fàbrica de "l’Estanquer", com se li diu popularment a la família, en plena activitats a la nau del carrer La Creu de Gata.

El silló que podeu contemplar, segons em contava Antonio, un dels néts del fundador, el va teixir personalment l’avi José Pons Pedro "l’estanquer". El van trobar a Barcelona i és tota una relíquia de peça ben feta i de sentiment nostàlgic d’aquella època.

Precisament hui dimecres 19 d’agost, el diari EL PAÍS publica un extens reportatge de l’empresa Point, des del seus orígens fins hui. Titula: "Emigró arruinado a Argentina y regresó para crear la empresa de muebles más exitosa de España". Al subtítol: "José Pons Pedro fundó Point 1920 hace ahora 100 años, cuando la industria del diseño ni existía. En 2020, la empresa familiar valenciana demuestra su robustez: no solo continúa su expansión internacional, ha recibido el Premio Nacional de Diseño y ha fichado a Mario Ruiz como director creativo". Llegiu tot l’article: PUNXEU ACÍ.

Si recordeu, pel febrer de 2014 en aquest mateix blog vaig dedicar varies parts a la hui centenària empresa Point. Podeu també recordar-ho, a mesura que vaig posant els panells. Hui pose el primer capítol.

- TRES GENERACIONS I UN SEGLE FABRICANT MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET (MIMBRE), ELS ESTANQUERS. Capítol I: del Tio Pepe el Estanquer a Point

FONTS: Foto POINT (nau fàbrica). Arxiu blog, 19-02-2014.

GATA, 4 D'AGOST: 81 ANYS DE LA RESTAURACIÓ DEL CRIST (1939) I 76 ANYS DE LA INAUGURACIÓ DE LA FONT DE LA PLAÇA (1944)

El calendari gater té amb el 4 d’agost dos anys importants, de cara a la devoció i tradició del poble, per una part, i de cara a l’arquitectura ornamental del poble de Gata, per una altra.

El 4 d’agost de 1939, fa hui 81 anys, va ser beneït el patró de Gata restaurat. La imatge del Santíssim Crist del Calvari després de passar la contienda civil espanyola, que també va afectar a Gata, va ser restaurada a València per l’escultor gater Jaime Mulet, que tenia allí el taller. El dia 4, en el marc de les festes patronals, va ser la bendició solemne de la imatge, el Crist a la Creu.

La història de Gata ho compta així: 1939: "El dia 4 d’agost es va procedir, a les afores de la població, la bendició solemne de la imatge del Santíssim Crist restaurat, que sols li mancava un peu, la capella i la Creu. Es van beneir també les andes de paperets de colors, a l’altura del “Molí”. Després es va fer l’entrada triomfal a la població. El relat oral comenta sobre aquesta entrada del Crist a Gata: “Fue colocado el Cristo en andas, adornadas con papeles de colores...”. L’escriptor sacerdot Sales diu que eren “andas de papeles con colores” i al referir-se al retorn a l’ermita, el dia 6 relata: “la venerada imagen del Crucificado fue colocada de nuevo en su ermita del Tossalet en medio del entusiasmo popular”.

La tradició oral i escrita coincideix també amb el relat que de viva veu vaig poder recollir de la centenària Teresa un testimoni de vida que resultat ser eixe retall precisament. Coincidències de la vida. La centenària Teresa Signes Diego (+    ), em va contar una crònica gatera impressionant. El mateix dia que la imatge del Santíssim Crist del Calvari entrava al poble, el seu marit Batiste arribava de la guerra llicenciat, després de passar-ho molt mal al front, a l’Ebre, a Madrid i, inclús, al Valle de los Caídos.

FONT DE LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA (1944)

Hui 4 d’agost de 2020 també fa 76 anys que va ser inaugurada la font pública de la Plaça de l’Església i amb tot el boat i honors de l’època. Tres quarts de segle i un any més i ahí segueix el monument ornamental. Fou construïda per l0rnamentista xabienc Vicente Bisquert, mestre picapedrer, el mateix que el dia de la Santa Creu (3 de maig) havia inaugurat la Creu que també es conserva al principi del carrer carretera de Xàbia

La font va ser inaugurada aquell 4 d’agost de 1944 "como hermoso preludio" de les festes patronals. Conten les cròniques de l’època que fou "una obra muty aplaudida por todo el pueblo de Gata que llenaba a rebosar la plaza." A l’acte de bendició, segueixen referenciant els diaris de l’època, assistiren el rector pàrroco N’Alejo Sendra; l’alcalde Pedro Pineda Crespo; el Cap de Falange, Bernardo Mulet; el Jutge municipal, En José Pedrós, i demés autoritats locals. Les senyoretes de la localitat Anita Diego, Rosa Mulet i Magdalena Pedrós, apadrinaren l’acte d’inauguració. Inclús, la banda de música dirigida per Antonio Pedrós, amenitzà l’acte.

Aquesta font era més gran, servia d’ornat a la plaça i també per a suministrar aigua en un temps. estava exenta de recolzament. El poble de Gata de Gorgos contava amb dues fonts públiques més, des de l’any següent 1945, la de la carrer Duquessa d’Almodóvar i la de la Plaça Sant Antoni.

Finalment, la font ha servit per a milers de fotografies. Quintades, grups, famílies, turistes, tots s'han fotografiat alguna vegada davant la font. Un element ornamental que perdura ja 76 anys en la història de Gata. 

FONT: Arxiu blog Cronista de Gata.

 

GATA, PRIMER POBLE DEL PROGRAMA "CIUTATS DESAPAREGUDES" DE HUI DIA 16/6: À PUNT TV

(PER ALS QUE NO HEU POGUT VEURE EL PROGRAMA, PUNXEU ACÍ)

Els carrers, places i llocs del poble de Gata han aparegut els primers al programa de à punt TV "Ciutats desaparegudes". Al llarg de 9 minuts i 45 segons hem coneguts com s’han tractats els ponts, l’estació, el campanar, el grup escolar primer, el Raval, les tendes de canastes. La primera peça del programa ha estat dedicada al nostre poble. Han parlat Jaume Costa, Antonio Fornés, María Vicenta Pedro, Pepa Signes, Vicente Pedrós i els que vos escriu. A mi m’ha tocat parlar del pont de les Alcolaies, de l’elevació del campanar de 1962 a 1963 i del naixement de les tendes de canastes.

FONT: Fotos captures de pantalla: llocs i la meua intervenció.  

RESPOSTA A LA 20ena PREGUNTA (EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA): SOBRE ELS CINEMES DEL POBLE DE GATA

Seguim jugant i coneixent la història de Gata. Ara toca respondre les qüestions plantejades sobre els nostres cinemes:

20.1.- MOLT CINEMES HA TINGUT EL POBLE DE GATA, ENTRE ELS D’HIVERN I ESTIU ? Un total de 5 si contem per edificacions, 6 si ho fem per noms. Cine La Paz; Ideal Cinema (després Cine Casablanca d’hivern), Cine Casablanca d’estiu, Cine Avenida i el cine del Hogar Parroquial del Centre Verge del Carme.

20.2.- QUIN ERA EL MÉS ANTIC ? El cine La Paz, que comença en 1925.

20.3.- EN FUNCIONA ALGUN ENCARA ? Si, encara està en funcionament i remodelat el cine La Paz.

20.4.- SABEU ELS ANYS APROXIMATS DE LA SEUA INAUGURACIÓ ?. La història dels cinemes de Gata té una cronologia fins ara que abarca des de 1925 fins a 2020. 1: Cine La Paz (Avinguda de la Pau): 1925-1940, 1940-1977; 1978-2003. 2: Ideal Cinema (després Casablanca): ubicat a la Plaça, 1931-1965. 3: Cine de verano (carrer Teulada): 1946-1951; 1961-1982. 4: Cine verano i cine del Hogar Parroquial (Centre Parroquial "Virgen del Carmen"): 1960. Costera del Grup Escolar. 5: Cinema Avenida (carretera nacional): 1961-finals anys 70. 6: Cine Casablanca (primer es va dir Cine Ideal): 1965, 1975, 1976-1991. Noranta-cinc anys de història cinematogràfica local. Quasi un segle que han donat per a molt.

FONT: Foto portada i fotos facebook, arxiu Paco Moncho. 

EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 20ena PREGUNTA. HUI, SOBRE ELS CINEMES DEL POBLE I LA SEUA HISTÒRIA

Com encara estem en mitja confinació, a la fase 1 de la crisi sanitària, continuem amb el Joc de la Història de Gata. Hui toca interessar-nos per els nostres cinemes del poble:

20.1.- MOLT CINEMES HA TINGUT EL POBLE DE GATA, ENTRE ELS D’HIVERN I ESTIU ?

20.2.- QUIN ERA EL MÉS ANTIC ?

20.3.- EN FUNCIONA ALGUN ENCARA ?  

20.4.- SABEU ELS ANYS APROXIMATS DE LA SEUA INAUGURACIÓ ?

FONT: Imatge aportada per Paco Moncho (web www.prospectosdecine.com). Un cinema d’estiu de Gata.

DEMÀ DIA 13, ES COMPLIXEN 75 ANYS DE LA IMATGE DE LA VERGE DE FÀTIMA DE GATA. HISTÒRIA FAMILIAR DE ANTONIO SIGNES COSTA

La imatge que al llarg del mes de maig ocupa l’altar major de l’església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos té l’advocació de la Benaventurada VERGE MARIA DE FÀTIMA. Demà dia 13 de maig se celebra la seua Memòria i és festa a Portugal. Conta la història que a la localitat d’Aljustrel, la contemplació de la Verge suscita en molts fidels, malgrat les adversitats, l’oració i que la Verge es va aparéixer a uns Pastorets, els de Fàtima.

Però, Gata també té la seua bonica història al voltant de la mateixa imatge, que enguany complix 75 anys, i que hem conegut de primera mà gràcies a la neboda-néta de l’home devot de la Verge, que la va pagar i sofragar fa tres quarts de segle.

L’home era ANTONIO SIGNES COSTA, també conegut com Antonio "el sastre" perquè de ben jove s’en va anar a Dénia a ensenyar-se el noble art de la sastreria i allí es va quedar i residia a la capital de la comarca. Antonio era gater. Havia nascut l’any 1900 i era molt devot de la Mare de Déu de Fàtima. Va morir l’any 1991 i el van soterrar a Gata.

Cap a principis dels 40, en plena postguerra, es va organitzar un viatge a Santiago de Compostela. El nostre protagonista participava en ell. Hi hagué un atentat i els camions que els portaven van caure per una barrancada. Antonio es va encomanar a la Verge i va fer la promesa que si eixien benparats de l’accident manaria comprar una Verge de Fàtima per a l’església de Gata. I aixina va ser.

En 1945, la imatge es col·locava a la seua fornícula. Al primer any, quan la seua neboda Pepica Signes Mulet (coneguda com Pepica el Cartero) tenia 18 anys va ser majoralessa junt amb Consuelo Monfort (dona d’Eugenio) encetant les processons de la Verge. Les processons amb aquesta imatge eren molt peculiars, ja que xiquets i xiquetes vestits de pastorets i pastoretes portaven cintes que eixien de la mateixa imatge. Eren els anys 50 i 60. Després la neboda de Antonio, Pepica, s’encarregava de tindre l’altar de la Verge sempre amb les tovallones nétes i Antonio cada dissabte li portava un ram de flors a la Verge a l’església de Gata.

L’escultor li va fer també una rèplica més menuda, que Antonio va guardar sempre a sa casa i a més li van fer una corona de plata, fundint duros de plata de tota la família d’Antonio. La corona se li posava a la Verge cada any a la processó i es guardava a casa de Pepica, tenint de llautó la resta de l’any la corona. 

Als anys 90 del segle XX, quan ja no es feia eixa processó amb la imatge que està a l’església al costat dret, entre les imatges del Cor de Jesús i Jesús Natzaré, en converses de la família i el rector d’aleshores don José Ignacio Llópez, es va acordar que la corona que lluïra ja sempre fora la de plata i la de llautó passara a la Verge dormida, a la Verge d’agost.

Una bonica història devocional, que hem conegut per mig de Ana María Caselles Signes, la neboda-néta de Antonio.

FONT: Informació facilitada per la neboda-néta Ana María Caselles Signes. // Fotos composició i facebook Parròquia i arxiu familiar de Ana Mª Caselles.

RESPOSTA A LA 19ª PREGUNTA. EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. CARNISSERIES (la més antiga Ca Polaca, 1910; tres centenàries; cinc ara al poble)

Passem ja a les respostes de la 19 qüestió de EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 

19.1.- QUINA ÉS LA CARNISSERIA MÉS ANTIGA, OBERTA, DEL POBLE DE GATA?. La més antiga que comença la seua activitat en 1910, fa 110 anys, és Ca Polaca, ubicada al carrer Duquessa d’Almodóvar.

19.2.- MOLTES CARNISSERIES DE GATA SÓN CENTENÀRIES? Tres són actualment les centenàries. Per antigüitat: Ca Polaca, Ca Curro (carrer Signes) de 1913 i Silvestra (carretera) de 1916.

19.3.- QUANTES CARNISSERIES TÉ GATA EN ACTIU? Actualment hi ha cinc carnisseries com a tendes en actiu al poble, les tres ja dites a més de Carnisseria Peixet (carrer Obispo Cervera) i Carnisseria Jaume Bolufer (carrer Doctor Gómez Ferrer).

FONT: Fotos carnisseries Polaca, Silvestra i Curro.

EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 19ena PREGUNTA. HUI, SOBRE LES CARNISSERIES I LA SEUA HISTÒRIA

Uns dels comerços de proximitat d’aquest confinament són les carnisseries del poble. A Gata són, fins i tot, centenàries. Per això hui ens interessem per les nostres tendes de carn i les tres parts de la pregunta 19 són faciletes:

19.1.- QUINA ÉS LA CARNISSERIA MÉS ANTIGA, OBERTA, DEL POBLE DE GATA?

19.2.- MOLTES CARNISSERIES DE GATA SÓN CENTENÀRIES?

19.3.- QUANTES CARNISSERIES TÉ GATA EN ACTIU?  

FONT: Fotos arxiu d’una carnisseria. 

RESPOSTA A LA 17ª PREGUNTA: MISSIÓ FRARES FRANCISCANS, 1963, CREU DARRERE L'ESCOLA

Una vegada encertades totes les parts de la pregunta 17, passem a contestar-les.

17.1- DE QUIN ACTE ES TRACTAVA? Tots els joves van col·laborar per pujar la creu a les Alcolaies, darrere les escoles.

17.2- QUIN ANY? 1963, del 14 al 24 de febrer.

17.3- AMB QUIN MOTIU? Missió dels Pares Franciscans. Salvador, Bernardo i Enrique.

 17.4- ON ES VA POSAR? Es va posar al mes alt de la muntanyeta de darrere del Grup Escolar. El vent i la pluja la van tirar a terra.

* Des d'ací agraïment a Sor Rosita Soler, perque en la seua participació del desé aniversari just ahir comentava eixa missió.

* Si algú té o coneix una fotografia en la qual es veja la creu plantada me la pot fer arribar. Gràcies.

EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 17ª PREGUNTA. DE QUIN ACTE ES TRACTAVA? QUIN ANY? AMB MOTIU DE QUÈ?...

Reprenim el Joc de la Història de Gata i posem hui la pregunta 17. Va sobre un acte i la fotografia pot donar pistes.

17.1- DE QUIN ACTE ES TRACTAVA?

17.2- QUIN ANY?

17.3- AM QUIN MOTIU?

17.4- ON ES VA POSAR?

ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 5é CONVIDAT: PEPE MENGUAL, PRESIDENT DEL FOTOCLUB FORAT I EXEMPLE DE SUPERACIÓ

LI TOCA EL TORN ARA, DINS DE LES PARTICIPACIONS ESPECIALS DEL X ANIVERSARI DEL BLOG I MÉS HUI EL DIA DE LA CELEBRACIÓ, A UNA PERSONA EXEMPLE DE SUPERACIÓ. ÉS PEPE MENGUAL, PRESIDENT DEL FOTOCLUB FORAT DE GATA, AL QUE TOTS CONEIXEU. UN GRAN AMANT I PROFESSIONAL DE LA FOTOGRAFIA. 

ACÍ TENIU LES SEUES PARAULES I LES FOTOGRAFIES TRIADES PER AL CAS:

Quan Miguel en va convidar, com a membre d'un col·lectiu com és Fotoclub Forat, a fer algun comentari al voltant de la nostra afició, sabia que seria difícil triar algunes fotos, però no sabia el complicat que seria posar-li text a un full en blanc...

Som un grup de gent que ens agrada eixir a "fer fotos", que intentem contar en una imatge com vivim, com sentim, com pensem. Cada volta que "disparem" una foto decidim que contar, i també que no entra en la foto, una foto, igual que un llibre o una bona novel·la, sempre acaba quan, qui la veu, la interpreta i l'enriqueix amb les seues pròpies vivències.

Com a fotògraf, m'agradaria destacar el gran potencial que té Gata, un poble que encara es poble, on la manera de viure i les nostres tradicions, tot i que com és normal van diluint-se, continuen presents.
Però la fotografia no és sols agafar la càmera i anar buscant eixa foto que ens agrada, també és gaudir d'eixe xicotet instant que podrem seguir gaudint en el pas del temps. Compartir eixos arxius amb altra gent és un gest de generositat.

Gent com el mateix Miguel, "Puripa", "Moncho", Justo i tants més que fan, comparteixen l'història del nostre poble, i és d'agrair.
M'agradaria també agrair a tota la gent que ens facilita i ens permet que en cada foto els "furtem" un poquet de la seua vida i intimitat.

RESPOSTA A LA 16ª PREGUNTA: LLAVADOR

Eixint-nos un poc del que ens ocupa aquests dies, seguim amb el Joc de la Història de Gata, per a entretindre-nos en temps de confinament. Les respostes a la 16ª pregunta:

16.1.- DE QUIN EDIFICI ES TRACTAVA?. Llavador

16.2.- ON ESTAVA SITUAT?. Zona del Raval, al final del carrer Parres.

16.3.- QUÈ ES FEIA ALLÍ ABANS I DESPRÉS? Abans de l'aigua potable es llavava la roba, després -una vegada tapat- va ser lloc per vacunar els gossos el veterinari i inclús per deixar material.

16.4.- ARA QUE HI HA SUSTITUÏNT-HO? Una de les baixades al Parc del Raval. 

EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 16ª PREGUNTA. QUÈ ÉS. ON ESTAVA?

La 16 pregunta dle Joc de la Història de Gata va sobre un edifici ja desaparegut. Per alguns serà fàcil, per a altres ni l'han conegut.

16.1.- DE QUIN EDIFICI ES TRACTAVA?.

16.2.- ON ESTAVA SITUAT?

16.3.- QUÈ ES FEIA ALLÍ ABANS I DESPRÉS?

16.4.- ARA QUE HI HA SUSTITUÏNT-HO? 

HISTÒRIA RELIGIOSA DE GATA: FA 66 ANYS, EL NATZARÉ VA PROCESSONAR TRES VOLTES (dimecres de passió, dimarts sant i divendres sant)

El primer dimarts sant de processó va ser eixe any, 1954

La Setmana Santa de 1954 va quedar en la memòria de molts feligresos de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos per un fet inusual i anecdòtic. Per tres vegades, la nova imatge de Jesús de Natzaré va processonar pels carrers del poble.

La primera va ser el dia 14 d’abril d’aquell any, dimecres de Passió, quan es va beneïr la nova imatge, que havia fet l’artista gater Jaime Mulet a València, a instància dels joves d’Acció Catòlica i que va ser sofragada amb la venda de barxes, llata i demés components. L’Arxiu Parroquial guarda el testimoni de la mateixa i diu que es va ser beneïda a les 23 hores pel rector Don Vicente Llopis Bertomeu, entrant en processó des de la carretera d’Ondara (El Molí) fins l’església. Els padrins d’aquell aconteixement parroquial van ser Anita Borrell Caselles i José Caselles Mulet.

La segona vegada que va eixir va ser per a inaugurar les processons del Dimarts Sant. Es deia la processó del silenci i amb la sola imatge del Natazaré procesonava pels carrers Nou, Sol, Calvo Sotelo, Plaza 18 de Julio i doctor Gómez Ferrer, allargant-se posteriorment després d’urbanitzar-se més la zona del barranquet cap al carrer La Bassa, Xaló, Roquetes i Duquessa d’Almodóvar. Eixe any, dimarts sant va ser el 20 d’abril.

Finalment, la tercera vegada que va eixir en processó va ser Divendres Sant dia 23 d’abril, fent el recorregut habitual més curt del que ara coneguem, ja que el canvi es fa produïr deu anys més tard. La processó del Sant Soterrar portava les imatges. a més d’una creu amb xiquetes portava la imatge de la Verge de Dolors i Jesús mort dins del Sant Sepulcre.     

FONT: Fotos arxiu parroquial. Gata. 

RESPOSTA A LA PREGUNTA 15. LIMON EXPRES, BENIDORM-GATA,...

Ja tenim tota la resposta 15 completa. Ahí van les respostes:

15.1.- COM ES DEIA POPULARMENT EL TREN QUE VEGEU? Limon Expres. El Limonero.

15.2.- QUINA RUTA FEIA?. Benidorm-Gata i tornada.

15.3.- A QUI PORTAVA?. A turistes europeus, anglesos i alemanys principalment.

15.4.- QUAN VA COMENÇAR EL SEU SERVEI? 1971.

15.5.- A QUINS LLOCS ANAVEN A GATA ELS SEUS PASSATGERS?. Anaven a la fàbrica de guitarres del carrer Estació "Cashimira"; anaven al Molí, per darrere on està hui Tucán. A la Plaça Espanya i carretera de Xàbia, a les tendes de canastes, i a bars del Passeig d'Alacant.

15.6.- QUAN VA ACABAR DEFINITIVAMENT? 2005 va deixar de funcionar a la seua segona etapa. 

EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. PREGUNTA 15, TREN, ANY, FINALITAT, ACABAMENT

Un mitja de transport per a l’oci. Va de trens. La pregunta té sis parts:

15.1.- COM ES DEIA POPULARMENT EL TREN QUE VEGEU?

15.2.- QUINA RUTA FEIA?

15.3.- A QUI PORTAVA?

15.4.- QUAN VA COMENÇAR EL SEU SERVEI?

15.5.- A QUINS LLOCS ANAVEN A GATA ELS SEUS PASSATGERS?

15.6.- QUAN VA ACABAR DEFINITIVAMENT? 

FONT: Foto Arxiu.

RESPOSTA A LA 14ª PREGUNTA: ARREPLEGÀ DE LA BARXA, 1955

Ja pose la resposta a la pregunta 14. Recordeu que anava de festes patronals.

14.1.- DE QUÈ ANAVA LA JORNADA FESTERA? Els festers anaven arreplegant barxes, que havien fet les famílies del poble, per a vendre-les i traure diners per a sofragar les festes.

14.2.- ON ESTÀ FETA LA FOTO? A Ca Martí, davant dels quatre cantons.

14.3.- QUIN ANY VA SER? 1955.

14.4.- SAPS QUI ERA EL PRESIDENT DE FESTES? Julián Monfort Feliu.

14.5.- SAPS QUI ERA L’ALCALDE? Vicente Mulet Redal.

EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. PREGUNTA 14, FESTES D'ABANS

La pregunta va sobre la foto. Està referida a festes. La festa va ser tota una innovació.

14.1.- DE QUÈ ANAVA LA JORNADA FESTERA?

14.2.- ON ESTÀ FETA LA FOTO?

14.3.- QUIN ANY VA SER?

14.4.- SAPS QUI ERA EL PRESIDENT DE FESTES?

14.5.- SAPS QUI ERA L'ALCALDE?

RESPOSTA A LA 13ª PREGUNTA: L'ARBRE BLANC, FRANCESOS, 1960, JOSÉ COSTA SIGNES

Ja tenim la resposta encertada entre els que han participat en la 13 pregunta.

13.-1.- COM SE LI CONEIX AL FET, QUE PLASMA PERFECTAMENT EL QUADRE? Se li diu popularment "la llegenda de l’arbre blanc".

13.-2.- QUE REPRESENTA L’ESCENA? L’impediment dels francesos a la Guerra del francés (cap a 1812?) per a passar endavant cap a l’ermita, 

13.-3.- SABEU L’ANY QUE ES VA PINTAR EL QUADRE? 1960.

13.-4.- QUI VA SER L’AUTOR? José Costa Signes, que li deient "Peixet" i el va donar a l’Ajuntament, on es custòdia a la sala de sessions plenàries.

* AL FACEBOOK pose, a més del quadre, una fotografia de la representació única de l’escena, el passat 7 de juliol de 2012. Foto, Sonia Soria.

EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. PREGUNTA 13, EL CRIST: QUADRE, ANY, AUTOR

La pregunta de hui va sobre la devoció que els gaters li tenen al Crist. Fa poc més de dos-cent anys va ocórrer, segons conta la tradició oral i es deixà constància en temps antics, un fet al voltant del Crist, del Santíssim Crist del Calvari patró de Gata.

13.-1.- COM SE LI CONEIX AL FET, QUE PLASMA PERFECTAMENT EL QUADRE?

13.-2.- QUE REPRESENTA L'ESCENA?

13.-3.- SABEU L’ANY QUE ES VA PINTAR EL QUADRE?

13.-4.- QUI VA SER L’AUTOR?