LA VEU "GATA" A L'ENCICLOPÈDIA CATALANA (1974, 1997)
La Gran Enciclopèdia catalana (Barcelona 1974, 1987) conté al volum 11 (felip-gee) pàgines 504 i 505 els vocables "GATA" i Gateta. Del segon sols diu -pàgina 505- que és un barri de Gata (Marina Alta).
Del primer conté tota la descripció, un quadre sinòptic i una fotografia pressa des de la muntanya de les Alcolaies.
Us pose la transcripció de la definició de GATA i llegiu-la com si estiguereu, clar està als anys 70, ja que l’Enciclopèdia està feta al 1974 i actualitzada fins 1997. Podeu veure la diferència amb l’actualitat:
"Municipi de la Marina Alta en una vall transversal del muntanyam subbètic del Marquesat, travessat d’W a E pel riu Gorgos o de Xaló, que obre un difícil pas entre el rocam cretaci que constitueix les principals altituds (tossal Pla, penyes Blanques, Serrelles i Soldetes). Una bona part del terme (902 ha) és inculta. L’agricultura (1.132 ha) és gairebé tota de secà; la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses. La indústria de la llata de margalló (cabassos, capells, estores, etc) que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps; de l’espart hom feia cordam.
A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí la bova, la ràfia i la palma tropical, alhora que passava a la indústria dels mobles de jonc, medul·la i canya d’origen tropical, en nombrosos tallers. Aquesta indústria, que ocupa el 38 % de la població activa, li ha permès de
trencar a partir del 1960, l’estncament demogràfic en què es trobava des del 1900. LLigat als municipis turístics veïns, s’hi ha desenvolupat el sector dels serveis, mentre que l’agricultura va perdent pes. El poble (4.979 h. agl i 98 h. diss [1981], gaters; 78 m. alt) és a l’esquerra del
riu de Gorgos, prop de l’estratègic coll de Gata, per on passen la carretera i el ferrocarril d’Alacant a Dénia.
L’església parroquial (Sant Miquel) és obra del s. XVII; el 1535 havia estat erigida en parròquia, que s’independitzà de Dénia. Era lloc de moriscs de la fillola d’Ondara; tenia 160 focs el 1609. Fou possessió dels ducs d’Almodóvar del Río. Té com a annex el barri de Gateta."
L’article està escrit per [VMR/JEC]. que són les inicials de Vicent Maria Rosselló i Vercher i Josep-Emili Castelló i Traver.
A la sinopsis que hi en un rectangle vertical, ens posa l’evolució de la població des de 1860 a 1991 i és la següent: 2.520 h en 1860; 3.967 h. en 1900; 4.228 en 1930; 4.437 en 1960; 5.037 en 1961; 4.959 en 1991. Pel que fa a la població disseminada era del 4 %. L’extensió: 20,3 km2. La densitat de població: 244,3 h/km2. Les demarcacions històriques a les que pertanyia Gata eren: Governació de Xàtiva (dellà Xúquer) fins el 1707 i Governació (corregiment) de Dénia (fins el 1833).
A la fotografia: Vista parcial de Gata, presa des del carrer Alcolaies. Al fons, asoma el Montgó.
FONT: Gran Enciclopèdia Catalana. Veu Gata.
