El sant valencià tan europeu en el seu temps i que predicava en la llengua materna, és a dir la valenciana. Hui és la festa del taumaturg (pels miracles que se li atribuïxen), el patró del veí poble de Teulada, que estan de festa major.
Aprofite per felicitar a tots els veïns i veïnes de Gata i a tots els que seguixen el blog que porten el nom de VICENT o VICENTA i els seus compostos. També al veïnat del carrer Sant Vicent, a les Alcolaies.
A Gata, els més majors recorden que, per Sant Vicent precisament, els joves van plantar una falla a la plaça del Vicari, i les xiques es van engalanar amb trajes de falleres. Era pels anys 40 del passat segle XX. I Sant Vicent és l’últim dia d’eixir els xiquets i majorets a berenar, a menjar la mona...Encara que en molts llocs es treballa, ja que sols és festiu a la ciutat de València i alguns pobles que el celebren com a patró, com a Teulada, com he dit, Llíria i altres.
LA IMATGE DE SANT VICENT FERRER A GATA
Faig un extracte de l’escrit que publicava ahir diumenge l’Aleluya, que vaig escriure amb motiu de la festa de hui: "A Gata de Gorgos tenim la imatge del patró valencià i del que molts veïns i veïnes porten el seu nom. La primera, a l’altar major (part lateral dreta del retaule, si el mirem de front), imatge que podria correspondre a un pintor de Ondara, segons averiguacions recents.
La segona, el retaule ceràmic dedicat al sant que dona nom al carrer Sant Vicent, a la barriada de les Alcolaies. El plafó ceràmic té com a remat del sant la ja coneguda cita que repetia molt el sant taumaturg: "Timete Deum et date illi honorem" (Temed a Dios y dadle honores). És una cita del llibre del Apocalipsis, 14,7.
Si mirem bé la imatge en este carrer observarem que la rajoleta del mig de la segona filera, començant per baix, està al revés. Sols tenim que fixar-nos en l’hàbit del frare sant dominic i seguir les rajoletes. En estos diess, el llum de la imatge està encesa. És la seua festa.
Pero, qui va ser este sant tan volgut i estimat pels valencians? La seua festa és en realitat el 5 d’abril. Este any està a vuit dies en el calendari. Vicente Ferrer naixqué en 1350 a València i va morir a Vannes en 1419. Fou canonitzat el 3 de juny de 1455 pel papa Calixte III. Presbíter de l’Orde de Predicadors, recorregué incansablement ciutats i camins d’Occident, sol·lícit per la pau i la unitat de l’Església, predicant a pobles innumerables l’Evangeli de la penitència i la vinguda del Senyor, fins que a Vannes, de la Bretanya Menor, a França, lliurà el seu espírit a Déu.
Tenim molt prop, a la comarca, al poble veí de TEULADA, on hui és la festa major. Sant Vicente Ferrer és el patró del poble. En 2010 se celebrà el VI centenari de la vinguda del sant dominic a terres teuladines, que arribà per a visitar a la seua germana Constança, que vivia a Teulada. Allí deixà alguns miracles i el testimoni de la Font Santa.
Amb l’octava i la festa de sant Vicente Ferrer es tanca el cicle dels dies grans de Pasqua, entrant al temps propi de Pasqua, que culminarà als 40 dies amb la Pasqua de Pentecostés.
Al respecte de Sant Vicent Ferrer, vos adjunte uns comentaris molt interessants del sant, que fa el sacerdot fill de Gata, FRANCESC MULET RUÍS, i que ha pujat al seu facebook:
"Sant Vicent Ferrer és el patró del País Valencià. A València i a molts pobles del País Valencià se celebren els famosos Miracles de Sant Vicent, representacions teatrals, generalment representades per xiquets, que s'organitzen per a la festivitat de Sant Vicent (segon dilluns de mona, és a dir, l'endemà del diumenge següent al diumenge de resurrecció).
“TIMETE DEUM ET DATE ILLI HONOREM, QUIA VENIT HORA IUDICI EIUS” ("Temeu a Déu i doneu-li glòria, perquè arriba l'hora del seu judici")
Influència religiosa i moral
Sant Vicent Ferrer es considera un dels majors predicadors del cristianisme. Va recórrer mitja Europa i predicava amb els seus famosos sermons. La seua obra religiosa es caracteritza per la intenció de reformar els costums morals de la societat i perquè els textos estaven concebuts per a predicar (ser transmesos oralment).
Se'n conserven 280 sermons. En realitat en són resums, car Sant Vicent predicava durant diverses hores i improvisava el contingut dels sermons, els quals eren copiats per membres de la companyia. Aquests membres eren clergues, juristes i centenars de penitents. Tots ells ajudaven a propiciar el clima de suggestió que es creava als seus sermons. El caire moral de les seues predicacions, l'ambient que es creava i un públic analfabet provocaven exaltades i frenètiques reaccions (es creaven aldarulls entre membres de diferents religions de la mateixa ciutat). Jueus i musulmans eren obligats a assistir a l'espectacle religiós de Ferrer, on eren humiliats públicament i sovint patien ferotges atacs.
La llengua de Sant Vicent Ferrer
Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en català/valencià i, encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Avui dia s'interpreta més aïna com un exemple que el valencià marca clarament totes les vocals i les consonants, pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llengües romàniques, i que a l'època (perquè les llengües romàniques i, en especial els termes religiosos, eren més similars) es feia intel•ligible per a parlants de castellà, portuguès, occità, francès, italià, etc. No obstant això, no explicaria tan clarament per què l'entenien directament els anglesos o els alemanys.
La llengua emprada als seus sermons s'ha estudiat a nombroses obres de lingüística i es considera una base important per a la llengua moderna, especialment el vocabulari litúrgic i religiós.
Veneració
Calixte III va canonitzar Vicent Ferrer el 3 de juny de 1455, a Santa Maria sopra Minerva de Roma. El culte va ésser confirma per Pius II amb butlla del 1458, que va fixar la festivitat el 5 d'abril. Sebollit a Gwened, on havia mort, el seu braç esquerre es conserva a l'església de l'Assunta de Castel Umberto (Itàlia) i el dret a Nova York."
A la imatge, un detall de l’altar major d el’església de Gata, on es veu la imatge de Sant Vicent
