HISTÒRIA LOCAL

GATA I LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL D'ALACANT ( V ): 1871-1876.

Continue repassant les referències de Gata als llibres de la Història de la Diputació que l’any 2000 escrigué el Cronista alacantí Vicente Ramos.

Inicie el volum II (1871-1891) i ho faig a la pàgina 54, quan referix la situació de les carreteres i camins a l’1 de gener de 1871. Nomena carretera de segon ordre la de Silla a Alacant per Sueca, Gandia i la Vila Joiosa i diu que del límit de València a VENTA DE GATA s’han construit 14 kilòmetres i de la VENTA DE GATA a Altea en construcció 33,758 kilòmetres.
De tercer ordre és la de Gata a Xàbia, en la qual tota la línia i fins al mar hi ha construits 9 kilòmetres.

Quatre anys més tard, en 1875, el 31 d’abril queda constituïda la Junta Provincial d’Instrucció Pública d’Alacant presidida per Vicente Bertomeu. Quan parla del registre d’escoles públiques diu que GATA, dins del partit de Dénia, té dos escoles, una de xiquets i una de xiquetes.

A l’any següent 1876 trobem la situació del quadre viari de la província. De la carretera de Gata a Xàbia diu que la Permanent de la Diputació acordà el 15 de febrer manifestar al Sr. Ingenyer en Cap de la província, per conducte del Sr. Governador, que havent-se acabat la carretera de Gata a Xàbia, inclosa com de tercer ordre en el mateix pla de les de l’Estat, rebudes les seues obres i pagats els contratistes, era ja arribat el cas de que el Govern s’incautés d’ella i s’encarregara de la seua conservació.

També diu a la pàgina 195 del segon volum de Ramos que està en fase d’estudi o en tràmit avançat la via de Xaló a VENTA DE GATA.

GATA I LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL D'ALACANT ( IV ): 1864-1868

 
Un nou capítol d’aquesta sèrie de resums sobre Gata i la Diputació basats en els quatre volums de Vicente Ramos (+ 2011).
 
Comence per l’any 1864. A la pàgina 527 del primer volum ens parla de la publicació del Pla general de Carreteres, acordat per l’Excma. Diputació Provincial el 5 de març de 1864. El tercer és: "De Gata a Jávea, con un ramal hasta el embarcadero". El vint-i-set és: "De Jalón a Gata por Llíber".
 
L’acta del 13 de gener de 1864 parla de l’informe dels dos directors de camins veïnals Víctor Zarrauz i Tomás Cosin (això ho recull Ramos a la pàgina 528). El de Gata a Xàbia tenia una longitud de 7.000 metres amb deu claveguerams, tres pontons i alguns murs de contenció.
Conclou el primer volum dels llibres de Vicente Ramos, pel que respecta a Gata, amb la població segons l’últim cens que es va fer l’any 1868. S’emmarca Gata dins del districte electoral de Xàbia que suma en total
25.428 habitants. 

GATA I LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL D'ALACANT ( III ): 1860-1862

Seguint amb la recerca d’informació sobre el poble de Gata, pel que fa a la Diputació Provincial i de la mà del finat recentment Vicente Ramos, que va fer una obra voluminosa de quatre volums sobre la història de la Diputació.

Ahir deixaven els resum a 1848 i hui els reprenc l’any 1860. La Diputació presentà el dia 1 de maig d’aquest any, sent president i Governador civil Francisco Sepúlveda, el pla general de camins veïnals. La Diputació designaria l’orde de preferència dels vials. Una comissió composta pels diputats Sala, Catalá i Llobregat, presentà la classificació dels camins veïnals de la província d’Alacant degons l’orde en què tenien que construir-se. El segon era el que anava DE GATA A JÁVEA HASTA EL EMBARCADERO.

Un any més tard, en 1861, en una R.O. de Foment del 24 de desembre, el Governador Fèlix Fanlo fa públic el pla de camins amb les observacions adjuntes. El segon deia: DE GATA A JÁVEA, CON UN RAMAL HASTA EL EMBARCADERO. Precisament aquest camí es va contractar de seguida la seua construcció i el 12 de desembre ja s’havia aprovat la subhasta en una Real Orde.

Els ajuntaments de Dénia, GATA, Benissa i Teulada sol·liciten en un escrit que es tractà a la sessió del 3 de març de de 1862, que no es construisca, per innecesaris, el camí de Gata a l’embarcader de Xàbia i el nº 32 de Dénia a Benitatxell per Xàbia, substituint-los amb un de Dénia a Benissa, passant per GATA i Teulada. La Diputació desestimà la iniciativa perquè no hi havia reclamacions en el temps convenit i ja s’estaven fent les obres des de principis de febrer...

FONT: Llibre i foto portada "Historia de la Diputación Provincial de Alicante" Vicente Ramos. Vol. I (1822-1870) , Diputación Provincial de Alicante. Alicante, 2000.

(Continua demà...) 

GATA I LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL D'ALACANT ( II ): 1840-1848.

Continue amb aquesta sèrie de la història local, al voltant de la Diputació Provincial d’Alacant i GATA. Com ahir em guie pel llibre de Vicente Ramos, volum I.

Ens ubiquem ara a l’any 1840. El 5 de novembre d’eixe any els diputats alacantins a acorden les divisions dels partits judicials en districtes electorals. Al de Dénia té dos districtes. El primer té com a capital Dénia i abarca els pobles de Poble Nou de Benitatxell, GATA, Xàbia, Senitja i Teulada. El segon té com a capital Ondara.

Però a l’Acta del 27 de novembre del mateix any es reflexa una altra modificació. Dénia es dividix ja en quatre districtes. Al segon és Xàbia amb els pobles de Poble Nou de Benitatxell, GATA i Teulada.

Passe a l’any següent 1841. la Corporació Provincial disposà que a partir de primer d’any tots els expòsits (ja vaig fe un article de xiquets expòsits de Gata, però d’èpoques posteriors) serien recollits a les Cases de Maternitat d’Alacant, Alcoi i Oriola. A GATA li correspon a la Casa de Maternitat d’Alcoi.

Tornem a trobar el poble de Gata quan eren pròximes les eleccions a Diputats provincials (Decret 31-8-1943) de 1843. La Diputació procedeix el 29 de setembre, dia de Sant Miquel, a distribuir i rectificar els districtes. GATA seguix enmarcada al Districte electoral de Xàbia, junt a la mateixa Xàbia, Poble Nou de Benitatxell i Teulada.

Reapareix el nom de Gata l’any 1848. A la pàgina 314 fa referència Ramos a l’informe Memòria fet per José Rafael Guerra (Memoria redactada...). A l’obra, Guerra presenta un estat relatiu als establiments benèfics amb rentes pròpies. L’hospital de GATA (cal recordar l’Hospitalet, ubicat al Raval -final del carrer Tetuà-) no compta amb recursos. Diu Guerra d’aquest i altres hospitals: "no cuentan con renta alguna fija y sus atenciones se cubren de limosnas, para lo cual las Juntas de Beneficiencia excitan la caridad pública"...

A la part lateral, la portada del primer volum de la "Historia..." de Vicente Ramos. 

FONT: Llibre i foto portada "Historia de la Diputación Provincial de Alicante" Vicente Ramos. Vol. I (1822-1870) , Diputación Provincial de Alicante. Alicante, 2000.

(Continue demà, a la tercera part)

GATA I LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL D'ALACANT ( I ) : 1822-1840.

Encete hui dijous 16 de juny al blog del Cronista de Gata una sèrie d’articles dedicats a glosar el poble a la institució provincial, la Diputació. Em basaré amb el llibres escrits pel recentment desaparegut VICENTE RAMOS (+2-juny-2010), que fou Cronista Oficial d’Alacant, un gran escriptor i un gran home. Ell va escriure amb quatre volums la "Historia de la Diputación Provincial de Alicante" i he extret aquestes dades de totes les pàgines on s’anomena per una o altra raó l’Ajuntament o el poble de Gata.

Abans de relatar la fundació de la Diputació, pròpiament dita, Ramos introdueix al lector en els primers conceptes de províncial. La primera referència en el llibre de Gata la trobem quan es relacionen els partits de la provincia d’Alacant en 1822. Gata pertanyia al partit de Dénia i
tenia un total de 239 veïns.(Pàgina 27).

Passem ja a l’Estatut Reial sancionat pel Govern de Martínez de la Rosa el 30 d’abril de 1834. Gata s’enmarca ja dins del partit judicial de Dénia. La subdivisió electoral obliga tres anys més tard, 1837, a partir el districte en dos, el de Dénia i el de Beniarbeig. Gata segueix enmarcada en el de Dénia.

Arribem així a l’any 1840. Ramos extreu la relació de la "Demografia de ciutats, viles i llocs de la província d’Alacant". Gata està considerada en eixe temps una vila que té 420 veïns i 1.610 ànimes, pertany al Partit Judicial de Dénia...

FONT: Llibre i foto portada "Historia de la Diputación Provincial de Alicante" Vicente Ramos. Vol. I (1822-1870) , Diputación Provincial de Alicante. Alicante, 2000.

(Continuarà demà a la segona part).

MAIG I JUNY, TEMPS DE NOVENES AL CARRER

A mitjan maig Sant Isidre, al carrer Teulada. A mitjan juny Sant Antoni al carrer Sol i al carrer Signes

No hi ha més tradició i costum que la que perdura i es fa necessari en el temps. El dia 13, dilluns, va ser sant Antoni de Pàdua. Jo recordava a la secció de "Sants i refranys..." aquelles voltes que els xiquets donaven als carrers...ara tot això ja és història d’un poble.

Però cal refrescar de quan en quan la memòria. Abans de Sant Antoni hi havia una altra novena, que ara encara sura intentant les mateixes veïnes recordar quan estaven totes. Les "Pepiques", Rosa i altres del carrer Teulada i els carrers dels voltants, Signes i Bisbe Cervera, quan arribava i arriba, perquè encara es fa com vaig poder comprovar enguany, el 15 de maig, li encenen la bombeta a Sant Isidre llaurador i li resen la novena.

Una Pepica i Rosa ja no estan al veïnat però sempre recordaran els fills i néts aquells tardets i nits de novena.

I ara a juny...Sant Antoni.

Jo parlava a aquella secció que us he referit al principi de la novena a Sant Antoni del carrer Sol, però em deixava una que també era bonica i refernt històric hui per hui. El comentari de l’autor "M’he tornat xiquet per un moment" que feia un usuari del blog en tornava a recordar allò que jo per veí del carrer també vaig viure. I em va donar peu, com així li ho vaig expresar a fer aquesta "historieta", aquest article de Història local.

Però escolteu les precioses paraules de l’autor:

"També feien novena al Carrer Signes, a Ca la Senyora Rosa, avuí Casa Vicente l’arquitecte. De segur que ho recordaràs com a veí que vares ser en la teua infantesa i joventut. No recorde be l’hora, però em sembla que la feien al voltant de les 3 o les 4 de la vesprada. El toc de la campaneta no ens deixaven manifestar-lo tan escandalós com a Casa Tereseta, per ser una franja horària de respecte a la gent que aprofitava per fer la migdiada o "siesta", però recorde ben bé que els xiquets anavem i seiem als primers escalons d’eixa extraordinària escala, situada a l’esquerra del voluminós habitacle on es celebrava, tot just precedint la travessa cap al gran pati que sempre ha caracteritzat aquesta casa tan plena d’història.

El record d’aquesta celebració m’ha transportat agradablement, sense adonar-me’n, a l’enyor d’uns anys de la meua infantesa on, a més, es barrejaven els nervis dels examens i els finals de curs.
Quina joia tot allò que, malgrat perdre’s un dia en l’infinit del temps, recuperem gracies al record de les vivències d’aquells xiquets que un dia varem ser.
Gracies a tu per haver-me conduït a tan bon record."

I així era: aquella escala, aquell pati, aquell fervor i resos a Sant Antoni. Si allí li resaven a Sant Antoni a migdia, a la nit ho feien al carrer Sol. Per partida dobla anaven els veïns passant de casa a l’altra casa.

Temps que ja no tornaran, temps bonics, temps de la història que parlava i es reivindicava...hui sols records.

FONTS: Imatge Sant Isidre de l’autor; imatge de Sant Antoni de Pàdua, extreta de la pàgina www.terra.es/personal/angerod/novenapadua.htm

(Publica al seu blog el CRONISTA DE GATA Miguel Vives).

 

 

HISTÒRIA LOCAL: Les 8 alcaldies dels últims 50 anys

Arrel de constituir-se hui un nou Ajuntament i elegir-se l’alcaldessa en el seu segon mandat corporatiu, vaig a repassar, basant-me en el llibre recentment publicat "Gata de Gorgos i els seus alcaldes 1900-2011", els alcaldes elegits en els últims 50 anys. Per tant 1961-2011 és el temps que abarca el resum i vuit els alcaldes i alcaldessa els que repassem.

Acabava quasi el primer periode legislatiu l’alcalde MATÍAS SALVÁ MONFORT quan començava l’any 1961. Al segon mandat d’ell va ser del 5 de febrer d’eixe any fins al dia de Sant Miquel de 1963.

Un total de cinc mandats legislatius va tindre l’alcalde següent JULIÁN MONFORT CALATAYUD, des del 30 de setembre de 1963 al 31 de gener de 1976.

Després sigué alcalde de la transició i posteriorment alcalde amb el PSOE, VICENTE FONT LEYDA. El primer mandat abarcà de l’1 de febrer de 1976 al 18 d’abril de 1979. Més tard, el 15 de juny de 1991 comença el període que dura fins el 15 de juny de 1995 i finalment el 17 de juny de 1995 comença fins la moció de censura el temps del tercer període fins el 20 de setembre de 1997.

L’altre alcalde sigué JUAN BAUTISTA PONS LEYDA, sota les sigles de AP que després seria PP, que durà del 19 d’abril de 1979 fins a la seua mort, el 19 de novembre de 1980.

Li succeí EDUARDO ADOLFO MULET SALVÁ (AP) que va manar en tres períodes, del 29 de novembre de 1980 al 14 de juny de 1991.

Del 13 d’octubre de 1997, arrel de la moció de censura feta a Vicente Font, fins 2 de juliol de 1999 gobernà GABRIEL FELIU PEDRO (PP), que va continuar un altre mandat, del 3 de juliol de 1999 al 13 de juny de 2003.

Un període legislatiu manà el següent alcalde, JOSÉ DIEGO MULET (PSOE), del 14 de juny de 2003 al 15 de juny de 2007.

Finalment, ANA MARÍA SOLER OLIVER mana el primer període, del 16 de juny de 2007 al 10 de juny de 2011 i hui dia 11 comença la segona etapa política legislativa municipal.

FONT: Llibre de l’Arxiu Municipal "Gata de Gorgos i els seus alcaldes 1900-2011" -Sílvia Leyda Fornés-, Ajuntament de Gata.  

COM ES FEIA ABANS LA CONSTITUCIÓ DELS AJUNTAMENTS ( V ): 1958-1979

Penúltim capítol de la sèrie de com es constituïen abans els ajuntaments, ja que demà, vespra del dia de la investidura de la nova legislatura 2011-2015, acabaré.

Comence per l’any 1.958.

El 2 de febrer de 1958, a les 12 hores, es va fer la sessió extraordinària de la Constitució del nou Ajuntament. Era alcalde-president: Vicente Mulet Redal. Regidors de representació familiar: Matías Salvá  Monfort, Julián Monfort Feliu i Luis Pedro Andrada. Regidors de representació sindical: Francisco Borrell Monfort; Antonio Mulet Signes i Francisco Soler Signes. Regidors de representació corporativa: Antonio Pedro Leyda, Ernesto Monfort Leyda i Octavio J. Mulet Monfort. Primer tinent alcalde: Matías Salvá Monfort i Segon tinent alcalde: Julián Monfort Feliu.

S’acordà que les sessions es feren el primer dilluns de l’últim mes de cada trimestre a les 18 hores, en sessió ordinària i els dissabtes de cada setmana, a les 17 hores, les comissions permanents.

Botem tres anys en el temps.

El 5 de febrer de 1961 es va fer sessió extraordinària. Els noms i cognoms dels regidors electes per cada un dels grups representatius de les institucions familiar, sindical i corporativa, eren: -Per al Terç de representació familiar: Gregorio Oliver Monfort i Jaime García Martí. -Per al terç de representació sindical: Pedro Frasés Pedro i Julián Monfort Soler. -Per al terç representatiu d’entitats econòmiques, culturals i professionals: Julián Monfort Calatayud i Carlos Mulet Redal.

Va ser nomenat Alcalde-president: Matías Salvá Monfort. Tinents alcalde: Julián Monfort Calatayud i Luis Pedro Andrada. Regidors de representació familiar: Luis Pedro Andrada, Gregorio Oliver Grimalt i Jaime García Martí. -Regidors de representació sindical: Francisco Soler Signes, Pedro Frasés Pedro i Julián Monfort Soler. -Regidors de representació corporativa: Octavio J. Mulet Monfort, Julián Monfort Calatayud i Carlos Mulet Redal.

Es va acordar que les sessions ordinàries foren el primer dilluns de l’últim mes del trimestre i les 18 hores. Els dissabtes de cada setmana a les 18 hores, per a les comissions permanents.

Un bot gran en el temps i ens plantem a l’any 1979.

El 9 d’abril de 1979 a les 11 hores es va fer la sessió de constitució del nou ajuntament. Van ser elegits regidors les passades eleccions municipals del dia 3 d’abril. La constitució de la mesa d’edat la formaven Juan Bautista Pons Leyda i Carlos Mulet Grimalt.

Els regidors electes assistents: Juan Bautista Pons Leyda, Eduardo Adolfo Mulet Salvá, Francisco Pedro Mulet, Jerónimo Pedro Vives, Antonio García Martí, Antonio Signes Diego, Vicente Font Leyda, Salvador Mulet Soler, Vicente Juan Pedrós Puigcerver, Carlos Mulet Grimalt, José Jerónimo Pedro Salvá, Gabriel Feliu Pedro i Antonio Soler Llácer.

Presentades les candidatures: Juan Bautista Pons Leyda, Partit Coalició Democràtica. Vicente Font Leyda, Partit Candidatura Independent. Gabriel Feliu Pedro, Unió de Centre Democràtic. Carlos Mulet Grimalt, Partit Comunista d’Espanya.

El nombre de vots obtesos cada un: Juan Bautista Pons Leyda: 8 vots i Vicente Font Leyda: 5 vots.

Quedà proclamat Alcalde-President per majoria absoluta: Juan Bautista Pons Leyda, que apareix a la fotografia de l’esquerra.

FONTS: LLibres de Plens, Arxiu Municipal, Ajuntament de Gata.

COM ES FEIA ABANS LA CONSTITUCIÓ DELS AJUNTAMENTS ( IV ): 1952-1955

Faig un bot en el temps i com que el temps està ja damunt (sols resten demà dijous i despúsdemà divendres per aquesta secció de la història local) m’en vaig directament a 1952, per meitat del segle XX:

El 3 de febrero de 1952 es va fer la constitució del nou ajuntament. Les últimes elecciones verificades van fer possible la renovació dels regidors, pels terços representatius que la Llei determinava: -Terç representatiu sindical: Vicente Caselles Signes. Terç representatiu d’entitats econòmiques, culturals i professionals: Bernardo Mulet Signes.

La fòrmula del càrrec era: "Juro servir fielmente a España, guardar lealtad al Jefe del Estado, defender y fomentar los intereses del Municipio, mantener su competencia y ajustar mi conducta a la dignidad del cargo". La de l’alcalde: "Si así lo hacen, Dios y España os lo premien y si no, os lo demanden".

El nombre legal de regidors era de 9. Va ser declarat Alcalde-President: Vicente Mulet Redal. Regidors de representació familiar: José Monfort Monfort, José Soler Monfort de Vicenta, i José Soler Monfort (de Mónica). Regidors de representació sindical: José Moncho Ivars, Bernardo Mulet Redal i Vicente Caselles Signes. Regidors de representació corporativa: José Moragues Soler, José Diego Monfort i Bernardo Mulet Signes.

S’acordà que les sessions ordinaries de l’Ajuntament foren el diumenge últim de cada trimestre. Les comissions permanents, sessió ordinària setmanal: dissabtes, a les 19 hores.

De 1952 ens anem al 6 de febrer de 1955. En sessió extraordinària a les 12 horas es va fer la constitució del nou Ajuntament. Tornà a ser alcalde-presidente Vicente Mulet Redal. Els regidors representants pel Terç Familiar: José Soler Monfort (de Mónica); Matías Salvá  Monfort i Julián Monfort Feliu. Els regidors de Representació Sindical: Vicente Caselles Signes, Francisco Borrell Monfort i Antonio Mulet Signes. Els regidors de representació cooperativa: Bernardo Mulet Signes, Antonio Pedro Leyda i Ernesto Monfort leyda. Els Tinents d’alcalde: 1er tinent: Matías Salvá  Monfort i 2n Tinent alcalde: Julián Monfort Feliu.

S’acordà que les sessions foren l’últim dilluns de cada trimestre, a les 18 hores. Dijous de cada setmana a les 17 hores foren les comissions permanents.

(Continuarà demà dijous...)

 

COM ES FEIA LA CONSTITUCIÓ DELS AJUNTAMENTS ABANS ? ( III ). Història Local: 1930-1937

Encete hui un nou capítol de la sèrie de les constitucions dels ajuntaments d’abans, de la primera meitat del segle XX. Hui comencem per 1930.

El 25 febrero de 1930 es va fer l’Acta de proclamació de regidors a les 10 del matí. Al dia següent, 26 de febrer, es constituïa el nou ajuntament. Va excusar la seua assistència Francisco Feliu Signes -per viatge de noces-. Per la seua part, José Pedrós Pedro renuncià de regidor, pel càrrec del fiscal d’aquest jutgat municipal. L’alcalde sortint (Francisco Moratal Giner) felicità als senyors regidors que entraven a formar part de la corporació i els donà compte sintèticament de la situació actual dels interesos del municipi i els desitjà un complet èxit en la gestió que se’ls confiava. Entrava d’alcalde Vicente Mulet Monfort.

Arriba un temps polític molt convuls. El 7 de març de 1936 es fa la sessió inaugural. Una comunicació telegràfica de Governació Civil de la província, ordenà la suspensió de tots els regidors que composaven l’Ajuntament. En la seua sustitució es nomena una Comissió Gestora interina que s’encarregue interinament de l’administració municipal. Presideix la mateixa per dotze vots, José Ferrandis Ginestar.

Arriba el 6 de febrer de 1937. A les 18 hores es fa la sessió inaugural. Per una ordre del Govern Civil: suspensió de la Gestora Municipal interina d’aquest Ajuntament. En el seu nom es nomena un Consell Municipal, amb administració municipal. És el President del Consell Municipal, amb 6 vots, Francisco Bolufer Bolufer. A aquesta sessió es va donar l’ús de la paraula al personal del públic, acabada aquesta, durant 5 minuts.

FONT: Documentació, Llibre d’Actes dels Plens, Arxiu Municipal, Ajuntament de Gata.

(Continuarà demà...)

 

LLIBRE DELS ALCALDES I HOMENATGE ( i III ): El llibre.

Si ahir vaig presentar en dues parts l’acte d’homenatge i presentació del "llibre" dels alcaldes hui us parlaré del llibre, us desgranaré les seues parts i com està fet. Per cert, el que no en tinga pot recollir-lo bé a l’Ajuntament bé a l’Oficina de Turisme (la carretera).

El llibre es titula "Gata de Gorgos i els seus alcaldes 1900-2011. A la portada té una fotografia de una vista de l’antiga zona de l’església, l’Ajuntament per darrere, el Penyó i el riu. Està confeccionat amb paper lliure de clor i blanquejants òptics, sent cent per cent reciclat. La redacció, el·laboració i recerca d’informació i documentació està a càrrec de Sílvia Leyda Fornés, Arxivera Municipal. La correcció és de Josep V. Signes i Alberola. Edita: Ajuntament de Gata, Diputació d’Alacant, sent la regidora de Cultura María Jesús Salvá Monfort. La impressió es va fer a la Imprempta de la Diputació d’Alacant.

Per això a la pàgina 3 veureu la salutació del President de la Diputació d’Alacant, En Joaquín Ripoll Serrano. A la pàgina 5 la salutació la fa l’Alcaldessa de Gata, Ana María Soler Oliver i a la pàgina 7 Sílvia Leyda Fornés escriu unes paraules des de l’Arxiu Municipal. A continuació hi figura la relació dels 36 alcaldes que s’estudien de 1900 a 2011, inclús els vuit alcaldes en funcions.

Comença a la pàgina 11 a detallar-se alcalde per alcalde. El primer és José Signes Diego. Tots porten la mateixa distribució: estan relacionats els períodes legislatius en els quals va governar, quins regidors formaren part dels seus períodes i quines obres, fets, moments, més destacats, van formar part de les seues legislatures. Pel mig, algunes fotografies bé extretes de l’Arxiu Municipal, del BIM de Gata, bé, inclús, d’aquest mateix blog, com la de la pàgina 21 de l’escola dels anys 20 al Carrer La Bassa.

En definitiva, dates i dades, curiositats, documentació històrica i política, tot això ho podeu trobar al "llibre dels alcaldes".

(A la fotografia del Gabinet de premsa de l’Ajuntament, la taula presidencial, a l’acte de presentació del llibre i de l’homenatge). 

COM ES FEIA LA CONSTITUCIÓ DELS AJUNTAMENTS ABANS? ( II ). Història local: 1920-1924

Ahir encetava una nova sèrie, d’acord amb l’actualitat. Dissabte dia 11 és la constitució del nou ajuntament 2011-2015. Resten tan sols c¡nc dies. Fins divendres recordem com eren les constitucions dels ajuntaments abans. Hui busquem la segona part que arranca des de 1920.

Sabieu que el 18 de febrer de 1920 es van fer eleccions per als nous ajuntaments?. El 8 d’abril d’eixe any, amb la presència -a les 8 del matí- d’Enrique Routiza Seguí, delegat del governador civil de la província, es reuniren, per a que prengueren possessió els regidors interins, nomenats pel governador en data 30 de març. Eren: Pascual Arabí Diego, Vicente Mulet Monfort, José Signes García, José Signes Diego, Bautista Signes Leyda, Gabriel Mulet Pedro, Vicente Pedrós Salvá i Maties Monfort Salvá. Tots acceptaren els seus càrrecs, menys Maties Monfort Salvá. Va quedar constituit el nou ajuntament, sent l’Alcalde-president José Signes Diego.

Dos anys més tard, el 5 de febrer de 1922 hi ha, de nou, eleccions de regidors. L’1 d’abril presideix la sessió de nous càrrecs el primer tinent alcalde, Vicente Mulet Monfort, delegat de l’alcalde, per enfermetat d’aquell. S’acorda celebrar les sessions tots els diumenges a les 10 del matí. S’elegeixen els càrrecs resultant Alcalde-president Bernardo Mulet Monfort.

El 2 d’octubre de l’any següent, 1923, es fa una sessió plenària. Per Real Decret de 30 de setembre, de la presidència del directori militar s’ordenà la immediata sustitució dels senyors que en l’actualitat formaven l’ajuntament, pels senyors associats que es trobaven presents en l’acte. Sota la presidència del Senyor Alfères en cap de la línia de la Guàrdia Civil N’Antonio Marguenda Crespo, es fa l’elecció secreta, que dona com a nou Alcalde-president a Baptista Espasa Mulet.

El 26 de febrer de 1924, amb l’assistència de Julio de Rivera i Atienza, s’integra l’ajuntament per la junta municipal d’associats, segons ordre de la superioritat, ja que el mateix deu constituir-se pels Senyors que no tinguen cap color polític. El nou ajuntament el presideix Francisco Moratal Giner.

FONT: Documentació, Llibre de Plens, Arxiu Municipal, Ajuntament de Gata.

(Continuarà demà...)

COM ES FEIA LA CONSTITUCIÓ DELS AJUNTAMENT ABANS ? ( I ) Història local: 1904-1919.

Comence ací, de hui diumenge al divendres 10, una sèrie de pinzellades per a la Història Local, de la constitució d’alguns dels Ajuntaments gaters, com es desenvolupaven abans. Estem ja a les portes de la nova legislatura, però com es feien els plenaris "especials" o extraordinaris d’altres temps a Gata?.

Comence pel dia 18 de gener de 1904. Va ser eixe dia la sessió de Presa de possesió i Constitució de l´Ajuntament especial. Hora, les 6 de la vesprada. Total: 4 regidors propietaris i 7 nomenats pel Governador Civil. S´acordà celebrar les sessions, els dilluns i dimarts, de totes les setmanes.

Però si aquell era l’Ajuntament especial, el 22 d’agost d’eixe any es la presa de possessió del nou Ajuntament, a les 7 de la vesprada. Sigué designat alcalde José Signes Diego, que apareix a la fotografia del costat i que li deien "El Barbut".

Dos anys més tard, el 18 de febrer de 1906, es nomena el nou Ajuntament, del qual ix com alcalde-president Antonio Pedro Grimalt. Cesaren del seu càrrec, per Ordre Ministerial de Governació del 2 de març anterior: Francisco Monfort Pedrós, José Signes García, Vicente Signes Signes, Antonio Fornés Ferrer i José Mengual Urrea.

Estem ja al 1 de gener de 1912. Venien del bieni anterior, els següents regidors: Vicente Mulet Signes, Francisco Monfort Mulet, Eduardo Mulet Montaner, José Salvá Fornés i Vicente Signes Signes. Es constituí el nou ajuntament, resultant ser el nou alcalde-president, que eixia i entrava com alcalde, Gerónimo Mulet Montaner.

També hi havia eleccions municipals en aquelles dates. Així el 15 d’octubre de 1917 es van celebrar eleccions municipals. Es votaven els regidors electes, que hi havien de constituir l’Ajuntament, el primer d’any entrant.

L’1 de gener de 1918 quedava constituit el nou ajuntament i era nou alcalde-president Vicente Signes Ferrer.

Ens anem a 1919. L’1 de gener, per segona vegada es plantejada la dimissió de l’alcalde Antonio Salvá Fornés, per salut i per múltiples ocupacions. Els regidors José Signes Signes i Bernardo Mulet Monfort, s’atenen a el que ja han manifestat. S’adherix el regidor José Signes Diego.

Es proposa la votació, resultant admesa la dimissió de l’alcalde per majoria, 5 vots. Queda elegit, el nou alcalde-presidente Jaime Signes Costa. El regidor José Signes Signes protesta de l’elecció, al haver recaigut la mateixa en un regidor interí. El regidor Maties Monfort Mulet manifesta que té la mateixa obligació que un regidor propietari, és just i raonable la seua elecció. El regidor Bernardo Mulet Monfort fa saber que té major nombre de vots adquirits en les eleccions de regidors, a novembre de 1917, i es reservarà el dret i s’abstendrà de prendre part en cap votació que es referixca.

(...Continuarà demà dilluns 6)

FONT: Documentació dels Llibres de plens, Arxiu Municipal, Gata.

 

LLIBRE DELS ALCALDES I HOMENATGE ( II ): Dels 36 -8 en funcions-, sols resten 4 vius.

Des del número 1 JOSÉ SIGNES DIEGO -1900- conegut com "el Barbut" fins a l’actual alcaldessa en funcions ANA MARÍA SOLER OLIVER -2007-, han passat un total de 36 alcaldes pel Consistori gater, 8 d’ells sols pocs dies o mesos en funcions-.

Ahir estava a la taula presidencial l’única alcaldessa i última de la sèrie (2007) ANA MARÍA SOLER OLIVER (Període legislatiu: 16-6-2007-...) , però en un lloc destacat estaven els tres alcaldes que encara estan vius: VICENT FONT I LEYDA (Períodes legislatius: 1-2-1976 a 18-4-1979; 15-6-1991 a 15-6-1995 i 17-6-1995 a 20-9-1997); GABRIEL FELIU PEDRO (Períodes legislatius: 13-10-1997 a 2-7-1999 i 3-7-1999 a 13-6-2003) i JOSÉ DIEGO MULET (Període legislatiu: 14-6-2003 a 15-6-2007).

(A la composició fotogràfica els tres alcaldes vius (Font, Feliu i Diego) i la "foto de família" de l’acte, amb els alcaldes -estaven el d’Ondara i Jesús Pobre-, regidors, alcaldessa, alcaldes homenatgeats vius i diputat). 

LLIBRE DELS ALCALDES I HOMENATGE ( I ): Acte de presentació

Ahir dissabte, a les 19 hores, tingué lloc a la sala de plens del Consistori de Gata de Gorgos, l’acte de presentació del "llibre dels alcaldes" i homenatge a les primeres autoritats des de 1900 fins 2011. Nombrosos familiars dels 28 alcaldes, així com veïns del poble, omplien tot el saló de plenaris.

Primer que res, a petició de l’alcaldessa, es va pregar un minut de silenci a la memòria dels alcaldes. Després Sílvia Leyda Fornés, arxivera municipal i autora del llibre "Gata de Gorgos i els seus alcaldes 1900-2011" va plasmar com era el llibre, com s’havia fet i com era la "primera publicació de l’arxiu municipal de Gata al voltant de la història local".

Després va parlar l’alcaldessa Ana María Soler Oliver, que va recordar als seus "mestres polítics" com Adolfo Mulet Salvá ("Bonifacia"), entre d’altres. Va agrair el treball de Sílvia Leyda i de la regidora de Cultura en funcions (que ix de la Corporació al final d’aquesta legislatura, d’ací cinc dies). El seu parlament va estar ple d’emotivitat, recordant el fet que es presentava.

Finalment, el diputat de Cultura, Pedro Romero, en representació del President de la Diputació Provincial d’Alacant, que no pugué assistir a l’acte, va glosar el què era un homenatge d’aquestes característiques i va signar un llibre dedicat per a l’Arxiu Municipal.

Després es van repartir llibres a tots el assistents a l’acte.

Entre els invitats es trobaven els familiars d’alcaldes tan renomenats com "Don Julián" (Julián Monfort Calatayud), "el metge Moratal" (Francisco Moratal Giner), l’alcalde i diputat Espasa (Bautista Espasa Mulet), l’alcalde "Vicente Paresant" (Vicente Mulet Redal), entre d’altres.

A la primera fila d’invitats es trobaven els tres alcaldes vius, que junt amb l’acaldessa actual en funcions es fotografiaren, com van ser: Vicent Font Leyda, Gabriel Feliu Pedro i José Diego Mulet.

Acte emotiu, carregat d’anyorança i d’homenatge als alcaldes de 111 anys del poble de Gata. Cal dir que els alcaldes tenen el seu corresponent quadre amb la seua fotografia i el període legislatiu que governaren a la sala de plens.

(A la composició fotogràfica podeu veure: al públic -foto de dalt-, els veïns i familiars mirant els quadres dels alcaldes, la intervenció de l’alcaldessa amb el diputat i la regidora a la taula presidencial, i la intervenció de l’autora del llibre, Sílvia Leyda).

DESPÚS-DEMÀ PRESENTEN LLIBRE DELS ALCALDES, 1900-2011

Dalt us pose, i serveix per a recordar-ho, el cartell anunciador de la presentació del llibre: "Gata de Gorgos i els seus alcaldes, 1900-2011" i l’homenatge a aquestes primeres autoritats de tot el segle XX i el que portem del XXI. Assistirà a l’acte el president en funcions de la Diputació Provincial d’Alacant, José Joaquín Ripoll, i presentaran l’alcaldessa en funcions, Ana María Soler i la regidora de Cultura en funcions, María Jesús Salvá.

Recordeu: aquest dissabte dia 4 de juny a les 19 hores, al saló de plens de l’Ajuntament de Gata.

FONT: Cartell el·laborat per l’Ajuntament de Gata.

 

DISSABTE, 4 DE JUNY, PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DELS ALCALDES

El llibre es diu: "Gata de Gorgos i els seus alcaldes: 1900-2011" i ha estat el·laborat i documentat per l’arxivera municipal Sílvia Leyda

El proper dissabte, dia 4 de maig, a les 19 hores al saló de Plens de l’Ajuntament tindrà lloc la presentació del llibre i acte d’homenatge als que foren alcaldes, i comptarà amb ells, els que estan en vida, i els seus familiars, els que ja ens han deixat.

El llibre serà presentat pel President de la Diputació Provincial, José Joaquín Ripoll Serrano, que acudirà a l’acte, per l’alcaldessa en funcions Ana María Soler Oliver i per la regidora de Cultura, María Jesús Salvá Monfort. A més, estarà present, l’autora de tota la recopilació, documentació i fotografies per confeccionar el llibre des de l’Arxiu Municipal, Sílvia Leyda, a la qual vaig tindre també el plaer d’ajudar en algunes de les seues investigacions. Perquè la idea pot dir-se que estava ahí, jo la vaig plasmar amb el meu article publicat al Programa de Festes de 1996 que es deia "Galeria d’alcaldes del segle XX".

Ara, a les acaballes de la legislatura 2007-2011, sent l’últim acte d’aquesta Corporació, es farà aquest acte-homenatge als alcaldes que hi han estat al llarg del segle XX i del que portem fins 2011. El llibre es diu: "Gata de Gorgos i els seus alcaldes: 1900-2011" i ha estat imprés i patrocinat per la Diputació Provincial d’Alacant.

(A la composició fotogràfica la pàgina il·lustrada amb alguns dels alcaldes del meu article de 1996, així com altres alcaldes (dalt, Pedro Pineda i Pepe Diego, baix Gabriel Feliu i l’actual alcaldessa en funcions, Ana María Soler).

 

 

HUI FA 80 ANYS: DIA 14 D'ABRIL DE 1931, PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA A ESPANYA.

Ja ho comentava al començar la jornada. Es commemorava hui dia 14 d’abril un aconteixement polític, la proclamació de la II República a espanya i conseqüentment també a Gata.

A la sèrie de "Fotografies antigues (Gata en el record)" vaix publicar precisament la imatge de davant de l’Ajuntament (veure foto 212 de 12 de febrer de 2011) de alçada la bandera tricolor republicana i amb la banda de música. Era el dia, 14 d’abril. El fotògraf estava allí i capturà el moment. Hui la torne a publicar.

Però que passava eixe any i eixos dies a Gata?.

Els tres alcaldes més directes al voltant dels dies de la proclamació de la República van ser VICENTE MULET MONFORT (1930-1931): Fou alcalde desde el 26-2-1930 al 16-4-1931, dos dies després de proclamar-se. Presidia el Directori Militar i el seu sogre, José Signes Diego, ja hi havia estat d’alcalde.

JOSÉ ESPASA MULET (1931) fou alcalde des del 17-4-1931 al 4-6-1931. Fou rellevat del seu càrrec per les eleccions municipals, celebrades en el terme municipal de Gata, el 31 de maig de 1931. Durant aquest període polític pertanyent encara al Directori Militar, la Corporació augmentà de regidors, passant de tindre 9 a tindre 12.

JULIÁN MONFORT LEYDA (1931-1936) fou alcalde des del 5-6-1931 al 6-3-1936, data en la qual fou cesat i suspés del seu càrrec.

El canvi de denominació de carrers va ser també un fet conseqüent amb la situació política. Per exemple, a proposta del regidor Miguel Pedrós Mulet s’acordà substituir el nom i rotular el carrer nomenat de PRIMO DE RIVERA per FERMÍN Y GALÁN; el nomenat carrer La Bassa, que hui torna a dir-se així-per la de BLASCO IBAÑEZ.

El plenari de l’Ajuntament també aprovà adquirir una bandera republicana tricolor per a la Casa Consistorial i una placa DON FERMÍN GALÁN i la de D.VICENTE BLASCO IBAÑEZ, aquesta última amb tota solemnitat i amb assistència de la Corporació municipal en ple i la Banda de música del poble, a les 10 del matí. S’especificà que la placa D.FERMÍN GALÁN  fora la placa: D.FERMÍN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ.

FONT: Arxiu Municipal, Llibres de Plens Municipals, Ajuntament de Gata.

 

LA HISTÒRIA GATERA DEL SEGLE XX ( III ): 1906.

No tots els anys del segle XX tindrem moltes notícies. 1906 en té sols tres, una municipal i dos parroquials. 

El 18 Febrero el nou ajuntament està presidit per Antonio Pedro Grimalt, com alcalde-president. Cesaren del seu càrrec, per Orde Ministerial de Governació el 2 de març: Francisco Monfort Pedrós, José Signes García, Vicente Signes Signes, Antonio Fornés Ferrer y José Mengual Urrea.

Pel que fa a la parròquia, s’abona per construir trenta nínxols del cementeri parroquial 391 pessetes amb 23 cèntims.

Es paguen 20 pessetes per la còpia del juí de desnonament ("desahucio") en virtut del qual tornà l’abadia a poder del rector En Francisco Martínez Blasco.

FONTS: Tomos, Plens Municipals, Arxiu Municipal, Ajuntament. Llibres de comptes de fàbrica, Arxiu Parroquial, Església Sant Miquel. Gata. 

LA HISTÒRIA GATERA DEL SEGLE XX ( II ): 1905.

Seguint amb el resum històric que vaig començar ahir, hui és el torn de l’any 1905. Menys notícies però són també molt interessants.

Què passa amb els càrrecs polítics eixe any?: el 6 d’octubre dimiteix l’alcalde José Signes Diego i passar a ser la prmera autoritat municipal Antonio Pedro Grimalt. També dimiteix del seu càrrec, el Primer Tinent d’Alcalde, Mateo Signes Signes. I el segon: Vicente Signes Signes. I el Regidor Síndic: Francisco Monfort Pedrós.

I qui ocupaven ara els primers llocs a l’Ajuntament?: Alcalde, Antonio Pedro Grimalt; Primer Tinent Alcalde, Vicente Pedrós Salvá. Segon Tinent Alcalde, Joaquín Mule Pons i Regidor Síndic, Mateo Signes Signes.

I què sabem dels funcionaris de 1905?:

El 3 d’abril de 1905 és nomenat en propietat, fins ara interí, com a secretari, el veí d’aquesta població Francisco José Signes Signes.

El 10 de desembre acorda el ple nomenar porter de l´Ajuntament a José Marzal.

Saben quin va ser el pressupost municipal, en pessetes clar està?: 31.087,63 pessetes i es va aprovar el 15 de gener.

Hem fet una ullada al Registre Civil d’aquell any.

Saben quin va ser el moviment de població de 1905?: 120 naixements inscrits; 33 bodes i 57 defuncions.

Com estava la parròquia eixe any de 1905?.

Any important per a l’ermita. Es va fer el campanariet i sabeu molt va costar de fer-lo?: 84 pessetes amb 90 cèntims.

Per pagar el dret que va contraure el rector Juan martínez Blasco a l’obrir una portella per la casa Abadia es van abonar 150 pessetes.

I pel terreny comprat a Vicente Signes per a l’Arxiu, 270 pessetes.

Per carrejar tosques per al cementeri es van pagar 2 pessetes amb 40 cèntims.

FONTS: Tomos, Plens Municipals, Arxiu Municipal. Ajuntament de Gata. / Llibres de Comptes de Fàbrica. Arxiu Parroquial. Església de Gata.