Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes al tema GATERS DESTACATS.

EL GATER VICENTE CASELLES MIRALLES, PRIMER D'EUROPA EN TELEDETECCIÓ

20140627143854-vicentcasellesmiralles.jpg

És catedràtic de Física a València

L’equip d’investigació de la Universitat de València, que dirigeix el professor gater Vicente Caselles Miralles, se situa en el primer lloc en el camp de la teledetecció entre 50 universitats europees. Així s’arreplega en l’article ‘Technical Education in the European University System on Aerospace and Reme’t Sensing’ de l’últim número de la revista especialitzada en este tema IEEE Geoscience and Reme’t Sensing Magazín. Esta aparició suposa «un clar reconeixement a la labor realitzada durant els últims trenta-set anys en el tema de teledetecció en el Departament de Física de la Terra i Termodinàmica de la Universitat de València», explica el catedràtic de Física de la Terra Vicente Caselles. Caselles va ser el primer investigador a Espanya que va presentar una tesi en teledetecció l’any 1983 dirigida pel catedràtic de la Universitat Joaquín Meliá. En ella estudiaven el primer satèl·lit que es construïa per a mesurar la temperatura de la superfície de la terra, el satèl·lit HCMM de la Nasa.

Diploma especialitzat en la mesura a distància de la temperatura

En l’actualitat, el catedràtic Vicente Caselles dirigeix el Diploma d’Especialització Professional Universitari en Aplicacions Industrials i Mediambientals en la mesura a distància de la Temperatura. Un diploma de la Universitat de València, únic a nivell nacional, que té com a principal objectiu mostrar als estudiants les aplicacions que té la teledetecció, tant en el camp del medi ambient com en el camp industrial.

FONT: Gabinet de Premsa, Ajuntament de Gata.

EL PROFESSOR GATER VICENT CASELLES REP LA MEDALLA PÒSTUMA DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA DE BARCELONA

20131017204714-vicentcasellesupv.jpg

La Universitat Pompeu Fabra de Barcelona li concedix hui la medalla pòstuma, per

mig de la seua vídua Coloma Ballester

Va portar a terme una destacada tasca acadèmica en el camp de la imatge, enfocada a l’aplicació pràctica

Un orgull per a la família, en primer lloc, per als seus companys de la Universitat, en segon, i pels gaters, finalment. VICENT CASELLES COSTA, el professor gater que va deixar este món el passat 13 d’agost, ha rebut aquesta vesprada la MEDALLA DE LA UPF a títol pòstum, tal com va acordar el Consell de Govern de la Universitat. És la màxima distinció de la institució acadèmica.

L’acte ha tingut lloc a les 19.00 hores a l’auditori del campus de Poblenou, presidit per Jaume Casals, rector de la UPF. Han intervingut Simon Masnou, professor de l’Institut Camille Jordan (CNRS) i de la Universitat Lió 1 (França), que ha glossat la figura de l’homenatjat, i  Enric Meinhard, doctor en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per la UPF, tesi que li va dirigir Vicent Caselles i que parlarà en representació de tots els estudiants del professor Caselles.

La vídua del gater Vicent Caselles Costa, Coloma Ballester, també professora del DTIC-UPF, rebrà la Medalla i el Diploma acreditatiu de mans de Jaume Casals. La darrera part de l’acte inclourà unes paraules d’agraïment de Coloma Ballester i un parlament de cloenda a càrrec del rector.

Cal dir, que el professor Caselles era un destacat expert internacional en mètodes analítics i geomètrics en el tractament i processament d’imatges. Els seus mètodes de detecció i control de contorns (geodesic snakes) es fan servir en el tractament d’imatges mèdiques en els hospitals d’arreu del món; així mateix, va col·laborar amb diferens empreses per millorar la visualització en la retransmissió d’esdeveniments esportius. Caselles va ser un dels inventors de l’ Inpainting, un mètode de correcció d’imatges i de visualització de zones ocultes en imatges i vídeos, que s’utilitza quan es retoquen fotos amb el programa Photoshop. Finalment tornar a dir que Vicent Caselles és el matemàtic d’Espanya més citat internacionalment.

Al seu poble, Gata, l’Ajuntament en ple va decidir iniciar l’expedient per a nomenarlo fill il·lustre de Gata i a més, es va aprovar donar-li el nom de l'institut de Gata i fer la proposta al Consell de l’IES, que és qui pot decidir al respecte.

FONT: Tetx resumit i foto, Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

EL JOVE GATER SERGI MONFORT FERRER, IMMERS EN EL MÓN DEL CINEMA

20130713164332-sergi1.jpg

Ha fet curtmetratges i estudia Periodisme i Comunicació Audiovisual

Hui porte al blog la jove vida i aficció d’un gater SERGI MONFORT FERRER. És el fill major de Pepe Monfort (fill de Francisco "Capot" i Pepita la mestra) i de María Rosa Ferrer (filla de Vicente "Porró"). La seua àvia tenia una tenda de roba al carrer La Bassa que és on ara sa mare Mª Rosa té la seua Herbodietètica.

Sergi, que té ara 18 anys, estudia actualment un Doble Grau de Periodisme i Comunicació Audiovisual a la Universitat Carlos III de Madrid i, a més, participa en la "Ciudad de la Luz" d’Alacant en diversos cursos de cinema, a més d’anar a classes de teatre des de fa ja molts anys.
Els seus curts van ser exhibits en una Mostra de Curtmetratges a la Fira del Comerç 2011 de Gata, entre els quals figuren "Un susto de muerte", "No es una broma", "Fobias", "Hikikomori", "5 días en Insomnia", "Katarsis" i, més recentment, el migmetratge "Retalle ací", una paròdia contra les retallades en educació i el treball fotogràfic "Cine. Amor. Tiempo". Tots estan disponibles en el seu canal de YouTube: http://www.youtube.com/playlist?list=PL726351664580BB00.
 
Deixem que parle Sergi, al voltant dels seus treballs, afició i projectes: 
"El treball més premiat ha sigut "Katarsis", guanyador del Primer Premi en el concurs "Mi Primer Corto" en "Ciudad de la Luz" i participant en l’encontre audiovisual juvenil del Cinema Jove de Valencia. A més, "Hikikomori" va obtenir el 1º accésit en una altra edició de Mi Primer Corto i "Retalle ací" ha sigut projectat en diverses escoles i instituts de la comarca. També he participat com a actor en alguns com "Lección Magistral" del director Pepe Santatecla.
 
Entre la meua afició més gran està, clar està, el cinema. Porte anys devorant pel·lícules constantment, de tot tipus, àvidament. Entre les meues favorites estan "Pulp Fiction", "El club de la lucha", "2001: Una odisea del espacio"...
Altre hobby més emergent -diu Sergi- és la música. El hard rock i el metal progressiu són dos dels gèneres que més em criden l’atenció i Pink Floyd, Led Zeppelin, Opeth o The Doors, alguns dels artistes que més gaudisc.
El meu últim projecte ha sigut un spot per a l’empresa Signes Grimalt que estarà disponible en breus al meu canal."
 
Podeu veure a Sergi en tres captures: del rodatge de l’últim spot i les altres dues, del de "5 días en Insomnia" i "Katarsis" respectivament.
 
Dir, finalment, que Sergi té un blog on comenta pel·lícules i tot allò relacionat amb el cinema.
 
Agraïsc a Sergi el que contara la seua jove història, tot una promesa feta ja realitat, tan interessant com plena d’activitat.

GATERS DESTACATS: MARTA GAYÁ COLOMA, una portera de futbol a l'Elx CF femení

20130217201955-compomarta.jpg
La gatera acaba de fitxar per l’Elx CF femení de 2ª Divisió. Marta és portera de futbol
 
Torna la secció del blog "GATERS DESTACATS", que en aquest cas direm "Gatera destacada...i jove". Fins ara havia portat a la secció a un literat, a religiosos importants, a científics, a un músic...però mai a una esportista que promet molt als seus 19 anys.
La nostra protagonista és MARTA GAYÁ COLOMA, la filla menuda de Fina Coloma. Té 19 anys acabats de complir i és notícia aquesta setmana. Acaba de fitxar per l’Elx CF femení de segona divisió i comença demà la seua feina de portera de futbol a la ciutat de les palmeres.
Li vaig demanar a Fina, sa mare, que em fera una semblança de Marta, tan esportiva com personal.
A nivell esportiu, començaré per la base:
Quan Marta era menuda, jugava amb els benjamins del Gorgos, però per allò de que les xicones no poden ja jugar quan pujen de categories, pareixa que ahí acabava tot. Ella li agradava ser portera.
A la temporada 2008-2009, quan Marta tenia catorze anys, li va eixir l’oportunitat i no la va desaprofitar: va ser la seua primera experiencia en un equip de futbol femení. S’havia acabat d’estrenar el CD Dénia Femení, comença des de baix, a segona regional, però acabava segon a la taula de classificació i pujava a Primera Regional. Les temporades 2009-2010 i la 2010-11 va jugar al CD Dénia en Primera Divisió Regional.
El bot qualitatiu per a la seua carrera esportiva el va pegar a la temporada 2011-2012, quan fitxà per l’Hércules Femení B, militant a la Tercera Divisió Autonòmica. Als pocs mesos la pujaven a entrenar amb el primer equip que milita a la 2ª Divisió a nivell nacional. Debutà front al Vilareal. Sempre recordarà Marta eixe debut, als 45 primers minuts va jugar i va deixar la porteria a zero.
Aquesta temporada s’havia quedat sense equip i preparava als xiquets de l’Escola Base de futbol del seu poble Gata i més en concret als pre-benjamins B, que un dia seran jugadors del Gorgos CF.
 
A la pàgina de facebook de l’Elx CF femení hem trobat la següent notícia:
"Elche CF Femenino ficha a Marta Gayá.
Marta Gayá se ha vinculado al Elche CF Femenino para reforzar la posición de portera del conjunto de Segunda División con el dorsal 23. La guardameta que perteneció al Denia CD se encontraba sin equipo,... tiene experiencia en la Segunda División Española de fútbol femenino, fué jugadora del Hércules CF Femenino en esta categoria, ahora pasa a formar parte de la familia franjiverde lo que resta de temporada y una campaña más. Se incorporará al equipo mañana lunes 18 de Febrero. ¡Bienvenida @MartaGaya26!"
 
Amb aquesta trajectoria i la que ve, ja la podem considerar una ambaixadora gatera, de l’esport i més en concret del futbol femení, al lloc de portera.
Sa mare, Fina, també donava alguns trets de la seua vida personal, que s’acompasa, com no, amb l’esportiva:
"Marta té com a aficciones la música i el cinema. Escolta música a totes hores, li encanta. També li encanta vore pel·lícules a casa, anar al cinema cada cap de semana... Però també gaudix i molt amb les companyes futbolistes, amb els diversos clubes de futbol femení que també militen a les altes categories.
Seguix dient sa mare, que és sent molt orgullosa de Marta com a esportiva i gatera, "la festa no és una de les seues grans aficcions, per què està en temporada, vol portar una vida sana i es troba en competició"

Ja sabrem més de la seua trajectòria, des de la seua presentació oficial aquesta setmana fins als partits que setmana rere setmana tindrà que afrontar amb l’Elx CF femení. MARTA, sens dubte, és tot un exemple a seguir per moltes xiquetes del seu poble...i xiquets, per això l’hem considerada gatera destacada.
 
FONT: Fotos Fina Coloma / Elx CF femení.
17/02/2013 20:19 cronistadegata #. GATERS DESTACATS No hay comentarios. Comentar.

TORNA GATERS DESTACATS: EL METGE JUAN SALVÁ, OFTALMÒLEG

20110925233558-metgesalva.jpg

Torna la sèrie de "Gaters destacats"i ho fa gràcies a una biografia que em passa l’amic Vicent Mas del metge Juan Salvá, eminent oftalmòleg

A la pàgina web de la SOCV (Societat Oftalmològica de la Comunitat Valenciana) apareix la "Galeria d’oftalmòlegs il·lustres". El primer és precisament un gater, el Doctor Juan Bautista Salvá Mulet.

Transcric en València el que diu del metge Salvá:

D .Juan Bautista Salvá Mulet naixqué a Gata de Gorgos (Alicante) el 15/V/1907.

Cursà els estudis de Batxillerat al col·legi de Sant Josep d’Alacant. Quan acabà es desplatzà a València on cursà la seua llicenciatura de medicina i cirugia a la Facultat de Medicina de València. I alcançà el grau de Doctor l’any 1947.

Durant els seus temps d’estudi i postgrau treballà com a metge ajudant amb el Dr. D. Juan Pallares Lluesma.

Establí la seu primera consulta privada l’any 1939 al carrer Calatrava nº 3 de València i es traslladà l’any 1943 al carrer Xàtiva nº 17 on exercí la seua especialitat fins la seua jubilació l’any 1977. La continuació professional oftalmològica la va seguir la seua filla María Josefa Salvá Ferrer -com ella mateixa em deia amb el comentari-. Fins aquest any que li continua el seu fill, és a dir el nét del nostre protagoniste. Ricardo-Juan Ferrer Salvá també és oftalmòleg.

El metge Juan Salvá va morir a València el dia 15 de desembre de 1990 i les seues despulles van ser traslladades al cementeri de Gata, on reposa junt a la seua muller.

Per si voleu conéixer la Societat i veure algunes fotografies en les quals apareix també el doctor Juan Salvá aquest és l’enllaç: www.socv.org.

FONT: Imatge i documentació de la pàgina web de la Societat Oftalmològica de la Comunitat Valenciana.

DIA DE LA DONA TREBALLADORA, 8 MARÇ. Gatera destacada. Primera dona regidora.

20110308232102-copia-de-dones1.jpg

El dia 8 de març es commemora a tot el món el Dia de la Dona Treballadora. La dona gatera ha estat sempre treballadora a casa amb les palmes, fent barxes. Si parlaren els portals de Gata, centenars de dones fent barxes, metres i metres de barxes. Al camp escampant raïm, anant a collir ametlles i garrofes, al que es presentara.

Com a representant de totes, he buscat la primera dona regidora del segle XX. Aquells temps eren difícil. Que una dona es dedicara a la política local tenia, si cap, més mèrit. Després d’ella van seguir algunes poques fins ara que tenim una alcaldessa dona i cinc regidores dones. Total sis de tretze membres de la Corporació Municipal són dones.

Com a gatera destacada tenim hui, Dia de la Dona a MARÍA ANTONIA COSTA MARTÍ. Va ser la primera regidora de Gata. Va nàixer el 10 de juliol de 1916 i va morir el 25 de gener de 2008, fa tres anys. Va estar com a regidora a la legislatura 28 del segle XX, cinquena corporació de terços representatius, del 2 de febrer de 1964 al 4 de febrer de 1967. Era del Terç Corpòratiu, a l’igual que l’alcalde Julián Monfort Calatayud. Tenia, a més, de companys al Primer Tinent Alcalde Pedro Frasés Pedro, del terç sindical; al segon Tinent Alcalde Jaime García Martí, del terç familiar i als regidors: Gregori Oliver Grimalt (Terç Familiar); José Boronat Monfort (Terç Familiar), Julián Monfort Soler (Terç Sindical ), Francisco Mengual Grimalt (Terç Sindical ) i Alfredo Monfort Pedro (Terç Corporatiu).

FONT: Plenaris Municipals, Arxiu Gata.

 

08/03/2011 23:18 cronistadegata #. GATERS DESTACATS No hay comentarios. Comentar.

GATERS DESTACATS: Pere Vicent Caselles Mulet, músic, compositor i director.

20101228225125-pedro8.jpg

Porte a la sèrie un altre "Gater destacat". En aquesta ocasió del moment i jove. Un músic, que també és director i compositor. 

Pere Vicalet, Dj Fletxa, o Pedro Vicente Caselles Mulet són tres noms que poden resumir les diferent facetes en les quals ha estat treballant aquest gater. Cal dir que Caselles va nàixer l’any 1987 -té ara 23 anys- i que va estudiar música a l’Escola del poble com qualsevol altre gater. Anys més tard, després d’estudiar en el Conservatori de Dénia, i abandonar la carrera d’Enginyeria Industrial, va optar per estudiar Composició al Conservatori Superior de Música de València “Joaquín Rodrigo” i a la Universitat de València, l’especialitat de Magisteri Musical.

Si bé hi ha moltes persones que han influït en la seua època d’estudiant (en la qual a dia d’avui continua trobant-se) caldria destacar Emilio Renard, Andrés Valero, Enrique Sanz, Gregorio Giménez, José Rafael Pascual Vilaplana, Rafael Sánchez Mombiedro, Tomàs Gilabert, entre molts altres. La preocupació per la millora de la seua formació ha sigut una màxima sempre present des de molts punts de vista ja que ha realitzat cursos tant diversos com: "La direcció coral als cors infantils"; "Com millorar l’ansietat escènica dels músics"; "Problemes de la direcció coral"; "Dansa moviment i teràpia"; "Interpretació en agrupació simfònica"; "Com millorar el rendiment físic per a la interpretació musical"; "Taller d’art sonor: la improvisació lliure" i "Producció electrònica/reason, live direct performance: Ableton", entre altres.

Cal dir a més, que ha sigut membre de la G.I.M.A., i del Grup “Tremolí Teatre” on tots els seus components eren gaters i es feien les seues pròpies obres.

Quan a publicacions i obres com a compositor i productor, a l’any 2007 estrena l’obra "Digressió" per a trombó, live i cinta. Un any més tard amb l’obra "Hi ha trens que tan sols passen una volta" grava un CD amb motiu del 60 Aniversario de la Música Concreta essent un homenatge a Pierre Schaeffer.

En el 2009 rep el premi de composició de l’edició XXIII del Concurs de Composició Coral “Juan Bautista Comes” de la ciutat de Sogorb amb l’obra "Puer Natus Est Nobis", on un any més tard -a l’estiu d’enguany, concretament el 24 de juliol, del qual ja el blog va donar complida informació- l’obra guanyadora va ser estrenada pel cor de la ciutat, es va publicar la partitura a l’editorial Piles i a més, va participar com a Jurat de l’edició XXIV del concurs. El mateix any 2009, treballa junt amb Carlos Perales per fer una instalació sonora d’aproximació a la música electrònica titulada “ELEC al Carrer”.

L’any 2010 ha estat marcat inicialment per l’estrena del "Grup Instrumental de Gata de Gorgos" de l’obra "O.K.O." composada expressament per a un concert benèfic als damnificats d’Haití. Més tard ha publicat un CD de música electroacústica amb l’obra "Insomio" i ha realitzat una instal·lació sonora amb sensors junt a Carlos Perales Cejudo anomenada “Sona la Font” a Gata de Gorgos a la Fira d’artesania. També aquest any ha col·laborat en joves del poble a l’hora de crear la música d’un curtmetratge per a la Fundació FEPAD.

Com a dj ha format House Distorsion, un col·lectiu de dj’s de música electrònica, amb el qual col·labora a la ràdio Activa fm totes les setmanes. Amb aquest col·lectiu ha actuat durant el 2010 als Festivals de Música Electrònica “Ibi Summer Festival” i “Ibi Closing Summer”, o en discoteques com “Albades” (Muro d’Alcoi), “Pub Tránsito” (Teruel),... Les seues sessions es caracteritzen pels estils d’avantguarda, fruit de la seua educació clàssica creant una fusió de molts estils adaptada a la demanda del públic. A més, ha estat treballant en el desenvolupament de software mitjançant sensors, vídeo o accessoris com els comandaments de la wii.

A finals de desembre del 2010, ha col·laborat amb Àngel Lluis Ferrando, director de la Banda EPSA, en un projecte ambiciós el qual combina la música de banda amb la música electrònica estrenant l’obra mixta House Band Mix. Aquest concert va estar precedit per una Conferència en la Universitat Politècnica d’Alcoi pel mateix Pere Vicalet titulada: "La música dels nostres dies, la música electrònica en la cultura actual".

Actualment és director de la Banda Juvenil de Gata de Gorgos des de 2004, ha acabat l’especialitat de Magisteri Musical, està finalitzant els estudis de Composició al Conservatori Superior “Joaquín Rodrigo” de València, és membre de l’Associació Nacional de Directors de Banda, de lAssociació de Música Electroacústica d’Espanya (AMME), estudia Direcció de Banda amb José R. Pasqual Vilaplana, i Direcció d’Orquesta i de Cor amb Pilar Bañó i Rafa Sánchez Mombiedro respectivament al Conservatori Superior de València.

Per últim, dir que ha sigut membre fundador del Grup Instrumental de Gata de Gorgos del qual és el director i que ha estat nombrat director titular de “l’Agrupació Músico-Municipal Sta. Mª Magdalena del Poble Nou de Benitatxell”, amb la qual ha gravat i publicat un CD en commemoració del 25è Aniversari de l’Agrupació aquest mateix any 2010.

Un extens currículum musical per a una jove promesa que va poc a poc "in crescendo" i per això ha sigut nomenat al blog com a "Gater destacat".

GATERS DESTACATS: Vicente Caselles, catedràtic de la Universitat.

20101221234246-vicente-caselles.jpg

Rastrejant per Internet, a fi de buscar una información he trobat una altra i l’aprofite ara. Torna la secció GATERS DESTACATS perquè parlava la grata troballa de VICENTE CASELLES. Un gater que estudià Ciències Físicas a la Universitat de València, especialitat de Física Teòrica. Realitzà un Doctorat en Teledetecció i guanyà per oposició, primer, una plaça de Professor Titular d’Universitat, i després, una de Catedràtic d’Universitat. Caselles és Director del Grup de Teledetecció Tèrmica de la Universitat de València. Ha dirigit més de 20 Tesis Doctorals i més de 20 projectes d’investigació internacionals. Ha publicat més de 200 treballs científics.

Per l’estiu passat ell i el seu equip van obtenir un premi de la Organización Metereológica Mundial (OMM) per un sistema per estalviar aigua. L’equip de Vicente Caselles va crear un sistema de teledetecció que permitiria estalviar la mitat de l’aigua de regadiu mundial. Era la primera vegada que es creava un sistema que oferix aquest tipus de dades a escala planetària. per això la OMM li va atorgar el premi internacional Norbert Gerbier-Mumm 2010, que distinguix al millor article científic amb influència a la Meteorologia. El premi el compartien Vicente Caselles, Enric Valor i Juan Manuel Sánchez, tots tres de la Universitat de València. El premi se’ls va lliurar el passat juny a la ciutat de Ginebra. El treball guardonat porta per títol “Seguimiento diario de la evapotranspiración a escala regional con imágenes de satélite de Landsat-TM y ETM+. Aplicación en la región italiana de Basilicata” i el van fer en col·laboració amb altres tres investigadors de la Universitat de la Basilicata, publicant-se en 2008 a la revista internacional Journal of Hydrology.

FONTS:

Text i imatge: Archivos de Álex Fernández Muerza: http://e-ciencia.com.

Text també: http://www.elblogalternativo.com.

 

21/12/2010 23:43 cronistadegata #. GATERS DESTACATS No hay comentarios. Comentar.

GATERS DESTACATS: Santiago Ginestar, Comisari Provincial de Missions.

Al Programa de Festes de 1997, escrivia sobre aquest religiós franciscà i deia que es coneix molt poc a Gata. No figura en la relació de "Sacerdotes y Religiosos, hijos de Gata" que recopilà la parròquia.

El pare SANTIAGO GINESTAR fou missioner franciscà descalç (alcantarí). Naixqué a Gata en 1751. Professà en Sant Joan de la Ribera (València) en 1771 i arribà a Manila en 1779.

El 27 d’abril de 1781 entrà en Conchincina (actual Corea) on treballà de valent, sent conegut amb el nom natiu de "Anamita de Giá". Estigué de missioner durant 14 anys.

En 1782 fou nomenat Comisari Provincial d’aquella missió franciscana, càrrec que renuncià per enfermetat en 1793.

Finalment, en 1796 tornà a Manila i va morir a Santa Cruz de la Laguna (Filipines) el 22 de novembre de 1809, als 58 anys d’edat, 39 de professió i 30 de vida apostòlica (des de la seua marxa cap a missions).

El Pare Santiago Ginestar escrigué una obra històrica i varies cartes, segons es recull a l’Arxiu Iberoamericà, número 35, pàgina 201.

La documentació està extreta del Tomo I de "Misioneros Valencianos en las Indias" de Isidro Félix de Espinosa.

07/12/2010 18:43 cronistadegata #. GATERS DESTACATS No hay comentarios. Comentar.

GATERS DESTACATS: Els germans Caselles, frares.

20101206191345-copia-de-image0-59.jpg

Seguint amb la cronologia de destacats gaters, en la vertent religiosa trobem als germans frares CASELLES GARCÍA. Dels dos està introduïnt-se la causa de beatificació i canonització, per ser màrtirs.

El frare BERNARDO CASELLES GARCÍA era religiós caputxí. Fill de Vicente Caselles i Antònia García naixqué en 1869. Màrtir a la guerra civil en 1936. Tenia 67 anys d’edat.  

Cinc anys més tard, en 1874 naixeria el seu germà, IGNACIO CASELLES GARCÍA, també caputxí. Fou, en vida religiosa, el “Pare Crisóstomo de Gata”. Martiritzat a Oriola (Alacant). Tenia 62 anys, 44 de religió i 37 de sacerdot.

Hui són els dos gaters destacats al blog. 

A la fotografia, els dos d’una fotografia cedida per la família Caselles. El Pare Ignacio, a l’esquerra amb més barba, i el Pare Bernardo, a la dreta.

06/12/2010 19:14 cronistadegata #. GATERS DESTACATS No hay comentarios. Comentar.

GATERS DESTACATS: Joan Baptista Servera i Signes, bisbe del segle XVIII ( Capítol IV i últim )

20101202223626-bisbe2222.jpg

Arribe a la fi de l’extensa biografia d’aquest fill il·lustre de Gata, el Bisbe Servera. Altres vegades tornaré a parlar d’ell, dels seus biògrafs i dels llibres que parlen d’ell. Però per ara deixarem en aquesta sèrie al Bisbe, perquè hi ha altres personatges, fills de Gata, que ens esperen.

(Continuació des del Capítol III...)

Mort del prelat de Cádiz:

Les cròniques diuen que en la nit de l´Epifania del 6 de gener de 1782 rebé els Sants Sagraments. Se li aplicaren totes les indulgències. Es va fer llegir els salms penitencials, exhortava als seus nebots i domèstics a voler-se.

Morí el 12 de gener de 1782, a la 1:30 hores de la matinada, celebrant-se el funeral i soterrar amb el ceremonial de costum a la catedral Vella de Santa Creu i depositant-se les seves restes en la seva Capella de les Relíquies. Les restes del bisbe Servera es troben actualment a la Catedral Nova.

El Dean i Cabilde celebrà en la Santa Església Catedral de Cadis el dia 28 de febrer una “Oración fúnebre que en las solemnes exequias...a la amable memoria de su Illmo. Prelado el Señor Don Fr. Juan Baptista Servera (que de Dios goce)”, a càrrec del Dr. Cayetano María de Huarte y Briviesca, Prebendat de la Catedral y Examinador Sinodial del seu episcopat.

La Germandat de la Santa Charidad celebrà també per l´ànima del prelat difunt solemnes exèquies en la seua església de l´Hospici, el dia 17 d´abril de 1782, amb “Elogio fúnebre” a càrrec d´En Nicolás Madera i Mora.

El poble de Gata a l´època del bisbe Servera:

En la història, el poble de Gata pertanyia en 1735 a la Jurisdicció alfonsina del Conde d´Alcúdia. En 1773, Gata era poble de la Governació de Dénia.

Pel que respecta a la demografia, el bisbe Servera tenia 6 anys, es a dir, en 1713, quan Gata tenia 100 veïns; a l´any següent, 1714, hi havia 110 veïns.

Quan Frai Joan Baptista comença la tasca de Definidor General de l´ordre franciscana (1762) es produeix a les platges de Dénia un fet molt important per la vida religiosa dels gaters. Mosén Vicent Mulet troba la imatge del Crist del Calvari, el que seria el volgut patró de Gata. Aquest any comença a construir-se l´ermita del Tossalet i a l´any següent ja es posa la imatge al seu camarí, la posa el mateix Pare Mulet.

En 1768, quan Servera es nomenat bisbe de Canàries, Gata té 996 habitants. Dos anys més tard, mentre continuava el seu episcopat a les illes, es celebra el 25 de febrer la primera missa a l´ermita del Crist i el 22 de novembre morí a Dénia, el Pare Antoni Vicent Mulet i Monfort, que va trobar i donar al Crist.

Quan va nàixer Frai Joan Baptista (1707) estava regint els destins de la parroquia de Sant Miquel Arcángel de Gata, Mosén Gregori Gisbert (el rector número 11 des de la creació del Curato per mitjà de Felip III, amb llicència del papa Gregori XIII, en 1574). A la partida de bateig diu: yo Fray Guillem Gisbert”. Gisbert estigué de rector des del 13 de gener de 1692 fins el 30 de novembre de 1736. Va morir regentant la parròquia.

Durant la vida de Joan Baptista, fins 1782, Gata va tenir dos rectors més: En Tomàs Gil, que tan sols va estar sis mesos (de desembre de 1736 fins a 20 de maig de 1737) i En Tomás Borrell, que estigué de 1737 a 1787, data en la qual va morir a Gata i fou soterrat a l´altar major del temple parroquial.

CRONOLOGIA-RESUM:

1707:

12-Juliol: Naixement de Joan Baptista Servera i Signes.

13-Juliol: És batejat a l´església parroquial de Gata, per Frai Guillem Gisbert.

1722: Joan Baptista pren els hàbits a l´ordre dels franciscans descalsos.

1723: 26-Juny: Professió religiosa.

1746: 9-Setembre. Escriu el Sermó fúnebre en les exequies del Vble. Pare Frai Joseph Servera.

1759-1762: Ministre Provincial dels Descalsos, en la Província de Sant Joan Baptista de València.

1762-1768: Definidor General de l´Ordre dels Franciscans.

1768:

4-Setembre: Servera rep carta del rei Carles III, per la qual li comunica l´elecció de bisbe de Canàries.

2-Octubre: Nomenament de bisbe de Canàries

28-Octubre: Elegit bisbe de Canàries.

1776: 5-Febrer: El bisbe Servera funda la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Gran Canaria.

1777:

19-Abril: Notificació al Cabildo Civil gadità del nomenament com a bisbe de la diòcesis de Cadis.

12-Maig: Trasllat a Cadis.

9-Agost: Arribada a la badia de Cadis.

26-Agost: Professió de Fe i Jurament del càrrec.

24-Setembre: Entrada i presa de possessió del bisbat de Cadis.

 

1778: Servera escriu la Carta Pastoral relativa a la Instrucció de la Doctrina Christiana”.

2-Octubre: Publica “Normas sobre los agentes de preces en Roma”.

1779: 11-Maig: El papa Pío VI signa la Fundació del Jubileu de les 40 hores.

1780:

12-Abril: Publicació d´un edicte, en el qual estableix “Normas contra los clérigos vagos o fuera de su residencia y servicio de su iglesia sin causa y permiso de sus superiores y sobre los requisitos para permitirles celebrar”.

28-Maig: Carta d´agraïment del rei al bisbe i al cabilde, per la seva col·laboració econòmica a les despeses de la guerra.

17-Desembre: “Te Deum” .

1782: Conclou l´episcopat de Cadis.

1785:

6-Gener: Rep els Sants Sagraments.

12-Gener: Mort del bisbe, als 78 anys d´edat i 63 d´hàbit.

28-Febrer: “Oración fúnebre que en las solemnes exequias...a la amable memoria de su Illmo. Prelado el Señor Don Fr. Juan Baptista Servera (que de Dios goce)”, feren els Srs. Dean i Cabilde.

17-Abril: “Elogio fúnebre” que fa la Germandat de la Santa Charidad a l´església de l´Hospici, a càrrec d´En Nicolás Madera i Mora.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:

-ARXIU MUNICIPAL. Llibres de plens. Ajuntament de Gata de Gorgos.

-ARXIU PARROQUIAL. Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel.

-ARXIU PROVINCIAL DELS FRANCISCANS DE VALÈNCIA. Signatura 185-E-25. Pàgines 183-184.

- LA IGLESIA GADITANA EN EL SIGLO XVIII”. Pablo Antón Solé, Cádiz, 1994.

- ARTÍCLES: Miguel Vives Signes. Programa de fiestas: “Biografías franciscanas” Juliol 1997; “El Obispo de Canarias y Cádiz, Juan Bautista Servera (II)” Juliol 1998.

- EL ARCHIVO DE LA GOBERNACIÓN DE DENIA: APROXIMACIÓN AL ESTUDIO INSTITUCIONAL: María José Sastre Reus y Rosa Seser Pérez.

- Pàgines electròniques d´Internet.

 

02/12/2010 22:36 cronistadegata #. GATERS DESTACATS No hay comentarios. Comentar.

GATERS DESTACATS: Joan Baptista Servera i Signes, bisbe del segle XVIII ( Capítol III )

20101201152835-bisbeperablog2.jpg

Continue amb l’extensa biografia d’aquest gater destacat, el Bisbe Servera.

Al capítol III parle dels seus retratos, de la magnífica llavor episcopal duta a terme com a bisbe a Canàries i el traspàs a Cádiz. Demà a l’últim capítol tractaré la mort del Prelat i com era Gata en temps del bisbe.

El bisbe i els seus retratos:

Segueix dient l´Arxiu Provincial dels Franciscans de València:

“En la segunda mitad del siglo XIX se colocó en la sacristía de la iglesia de la villa de Orba un retrato de este Sr. Obispo, de buen pincel, al parecer, reproducción del de D. José Vergara, con la siguiente inscripción:

“El Ilmo. y Rvdmo. Sr. D. Juan Bautista Servera, natural de Orba, religioso descalzo del Convento de San Juan de la Ribera y Obispo de Canarias. Electo (su escudo de armas: un acerolo, en valenciano una servera) en 28 de octubre de 1768”.

Del pintor valencià José Vergara (1726-1799), cita la enciclopèdia Espasa-Calpe, al seu tomo 67, pàgina 1.497:

“Entre los retratos que se deben a su pincel figuran: los del obispo Felipe Beltrán, de Salamanca, los Duques de Huéscar; el Padre Molina, general de San Francisco; el obispo José Climent, de Barcelona; el de Orihuela, José Tormo; el de Solsona, Rafael Lasala; el de Canarias, Juan Bautista Cervera, etc...”.

La sagristia de Gata també tenia un retrato, com es confirma per la visita que uns excursionistes fan al poble en 1897.

Llavor episcopal de Frai Joan Baptista Servera a Canàries (1769-1777):

Seguint el llibre de Pablo Antón Solé, el bisbe Servera a Canàries destaca perquè “edificó dos hospitales, uno en Gran Canaria...y otro en Lanzarote”; “instituyó la Congregación de la Doctrina Cristiana”; “fundó el Seminario Conciliar en 1769...reconstruyendo su edificio en 1777”. A Canàries “se recuerda la visita pastoral de la diócesis de Canarias pasando de una isla a otra”. De la seua actitud a les illes diu Solé que “era desprendido para los pobres” y que “antes de salir para tomar posesión del obispado de Cádiz repartió el resto de sus rentas entre los pobres”.

En la “Memoria Insular 2003” del mes de febrer s´eixe any es recull la següent llegenda sobre: Juan Bautista Cervera:

“Juan Bautista Cervera (o Servera), (Valencia, 1703-Cádiz, 1782), fundó las Reales Sociedades Económicas de Amigos del Páis de Canarias, Palma, Gomera y La Laguna entre 1776 y 1777 y abrió las puertas del Seminario Conciliar en 1777. También apoyó la continuación de las obras de la Catedral bajo la dirección de Diego Nicolás Eduardo e inició la construcción del nuevo Hospital de San Martín (por entonces, en la Catedral)”.

El bisbe Cervera, fundador de la “Real Sociedad Económica de Amigos del País” de Gran Canaria (5-2-1776)

En la “Solemne y brillante celebración del 225 aniversario” (1776-2001) es diu: “Los actos solemnes del 225 aniversario se abrieron en la mañana del pasado 5 de febrero en el patio del Palacio Episcopal de la Diócesis de Canarias, cuando el Sr. Obispo, el Excmo. Y Revdmo. Sr. D. Ramón Echarren, y el Director de la Real Sociedad, Marqués de la Frontera, descubrieron una bella placa en cerámica que recuerda que en ese lugar fundó el Obispo Fran Juan Bautista Servera, acompañado por numerosas personas de la isla, un 5 de febrero de 1776 la “Real Sociedad Económica de Amigos del País de Canarias”.

En el mateix Butlletí que recorda la celebració, a la columna titulada “Textos para la historia de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Gran Canaria”, José de Viea y Clavijo, en els seus “Extractos de las Actas de esta Real Sociedad”, recull com: “Don Juan Bautista Servera, Dignísimo Obispo de estas Islas, quién con la idea de proporcionar iguales ventajas a nuestro país, que quizá las necesitaba más que otro alguno conciliando los ánimos, juntó en su palacio el día 5 de Febrero de 1776 las principales personas de la Ciudad, las cuales acordaron gustosas erigir y fundar en ella una perpetua Sociedad de Amigos d ela Gran Canaria, bajo la dirección y auspicios del mismo celoso Prelado”

Traspàs del bisbat: de Canàries a Cadis:

Guiats de la mà d´Antón Solé, coneguem que el dia 19 d´abril de 1777 se li notifica al Cabildo Civil gadità que Servera es nomenat bisbe de la diòcesis. El trasllat a Cadis es fa el 12 de maig i el nou prelat arriba a la badia de Cadis el dia 9 d´agost. El 26 d´eixe mateix mes fa la professió de Fe i Jurament, en mans del bisbe de Córdoba. La entrada i possessió es celebra amb el ceremonial de costum de sempre, el 24 de setembre de 1777.    

La seua tasca episcopal a Cádiz (1777-1782): 

Resumeix molt bé el pontificat del bisbe gadità Frai Joan Baptista Servera (1777-1782) l´eminent En Pablo Antón Solé en el seu llibre “La Iglesia Gaditana del siglo XVIII”  publicat en 1994, els continguts del qual foren defesos per l´autor en 1992 en la seua tesis doctoral, obtenint la calificació d´Apte “Cum Laudem”.

Solé detalla “con especial encanto”, com diu el prologista del llibre Comellas la biografia de Servera en el capítol del “Episcopologio”. Comellas diu que “Seis obispos tuvo Cádiz en cien años, y los seis un d´ells el bisbe Servera-, por suerte o por gracia de Dios, fueron buenos o muy buenos; ¡pero todos distintos!”.

Extraiem del llibre algunes de les més destacades missions de Servera al bisbat de Cadis:

- En 1778 creà en la diòcesis, la Congregació de la Doctrina Cristiana centralitzada i controlada per la Junta de Cadis.  

- Fundació del Jubileu de les 40 hores...que fomentà la devoció eucarística i l´oració mental.

- Es trobà...les corregudes de bous celebrant-se els diumenges i dies de festa, i va poder desterrar-les acudint al rei.

- Empren l´organització de les conferències morals del clergat en totes les parròquies.

- Trasllat del Col·legi Seminari de Sant Bertomeu de Cadis al Col·legi de Santiago.

- Creació de càtedres de Filosofia i Teologia.

- Publicació el 2 d´octubre de 1778, de “Normas sobre los agentes de preces en Roma”.

- Publicà un edicte establint “Normas contra los clérigos vagos o fuera de su residencia y servici de su iglesia sin causa y permiso de sus superiores y sobre los requisitos para permitirlos celebrar”, que porta la data del 12 d´abril de 1780.

- El bisbe i el cabilde col·laboraren econòmicament a les despeses de la guerra i reberen del rei una carta d´agraïment el 28 de maig de 1780.

- Es convocà, a l´igual que la resta del país, un “Te Deum” per la monarquia, el 17 de desembre de 1781.

- Actualització de la Congrua sustentació.

- Va fer visita general a la seva diòcesis...a pesar dels seus anys...

- En Tarifa li atacà la febra i s´en va venir a Cadis.

(Continuarà en el capítol IV i últim...)

01/12/2010 15:28 cronistadegata #. GATERS DESTACATS No hay comentarios. Comentar.

GATERS DESTACATS: Joan Baptista Servera i Signes, bisbe del segle XVIII ( Capítol II )

20101130230710-bisbeblog.jpg

Continue detallant la biografia del fill més il·lustre que va donar i ha donat Gata, el bisbe Servera. En aquest capítol II continue parlant de quan estava a l’orde franciscana i els futurs càrrecs moltíssim més importants:

En l´ordre, desempenyà els importants càrrecs de Lector (Llicenciat) de Filosofia i de Teologia i ocupà diversos càrrecs, com el de Secretari Provincial i fou Ministre Provincial dels Descalzos, de la Província de Sant Joan Baptista de València des de 1759 a 1762.

Desempenyà el càrrec de Definidor General de tota l´orde dels franciscans durant dos trienis: 1762-1768. Va pertanyer  al convent de Jesús Pobre que la seua Ordre tenia a Gata.

El dia 4 de setembre de 1768 “recibió carta de que la Magestad de Carlos tercero (que Dios gde.) le havia elegido Obispo de Canarias” i va aceptar l´episcopat per obediencia.

En l´Arxiu Parroquial es diu textualment: “Fue consagrado en Madrid el día 16 de Julio de 1769”, la qual cosa es contradiu amb la data de nomenament com a bisbe de Canaries (28-X-1768). 

El 28 d´octubre de 1768 fou nomenat bisbe de Canàries. El bisbe Servera fundà el seminari conciliar en l´edifici del col·legi de la companyia de Jesús, en Canaries.

Des d´ací fou trasl·ladat a la seu de Càdis, en 1777.

El bisbe Cervera mor a Càdis el dia 12 de gener de 1785, als 78 anys d´edat i 63 d´hàbit religiós.

A la Cripta dels Bisbes de la Catedral nova de Càdis reposen les restes mortals. Una gran làpida amb la relació dels bisbes de la catedral del segle XVIII, cobreix tot el fons de la cripta. El bisbe Joan Baptista Cervera figura entre el bisbe Tomás del Valle i els últims bisbes del segle XVIII, José Escalzo y Miguel y Antonio Martínez.

El bisbe escriptor:

Escrigué alguns tomos de Sermons, com el “Sermón fúnebre en las exequias del Vble. Padre Fray Joseph Servera. Religioso Descalzo de N.S.P.S. Fco., Hijo de la Sta. Provincia de S. Juan Bta. Del Reyno de Val., Predicador, tres vezes Maestro de Novicios, y Guardián muchas vezes de varios conventos. Celebradas en el Santuario y Convento del Desierto de Ntra. Sra. De Orito, territorio de la muy ilustre Universidad de Monforte día 9 de Setiembre de 1746”.  

També escrigué una "Carta a la ciudad comunicando haber sido nombrado Obispo de Canarias" i algunes "Pastorales", com la coneguda "Carta Pastoral...relativa a la instrucción de la doctrina christiana" (1778).  

Fill natural de Gata, pero “legalment d´Orba”:

Del seu naixement, relata textualment l´Arxiu Provincial dels Franciscans de València: “Aunque materialmente nació en Gata, donde sus padres se habían refugiado, huyendo de los disturbios de la guerra de Sucesión y donde sus abuelos maternos residían, con todo se puede decir, y algunos le dicen “nacido” legalmente en Orba, porque sus padres tenían en esta villa su domicilio. Y en la misma se conserva todavía la casa donde nuestro padre Servera pasó su infancia”.

Açò explicaria que en la seua partida de naixement s´anomene als padrins, que serien els seus materns, com a “naturals del lloc de Gata”, però no els seus pares, que residien a Orba, segons la data de l´Arxiu provincial dels franciscans.

Continuarà al capítol III...

30/11/2010 23:07 cronistadegata #. GATERS DESTACATS No hay comentarios. Comentar.

GATERS DESTACATS: Joan Baptiste Servera i Signes, bisbe del segle XVIII ( Capítol I )

20101128144733-bisbeservera.jpg

La sèrie de gaters destacats combinarà gaters d’altres èpoques amb gaters joves, nous, d’ara. El gater destacat de hui vixqué al segle XVIII i és un dels religiosos fills de Gata més importants, per tots els càrrecs que va tindre i tota la seua biografia, tan extensa. Per això, es dividix en més d’un article.

Joan Baptista Servera i Signes fou un dels fills il·lustres de Gata, junt al Pare Antoni Vicente Mulet, el qual ja va ser "gater destacat" fa uns dies al blog. Gata dedicà un carrer al Bisbe Servera, sent alcalde En Maties Monfort Mulet. El consistori municipal acordà el dia 13 de febrer de 1916 que “las calles de la Manga y además la parte de la calle Andrades, fueran sustituidas por los nombres de OBISPO CERVERA y Padre Mulet". 

Naixqué a Gata "casualmente", com indica l’historiador d’Orba Francisco J. Caravaca Dasí, el dia 12 de juliol de 1707. En el llibre segon de Batejos del’Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, fulla 183, es trobava inclosa la seua partida de bateig, en els següents termes:

“En tretze de Juliol del an 1707. yo Fray Guillem Gisbert, premere Religioso Agustino de llicentia Parroqui bategi conforme ritual de la Sta. Mare Iglesia Católica Romana a un fill de Juan Servera i de Anna Signes conyuges posarinli noms Juan Batiste, Abdón y Senén, foren padrins Juan Signes y Laura Signes, naturals del lloc de Gata. Naixué en dia de dimats a 12 del dit mes i an, y per la veritat o firme de la meua ma”.

Seguint a l’escriptor orber Caravava, ell comenta: "pasó después a residir, hasa su ingreso en la orden franciscana, en Orba, donde además vieron la luz sus nueve hermanos".

“Si algo hay que admirar en este prelado –seguix dient Caravaca- es su fidelidad para con los principios de la orden. Con ser el primogénito de una familia acomodada, renunció a los bienes materiales para ceñir el hábito franciscano a imitación del Santo Fundador”.

Franciscà dels Descalços (franciscans reformats per Sant Pere d’Alcàntara). Prengué els hàbits en 1722, fent el noviciat al convent de Sant Joan de Ribera de València (després, Estació d’Aragó). Professà (va fer els seus vots religiosos) molt jove, el dia 26 de juny de 1723. Fou superior d’Almansa i de València.

Fou destinat a Roma. Estigué 9 anys seguits i es guany l’apreci i distinció dels papes Benedicte XIV i Clement XIII. Passà a Mantua al capítol general de tota l’Orde...

( Continuarà al capítol II )

GATERS DESTACATS: el Pare Mulet portà el Crist a Gata (1762).

20101124144515-copia-de-cristoantic.jpg

Reprenc la sèrie de gaters destacats en un religiós important per al poble de Gata, que vixqué entre els segles XVII i XVIII. Fou el PARE ANTONI VICENT MULET MONFORT. Ell portà la imatge del Santíssim Crist del Calvari, que tant veneren els gaters.

Naixqué  el Pare Vicent el 2 de desembre de 1691, per tant dins d’uns dies s’acompliran 321 anys. Fou Beneficiat de la catedral de València. Després passà a Dénia. Va morir a aquesta ciutat el 22 de novembre de 1770, als 79 anys. Fill ilustre de Gata, perquè donà al poble la imatge del Crist del Calvari, segons reflexava el Llibre de Visites Pastorals. Impulsà la construcció de l´ermita per a “cobijar” la imatge del patró (la capella es construí des de la Quaresma de 1762 a 1770, durant vui anys). Ell mateix pujà la imatge i la col·locà al camarí de l´ermita en 1764. El Pare Mulet tenia aleshores 73 anys. L´ermita del Crist fou beneïda el 12 de febrer de 1770, acabades les obres i sent el mateix any que va morir. Els veïns de Gata li dedicaren un carrer a la seua memòria.

La parròquia impulsarà dins de poc, formant-se una comissió parròquia-ajuntament-confraria, els actes del 250 aniversari de la construcció de l’ermita, que es compliran a la Quaresma de 2012.

Dades històriques: Relació de religiosos i preveres de la parròquia Sant Miquel Arcàngel de Gata. Arxiu parroquial.

A la imatge, el Crist del Calvari amb la seua "hornacina", tal com estava abans de la guerra civil, entre els segles XVIII i XX, fins 1936.

 

24/11/2010 14:45 cronistadegata #. GATERS DESTACATS No hay comentarios. Comentar.

GATERS DESTACATS: MIGUEL SIGNES MENGUAL, premi de teatre

20101113213542-miguelsignes.jpg

Comença hui, 13 de novembre dissabte, una nova sèrie dins del blog del CRONISTA DE GATA. Es tracta de GATERS DESTACATS que viuen bé a Gata, bé a la Comunitat Valenciana, bé a la resta d’Espanya o bé per altres parts del món. El primer "Gater destacat" o més bé fill de gatera que porte al blog és MIGUEL SIGNES MENGUAL. Descobrim a aquest literat:

El gater "d'adopció" per família MIGUEL SIGNES MENGUAL, advocat i escriptor nascut a Valéncia que viu a Salamanca, ha obtés el XXVI PREMI INTERNACIONAL DE TEATRE "CARLOS ARNICHES" d´Alacant, per la seua obra "¿Yo quién soy?".

Segons va informar l’agència EFE el passat dia 8 de novembre, Signes de 75 anys rebrà els 8.000 euros amb els quals està dotat el premi literari. La temàtica de l’obra gira al voltant de les preguntes que es fa un fill sobre la seua pròpia identitat després de reflexionar sobre les circumstàncies que ha viscut la seua família.

L’obra de Miguel Signes Mengual ha estat premiat entre les cent que s’han presentat al premi.

En declaracions a EFE, el galardonat es va mostrar sorprés pel premi i per la telefonada de l’alcaldessa d’Alacant, Sonia Castedo, per tal de comunicar-li que era el guanyador.

Signes Mengual ha escrit més de 40 obres teatrals de les quals dotze han estat publicades. Va nàixer a Gata i a l’actualitat resideix a Salamanca. Ha obtés,, segons EFE, premis sobre drames a ciutats com Santander, València o Madrid.

Algunes obres de Miguel Signes Mengual són: Los sueños de Mariano Acha; La rara distancia; Un Eduardo más i La oposición, entre altres.

Dir que Miguel Signes Mengual, germà de Vicente, és de la família gatera dels "Canyetes".

FONT: EFE

Imatge extreta de la pàgina: www.jesuscampos.com/fotoscompa.html.

 

13/11/2010 21:36 cronistadegata #. GATERS DESTACATS No hay comentarios. Comentar.

Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris