La fotografia de hui també és històrica. Si fa uns dies els parlava, arrel de la festa de Sant Miquel, de la cooperativa que van formar alguns treballadors de Gata, al carrer que portava i porta el nom del patró, a aquesta fotografia poden veure les persones que van formar la mateixa.
Fa 10 anys la festa de Sant Miquel va ser notícia.
1 D´OCTUBRE DE 2000, fa 10 anys:
Una fotonotícia a LA MARINA de LP deia: "Gata de Gorgos festeja a San Miguel". Reproduisc la fotografia que es va publicar amb les quintetes i els quintets infantils.
Hui és primer d´octubre, la festa de SANTA TERESETA DEL NEN JESÚS.
Naixqué a Alençon (França) en 1873 i va morir a Lisieux (també França) l´any 1897, sent caninitzada l´any 1925.
Quan just comença el mes d´octubre, el blog arriba a les 8.000 entrades, una xifra considerable, perquè manquen 9 dies per a cinc mesos exactes des que començara l´aventura d´aquest. Han passat festes, aconteixements, han passat sèries, com la reconeguda per tots de fotografies antigues o inclús les estampes de l´escaldà. Ara a la tardor i als mesos d´octubre i novembre hi haurà que estar alerta amb altres temes...
DONAR LES GRÀCIES A TOTS ELS QUE HAN FET POSSIBLE QUE EL MARCADOR TINGA 8.000 ENTRADES. Gràcies i el CRONISTA DE GATA seguix treballant per a vostés.
Estem ja a la foto 170. Hui la foto ens mostra a un grup d´amigues de fa ja uns quants anys...Algunes dalt del carro, vehicle molt utilitzat abans, altres baix, un dia de festa al camp.
Reconec plantada a Paquita. Sentades dalt de carro, Tonica, Pepita i Maria. Les altres dos no se qui són, com tampoc puc esbrinar el lloc exacte on està presa la foto.
Una visitant usuària del blog, Rosario González Soler, ens comenta la foto. Aquest comentari el reproduisc tal com me l´ha remés ella:
"Jo soc la filla de Maria. Quina sorpresa va tindrer ma mare quan es va veure. Les altres dos xiques són: la que està dreta darrere del carro és Teresa Botella i la que està dreta davant és Rosa "la Pesaora". Estaven de paella i el carro podia ser el de Paco "Xaparrundo". Es van disfressar de gitanes i se'n van anar a demanar "almoina" a la porta de l'església de Pedreguer. Com l'amo del carro li feia vergonya i no les va acompanyar, se'n van anar elles arrossegant el carro. El lloc on està treta la foto es la carretera de Gata a Pedreguer. I una anècdota simpática: el cosí de ma mare, Jaume el carnisser, festejava amb la que es la seua dona hui a Pedreguer i eixint de l'església va reconéixer a ma mare i anava amagant-se per a que no sabera ningú que eren familia.
Espere que haja segut de ajuda."
Agraïsc l´ajuda per identificar a les protagonistes de la foto i l´explicació que és molt curiosa i simpàtica.
Fa 10 anys el temps i el turisme eren notícia.
30 DE SETEMBRE DE 2000, fa 10 anys:
El "TIEMPO" a LP es publicava així: "Las primeras lluvias de otoño dejan 15 litros por metro cuadrado".
La "MUESTRA" de la que parlava el mateix diari: "La VIII Festa de Arte y Artesanía llega a Gata este fin de semana".
Un total de catorze rectors han acompanyat al rector fill de Gata, Vicente Espasa Reduán, en el sepeli del pare d´aquest, Vicente Espasa, de 79 anys, que va morir ahir dia de Sant Miquel a Oliva, poble on el seu fill Vicente regenta una de les parròquies. La missa funeral ha estat presidida hui a l´església parroquial de sant Miquel Arcàngel pel bisbe auxiliar, N´Enrique Benavent. Al final de la missa, el Vicari episcopal ha llegit una carta de l´arquebisbe de València, Monsenyor Carlos Ossoro, dirigida al fill rector Vicente i al seu germà Juan Manuel.
Des del blog i més quan és un gran amic d´infància que ens ha casat a tots els amics i ha batejat als nostres fills i ha acomiadat als pares d´alguns en la seua mort, m´unix molt efusiva i entranyablement al pèsame per la perdua del ser volgut.
Acaba ací la sèrie de tres articles, basats amb tota la informació que conté l´ARXIU PARROQUIAL, el qual ha estat arreglat i catalogat recentment des del 2005 i existeix un llibre dels Arxius...del qual sóc coautor i que algun dia els parlaré més detalladament.
...Cal destacar també al rector N´Alejo Sendra Tarrazó (1930-1950). Arxiprest. Natural de Villalonga (Valencia). Permaneix en Gata durant 20 anys, des del 15 de juny de 1930 fins el 24 de juliol de 1950. Fou nomenat rector-arxiprest de Dénia el 29 de novembre de 1948 i va tindre la seua residència allí. Durant la seua estància a Gata, va beneir el cementiri municipal (1932). Va viure molt de prop els aconteixements de la guerra civil espanyola i la restauració de la imatge del Crist del Calvari. Va beneir les noves andes del patró, de paperets de colors primer en 1939 i ja bones, les andes i el “templete” dorats (1947), que pagaren per suscripció popular els veïns i que el seu import pujà a 26.000 pessetes. Amb data 13 d´agost de 1950 fou nomenat rector de Santa Creu de València. Fou nomenant “Párroco Consultor “ad decennium” el dia 16 de febrer de 1962. En data 1 de juliol de 1969 cessa com a rector de la Santa Creu de València i passa a la situació temporal IV (sacerdots retirats o malalts). Va morir en la seua població natal, Villalonga, el dia 28 de juny de 1975.
En juliol de 1974, s´inaugura a l´ermita una nova gran reforma del santuari del Crist del Calvari.
Dels 48 sacerdots que ha tingut la parròquia des de 1578, quatre anys més tard de ser erigida parròquia, els rectors que menys temps han regentat la parròquia han estat Frai Jaime Espasa (10), amb mes i mig, i Frai Luis Mata (23), amb el mateix temps. Hi ha hagut un total de 13 sacerdots que no han arribat a estar en la parròquia un any. El sacerdot que més temps ha estat de rector a la parròquia de Gata ha estat Don Tomás Borrell (13), amb 50 anys en el càrrec. Sols hi ha hagut un rector fill de Gata, En Vicente Pedrós Ferrer (33). Quatre rectors van morir regint els destins parroquiales: En Tomás Borrell (13), En Matías López (20), En Francisco Martínez Beneito (32I y N´Antonio Gómez Vicedo (36).
La revisió dels Llibres sagramentals ha permés descobrir, un nou rector fill de Gata, el qual no estava a la història recopilada per Vicente Llopis Bertomeu. Es tracta de Damián Mulet y Mulet (1840-1896), fill de Damián Mulet i de Josefa Mulet. Presbíter. Natural de Gata. Era Vicari de la Seu de Gandia, quan va morir estiguent accidentalment a Gata, el dia 5 de maig de 1896, als 56 anys d´edat. La seua partida de defunció està registrada al Quinque Libri, Llibre 13, Pàgina 50 de defuncions. És la defunció número 42 de l´any 1896.
Pel que fa a l´arxiu parroquial, propiament dit, el document més antic que conserva l´arxiu parroquial está documentat el 11 de febrer de 1580. La copia literal es va fer per el rector Joaquín Alfonso Bosch, que aleshores regentava la parroquia, el 21-9-1928. Es tracta de la Visita pastoral que es fa des de la Vila de Xàbea a Gata. Bosch diu: “por tratarse de la primera hoja del libro más antiguo que se conserva en el archivo parroquial de esta población y dado el lastimoso estado en que ella se encuentra (casi ilegible y muy destrozada) me decido a copiarla lo mejor posible, uniendo la copia a la hoja original, que no desaparece del libro”.
També s´ha conservat a través dels documents de l´arxiu, la transcripció literal de la partida de bateig del bisbe de Canàries i Cadis, Joan Baptiste Servera i Signes, que es fa en juliol de 1707.
La documentació d´Índexs dels Llibres Sagramentals comença en 1852.
L´arxiu conserva un Quinque Libri que comença en 1892 i d´aquesta data comença el cens de bateigs, matrimonis i defuncions. No es conserven les confirmacions ni les comunions. Els llibres de bateigs es reprenen en 1901. Els de Confirmacions daten de 1864 i els de matrimonis en 1900. Els de defuncions en 1919.
Fel que fa a la conservació de l´Arxiu Parroquial, a més del document ja esmentat de 1580 es conserven altres visites pastorals com la de finals del segle XIX (1895).
Es feia des de 1930 un Llibre d´Actes, reflexe de les coses més importants de la parroquia. El rector N´Alejo Sendra Tarrazó tenia molta cura en ordenar tota la documentació que ens ha permés arribar fins als nostres dies.
FONT: Arxiu Parroquial. Llibres i texts.
La festa de Sant Miquel Arcàngel, patró titular i cap d´altar de l´església de Gata va acabar ahir amb la processó i un magnífic castell de focs artificials. A la processó, la qual va estar més animada que en anys anteriors, van assistir els quintets menuts, regina i dames majors 2010, membres de l´Ajuntament, clero, fidels i banda de la Unió Musical de Gata. Al entrar a la Plaça de l´Església el rector titular, En Santiago Bohigues, va fer l´oració final i va acabar amb un ¡¡Viva Sant Miquel!! al quals els presents a la plaça van respondrer ¡Viva!. Resenyar que a la processó assistiren quatre rectors: el regent Santiago Bohigues, l´emèrit N´Alberto Caselles, el fill del poble missioner de Perú Vicent Font que passa uns dies ara en el seu poble, i el Pare Andrés, que ja ha estat algunes vegades al poble.
Un castell de focs artificials va tancar les festetes de Sant Miquel 2010.
A la fotografia, una composició amb imatges d´alguns dels moments de la processó.
Hui la fotografia és urbana. Anys 60. Ornament de carrers per les festes. És el carrer de l´Imprempta, com es deia popularment. El nom oficial era Calle Primo de Rivera. Molta gent arreglant. Una moto de l´època en primer terme. Molta maceta i plantes. Encara no estaven els carrers asfaltats.
Fa 15 anys el tema de publicació, lògicament, eren les festes de Sant Miquel.
29 DE SETEMBRE DE 1995, fa 15 anys:
A LA MARINA de LP: "Intenso programa de actos para festejar hoy a San Miguel Arcángel". A l´antetítol: "Los actos festivos continúan mañana". Al peu de foto, que reproduïsc també al blog: "Fachada de la parroquia de San Miguel Arcángel de Gata".
Seguint amb la sèrie de tres articles de la Història religiosa de Gata i més en concret dels fets més rellevants de la PARRÒQUIA, que porta el nom del sant de hui, SANT MIQUEL, abarque hui de 1707 a 1898.
... En 1707, el 12 de juliol, naixqué a Gata el fill més preclar que ha donat la parròquia. Joan Baptiste Servera (Cervera) i Signes (es conserva per generacions la transcripció de la seua partida de bateig) va ser bisbe de Canàries i de Cadis. En 2007 es celebrarà el III centenari del seu naixement. Fill ilustre de Gata, fou religiós descalç, guardià del Convent de Roma. Fou també Provincial, Definidor General, Bisbe de Canaries i de Càdis i Administrador apostòlic de Ceuta i Melilla. El 4 de setembre de 1768 va recibir una carta de S.M. el rei Carles III, en la qual l´havia elegit Bisbe de Canaries. Fou consagrat en Madrid, el 16 de juliol de 1769. En 1777 fou nomenat bisbe de Càdis, on va morir i està soterrat en el panteó de bisbes, en la catedral vella d´aquella ciutat.
La seua partida de naixement –hui desapareguda dels llibres parroquials- estigué en el llibre II de Bateigs, full 183. Textualment deia aixina:
“En tretse de juliol del any 1.707, yo Fr. Guillem Gisbert, primer Religioso Agustino, “de licencia pavochi”, batigi conforme ritos de la Sta. Mare Esglesia Católica Romana, a un fill de Juan Cervera y de Anna María Signes, conyuges, posarinli noms Joan Baptiste, Abdón y Cenen. Foren Padrins Joan Signes y Laura Signes, naturals del lloc de Gata. Naixqué en día de dimats a 12 del dit més y any, per la veritat o firme de la meua mà: Fr. Guillem Gisbert”.
Baix de la partida de naixement podia llegir-se:
“Este religioso descalzo de S. Francisco de Asís en ésta Provincia de S. Juan Bta., después lector, Guardian del Convento de Roma, etc. fué provincial de ésta provincia. Después definidor general de la Orden. Y en 4 de Septiembre de 1768 recibió carta de que la Majestad de Carlos III le había elegido Obispo de Canarias. Fué consagrado en Madrid el 16 de Julio de 1769. En 1777, fué nombrado Obispo de Cadiz, donde murió”.
Els veïns de Gata, com a fill ilustre d´esta que fou, li dedicaren un carre, que li van posar: “Calle del Obispo Cervera”.
Un altre rector regent fou Tomàs Borrell. Natural de Quart de les Valls (València) va estar a la parròquia de Gata durant 50 anys, des del 21 de maig de 1737 fins el 17 de juny de 1787, data en que va morir i fou soterrat als últims graons de l´altar major, en la part de l´Evangeli del temple parroquial. Durant la seua regència, es va començar a construir l´ermita del Crist del Calvari (1762) i es celebrà la primera missa en l´altar del santuari del Tossalet (25-2-1770). Eixe mateix any, el 22 de novembre, mor a Dénia el Pare Mulet, que havia trobat el Crist a les aigües de la platja de Dénia.
Arriba la guerra del Francés i el 19 de juliol de 1812, són fets pressoners pels francesos, 19 veïns i el batle de Gata i són portats a Dénia. El 8 de maig de l´any següent hi ha lluites a la Garganta de Gata. El 1825, Gata té 1.457 habitants i 341 veïns. Ja en 1857 en té 2.393 habitants.
Rector destacat a la parròquia també fou Joan Martínez Blasco. Natural de Cerdá (València). Inicià la seua estància en la parròquia el 6 de desembre de 1884. Se li va conéixer com el “rector leprós” ja que heretà este mal a Gata. Ací permaneixqué durant 14 anys. Durant la seua regència es realitzà la primera reforma important del temple parroquial (1884) i es construí la Casa Latzaret per als leprosos, coneguda més tard com “Caseta de la lepra”. Adquirí una nova custòdia dorada per a l´església que encara es conserva (1885) i va beneir el nou cementeri parroquial (1886). En aquest any, també s´amplia i “hermosea”, per primera vegada, l´ermita del Crist del Calvari. En juny de 1898 s´en va anar de Gata, ja malalt de lepra.
Per a Gata, l´advocació del dia és especial. SANT MIQUEL és el cap d´altar. És l´arcàngel a la qual està dedicada la parròquia, des de 1573.
Sant Miquel va acompanyat pels altres dos arcàngels, SANT GABRIEL i SANT RAFEL.
Miquel significa "¿Qui com Déu? O: "Ningú és com Déu".
A Sant Miquel, el patró gater, el nomenan tres vegades la Bíblia. Al capítul 12 del llibre de Daniel. Al capítul 12 del Llibre de l´Apocalipsis i a la Carta de Sant Judes Tadeo.
A Sant Miquel el pinten i representen atacant a la serpent infernal.
L´Església Catòlica ha tingut sempre una gran devoció al Arcàngel Sant Miguel, especialment per a demanar-li que ens lliure dels atacs del dimoni i dels espírits infernals.
Cal dir que la parròquia de Gata té dos talles de la imatge de Sant Miquel. Una, més gran, que presidix l´altar major i que no ix en processó. L´altra, regalada pels treballadors que van constituir la Cooperativa San Miguel, al carrer Sant Miquel, que és la que encara hui ix en processó.
Sant Gabriel significa: "Déu és el meu protector" i Sant Rafel vol dir "Medicina de Déu".
El refranyer té molts refranys referents al principal sant advocat hui. El més conegut i que ja he tret al blog és:
A SANT MIQUEL TOT VA A REPÈL, que fa referència al final de les collites de l´estiu. Però n´hi ha més:
TRAMUNTANA PER SANT MIQUEL, S´EMPORTA L´AIGUAL DEL CEL.
TARDOR VERTADERA, PER SANT MIQUEL LA PLUJA PRIMERA.
A SANT MIQUEL, LA FIGA JA NO TÉ PÈL.
AMORETES DE GENER, PER SANT MIQUEL BOLQUER.
Imatge: l´altar major de Gata està presidit per la imatge del cap d´altar, Sant Miquel.
Demà és Sant Miquel i aquesta fotografia ens porta a l´origen de la processó amb la imatge xicoteta del sant que coneguem ara i que ix pels carrers. La talla fou donada pels fabricants de la cooperativa "San Miguel". Li van posar el nom així i al carrer també, carrer Sant Miquel. Aquest nom data de 1960, encara que sis anys abans ja estava urbanitzat el carrer dins del nou projecte més enllà de la carretera.
Ells treballadors de la fàbrica van portar la imatge i la van regalar a la parròquia. La imatge gran que presidix l´altar major està més deteriorada i pel pes i el lloc on està ubicada es faria molt difícil traure-la en processó.
Fa 15 anys l´Escola d´Adults era notícia. Fa 10 anys ho era un tema urbà municipal.
28 DE SETEMBRE DE DE 1995, fa 15 anys:
A LA MARINA de LP: "GATA DE GORGOS. Anierto el plazo de matrícula en la Escuela de Adultos".
28 DE SETEMBRE DE 1990, fa 10 anys:
"El pleno solicita las obras para el paso subterráneo del ferrocarril" deia en una columna el mateix diari.
Encete ací una sèrie de tres fragments de la història de la parròquia. Durant hui, demà dia de sant Miquel i despusdemà, tractaré d´introduir-los en aquesta església amb 437 anys d´història.
Tres dades marquen l´inici de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata. En 1573, Gata es desmembra de Dénia i és Vicaria independent. En 1574, per mitjà del rei Felip II, amb llicència del papa Gregori XIII, a la Vicaria de Gata se li dóna la categoria de “Curato” i és d´ascens de primera. En 1582, es beneïda l´església parroquial, pel primer rector “párroco” Mossen Antich Ferrer. S´ignora la data de possessió d´aquest rector. És el primer que es feia menció en el Llibre de les Visites Pastorals girades a aquesta parròquia. Es desconeix s´hi hi va haver rectors anteriors a ell. El que si hi va haver foren vicaris al front d´aquesta, des de 1573. Mossen Antich Ferrer estava al front de la parròquia en 1578, però residia a Xàbia. Fou rector d´esta parròquia amb llicència del arquebisbe de la diòcesis, En Joan de Ribera, hui ja declarat sant. En juliol de 1582 va beneir l´església parroquial. Va regir els destins parroquials de Gata fins 1591.
Passant a finals del segle XVII (1691), el 2 de desembre d´aquest any, naix Antoni Vicent Mulet i Monfort, frare rector fill de Gata, que va donar després el Crist, patró del poble, a Gata. Fou Beneficiat de la catedral de València. Després passà a Dénia. Va morir en esta ciutat el 22 de novembre de 1770, quan contava amb 79 anys de edat. Fill ilustre de Gata, ja que donà al poble la imatge del Crist del Calvari, segons reflexava el Llibre de Visites Pastorals. Impulsà la construcció de l´ermita per a “cobijar” la imatge del patró (1762-1770). Ell mateix pujà la imatge i la col·locà en el camarí de l´ermita en 1764. El pare Mulet tenia aleshores 73 anys. L´ermita del Crist fou beneïda el 12 de febrer de 1770, el mateix any en el qual va morir. Els veïns de Gata li van dedicar un carrer a la seua memòria. L´any 2012 es commemorarà el 250 aniversari d´aquesta data, la construcció de l´ermita per l´arribada del Crist a Gata.
PROGRAMA DE FESTES DE SANT MIQUEL
Hui és la vespra de la festa del "cap d´altar" de Gata, SANT MIQUEL ARCÀNGEL.
Repasse la jornada festiva de demà:
12 hores: Missa solemne amb assistència de festeres, festers, comissions i autoritats.
19 hores: missa vespertina i a continuació, al voltant de les 20 hores, processó solemne amb la imatge de SANT MIQUEL. Finalment, castellet de focs artificials.
Aprofite des del blog per felicitar als meus "homònims", a tots els Miquels de Gata, comarca i per tot arreu del món. Demà és el nostre sant...
A la fotografia, un moment de la processó de Sant Miquel pels carrers de Gata.
SANT LLORENÇ DE MANILA RUÍZ va morir junt a altres quinze companys màrtir, al Japó en 1637 i fou canonitzat en 1987. Fou missioner. Van ser tant preveres com religiosos i seglars, sembradors de la fe
cristiana a Filipines, Formosa i altres illes japoneses.
SANT VENCESLAO de Bohemia naixqué a Stochov (República Checa) l´any 907 i mor màrtir també a Chequia l´any 935. Sigué duc de Bohèmia, però fou sever amb ell, pacífic en l´administració del regne i misericordiós per als pobres, redimint per a ser batejats a esclaus pagans que estaven a Praga per a ser venuts. Després de sofrir moltes dificultats en governar als seus súbdits i formar-los en la fe, trait pel seu germà Boleslao fou assassinat per sicaris a l´església de Stara Boleslav, a Bohèmia.
Busque hui tres refranys, sobre la tardor:
ESTIU QUE DURA, TARDOR ASSEGURA.
ESTIU SEC, TARDOR MOLLA.
LA TARDOR SEGURA, SANT FRANCESC LA PROCURA.
Publicat ahir dilluns 27-9-2010 al BOP d´Alacant.
Amplie hui la informació que donava el BOP d´ahir, sobre els quatre edictes municipals publicats:
EXTRACTE DEL REGLAMENT DE PROTECCIÓ DE L´ESPAI URBÀ DE GATA ( I )
EDICTE:
Al no haver-se presentat reclamacions durant el termini d’exposició al públic, queda automàticament elevat a definitiu l’acord plenari inicial de data 27 de juliol del 2010...
...És obligació de tots els ciutadans i ciutadanes actuar correctament quant a l’ús dels béns i instal·lacions posats a disposició del públic i dels altres elements que configuren i donen estil a una ciutat/municipi...
...En definitiva, l’Ajuntament de Gata de Gorgos, pretén dotar-se, i dotar al conjunt de la ciutadania, de l’instrument que siga entés com la norma bàsica de convivència, amb l’objecte de contribuir a millorar la qualitat de vida de tots els seus ciutadans...
...Amb l’objectiu últim de mantindre l’esperit obert i acollidor del municipi i salvaguardar els seus elements integrants per al gaudi i aprofitament per part de tothom, així com atallar alguns comportaments incívics que
agreugen la convivència, l’Ajuntament de Gata de Gorgos ha elaborat este text normatiu...
...millorar la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans en el Municipi de Gata de Gorgos...
...Constituïx competència de l’administració municipal:
a) La conservació i tutela dels béns municipals.
b) La seguretat en llocs públics, que inclou la vigilància dels espais públics i la protecció de persones i béns. En coordinació amb els cossos i forces de seguretat de l’estat que participen en la seguretat pública.
c) La promoció i organització d’accions dirigides a la prevenció de conductes que conculquen o trenquen les normes de la pacífica convivència ciutadana...
...La pràctica de jocs en l’espai públic està sotmesa al principi general de respecte als altres, i, en especial, de la seua seguretat i tranquil·litat, així com al fet de que no impliquen perill per als béns, servicis o instal·lacions, tant públiques com privades...
...Està especialment prohibida la pràctica de jocs amb instruments o altres objectes que puguen posar en perill la integritat física dels usuaris de l’espai públic, així com la integritat dels béns, servicis o
instal·lacions, tant públics com privats.
...Igualment queda prohibit:
a) L’ús de patins i monopatins per la vorera i la calçada. S’exceptuen la utilització de patins per la vorera a velocitat del pas normal d’una persona.
b) La circulació de bicicletes per damunt de les voreres, excepte per la part a elles destinada en les voreres-bici.
c) La utilització de les conegudes popularment com minimotos per les vies públiques.
d) Encadenar bicicletes i ciclomotors, excepte en els suports habilitats a este efecte, als elements del mobiliari urbà, com ara arbres, canalitzacions, fanals, pals de senyalització i semblants.
...L’incompliment de les normes previstes en l’article anterior es considerarà infracció lleu i serà sancionada amb multa de fins a 750 euros, llevat que el fet constituïsca una infracció més greu.
...Tindran, no obstant això, la consideració d’infraccions greus, i seran sancionades amb multa de 750,01 a 1.500 euros.
...També queda prohibit el transport o explotació de persones per a exercir la mendicitat i tindrà esta infracció la consideració de greu quan es produïsca, sense perjuí de les responsabilitats penals a què hi haguera lloc...
...Igualment, està prohibit mantindre relacions sexuals en l’espai públic, encara que la dita activitat es realitze en l’interior de vehicles.
...Les sancions establides per a les infraccions es graduaran en tres graus segons l’escala següent:
- Infraccions lleus:
Mínim: De 50 € fins a 150 €. Mitjà: Fins a 400 €. Màxim: Fins a 750 €.
- Infraccions greus:
Mínim: Des de 750,01 € fins a 1.000 €. Mitjà: Fins a 1.250 €. Màxim: Fins a 1.500 €.
- Infraccions molt greus:
Mínim: Des de 1.500,01 fins a 2.000 €. Mitjà: Fins a 2.500 €. Màxim: Fins a 3.000 €.
...Graduació de les sancions.
La imposició de les sancions previstes en esta Ordenança es guiarà per l’aplicació del principi de proporcionalitat i, en tot cas, es tindran en compte els criteris de graduació següents:
a) La gravetat i naturalesa de la infracció i dels danys causats.
b) Transcendència social del fet.
c) Alarma social produïda.
d) L’existència d’intencionalitat de l’infractor.
e) La naturalesa dels perjuís causats.
f) La reincidència.
g) La reiteració d’infraccions.
h) La capacitat econòmica de la persona infractora.
i) La naturalesa dels béns o productes oferits en la venda no sedentària.
j) El risc de dany a la salut de les persones.
k) El benefici econòmic derivat de l’activitat infractora.
l) La comissió de la infracció en zones protegides.
m) L’obstaculització de la labor inspectora, així com el grau d’incompliment de les mesures d’autocontrol.
n) Quan els fets suposen obstacles, traves o impediments que limiten o dificulten la llibertat de moviments, l’accés, l’estada i la circulació de les persones en situació de limitació o mobilitat reduïda.
.../...
EDICTE
Al no haver-se presentat reclamacions durant el termini d’exposició al públic, queda automàticament elevat a definitiu l’acord plenari inicial de data 27 de juliol del 2010 aprovatori de la modificació del REGLAMENT REGULADOR DEL SERVEI D’ABASTIMENT D’AIGUA POTABLE.
EDICTE
Al no haver-se presentat reclamacions durant el termini d’exposició al públic queda automàticament elevat a definitiu l’acord plenari de 27 de juliol de 2010, sobre la modificació de l’Ordenança Fiscal Reguladora de la TAXA D’ARREPLEGADA, TRACTAMENT I ELIMINACIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS.
Primer. Aprovar la modificació de l’Ordenança Fiscal Reguladora de la taxa d’arreplegada, tractament i eliminació de residus sòlids urbans, redactada de la següent manera:
...I que ara quedarà redactada de la següent manera tal com consta en l’expedient, i que literalment es transcriu...Quota tributària...A tals efectes s’aplicarà la següent tarifa:
RESIDENCIAL -urbà- i HABITATGES -rurals-: 90.00 €.
EDICTE
Al no haver-se presentat reclamacions durant el termini d’exposició al públic queda automàticament elevat a definitiu l’acord plenari provisional de l’Ajuntament sobre imposició del PREU PÚBLIC PER ACTIVITATS REALITZADES DES DE DIVERSES REGIDORIES.
Article 5.- Quota: La prestació del servici o la realització de les activitats per les regidories, s’ajustarà a la tarifa següent:
- Escola d’Estiu: 75 euros.
- Activitats de recreació amb monitor a càrrec: 1 euro, l’hora.
- Usos de noves tecnologies: 1 euros, l’hora.
- Teatre, cine, espectacles: per a públic menor de 14 anys: 1 euro. Per a públic entre 14 i 30 anys, 2 euros. Per a públic major de 30 anys: 3 euros.
- Concerts: Per a públic menor de 14 anys: 3 euros. Per a públic entre 14 i 30 anys, 4 euros. Per a públic major de 30 anys: 5 euros.
- Excursions: D’un dia amb vehicle, 20 euros. D’un dia, a peu: 3 euros. Amb pernocta: 70 euros dia.
- Cursos i tallers: 1,25 euros/hora, en el cas de menors de 18 anys. 1,85 euros/hora per a persones de 18 anys o més.
- Per cessió d’intervencions plàstiques realitzades per escoles municipals, 100 euros cada intervenció, al mes.
- Per cessió de barraques municipals a tercers: Amb muntatge propi, gratuït. Amb muntatge municipal: 30 euros per barraca.
PRESENTACIÓ:
Comerciants, associacions, clubes i ONG es preparen per a la VII Fira Gata al Carrer. 75 expositors confirmen ja la participació. Enguany, més sorpreses i novetats.
Comença ací el compte enrerre de les notícies, el dia a dia, fins aplegar a la Fira "Gata al carrer".
Aquest matí ha estat presentada la Fira al local del carrer Reis Catòlics. "Factoria d´Idees" m´ha passat aquesta informació que textualment diu:
"" Comerç de Gata ha presentat hui la programació de la setena edició de la Fira Gata al Carrer que tindrà lloc els pròxims dies 9 i 10 d’octubre. El president de l’entitat, Santiago Signes, junt amb la regidora de Turisme de Gata, Maite Signes, han anunciat una fira plena de sorpreses i novetats per a tota la família, gràcies a l’esforç de comerciants i ajuntament i a la implicació d’associacions, ONG, clubs esportius, músics, etc.
La VII Fira Gata al Carrer compta ja amb la confirmació de 75 expositors que configuraran l’entramat de la mostra pels carrers del casc urbà de Gata. Són una clara representació de la intensa activitat d’un poble que
té un marcat caràcter comercial. I, tal com ha destacat Maite Signes, “comerç, indústria i turisme estan lligats a Gata”, cosa que es fa patent a la fira any rere any.
Els esports i la diversió pels xiquets
Santiago Signes ha estat l’encarregat d’anunciar algunes de les novetats, com l’àrea esportiva, en què es reuniran clubs, associacions i entitats locals per donar bona mostra del que fan durant tot l’any. Entre altres
activitats, hi haurà competicions de bàsquet, exhibicions de gimnàstica rítmica i de pilota valenciana, futbol i una partida d’escacs simultània entre 25 persones. També es podrà fer pràctiques en un circuit per a bicicletes.
Una altra de les novetats d’esta fira és el Carrer de la Diversió, un espai destinat exclusivament als xiquets i xiquetes que visiten la fira. Tindrà una ludoteca, una zona de manualitats, un àrea de relaxació i un
altra per als tradijocs. A més, es faran concursos de dibuix i poesia i hi haurà regals pels que visiten totes les zones del Carrer de la Diversió.
Música, gastronomia, solidaritat...
La música serà un més dels atractius de la VII Fira Gata al Carrer gràcies a la implicació de joves músics amb talent que animaran els carrers amb actuacions espontànies de percussió, saxo, quartet de trombons, bateria…
Activitats que es completaran amb la electroacústica, els concerts, balls i els cercaviles.
Un altre element que no pot faltar a la fira és la gastronomia local. La tradició gatera estarà en el carrer de la mà d’artesans forners i carnissers, a més dels productes típics com la mistela i les panses. També
es podran tastar postres i dolços casolans de la mà de veïnes que arrepleguen diners per causes solidàries. I, després de l’èxit dels restaurants i bars al carrer de l’any passat, enguany s’han unit nous restaurants amb les seues tapes, copes i millors productes.
I, com en anys anteriors, la fira tindrà un apartat per les associacions i ONG que recapten fons destinats a les seues accions solidàries.
A tot això cal afegir les desfilades de moda, mostres fotogràfiques, concursos, exhibicions, tasts de productes gastronòmics, exposicions, tallers, animació infantil, zona chill out i un fum de propostes per gaudir d’un cap de setmana amb els comerciants i veïns de Gata. I és que, tal com ha remarcat Santiago Signes, l’objectiu principal de la fira és “mostrar els visitants coneguen Gata i vegen que és un poble viu, amb un comerç important”. És per això que la fira continua mantenint la seua essència, 100% gatera, convidant el públic a passar una jornada inoblidable en la localitat.
La regidora ha destacat les novetats i ha afirmat que enguany Gata al Carrer és la “fira de l’esforç” perquè l’actual situació obliga els comerciants a treballar de bo i a l’ajuntament a recolzar-los i donar suport a la mostra. I ha afegit que aquesta no és una fira “per mirar-nos a nosaltres mateix, sinò oberta a tots els pobles del voltant, turistes i visitants”. És per això que els ha convidat a visitar Gata els dies 9 i 10 per comprovar-ho.
Text i fotografies el·laborades i propietat de Factoria d´Idees.