HISTÒRIA LOCAL

LA HISTÒRIA GATERA DEL SEGLE XX ( I ): 1904

Estem a dos mesos i dos dies del dia de les eleccions municipals 2011: 22 de maig, diumenge. Per això comence ací una sèrie de reportatges que descobriran les anècdotes de la vida política, dels funcionaris locals de Gata del primer terç del segle XX, els avantpassats representants del poble de Gata. També dels mestres i de l’església. Sabeu que abans l’alcalde, el rector i el mestre eren els més destacats del poble.

Basats en les meues publicacions dels programes de festes i amb un sentit més anecdòtic aniré posant què feien aquells regidors des de 1904 a 1954. Des de fa 107 anys fins a fa 57 anys.

Comence hui sols en 1904, perquè els plenaris a l’Ajuntament comencen aquesta data, abans sols hi ha Comissions de Govern.

1904:

Sabeu quants habitants tenia Gata en aquest temps?: 3.967 era el cens de 1900.

Sabeu qui era l’alcalde aquest any?: José Signes Diego nomenat "El barbut". Ell presideix el ple del 28 d’agost la Comissió d’Instrucció Pública i són vocals de la mateixa Antonio Pedro Grimalt i Francisco Monfort Pedrós.

Sabieu què?.. Els regidors de Gata es van reunir el primer dia de 1904 a les set del matí a la Sala Capitular de la Vila. Quines matinades i segur que cobraven menys que ara.

Sabeu qui eren?: un “número quadruple de veïns d´aquesta població, que siguen els que tenen casa oberta, majors d´edat i paguen majors quotes de contribucions directes”.

Però sabeu quans eren els regidors?: El 18 de gener prenen possessió i es constitueix l’Ajuntament especial. Es va fer la sessió a les sis de la vesprada. Hi havia quatre regidors propietaris i set nomenats pel Governador Civil.

Quan van decidir reunir-se?: Celebrarien les sessions els dilluns i dimarts de totes les setmanes.

Tantes coses es tractaven?. Una orde del 20 de març del Govern Civil els mana que malgrat que no hi haja assumptes que tractar, la Corporació es tindrà que reunir, al menys, per aprovar l´acta anterior.

I què poc van durar?: El 18 de juny es declaren ja les vacants de l´Ajuntament: regidors per a elegir en les pròximes eleccions. Són 11 regidors: 6 antics i 5 declarats per incapacitat.

Coneguem ara als funcionaris de l’època, de 1904: 

A inicis d’any era el temps en el qual existien molts treballs en finestra. És nomenat Auxiliar de finestra José Serra Catalá.

I sabieu que hi havia delegat a Alacant?: es nomenat Agent de l´Ajuntament a Alacant, Vicente Oliver, que sustitueix a Francisco Soriano.

I també teníem Vigilant Nocturn (la policia municipal de 1904): s´acordà separar del càrrec a Antonio Mengual Moltó i sustituir-lo per Bernardo Pedrós Mulet i s’acordà, nomenar Vigilant Municipal a Julián Diego Mulet. Més tard el ple del 17 de juliol d’eixe any el nomenava Guardia Municipal.

Quines nòmines tenien aquells funcionaris de 1904?: A plenari del 3 d’abril s’acorda que al soterrador (que feia de Policia del cementeri de la Vila i era Antonio Serra Carrió se li abonara per trimestre 20 pessetes i al vigilant nocturn Bernardo Pedrós Mulet, per la neteja pública dels carrers de la població -perquè no passava ni el carro dels anys 60 ni el camió d’ara-, que se li abonaren 19,53 pessetes, per trimestre.

I sabeu com es tocaven les hores?. Hi havia un director del rellotge públic. Ho sabem perquè el ple de l’últim dia de l’any (31 de desembre de 1904) va acordar separar d’aquest càrrec a José Pedrós Serra, sent reemplaçat per Antonio Pedrós Pedro. Al mateix ple s’acordà que l’Administrador de consums siga José Diego Ferrer.

L’ensenyament aquest any també té algunes modificacions.

El tres de gener de 1904 es nomena com a nova mestra auxiliar de l’escola de pàrvuls a Teresa Costa Vives, que substitueix a María Rosa Pedro Monfort.

I el plenari tingué que actuar d’urgència. Tal dia com hui -20 de març- de 1904, a l´enfonsar-se part del pis que ocupava l’escola de xiquets de la mestra Rosario Sivera, el ple acordà reparar-lo el més prompte possible.

I l’escola de xiquetes es va reparar. L’1 de maig s’acordà pagar-la: 26,75 pessetes era el seu cost.

Sabeu molt valia?. Perquè també llogaven cases per a mestres. El 2 d’octubre el plenari acorda pagar 60 pessetes per la renda de la casa habitació i local de l’escola de la mestra María Bayona, en el segon trimestre, al seu propietari Samuel Signes.

L’església d’aquell any 1904 estava així:

I qui era el rector del poble en 1904?: Era N’Antonio Gómez Vicedo, natural de Dénia. Estigué a la parròquia del 8 de maig de 1902 al 1910, any en el que va morir. El seu cadàver fou traslladat al seu poble natal, Dénia, per exprés desig dels seus familiars.

Com a anècdota de la parròquia saben molt li va pagar el rector al fuster Bautista Espasa per un confesionari, una creu per al cementeri i altres treballs: 120 pessetes amb 30 cèntims.

I parlant de despeses parroquials: eixe any 1904 un total de 446,98 pessetes costà fer una dependència per Arxiu, una cisterna per a l’Església i un excusat per a la mateixa. El mateix any de 1904, costen 18 pessetes “sis misses, tres de rogativas i una de rèquiem quan el viatge a Roma del Cardenal Herrero, una a la mort de León XIII i altra abans per Sagasta”.

FONTS: Tomos, Plens Municipals. Arxiu Municipal, Ajuntament de Gata. Arxiu parroquial. Relació de preveres regents. Llibre de Comptes de Fàbrica i Llibre d’Actes Votius. Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel.

SABIEN VOSTÉS QUE A GATA TAMBÉ VAN FER UNA FALLA ?

Va ser als anys 50 i per Pasqua.

Amb desfiles, passacarrers i vestides les xiques de falleres.

Malgrat que molts anys els Júniors cremen la seua falla, no em referisc a aquest tipus de falla, tampoc a allò que els festers de la Font del Riu li deien falla però era una foguera. Estic referint-me a una falla, falla.

Com estem a la vespra de Sant Josep, dies fallers per excel·lencia, vaig a recordar-vos que a Gata es va fer una falla.

Una "Junta de joves" a inicis de la dècada dels 50 del segle decidiren fer-ne una. Van ser el màxims impulsors Paco Carrasco, Miguel de Puripa, Pepito el "de la Botiga" i s’ajuntaren bona colla. I els homes ben mudats i les dones de fallera. I van fer una falla...I van fer fins i tot gurps de ninots. Encara recorden hui els octogenaris d’aquells anys la huela fent llata i una xicona al costat ben plantà...Això va donar que xarrar.

La foto que més crida l’atenció perquè es van fotografiar tots a la Placeta del Vicari, on es va plantar i cremar la falla, és la que estan tots, xics festeres i dones.

I per a pagar les despeses de fer la falla van fer un bescuit i una rifa. El que guanyava s’enduia el bescuit, però feien festa.

Però, la falla no es va fer a Sant Josep, sinó un poc més endavant per Pasqua. Passacarrers amb la banda de música i festa sense parar.

Els mateixos xics que una altra vegada van sofragar el Natzaré, però aquesta vegada en cordell fent-ne per les cases. Però això serà una altra història.

I perquè la van fer...puix perquè van voler. Eren joves emprenedors i festers com ells mateixa.

A la fotografia, que torne a publicar (ja va eixir a la sèrie de fotografies antigues a abril de 2010 i va ser la número 8) podeu veure el moment que es fotografien tots davant la falla.

Agraïment al record d’aquesta història contada per mon pare, un dels festers d’aquella falla.

 

¡¡ AQUELLES TENDES I TENDETES DEL RECORD !! ( i V )

Acabe amb la cinquena part del reportatge recordatori de totes aquelles tendes, tendetes, bars i demés comerços que estaven en actiu dels anys 40 als 80, aproximadament, i que hui ja són sols un record en la memòria gatera.

Al llarg del passat cap de setmana i fins hui "Darrer Dimarts" he anat recordant per carrers nom i llocs, fent un recorregut virtual per tot el poble, les tendes del poble, amb tots vostés també.

Hui anem a baixar per tota la Nacional 332, desde la carretera d’Ondara i Plaça d’Espanya i entrar cap a la zona de l’Avinguda.

Començarem per la carretera d’Ondara. Allí estava el Molí de Francisco el Banc que també donava a la carretera de Xàbia. A la Plaça d’Espanya una de les primeres tendes que van ser pioneres amb el turisme de les canastes era Ca Antonio el Carreter. I allí estava l’Hostal de Baix (de la família dels Sariero) i l’Hostal de Baix. I baixant per la carretera la panaderia de Pàmpol que tenia pasteleria. Més avant una tenda de roba i enfront la tenda d’alimentació Ca Soler. I enfront del bar La Paz, ja històric, un altre més històric, Ca Feliu -Paco feliu el portava amb la seua dona Anita-. I la fàbrica del Banc. I al cantó de l’Avinguda de la Pau estava la tenda de canastes de Ca Miguel de Sota i un poc més avall la tenda de Ca Olgita.

La Carnisseria de Ca Silvestra, que ara porta el seu gendre Felipe, és molt antiga ja. El supermercat de Pepita la Melillana i Antonio Paleres ja no està. Més avant estava també Ca Vicente Constantina, que tenia llavadores, neveres i electrodomèstics. I arribava la tenda de ceràmica de Ca Edelmira. I algunes tendes de canastes que ja no estan, com la de Carmen, Andrada i Torres. I més avall estava el bar La Font del Riu i Bar Argentino, ara cap dels dos en marxa i sols El Pati. També Ca María Angelia, de tendeta a bar. Les tendes de vímet, canastes i demés artesania de Antonio "Nieves" i després el seu fill Francisco, Vicente Porro i el Barber. Ara cap de les tres obertes.

I anem cap al Passeig. Passant per l’Avinguda de la Pau recordem el Cine Passetes dit també La Pau. ¡¡Llàstima d’espai cèntric urbà!!. I al Passeig la Discoteca Gato’s tot una referència i més avant la tenda de roba de "Les Monges"...

(Ací acabe, hui darrer dimarts, aquest recorregut virtual per les tendes i tendetes d’abans del poble. Hui per la Nacional 332 i l’Avinguda (Passeig i voltants). Record i homenatge a aquelles persones que van posar els fonaments i pilars del comerç actual de Gata i l’espirit emprenedor dels gaters).

PER SUPOSAT, LA PARTICIPACIÓ I SUGGERÈNCIES A AQUESTA SÈRIE DE LES TENDES I TENDETES DE GATA D’ABANS RESTA OBERTA, per a recordar entre tots...Si algú de vostés recorda altres noms i altres tendes, de les què vaig posant pel passeig virtual d’altre temps, pot comentar-ho i de seguida ho afegire al reportatge.

¡¡ AQUELLES TENDES I TENDETES DEL RECORD !! ( IV )

Continue, en la quarta part del reportatge recordatori de totes aquelles tendes, tendetes, bars i demés comerços que estaven en actiu dels anys 40 als 80, aproximadament, i que hui ja són sols un record en la memòria gatera.

Al llarg d’aquest cap de setmana i fins dimarts, tots els "Darrers Dies" vaig recordant per carrers nom i llocs, fent un recorregut virtual per tot el poble. Hui Darrer dilluns també.

La ruta virtual hui ens porta a les tendes i tendetes del Raval, amb entrada pel carrer Duquessa d’Almodóvar i eixida pel carrer Xaló. Per suposat, el carrer Trossets és de nova creació.

Comence per la panaderia de Ca Paquita Vives. Més avant hi havia una tenda de roba on ara és la perruqueria d’Angels Coloma. La portaven sa mare i ella. Enfront una fusteria i un barber . Arribem a Ca’l Tramusser, on es feia i es fa l’aigua llimó més bo de tota la comarca. Recordeu les nits de revetlla i tots a refrescar!!. Primer la portaven Pepe el Ti Tramusser i la dona, després la seua filla Pepica i ara els nebots.

Precisament, la foto que il·lustra el reportatge de hui és un Tio Tramusser molt jove, amb el seu carret de gelats que passejava pel poble.

 I seguint pel carrer, la carnisseria de Ca Polaca, que ja té els seus anys també. Cap amunt anaves al carrer Hostal. I sabeu perquè es deia així?. Per què antigament allí estava l´Hostal.

Però seguim al carrer Duquessa. Bernardo "Peixet" venia espardenyes i sabates. La panaderia de Ca "La Burra", els Signes, també és històrica. I al costat Ca el Ti Bolo. Més amuntet una verdureria i enfront la Carnisseria de la mare de Lina. Fent cantonada la panaderia de Ca Pàmpol, que hui encara és panaderia.

A la Placeta de Sant Antoni al raconet el Bar de Xaparro. Hui encara és bar. Al cantó del carrer Baix la panaderia de Bernardo Bisquert. I seguint un altre bar històric, Ca Bolo. Altra tenda dins del carrer Sant Antoni. I passem al carrer Bisserot. Des de baix, vegem una tendeta d’alimentació i verdures. La carnisseria del Tio Carlos el Pato. Més avant un bar que portaven els Carallena. I molt a prop la tenda de Remuntgó, els Calà, que ara està al carrer Roquetes. Era una armeria i tenda d’esports. Al final del carrer fent cantó amb el carrer Xaló el bar de Carrasco.

Per el carrer Moreres recordem el bar de Vicente Dorotea i un video-club que hi havia. Feia cantó el bar de Mico. Al carrer Trossets, on està ara la peixcateria estava Mobles Rossi i on està ara la farmàcia hi havia una tenda de roba.

Finalment, mirem el carrer Xaló. La perruqueria de Ca Rosita ara la porta el seu fill Julián. Més amunt hi havia una fusteria.

1.- "Una del poble" ens detalla millor les tendes i tendetes d'aquests carrers del Raval: "Al principi del carrer Sant Antoni, enfront de la panaderia Pàmpol hi havia una peixcateria, de Pepe Porró i Rosa Calderer. La tenda de Barrinero estava al carrer Bisserot. La tenda del carrer Sant Antoni en un principi la duia Paquita la Morena, més tard la duría la seua neboda Rosa Calderer i el seu home, Vicente el Noi.
Al carrer Bisserot, Paquita Calderer, mare d'un conegut cambrer del poble, tenía una tenda d'alimentació, just enfront on ara està la tenda d'alimentació i verdures de Tonica el Barrinero.
Al carrer Moreres, havia un Bar, Ca la Burra, conegut per les bones picaetes que feia Maria Carrasco, almenys es lo que tinc entés. Anys després, just enfront on estava Ca la Burra, havia una cristalleria i després sería una botiga de roba.
A l'article anomenes el Bar Ca Mico, el que no dius es que abans, Javier el Mico tenia al mateix lloc una rellontgeria on la seua dona Pepa venía també maquillatge, pintaungles, etc.". GRÀCIES.

Ací acabe per a hui, darrer dilluns, aquest recorregut virtual per les tendes i tendetes d’abans del poble al Raval. Record i homenatge a aquelles persones que van posar els fonaments i pilars del comerç actual de Gata i l’espirit emprenedor dels gaters).

PER SUPOSAT, LA PARTICIPACIÓ I SUGGERÈNCIES A AQUESTA SÈRIE DE LES TENDES I TENDETES DE GATA D’ABANS ESTÀ OBERTA, per a recordar entre tots...Si algú de vostés recorda altres noms i altres tendes, de les què vaig posant pel passeig virtual d’altre temps, pot comentar-ho i de seguida ho afegire al reportatge.

¡¡ AQUELLES TENDES I TENDETES DEL RECORD !! ( III )

Continue, en la tercera part del reportatge recordatori de totes aquelles tendes, tendetes, bars i demés comerços que estaven en actiu dels anys 40 als 80, aproximadament, i que hui ja són sols un record en la memòria gatera.

Al llarg d’aquest cap de setmana i fins dimarts, tots els "Darrers Dies" aniré recordant per carrers nom i llocs, fent un recorregut virtual per tot el poble.

Hui faré dos recorreguts. Primer pel Carrer Sol, Carrer La Lluna, Carrer Teulada, Carrer Lepanto i Carrer Calvari.

Al Carrer Sol estava, per la part dreta, la panaderia de Francisquet el Panader ara substituïda per altra amb altre propietari, el mateix que porta la del carrer Doctor Gómez Ferrer. Al costat ja hi havia la perruqueria. A la banda esquerra, des del carrer Signes, estava la tenda d’alimentació de Ca Toni Clara i als quatre cantons la barberia de Jaime "Cabellos".

Al carrer la Lluna estava a la part dreta des del carrer Signes cap al carrer Teulada la ferreteria de "Ca Sento" o Ferreteria Pedrós" que passaria a la carretera. També estava la tenda de Ca Paquita, mare de Antonio "Carabassa". I la panaderia ja fa temps, de Andrés que ara porta el fill, també tres generacions.

I comence el carrer Teulada cap avall. Hi havia pocs comerços. Per la part esquerra estava el sabater després dels quatre cantons. A la part dreta, Ca Rosa Mari -filla de Pedro- que va muntar ja més recent una tendeta d’alimentació. I al carrer Lepanto res antic, ja que el carrer és de recent creació (1981). I al carrer Calvari no hi havia tampoc tendes antigues.

Un bot en l’espai i explique el segon recorregut de hui. Un carreret, un carrer i una plaça al centre del poble. El carrer Pare Mulet ja fa temps que té la farmàcia de Don Elias abans i ara de César Ivars, pare i fill. També la perruqueria de Teresa abans i ara la filla María Teresa "la Manyana".

El carrer Primo de Rivera, també dit de l’Imprempta i de malnom Corbella tenia a la part dreta des del carrer La Bassa cap a la Plaça Nova: la rellotgeria Rubí ara a l’altre costat més avant al mateix carrer. La barberia de Pepe el Barber -pare de Sagrario-, ara portada pel nét. L’única imprempta del poble dels germans Mulet (Bernardo i Vicente) "els Paresants". La tenda d’alimentació de Pepica "Cor de Jesús". La carnisseria d’Angeleta i el Bar Curro (¡¡recordeu aquella ensaladilla i aquelles creïlles fregides que feia tan bones Rosa!!) que ara és administració o despatx de loteria.    

A la part esquerra estava i està Ca Rosa "el Xato", tenda de roba de dona. I allí estava, on ara hi ha una tenda de teixits la llibreria Minyana.

I entrem a la Plaça Nova. Una tenda de roba amb un mostrador molt antic, al costat de Ca Curro. Després els futbolins de Ca Oliver. La rellotgeria Sarita que ahí seguix. Hi havia la peixcateria de Pepe el peixero. El Tramusser posava a l’estiu i a les festetes la seua tendeta de gelats també. I a la cantonada la que era famosa tenda de comestibles de Ca Tereseta "el Quartet" dita així per la forma que tenia la tenda.

I rodant la Plaça, l’administració de loteries fa menys temps de Paquita; els altres futbolins de Antonio i Maria. A l’estiu La Jijonenca parava on és Ca "la galleta". A l’altra part ja rodant la plaça l’eixida a la Plaça de Ca Soler "Autoservicio".

(Ací acabe per a hui, darrer diumenge, aquest recorregut virtual per les tendes i tendetes d’abans del poble a aquests dos sectors. Record i homenatge a aquelles persones que van posar els fonaments i pilars del comerç actual de Gata i l’espirit emprenedor dels gaters).

PER SUPOSAT, LA PARTICIPACIÓ I SUGGERÈNCIES A AQUESTA SÈRIE DE LES TENDES I TENDETES DE GATA D’ABANS ESTÀ OBERTA, per a recordar entre tots...Si algú de vostés recorda altres noms i altres tendes, de les què vaig posant pel passeig virtual d’altre temps, pot comentar-ho i de seguida ho afegirem al reportatge.

¡¡ AQUELLES TENDES I TENDETES DEL RECORD !! ( II )

Continue, en la segona part del reportatge recordatori de totes aquelles tendes, tendetes, bars i demés comerços que estaven en actiu dels anys 40 als 80, aproximadament, i que hui ja són sols un record en la memòria gatera.

Al llarg d’aquest cap de setmana i fins dimarts, tots els "Darrers Dies" anire recordant per carrers nom i llocs, fent un recorregut virtual per tot el poble.

Hui comence des de la tenda de Pepito, que ja vaig parlar d’ella ahir. El Carrer Comerç, el carrer dels tres bars, el carrer la Morca, el carrer de Correus...que de totes aquestes maneres es deia,  tenia a la part dreta la barberia del barber "Guapo". Més avant estava la tenda d’electricitat Casa Mut. I arribava un dels tres bars: "Hogar del Camarada" es deia. A la secció de fotografies antigues podeu trobar un detall del mateix. Altre temps també es va dir el Casino del Catxo. I passant els quatre cantons per eixa part estava la Barberia de Canyetes, que ara la té el nét "Canya". Aquesta ha passat també per tres generacions, tot Vicents.

I després venia la panaderia de "Ca Pepe el panader" i la tenda de sabates de Ca Juanito Monfort i el seu fill Pepe, ara convertida en perruqueria. I al costat, la tenda de ma huelo, la Ferreteria "Canyetes" de Jaume, que després continuaria amb la seua filla, ma mare Anita, portant-la un temps finalment la meua germana Encarna. També tres generacions. (A la fotografia que il·lustra el reportatge es pot veure el mostrador d’aquella primera tenda de ca ma huelo i tots els articles que tenia a la ferreteria). I en un altre temps més enrerre eixe costat acabava amb l’almassera del Roig, per això es deia Carrer La Morca.

Però passem a l’altra part. Enfront de Ca Pepito estava Ca Carlos el Sastre, que ara porta la tenda de roba la seua filla Lola. El bar de Ca Martí és ja històric. Encara al costat hi havia altre bar i per a completar els quatre cantons el Bar de "La Lliga" dit així per motius polítics de la Lliga Anticaciquista. Més avant estava l’estafeta de Correus i telègrafs, edifici que quan es va construir era tot un símbol a eixe carrer.

I si tenia molt de negocis el carrer Doctor Gómez Ferrer també en tenia el Carrer la Bassa. Anem a repassar-los. Si comencem des de la part de baix a l’esquerra i cap amunt. Roseta del Tio Froilán tenia perruqueria on ara és Ca Tonia. La tenda que encara està però és antiga és Casa Leyda, la de joguets que exposaven allí i figuretes del betlem!!. Seguint estava Ca Pepita la del Poble Nou que hui és altra tenda, que la porta la nora de detalls. I estava Ca’l "Lechero". Es venia llet a un mostrador i un quartet menut. I seguint estava l’estanc. Venia després Ca Paco Tender la "Caja de Ahorros del Sureste de España". La tenda de Tejidos Barcelona era més recent i també la de Ca Bolo. Seguint hi havia una dona que venia ous, Ca’l Paragüero. I recordeu l’Spar, el supermercat de Ca Pepica, la mare de Jaume Costa, ja quasi al final. 

Ens queda la part dreta. Trobem primer a Ca Consuelo Capot i la seua tenda de roba. Un poc més avant estava la tenda de Ca Samarrote, d’aliments. Hi havia una Carnisseria, la de Toni "el Pato". I seguint cap amunt estava Ca Quico Telefunken, que ara la porten els fills amb el mateix nom. Recordeu les primeres televisions en color i el Mundial. Allí el miraven tots!!. i havia una pasteleria al cantó. Després del cantó estava Ca el Tio Pepe Fuertes. El Video-Club de Pepe Tomàs ja té també la seua història, igual que Ca Amparo la perruquera. I quasi al final, Fina, la dona d’Antonio el Manyà, tenia la delegació d’una tintoreria...

* 1.- Com l’article no està tancat i participen els veïns i gaters..."Una del poble" em recorda que m’he deixat dues tendes més a la part dreta del carrer La Bassa. Diu la meua interlocutora: "A la part dreta, a casa Salvador Pons (Calà) hi venien carros de xiquets, cunes, etc. Més amunt, al costat de casa manyà, a casa Vicent i Anita, pares de Pepe i Pere Bequio, hi havia una sabateria". I així és. Gràcies per la vostra col·laboració. Entre tots fem el blog.

* 2.- He tingut hui més aportacions i informació de més tendetes i negocis del carrer La Bassa, que passe a descriure: On ara és la delegació de la funerària Jorro allí hi havia fa molt de temps una verdureria. Després més cap ací hi havia una tenda de perfumeria i estètica que es deia "Pilar". També la Calderera al Carrer La Bassa tenia una tenda d’alimentació. I al costat de la pasteleria que deia ahir estava el Sastre, casat amb Juanita Paleres.      

(Ací acabe per a hui, darrer dissabte, aquest recorregut virtual per les tendes i tendetes d’abans del poble. Hui sols he pogut tocar dos carrers i totes les seues tendes o negociets. Record i homenatge a aquelles persones que van posar els fonaments i pilars del comerç actual de Gata i l’espirit emprenedor dels gaters).

PER SUPOSAT, LA PARTICIPACIÓ I SUGGERÈNCIES A AQUESTA SÈRIE DE LES TENDES I TENDETES DE GATA D’ABANS ESTÀ OBERTA, per a recordar entre tots...Si algú de vostés recorda altres noms i altres tendes, de les què vaig posant pel passeig virtual d’altre temps, pot comentar-ho i de seguida ho afegirem al reportatge.

¡¡ AQUELLES TENDES I TENDETES DEL RECORD !! ( I )

Arrel de la suggerència d’un dels usuaris comentaristes del blog, em va fer pensar que es podria fer un reportatge recordatori de totes aquelles tendes, tendetes, bars i demés comerços que estaven en actiu dels anys 40 als 80, aproximadament, i que hui ja són sols un record en la memòria.

Al llarg d’aquest cap de setmana i fins dimarts: tots els "Darrers Dies" anire recordant per carrers nom i llocs, fent un recorregut virtual per tot el poble.

Començaré per l’Alcolaia, un barri que naixqué als anys 40 després de fer-se el pont i tingué la seua màxima importància als anys 60 endavant, amb el grup escolar ja construit i en marxa.

De tenda de "xuxeries" si hui tenim a "Casa Maria" als quatre cantons, abans estava "Ca Teresa, la d’Eduardo" i prop d’ella "Ca Lina", una mica més abans a l’esquerra pujant les dues. I al carrer Sant Vicent va estar en dos llocs la tendeta de Tonica Caselles. Era tenda de verdures.

A la Plaça Vella estava la CAAM ("Caja de Ahorros de Alicante y Murcia"). Després es va col·locar la tenda de pintures de Vicente "Xona". No estaven les tres tendes de hui, encara que hi havia una peixcateria on ara és una tenda d’ordinadors (aportació de "L’amant de la veritat"). Però si estaven com ara Ca la Datilera -ara portant el negoci el seu nét Juan-; Ca Corder i Ca Doloretes, ara portant-ho la filla d’una neboda.

Els més vells del poble recorden que a Ca Pedro Llisinta era un bar. Allí estava el famós "Piló" i el carreret estret.

I des de la Plaça de l’Església eixim cap al Carrer Nou. Hi havia una perruqueria i una carnisseria. Ho recordeu!!. L a perruqueria de Rosarito "Sabata" i la carnisseria de Teresita, mare de Anna "del Corral del Pato". Ja estava la fusteria de Ca Coloma, però no amb exposició de mobles.

Si anem pel carrer la Manegueta, també dit del Bisbe Servera, recordarem que allí estava la tendeta de verdures de Ca María Blanquera i molt a prop la tenda de sabates del Ti Batiste, tio de Vicentet el de la Botiga. I un poc més endavant Ca Miguel "de Porra" que apanyava bicicletes.

Abans d’entrar al carrer Signes, abans dit també Calvari i Calvo Sotelo, recordem que a l’eixida de l’estret Carrer del Piló estava la tendeta de Pepito i Mari. Tenia dos tendes: la més gran, on venia sabates i coses de la llar i la menudeta i estreta que venia coses de menjar. Ara la més gran és una tenda d’esport.

I anem cap al carrer Signes, el meu carrer de la infància i joventut. Al principi, a la part dreta estava la CAM, quan eren dos primer i quan es va passar de la Plaça Vella a ahí. I més endavant estava la Carnisseria de Ca Curro, històrica que hui seguix portant-la Toni, el fill de Jaime. Més avant hi havia una altre tenda de bicicletes, Ca Nofre el bicicliste que després passaria a la cantonada entre la carretera de Xàbia i la Plaça d’Espanya. El pare de Vicentet, ja portava la tenda de roba, Tejidos Signes es deia, i teixits i després ells, Vicente i Paca Mari. Ara la filla. Tres generacions. A la part dreta baixant estava Ca Bernat. Primer amb l’avi Bernat "el Pelut" que tenia de tot, fins a espardenyes de mitja cara, després amb la seua filla Teresa com ens recorda el seu nét, i ara amb la néta Isabel i la seua filla. Quatre generacions per a una tenda amb solera.

Més avall, passat el cantonet del Carrer Sol tenia la seua tenda Rosa Gil. Era de coses de menjar. I d’allí anavem cap al "Bazar Mulet" que estava a l’altre cantó. Popularment li deien Ca Teresa els Plats, li deien, perquè es venien plats, objectes de regals, joguets inclús. Encara passem pel carrer i vegem el cartell: "Bazar Mulet" al xaflà mateix del Carrer la Lluna...

(Ací acabe per a hui, darrer divendres, aquest recorregut virtual per les tendes i tendetes d’abans del poble. Record i homenatge a aquelles persones que van posar els fonaments i pilars del comerç actual de Gata i l’espirit emprenedor dels gaters).

PER SUPOSAT, LA PARTICIPACIÓ I SUGGERÈNCIES A AQUESTA SÈRIE DE LES TENDES I TENDETES DE GATA D’ABANS ESTÀ OBERTA, per a recordar entre tots...Si algú de vostés recorda altres noms i altres tendes, de les que vaig posant pel passeig virtual d’altre temps, pot comentar-ho i de seguida ho afegirem al reportatge.

 

 

 

   

 

APUNTS D'UN RIU: EL GORGOS ( III de III )

Acaba ací la sèrie de tres capítols en els quals he descobert el Gorgos, a nivell geogràfic.

- Al terme de Xàbia: divaga pel Pla de Xàbia, desembocant a Duanes de la Mar. L’últim tros té un canal de desaigüe de 228 metres de llarg i 20 metres d’ample, podent evaquar fins 133 metres cúbics per segon. La Fontana de Xàbia, junt a l’Arenal, presumiblement siga un relicte d’un antic estuari del Gorgos. Greu problema de salinització a la zona acuífera del baix Gorgos -la línia Gata, Jesús Pobre, fins la badia de Xàbia.

- Algunes espècies vegetals: al llarg del riu es troben baladres, esbarzers, pita o pitera, canyes, carrasques, argelages, figuera palera, margalló, murta, olivarda, olivera, ametlers...

- Toponimia al voltant del Gorgos, a la població de Gata: Alcolaies -barri, partida, pont, carrer, camp de tir-, Baix -carrer-, Barranc -Garganta, Cresol, Canela-, Barranquet, Bisserot -carrer-, Boleries -partida-, Cacaus -partida-, Cova del Tio Benito -camí, cova-, Duquessa d’Almodòvar -carrer-, Font del Riu -barri-, Gata de Gorgos -població-, Gorgos -partida, riu, pont-, Lepanto -carrer-, Miranda -partida-, Parres -carrer-, Penyó -carrer-, Roquetes -carrer-, Trossets -partida, carrer-.

* Cal recordar que aquest article el vaig publicar a EL POBLE a juliol de 1988. Al llarg del mateix no es parla de la pressa de Planisses, donat que encara no estava feta.   

APUNTS D'UN RIU ( II DE III )

Segona part de l’article que ja vaig publicar divendres 1 de juliol de 1988 al diari COMARCA. Es bo que coneguem el nostre riu en tots els seus detalls.

APUNTS D’UN RIU: El Gorgos ( II )

- Curs baix del riu: Gorgos baix -Gorgos-. Al teme de Gata: de Llíber al barranc de la Font d’Aixa, camí de la Cova del Tio Benito, la Cova, el pont de la carretera AV-1422, local, de Gata a Xaló, al kilòmetre 3.134, camí del Barranc o Garganta de Gorgos, pont de l’autopista A-7, Cacaus, Boleries, Miranda i Trossets.

- El riu, al poble, que li dóna el nom: Gata "de Gorgos", a l’esquena de l’antic llavador, entre els carrers Parres i Baix, el Barranquet, que té l’arrel a la carretera de Xaló, passant baix els carrers Bisserot, Roquetes i Duquessa d’Almodòvar, desaigüant al Gorgos, un carrer de Gata ja porta el nom de "Barranquet", el Club-Aula de la Tercera Edat, la biblioteca municipal i museu (1),  centre parroquial, pont de "les Alcolaies", carrers Penyó, Teulada i Lepanto, aquesta a La Font del Riu, pont del trenet a 0’5 km. de Gata (2), de 140 metres de llarg i 47 metres d’alt. El més gran de l’itinerari del riu, després, altre pont, el perillós de la N-332, la general, al kilòmetre 161. El barranquet, que arreplega al seu pas: Barranquet, Cresol, Gola i Canela.

- Ja en terme de Dénia: ha passat la depuradora i l’escorxador, junt al riu i es gita amb un gran llit de pedres rodones...

NOTES:

(1) El Club-Aula de la Tercera Edat i la biblioteca es trobaven aleshores al carrer Penyó, on ara són la Caserna de la Guàrdia Civil i la seu del G.E.G. Ara els jubilats i la biblioteca estan al Centre Social Integrat.

(2) No estava encara el pont del vial que comunica la N-332 amb el carrer Sant Josep.

A la fotografia, el riu passant per la Font del Riu, quan encara no estaven fets els últims pissos, ni la casa, ni el pont del vial. Al fons el pont del tren.

(Demà diumenge última part de l’article).

 

APUNTS D'UN RIU: El Gorgos ( I de III )

Aquest article que publicaré en tres parts, de hui a diumenge, el vaig publicar divendres 1 de juliol de 1988 al diari COMARCA. Es bo que coneguem el nostre riu en tots els seus detalls.

APUNTS D’UN RIU: El Gorgos.

- Denominació: Petracos. Pla de Petracos a Castell de Castells. Xaló, a la Vall de Xaló, a Xaló i Llíber. Gorgos, al terme de Gata, fins la mar, per Xàbia.

- Característiques generals: té 55 kilòmetres de curs i 266 kilòmetres quadrats de conca.

- Naixement: naix al Pla de Petracos, de la unió de dos barrancs, a 240 metres d’altitud. Els dits barrancs són el Malafí -prop de Tollos, Fageca i Seta-, i el Castells -en Castell de Castells-, a la Serrella.

- Curs alt del riu: Petracos: confluència de Petracos, a la carretera de Murla a Castells i terme de Benigembla.

- Curs mitjà del riu: Gorgos mig -Xaló-; valls de Pop i Xaló. Pop, Benigembla -barrancs: Els Alts i Almadig-, Murla -barranc de Cotes-, Parcent, amb les muntanyes d’Orba i El Carrascal; Alcanalí -al costat esquerre, sobre una petita muntanya-, Xaló -a la Vall de Xaló: fortes avingudes a la tardor- i Llíber -entre les serres de Penya Roja i Muntanyeta-; després, per fi, al barranc del Cau...

(Demà: segona part de l’article).

A la fotografia, una riuada al pas pel Penyó a Gata. 

AQUELL 23F DE FA 30 ANYS ON ESTAVA VOSTÉ...a Gata?

Hui fa 30 anys que es va produir al Congrés dels Diputats aquell històric, cèlebre i tan nomenat asalt que va convulsionar tot el país i el món. El conegut com 23F es recoda hui. Cal recordar i visionar en la lupa del temps què estavem fent en aquells moments els gaters. Al llarg de la jornada, si voleu anar deixant el comentari podrem saber què estaveu fent, quan es veien aquelles imatges rares per televisió de Tejero i els guàrdies civils de l’asalt pegant tirs.

I el ban es complia també a Gata?. Eixien molt pel carrer eixa vesprada a Gata?. Aquest poble també va notar fa 30 anys eixe acte repulsiu per a la democràcia.

Jo, com a exemple, recorde que estava estudiant per a traure el carné de cotxe a l’Autoescola Gata, al carrer de l’Imprempta que encara es deia "Primo de Rivera", a "Ca’l Melillano". Un dels professors va arribar i va dir: "Acabe de veure a la tele un folló al Congrés...No se què hi haurà passat".

I vosté?. On estava?, Què feia eixe dia, eixes hores?.

Les preguntes estan a l’aire. Si vol fer el comentari...

 

PARAULES QUE FAN HISTÒRIA ( i II )

(Continuació de l’article d’ahir).

- De vestimenta: AGULLES DE MONYO, DE PIT, AIXOVAR, BRODAT DE DOMÀS, ESPARDENYA DE CARETA, DE CARA AMPLA, D’ESPART, FLASSADES, COBERTOR, MANTA, MATALÀS, MOCADOR DE CAP, DE COLL, RASCA-MONYOS, POLSERA, SARAGÜELLS, CAMALETS,...

- De vegetació: ESBARZER, ARGELAGA, BALADRE, CANYA, CARRASCA, FIGUERA PALERA, MARGALLÓ, PITERA, MURTA, OLIVARDA, AMETLERS, RAÏM, GARROFER, MATA, GRAM, LLICSONS, LLETRERA, ORDI, DACSA, COSCOLL, RAVE, HEDRA,...

- De religió: ALBADET, ALFÀBEGUES, AURORA, BATEIG, CASAMENT, CALVARI, CAMPANA, ROTGLE, TOC DE MISSA, TOC DE FOC, SENYAL A MORT, TOC D’ALBA, CAMPANETA, CANDELÀRIA, MAJORALESSA, CENDRA, DIMONI COIXO, DOL, MISSA DE DOL, ENRAMADA, ENTERRAMENT, BESAR L’ESTOLA, ESCOLÀ, ESCOLÀ MAJOR, FESTA DE CARRER, GOIGS, MES DE MAIG, MATRACA, NADALENQUES, ORACIÓ, PA BENEÏT, DIUMENGE RAMS, PASQUA, PROCESSÓ, ROSARI, SALPASSA, VETLA, REVETLA, PARE PREDICADOR, COL·LECTA, PASSA EL SANTÍSSIM, MISSA DE L’ANY, ANAR A LA DOCTRINA, BENEIR ELS ALIMENTS, SENYAR-SE,...

- De superstició: TRENCAR L’ENFIT, FER-TE LA RECALCÀ, POSAR-TE UN OS AL LLOC, DEMANAR-LI A SANT ANTONI, POSAR-LI JOLIVERT AL SANT,...

- D’instruments i utensilis: APARELLS, FORCAT, XARUGA, AIXADA, CAMPANA, CARRO, DOLÇAINA, ESPOLSADOR, FORCA, FORRELLAT, GRAELLES, CORBELLA, CLAU, LLEGÓ, RAJOLA, RELLA, SÀRIA, TABALET,...

- De recipients: BARRAL, BOTA, BOTIJA, CÀNTER, CISTERNA, CRESOL, LLANDA, LLANTERNA, LLIBRELL, MORTER, OLLA, ORXATERA, PAELLA, PITXER, PORRÓ, POU, CEDÀS, TABAQUET,...

- De mesures: ABSENTETA, ARROVA, BOTA, BRAÇA, CÀNTER, CÀRREGA, QUARTERÓ, QUARTÓ, FANECADA, FILA D’AIGUA, JORNAL, LLIURA, MESURA, MITJETA, ONÇA, QUARTA,...

Altres paraules hi ha que no es recullen ací, però la llista es faria llarguíssima i no dóna per a més. La present recopilació pot servir d’inici per a buscar i retrobar paraules, molt semblants a les ja dites. Les paraules i la gent fan poble, fan història.

(Article publicat el 24 de maig de 1988 al número 5 de la Revista Informativa de Bellreguart).

PARAULES QUE FAN HISTÒRIA ( I )

-Imatge: El riu GORGOS amb aigua, passant pels voltants del Penyó, on deien l’estret.

A maig de 1988 vaig publicar a la Revista Informativa de Bellreguart (Nº 5, 24 Maig) que publicava la Fundació Mineros Acorassats, a petició d’un company que tenia a aquell poble de la Safor, aquest article que hui i demà reproduïré, que seguix sent vàlid i jo diria que quasi necessari i que us recordarà als més majors i us vindrà de novetat als més joves. L’article es deia: "Paraules que fan història".

PARAULES QUE FAN HISTÒRIA.

Aquesta recopilació de paraules de Gata retrobarà als majors i descobrirà als menuts la riquesa del vocabulari autòcton d’un poble com el nostre. Moltes paraules, que ja quasi estan oblidades pel temps...altres que segueixen parlant-se. És una recopilació per a refrescar-nos la memòria als gaters.

- De jocs: POT, PUNYET, RATLL, RATLLETA, REFERIDOR, TRESETA EN RATLLA, TRUC, TRUCAR, TRUC D’ESPASETA, ENVIDAR, AVIONET, CORDA, CORRETGETA, BIGA ENSABONADA, XURRO, ESTATUES, GALLINETA CEGA, GUERRA, LLADRES I POLICIES, MARES I PARES, MARRO, METGES, MILOTXA, NINES, OFICIS, PILARETS, PISSIGANYA, ENDEVINALLES, BOLETES, BOUS, CANTARELLA, CEMENTERI, CONILLETS A AMAGAR...

- De carrers: BAIXADETA, CORNELÓ, CALVARI, SIGNES, LA BASSA, LA IMPREMPTA, LA MORCA, CORREU, EL PILÓ, LA FONT, PLAÇA VELLA, PLAÇA NOVA, CONILL, TOMBAT, POU DE BAIX, PLACETA DE L’OM, LA CREU, MANEGUETA, LA FARMÀCIA...

- De camins i partides: CEMENTERI, ECLES, PUNTES, SENDA, SÈNIES, COLLAO, SORTS, COSTERES, MIRALBONS, ROMPUDETES, CORRAL DEL PATO, RACÓ BOLERIES, AMPLES, QUADROS, BARRANC DE CANELA, GARGANTA, BARRANC DE PELAIRE, MALLADES, GORGOS, HORTETES, FONT DE LA MATA, MIRANDES, PLANISSES, PLANS, SERRILLARS, SOLANA, TOSSAL, ALCOLAIES, COMETES,...

(Continuarà demà a la segona part).  

EL SANT ANTONI DE LA PLACETA TÉ LA SEUA HISTÒRIA

Ja que hui és Sant Antoni, malgrat que la festa es celebrara ahir diumenge, cal dir que la imatge i la festa tenen la seua història a Gata.

El Tio Pepe Lluís deixà en herència fer-li missa i volteig de campanes al sant

Les festes patronals de l´Arraval de Gata, dedicades al Sant Abat Antoni, patró dels animals, deuen la imatge de la Placeta a un home molt devot, que comprà a València l´escultura, li va fer festa junt amb els llauradors de l´època i deixà com a testament que el dia de la festa els seus descendents li sufragaren una missa i el volteig de campanes.
Ara fa poc més de 60 anys, es va inaugurar i beneir el santet a la Placeta. José Costa Vives, conegut popularment com el Tio Pepe Lluís, tenïa una història molt curiosa al voltant de la festa, de les cavalleries i del santet.
Després de la guerra no hi havia sant a la Placeta. El Tio Pepe Lluís tenia una aca i un cavall. Este es va posar malalt. Li digué el devot a la seua dona Teresa Signes Costa, que si l´animal s´adobava farïen el Sant. I així va passar. El Tio Pepe Lluís va viatjar a València a comprar la imatge, la va posar a la Placeta, va alquilar adornaments i montures elegants, i va fer tota una cavalcada.

En aquells temps hi havia a Gata uns set-cents animals. El dia de la festa uns cinquanta van participar. Al nostre personatge el van fer majoral d´honor i sufragador de la processó, missa i volteig de campanes.

L´home vivïa al carrer Bisserot nùmero 6 del poble. Quan la cavalcada passava per sa casa, es paraven i el Tio Pepe Lluís molt gustosament convidava als portadors d´animals.

En 1976 fa un testament que donarïa motiu a la festa actual. Al setembre de 1977, quan el Tio Pepe Lluís tenïa 72 anys, va faltar. Després es va conéixer el seu llegat: A la disposició quarta del testament deia textualment:
“…Con la obligación de sufragar la Fiesta de San Antonio Abad, que actualmente sufraga el testador”. Eixa tasca la deixà als seus hereus, es a dir, als descendents de la seu dona, donat que no van tenir fills.

Ara el nebot de la dona, Francisco Mulet Signes, conegut com Paco L´Escolà, junt amb la seua dona Francisca Monserrat Torres, són hereus i testimonis d´aquell testament. Des de 1985 que es va revitalitzar la festa per uns quants Tonis del poble, especialment el veí de la Placeta, Antonio Diego, conegut popularment com Toni Porra, Paco i Francisca són majorals d´honor. 

A la imatge, el dia de la inauguració del santet a la Placeta. El Tio Pepe Lluís el va posar al seu lloc. Eren els anys 40 del segle XX. 

HISTÒRIA RELIGIOSA. Visites de l'Arquebisbe titular de Methymna. 1950 i 1956.

Demà és el gran dia per a la comunitat religiosa i parroquial de Gata, donat que es produïrà de 9.45 a 17 hores la visita de l’arquebisbe de València Carlos Osoro al poble.

Abans d’això recordem altres visites a la parròquia d’arquebisbes anteriors.

Un arquebisbe peruà, Monsenyor EMILIO LISSON CHAVES, que va ajudar a la diòcesis de València també va estar en Gata.

La primera Visita Pastoral la va fer els dies 20 i 21 de novembre de 1950. L’Arquebisbe Titular de Methymna, en nom i per delegació del Excm. y Rvdm. Sr. Arquebisbe de València, Dr. En Marcelino Olaechea Loizaga, el dia 20 un “Inmenso gentío le esperaba en las afueras de la Villa”...”La población aparecía espléndidamente engalanada con colgaduras. Más de treinta arcos de triunfo se habían levantado”. Anava acompanyat del Dr. En Roque Ruíz Ros (Secretari de la Visita).

Al dia següent 21 de novembre...celebrà la Santa Misa en la qual comulgaren 956 homes i 1.258 dones. A les 12 administrà la Confirmació a 106 xiquetes i 117 xiquets. Per la vesprada a les 4, procesionalment, es dirigí al Cementiri.

Era Rector Regent En Manuel Castelló Quilis, sent ajudant com a coadjutor el seu germà En Francisco Castelló Quilis.

SANTA VISITA PASTORAL: 13 i 14 de juny de 1956 (Extracte)

A les 8 hores de la vesprada...arribà el Senyor Arquebisbe de Methymna, Excm. i Revdm. Dr. N’Emilio Lissón Chaves a la Parròquia...acompanyat del V. Sr. Dr. En Roque Ruíz, Secretari de la Santa Visita. A les afores de la població fou rebut pel molt Rv. senyor Arxiprest de Dénia i Rector de Gata de Gorgos, En Vicente Llopis Bertomeu; Coadjutor En Vicente Costa Costa. Celebrà la Santa Misa en la qual comulgaren al voltant de 700 fidels...A les 12,30 administrà la Confirmació a 137 xiquets i 121 xiquetes....No es poder anar al Cementiri pel calor.

Però...qui era aquest arquebisbe peruà?. Què feia ací a la diòcesis?.

Emilio Trinidad Lissón Chaves naixqué a Arequipa (Perú) el 24 de maig de 1872 i va morir a València el dia de "Nochebuena" de 1961. Va ser un sacerdot vicentí i el 27 arquebisbe de Lima.

Quan el van fer Arquebisbe titular de Methymna va demanar tornar a Perú, per li van aconsellar no tornar. A partir de 1940 va ser sol·licitat pel Cardenal Pedro Segura de Sevilla i per Monsenyor Marcelino Olaechea de València, per a què actuara com a bisbe auxiliar en ambdues diòcesis, en vista de la necesitat de personal, a la post-guerra.

Va fer una impresionant labor pastoral i es guanyà el carinyo de innumerables fidels. Ací li deien "el Bisbe dels pobres".

Està soterrat a la Catedral de Lima des de 1991. L’any 2003 s’inicià el seu procés de beatificació i l’any 2008 es trobava ja clausurat en la seua fase diocesana.

FONTS: Llibre de Visites Pastorals, Arxiu Parroquial Església Sant Miquel Arcàngel, Gata (Extractes) i http://es.wikipedia.org (text i foto).

 

HISTÒRIA DE LES VISITES PASTORALS ( IV ). García La Higuera, 1974

Com bé sabeu pel blog i per la parròquia despús-demà diumenge l’arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro farà la seua primera visita oficial a Gata. Serà des de les 9.45 del matí i estarà fins les 17 hores aproximadament. Demà ja us donaré complida informació i l’horari detallat.

Mentre, reprenc les cròniques de les Santes Visites Pastorals en la Història religiosa de Sant Miquel Arcàngel. 

El 15 de gener de 1974 va ser la visita primer del Bisbe Auxiliar, EN JOSÉ GEA ESCOLANO, i després al dia següent la de l’Arquebisbe monsenyor EN JOSÉ MARÍA GARCÍA LAHIGUERA.

Aquesta és la crònica que transcric:

"A la entrada del templo fue recibido por el Párroco, sacerdotes de los pueblos limítrofes y Autoridades locales, niños y niñas de las Escuelas Nacionales con sus maestros y numerosísimo público.

Parte a las catorce horas acompañado de los sacerdotes hacia el vecino pueblo de Pedreguer, donde se encuentra el Sr. Arzobispo, D. José García Lahiguera.

A las diecisiete horas, después de su regreso a Gata de Gorgos, se encaminan al cementerio.

Cerró el acto el Sr. Arzobispo, D. José Mª García Lahiguera...que así cerraba en olor de multitud esta jornada de la Santa Visita Pastoral que también con fervor multitudinario dio comienzo a las diez de la mañana con la recepción del Sr. Obispo Auxiliar D. José Gea Escolano".

FONT: Arxiu Parroquial, Llibre de Visites Pastorals.

 

HISTÒRIA DELS REIS A GATA ( i III ): De l'Auto al Misteri. De dos a quatre actes.

La tercera part del resum històric dels Reis arranca des de 1973, l’any que deixaven ahir quan es traslladava la festa, de la Placeta de Don Julián a l’Avinguda de la Pau.

Durant uns anys fins a les darreries de la dècada dels 80, l’Auto (així es deia en castellà) es representava en castellà. Sols dos actes: el Palau d’Herodes i la Cova de Betlem. Després passà a representar-se en valencià i l’autor amplia a quatre els actes. Passa a dir-se "Misteri dels Reis Mags".

A banda dels ja dits, s’afegix el Senat, amb la presència d’Octavi August i Herodes, i el poblat de Judea. Sols un any tingué que suspendre els actes, no així el repartiment de regals i joguets perquè els reis anaven amb "Mercedes". Aquestos dos nous actes es fan a la Plaça Nova però duren molt poc. Inclús un any es fa el poblat on estava la Casa Roja. El lloc no es l’adequat.

Finalment i durant alguns anys més seguits, el poblat i el Palau d’Herodes passen a instal·lar-se a l’Avinguda la Pau. Desapareix l’acte del Senat.

Enguany, 2011, per la crisi es suspén l’acte del poblat.

 

SANTA VISITA PASTORAL DE L'EXCM. i RVM. Sr. En Victoriano Guisasola i Menéndez: 22 i 24-octubre-1907 ( III )

Com bé saben s’apropa el diumenge dia 9. Ve eixe dia l’arquebisbe de València, Monsenyor En Carlos Osoro. Per això estic recordant algunes altres visites a la parròquia.

La tercera part de la història religiosa dedicada a les visites pastorals té la data de 22 i 24 d’octubre de 1907, ja en el segle XX.

A la pàgina 223 volta del Llibre 14 de bateigs (1901-1912) que es conserva a l’Arxiu Parroquial, es descriu i detalla la visita feta per l´arquebisbe Excm. I Rvm. Sr. Dr. D. Victoriano Guisasola y Menéndez a la església parroquial de San Miguel Arcángel, sent rector D. Antonio Gómez Vicedo. Guisasola fou arquebisbe de 1906 a 1914 passant a ser després arquesbisbe de Toledo.

Pel que fa a la visita de Gata, va arribar amb carruatge des de Jesús Pobre el dia 22 i conclogué la visita el 24 passant a Xàbia. Destaquem de l´acta:

“Presentaba el pueblo hermosísimo y encantador espectáculo por sus innumerables adornos, trofeos artísticamente construidos, y una multitud de arcos de triunfo, algunos de los cuales ostentaban inscripciones de bienvenida y pasajes de la Sagrada Escritura alusivos a la Santa Visita...

La administración del Santo Sacramento de la Confirmación a unos ochocientos niños de ambos sexos menores de siete años apadrinado por Don José Signes y Diego, Alcalde de la población, y Doña Vicenta Signes Diego Hermana del mismo...

2ª tanda: a unos trescientos individuos que fueron apadrinados por Don Antonio Pedro Grimalt y Doña Aurelia Signes Sanchís....

Día 24, 3ª tanda: Volvió a administrar el Sacramento de la Confirmación a unos trescientos individuos de ambo sexos, apadrinados por Don José Signes, Juez Municipal y Doña Salvadora Signes Monfort, sumando con los anteriores confirmandos un total de mil cuatrocientos próximamente...

No pudiendo hacer la visita al Cementerio por lo desagradable del tiempo y el delicado estado de su salud...” s’entén que no va anar i va acabar així la visita.

FONTS: Arxiu Parroquial, Església Sant Miquel Arcàngel, Gata (diòcesis de Valéncia) i http://www.archivalencia.org (imatge).

HISTÒRIA DELS REIS A GATA: De la parròquia al balcó de Don Julián. ( II )

Continuant amb la història resumida dels Reis a Gata, cal dir que la parròquia, després d’aquell "donatiu" de la Penya recreativa va seguir organitzant els Reis a Gata. Els joves d’Acció Catòlica s’encarregaven de repartir els paquets, fins els anys 50 que l’organització va passar als joves que pertanyien a la OJE (Organització de Juventuts Espanyoles). Els reis mags arribaven sempre pels Plans i feien la primera parada abans d’entrar a Gata a la caseta del Ti Vicent l’Organiste. Del balcó de l’Ajuntament i dins de l’Església, els Reis van anar a parar a la Plaça d’Espanya. El balcó de Don Julián, aleshores metge i alcalde va ser testimoni de moltes alocucions reials dels joves reis.

Els mateixos joves proposen al que aleshores era el meu antecessor, el cronista oficial de Gata Antonio Salvá Roselló, que tinguera a bé escriure un text per als Reis. Escriu l’Auto de los Reyes Magos en castellà a les festes de 1967 per a representar-se per primera vegada el dia 5 de gener de 1968.

Arribat l’any 1972 es sustitueix el balcó per un "palco", encara davant la façana de Ca Don Julián. Eixe mateix diuen que les càmeres de TVE van ser testimoni de la cavalcada de Gata. En 1973 passava la festa a l’Avinguda de la Pau...però això ho deixe per a demà a la tercera part.

 

 

NAIXEMENT DELS REIS A GATA, 1947. La "Penya Recreativa", fa 65 anys ( I )

Comence la història resumida dels Reis de Gata. El 2 de gener de 1996, quan feia mig segle que la gent del poble "feia reis" -com es diu ací-, vaig poder saber, buscant i indagant, l’origen d’aquesta festa entre nosaltres. L’any 2011 s’acomplixen pues 65 anys.

Allà per l’any 1947 van començar les representacions dels tres reis. I és una bonica història que vaig publicar a LAS PROVINCIAS als 50 anys.

La "Penya Recreativa" -dita així perquè eren tots molt aficcionats al futbol van decidir fer la cavalcada i recaptar fons per a fer un viatge a la final de la Copa de S.E. El Generalíssim (que hui seria la Copa del Rei) de futbol a Madrid. Jugaven Real Madrid i Espanyol. Però la casualitat va fer que la final es disputara a La Coruña el 22 de juny, amb el resultat de 2 a 0 a favor del Real Madrid, i no a la capital, Madrid. Per tant era molt lluny i tenia la "Penya" més dificultat en anar. Amb els diners recaptats van fer un donatiu a la parròquia.

Però com van ser aquells reis. Molt efusius, molt Reals. Per exemple, el Rei Gaspar va fer el seu parlament molt espontani. Pel seu mot, després li dirien carinyosament el "Rei Marratxa". Mentre els reis ja utilitzaven animals -bé cavalls, bé mules- el pages amb escales pujaven als balcons i deixaven els paquets. 

El donatiu a la parròquia va ser el començament de l’organització per part de l’església. Però això ja serà el capítol segon, el de demà dia 4.