GATERS DESTACATS

GATERS DESTACATS: Joan Baptiste Servera i Signes, bisbe del segle XVIII ( Capítol I )

La sèrie de gaters destacats combinarà gaters d’altres èpoques amb gaters joves, nous, d’ara. El gater destacat de hui vixqué al segle XVIII i és un dels religiosos fills de Gata més importants, per tots els càrrecs que va tindre i tota la seua biografia, tan extensa. Per això, es dividix en més d’un article.

Joan Baptista Servera i Signes fou un dels fills il·lustres de Gata, junt al Pare Antoni Vicente Mulet, el qual ja va ser "gater destacat" fa uns dies al blog. Gata dedicà un carrer al Bisbe Servera, sent alcalde En Maties Monfort Mulet. El consistori municipal acordà el dia 13 de febrer de 1916 que “las calles de la Manga y además la parte de la calle Andrades, fueran sustituidas por los nombres de OBISPO CERVERA y Padre Mulet". 

Naixqué a Gata "casualmente", com indica l’historiador d’Orba Francisco J. Caravaca Dasí, el dia 12 de juliol de 1707. En el llibre segon de Batejos del’Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, fulla 183, es trobava inclosa la seua partida de bateig, en els següents termes:

“En tretze de Juliol del an 1707. yo Fray Guillem Gisbert, premere Religioso Agustino de llicentia Parroqui bategi conforme ritual de la Sta. Mare Iglesia Católica Romana a un fill de Juan Servera i de Anna Signes conyuges posarinli noms Juan Batiste, Abdón y Senén, foren padrins Juan Signes y Laura Signes, naturals del lloc de Gata. Naixué en dia de dimats a 12 del dit mes i an, y per la veritat o firme de la meua ma”.

Seguint a l’escriptor orber Caravava, ell comenta: "pasó después a residir, hasa su ingreso en la orden franciscana, en Orba, donde además vieron la luz sus nueve hermanos".

“Si algo hay que admirar en este prelado –seguix dient Caravaca- es su fidelidad para con los principios de la orden. Con ser el primogénito de una familia acomodada, renunció a los bienes materiales para ceñir el hábito franciscano a imitación del Santo Fundador”.

Franciscà dels Descalços (franciscans reformats per Sant Pere d’Alcàntara). Prengué els hàbits en 1722, fent el noviciat al convent de Sant Joan de Ribera de València (després, Estació d’Aragó). Professà (va fer els seus vots religiosos) molt jove, el dia 26 de juny de 1723. Fou superior d’Almansa i de València.

Fou destinat a Roma. Estigué 9 anys seguits i es guany l’apreci i distinció dels papes Benedicte XIV i Clement XIII. Passà a Mantua al capítol general de tota l’Orde...

( Continuarà al capítol II )

GATERS DESTACATS: el Pare Mulet portà el Crist a Gata (1762).

Reprenc la sèrie de gaters destacats en un religiós important per al poble de Gata, que vixqué entre els segles XVII i XVIII. Fou el PARE ANTONI VICENT MULET MONFORT. Ell portà la imatge del Santíssim Crist del Calvari, que tant veneren els gaters.

Naixqué  el Pare Vicent el 2 de desembre de 1691, per tant dins d’uns dies s’acompliran 321 anys. Fou Beneficiat de la catedral de València. Després passà a Dénia. Va morir a aquesta ciutat el 22 de novembre de 1770, als 79 anys. Fill ilustre de Gata, perquè donà al poble la imatge del Crist del Calvari, segons reflexava el Llibre de Visites Pastorals. Impulsà la construcció de l´ermita per a “cobijar” la imatge del patró (la capella es construí des de la Quaresma de 1762 a 1770, durant vui anys). Ell mateix pujà la imatge i la col·locà al camarí de l´ermita en 1764. El Pare Mulet tenia aleshores 73 anys. L´ermita del Crist fou beneïda el 12 de febrer de 1770, acabades les obres i sent el mateix any que va morir. Els veïns de Gata li dedicaren un carrer a la seua memòria.

La parròquia impulsarà dins de poc, formant-se una comissió parròquia-ajuntament-confraria, els actes del 250 aniversari de la construcció de l’ermita, que es compliran a la Quaresma de 2012.

Dades històriques: Relació de religiosos i preveres de la parròquia Sant Miquel Arcàngel de Gata. Arxiu parroquial.

A la imatge, el Crist del Calvari amb la seua "hornacina", tal com estava abans de la guerra civil, entre els segles XVIII i XX, fins 1936.

 

GATERS DESTACATS: MIGUEL SIGNES MENGUAL, premi de teatre

Comença hui, 13 de novembre dissabte, una nova sèrie dins del blog del CRONISTA DE GATA. Es tracta de GATERS DESTACATS que viuen bé a Gata, bé a la Comunitat Valenciana, bé a la resta d’Espanya o bé per altres parts del món. El primer "Gater destacat" o més bé fill de gatera que porte al blog és MIGUEL SIGNES MENGUAL. Descobrim a aquest literat:

El gater "d'adopció" per família MIGUEL SIGNES MENGUAL, advocat i escriptor nascut a Valéncia que viu a Salamanca, ha obtés el XXVI PREMI INTERNACIONAL DE TEATRE "CARLOS ARNICHES" d´Alacant, per la seua obra "¿Yo quién soy?".

Segons va informar l’agència EFE el passat dia 8 de novembre, Signes de 75 anys rebrà els 8.000 euros amb els quals està dotat el premi literari. La temàtica de l’obra gira al voltant de les preguntes que es fa un fill sobre la seua pròpia identitat després de reflexionar sobre les circumstàncies que ha viscut la seua família.

L’obra de Miguel Signes Mengual ha estat premiat entre les cent que s’han presentat al premi.

En declaracions a EFE, el galardonat es va mostrar sorprés pel premi i per la telefonada de l’alcaldessa d’Alacant, Sonia Castedo, per tal de comunicar-li que era el guanyador.

Signes Mengual ha escrit més de 40 obres teatrals de les quals dotze han estat publicades. Va nàixer a Gata i a l’actualitat resideix a Salamanca. Ha obtés,, segons EFE, premis sobre drames a ciutats com Santander, València o Madrid.

Algunes obres de Miguel Signes Mengual són: Los sueños de Mariano Acha; La rara distancia; Un Eduardo más i La oposición, entre altres.

Dir que Miguel Signes Mengual, germà de Vicente, és de la família gatera dels "Canyetes".

FONT: EFE

Imatge extreta de la pàgina: www.jesuscampos.com/fotoscompa.html.