HISTÒRIA LOCAL

...I LA SETMANA QUE VE, DOS ANIVERSARIS IMPORTANTS SEGUITS

Dilluns 12 complix 84 anys el rector Don Alberto Caselles; dimarts 13, 102 en fa la veïna Francisca Costa Diego

El rector, jubilat a Gata, abat emèrit de la col·legiata, complirà dilluns 84 anys. Don Alberto Caselles Fornés va nèixer el 12 de març de 1928. Pedreguer, Algemesí i Gandia són sens dubte pobles que l’han marcat com a sacerdot. Actualment, continua servint a la parròquia de Gata, el seu poble de naixença, com el primer dia. Té molt bon aspecte i bona salut

També concidix aquest any en el 60 aniversari de la seua ordenació sacerdotal, ja que va ser odenat a Barcelona, al Congés Eucarístic Nacional que es va fer a la Ciutat Condal en 1952. Don Alberto va celebrar fa deu anys, al 2002, les noces d'or sacerdotals.

Una altra dona també té molta memòria, raona molt bé i continua batint rècords al poble. La "Tia Francisca" que ahir dia 9 celebrava el seu sant i que dimarts, dia 13, complix la impressionant xifra de 102 anys. Francisca Costa Diego es casà a Gata als 24 anys, poc abans de l’inici de la guerra civil i ja s’establí al poble. Vídua del comerciant Francisco Soler tingué una filla i un fill, Tonica, la major, i Vicente; set nets i 11 besnets, que tenen entre dos i 21 anys.

Ja ho sabeu, la setmana que ve, esten d’efemèrides i de les bones del poble.

A la composició fotogràfica teniu a Don Alberto, a l’esquerra, i a la Tia Francisca, la centenària, a la dreta.

DONES REGIDORES DELS SEGLES XX I XXI, fins ara, a Gata ( i II )

Segona part d’aquest article, en el qual relacione totes les dones regidores del Consistori gater, des d’Antònia Costa Martí fins a Angela Jane Dickinson

Hui continue amb: FRANCISCA (Paca) PEDRO SALVÁ (UPV) i MARÍA ISABEL SIGNES SOLER, que van ser regidores sent alcalde Gabriel Feliu Pedro.

Al període legislatiu de l’alcalde Pepe Diego Mulet (2003-2007) augmentaren les dones regidores: ÀNGELA (Angi) MESTRE MULET (UPV), CAROLINA CALLES GÓMEZ (PP), IRENE SIGNES MENGUAL (PSOE) i JOSEFA SIMÓ MULET (PSOE).

A la primera etapa de l’actual alcaldessa Ana María Soler (2007-2011), eren regidores: JOSEFA Mª PEDRO CASELLES, LINDA PATRICIA REDFORD (PSOE), MAGDALENA E. (Magda) MENGUAL MORATA (Bloc, ara Bloc-Compromís) i MARÍA TERESA (Maite) SIGNES CASELLES. Aquesta última és tinent d'alcalde a l'actual equip de govern.

En l’últim període legislatiu, el que estem ara (2011-2014) són noves regidores: MARÍA ROSA SIMÓ PEDRÓS i DORA CASELLES PEDRO, pel PP. FRANCISCA MARÍA (Paca Mari) ANDRADA MULET i ANGELA JANE DICKINSON, pel PSOE.

En total, 21 dones han participat en la política local, formant part del Consistori gater, des de 1964 a l'actualitat 2012.

FONT: llibre "Gata de Gorgos i els seus alcaldes 1900-2011" / Recopilació pròpia.

DONES REGIDORES DELS SEGLES XX I XXI, fins ara, a Gata ( I )

En homenatge a totes les dones, en el Dia Internacional de la Dona

PRIMERA PART: Antònia Costa Martí, Rosa Mari Salvá Bolufer, Ana María Soler Oliver, María Rosario Noguera Costa, María Vicenta Pedro José, Ana Salvá Mulet i María Jesús Salvá Monfort

L’Ajuntament de Gata ha tingut al llarg del segle XX i els onze anys que portem del segle XXI, poques dones regidores. Vull hui, Dia Internacional de la Dona, i en dies succesius, fer-les un xicotet homenatge des del blog.

La relació està basada en el llibre "Gata de Gorgos i els seus alcaldes 1900-2011" editat per l’Ajuntament de Gata, que redactà i coordinà des de l’Arxiu Municipal Sílvia Leyda Fornés, i amb una recopilació pròpia dels llibres d’actas dels plens municipals.

Com ja he posat al primer article de hui, "El cronista fa...un any" l’any passat tal dia com hui, faig fer un article dedicat a la primera dona regidora. ANTÒNIA COSTA MARTÍ va ser regidora pel Tercer Corporatiu amb Julián Monfort Calatayud com alcalde. Era el període legislatiu del 2 de febrer de 1964 fins al 4 de febrer 1967, legislatura 28 del segle XX.

La segona dona que trobem al Consistori és ROSA MARI SALVÁ BOLUFER. Va ser Tercera Tinent d’Alcalde, pel partit Aliança Popular, en la legislatura del 23 de maig de 1983 al 28 de juny de 1987, sent Alcalde-President Eduardo Adolfo Mulet Salvá i quan Gata pujava de 11 a 13 regidors.

A la mateixa legislatura, la 34 del segle XX i segona d’ajuntaments democràtics, apareix la jove ANA MARÍA SOLER OLIVER, tercera dona regidora de Gata. A la següent legislatura, del 29 de juny de 1987 al 14 de juny de 1991 repetix amb el mateix alcalde, Eduardo Adolfo Mulet Salvá com a independent del partit Alicança Popular, que després passaria a ser ja Partit Popular. Va ser Quarta Tinent d’Alcalde. No tornaria a estar a l’Ajuntament fins la legislatura del 8é ajuntament democràtic. Fou elegida alcaldessa el 16 de juny de 2007 pel Partit Popular, sent la primera alcaldessa de la història del poble de Gata. A juny de 2011 torna a repetir com a alcaldessa, legislatura que continua hui en dia.

La quarta dona que apareix a la relació de dones del Consistori gater és MARÍA ROSARIO NOGUERA COSTA. És regidora pel partit Popular a la legislatura 36 del segle XX i IV Ajuntament democràtic, de 1991 a 1995.

La cinquena i sisena dones regidores de Gata pertanyien al Partit Socialista. A la legislatura 37, sent alcalde Vicent Font Leyda (PSOE) va ser Primera Tinent d’Alcalde MARÍA VICENTA PEDRO JOSÉ. Li sustituiria en el càrrec ANA SALVÁ MULET també del PSOE.

També estava al PSOE primer com a Independent, MARÍA JESÚS SALVÁ MONFORT, a la legislatura de 1995-99 sent alcalde Vicent Font Leyda, i després a a la legislatura 2007-2011 per al PP sent alcaldessa Ana María Soler Oliver.

FONT: llibre "Gata de Gorgos i els seus alcaldes 1900-2011" / Llibres d'actes dels plenaris / Recopilació pròpia.

(Continuarà demà en la segona part de "Dones regidores dels segles XX i XXI, fins hui, a Gata")

CRÒNICA LOCAL: 1997, NAIX EL SENAT ROMÀ I EL POBLAT, per al Misteri dels Reis

(PODEU FER MÉS GRAN LA FOTO, PUNXANT ACÍ)

A petició de "un gater" que preguntava quan es va representar el Senat Romà als actes del Misteri dels Reis i si tenia alguna fotografia, cal recordar aquells temps que formen ja part de la història local i més en concret de la història dels Reis Mags a Gata.

L’any 1997 va supondre un punt d'inflexió en la història dels Reis a Gata. Per primera vegada es va representar el Senat Romà a la Plaça Nova. A l’escenari, que es posava mirant cap al ficus, estaven Octavi August i l’escriba. Arribava Herodes i xarraven tots tres. Sols es va representar dos anys, 1997 i 1998.

A l’altra part de la Plaça Nova es muntava, també per primera vegada, el poblat de Judea, pròxim a Betlem. El grup d’interprets, la majoria del grup de teatre "Font de la Mata" donaven vida a un profeta, el fuster, el ferrer, el posader, les dones i els xiquets.

He pogut rescatar una fotografia de l’escenificació del Senat Romà, en la qual precisament l’autor del text del Auto o Misteri, Antonio Salvá, representava a l’emperador Octavi August.

QUÈ ES VA FER DEL PILÓ...?

"Je el piló, je la font" dita popular que ja és història

Algú té alguna foto en la qual es veja clarament el piló?

Com us deia ahir el dia 1 de setembre de 1987 a un article meu publicat al CANFALI MARINA ALTA titulat "Reivindicacions històriques" em qüestionava on estaria el piló i que s’hauria fet d’ell. Seria just reclamar-lo, demanar per ell, saber on està...perquè aquella era una peça històrica per al poble.

Ara 24 anys després seguix valent igual aquella "reivindicació" que deia així i ho pose textualment:

"Fa temps que la gana em porta a vore coses que ja no són, coses que el temps va perdre i la història ha fet desaparèixer, tot això del meu poble. Cal reivindicar-ho, cal fer una crida a tots aquells estaments culturals i polítics que tenen alguna cosa que dir.

Però, encara no he dit el motiu de la reivindicació:

- Jo jugava a la Plaça de l’Església, a marro, a conillets a amagar o a qualsevol joc, i allí al costat estava el piló. Recorde als homes majors, quan passaven per aquell carrer estret, ara desaparegut a causa de civilització de quatre rodes, els cotxes, i dien allò que es va fer famós: "Je el piló, je la font". perquè la font seguia plantada allí, des de sempre, amb la seua heràldica, orgullosa de ser el monument d’un poble, del mue poble, Gata.

Un dia, el piló va desaparèixer, els carrers al voltant es van fer grans, però els gaters, ja no van vore més aquell piló de pedra, símbol de la història d’un poble...podria tornar-se allò que era del poble, al poble...perquè ha format i forma part de una història, la d’un poble."

Aquests eren alguns dels paràgrafs d’aquella publicació. Cal revindicar-lo abans, ara i sempre.

El que sempre he volgut trobar i mai he pogut era una fotografia antiga on apareixca clarament el piló. Per això demane la col·laboració del veïnat, dels gaters, de qualsevol persona, que tinga una foto. Seria, sens dubte, la millor fotografia antiga de les publicades fins ara. Per això, us recorde especialment a aquest article també el meu correu: [e-mail].

FONT: Meu article "Reivindicacions històriques" publicat l’1-9-1987 al Canfali Marina Alta.

HISTÒRIA LOCAL: ANECDOTARI DELS NOSTRES CEMENTERIS ( II )

La pluja ha fet que no puguera arribar-me al cementeri, però es constata una vegada més que passat l’1 de novembre molta gent s’oblida prou del cementeri i fins l’any que ve per Tots Sants.

Malgrat això, encara hi ha gent que puja tots els dies o cada setmana al cementeri a visitar als seus difunts.

Us conte alguna cosa més del cementeri. Curiositats que recorde, perquè ja us dic que no he pogut anar hui a precisar unes coses per a l’article. Serà demà, tal vegada.

Sabieu que hi ha soterrats al cementeri només dos rectors fills del poble: En Fernando Pons Fornés ( 6/5/1929 - 28/9/1990 ), que està just al costat esquerre del pas del vell al nou cementeri, i En José Soler Mulet ( 15/9/1928 - 5/5/2009 ), que està soterrat junt amb els seus pares, a la part de baix del cementeri vell. No està soterrat a Gata En Sebastián Andrada ni altres rectors anteriors frares.

Pel que fa a les monges, sempre m’ha atret la llegenda d’una làpida vella de rajoletes blanques, de la qual demà us conte textualment el que diu.

Per altra banda, el cementeri de Gata tenia una vintena de soterrats que a causa de pocs diners a l’hora de la mort, estaven a terra. Ara sols hi ha una d’un xiquet que s’ha quedat molt a prop dels columbaris, recentment fets.

(Demà us conte més coses...)

HISTÒRIA LOCAL: ANECDOTARI DELS NOSTRES CEMENTERIS ( I )

El primer cementeri actual data de 1932 i s’edifiquen nínxols fins 1982

L’últim cementeri data de 1982

Hi ha més de dos mil nínxols ocupats entre els dos cementeris

Com us avançava ahir, des d’ahir, dia dels Fidels Difunts, que feia la introducció fins diumenge dia 6, us contaré algunes anècdotes i curiositats dels nostres cementeris. Actualment, estan en ús a Gata els dos cementeris municipals adjunts comunicats per un accés a mitat dels dos "camposantos". S’ubiquen a la partida Ecles. El cementeri més vell data de 1932. Així ho posa a la porta de ferro que es conserva. Té una superficie de 1.310 metres quadrats i el terreny el va donar per a la construcció del cementeri el "Ti Tender", pare de Paco "Tender". Per això es va construir un xicotet panteó a mitat del cementeri a la part més baixa. Allí reposen les restes de la família Rodríguez Albiñana.

El dia 1 d’agost de 1932 es va soterrar el primer difunt al cementeri, que encara continua omplint-se, però es pot dir té duració, per la construcció dels blocs de nínxols, de 1932 a 1982. El rectangle ocupa per tres de les parets, menys la de l’entrada a la dreta, un total de 1.100 nínxols amb una altura de 5 cada columna. Després es van afegir sis blocs pel mig, quatre al fons, dos a dos donant-se l’esquena, i dos a l’entrada, un cada costat. En total, la capacitat màxima és de 1.670 nínxols.

El segon cementeri, adjunt al primer com he dit, data de 1982. L’any 1984 acaba la construcció del primer bloc de 90 nínxols. Ara està coberta pràcticament la meitat per les quatre parets del rectangle. Des de novembre de l’any passat es van fer els nous nínxols, més moderns, amplis i de quatre altures, qe tots hem pogut veure en la visita del Dia de Tots Sants. Ja n’hi ha quatre ocupats, la primera columna, i curiosament el primer es va ocupar el dia de sant Jaume, li deien al finat Jaume i la làpida té un motiu jacobeu.

( Us seguisc contant més coses demà... )

HISTORIA LOCAL: La població de Gata fa 150 anys (1861) - i 2ª part -

Si ahir resumia els bateigs de fa segle i mig, hui parlaré dels matrimonis eclesiàstics i les defuncions.

Pel que fa als matrimonis, al llibre 10 de matrimonis que acabava el 31 de desembre de 1863, estaven relacionats els casaments de 1861. Ho sabem pel Llibre Índex (1852-1952) que es conserva a l’Arxiu Parroquial. Un total de 21 matrimonis es van produir aquell any, dos d’ells casant-se solter i vidu, o ell o ella. L’únic cognom que apareix no habitual del poble és Maurí, que el portà el marit de l’últim casament de l’any. Vegem de les dones, el nom de Bàrbara, Laureana, Agustina Carmela, Manuela, Bonifacia i María Gertrudis.

Vegem ara els difunts de 1861. Eren un total de 64. Es recollien al llibre 10 de defuncions que acabava també en 1863 acabant també el Quinque Libri. Parem atenció als noms d’aquells difunts. Així trobem a Juan Bautista Leandro, tot un nom, de nou Laureana i Victoria. De cognoms n’hi ha que no eren habituals a Gata: Martínez, Ramis, Fillol i Bondia, Bosch, Checa, Moll, Rubio i Noguera. Dels 64 difunts, hi hagué un total de 32 just la mitat eren dones i 32 homes. Això si, podem comprovar que dels 64 difunts, 50 que en són molts van ser albats (xiquets menuts), dos dels difunts van ser considerats com a "medio cuerpo".

Tres difunts, un xiquet i dos xiquetes albats eren expòsits amb els noms de José de San Miguel expòsit, Rafaela de San Miguel expòsita i Ana María de Santa Ana, expòsita.

Un altre dia coneixerem la població de Gata fa 125 anys, és a dir de l’any 1886.

FONT: Llibre Índex, Arxiu Parroquial, Gata.

HISTORIA LOCAL: La població de Gata fa 150 anys (1861) - Iª part -

Segons l’Arxiu Parroquial hi hagué 106 bateigs eixe any

El rector era l’alteà En Francisco Martínez Beneito

No coneixem l’alcalde d’aquell temps, però si el recotr que regentava la parròquia. Era En Francisco Martínez Beneito. Un alteà que vingué de rector a Gata el 14 de setembre de 1857 i va morir a Gata quan regentava els destins de la parròquia el dia primer de juliol de 1887. Estigué ací 27 anys.

Al Llibre Índex (1852-1952) ens indica que els més de cent bateigs van estar registrats al LLibre X de Bateigs, que començava l’any 1858 fins 1863. L’any que volem conèixer estava dins d’aquest llibre que desaparegué a la guerra civil.

Quins són els noms que posaven a aquells xiquets i xiquetes de fa segle i mig?. Els tradicionals estaven com en tots els anys, però hi havia algun nom que s’en eixia del normal, així d’homes trobem: Felipe Ruperto, Bartolomé, Isidro, Senén Calixto i Damián. De dones: Rosalea, Bonifacia, Margarita, María Gracia, Dionisia, Mariana, María Ángela Úrsula, María Josefa Eduarda, Leonor i Josefa María Nicasia.

Aquest any van ser batejats dos besons i un xiquet expòsit. Aquest li van posar el nom de Ambrosio de Sena de San Miguel (podeu veure el meu article sobre els xiquets exposits).

Alguns cognoms d’aquella època ja han desaparegut de les famílies de Gata, bé perquè s’en van anar del poble els seus parents, bé perquè s’esgotaren amb el cognom de les dones. Així trobem els següents cognoms: Casado, Bosch, Checa, Marzal, Moltó, Mora, Esteve, Boó, Lloréns, Romero, Juan, Villayra, Borrás, Vidal, Garceló.

FONT: Arxiu Parroquial, Llibre Índex, i Quadre de rectors regents, Sagristia de Gata.

A la imatge, un detall del Llibre Índex (1852-1952)

(Continuarà demà amb els casaments i defuncions de l’any 1861, fa 150 anys...)

 

 

¡¡QUINA DIFERÈNCIA!! FA 4 ANYS EL RIU GORGOS ANAVA PLENÍSSIM

Podeu veure quatre vídeos del Gorgos, que quasi s’en eixia de mare eixe dia

La foto de Jaume Boronat al pontet dels Gorgos del dia 13-10-2007 ho diu tot

Si recorden/recordeu, aquell 12 d’octubre de 2007 ara fa quatre anys, la comarca de la Marina Alta i també Gata tenia aigua per tots els costats. Va passar aquella caiguda del pont de Beniarbeig, el riu Gorgos anava pleníssim a Gata, quasi exint-se de mare. He escollit aquesta fotografia que va ser complement de la publicitat de l’Escola d’Adults fa uns anys perquè és l’exemple del que va passar tal dia com hui fa quatre anys.

Podeu visionar algun vídeo d’aquells dies com el que està penjat a "Youtube" i es titula: "El río Gorgos se sale" de 10.37 minuts. Aquest és el seu enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=a8vbxKmnkMI. Un altre vídeo que es diu: "Río Gorgos de Gata 12-10-07" també pujat a youtube té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=hnqOIOs3FeQ. Un altre de 42 segons molt significatiu que es diu "Riu Gorgos" a "youtube" té l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=oMxQYvKuriw&NR=1. Finalment un altre de joanbanjo pujat a "Youtube" que té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=7fLoqIJXZ2k.

¡Quina diferència!. Hui al sol a les hores centrals del dia pegava fort. Calor d’estiuet, no canvien les temperatures, no fa fred i això que l’any passat tal dia com hui com he recordat a la primera secció "El cronista...fa un any". Esperem que algun dia canvie el temps i tornen les pluges tan necessàries.

FONTS: Foto de Jaume Boronat. Vídeos pujats a Youtube.

HUI ENTRA EL NOU RECTOR: és el que fa 51 des de 1574

(A la composició fotogràfica teniu els últims rectors que han regentat la parròquia)

La parròquia de Gata ha estat regentada fins ara per 50 sacerdots des de la seua creació en 1574 a setembre de 2011

El primer va ser Mossen Antich Ferrer. El nou que entra aquesta vesprada és En Francisco Manuel Murillo Roldán (nº 51)

Els quatre últims: Don José Ignacio Llópez; Don Pablo Sopena; Don Blas Sales (sols com a administrador) i Don Santiago Bohigues

Aquesta vesprada farà la seua entrada i la nova presa de possessió el nou rector de la parròquia En Francisco Manuel Murillo Roldán. Però molts rector ha tingut la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata, des de la seua creació com a tal?.

Anem a fer un poc d’història religiosa. Aquesta és la relació, d’on eren nadius alguns, i el temps que han estat al càrrec de la parròquia con a regents. Sols un, Don Blas, va estar com a ecònom.

1.- N´ ANTICH FERRER. 1574-1591. 2.-EN PEDRO GINER.  1 desembre 1591-1600. 3.-EN SEBASTIÁN SAPENA.  1 desembre 1591-1600. 4.-EN CLEMENTE PEXO. València. 26 febrer 1620-agost 1625. 5.-EN MARCH ANTONI MARTÍ. 20 agost 1625 - desembre 1635. 6.-PARE LUIS GASET. Desembre 1635 - juny 1636. 7.-PARE ONOFRE SEGARRA. Juny 1636 - abril 1637. 8.- EN JUAN SENDRA. Pego. 8 maig 1637 – 18 octubre 1662. 9.- EN FRANCISCO TUDELA. Benigànim. 19 octubre 1662 – octubre 1691. 10.- PARE JAIME ESPASA. Desembre 1691 – 13 gener 1692. 11.- EN GREGORI GISBERT. Alcoi. 13 gener 1692 – 30 novembre 1736 (+). 12.- EN TOMÀS GIL. Desembre 1736 – 20 maig 1737. 13.- EN TOMÀS BORRELL. Quart de les Valls. 21 maig 1737 – 17 juny 1787 (+). 14.- EN DOMINGO CRESPO. Juliol 1787 – febrer 1788. 15.- EN MIGUEL GAZO BLANC. 28 febrer 1788 – 11 desembre 1800. 16.- EN JOSÉ MARIO. 24 desembre 1800 – 30 desembre 1806. 17.- EN FRANCISCO CARDONA. Novembre 1806 – 1 febrer 1807. 18.- EN JOSÉ VICENTE ALONSO. 1 febrer 1807 – 20 abril 1817. 19.- PARE VICENTE BAYDAL. 30 abril - 4 octubre, 1817. 20.- EN MATIES LÓPEZ. 4 octubre 1817 – 12 abril 1819 (+). 21.- EN RAMÓN QUILIS. 4 maig – 20 desembre, 1819. 22.- EN ROQUE ARTAL PINEDA. 21 desembre 1819 – 31 gener 1826. 23.-  PARE LUIS MATA. Del 10-2 al 30-3 de 1826. 24.- PARE NICASIO ORTOLÁ. 3 abril – 8 agost, 1826. 25.- EN TOMAS MARÍN. 9 agost 1826 – 13 agost 1836. 26.- EN CRESCENCIO FONBUENA. 14 agost 1836 – 3 març 1837. 27.- EN MATIES BAIXAULI. Març – agost, 1837. 28.- EN MANUEL CLARAMUNT. 5 desembre 1837 - 13 setembre 1938. 29.- EN JOSÉ MAS. Teulada. Setembre - desembre 1838 i 16 març – 13 setembre 1857. 30.- EN  VICENTE TEROL. Montesa. 18-11-1811. Desembre 1839. 31.- EN FRANCISCO MARTÍNEZ BENEITO. Altea. 14 setembre 1857 – 1 juliol 1884. 32.- EN VICENTE PEDRÓS MARTÍNEZ. Gata. 4 juliol – 30 novembre, 1884. 33.- EN JUAN MARTÍNEZ BLASCO. Cerdá. 6 desembre 1884 - juny 1898. 34.- EN JOSÉ GARCÍA MESTRE. Alaquàs. 20 juliol 1898 – 7 maig 1902. 35.- N´ANTONIO GÓMEZ VICEDO. Dénia. 8 maig 1902 - 1910. 36.- EN JOSÉ ARTIGUES GAYÁ. Pedreguer. 12 abril 1910 – 18 març 1913. 37.- EN JOSÉ MARÍA CATALÁ LLORENTE. València.25 maig 1913 – 17 octubre 1921. 38.- EN JOAQUÍN MORA MIRALLES. Parcent. 19 febrer – 20 desembre, 1922. 39.- N´ANDRÉS ESCRIVÁ SANCHO. Gandia. 22 desembre 1922 - 25 setembre 1925. 40.- EN JOAQUÍN ALFONSO BOSCH. Puçol. 27 setembre 1925 – 10 octubre 1929. 41.- N´ALEJO SENDRA TARRAZÓ. Villalonga. 15 juny 1930 – 24 juliol 1950. 42.- N´HONORIO MANUEL CASTELLÓ QUILIS. Onil. Agost 1950 – 20 febrer 1954. 43.- EN VICENTE LLOPIS BERTOMEU. Teulada. 7 març 1954 – 1 juliol 1969. 44.- D. MANUEL FRASÉS PÉREZ. Ondara. 20 juliol 1969 – 30 agost 1974. 45.- EN VICENTE MARQUÉS PASTOR. Poble Nou de Benitatxell. 10 novembre 1974 – 1 novembre 1994. 46.- EN JOSÉ TOMÁS SALA. La Xara (Dénia). 6 novembre 1994 – 25 setembre 1997. 47.- EN JOSÉ IGNACIO LLÓPEZ GUASCH. Torrent. Octubre 1997 - setembre 2004. 48.- EN PABLO SOPENA BARONA. València. 12 octubre 2004 - 29 desembre 2006. 49.- EN BLAS SALES JUAN. Carcaixent. Administrador de la parròquia. Gener – 29 setembre 2007. 50.- EN SANTIAGO BOHIGUES FERNÁNDEZ. Gandía. 12 octubre 2007 - 18 setembre 2011. 51.- EN FRANCISCO MANUEL MURILLO ROLDÁN. 21 setembre 2011-...

FONTS: Quadre-resum de “Curas que han regentado la parroquia desde 1574”. Recopilació del sacerdot En Manuel Castelló Quilis. Sagristia de l´església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. (Arxiu Parroquial) i el·laboració pròpia. 

ALTRES TENDES I TENDETES DEL RECORD ( II )

Fa un temps, ja passades les festes patronals, vaig començar la segona part d’aquelles tendes antigues que ja no tornaran o aquelles que seguixen en actiu amb molta solera.

La segona part la vaig nomenar "ALTRES TENDES I TENDETES DEL RECORD", una continuació a aquelles ja publicades i una complementació a les que no estaven posades.

Hui us parlaré sols de dos, que m’han recordat els lectors gaters del programa de festes. La primera estava al carrer La Lluna. La mare dels germans Pons, també coneguts com "Remungons" tenia una tenda d’electrodomèstics. Em deia el conversador sobre aquesta que tenia un lletrero ben gran que posava la marca de moda: "Westinghouse".

La segona tendeta que recorde hui estava a la Plaça de Sant Antoni, era la dels Boira. Precisament Paquita Boira me la va recordar. Es venia de tot, allò es deia "Ultramarinos". El pare d’elles ja en tenia. Estava al costat de Ca Toni Porra.

Si vosaltres, els que sovint entreu al blog i coneixeu la seua dinàmica en recordeu alguna que ho haja estat publicada, ni al blog (la sèrie la vaig fer els darrers dies de la Pasqua de 2011) ni al programa de festes me la pot recordar amb un comentari baix d’aquest article...Gràcies una vegada més. ENTRE TOTS ANEM FENT POBLE.

Continuarà la sèrie amb altres tendetes quasi oblidades en el temps...

MÉS DADES SOBRE EL POBLE DE GATA: Any 1924

L’any 1920 Gata tenia 3.959 habitants. L’hospital del què parla el text era "L’Hospitalet" i estava quasi al final (mirant cap al Centre Social actual) del carrer Tetuà

Parla l’ENCICLOPEDIA del Palau del Marqués de Cedanyola

Seguint amb les dades geogràfiques, històriques i locals que fan referència al poble, publicades en llibres o enciclopedies, coneixem ara com era el nostre poble l’any 1924. Trobem la veu GATA DE GORGOS a l’ "ENCICLOPEDIA Universal Ilustrada Europeo-Americana" de Hijos de J. Espasa, editores. Pàgina 1.036 (Gata-gataker).

Diu que Gata és un Municipiio de la província d?Alacant. Contava amb 1.306 edificis i albergs i amb 3.959 habitants segons el cens de 1920. Parla de les entitats que té el municipi, relacionant els kilòmetres, edificis i habitants. Són els següents:

- Alqueria Blanca, que són casetes té 1,2 km., amb 20 edificis i 40 habitants.
- Barranc té 4,3 km., 6 edificis i 21 habitants.
- El caseriu de les Boleries amb 0,4 km. té 12 edificis i 23 habitants.
- El caseriu del Calvari, amb 0,3 km. té 32 edificis i 124 habitants.
- El caseriu dels Cuadros amb 0,19 km. té 16 edificis i 69 habitants.
- El lloc de Gata de Gorgos té 825 edificis i té 3.512 habitants.
- El caseriu de Gorgos té 4,2 km., 131 edificis i té tan sols 7 habitants.
- El caseriu de Miralbó de 0,36 km. té 25 edificis i 51 habitants.
- El que anomena "Playa de Pedreguer" de 0,6 km. té 21 edificis i 24 habitants.
- El caseriu de la Sénia amb 0,1 km. té 6 edificis i 5 habitants.
- Les casetes de Serrillars i "Comas" amb 2 km. té 5 edificis i 17 habitants.
- Les casetes del "Tosalet" amb 0,5 km. té 32 edificis i 5 habitants.
- El caseriu de "Troset" de 0,1 km. té 8 edificis amb 43 habitants.
- Finalment i a altres grups inferiors i edificis diseminats en total 167 que sumen 18 habitants.

Seguix explicant la veu GATA i diu que correspon al partit judicial de Denia, diòcesis de València, i està situada a la dreta del riu Gorgos, amb carretera a Xàbia i a la de Silla a Alacant, a 18 kilòmetres de Denia, en terreny part montuós i part pla i molt feràs en la porció coneguda com El Planet. Al seu terme es produeix, seguix dien l’Enciclopèdia, es produeixen celerals, oli i ametles; cria de ganao llanar; en terrenys incultes es dóna el "palmito". Té estació de ferrocarril, allumenat elèctric, telèfons, escoles nacionals; indústris d’aserrar maderes i de
fàbriques de conserves.
Entre els seus edificis mereixen nomenar-se l’església parroquial dedicada a Sant Miquel, la Casa de l’Ajuntament, el palau del marqués de Cerdanyola, l’hospital i l’ermita del Sant Crist del Calvari.

ALGUNES DADES SOBRE GATA, DE 1766 ( i II )

Arrel d’una visita del Procurador General del Duc de Medinaceli, Baltasar Venero, al Marquesat de Dénia

Segona part de les dades sobre Gata que vaig extraure del llibre: "BALTASAR VENERO DE VALERA: Visita senyorial a l’Estat de Sogorb (1765) i al marquesat de Dénia (1766). Edició a cura de Joan Romero i Antoni Grau, Universitat de València 2005. Fonts històriques
valencianes".

Com ja us vaig dir ahir, el lloc de GATA era del domini del senyor Conde de Carlet i no del Duc de Medinaceli. Per la proximitat alguna cosa podria esbrinar-se al llibre, com així va ser.

Recordeu que la visita la va fer del 29 d’abril al 30 de juny de 1766 En Baltasar Venero de Valera, comptador major i procurador general del Duc de Medinaceli i marqués de Dénia. Visita Dénia, Xàbia, El Verger i Poble Nou de Benitatxell.

A aquesta segona part us pose algunes dades més:

A les pàgines 161 i 162 parla de la "Visita de carzeles y escribanías de juzgado de Xàbea", que es va fer el 5 de juny de 1766.

Diu que l’escrivania "aunque está al cargo de Juan Bautista Herades, que actualmente la exerze, está al mismo tiempo conzedida a FRANZISCO MONFORT, ESCRIVANO RESIDENTE EN EL LUGAR DE GATA, UNA LEGUA DISTANTE DE ESTA VILLA...".

A la pàgina 172 i parlant del terme de Xàbia diu: "...LA HEREDAD QUE DIZEN LA ALQUERÍA BLANCA, HASTA EL CAMINO DE GATA, POR LA QUE CAHE AZIA LAS HEREDADES Y TIERRAS DE BENISADIVÍ (Sabeu que aquest nom es refereix a l’actual Jesús Pobre i els seus voltants), HASTA DONDE VIENE EL TÉRMINO DEL LUGAR DE GATA Y PARTIR CON LAS TRAVIESAS QUE DICEN DE JULIANS, DISCURRIENDO ADELANTE POR LA HEREDAD DICHA DE CAUBELL, SIEMPRE PARTIENDO TÉRMINO CON GATA".

Finalment a la pàgina 174 tornem a trobar Gata, quan parla de "...TIERRAS DE VIZENTE MONFORT DE GATA, HASTA EL RÍO...".

FONT: Llibre "BALTASAR VENERO DE VALERA: Visita senyorial a l’Estat de Sogorb (1765) i al marquesat de Dénia (1766). Edició a cura de Joan Romero i Antoni Grau, Universitat de València 2005.

ALGUNES DADES SOBRE GATA, DE 1766 ( I )

Arrel d’una visita del Procurador General del Duc de Medinaceli, Baltasar Venero, al Marquesat de Dénia

Amb la intenció de recollir dades sobre Gata, quantes més millor, l’altre dia vaig llegir el llibre: "BALTASAR VENERO DE VALERA: Visita senyorial a l’Estat de Sogorb (1765) i al marquesat de Dénia (1766). Edició a cura de Joan Romero i Antoni Grau, Universitat de València 2005. Fonts històriques valencianes".

Sabedor que poc podria hi haure, donat que el lloc de GATA era del domini del senyor Conde de Carlet i no del Duc de Medinaceli, per la proximitat alguna cosa podria esbrinar-se al llibre, com així va ser.

La visita la va fer del 29 d’abril al 30 de juny de 1766 En Baltasar Venero de Valera, comptador major i procurador general del Duc de Medinaceli i marqués de Dénia. Visita Dénia, Xàbia, El Verger i Poble Nou de Benitatxell.

A la pàgina 120 dóna una interessant informació. A Dénia hi havia "El convento de recoletos de San Francisco, bajo la ynvocación de San Antonio de Padua, se halla extramuros de la ciudad, a distancia de un tiro de fusil de ella, a la parte de la Marina y su puerto".

Diu que es va fundar el 30 d’abril de 1594 i en el moment de fer la visita tenia 21 moradors
Esta informació la dona a la secció de "Yglesia parroquial y clero" en la visita a Dénia.
Per la data, dos anys més tard de trobar-se el Crist de Gata el Pare Mulet, aquest podria ser el convent i prop de la mar. És una hipotesi llançada.

Seguint amb el llibre que ens ocupa a la pàgina 147 trobem que entre els pobles de la jurisdicció suprema de Dénia està, "GATA, DEL SEÑOR CONDE DE CARLET" i parlant del "derecho de residenciales" diu: "...ay algunos (són llocs) que de pocos años a esta parte intentan eximirse de este derecho..."Y TAMBIÉN EL LUGAR DE GATA, QUE DA MUESTRAS DE SEGUIR EL
INTENTO DE ÉSTAS, PUES AVIENDO OCURRIDO EN EL AÑO PRÓXIMO PASADO UNA CAUSA
CRIMINAL, ENTRÓ A CONOCER DE ELLA EL ALCALDE ORDINARIO...".

A la pàgina 155 parla sobre "Causas fenezidas y pendientes que existen en la audienzia y oficio de ella", referit tot a Dénia. A la 12 diu: "OTRA CON EL MISMO CONDE DE CARLET Y SU LUGAR DE GATA, PUEBLO COMPRENDIDO EN EL MARQUESADO, SOBRE PRETENDERSE POR ELLOS TENER INTERÉS Y TERRITORIO EN PARTE DE LOS MONTES DE SU CONTINENTE Y, POR LO MISMO, CONCURRIR CON EXPERTOS A LOS ACTOS DE APEO; SENTENCIADO A FAVOR DE SU EXCELENCIA Y
PENDIENTE POR RECURSO EN LA MISMA AUDIENCIA...".

(...Continuarà demà).

AQUELLS TEMPS DE LA BONA "ESCALDÀ" (fa 40 anys, agost de 1971)

Enguany encara no hi havia enllestit el tema de l’escaldà i la pansa. Per una senzilla raó que tots sabem: ¡ què pocs panseros queden ja a Gata, es poden comptar amb els dits de la mà i potser en sobren inclús !. ¡ Quina llàstima !.

Per això he tirat mà de l’hemeroteca del diari ABC (Madrid) del dia 18 d’agost de 1971, dimecres, just fa ara 40 anys i dos dies. A la pàgina 30 de l’edició del matí, en una columna es podia llegir: "EXCELENTE CAMPAÑA EN LA EXPORTACIÓN DE PASA". I nomenava a Gata de Gorgos i que la campanya de pansa havia estat molt satisfactoria. Us pose la foto de l’article, que deia textualment:

"Según nos informan desde Denia y Gata de Gorgos, centros muy importantes, con Jávea, en la producción de pasa, la actual campaña de exportación ha sido muy satisfactoria. Aproximadamente el 75 por cien de la pasa ha sido vendida deshuesada. El primer país consumidor ha sido Inglaterra, que bsorbió cerca de 1.000 toneladas, seguida de Suiza, Finlandia, Francia, Italia, Irlanda, Noruega y Alemania. La pasa alicantina, obtenida de la uva moscatel de la Alta Marina, en el área del "riu-rau", es muy estimada por su superior calidad, que la hace competitiva con sus muy célebres similares de Málaga y Corinto.".

FONT: Diari ABC (Madrid), exemplar del 18 d’agost de 1971. Foto propietat de Tonica "Sariera", publicada ja a la sèrie de "Fotografies antigues".

ALTRES TENDES I TENDETES DEL RECORD ( I )

La publicació al llibre-programa de festes de l’article que en el seu dia (Darrers Dies, abril 2011) vaig publicar al blog, va provocar un allau de comentaris, fent notar l’oblit i l’omissió de encara algunes "tendes i tendetes del record".

Jo sempre dic que el que escriu i extrau tant de dades té el perill d’oblidar, d’errar, el que no no errarà mai.

Però sempre està el blog per a recuperar de seguida aquells oblits, alguns prou clamorosos, als que demane disculpes, de nou, públicament, encara que al final de l’article al llibre-programa deia que de segur que no estaven totes i que els veïns ho completaren fent un viatge virtual com jo l’havia fet.

Per tant, des de hui aniré posant "ALTRES TENDES I TENDETES DEL RECORD" una continuació a aquelles ja publicades i una complementació a les que no estaven posades.

I començaré per tres tendes que hi havia a la carretera Nacional-332 que van estar oblidades i és de justícia reconeixer-les ja que dues eren molt populars:

A un costat i altre del Bar La Paz hi havia una carnesseria i una tenda d’electrodomèstics: Ca Carrano fent cantonada amb l’Avinguda de la Pau, una carnesseria de tres generacions. Ca Eladio Signes cap amunt, una tenda d’electrodomèstics, com ja he dit.

Més amunt al mateix cantó amb el carrer Sant Miquel hi havia una rellotgeria i això fa molt de temps, on era Ca Guardiola. Era la tenda de Don Víctor que així li deien a aquell home foraster allí instal·lat. Així ens ho va comptar un veí gater, Pepe.

Seguiré amb la sèrie més endavant...

RECORD DE LA FESTA DELS FADRINS DE 1954

Ahir va ser la FESTA DELS FADRINS i en altre temps hui dia 8 es celebrava la Festa dels Casats. Però això ha passat ja a la història, si no torna com abans.

Gràcies al document que he pogut obtindre facilitat per Antonio Mulet Ferrer, del carrer La Lluna, que va ser quinto de 1954, podem conéixer com va ser aquell dia 7 d’agost o, al menys, que es feia. Molt curiós el document que equivalia a "Una peseta". De cartró prou flexible i com una entrada de cine era aquella "TARJETA DE IDENTIDAD para SOLTEROS".

A un costat es podia llegir: "Festa dels Fadrins PRECIO DE ESTE CARNET. Una peseta. Gata, 7 de agosto de 1.954."

I deia molt graciosament: "Nota única: Este permiso será retirado a las novias que riñan a su novio, o a los novios que se enfaden con la novia. El Alcalde dels Fadrins."

A l’altre costat posava: "TARJETA DE IDENTIDAD para SOLTEROS. PERMISO".

"Yo, Alcalde por un día, y en la “Festa dels Fadrins” de Gata de Gorgos

HAGO SABER:

Quedan autorizados todos los solteros y solteras de Gata de Gorgos, islas adyacentes y posesiones de ultramar, para que se diviertan cuanto puedan, beban lo suficiente (más sin propaparse), se desvelen, jueguen, se distraigan con cuantas Señoritas o Señoritos se les presenten y, en general, gocen de la vida por un día ampliamente, pues tiempo suficiente tendrán para padecer después de casados."

FONT: Document facilitat per Antonio Mulet Ferrer. A la composició fotogràfica el podeu veure reproduït per una part i per altra.

ALGUNES DADES DEL RECORD. Ermita i Santíssim Crist. ( I )

Al llarg de tres dies, del 4 al 6 d’agost, aniré descobrint-vos algunes dades del record, referents al patró de Gata, el Santíssim Crist del Calvari.

La primera i més principal tenim que buscar-la al període 1762-1770 i concretament a la Quaresma de 1762 quan comença, a instàncies del frare rector fill de Gata Pare Mulet, el santuari de l’ermita, per tal d’allotjar la imatge del Santíssim Crist del Calvari. En conseqüència, des del 7 d’agost d’aquest any i fins el mateix 6 d’agost de 2012 portaré una sèrie al blog al voltant del 250 ANIVERSARI DE L’ERMITA I DE L’ARRIBADA DEL CRIST. Si es fan actes al voltan d’aquesta efemèride també tindran cabuda ací.

27-2-1763: El Pare Mulet col·loca ja la imatge al camerí.

12-2-1770: Benedicció de l’ermita.

25-2-1770: Celebració de la primera missa a l’ermita.

22-11-1770: Mor el Pare Mulet (Antonio Vicente Mulet Monfort), que donà la imatge del Crist a Gata. Tenia 79 anys.

1808-1812: Guerra del Francés. Els gals al poble. Llegenda o realitat. L’arbre blanc.

1886: Primer eixample de l’ermita. El mana fer el rector En Joan Martínez Blasco.

1905: Es fa el campanariet de l’ermita. Costà 84,90 pessetes.

1916: Nova restauració de l’ermita. El rector N?Alfonso Bosch manà decorar-la preciosament.

1936-1939: Guerra civil. La imatge amagada per escolanets i dones del Tossalet.

1939, fa 72 anys: Benedicció de les noves andes del patró, de paperets de colors, esperant les bones. La va fer el rector N’Alejo Sendra Tarrazó.

1947: Benedicció de les noves andes pagades per subscripció popular pels veïns. Import, 26.000 pesetas.

27-1-1952: Benedicció de les catorze estacions del Calvari. És rector En Manuel Castelló Quilis.

5-8-1974: Benedicció de la segona gran reforma de l’ermita. És rector En Manuel Frasés Pérez i vicari N’Enrique Arce. El poble recaptà en donatius 1.524.007 pessetes.

FONT: Arxiu Parroquial, Església Sant Miquel Arcàngel. Gata.

JA VÉNEN LES FESTES: estem a 4 dies. Festa dels Fadrins, any 1954 (Primera part)

Compte enrerre. Al final d’aquesta setmana estarem ja en plenes festes. Sols resta fins dijous per la vesprada per a viure moments importants de pre-festa i fins a divendres migdia per a que oficialment comencen les festes patronals, en honor al Santíssim Crist del Calvari. Mentres bullen els casals i es preparen els palcos (ja estan instal·lats a l’Avinguda d’Alacant), mentre els operaris electricistes disposen les bombetes de la festa, allà dalt a l’ermita dia a dia va fent-se la novena...i hui és el cinqué dia.

Hui us parlaré del Programa de la Festa dels Fadrins de l’any 1954, perquè el vocabulari utilitzat, el valencià escrit tal com es parlava, i les dites que es gastaven, no tenen perdua (el pose textualment):

"FESTA D’ELS FADRINS": A tots els fadrins i fadrines de Gata

"Ja tenim damunt el dia que tots estavem esperant. El dia que mos tenim que divertir com a tortugues. Procureu pasaro lo millor que puga ser i olvidarvos del mildeu, que dies com este s’en voran pocs.

Per lo tant per a qu’es feu l’ànimo y conegueu el programa, vos el referim a continuació:

Pel matí:

A les 6.- Despertà, per a qu’es desperteu, an tambor i donsaina, petardos i atres trons.

A les 8.- Desayuno. Podeu mentxar carneta i embutit, que no es dia d’anar jugant ni estalviant, sino pendre bons aliments de moltes vitamines perque el dia se presenta molt mogut.

A les 10.- Tota la joventut del poble deurà estar en la plasa de la Iglesia, per a donar pas i acompañar a misa a la primera Autoritat, a la que deuran respetar tot el dia, si no volen tindre un disgust.

A les 11.30.- El Sr. Alcalde, des de un balcó de la plasa, ben situat a la sombra, en instalació microfónica, es dirichirá al poble en masa y, acte seguit, el nou Alguasilpublicará el bando donant la orden del día y que auran de cumplir tots a rajatabla.

A les 12.- Tot el mon a fersen cuatre. Es permitirá agarrar mix cachirulo. Si algú l’agarra sanser, qu’eu disimule o será sancionat per faltar a les normes de bona conducta...".

Us pose la portada del programa de festes de 1954, ja històric i molt simpàtic.

(Demà acabaré el programa amb els actes de la vesprada).