Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

HISTÒRIA LOCAL

LA VEU "GATA" A L'ENCICLOPÈDIA CATALANA (1974, 1997)

LA VEU "GATA" A L'ENCICLOPÈDIA CATALANA  (1974, 1997)

La Gran Enciclopèdia catalana (Barcelona 1974, 1987) conté al volum 11 (felip-gee) pàgines 504 i 505 els vocables "GATA" i Gateta. Del segon sols diu -pàgina 505- que és un barri de Gata (Marina Alta).
Del primer conté tota la descripció, un quadre sinòptic i una fotografia pressa des de la muntanya de les Alcolaies.
Us pose la transcripció de la definició de GATA i llegiu-la com si estiguereu, clar està als anys 70, ja que l’Enciclopèdia està feta al 1974 i actualitzada fins 1997. Podeu veure la diferència amb l’actualitat:

"Municipi de la Marina Alta en una vall transversal del muntanyam subbètic del Marquesat, travessat d’W a E pel riu Gorgos o de Xaló, que obre un difícil pas entre el rocam cretaci que constitueix les principals altituds (tossal Pla, penyes Blanques, Serrelles i Soldetes). Una bona part del terme (902 ha) és inculta. L’agricultura (1.132 ha) és gairebé tota de secà; la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses. La indústria de la llata de margalló (cabassos, capells, estores, etc) que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps; de l’espart hom feia cordam.

A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí la bova, la ràfia i la palma tropical, alhora que passava a la indústria dels mobles de jonc, medul·la i canya d’origen tropical, en nombrosos tallers. Aquesta indústria, que ocupa el 38 % de la població activa, li ha permès de
trencar a partir del 1960, l’estncament demogràfic en què es trobava des del 1900. LLigat als municipis turístics veïns, s’hi ha desenvolupat el sector dels serveis, mentre que l’agricultura va perdent pes. El poble (4.979 h. agl i 98 h. diss [1981], gaters; 78 m. alt) és a l’esquerra del
riu de Gorgos, prop de l’estratègic coll de Gata, per on passen la carretera i el ferrocarril d’Alacant a Dénia.

L’església parroquial (Sant Miquel) és obra del s. XVII; el 1535 havia estat erigida en parròquia, que s’independitzà de Dénia. Era lloc de moriscs de la fillola d’Ondara; tenia 160 focs el 1609. Fou possessió dels ducs d’Almodóvar del Río. Té com a annex el barri de Gateta."

L’article està escrit per [VMR/JEC]. que són les inicials de Vicent Maria Rosselló i Vercher i Josep-Emili Castelló i Traver.

A la sinopsis que hi en un rectangle vertical, ens posa l’evolució de la població  des de 1860 a 1991 i és la següent: 2.520 h en 1860; 3.967 h. en 1900; 4.228 en 1930; 4.437 en 1960; 5.037 en 1961; 4.959 en 1991. Pel que fa a la població disseminada era del 4 %. L’extensió: 20,3 km2. La densitat de població: 244,3 h/km2. Les demarcacions històriques a les que pertanyia Gata eren: Governació de Xàtiva (dellà Xúquer) fins el 1707 i Governació (corregiment) de Dénia (fins el 1833).

A la fotografia: Vista parcial de Gata, presa des del carrer Alcolaies. Al fons, asoma el Montgó.

FONT: Gran Enciclopèdia Catalana. Veu Gata.

JA VÉNEN LES FESTES: estem a 7 dies: Hui, una oració al Cristo de Gata (Primera part)

JA VÉNEN LES FESTES: estem a 7 dies: Hui, una oració al Cristo de Gata (Primera part)

Ja estem més prop. Sols set dies i ja és hui el segon dia de novena al Santíssim Crist del Calvari, per això us porte la primera part d’una "ORACIÓN AL SANTÍSIMO CRISTO DE GATA" que un dia vaig trobar. A la mateixa dona uns trets identificatius de la història del patró, que l’any que ve complirà 250 anys. Intentaré explicar-vos-els.

Així diu l’oració, que no va signada per ningú i antigament aniria de boca en boca, de paper en paper:

A Dios Padre, la gracia necesito hoy, para alabar al Cristo de consolación con gusto, como cristiano gusto que espera, favorece la tierra y ayuda, y hallar a un Santo Cristo siempre en su ayuda.

*Alguns antigament li dien "el Cristo de consolación o del consuelo".

Un santo religioso de buen corazón yo encuentro en santo de consolación ¡pasmaos! y al mirar enterrada esta alhaja lo besa, lo agasaja y lo lleva á Gata para que sea el consuelo de todas las familias que hay en este suelo.

* És la història de la troballa del Crist, encara que diu que l’ha trobat soterrat. La llegenda o la història sempre ha dit que se’l va trobar a la mar.

Miguel Monfort llamaban al religioso que era nacido en Gata, era dichoso predicaba en Denia la fama corrió toda la España al instante este diamante encontraron en la plaza de Denia por nuestro amparo.

* Pareix ser que es confon l’autor i el que dien Pare Mulet que estava a Dénia, podria ser de seogn cognom Monfort.

Y una capilla hizo fabricar esta imagen divina mandó colocar al punto resucita difuntos y luego da vista á los ciegos y aparta la tempestad furiosa de esta comarca.

* La primera frase autentifica que es puga dir que l’any que ve també s’acomplixen 250 any de portar el Crist a Gata. La última parla de les pedregades que no li tocarien mai a Gata.

(Continuarà demà...l’oració).

A la fotografia del costat podeu veure la imatge i la capella que el rodejava, d’abans de la guerra.

 

 

RECORDEU EL PREMI QUE VAN REBRE AQUESTS ALUMNES...FA 20 ANYS

RECORDEU EL PREMI QUE VAN REBRE AQUESTS ALUMNES...FA 20 ANYS

Van guanyar el premi "Tudmir" d’investigació pel treball "Terra, sol i aigua"

Recordeu aquest grup. Per què es van fotografiar junts?. Què te que veure en Gata?. Anem a fer un poc de repàs.

Era el curs 1990-1991 fa ara 20 anys quan aquests alumnes, entre ells dan decidir presentar un treball d’investigació a la Universitat d’Alacant i el van guanyar. El grup es va dir "Saqaliba", el treball "Terra, sol i aigua" i el premi guanyat Tudmir. Alguns d’ells han format famílies, tenen carreres i la seua professió i feina.

Però..aleshores eren estudiants del "I.B de Xàbia" al curs 1990-91 com he dit i feien 3er. de Batxillerat. De Gata hi havia les tres xiques que vegeu agatxades i el xic de més a l’esquerra de la foto. Al grup hi havia alumnes de Gata, Xàbia, Pedreguer i Poble Nou.
El treball d’investigació va resultar guanyador del Premi "Tudmir" d´investigació de la arees d´estudis àrabs e islàmics per la Universitat d´Alacant i per aquest premi els van publicar el llibre "Terra, Sol i Aigua", copia del qual està en l`Institut de Xàbia i en el museu Etnològic de Xàbia, a més de les copies que es van editar i repartir en el seu moment.

Agraïsc l’explicació d’un dels components del grup i les aclaracions.

HUI ÉS 18 DE JULIOL. La Plaça Nova va rebre eixe nom des de 1954 a 1989

HUI ÉS 18 DE JULIOL. La Plaça Nova va rebre eixe nom des de 1954 a 1989

Hui fa 75 anys, tres quarts de segle, que es va produir aquell trist i lamentable fet de l’Alçament Nacional. Començà així una contienda civil fraticida entre els mateixos espanyols que no portà absolutament res bo.

A Gata l’any 1954 se li posà el nom de "Plaza 18 de Julio" a l’actual Plaça Nova. Primer va rebre el nom de Plaza de Abastos, perque feien mercat allí. El mateix sentit tenia quan li van posar Plaza del Mercado. En el temps de la república (1931) se li diu com ara, Plaza Nueva. Ja en el temps de guerra (1936) se li nomena Plaza Durruti. Plaça Nova passa a nomenar-se en 1989.

La primera referència històrica que tenim del lloc com a plaça és de 1904. abans eren patis i sequers de pansa. L’any 1931 s’expropia la casa al carrer Signes per tal de donar entrada a la nova Plaça, que es diria d’Abastos. El mercat, que fins aleshores, es feia a la Plaça Vella o de l’Església, passaria a fer-se des de març de 1933 a la nova plaça.

La Plaza 18 de Julio abans i Nova hui ha estat sempre el centre neuràlgic del poble, l’epicentre. On es reunien els gaters per fer festa, sobre tot a les festes patronals. La seua imatge ha passat per moltes fases. Quan era Plaça del Mercat es van posar barraquetes o pòrxens i allí es venia peix, verdures o el que manava l’ocasió. També hi havia un quiosc on ara està el ficus gran. Es van plantar plàtans abans de les palmeres actuals. Hi van posar el primer pis de cement. Després de taulells en colors semblant l’esplanada d’Alacant. Finalment de tobons, com es pot veure ara.

A la fotografia podeu veure les banderes que onejaven aquelles dècades de la Plaza 18 de Julio i podeu fixar-vos en el sòl i el seu dibuix, així com al "palco" menut que posaven al mig. Observeu el ficus i la seua grandària.

FONT: Fotografia, Targa postal Plaça Nova.

JA VÉNEN LES FESTES: estem a 11 dies. Aquelles festes de 1957 ( i III )

JA VÉNEN LES FESTES: estem a 11 dies. Aquelles festes de 1957 ( i III )

A la fotografia, una d’aquelles populars i espectaculars "gymkhama motociclista" a la Plaça 18 de Juliol

Estem a tan sols 11 dies. S’acurta el temps i ja es preparen casals i quadrilles, quintes i festers. Sols tres dies de la novena que comença dijous.

Acabe hui els tres dies de record per a unes festes que van ser molt curioses i singulars, aquelles de 1957.

El primer dia d’agost, que era dijous, la verbena de la nit estava amenitzada per l’orquestra Mambo. Hi havia premis "al mejor mantón y al mejor peinado". Hi havia obsequis que es sortejaven "entre las señoritas que tomen parte en este concurso".

El dia 2, divendres, mentre seguien matí i vesprada, els "elementos tradicionales" la verbena la va protagonitzar la orquestra Marcori. I com sempre hi havia coses, es va repetir el "baile del farolillo".

El dia 3, dissabte, el carrer guardonat per "l’arrepleglá de la barcha" era on feien els actes: "carreras pedestres para mayores y menores de 15 años, residentes en dicha calle", traca, gynkhama motociclista, concert per la banda i festival amb el conjunt Levante acabant amb una traca.

Diumenge 4 d’agost: Pel matí es feia l’espectacular gynkhama motociclista i deia molt graciosament: "Señoritas en el soporte". (Mireu la foto). Per la vesprada es feia el concurs de tir al plat i a la nit ball.

Dilluns 5 d’agost, era l’últim dia a missa de la novena i es feia amb la missa per "todos sus hijos ausentes de esta población". A les 11 hi havia "carreras pedestres y de bicicletas con cintas" i a les 13 dispar de traques. A les 19,15 es feia passacarrer i ofrena de flors al Crist, quasi com ara. A les 23 hores, més prompte que ara, es feia el tradicional concert de la banda municipal a la Plaça de l’Església. El cinema i la cordà al carrer Calvo Sotelo (actualment Carrer Signes) tancaven la jornada.

Dimarts, 6 d’agost, festivitat del Stm. Crist era pràcticament com ara. La solemne missa era a les 10. Hi havia orquestra i veus. Ocupava "la Sagrada Cátedra un elocuente orador". El Crist es traslladava "triunfalmente" a la seua capella i després "en la montañeta del Calvario" la Pirotècnia Brunchú de Godella disparà el castell.

La festa dels fadrins del dimecres 7 amb "programa aparte" posava punt i final a les festes patronals de 1957.

FONT: Programa de festes de 1957, facilitat per Pepe Simó.

JA VÉNEN LES FESTES: estem a 12 dies. Aquelles festes de 1957 ( II )

JA VÉNEN LES FESTES: estem a 12 dies. Aquelles festes de 1957 ( II )

A la fotografia, el conjunt Moll que amenitzà el festival de dilluns 29 de juliol d’aquell any 1957.

Abans de donar-vos a conéixer la segona part de la programació de les festes de 1957 -ja sabeu, aquell programeta que encetava ahir-, cal dir que el compte enrerre cada vegada està més a prop. Sols a dotze dies del dia 29, encara que el dia 28 ja serà una jornada pre-festera. I si estem a dotze de les festes, sols a quatre del començament de la novena, que començarà al Calvari dijous 21.

Però anem a la història festera. Aquelles festes de 1957.

Anem hui i demà a fixar-nos en els actes i les seues curiositats. La manera de redactar-se al programa era distint, la manera de fer-los també.

El dia de Sant Jaume, dijous 25 de juliol es va resar una missa a la Capella del Crist "como acto de despedida de los vecinos del Tosalet". Després es va baixar al Crist "al anochecer" i baix a la plaça es va disparar una "bonita traca de colores".

Interesant aportació històrica, sobre tot per a la banda de Gata. Diumenge 28 de juliol va arribar expresament de la Comissió de la falla "Colonia la Amistad" la fallera major i cort d’honor d’aquell any. Era la falla en la qual animava els passacarrers la nostra banda Unió Musical de Gata a les falles de València. La comitiva que al programeta deia "El cortejo" es va rebre a la Plaça d’Espanya i acompanyats de la banda, com no una altra vegada, van anar a l’església, allí es va fer la missa o una ofrena de flors a la Mare de Déu. Després de la missa, la fallera major imposà "un corbatín" a la banda per agraïment a les actuacions de les passades festes falleres de Sant Josep.

Eixe dia, encara es va fer un passacarrer "por una famosa pareja de dulzaineros" -serien els recordats Pepe Porró de Gata i Simeó de Pedreguer o serien de l’Horta, valencians?- a les 7 de la vesprada. Al Cinema d’Estiu en dues sessions es va projectar "El Talismán" per Rex Harrison i Virginia Mayo.

Dilluns 29 de juliol al "sector central de la población" es va fer la primera "entrá de los elementos que han de actuar en los festejos tradicionales". A la Plaça 18 de julio (actualment Plaça Nova) es va fer el primer gran festival i estava amenitzat pel conjunt Moll (veure fotografia).

Torna a cridar la curiositat el primer acte del dimecres 30 de juliol, perquè a les 8.30 començava l"arreplegá de la barcha". Encara es mantenia aquest costum per tal de recollirs fons per a la festa. I acabat el passacarrer es disparaven traques "en la calle y casa galardonada en un original pasacalle". Per la nit tornava a estar inclós el cine al programa fester. Projectaven al Cinema d’Estiu en una sessió, les 11 de la nit, la pel·lícula "Alas de fuego" en cinecolor per Robert Stack y Conen Gray.

Acabe la segona part de l’explicació de les festes de 1957, amb l’últim dia del mes de juliol. El 31 de juliol feien bous matí i vesprada. El Conjunto Levante va amenitzar la verbena a la Plaça 18 de julio amb "el típico baile del farolillo".

(Demà continuaré amb la resta de la programació de festes de 1957).

JA VÉNEN LES FESTES: estem a 13 dies ( i II ): Aquelles festes de 1957 -Primera part-

JA VÉNEN LES FESTES: estem a 13 dies ( i II ): Aquelles festes de 1957 -Primera part-

Seguint amb aquesta sèrie de dades històriques de les nostres festes patronals, hui cal recordar unes festes de la dècada dels 50. Les de l’any 1957. Me’l va deixar Pepe Simó, al qual li ho agraïsc, i anem a conéixer aquella programació de fa ara 54 anys.

Mirem primer el programeta. A la portada, la qual podeu veure a la imatge que il·lustra aquesta entrada, hi figurava l’escut pre-constitucional, aquell  de "Una" i "Libre". Ben gran posava: "GATA DE GORGOS JULIO-AGOSTO, 1957. Fiestas en honor al Santisimo Cristo del Calvario. Programa Oficial". Amb tres fulletes s’explicava el "Programa de festejos", els quals eren distints a ara o al menys tenien una altra denominació. Oficialment, les festes van començar, com es feia abans, dijous 25 de juliol festa de Sant Jaume. I encara que feien festa dels fadrins el dia 7 d’agost si que constava al programeta, però es llimitava a posar: "Miércoles, 7 de agosto. "Festa dels fadrins" (Programa aparte)".

Eixe any va baixar el Crist el dia 25 de juliol i amb una nota al final del programeta posava: "Desde el día 28 de julio al 5 de agosto, en el templo parroquial, y a las 8 de la mañana (el día 4 a las 9,30), se celebrará un Solemne Novenario con Misa cantada y Gozos en honor al Santísimo Cristo del Calvario".

Després de posar la data: "Gata de Gorgos, julio de 1957" signava el Vist-i-plau l’alcalde Vicente Mulet Redal "Paresant" i el President de la Comissió de festes, que aquell any fou José Mengual Mulet "Pepito Paula".

(Demà us parlaré dels actes de les festes de 1957)

HUI TANCA LES PORTES LA HISTÒRICA PEIXATERIA "NADAL"

HUI TANCA LES PORTES LA HISTÒRICA PEIXATERIA "NADAL"

Després de servir al client gater i de la comarca al llarg de 57 anys, a la Plaça Nova

A la imatge de dalt, l’anunci del comerç quan encara es deia "Plaza 18 de Julio"

Hui, 16 de juliol de 2011 festa de la Mare de Déu del Carme patrona dels mariners, ha tancant les portes un comerç històric i popular de Gata, la "Peixateria Nadal" també coneguda com "Pescados Nadal". He estat amb la propietària del negoci quan es disposava a tancar per última vegada aquell "racó de la història gatera", aquell "tros de Gata" com li deia una persona. Se’n van 57 anys de la peixateria. Teresa ens contava que sa mare ja venia peix a la Plaça Vella. Després van passar a la part de la Plaça Nova, però darrere del "Quartet" on una altra Teresa, "Tereseta" tenia la verduleria. 

Allí en un espai menut venia el peix fresc son Pare, el Ti Nadal. De son pare passa a ella, que es posa junt amb ell als dotze anys. Al llarg de 33 anys ha estat regentat el negoci per Teresa. Una vegada va desaparéixer la verduleria es va ampliar l’espai, el que donava la casa fins a la Plaça. Ara, Pescados Nadal diu adéu per a sempre.

Es perd un comerç històric de Gata que sempre estarà en el record de tots.

Ara, ens queda als gaters una altra peixateria, la del cantó entre el carrer Roquetes i carrer Hostal. Allí Antonio amb la família i la germana d’ell Maria porten el negoci.

 

 

JA VÉNEN LES FESTES...estem a 15 dies. Aquelles festes de 1947 ( i II )

JA VÉNEN LES FESTES...estem a 15 dies. Aquelles festes de 1947 ( i II )

Abans de contar-vos la història festera dir-vos que ja sols resten quinze dies per al començament de les festes patronals 2011. Ja quasi tot preparat. Esperem que tot acompanye. I per a la novena sols sis dies.

Continuant amb la història festera d’aquell any de 1947, la segona part es centra més amb el programa que es va fer. Abans de relatar-vos (segons posava al programa) l’acte principal, pel qual s’havien fet unes extraordinàries festes, algunes pinzellades de la resta de les festes.

Hi havia "bous" als dos sectors. a un li dien Raval i a l’altre "sector central de la población". La postguerra era visible. sols feia vuit any que havia acabat la guerra civil.

Per exemple, dilluns dia 4 d’agost llegim al programa: "A las 11.45, en el salón de sesiones del Ayuntamiento, reparto de un racionamiento extraordinario de víveres a los pobres de solemnidad de la población".

La foto, que ja he publicat en la sèrie de fotografies antigues (Gata en el record) mostra els preparatius per a l’acte. La teniu en menut a la part esquerra del reportatge.

I el dimarts 5 d’agost es podia llegir aquest acte al programa: "A las 11 horas, efectuarán los señores Mayorales una visita a los domicilios de las personas necesitadas de la población, para hacerles entrega de un donativo en metálico. Les acompañarán en esta visita, un grupo de bellas señoritas y la Banda municipal."

Però, l’acte més important de les festes era el que es va produir el dimarts 5 d’agost de 1947:

"A las 20 horas, en la plaza de la Iglesia, solemne bendición de las nuevas andas y templete que el pueblo de Gata ha construído para trono de su Santísimo Cristo del Calvario. Esta bendición será efectuada por el Ilmo. Señor Vicario General del Arzobispado de Valencia. Seguidamente, solemne procesión general que, partiendo por la calle Nueva a Sol, seguirá después el itinerario de costumbre. Terminada ésta, disparo de un castillo aéreo de fuegos artificiales en la plaza de la Iglesia."

Demà posaré una altra anècdota històrica de festes...

(Publica al seu blog el Cronista de Gata Miguel Vives Signes)

JA VÉNEN LES FESTES...estem a 16 dies: Aquelles festes de 1947 ( I )

JA VÉNEN LES FESTES...estem a 16 dies: Aquelles festes de 1947 ( I )

Van ser extraordinàries amb motiu de la solemne bendició de les noves andes

Anem apropant-nos poc a poc a les festes. Pels taulers d’anuncis s’anuncien les quintades. Aquest dissabte dia 16 serà la sopar de germanor que organitza la Comissió de Festes 2011, per a sortejar els "palcos" (cadafals) i les barraques de la Plaça Nova. Els que en tenen, de 200 euros, estan pensant ja: On ens tocarà, prop o lluny del corral? I els de les barraques pensen igual, però prop o lluny de l’orquestra... Mentre, ahir anunciava l’alcaldessa al ple ordinari que ja estava formada la comissió de l’any que ve 2012.

Però, com ja us vaig anunciar en el primer reportatge de "l’arrepleglá de la barcha" anem buscant coses curioses de festes d’altres anys i ens trobem les de l’any 1947, ara fa 64 anys:

Deia el programeta: "PROGRAMA de las extraordinarias fiestas que, con motivo de la solemne bendición de las nuevas andas, celebra el pueblo de Gata de Gorgos en honor a su Patrono el Santísimo Cristo del Calvario, desde el 25 de julio al 6 de agosto de 1947".

Eren molt curioses les publicitats, com les que mostra la imatge.

A la contraportada deia: "Los cafés, bares, panaderías, carnicerías, fondas, comercios de tejidos, paquetería, perfumerías, ultramarinos, salazones, verdulerías y demás industrias y establecimientos de la población...Saludan a sus numerosos clientes y amigos deseándoles unas muy divertidas fiestas".

I acabava dient: "NOTA: Tanto las industrias que se anuncian en este programa, como todos los establecimientos que más arriba se mencionan, han prestado para la celebración de estas fiestas su más amplia colaboración económica". 

A més dels que apareixen a la imatge, podíem trobar els següents anuncis:

JULIÁN MONFORT y Cia. Exportadores de Frutos. Gata de Gorgos.

JOSÉ MONCHO IVARS. Fábrica de Capazos y Sombreros de Palma. Frutos del País. Gata de Gorgos.

Francisco Zaragosí. Sombreros y capazos de palma. GATA DE GORGOS.

Pons, Monfort y Compañía. FÁBRICA DE MUEBLES DE JUNCO, MÉDULA Y MIMBRE. GATA DE GORGOS

Salvador Lloret Hernández. Fábrica de Harinas. Carretera de Ondara. Teléfono núm. 2. Gata de Gorgos.

(Continuarà demà...)

JA VÉNEN LES FESTES...estem a 18 dies

JA VÉNEN LES FESTES...estem a 18 dies

"L’arreplegá de la barcha" -segona part-

Seguint amb l’escrit d’ahir, quan estem a tan sols 18 dies per a començar les festes i sols a nou per a la novena del patró, us pose la segona part d’aquell significatiu testimoni de la comissió de festes de 1955:

(Continuació d’ahir diumenge 10)

"...Vosotras, mujeres abnegadas y laboriosas, que habéis consumido tantas y tantas veladas, trenza que trenza y cose que cose, confecccionando esas enormes cantidades de "barchas" que se esparcen por todo el ámbito de la Patria, dedicad unas horas a la confección de algunas "barchas" más, destinadas a dar realce y esplendor a nuestras fiestas. Y vosotras, las que no tenéis costumbre de hacer "llata", hacedla gustosas esta vez, pensando que vuestras "barchas" han de convertirse después en alegres festejos hechos -como la "llata"- por el pueblo y para el pueblo de Gata.

Rogamos se nos entreguen "barchas" del número 4, vulgarmente llamadas "michanes" y avisamos con tiempo para que, poco a poco, preparéis todas las que podáis, para entregarlas alegremente en este original pasacalle de la "aprreplegá de la barcha".

La familia que más generosamente colabore, será objeto de una distinción honorífica por parte de la Comisión de Fiestas, y la calle que, proporcionalmente a su número de familias contribuya más espléndidamente, tendrá el honor de prestar adecuado marco a la simpática "exaltación de la llata" que celebraremos D.m. durante las próximas fiestas, en el lugar más apropiado de la calle galardonada.

LA COMISIÓN DE FIESTAS."

JA VÉNEN LES FESTES...estem a 19 dies

JA VÉNEN LES FESTES...estem a 19 dies

Hui us parle de "L’arreplegà de la barxa" (1955) - Primera part -

A la fotografia, que ja va eixir a la sèrie de fotografies antigues, propietat de Ana Mengual, es pot veure eixe acte i quan la caravana estava als quatre cantons de Ca Martí.

S’acurten els dies i cada vegada estem més a prop del començament de festes. Menys encara per a començar la novena al patró, que sempre precedix les festes majors.

Al llarg de tota la setmana fins diumenge que ve aniré barrejant les notícies que vagen produint-se de les festes d’enguany i el record de les festes d’altres temps.

Hui us parlaré de l’escrit de la Comissió de Festes de l’any 1955 en el qual feia una exaltació de "L’arreplegá de la barcha" -escrit textualment-. Sabeu quin va ser el pressupost de les festes d’aquell any, de fa 56 anys?. Al voltant de trenta-nou mil pessetes.

I quin sistema de recaptacio setmanal van utilitzar, una novedosa coneguda com "l’arreplegá de la barcha".

Us pose textualment l’escrit, que no té perdua pel que va significaraquelles festes del 55:

"En el primer año en que para la celebración de sus fiestas patronales Gata de Gorgos elige el sistema popular de recaudaciones semanales, que con tanto cariño ha sido acogido por todo el vecindario, haciéndonos concebir fundadas esperanzas de conseguir en un plazo no lejano la celebración de festejos dignos de Gata y del Santísimo Cristo del Calvario, queremos también incorporar a nuestra fiesta popular para su mayor realce y esplendor, la cooperación y la ayuda de nuestro trabajo popular: LA LLATA.

La "llata", que convirtió cada una de nuestras casas en un taller de artesanía y el pueblo entero en una inmensa fábrica; la "llata" que permitió soluciones verdaderamente milagrosas en todos nuestros hogares, convirtiendo unas veces la fuerte fibra de la palma en delicadas prendas de vestir de nuestras mujeres; otras, en los blancos trajecitos de primera comunión de nuestros hijos; ayer, en macizas columnas del Altar Mayor de nuestro templo y, de contínuo, en los más variados artículos y en el cumplimiento de nuestros más ardientes anhelos, va a convertirse ahora -con vuestra ayuda generosa- en el mejor y más eficaz medio con que todos, absolutamente todos, vamos a contribuir al esplendor de nuestras magníficas  fiestas de agosto, para el mejor nombre de Gata y de sus laboriosos moradores.

El próximo día 17 de julio, a las 8.45 horas de la mañana, al so de alegres pasodobles, recorreremos todas las calles de la población en artística caravana y procederemos por primera vez a la "gran arreplegá de la barcha". Ni una sóla familia dejará de contribuir con su generosa aportación, entregando una, dos, tres o cuatro "barchas", y si fuese un fardo...mucho mejor..."

(Demà acabaré l’escrit) 

AQUELLA VIGÍLIA SOLEMNE...DE FA VUIT ANYS

AQUELLA VIGÍLIA SOLEMNE...DE FA VUIT ANYS

Es complien les noces d’or de la secció d’homens i de plata de dones, del 5 al 6 de juliol

Ara fa just vuit anys, tal dia com ahir es va celebrar una vigília solemne de l’Adoració Nocturna. A la matinada entre el 5 i 6 de juliol de 2003 es celebrà la solemne vígilia eucarística en la celebració del 50 aniversari de l’Adoració Nocturna Espanyola de la secció d’homens de Gata (1953-2003) i del 25 aniversari de l’Adoració Nocturna Femenina Espanyola, secció de Gata (1978-2003).

L’acte va estar presidit per l’Excm. i Rvm. Sr. En Esteban Escudero Torres, aleshores bisbe de Laja i auxiliar de València. Primer es va fer la tradicional processó de les banderes. Després l’eucaristia, missa cantada pel Grup Serrillàs. A continuació es va fer la Vigília Nocturna amb els torns de vetla corresponents, laudes, bendició i reserva i el cant de Salve Regina.

Aquest acte estarà gravat en la història religiosa de Gata i en les cròniques.

A la fotografia, la portada del llibre explicatori d’aquells actes religiosos de fa vuit anys.

GATA I LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL D'ALACANT ( XII ): 1926.

Tanque la sèrie de dotze capítols dedicats als quatre volums de la Història de la Diputació Provincial d’Alacant que va escriure l’any 2000 el desaparegut cronista alacantí Vicente Ramos.

Al volum quart, pàgina 656 torna a parlar de Gata. El Ple del 5 de maig de 1926 aprovà, per unanimitat, la relació de l’orde de construcció dels camins que figuraven en el Pla, presentada per la Direcció General de Vies i obres, classificats: Primer grup: a) Camins veïnals cedits per l’Estat: "...Del kilómetro 7 de la carretera de Gata a Jávea por el Pla de Teulada...".

2.- Camins a construir: "...De Gata de Gorgos a Jesús Pobre...De senija al camino vecinal de Gata de Gorgos a Jalón...".

Acaba ací aquesta relació d’articles de la Diputació. Hi haurà més documentació, és clar, però sols he utilitzat els volums de Ramos, a les pàgines que sortia Gata.

GATA I LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL D'ALACANT: ( XI ) 1917-1926

Seguint amb el IV llibre de la "Historia..." de Vicente Ramos, escriu en la pàgina 304 i corresponent a 1917 que el poble de Gata es queixa per que sols té un metge. Aquesta és l’explicació:

"Las continuas quejas del vecindario de Gata de Gorgos por la existencia de un solo médico titular llevó al Ayuntamiento a pedir que se creara otra plaza, justificada en que "la población ha aumentado en número de habitantes de 3.378 a 4.290; el de familias pobres de 125 a 335, y el de gastos del municipio de treinta y un mil ochenta y siete pesetas a cuarenta y dos mil seiscientas noventa y ocho".

 El 16 de març la Comissió Permanent de Diputació accedix "fijando dos plazas de édico titular en 3ª categoría y con la dotación de mil quinientas pesetas anuales cada una de dichas plazas".

De 1917 fem un bot en el temps. Apareix de nou Gata l’any 1926. A la pàgina 617 parlant de Vies de Comunicació, Carreteres i parla del pla de camins veïnals de la provincia i assenyala la subvenció que l’Estat ha abonat a les entitats constructores. El numero 221 diu: "Del km. 7 de la carretera de Gata a Jávea al Pla de Teulada (38.518,64 pts.).

El 21 d’octubre d’este mateix any s’aproven els pressupostos per a la conservació, en 1927, dels camins veïnals. De Pedreguer a Gata (2.245,40 pts.). De Gata a Jalón por Llíber (5.788,60 pts.); del kilómetro 7 de la carretera de Gata a Jávea al Pla de Teulada (8.034 pts.).

GATA I LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL D'ALACANT ( X ): 1913-1916

Reprenc aquesta sèrie de nou. Coneixem ja el IV i últim volum de la magnífica obra del Cronista alacantí desaparegut fa poc Vicente Ramos.

Sabeu des de quan es diu Gata de Gorgos i no Gata únicament ?
 
 
A la fulla 168 d’aquest llibre trobem la primera referència a Gata, quan torna a fer la Demarcació notarial, però ara en 1913. Al Districte de Dénia figura Gata amb una notaria. A la pàgina 170 figura el notari que exercia i residia a Gata l’any 1912 que era Marcos Antonio Nogueroles.
 
L’any 1914 parlant de les Vies de Comunicació, davant l’ampliació del pla general de carreteres, diu que algunes carreteres s’han oblidat i encara que no són de primera categoria deuen ser incloses "como necesarias y de interés general" i entre elles estan "La de Jávea, en la carretera de Gata a Jávea", a Denia...".
 
Torna a apareixer Gata l’any 1916 quan parla del Canvi de Topònims. A proposta de la Real Sociedad Geográfica, la Presidència del Govern publicà el 27 de juny un Real decret modificant els noms de 573 municipis d’Espanya, entre ells, els de la província d’Alacant. Indica a la pàgina 275 el nom actual, el partit al que pertany i la nova denominació. GATA pertany al partit de Denia i es dirà GATA DE GORGOS.

FONT: Llibres de la "Historia de la Diputación Provincial de Alicante" Vicente Ramos. Vols. I-IV, Diputación Provincial de Alicante. Alicante, 2000.

GATA I LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL D'ALACANT ( IX ): 1904-1909

Sabieu que Gata va passar a dir-se Gata de Gorgos en 1907 ? Algun dia estudiarem més a fons aquest canvi de nomenclatura del poble

Seguint el tercer volum de la "Historia de la Diputación Provincial de Alicante" -III Tomo- del desaparegut cronista alacantí Vicente Ramos, arribem a 1904.
 
En la Real Orde del 8 d’agost de 1904 es relacionen els ferrocarrils secundaris amb subvenció de l’Estat que deuen construir-se en la província. La llista la fa l’Ingenyer en Cap d’Obres Públiques Juan Miró Moltó i entre les línies plantejades, les seus longituds i observacions està:
"2.- De Villajoyosa a Denia por Altea y Pedreguer con ramal a Jávea por
Gata.- 80.- kilómetros.
Per Llei de 1 d’agost de 1889 s’autoritzà la construcció d’esta línia fins Dénia.
 
El 4 d’octubre de 1904, la Permanent per urgència aprovà, ja que la Diputació no es reunia fins el 11 i el sis acabava el termini per a remetre la proposta. El pla comprenia, entre d’altres la següent línia:
3ª.- "De Villajoyosa a Denia por Altea y Pedreguer con un ramal a Jávea y Gata".
S’acordà dona compte a la Excma. Diputació del fet.

A la pàgina 570 recull Vicente Ramos la reunió de la Permanent. Aquesta va veure amb satisfacció el projecte de "Reformas de la Nomenclatura geográfica de España", a iniciativa de la Real Sociedad Geográfica. Entre les variacions de la província estava GATA que passava a dir-se GATA DE GORGOS.

En 1908 Gata era un problema arruïnat per la filoxera. Recull Ramos al preàmbul de l’any i en boca de l’escriptor Ricardo Sánchez Palacio (Alacant 1846-Alacant 1931) subratlla que..."Gata es otro de los pueblos que están llamados en breve a desaparecer, habiendo perdido totalmente su riqueza aniquilada por la filoxera".
Ramos seguix parlant del tema i ara és Rafael Gasset, fill adoptiu d’Alacant, qui denuncià davant el Congrés: "En la costa levantina, en el
pueblo de Gata, que tiene 4.000 vecinos, a consecuencia de la pobreza que allí reina por la plaga de la filoxera que ha devastado aquellos campos, se han ausentado 300 familias hace muy poco tiempo y se anuncia la partida de más de 200. El médico, el cura, el cura, el alcalde, el juez, todas las personalidades del pueblo se dirigen al Gobierno en solicitud y demanda de auxilio".
Precisament aquestes sol·licituds les recull Ramos en el seu llibre "Historia parlamentaria" Ob.cit.III, p.454).

Finalment, mirem el 1909. El llibre III a la seua pàgina 640, quasi al final del volum, parla de la sessió del 8 de juliol d’eixe any. Hi havia moltes dificultats recaudatòries. Nomena alguns municipis que no hi havien ingressat res per contingent corrent i altres, entre ells GATA, que havien abonat "parte menor de la debida".

GATA I LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL D'ALACANT ( VIII ): 1894-1904

Encete un altre capítol i un altre llibre de Vicente Ramos. Aquest és el tercer volum.

A la pàgina 114 trobem la primera referència a Gata, corresponent a l’any 1894. Es parla de com estaven al començament d’eixe any les carreteres de la província: De tercer ordre es trobava la de GATA A XÀBIA i deia:
"Toda la linea. Construida Kms. 10,102. En esta longitud está incluida la
travesía de Jávea que se arregló por el Ayuntamiento".

D’aquest any ens anem a 1904. A la pàgina 454, quan parla dels districtes notarials d’eixe any, pel que fa al de Dénia diu: "También debe suprimirse la NOTARÍA DE GATA, puesto que ésta, como las de Jávea y Teulada, tienen escasa contratación, y, suprimiendo la primera, podrían las otras aumentar de importancia".

A la pàgina 457 posa la nòmina dels Notaris que exercien a la província en 1903. Al partit de Dénia parla de Marcos Antonio Nogueroles resident a Gata.

El 20 de juny de 1904, el Ple de la Diputació fa front a la filoxera. Diu que el Consell provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç agraí el 9 d’agost el recolzament rebut de la Permanent en la lluita contra la filoxera. Diu que des de el seu escó del Senat, Antonio Torres Orduña parlà sobre la situació lamentable dels bancals de ceps en els termes municipals de Xàbia, Pedreguer, Beniarbeig, Denia i GATA.

FONT: Llibre Historia de la Diputación Provincial de Alicante. Vicente
Ramos. Edita: Diputación Provincial de Alicante. Tomo III (1892-1909).

(Continuarà demà...)

GATA I LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL D'ALACANT ( VII ): 1885-1891

Seguint amb aquesta sèrie, arribe al capítol VIIé.

El 29 de juliol de 1885 es facultà al Director d’obres provincials per a què, en nom i representació de la província, lliure al Sr. Ingenyier en Cap d’Obres Públiques de la carretera provincial de GATA a Xàbia, prèvies les formalitats degudes i amb la corresponent acta de recepció. El traspàs es va fer el 25 de setembre i la seua acta rebé l’aprovació del plenari el 3 de novembre.

Interessant document el que ofereix Ramos a la pàgina 589 del segon volum. Parla dels orígens del ferrocarril a la província i del que es va parlar per la Comissió Provincial el 7 de maig de 1888 i cita Gata quan
diu:"...que el ferrocarril de Alicante a Vergel debe ser de Alicante a
Denia, pasando por Gata, pues de este modo, recorriendo el mismo número de kilómetros, pone en comunicación a Teulada y a Jávea con dicha vía..."

Acabem amb el volum II de l’obra de Ramos. La reunió del 11 de setembre de 1891 la Comissió Provincial conegué el projecte que Gabriel Moreno Campo havia presentat a la Superioritat, sol·licitant "autorización para construir un tranvía con motor de vapor desde Denia a Jávea por Ondara y Gata". El tramvia no afectava a cap carretera provincial i la Diputació resolgué el 26 de setembre que es passara "para que puedan ser oídos los Ayuntamientos de los pueblos interesados".

FONT: Llibre segon de "Historia de la Diputación Provincial de Alicante" Vicente Ramos. Diputación Provincial de Alicante. Alicante, 2000.

(Continue demà, a la vuitena part)

GATA I LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL D'ALACANT ( VI ): 1878-1885

Comença aquest nou capítol de la sèrie i parla de la reunió dels comissionats el 5 d’abril de 1878. Entre els punts del dictamen hi havia el seté i que deia que es continuaren els treballs de la carretera d’Alacant a Silla, aturada i que tenia escandalitzada la província per les repetides pròrrogues que se li havien concedit al contratiste. Al punt aquest es deia que es pagaren les indemnitzacions dels terrenys que travessava la carretera al terme de GATA.

Dos anys més tard, en 1880, al ple del 4 d’abril en l’apartat de Vies de
comunicació, es destinà una subvenció de 5.000 pessetes a l’Ajuntament de Dénia per atendre a la recomposició del camí que, des d’aquesta ciutat, conduïa a GATA i altres pobles.

Un bot en el temps i arriba 1885. Donada la urgent necessitat
d’economitzar que afecta serosament també al pressupost de carreteres, la Comissió Permanent acordà dirigir una respetuosa exposició al Excm. Sr. Ministre de Foment, manifestant la impossibilitat en que es trobava la província de continuar atenent les considerables despeses que a la Diputació li ocasionava la conservació de la carretera de GATA a Xàbia.