CRONISTA DE GATA DE GORGOS

Una tradició que perdura, i ara amb gent jove agafant el testig de les majors, és la de vestir a la mare de Déu el dia de la vespra. Gràcies al reportatge fotogràfic de Sonia Navalmoral Grimalt podem veure com va ser el procés de vestir-la, del trasllat des del seu lloc habitual, baix de la Puríssima, fins el llit preparat al centre de l’altar.

Les vestidores són: Sonia, Silvia,Alicia, Pepita i Marilis. Aquestes cinc dones van vestir a la mare de Déu per a la vespra i la festa. Són hereues de moltes generacions vestint-la. Ara, a les 11:30 hores, serà la missa major del dia de la festa de la Mare de Déu de les Alfàbigues.

Agraïsc les fotografies molt testimonials a Sonia, de com vestir a la Mare de Déu d'agost de Gata. 

FONT: Fotos del reportatge de Sonia Navalmoral Grimalt.  

La festa de hui dimarts, 15 d’agost, es caracteritzava a Gata per dos grans pilars culturals, socials i religiosos. Per una banda, les alfàbigues al voltant de la Mare de Déu gitada, que encara perduren, i per altra la cançó de EL CANT DE LA PALOMA que els nostres avantpassats cantaven a l’església i que va ser considerada per l’estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez com a CANT ORIGINARI DE GATA i que hui ja és història.

Sols en dues ocasions s’ha tornat a cantar en aquest segle XXI. Però hem de conéixer els arrels d’aquest costum local, d’aquesta peça, hui desapareguda del cançoner gater, però conservada en el llibre: "Cancionero musical de la provincia de Alicante" del dit Seguí. Els últims cantors locals que la cantaven ja no són vius. Es tracta del cant de la Paloma Divina, una cançó originària de Gata, i que és més que centenària.

Hui diumenge 16 de juliol és la festa de la Verge del Carme. Amb molta calitja, estem al seu temps diue, la MARE DE DÉU té aquesta advocació, la de l’escapulari. Abans de passar a la història relacionada amb aquesta advocació mariana, aprofite des del blog per a felicitar a totes les Carmes i compostes, així com les que celebreu el vostre aniversari tan assenyalat, que també n’hi ha moltes.

I anem a la història religiosa de Gata. L’Arxiu Parroquial dona compte que la confraria de la Santíssima Verge del Carme és anterior a la guerra civil. El 2 de juliol de 1926 es produeix l’erecció i institucionalització de la seua Confraria. Un document del Propòsit General de les Germanes Descalces de l’orde de la Santíssima Verge Maria del Carme així ho atestigua: “Erigimos e instituímos la Cofradía [...]. Así mismo concedemos al Párroco de la misma Iglesia y en defecto de él a otro sacerdote [...] la facultad de bendecir e imponer pequeños escapularios juntamente con la potestad de dar la absolución general y conceder indulgencia plenaria a los cofrades moribundos. Dada en Roma en nuestra casa generalicia en el día 26 de Septiembre de 1926. Fr. Guillermo de S. Alberto, Prepósito General. Fr. Federico del Smo. Sacramento, Secretario". A més, també hi havia un Llibre Registre de la Confraria (fulls 4 a 49) que datava d´abans de 1927 fins 1950.

Un dels actes que trobem referent a la confraria i la festa és del 10 de juliol de 1926, quan a les cinc de la vesprada es va fer l’exercici del Novenari de la Santíssima Verge del Carme.

Més història sobre la Verge del Carme. Sis anys més tard s’erigeix la Venerable Orde Tercera de la Verge del Carme a Gata. És el 22 de febrer de 1932. El rector Alejo Sendra Tarrazó remet una instància al prelat diocesà demanant autorització. Una vegada va tenir la resposta, la va remetre al provincial carmelita de Vila-real, rebent d’ell l’autorització per a erigir-la. El diploma està datat al convent dels PP. Carmelites de Vila-real, signat i rubricat pel prior provincial, Fre Elies Maria Ortiz. Hi ha una relació de les 19 Terciàries de la Verge del Carme de Gata. Una nota diu: "Las Terciarias de la Virgen del Carmen que preceden tomaron el hábito en la Tercera Orden del Carmen el día 7 de mayo de 1932 en esta iglesia parroquial de Gata de Gorgos. De que, como Director, certifico. Gata de Gorgos, 7 de mayo de 1932. Alejo Sendra Tarrazó, Párroco".

La relació d’aquesta advocació mariana amb el poble de Gata també està present en un edifici. El centre parroquial de Gata, on es fan la majoria d’activitats de la parròquia (catequesis, juniors, grups) porta per nom “Verge del Carme”. Una data històrica al respecte d’aquest centre: el 28 de maig de 1944 es la bendició i col·locació de la primera pedra del que anava a ser Col·legi de Religioses Carmelites d’Ensenyament. La construcció va de 1944 a 1971 en diverses etapes. Mai van arribar a estar les carmelites al càrrec i va ser centre parroquial. 

 Finalment, a la relació de plafons ceràmics (capelles de carrer), al carrer Nou hi ha una que té l’advocació de la Verge del Carme.

Pel que fa a la Marina Alta, sabeu que estem en una contrada marinera i les processons marítimes són les protagonistes als ports de mar de Dénia, Xàbia, Teulada-Moraira i Calp. Verge marinera per excel·lència a la que li dediquen bonics castells de focs articials i passeigs amb barca. 

FONTS: Arxiu Parroquial (història)./Imatge Verge del Carme, pàgina xeracoterra.

El temps està mariner, dirien uns; altres que ve aigua; altres, que no ploga que demà són comunions i eleccions o a l'inrevés. Per tant, tenim el perill que ploga. 

Però tirant dels records ens situem al migdia de fa deu anys. Era el 27 de maig de 2013 i una forta granissada va caure sobre Gata. Es va fer tot blanquet en mitja hora. D’això fa hui una dècada. I les imatges estan ahó per a recordar-ho. Aquell dia era dilluns, enguany és dissabte. No fa sol, aquell dia estava llisset i va començar a granissar. Tot arrassat, tot blanc. I retornant la vista a aquells paisatges tant agraris com urbans, recordem la pala al pont de les Alcolaies tirant el granís baix al riu o els bancals de ceps tots arrossegats. Raconades plenes...

Com un homenatge i record a l’home aventurer que ens va deixar, us deixe el vídeo que aquell dia va ser filmat a les 18.31 per JESÚS GARCÍA SOLER (D.E.P.). Una passada de vídeo. https://www.facebook.com/#!/photo.php?v=10201146053844059&set=vb.1551092285&type=2&theater.

FONTS: Vídeo del recordat Jesús García Soler. // Fotos de Pepe Mengual //

Hui és Sant Josep. El dia 19 de març sempre es recorda la figura de l’home humil, del pare bó, del fidel pare putatiu de Jesús. Antigament en alguns convents, durant la lectura de les Sagrades Escriptures, es referien a Sant Josep, en llatí com a "Pater Putatibus". Amb el temps, per a simplificar-ho adoptaren l’hipocorístic "P.P." (les inicials d’eixes dues paraules). Així naixqué el fet de cridar Pepe als Josep. Des del blog felicite a tots els Pepes, Joseps, a les que s’anomenen Pepa o Pepita, les Pepiques, a les Josepes, Josefines, Fines i demés compostos masculins i femenins, que a Gata en tenim un muntó. Potser que estadísticament Gata estiga més ple de persones que tenen aquest nom, igual que Miquels i Vicent-a, igual que María, Rosa i Antoni-a.

- L’església parroquial de Gata té un altar lateral, el primer després del creuer per la part de la Puríssima, dedicat al sant i la imatge del sant no es mou de la seua fornícula. Abans, recordem quan es feien els set diumenges de Sant Josep. Era una pràctica piadosa ara desapareguda.

Recordem també que hui cal felicitar a tots els que som pares. És també el nostre dia.

- Tornat al pare de Jesús, a Gata també tenim al carrer Nou un plafó ceràmic del sant. A les capelletes del Calvari apareix Sant Josep als set dolors de la Verge, a la replaceta de l’ermita, a la Corona de la Verge que es diu.

- Gata té un carrer que porta el nom del pare de Jesús, Sant Josep.

FESTA DELS JOSEPS I FUSTERS, FA 125 ANYS (1898)

- A nivell històric, dos qüestions més: el poble de Gata va fer falla també per Sant Josep l’any 1898. La vespra de Sant Josep d’eixe any publicava el diari "El mercantil valenciano" la ressenya: "Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, debido a la iniciativa del coadjutor D. José García *, secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle. Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento. Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes, fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees. Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad."

Per a vore tot l’article publicat al capítol de la sèrie "Sabieu...?" ací teniu l’enllaç: http://cronistadegata.blogia.com/2013/110803-sabieu...-que-per-sant-josep-de-1898-es-van-fer-festes-falleres-a-gata.php.

1900, dia de Sant Josep de fa 123 anys: es va acabar el dorat i estucat de l’altar major (l’existent abans de la contienda civil) i el presbiteri de l’església. Ara segle i 23 anys més després està restaurant-se el creuer i la cúpula de l’església. 

Més arrimat en el temps a l’actualitat, dos fites:

1978, fa 45 anys: El dia de Sant Josep naixqué el Cor Serrillàs.

1987, fa 36 anys: Cau el badall d’una campana. Ho publicava al diari Información d’Alacant. El dia de Sant Josep, a l’eixida de missa al volteig de campanes va caure el badall de la tercera campana pel seu tamany. No va produir danys ni materials ni personals.

FONTS: document del diari El Mercantil Valenciano del dia 18-3-1898, facilitat per Javier Mozas.

No és nou. En nombroses comunitats, ja siga escolars o aquesta de joves de parròquia, celebren aquests dies les festes josefines. Per això, aquesta nit, el Júnior de Gata plantarà i cremarà la seua falla a l’antic camp de futbol Les Sorts de Gata, que servirà per tancar el record del que podria haver sigut el 50 aniversari del moviment a Gata (2020) i la pandèmia ho va desbaratar tot. El cos central de la falla versarà sobre la catedral de Santiago, com es volia fora el decorat d’aquella efemèride. Els xiquets i xiquetes del Junior faran els seus propis ninots i els monitors/monitores i pares/mares elegiran el ninot indultat. Després es faran jocs en família i es soparà, cremant-se la falla. En la moguda fallera organitzada pel Junior col·labora l’ajuntament de Gata. 

Història fallera a Gata (1): 2015 i 2011, els juniors; anys 50 del segle XX, joves de la parròquia

Deia que no era nova l’afició o l’efemèride de fer falla a un poble que no se celebren les falles, perque...

En 2015, concretament el 14 de març, al llarg de tota la jornada es va viure per part dels monitors, menuts, pares i mares, del Júnior de Gata, un ambient de falla. Primer, amb els preparatius i votant als ninots, que eren tot animalets de l’arca de Noé; després fent un incís i assistint a la missa, on allí mateix el senyor rector Don Francisco va donar a conéixer al Ninot Indultat, el fet per la xiqueta Carmen Pedro, que era el "porquet fashion". A continuació, anant al pati del Grup Escolar, on es va muntar la falla i l’alcaldessa va prendre foc a la metxa a la traca que va encendre i cremar tot el monument. Al final, acompanyats de pares i mares, van prendre una bona xocolatada tots els menuts.

Quatre anys més enrere, el mateix dia de Sant Josep de 2011, els Juniors de Gata van fer una falla amb el tema de la creació. Els set dies de l’inici del món. La falla dels Júniors de Gata va estar durant tota la jornada a la "placeta del vicari". Ninots casers i inclús els visitants podien votar algun ninot per a ser indultat. Tampoc era el primer any que plantaven la falla els Júniors. Això de ser de l’arxidiòcesi valenciana fa molt. I els costums valencians estan pròximes al poble de Gata.

Més enrere, als anys 50 i per Pasqua, amb desfiles, passacarrers i vestides les xiques de falleres, es va fer una senyora falla. Una "Junta de joves" a inicis de la dècada dels 50 del segle passat decidiren fer-ne una. Van ser el màxims impulsors Paco Carrasco, Miguel Monfort "de Puripa", Pepito Vives "el de la Botiga" i s’ajuntaren bona colla. I els homes ben mudats i les dones de fallera. I van fer una falla...I van fer fins i tot grups de ninots. Encara recorden hui els octogenaris d’aquells anys la huela fent llata i una xicona al costat ben plantà...Això va donar que xarrar. La foto que més cridava l’atenció perquè es van fotografiar tots a la Placeta del Vicari, on es va plantar i cremar la falla, era la que estaven tots, xics festeres i dones. I per a pagar les despeses de fer la falla van fer un bescuit i una rifa. El que guanyava s’enduia el bescuit, però feien festa. Però, la falla no es va fer a Sant Josep, sinó un poc més endavant per Pasqua. Passacarrers amb la banda de música i festa sense parar. Els mateixos xics que una altra vegada van sofragar el Natzaré, però aquesta vegada en cordell fent-ne per les cases. Però això serà una altra història. I perquè la van fer...puix perquè van voler. Eren joves emprenedors i festers com ells mateixa.

FONTS: Cartell falla 2023; fotos arxiu falles Junior 2011 i 2015.

Ho recordeu?. Ja fa quatre dècades. Era Darrers Dissabte

Ara no plou però està núvol. Ha nevat prop d’ací fa dos setmanes. Ha fet temps de frescor.

Però ens situem al 12 de febrer de 1983: la gent preparava les paelles i ens va sorprendre per la quantitat de neu caiguda. Si teniu alguna vivència i voleu contar-la al blog del Cronista de Gata…ara esteu a tens. El cronista està obert a totes les fotos inèdites o repetides d’aquells dies.

La composició fotogràfica ho diu tot. He tornat a escorcollar aquell bagul de fotografies antigues de tamany menut però ja de color, per tal de trobar aquestes postals gateres de neu. Aquell dia de fa 40 anys, el 12 de febrer, era DARRER DISSABTE i com a tal vespra de gran festa popular la gent no va minvar massa les seues decisions d’anar-se’n de compres a les tendes per al dia següent fer les paelles de DARRER DIUMENGE. S’havia mesclat sense adonar-se un costum gater amb un fet insòlit, la neu caiguda amb gran quantitat.

Retrospectiva en el temps i records. Em ve a la memòria aquells estudis, com si fos hui mateix. Estava estudiant a la saleta de ma casa i ma mare em va fer notar que començaven a caure boles de neu. Eren cap a les quatre de la vesprada. Després ja va ser tot un seguit i nosaltres els amics havíem quedat. No anaven a suspendre les compres, podent eixir pel poble, gaudir de l’espectacle blanc. Recorde que calia fer les compres al supermercat Baidal o a qualsevol tenda del poble eixe dia. Al Passeig d’Alacant era com si estigueres al cinema amb una visió idílica del Pare Montgó, que relluïa brillant de neu. Valia la pena veure’l, admirar-lo amb tota la seua majestuositat.

I després per les carriladas i amb cotxe cap a casa. Tot una aventura. Al dia següent vam acudir a una caseta de les Boleries. La neu s’escampava per tot arreu. Molt a prop, vam poder fer inclús un ninot de neu baix del pont de l’autopista, total no passaven cotxes, estaven les carreteres completament tallades a la zona de Llíber i Xaló. Era l’espectacle del blanc element, de les postals nadalenques però al febrer.

I vosaltres ?. Recordeu l’experiència?. El mateix podeu fer amb les fotografies. Podeu contar-ho ací, bé al meu correu (mivisig@gmail.com, bé per mig del facebook (Miguel Vives Signes, Cronista de Gata). Es poden anar publicant hui i en dies succesius al blog.

Us deixe amb algunes imatges d’aquella nevada de fa 40 anys que vaig capturar amb la meua supercàmera de fa quatre dècades. Ara els mòbils buillirïen per tal de recollir l’última instantània.

(PER A VISIONAR TOTES LES BONIQUES FOTOS DELS USUARIS -1er ÀLBUM d'aquell dia 18-1-2017- PUNXEU ACÍ)

Hui, 18 de febrer de 2023, es compleixen sis anys d’aquella històrica nevada, l’última que ha patit o que ha gaudit, a parts iguals, el poble de Gata i els seus habitants. Enguany, malgrat a la previsió de vent i pluja, per dues borrasques, tindrem potser vent però no neu.

Aquell dia començava amb aquestes paraules: "ESTÀ NEVANT A GATA I NO PARA...NEVADA A GATA, bon matí, dimecres 18 de gener de 2017. Aquella altra gran nevada va ser el 12 de febrer de 1983."

Més tard, en un altre post deia: "Mireu com està de neu el llit del riu, la muntanyeta i el vial, amb el pont. Aneu alerta amb les patinades. Comencen els problemes del gel. Carreteres tallades per la comarca. De Xàbia a Dénia pel baix Montgó han netejat la carretera. De Teulada cap a Moraira baixant també tallada. A Gata s’han suspés les classes de l’escola i l’institut. Aquest és el comunicat oficial des de l’Ajuntament: "Es supenen les classes als centres educatius de Gata. A les 11h es reprendran si deixa de nevar i s’oferira servei de menjador. Vos informarem al llarg del matí"."

En un tercer post us posava: "Molta tasca per davant ens espera. En dies històrics, cal gravar en la memòria o millor dit en la retina, els mòbils i càmeres, tot allò que siga blanc o combine amb la neu. Estem davant una data històrica. Des de la matinada de hui dimecres 18 de gener de 2017, quasi 34 anys després d’aquella altra gran nevada del darrer dissabte de 1983 (12 de febrer)*, ha caigut a Gata una nevada copiosa."

(*Per cert, enguany seran 40 anys d’aquella nevada del Darrer Dissabte)

Hi havia pel tardet del 18-1-2017 un altre post que penjava al Cronista de Gata i deia: "L’EQUIP DE GOVERN DE GATA acaba d’actualitzar la informació i diu literalment: ACTUALITZACIÓ 20.30h: Davant la situació d’emergència, nivell roig per nevades i groc per pluja i vent, es decideix suspendre DEMÀ DIJOUS 19 totes les classes als centres educatius i a les escoles municipals, excepte el servei de menjador. Si cap família té necessitat de dur els xiquets a l’escola i utilitzar el servei de menjador, ho podrà fer a partir de les 12h avisant al centre escolar al telèfon 96.642.88.25. Eviteu l’ús del cotxe i molta precaució! Recordeu que davant qualsevol incident podeu contactar amb la Policia Local. Seguim pendents de l’evolució del temps."

Hui, recordem amb molta nostalgia a sis anys vista aquella inclemència metereològica, aquells paisatges nevats, esperant que alguna que altre any torne a succeir.

Hui dia 17 de gener, amb temps ventós i amb alertes d’ací i d’allà segons els avisos metereològics, ens informa el calendari que és la festivitat de SANT ANTONI ABAT O DEL PORQUET. A Gata se celebrarà el pròxim cap de setmana del 20 al 22. Aprofite per felicitar a tots els que porteu el nom del sant ermitany, que sou molts, tant de Tonis com de Antònies i que acabeu de passar molt bé el dia. Felicitats a tots i totes. A Gata abunda el nom popular del sant patró dels animals.

També tirem mà del refranyer valencià, que parla del sant i del temps. Un refrany que ve molt bé per ara diu: "De Sant Antoni (que és hui) a Sant Sebastià (que és divendres dia 20) fa el fred més fort de l’any". Aquest és molt paregut: "Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa". Diu un altre: "Per Sant Antoni, gelades i per sant Llorenç (que és el 10 d’agost), calorades". I sobre la neu: "A sant Anton, la neu ja té cames".

HISTÒRIA DEL SANT ANTONI DE LA PLACETA

El veïnat de Gata, sobre tot al barri del Raval, celebrarà les festes el pròxim cap de setmana i diumenge dia 22 serà la bendició dels animals a la Plaça de l’Església, com ja vaig publicar. Presidirà l’ofrena i romeria-processó pel barri dissabte a la vesprada (20 hores), la missa solemne del diumenge a l’església (12 hores) i la bendició (a continuació de la missa), l’única talla en madera que té el poble, una imatge de Sant Antoni del porquet.

Ens interessem per com va arribar a la Placeta aquesta imatge i la seua gran devoció. Té la seua història. El Tio Pepe Lluís deixà en herència fer-li missa i volteig de campanes al sant. Els seus hereus Francisco Mulet Signes (Paco l’Escolà -nebot de la dona del Tio Pepe Lluís-) i la seua dona Francisca Monserrat Torres, hui difunts, seguien el costum i la deixa. Després, continuaran els seus hereus.

Les festes patronals de l’Arraval de Gata dedicades al Sant Abat Antoni, patró dels animals, deuen la imatge de la Placeta a un home molt devot, que comprà a València l’escultura, li va fer festa junt amb els llauradors de l’època i deixà com a testament que el dia de la festa els seus descendents li sufragaren una missa i el volteig de campanes.
 

Als anys 40, amb gran solemnitat com corresponia, es va inaugurar i beneir el santet a la Placeta. José Costa Vives, conegut popularment com el Tio Pepe Lluís, tenia una història molt curiosa al voltant de la festa, de les cavalleries i del santet.
Després de la guerra no hi havia sant a la Placeta. El Tio Pepe Lluís tenia una aca i un cavall. Este es va posar malalt. Li digué el devot a la seua dona Teresa Signes Costa, que si l’animal s’adobava farïen el Sant. I així va passar. El Tio Pepe Lluís va viatjar a València a comprar la imatge, la va posar a la Placeta, va alquilar adornaments i montures elegants, i va fer tota una cavalcada...

En aquells temps hi havia a Gata uns set-cents animals. El dia de la festa uns cinquanta van participar. Al nostre personatge el van fer majoral d’honor i sufragador de la processó, missa i volteig de campanes.

L´home vivïa al carrer Bisserot nùmero 6 del poble. Quan la cavalcada passava per sa casa es paraven i el Tio Pepe Lluís molt gustosament convidava als portadors d´animals.

En 1976 fa un testament que donarïa motiu a la festa actual. Al setembre de 1977, quan el Tio Pepe Lluís tenïa 72 anys, va faltar. Després es va conéixer el seu llegat: A la disposició quarta del testament deia textualment:
“…Con la obligación de sufragar la Fiesta de San Antonio Abad, que actualmente sufraga el testador”. Eixa tasca la deixà als seus hereus, es a dir, als descendents de la seu dona, donat que no van tenir fills.

Des de 1985 que es va revitalitzar la festa per uns quants Tonis del poble, especialment el veí de la Placeta, que recordem sempre amb estima, Antonio Diego, conegut popularment com Toni Porra. 

A la imatge, el dia de la inauguració del santet a la Placeta. El Tio Pepe Lluís el va posar al seu lloc. Eren els anys 40 del segle XX.

FONTS: Història testimonial Sant Antoni / Foto Arxiu / Refranyer temàtic sobre Sant Antoni.

Quasi a l’alter de la partida Ecles és on està ubicat el doble cementeri municipal de Gata, que va començar a funcionar en la seua part antiga fa ara 90 anys. Com resa a la porta d’entrada va ser l’any 1932 i el primer nínxol té també eixa data. El nou cementeri adosat a l’antic va obrir les portes en 1982, fa just 40 anys. En l’actualitat, es registren ja ocupats o en propietat entre els dos un total de 2.474 nínxols i l’ocupació es troba fins a la meitat de l’últim nou pavelló restant sols 24 nínxols nous buits.

Hui, dia de Tots Sants i com ja és costum en els últims anys, la missa del migdia s’ha celebrat en un espai obert al primer cementeri municipal, el vell. Des de 2011 se celebra la missa de migdia en el cementeri, els mateixos anys que té la sala oratori i la sala vetlatori, encara que després han estat reformades i més acondicionades. Abans es pujava per la vesprada resant el rosari i a la creu es feia un responso per a tots els difunts.

En el transcurs de la missa, el sacerdot ha aspergat amb aigua beneïda els nínxols que tenia al voltant fent-ho extensiu a la resta. Tant els assistents com tots els visitants del cementeri d’estos dies enrere i hui mateix han volgut recordar als seus difunts.

Ressenyar també que la Policia Local i Protecció Civil de Gata han fet un servici molt esmerat, controlant en tot moment el tràfic no sols davant les portes del cementeri i voltants, sino també a l’eixida a la carretera de Xàbia.

Al recinte, les flors, el colorit, les làpides de tota classe, els records, han aflorat els sentiments més que mai en el camp sant dels Ecles.

90 i 40 anys d’història del cementeri municipal actual

El dia 1 d’agost de 1932 es va soterrar el primer difunt al cementeri, que encara continua omplint-se, però es pot dir té duració, per la construcció dels blocs de nínxols, de 1932 a 1982. El rectangle ocupa per tres de les parets, menys la de l’entrada a la dreta, un total de 1.100 nínxols amb una altura de cinc nínxols cada columna. Després es van afegir sis blocs pel mig, quatre al fons, dos a dos donant-se l’esquena, i dos a l’entrada, un cada costat. En total, la capacitat màxima és de 1.670 nínxols.

El segon cementeri, adjunt al primer data de 1982. L’any 1984 acaba la construcció del primer bloc de 90 nínxols. Ara estan cobertes pràcticament les quatre parets del rectangle, excepte les portes i la zona de serveis. 

Enguany la festivitat de Tots Sants és dimarts i això ha fet que des de divendres passat augmentaren les visites al doble cementeri de Gata, com en la resta de camps sants, seguint els vells costums i tradicions. Aquesta és la NIT D'ÀNIMES seguint les antigues tradicions valencianes, que no la importada festa de Halloween.

Moltes persones han posat els rams a les làpides dels seus èssers volguts i han adornat "l’altra ciutat després de la mort" de la partida Ecles, on descansen els nostres avantpassats. 

Demà, dia festiu, la missa del migdia (12 hores) se celebrarà al recinte del cementeri municipal (part vella). Recordarem més a prop els difunts. 

Però si mirem la vista enrere, veurem encara les quatre parets del que va ser el vell cementeri parroquial, entre els segles XIX i XX, a la falta de la lloma de la muntanyeta del calvari. I per referències i troballes sabem dels altres cementeris al costat de l’església, i la gran necròpolis morisca dels carrers Xaló i carrer La Bassa, principalment.

Entrem més en detalls: la necròpolis musulmana baixmedieval s’ubicava a la mançana de cases que abarquen els carrers Xaló, La Bassa, Duquessa d’Almodóvar, Hostal i part de Roquetes. Les obres a una casa del carrer Xaló van permetre la troballa de les restes d’aquest lloc d’enterrament. Els cristians gaters tenien el seu "fossar" al costat de l’església. Després es va construir el cementeri parroquial que va estar obert des de 1886 a 1932. Del tancament del cementeri parroquial dona compte un inventari dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la Parròquia de Gata de Gorgos, fet l’any 1945. Aquell dirà que era un cementeri catòlic i inclús posa que les mesures eren de 35 x 32,70 metres.

Una vegada obert el primer cementeri municipal (1932), les famílies van anar traslladant les restes dels seus difunts i a un pou existent al peu de la creu del nou cementeri municipal indica que allí es contenen les restes deixades del cementeri parroquial.

DEMÀ CONTINUAREM AMB MÉS DETALLS SOBRE ELS CEMENTERIS GATERS.

(( PODEU VEURE QUATRE VÍDEOS DEL RIU GORGOS I REMEMORAR AQUELL DIA, QUAN EL RIU S’EN EIXIA DE MARE ))

(PODEU FER MÉS GRAN LA FOTO DE PORTADA, PUNXANT ACÍ)

(PODEU LLEGIR L’ARTICLE MEU DEL BUTLLETÍ, PUNXANT ACÍ: 1, 2.)

(PODEU VISIONAR LES FOTOS DE L’ÀLBUM MEU, PUNXANT ACÍ)

(( FINALMENT, PODEU MIRAR LES 54 FOTOS RECOPILADES PER L’ARXIU MUNICIPAL DE GATA DE GORGOS, QUE HA PUJAT A FACEBOOK L’ARXIVERA SILVIA LEYDA. IMPRESSIONANT DOCUMENT. PUNXEU ACÍ ))

Ja són 15 anys, però el record eixe no s’esborra aixina com aixina. 12 d’octubre de 2007. Tot el matí. El riu de Gata, el Gorgos, es desbordava per les intenses pluges caigudes des del dia abans a la seua capçalera. Si recordeu, també va passar aquella caiguda del pont de Beniarbeig, que les càmares i locutora de Canal 9 van captar el directe per a la televisió valenciana. I el nostre riu bramava, perquè el Parc del Raval va sobrepassar el mur de contenció i encauzament i va inundar aquell espai verd. La presa de Planisses botava per dalt. Van tremolar els pilars del pont de les Alcolaies.

Torne a rescatar d’aquells dies l’article que vaig fer per al Butlletí Municipal, que a les hores formava part del consell de redacció. La foto que podeu admirar era la portada del butlletí de la tardor de 2007.

 Podeu visionar algun vídeo d’aquells dies com el que està penjat a "Youtube" i es titula: "El río Gorgos se sale" de 10.37 minuts. Aquest és el seu enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=a8vbxKmnkMI. Un altre vídeo que es diu: "Río Gorgos de Gata 12-10-07" també pujat a youtube té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=hnqOIOs3FeQ. Un altre de 42 segons molt significatiu que es diu "Riu Gorgos" a "youtube" té l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=oMxQYvKuriw&NR=1. Finalment un altre de joanbanjo pujat a "Youtube" que té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=7fLoqIJXZ2k.

Ja ha passat a la història del temps de Gata, però any rere any ho recordem com si fos ahir. I més ara que acabem de passar un episodi plujós que ha superat els 160 litres.

FONTS: Vídeos pujats a Youtube. Fotos arxiu.

Quart dia d’història festera local, dels programes, de les festes. Estem hui a 23 dies de les festes. Escorcollem que va passar aquelles festes de 1965 i 1966.

1965: Patinatge artístic a les festes. Engalanament de carrers

Les festes de 1965 estaven patrocinades per l’ajuntament. Destaquem l’ampli programa fester de 44 fulles i per primera vegada moltes publicitats. Curiosejar per elles a 57 anys d’aquelles festes resulta molt curiós. El Dia de la Caja de Ahorros del Suerste de España era el 31 de juliol i va portar el patinatge artístic a les festes. Continuaven els campionats locals de tir al plat. Els conjunts ja eren reconeguts: Latin Golden, Montecarlo, Los Diapason’s,...La vespra del Crist es jugava una bona pilota a escala al trinquet. Les carrosses eren una "batalla de flores" que acabaven a la Plaza 18 de Julio. L’engalanament de carrers tenia premi i del bo. A les actuacions taurines es deien "elementos" y "festejos tradicionales". El programa tenia fotos de llocs com l’ermita (portada igual que anys enrere), del pont, el raval mostrant el desaparegut llavador i altres. Dos frases característiques dels gaters d’abans completaven el programa: A les primeres fulles "GATA DE GORGOS. El pueblo emprendedor y entusiasta. que vive, crece y progresa..." i a la contraportada: "La artesanía en artículos manufacturados de mimbre, paja y palma y la exportación de las famosas pasas de la Marina tienen un nombre de resonancia internacional: GATA DE GORGOS". La imprempta Mulet de Gata feia el programa. 

1966: Els 5 Xics entre els conjunts de festes

Una vista del campanar, ajuntament i riu per la zona de l’estret omplia la portada de les festes de l’any. Un reportatge de fotos mostrava tots els carrers engalanats. El programa constava de 58 pàgines amb fotos, publicitat i els actes programats. El feia també l’imprempta Bernardo Mulet que tenia la seu seu al carrer Primo de Rivera, 20 (hui carrer Constitució). Dilluns 1 d’agost actuava un conjunto que seria molt afamat després "Els 5 Xics". es repetia el Dia de la Caja de Ahorros del Surestes de España i molts actes d’anys anteriors. A la Plaça Nova d’ara (18 de julio abans) es feia una demostració de pirotècnia, la típica mascletà. Va actuar l’Orfeón de Alicante a la missa del dia major i el sermó el feia el canònig de la Catedral de València.

FONTS: Programes de festes, biblioteca Gata.

Seguim descobrint aquells programes, aquells actes festers de les patronals gateres d’abans, de fa més de sis dècades. Hui toca el torn als anys 1960 i 1964

1960, exposició escolar, I trofeu ciclista Santíssim Crist i gymkana motociclista

Del 3 al 6 d’agost l’escola, mestres i alumnes van ser protagonistes aquell any amb una exposició i el lliurament del certificat d’escolaritat. Hi havia un dia "Diedicado al Arraval". Proliferaven els conjunts valencians, entre ells "Ritmos y Melodías", Conjunto Gil, conjunto "Sik-ko". El 31 de juliol va ser el dia del I Trofeu Ciclista "Santíssim Crist", també el de la gymkana motociclista -s’advertia "con o sin señorita en el soporte". El dia de la festa major va actuar l’escolania de la concatedral de Sant Nicolau d’Alacant. Havíem canviat de president de la comissió de festes. Era José Monserrat Ferrer i d’alcalde, que era Matías Salvá Monfort.

1964, Inauguració de l’enllumenant públic fluorescent

Fem un bot en el temps i ens plantem a un any també important. L’alcalde era ja Julián Monfort Calatayud i en el llibre es reiterava als escrits que es complien els "25 años de paz". La portada del llibre era d’una fotografia colorejada de l’ermita. El primer acte de festes va ser precisament la inauguració de l’enllumenat públic fluorescent. Va ser el 29 de juliol. Entre les verbenes destaquem el "Conjunto iris", el "Conjunt Aznavour", Conjunto "Avenida" o els "The Walters". Destacava el II Campionat de Tir al Plat al camp de tir Alcolaes. Eixe any la banda tocava "El Sitio de Zaragoza" per l’ofrena i el tradicional concert de revetla a la nit.

FONTS: programes de festes, biblioteca / Foto enllumenat Antonio Monfort.

Si ahir acabavem a les festes de 1947, hui fem un bot de set anys i continuem descobrint aquells programes de fa quasi set dècades i les festes patronals de Gata. Vegem tres anys amb molta festa.

1954: Bous a la Plaça Nova

El programa fester tenia 4 fulles. Actuava la banda de Museros i es feia la I Exposició de Pintura. A destacar que els bous es feien a la Plaça Nova, eren els "elementos" com es deien abans. I a la festa dels fadrins li deien Dia de la Juventud, coses de la post-guerra.

1955: Arreplegà de la barxa i alborada de focs artificials

El pressupost fester, aixina ho deia al programa, eren quasi 40.000 pessetes. Els festers havien fet un festot amb un dels símbols artesans més importants del poble, les barxes. L’alborada, l’arreplegà de la barxa i el discurs de la comissió era tot una declaració d’intencions de fer famosa la llata. Els festers anaven arreplegant barxes, que havien fet les famílies del poble, per a vendre-les i traure diners per a sofragar les festes. El carrer guanyador tindria la festa de "la exaltación de la llata". Presidia les festes Julián Monfort Feliu i era l’alcalde Vicente Mulet Redal. La programació era molt extensa. El 24 de juliol s’acomiadava el crist del veïnat de l’ermita i del 28 de juliol al 5 d’agost es feia el novenari a l’església. No faltaven els "elementos tradicionales" als dos sectors, raval i centre del poble, i un passacarrer per a l’ofrena amb la nostra banda. Per primera vegada el 5 d’agost es feia l’alborada de focs artificials: els coets voladors eixirien a una hora determinada i per mitja hora de tots els terrats, cases, balcons i llocs del poble. La festa dels fadrins tenia una octavilla apart i als anys que corrien s’intentava amb el valencià. Cite textualment el que deia al final: "Desichantvos un día molt divertit y molta felisitat, es despedix de vosatros, hasta l’any que ve, si Deu vol La Comisió".

El programa de festes tenia 6 fulles i un sol article. Els carrers lluïen engalanats, també les façanes. Es feia l’actuació de danses de la secció femenina de la falange (FET i las JONS) d’AlacAnt, Xàbia i Gata.

FONTS: Programes de festes i fulls 1955, biblioteca. / Fotos arxiu. 

Estem a la recta final cap a les festes patronals. Resten sols 26 dies i anem a recordar la història festera local de Gata, basant-nos principalment en l’article que vaig publicar al programa de festes de 1990 encara en castellà i que es titulava: "Las fiestas patronales y sus programas desde 1945 hasta hoy" i en els programes escanejats que guarda la nostra biblioteca pública "Carme Miquel i Diego".

1939: Any de la Victoria.

Començaré pel programa del "Año de la victoria", la post-guerra pura i dura. Era 1939 i el programa i les arengues del mateix de la "Comisión organizadora" així ho delataven. El programa estava fet a la imprempta local de Bernardo Mulet. La programació ens dona algunes pistes interessants, com el concert de les 18:15 a la Plaça de l’església encara sense dir-se revetla o el tríduum fet al Santíssim Crist els dies 4, 5 i 6 i trencant el protocol de sempre, el dia 6 a les 22.45 hores en la Plaça del Mercat, la que després seria 18 de Julio, ball. No faltaven al programa i ben grans els símbols del "yugo i las flechas" de l’àguila i l’escut amb la llegenda "Una, grande i libre". El "Saludo a Franco! i "Viva España", els ròtuls de "1939, Año de la victoria" i "Fiestas de Agosto" completaven este singular programa de festes de l’any posterior a la guerra.

1945: Inauguren les fonts públiques del Raval.

Botem sis anys en el temps i ens situem a l’any 1945. Ens separen 77 anys de història festera del poble. El programa de festes sols tenia 8 fulles i no tenia publicitat. Per concerts que no es diguera i a llocs inusuals per a hui en dia, Plaça del Cuartel, Placa de Canalejas. Destaquem el "reparto de víveres a los pobres de solemnidad" i, sobre tot, la inauguració de les fonts públiques del Raval, que s’ubicaven a la Placeta de l’Om o Plaça de sant Antoni i al final del carrer Duquessa d’Almodóvar, enfront la panaderia.

1947: Bendició de les noves andes del Crist.

Botem dos anys i vegem que el programa de festes de 1947 augmentava a 16 pàgines. Ja hi havia publicitat i fotos. A destacar les tres cordaes que es van fer, una al carrer Moreres i dos al carrer Calvo Sotelo (hui dit carrer Signes). El dia 4 d’agost va naixar el Crist, el dia 5 es va fer processó pels carrers del poble amb motiu de la benedicció de les noves andes i el dia 6 retornava a la seua ermita.

FONTS: Programes de festes, biblioteca. // Foto Antonio Monfort, font del carrer Duquessa d’Almodóvar. 

Refresquem la memòria col·lectiva del poble de Gata, pel que fa als pròxima dies de final de maig, de hui dia 22 al 31. Molts anys fa d’això? Podem dir quan parlem dels records del temps. S’en recordeu?. Fem un poc de ressó dels recordatoris:

FA 35 ANYS, 25-5-1987: TOCAVA EL GORDO DE LA LOTERIA A GATA. 49.920 ERA EL NÚMERO. LA BANDA UNIÓ MUSICAL REPARTIA VORA 700 MILIONS DE PESSETES. Era dilluns. Especial Loteria de la Creu Roja. Tocava celebrar-se a Logroño dissabte però la pluja ho va impedir. A Madrid es va donar la sort per a la banda i altres agraciats amb les boles especials. Volteig de campanes, passacarrer de la banda. Festa i alegria. L’Administració nº 1 de Gata donava el premi. Hui ja no existeix.  

FA 9 ANYS, 27-5-2013: UNA INUSUAL I ESTRANYA PEDREGADA OMPLIA EL POBLE I CAMPS DE GATA DE MUNTONADES BLANQUES. Aquell dia va ocorre un fenòmen climatològic molt anormal a Gata. Una forta granissada va omplir de blanc carrers i camps. Si recordeu es va colapsar l’aigua i el gel. La premsa es va fer ressó al dia següent del succés de l’oratge. La notícia va correr com un reguer de pòlvora. A mitjan vesprada va caure una bona granissada a Gata, espectacular i singular pel temps avançat i per les circumstàncies. El dia després també va ser hora de balanços. Fins i tot, el ple de l’Ajuntament demanava zona catatròfica el dia 28, i que als ajuntaments veïns de Xàbia i Dénia, on molts veïns gaters tenen vinyes i propietats, per a que recolzaren aquesta petició."

FA 7 ANYS, 29-5-2015: LA FESTA DEL MISTERI DE REIS, DECLARADA FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC PROVINCIAL.  S’atorgava la declaració de Festa d’Interés Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana al Misteri dels Reis Mags de Gata de Gorgos. Deia al final de la resolució: "Amb data la present resolució, inscriure d’ofici la declaració concedida en el Registre Especial de Festes, Itineraris, Publicacions i Obres Audiovisuals d’Interés Turístic de la Comunitat Valenciana, secció primera: Festes d’Interés Turístic."

FA 5 ANYS, 27-5-2017: GALA 20 ANIVERSARI COMERÇ DE GATA. El Comerç de Gata celebrava una gala per commemorar 20 anys d’associació. Ho va fer en companyia dels seus socis i alguns il·lustres convidats. L’acte central de la nit va ser el lliurament de reconeixements a tots aquells que van formar part en algun moment de la junta directa de l’associació i que van treballar i treballen de valent per donar continuïtat a la tasca. 

FA 4 ANYS, 27-5-2018: LA BANDA PARTICIPA EN EL RECORD GUINESS DE LA FORMACIÓ MUSICAL MÉS GRAN DEL MÓN. La banda de la Unió Musical de Gata de Gorgos va participar amb l’intent de consecució del Guiness Record de la formació musical més gran del món, al unir-se uns 20.000 músics d’unes 420 formacions musicals de tota la Comunitat Valenciana. També va participar la nostra banda en el passacarrer més nombrós de la història en els actes previs a l’entrada del camp del Mestalla, a València. Aquell no es va conseguir, el del passacarrer sí. A més, aquest coliseu futbolístic valencià va passar a ser per unes hores el referent mundial de la música popular, la de banda. Gata també va estar present. A més, es van aconseguir nou rècords més, bansant-se amb els instruments i cordes. L’acte es feia dins de la programació dels 50 anys de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i organitzat per la mateixa institució. 

Altres records de finals de maig ens porten a les primeres comunions, a eleccions locals/autonòmiques (com fa ara deu anys, just hui 22 de maig de 2012) i a la pluja (com el 28 de maig de 2014).

I posats a recordar, recordem que fa sis anys era també tal dia com hui 22 de maig el segon torn de les Primeres Comunions. Havia una novetat, l’eixida del grup dels 19 xiquetes/xiquets i els seus pares, acompanyats en passacarrer per la banda Unió Musical, va ser des de la Plaça d’Espanya baixant pel carrer La Bassa i passant per davant l’Ajuntament fins la Plaça de l’Església. Era una novetat donat que la tradicional eixida de la Plaça Nova va estar substituïda per les obres que estaven portant-se a terme Diputació Provincial, obres de reparacions i millora d’infraestructures hidràuliques i pavimentació de la plaça.

FONTS: Fotos d’arxiu.

La fotografia de tota la gent i la banda de música davant de la casa del poble o ajuntament de Gata amb la bandera republicana, ens transporta 91 anys enrere a la data especial del 14 d’abril de 1931, dia de la proclamació de la II República a Espanya i conseqüentment també a Gata. Al balcó s’alçava la bandera tricolor republicana i el fotògraf estava allí i capturava el moment. Vegeu com estava encara de rajoles la façana. Recordem aquells anys republicans previs a la contienda civil que es va patir.

L’alcalde que manava eixe dia era VICENTE MULET MONFORT. Ell va començar el 26 de febrer de l’any anterior i va estar fins el 16-4-1931, dos dies després de proclamar-se la II República. No es deia ajuntament, ni corporació, era el Directori Militar, del qual era el sue president. Ja en plena república, altres dos alcaldes va tindre Gata, JOSÉ ESPASA MULET, que va ser alcalde des del 17-4-1931 al 4-6-1931 i va ser rellevat del seu càrrec per les eleccions municipals, celebrades en el terme municipal de Gata, el 31 de maig de 1931. Es va produir en este temps un augment de regidors del Directori Militar. De 9 van passar a 12. Finalment, JULIÁN MONFORT LEYDA fou alcalde des del 5-6-1931 al 6-3-1936, data en la qual fou cesat i suspés del seu càrrec.

La II República també va portar a Gata el canvi de denominació de carrers. A proposta del regidor Miguel Pedrós Mulet s’acordà substituir el nom i rotular el carrer nomenat de PRIMO DE RIVERA per FERMÍN Y GALÁN; el nomenat carrer La Bassa, que hui torna a dir-se així-per la de BLASCO IBAÑEZ. El plenari de l’Ajuntament també aprovà adquirir una bandera republicana tricolor per a la Casa Consistorial i una placa DON FERMÍN GALÁN i la de D.VICENTE BLASCO IBAÑEZ, aquesta última amb tota solemnitat i amb assistència de la Corporació municipal en ple i la Banda de música del poble, a les 10 del matí. S’especificà que la placa D.FERMÍN GALÁN  fora la placa: D.FERMÍN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ.

FONT: Arxiu Municipal, Llibres de Plens Municipals, Ajuntament de Gata.

Seguim amb les col·laboracions a la Fulla Parroquial, que ja arriba a la quarta. Es publica hui i demà amb les misses i els actes quaresmals per a la setmana del 7 al 13 de març amb els avisos corresponents. La segona fulla publica la biografia de Sor Iliadia de la Concepción (Gata, 1878-Fontilles,1929), monja gatera que va estar a Fontilles poc després d’obrir-se el sanatori de Vall de Laguar. Un exemple de vida i obres.

Recordem que ja vaig publicar el dia 18 de febrer de 2018 en este blog la seua trajectòria humana. Ho podeu consultar PUNXANT ACÍ.

FONTS: Fulla parroquial nº 4 / Foto composició sobre la Revista Fontilles: órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos. Any XXIV, Nº 280, febrer de 1929.      

L’ermita del patró el Santíssim Crist del Calvari es va omplir de nombrosos fidels, que van pujar a l’ermita, per tal de celebrar l’efemèride del 252 aniversari de la primera missa al santuari. Va ser divendres 25 de febrer i la eucaristia va estar concelebrada a més del rector de la parròquia, D. Juan Antonio Navarro, pel rector fill de Gata, D. Juan Pons i pel rector missioner ara resident al poble i fill adoptiu de Gata, D. Vicente Berenguer.

Després de l’emotiva recordant aquella primera missa que estarien presents el Pare Mulet, que va fer la troballa del Crist, i D. Tomás Borrell, rector aleshores (25 de febrer de 1770) de la parròquia, es van cantar els goigs al Crist i es va tancar la celebració amb un aplaudiment.

FONT: Fotos V.V. i Cronista.

Les efemèrides estan per a recordar-les i celebrar-les. Són part de la història, dels nostres avantpassats. Si mirem, la història religiosa de Gata, el calendari marca hui divendres 25 de febrer una d'elles. Fa 252 anys que es va celebrar la primera missa a l'ermita del patró de Gata, el Santíssim Crist del Calvari.

Per tal motiu, des de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata, s'ha organitzat una missa hui divendres a l'ermita per commemorar el fet. Serà a les 18 hores.

Aquell dia, 25 de febrer de 1770 era diumenge. Suposem que amb gran solemnitat i pel matí o prompte per la vesprada, es va celebrar la primera eucaristia amb la imatge del Crist ja dins del seu cambril. Concelebrarien la missa, el pare franciscà fill de Gata, que va trobar el Crist per les aigües de la mar a Dénia -segons ens conta la tradició oral religiosa-, Antonio Vicente Mulet Monfort, el Pare Mulet, i el rector que aleshores regentava la parròquia, En Tomás Borrell, que va estar a la parroquial de Gata des de 1737 a 1787.

El santuari havia començat a construïr-se al Tossalet a la Quaresma de 1762. Els 40 dies que precedeixen a la Pasqua començaven aquell any el 24 de febrer. Eixe any la Pasqua va ser l’11 d’abril. Vuit anys més tard, en 1770, acabaven les obres de construcció de l’ermita.

Però, el Pare Mulet no voldria esperar més. Tenia ja 73 anys, major per a l'època que parlem de fa dos segles i mig. Encara va poder veure la benedicció del santuari, que es va fer el 12 de febrer de 1770 i la primera missa que es va fer el 25 de febrer. Una vegada complida la seua missió, el Pare Mulet lliurà la seua ànima a Déu en novembre d’eixe mateix 1770.

260 anys de començar la construcció de l'ermita

Si el poble de Gata va festejar amb gran solemnitat el 2012 els 250 anys de la construcció de l’ermita i l’arribada del Crist a Gata, enguany també s'havia de fer o intentar, sobre tot si eixim d'aquesta pandèmia com tot pareix indicar que si. Seran 260 anys, una altra xifra exacta.

FONT: Cartell celebració de la missa d'aquesta vesprada a l'ermita.

Hui 12 de febrer de 2022 comença el seu camí la nova Fulla Parroquial, que estarà a l'església de Sant Miquel Arcàngel els caps de setmana i a més es coneixerà per les xarxes socials que té la Parròquia.

Amb la informació històrica religiosa que dona sempre l'Arxiu Parroquial i les diverses investigacions, hui mateix celebrem -i així ho faig constar a la Fulla Parroquial- el 252 aniversari de la bendició de l'ermita del nostre patró el Santíssim Crist del Calvari. Cada cap de setmana intentarem reflexar la història religiosa i les distintes efemèrides que aniran complint-se.

Pose el text, literalment, com es publica a la Fulla Parroquial: 

"DISSABTE 12 DE FEBRER tenim una efemèride històrica a la parròquia. Farà  just 252 anys es va beneir el santuari del Tossalet, ERMITA DEL SANTÍSSIM CRIST DEL CALVARI.

Serien presents a l’acte el Pare Mulet (Antonio Vicente Mulet Monfort -vida, 1691-1770-) i el rector de la parròquia, Don Tomás Borrell (estància a la parròquia 1737-1787).

La construcció de l’ermita va començar a la Quaresma de 1762. Aquell any del segle XVIII, els 40 dies començaven el 24 de febrer. Eixe any la Pasqua va ser l’11 d’abril. La construcció va durar 8 anys. Mentre es construïa el santuari, el pare Mulet estaria impacient per que era major, 73 anys.

En 1764 el Pare Mulet pujava el Crist i el col·locava al seu cambril.

La primera missa es va celebrar el 25 de febrer de 1770

Una vegada complida la seua missió, el Pare Mulet moria a novembre d’eixe any, 1770."

Una altra data ens porta a 1929, quan just tal dia com hui, 12 de febrer, era Dimecres de Cendra. Consta en els actes votius a l'Arxiu Parroquial que pel matí es va imposar la cendra i al tardet van començar els sermons quaresmals, a càrrec del rector Don Joaquín Alfonso Bosch i el vicari Don Pedro Maurí. 

La Fulla Parroquial es completa amb les intencions i actes religiosos de la setmana, el comentari de l'Evangeli del diumenge i els avisos, que esta setmana parlen del Matrimoni, donat que dilluns és la festivitat de Sant Valentí, patró dels enamorats. 

FONTS: Fotos arxiu i fulla parroquial. 

Un altre record, este de fa dos anys, quan el temporal GLORIA en va fer de les seues. 3,5 metres d’altura, a la riuada i intenses precipitacions caigudes (329,4 l/m2 segons Meteoclimatic i Avamet) a la capçalera del riu (barrancs de Malafí i Castells, al terme de Castell de Castells). Van fer que l’aigua baixara forta i amb molta quantitat. A Gata es van recollir amb els dos dies de "Gloria" 103 litres per metre quadrat, segons l’estació metereològica de Inforatge a l’Ajuntament. Les ràfegues més fortes de vent es van produïr el dia 20 a la 1,53 hores, amb 93 kilòmetres per hora. La mínima de temperatura 7,4 graus.

Les dos últimes riuades del Gorgos al pas per Gata van ser: el 4 de desembre de 2019 i la de fa just dos anys, 20 de gener de 2020.

Us pose l'enllaç a un vídeo de la riuada fet per DRONEAMOS. PUNXEU ACÍ.

FONT: Imatges d’arxiu. Portada del blog: riu a Gata. Facebook: Llocs amb vistes al riu, al matí i a migdia. // Vídeo, Droneamos.

Seguim atresorant memòria històrica i col·lectiva del poble de Gata. Si ahir parlavem de la festa de Sant Antoni de fa 46, hui toca parlar del 18 de gener de fa cinc anys, el 2017. L’endemà de Sant Antoni el temps ens va sorprendre gratament als gaters i a la Marina Alta. Va ser l’última gran nevada. I ja fa un lustre. ESTÀ NEVANT A GATA I NO PARA, era el primer titular. NEVADA A GATA, el segon. I també recordava l’altra gran nevada, la del 12 de febrer de 1983, fa quasi 39 anys.

Hui, cinc anys després, podríem tornar a parlar del temps en gelat. Les baixes temperatures han donat ja mínimes de 2,6 graus a les 8,09 del matí, segons inforatge (estació de l’Ajuntament). Malgrat a estar en els dies més gelats de l’any metereològic fins ara, tenim un anticicló que, per ara, no preveu res de boires ni pluja i menys fred.

Si voleu repassar fotos i imatges d’aquell dia, sols teniu que mirar la barra lateral de la dreta i buscar el mes de gener de 2017, punxar i anar al dia 18 i 19. També als aniversaris de 2018 a 2020. 

FONTS: Fotos d’arxiu. 

La imatge és significativa. L'endemà de Sant Antoni, a Gata i la comarca, va caure una nevada molt considerable el dia 18 de gener de 2017. Cinc anys fa ja d'això. Hui, la gelor és la predominant a estes hores del matí. Al llarg del dia, aniré posant-vos fotografies d'aquell i aquells dies en que el paisatge gater es va tornar blanc. Si teniu alguna fotografia inèdita, que recordue no ha eixit a les xarxes socials ni al blog i voleu compartir-la, podeu enviar-me-la o publicar-la directament. EN TOT EL DIA, LA NEVADA DE FA CINC ANYS.

Font: Foto arxiu, recollida del facebook aquell 18-1-2017.

Hui és Sant Antoni, el del Porquet, l’Abat. A Gata hi ha molts veïns i veïnes que porten el seu nom: Tonis, Antonios, Toniques, Antonies. Des del blog, felicitacions a tots els que celebreu hui la vostra onomàstica.

Hui, al ser dilluns, dia de treball i començant la tercera setmana del mes, no es notarà massa la jornada. A més, degut a la pandèmia, i per segon any consecutiu, la festa de la bendició està alterada. Si l’any passat no es va fer de cap manera, enguany malgrat que estava prevista la festa del sant Antoni de la placeta per als dies 14 al 16 s’ha ajornat fins l’últim cap de setmana, del 28 al 30, a veure si la situació millora.

Però, deixem que la història torne a parlar. A Gata, ens ve a la memòria el Tio Pepe Lluís, Paco L’Escolà, Toni Porra i tants valedors de la festa que ja no es troben entre nosaltres.

El veí de Gata conegut com el Tio Pepe Lluís, JOSÉ COSTA VIVES, deixà en herència fer-li missa i volteig de campanes al sant fa 46 anys. Era 1976, temps totalment diferents als d’ara pel que a la feian respecta. Però continuem tenint l’herència. Gata té la talla de la Placeta. Les festes patronals de l’Arraval de Gata, dedicades al Sant Abat Antoni, patró dels animals, deuen la imatge de la Placeta a este home molt devot, que comprà a València pels anys 40 del passat segle l´escultura, li van fer una fornícula i la van posar ahí per a recordar-ho. Li feien festa tant l’home com els llauradors de l´època i deixà com a testament que el dia de la festa els seus descendents li sofragaren una missa i el volteig de campanes. El Tio Pepe Lluís, tenïa una història molt curiosa al voltant de la festa, de les cavalleries i del santet. Després de la guerra no hi havia sant a la Placeta. 

ABANS DE LA GUERRA, TAMBÉ HI HAVIA UN SANT ANTONI AL RAVAL

 Abans de la imatge de la placeta, tal com ens comentava fa dos anys Josep Vicent Buigues, hi havia un Sant Antoni "de bulto" a la façana d’una casa del Carrer Baix. La casa era la que hui te el número 12. Els propietaris de la casa s’anomenaven Toni i Rosario. Els mandataris de l’Ajuntament li va dir a Rosario que llevara el santet "no fora cas que algú el trencara". Rosario li va contestar que el Sant Antoni "no li demanava pa". Al dia següent el van desfer a pedrades.

Però, després de guerra va aparéixer la voluntat i figura del Tio Pepe Lluís, que tenia una aca i un cavall. Este es va posar malalt. Li digué el devot a la seua dona Teresa Signes Costa, que si l’animal s’adobava farïen el Sant. I així va passar. El Tio Pepe Lluís va viatjar a València a comprar la imatge, la va posar a la Placeta, va alquilar adornaments i montures elegants, i va fer tota una cavalcada.

En aquells temps hi havia a Gata molts animals. El dia de la festa uns cinquanta van participar, molt ben adornades, com requeria l’ocasió. Al nostre personatge el van fer majoral d’honor i ell va voler ser el sufragador de la processó, missa i volteig de campanes. L’home vivïa al carrer Bisserot nùmero 6 del poble, enfrontant la façana amb el carrer Moreres. Quan la cavalcada passava per sa casa, es paraven i el Tio Pepe Lluís molt gustosament convidava als portadors d´animals i a aquestos els donava garrofes i el que necessitaven. També hi ha referències que les festes continuaven fent-se als anys 50 i inclús feien carreres de cavalleries pels carrers del Raval.

En 1976, el Tio Pepe Lluís fa un testament que donarïa motiu a la festa actual. Al setembre de 1977, quan el Tio Pepe Lluís tenïa 72 anys, va faltar. Després es va conéixer el seu llegat. A la disposició quarta del testament deia textualment:

"…Con la obligación de sufragar la Fiesta de San Antonio Abad, que actualmente sufraga el testador”. Eixa tasca la va deixar als seus hereus, es a dir, als descendents de la seu dona, donat que no van tenir fills. Francisco Mulet Signes, conegut com Paco L’Escolà, junt amb la seua dona Francisca Monserrat Torres, van ser els hereus i testimonis directes d’aquell testament. Ara ha passat als fills d’aquests, perque ja han faltat.

Des de 1985 que es va revitalitzar la festa per uns quants Tonis del poble, especialment el veí de la Placeta, el sempre recordat i enyorat Antonio Diego, conegut popularment com Toni Porra, no ha parat de fer-se festa el cap de setmana més pròxim a l’onomàstica.

RECORDEM: DOS TALLES I QUATRE PLAFONS CERÀMICS TÉ GATA

Gata té el privilegi de tindre la talla de Sant Antoni de la placeta del carrer del mateix nom, al barri del Raval. Està ubicada a una fornícula just dalt del actual forn, prop del mateix raconet. L’església parroquial també té una talla molt més gran en un dels altars laterals, que no es fa servir, ja que s’utilitza des de sempre la talla de la Placeta. A més d’aquestes dos talles, Gata té quatre plafons ceràmics de carrer dedicats al sant. Al carrer Teulada n’hi ha dos advocacions: a l’inici i a mitjan. A principi del carrer Nou un altre plafó està dedicat al sant i el plafó ceràmic més nou està al carrer Doctor Gómez Ferrer.

EL REFRANYER DE SANT ANTONI

El refranyer referit a Sant Antoni és molt ric i variat. Es una barreja entre el temps i el sant, entre el fred i els costums de l’hivern. En pose alguns:

- A sant Antoni, un pas de dimoni. 

- Acabar com el porquet de sant Antoni.

- Anar més solt que el porquet de sant Antoni. 

- De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l’any. 

- Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer.

- Des de Sant Anton, una hora més de sol.

- Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa.

- Fins a Sant Anton, pasqües són. 

- Per Nadal, una passa de pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni.

- Sant Antoni del Porquet, a les velles fa carasses i a les joves fa ullet.

FONTS: A la portada del blog, sant Antoni. A les fotos del facebook, les capelles de carrer amb l’advocació de Sant Antoni. // Refranys: Refranyer temàtic de Sant Antoni.

Estem a 9 hores del final d’un any prou dolent 2021. Tenim ja 9 hores del 2022, l’any dels tres patets. Esperem que eixes xifrss màgiques ens porten molta salut, pau, benestar, bons propòsits, amor i felicitat. Estar amb els nostres, els que estimem, volem o coneixem. A totes les gateres i tots els gaters i a tothom en general el tòpic US DESITGE BONA ENTRADA D’ANY.

* Pel que fa al refranyer, el Cap d’Any (molts confonen cap amb final i és a l’inrevés) deixa molts refranys i cites. En pose quatre:

TRONS PER CAP D’ANY PORTEN MAL ANY. No és el cas d’enguany.

AMORETES DE CAP D’ANY, PER SANT MIQUEL AFANY.

EL QUE NO PASSA EN TOT L’ANY, PASSA EN UN CAP D’ANY.

* I sabeu una curiositat de GATA del dia de CAP D’ANY de 1977 fa just 45 anys ?

També és hui Santa María, la Mare de Déu. És la solemnitat de l’octava de la Navidad del Senyor i en el dia de la seua Circumcisió.

Arreu de tot el món, també es celebra la Jornada Mundial per la Pau, que bona falta fa en tots els racons del planeta.

I moltes més coses ens venen hui a la memòria...anirem recordant. 

FONTS: www.santopedia.com / Internet / Testimonis orals / Diari El Mercantil Valenciano, 26/12/1898. Diari LAS PROVINCIAS 29/12/1898. // Col·laboració: Juan Bautista Codina Bas. // Article meu del Programa de Festes Gata 2014: "DOS SEGLES I MIG DE FESTES PATRONALS A GATA els inicis (1762-1899)" (extracte).  

Acabe la història de la banda Unió Musical de Gata que vaig començar divendres. Ací teniu el tercer i últim capítol que abarca des de 1983 fins a enguany, 2021. Dels 113 als 151 anys de la banda.

* Aclarant el títol de l’article: SESQUICENTENARI vol dir 150 anys *

* Aclarant les fotos que il·lustren l’article: pose les mateixes fotografies que figuren al llibret de festes, que són de l’arxiu de la banda o particulars *

LA PANDÈMIA ENS VA FURTAR LA CELEBRACIÓ DEL SESQUICENTENARI…PERÒ ARA HO CELEBREM (1870-2020+1, 150+1 ANYS DE BANDA)

Miguel Vives Signes, Cronista de Gata

( Tercer i últim capítol)

1983. A setembre es crea oficialment l ́himne a Gata, amb lletra de Antonio Salvá Roselló i música de Leopoldo Vidal Estrems.

1984: Nit de revetla (5/8), banda i Coral Serrillás. Estrena de l ́Himne a Gata.

1/4, Novelda: XXIII Concurs Provincial de bandes de música, 1r premi, 3ª secció.

10,6: La banda participa al Certamen Regional de Monestir del Puig (València)

1985: Nou director fins 1992: JUAN SALVADOR OLIVER CASTELLANO de Llíria.

1986, 27/7: La banda té una nova bandera.

1987, 25-5: La sort de la loteria nacional sonriu a la banda. El «gordo» 49.920 li toca a la Unió Musical. Es compra el solar i s’edifica el Casal de la Música. Será en avant el local social de la Unió Musical. Eixe any, la banda participa en el VI Certamen de Bandes de Música de la C.V. a El Puig (V), quedant segona de la seua secció.

1988, 9/5: La banda present en el Dia de Gata a la 66 Fira Internacional de València (pavelló del Recinte Ferial). Comença la construcció de la seu social de la Unió Musical de Gata. És president Alberto Fornés Costa i posa la primera pedra el músic de més edat Francisco Ibáñez Roselló.

1989, 12, 1: es signa l’escriptura del Casal de la Música. 25/5: Dia de Europa. Concert de la banda Unió Musical. Cine “la Paz”. 9/10: La banda a l’estació. 75 aniversari del Tren, línia férria Alacant-Dénia.

1991, 13/1: Concert de Sant Antoni. Banda. Església de Gata. 

1991, 21/12: Gata seu del Festival Comarcal de Bandes de Música de la Marina Alta. Junt a la nostra banda participen les de Beniarbeig, Pedreguer, Pego i Dénia.

1992-1999: Presideix la Unió Musical ALFREDO ESCORTELL ANDRADA.

1992: Director de la banda fins 2001, el músic local JAUME SOLER MONFORT.

1994: Naix l’Agrupació Musical Juvenil més tard anomenada Banda Juvenil de Gata, fundada i dirigida pel mateix director de la banda Jaume Soler Monfort.

1995, 21/4: S’inaugura oficialment el Casal de la Música. És president Alfredo Escortell Andrada. Assisteix la Consellera de Cultra Pilar Pedraza Martínez i autoritats de la Corporació Municipal. 

1996. 20/4. Un total de dotze clarinetistes de la Unió Musical participen en el rècord Guiness de música valenciana. Fira Intermusical a València, amb 2.380 participants.

1997, 12/4: Primera visita al Mestalla de la banda Unió Musical de Gata. Partit, València-Atlètic de Bilbao.

1998: 1 Febrer. Concert de Fira, Benissa. Participen la banda de la Unió Musical de Gata de Gorgos i la Societat Lírico Musical de Benissa.

1999-??: President de la banda, VICENT TORRES MONFORT.

1999, 20/9: Segona vegada que la banda de Gata va al camp del València a tocar.

FINS AL 2008: President de la banda JOSÉ MONFORT BOLUFER “Parrí”.

2001-2008: direcció de la banda a càrrec de PASCUAL CARDONA CHOLBI.

2006, 17/9. La banda actua al Palau de la Música de València.

2008-2010: Presideix la banda ANTONI J. SIGNES PASTOR.

2008-2012: Director de la banda el gater JAUME ANTONI SIGNES DIEGO.

2009, 17/10: Tercera visita de la banda al camp del València. Partit contra el Barça.

2010: 140 ANIVERSARI DE LA BANDA. Moltes activitats i un pavelló amb panells. Agost: la banda actua en el parc temàtic “Disneyland-París”.

2011: Entra de president el fins ara vicepresident VICENT SIGNES SIGNES.

2012: Entra de director JOAN VALENTÍ GIMÉNEZ ORTÍ de Alberic. Està cinc anys (2012-2017).

Agost: La banda Unió Musical viatja a Àustria, Venécia i altres indrets d’Europa.

2017: Nou director, el compositor i músic de la banda, PERE VICENT CASELLES MULET.

2018, 5/5: S’estrena en concert el nou director de la banda, JUANBA PÉREZ GIL. 26/5: La Unió Musical de Gata participa en el Guiness de la banda de música més gran de la història a Mestalla (València).

2019, 15/12: Per quarta vegada actua la banda al camp del València. Primer acte del 150 aniversari i abans de la pandèmia. Partit València-Real Madrid.

2019: A Santa Cecília s’estrena oficialment el nou director SALVADOR TUR SAVALL.

2021, 19/9: Concert extraordinari a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA), commemorant el 150 aniversari, ajornat per la pandèmia.

Seguint la història de la banda Unió Musical de Gata que vaig començar ahir, hui dissabte 27 de novembre, dia en que els músics celebren a la seua patrona i ara mateix estan a la missa solemne en honor a Santa Cecília, ací teniu el segon capítol que abarca des de 1925 fins a 1980. Dels 55 als 110 anys de la banda.

* Aclarant el títol de l’article: SESQUICENTENARI vol dir 150 anys *

* Aclarant les fotos que il·lustren l’article: pose les mateixes fotografies que figuren al llibret de festes, que són de l’arxiu de la banda o particulars *

LA PANDÈMIA ENS VA FURTAR LA CELEBRACIÓ DEL SESQUICENTENARI…PERÒ ARA HO CELEBREM (1870-2020+1, 150+1 ANYS DE BANDA)

Miguel Vives Signes, Cronista de Gata

( Segon capítol) ...

1925-1926: Director per un any VICENTE GONZÁLEZ CASELLES, nét del fundador.

1926-1930: Dirigeix la banda ANTONIO BOLUFER OLIVER.

1927, 19-11: La banda de música de Gata amenitza la bendició del monument a Fontilles del fundador  Padre J. Ferris. Al sanatori es van sorprende gratament per la visita de la banda de música de Gata que "al regresar a su pueblo terminadas las fiestas de Laguart, quiso asociarse a las fiestas del Sanatorio". Segueix dient-se: "Poco antes de las diez dirigióse la comitiva a la iglesia, acompañada por la música de Gata que después dedicó un armonioso pasodoble a los enfermitos".

1930-1945: Torna a dirigir-la VICENTE GONZÁLEZ CASELLES.

1931: L’ajuntament autoritza a la Comissió de Festejos tenyir la tela del templet que toca la banda amb els colors de la bandera republicana.

1931, 21-6: La banda de música amenitza la col·locació de les plaques dels carrers Don Fermín Galán (abans Primo de Rivera) i D. Vicente Blasco Ibáñez (abans i ara La Bassa.

1932: La banda de Gata actua a la plaça de bous d’Alacant.

1933, 18/2: Inauguració del nou cinema Ideal de Gata. L’acte estigué amenitzat per la banda local.

1934, 13-04:      Aniversari de la proclamació de la II República. Vol de campanes i concert per la banda municipal a la Plaça de l´Església. Al dia següent, altre concert i castell de focs artificals a la nova plaça d´abastos.

1936, 1-5: Conmemoració de la festivitat del Primer de Maig amenitzant-la amb la banda de música.

1939, 4-8: Acompanya la banda la solemne bendició a l’exterior de la población i entrada triomfal del patró el Santíssim Crist restaurat i la processó pels carrers del poble.

1944, 4/8: Inauguració i bendició de la Font de la Plaça de l’església. “A los acordes de la banda de música dirigida por el maestro Antonio Pedrós, fue bendecida la fuente”.

1944-1949: Director DON ANTONIO PEDRÓS SOLER. A les festes patronals es realitzen concerts a la Plaça de Canalejas i la Plaça del “Cuartel”.

1945: 75 anys d’història de la banda.

1950-1975: Director de la banda, de nou, VICENTE GONZÁLEZ CASELLES, nét del fundador. Es constitueix una primera Junta Directiva.

1957: La banda toca a falles a la Falla del barri La Amistad de València.

1964, 29/7, festes: Inauguració del nou enllumenat fluorescent. Acompanya la banda.

1970: Centenari de la banda.

1973: S’inicia l’acadèmia o escola d’educands totalment gratuïta, impulsada pel director músic local Jaime Grimalt Pons “Polaca” i amb el suport de l’Ajuntament.

1975: Es federa la banda. Deixa la direcció Vicente González Caselles i l’agafa el músic local JAIME GRIMALT PONS (1975-1978), que incorpora a la banda músics joves, impulsant als educands, entre ells la primera dona en incorporar-se a la banda CONSUELO MARTÍ COSTA. Eixe any, la banda participa en el I Festival Vila de Benisa.

1976: Ja és president de la banda, el primer oficial, ALBERTO FORNÉS COSTA “Barrera”.

1976, Agost: Participació al I Festival de bandes de música de Calp.

1977: Es dota a la banda amb instrumental nou.

1978: Entra a la direcció de la banda LEOPOLDO VIDAL ESTREMS, músic de Benifaió (València) de gran trajectòria musical. Reactiva l’acadèmia d’educands, li posa música a l’Himne de Gata i obté premis a diversos certàmens. La banda es federa en 1980 a la Federació Regional Valenciana de Societats Musicals.

1980: Primer any que apareix una fotografía de la banda a un programa festes patronals. Al programa del concert comemoratiu del 5 d’agost destaca: “110 años de historia”.

1/5, Xàbia: I festival de bandes de música de la Marina Alta.

3/5, Gata: Festival de bandes de música Marina Alta.

Demà diumenge continuaré amb el tercer i últim capítol de la història de la banda de Gata.

Com comentava ahir per la presentació del cap de setmana musical de la banda de Gata i per als que no heu llegit o voleu tornar a llegir l’article publicat al llibret de festes de Santa Cecília 2021, us el posaré tot dividit en tres capítols.

El primer capítol abarca des del naixement, 1870, fins la fundació com a Societat de la Unió Musical de Gata de Gorgos. Els primers 55 anys de la banda.

* Aclarant el títol de l’article: SESQUICENTENARI vol dir 150 anys *

* Aclarant les fotos que il·lustren l’article: pose les mateixes fotografies que figuren al llibret de festes, que són de l’arxiu de la banda o particulars *

LA PANDÈMIA ENS VA FURTAR LA CELEBRACIÓ DEL SESQUICENTENARI…PERÒ ARA HO CELEBREM (1870-2020+1, 150+1 ANYS DE BANDA)

Miguel Vives Signes, Cronista de Gata

Com en un somni recordem aquelles paraules que escrivia al programa cecilià, per l’octubre de 2019: “La banda UNIÓ MUSICAL DE GATA DE GORGOS comença el compte enrere per a la celebració del SESQUICENTENARI -150 anys, que es diu prompte- de la seua creació...”. Qui anava a imaginar-ho!. La pandèmia del COVID19 ens va furtar aquelles festes. Ara, dos anys més tard, ja pareix que estem quasi fora d’aquest mal somni i la banda més que centenària vol tornar a la normalitat, celebrant el 150+1 aniversari. Seria llarg i pesat començar a recordar tots, tots els events dels 150 anys, però si que podem fer un passeig virtual amb unes quantes pinzellades de les 15 dècades d’història. No estan totes, però quasi totes...

1870: Naix la banda de Gata. Primer director i impulsor RICARDO GONZÁLEZ BLASCO (1870-1890).

1883: 5 i 6/8, Festes patronals. “El Corresponsal” de “El Eco de la provincia: diario conservador-liberal” d’Alacant diu que amenitzava la banda de música. Acaba el comentariste felicitant a Don Francisco Salvá perquè –diu ell- “a la seua poderosa iniciativa i incansable zel es deu la formació de la banda de música, composta de fills de la població”. Està parlant-nos de la formació primera de la banda.

1895, 2-6: Visita pastoral del cardenal arquebisbe. Serenata de la banda municipal.

1898-1906: Director de la banda EUGENIO GONZÁLEZ GARRIGÓ, fill de l’anterior.

1899, 8-12: Festa de la Puríssima. La senyoreta García de Gata havia regalat una imatge de la Puríssima per a l’església del convent de Jesús Pobre. Eixe dia fou traslladada la imatge de Gata a Jesús Pobre, als acords de la música de Gata.

1904: Es crea a la localitat una nova banda de música, dirigida pel pràctic SALVADOR SALVÁ PONS. “Per a la corporació municipal...acompanyarà tocant totes les funcions religioses i dies més assenyalats de festa”. S’acorda separar del seu càrrec al director Eugenio González. Gata va tindre dues bandes per aquells temps.

1906, 4/5: El Mercantil Valenciano. Ondara “reciben a los miembros del jurado con la banda municipal de Gata”. Observem que es diu banda municipal de Gata.

1906-1916: l’altra banda té de director, de nou, al fundador RICARDO GONZÁLEZ BLASCO.

1907, 1/4: Publicat a Las Provincias, Visita d’un foraster a Gata. Parla de “La Primitiva de Gata”, de la que és director D. MANUEL NAVARRO VALERO de Novelda. Este any canten la missa de Santa Cecília els músics de “La primitiva”.

1908.- 19-22/7. Festes de Novelda. La banda de Gata va a tocar a Novelda perquè el director era d’allí. La premsa publicar el programa complet de les festes de juliol i feia moltes referències a l’actuació de la banda del nostre poble. Dia 19 ”verificaria la seua entrada la banda de música “La Primitiva” de Gata, que dirigeix el fill d’esta ciutat D. Manuel Navarro Valero”. Altres actes anaven acompanyats “per la música de Gata...” Actuava als concerts de places, jardins i el casino junt amb les bandes de Rojales, Crevillent i Monòver.

1909, 19/12: Festa de les Filles de María. Xaló. La banda recorre els carrers del poble.

1915, 11-7: Inauguració de la línia del tren completant el trajecte Alacant-Dénia. La banda amenitzar eixa fita tan important.

1916: Director de la banda, FERNANDO SIGNES ARABÍ.

FINS A 1925.- Dirigeix la banda DOMINGO CASAS PÉREZ.

1925: Es funda la SOCIETAT DE LA UNIÓ MUSICAL. Iniciativa de Vicente González.

(Continuarà demà...)

FONTS: Fotos arxiu banda i particular Cronista de Gata.

Hui és la festivitat de Tots els Sants. Els gaters i algú de la comarca que tenen soterrats familiars van estos dies als dos cementeruis adjunts de la partida Ecles. Escorcollant la història local, anem a resumir i recordar, com deia ahir, els diversos cementeris que ha tingut Gata al llarg de la història. Són les "ciutats i pobles dels morts", com diríem en llenguatge terrenal.

Fins hui, que es conega, Gata ha tingut cinc cementeris. De l’època baixa medieval fins el segle XXI coneguem els següents: primer va ser la "maqbara" des del Baix Medieval dels pobladors musulmans de Gata (es localitzava en la part dreta baixant del carrer La Bassa i la part esquerra pujant el carrer Xaló). Podeu saber més amb l’article de Joan de Déu Boronat Soler sobre "La Necrópolis Islámica de Gata" publicada a la revista Aguaits 21. PUNXEU ACÍ.

Després, des dels cristians repobladors (inicis del segle XVII) fins a quasi finals del XIX estava "lo fossar de l’església", al costat mateix del temple parroquial a la part est.

De 1886 a 1932 va estar vigent el cementeri parroquial de la lloma de baix del Calvari a la partida Tossalet-Calvari. A l’arxiu parroquial trobem que el primer cadàver va ser inhumat curiosament el dia 6 d’agost de 1885, quan el poble feia la festa major al Santíssim Crist del Calvari, patró de Gata. Una ressenya de la Visita Pastoral del Rdm. Sr. Don Ciriaco María Sancha Hervás, cardenal arquesbisbe de València ens informa com estava el cementeri.

El rector Martínez -qui va impulsar la construcció de l’antic cementeri parroquial- diu que l’arquebisbe l’ha visitat i es conserva en molt bon estat i té distribució per a pàrvuls i adultes, inclús s’ha començat un pantió especial per a rectors. Del tancament del cementeri parroquial dona compte un inventari dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la Parròquia de Gata de Gorgos, fet l’any 1945. Aquell dirà que era un cementeri catòlic i inclús posa que les mesures eren de 35 x 32,70 metres. 

Una vegada obert el primer cementeri municipal (1932), les famílies van anar traslladant les restes dels seus difunts i a un pou existent al peu de la creu del nou cementeri municipal indica que allí es contenen les restes deixades del cementeri parroquial.

El "camposanto" actual de Gata, ubicat a la partida Ecles, té dues parts: la part antiga que data de 1932 i la part nova pegada a l’antic, que data de 1982, amb cinquanta anys de diferència. 89 anys té un i 39 l’altre.

FONT: Fotos arxiu cementeri parroquial i actuals. Composició necròpolis islàmica de Gata extreta de l'article de Joan de Déu Boronat Soler de la revista Aguaits 21. A la fotografia actual, la missa d’aquest migdia al cementeri més antic dels dos vigents de Gata (1932).

Dir TOTSANTS equival en el nostre poble i en molts indrets occidentals anar de visita als cementeris. Gata no és una excepció i els dos cementeris municipals adosats un a l’altre de la partida Ecles reben estos dies centenars de visitants, que honren així als nostres avantpassats. Làpides que es netejen, flors que omplin tots els carrers del camp sant, fills i néts que visiten els arrels familiars del poble, veïns que recorden els vells i nous "residents" de "l’altra ciutat". Tot això i més és TOTSANTS.

Famílies senceres visitaran els dos Camps Sants adjunts de Els Ecles, per tal de rendir homenatge a les persones que ens han deixat. El cementeri, com li diguem per a simplificar, llueix ben arreglat i amb mil colors, una imatge molt bonica que prompte si el temps no acompanya va difuminant-se com la vida mateixa. Sabieu que el Dia de Tots Sants és una festa molt antiga i es remunta al segle VIII. De l’antiga Gàlia va passar als monges benedictins per tal de commemorar als difunts fidels i així fins els nostres dies.

Com hui diumenge és la vespra de Totsants, l’últim dia d’octubre, i demà festa de Tots els Sants i el dimarts la festa dels Fidels Difunts, no oblidem on van estar o estan soterrats els nostres. I per Totsants, com si el record dels difunts cridara a altres, sempre solen fer-se soterraments al poble. Diuen que és "a la caiguda del pàmpol". Molts coneguts familiars i amics han marxat d’este món per Totsants, dia dalt dia baix.

Però sempre és bo recordar la nostra història funerària al llarg dels segles i fer un repàs cronològic dels cementeris que han existit al nostre poble, ja foren àrab o cristià, macqaba o cementeri, del lloc, la vila o el poble. Faig un extracte d’allò que ja ha estat publicat al blog i que ara recordem.

A més, els nostres cementeris custodien un anecdotari a través de l’arquitectura lapidària digne de ser comentat, de ser a vegades estudiat. Hi ha làpides que porten unes frases i expresions curioses. Són detalls que passen desapercebuts al pas de la gent. Sabieu que hi ha alguns llocs al cementeri que les dos làpides seguides són iguals?, sabeu quanta iconografia del Santíssim Crist, el nostre patró, hi ha a les làpides del cementeri i quantes de Sant Miquel, l’altre patró?. 

Al blog he publicat ja capítols sencers dels nostres cementeris. Paga la pena recordar tot el recorregut dels nostres llocs on els difunts gaters descansen. Entre demà i dimarts farem un resum de tots els cementeris gaters.

(Continuem demà, Dia de Tot Sants)

FONT: Fotos arxiu cementeri.

L’ajuntament de Gata ha col·locat aquesta setmana alguns ròtuls amb plaquetes baix dels noms actuals de carrers que tenen nom popular antic. Una doble denominació que trau la història de la toponimia dels carrers, per a que les noves generacions no obliden els nostres arrels. Anteriorment es va començar per dos carrers Andra(d)es, actualment carrer Doctor Gómez Ferrer, i Corbella, actualment Constitució.

Ara s’ha continuat recuperant-se sis noms de carrers més, sobre tot de la zona del casc antic: carrer del Forn, actual carrer Duquessa d’Almodóvar; carrer Mitja Galta, actualment carrer Hostal; Placeta de l’Om, actualment carrer i plaça Sant Antoni (al ròtul apareix "hom"); carrer La Mànega, actual carrer Bisbe Cervera; carrer Boronat, actualment carrer Teulada, i carrer Comerç, actual carrer Reyes Católicos.

Faig dos excepcions. Un dels carrers que tenien nom popular i ara el té altre carrer del poble és el carrer Calvari d’abans, actualment carrer Signes, ja que al final del carrer Teulada s’afegeix hui en dia el carrer Calvari, dit abans per alguns veïns -tal com escriu Joan Giner- (1) "carrer "Capelletes". Una altra excepció, el carrer La Bassa, de per si ja amb denominació molt antiga, també se li deia "Carrer Major".

PARLEM DE CADA CARRER POPULAR

Basant-me en el meu article del programa de festes de 1992 (2), anem a estudiar els noms dels carrers que s’ha posat el ròtul.

CARRER ANDRA(D)ES - DOCTOR GÓMEZ FERRER: El cognom Andrada està a Gata des del segle XVII, Joan de Andrada era un dels senyors de la vila. En 1916 es dirà "parte de la calle Andradas". També es va conéixer per Carrer La Morca per l’almassera que hi havia "del Roig". En 1936 es demana permís a l’Ajuntament per a instal·lar-la. Finalment, adoptava el nom de Doctor Gómez Ferrer (1862-1924), recordant al reconegut pediatra de València.  

CARRER CORBELLA - CONSTITUCIÓ: Nom popular prou recent, per la forma que adopta. També se le deia popularment Carrer l’Imprempta per estar la Imprenta Mulet a mitjan carrer. En 1923 un escrit diu: "La calle en construcción que hoy venía llamándose Andradas, sea sustituída por el nombre de Primo de Rivera y que se agregue el callejón que principia en la Calle de La Balsa. Fermín y Galán va ser un altre nom del carrer en els anys 30 del segle XX. 

CARRER DEL FORN - DUQUESSA D’ALMODÓVAR: El capbreu de 1611 ja fa referència al "forn de la Senyoria" i el carrer del Forn o el seu nom castellà calle del Horno està present fins 1916 que passa a nomenar-se Duquessa d’Almodóvar, portant el nom de la que fou una aristòcrata valenciana Josepa Doménica Català de Valeriola (1764-1814), duquesa de Almodóvar, senyora de Xaló i el lloc de Gata. Aquesta deixà al seu testament el llegat de la creació junt a l’actual ajuntament d’una escola de xiquets i xiquetes, formant part de l Patronat de la Duquessa. El carrer també va tindre els noms de Alcalde José Ferrándis (1936) i Gravina (1937). 

CARRER MITJA GALTA - CARRER HOSTAL: Malgrat a ser l’hostal també molt antic, la denominació popular de Mitja Galta es recull a Gata per la fisonomia que tenia el carrer, mig edificat sols en la part esquerra baixant cap al carrer del Forn, ja que a l’altre costat estava el Barranquet al descobert. 

PLACETA L’OM - CARRER I PLAÇA SANT ANTONI: El nucli del Raval i un dels llocs més estimats pels veïns. S’anomenava popularment en algun temps a la placeta "De l’Om" per tindre un arbre del mateix nom. En època republicana va portar el nomn de "Placeta de la Llibertat". Porta el nom del patró que té la fornícula a la plaça i que el Tio Pep de Lluís va portar de València en forma de talla.

CARRER LA MÀNIGA - BISBE CERVERA: A principis del segle XX tenia el nom castellà de la Manga. Popularment se le deia "carrer la Manegueta" o "Màniga" per ser molt estret el carrer. En 1916 se li nomena ja oficialment Obispo Cervera i en 1936 fins 1939 té la denominació de carrer Francisco Alcaso, tornant després la guerra al nom oficial del bisbe de Canàries i Cádiz nascut a Gata en 1707.  

CARRER BORONAT - CARRER TEULADA:  El camí, després carrer Teulada, tenia quasi al final unes parcel·les de la família Boronat. Hi havia tres eres. Coincidia en la zona de descampat, aparcament i urbanitzat que forma una H ara entre els carrers Cuartel, Era de Boronat i Serrillàs. En 1936 se li posa el nom de Nicolás Salmerón. 

CARRER COMERÇ - CALLE REYES CATÓLICOS: Quasi simultàniament en el temps -1936- trobem tres denominacions del carrer: Prolongación de Primo de Rivera, Prolongación de Galán y García Hernández i Calle del Comercio. En 1954 apareix el nom de Reyes Católicos. El plenari de l’Ajuntament diu: "se acordó dar el nombre...a la que vulgarment se le conoce como calle del Comercio, o sea, la que se considera como prolongación de Primo de Rivera, en el trozo comprendido solamente entre la Avenida del Caudillo y la calle Doctor Moratal".

Encete ací una série d’articles on ens fixarem cada dia d’un trosset de la via al pas pel nostre terme municipal. El motiu, la remodelació i modernització de tot el traçat. El primer que trobem és el viaducte més gran de la línia total del TRAM que el tenim a Gata, el pont de la via sobre el riu Gorgos.

Els operaris que modernitzen els sis kilòmetres viaris de Teulada a Gata, amb un tram difícil amb túnels i entre muntanya, i que també ho fan fins a Dénia, estan posant a punt ja fa temps i accelerant en estos dies tot el traçat. Però ens fixem hui en el pont sobre el riu Gorgos, el nostre pont, el que els gaters veuen des de 1911 i que estan posant-lo mudat.

Vull destacar del viaducte de la mà del blog "Cazando puentes" diverses cites. Diu la pàgina d’ell: "esta bella obra de fábrica que se construyó para salvar la profunda garganta que horada el río Gorgos en la localidad alicantina de Gata de Gorgos." 

Seguim llegint a "Cazando puentes" i ens diu: "Es un puente verdaderamente largo, con 300 metros de longitud y una anchura estándar en las obras de esta línea de aproximadamente 4,50 metros. Dispone de 8 vanos y situándonos desde aguas arriba y margen izquierda el primero tiene un arco de medio punto con una luz de 8 metros. A continuación figuran los dos arcos centrales sobre el cauce, amplios, con geometría de medio punto y luces de 20 metros. Un tercer sector lo forman una serie de 5 arcos también de medio punto con luces semejantes de 10 metros. Todas las bóvedas se acotan en sus arranques con una bella moldura sobresaliente que rompe la monotonía de las altas pilas sobre las que apoyan."

Per a llegir totes les dades tècniques i altres curiositas de la construcció del pont PUNXEU ACÍ i el coneixereu millor.

Tornat al 2021, al pont han pulit tota la pedra de silleria a vista cara, han fet un voladís a cada costat i han posat una senyora barana. Un treball molt bó per a un tram del TRAM que està deixant-ho com si estiguera novet flamant. 

 El document gràfic reflexa els treballs que dia a dia ha fet l’empresa que està transformant el pont, que està preparant-ho per a la tranvialització, que cuida els voltants.

També es bó recordar com es va construir el pont i com s’ha treballat, totalment distint 110 anys més tard.

Finalment, recordar que la línia porta més de cinc anys sense funcionament al pas pel terme municipal de Gata. Esperem que el servei que ara arriba fins Teulada siga una realitat fins a Gata a finals d’any.

FONT: pàgina "Cazando puentes", blog.

La història religiosa de l’església parroquial ens porta a comparar les dues talles escultòriques del patró que celebrem demà. Fins el 29 de setembre de 2019, a la processó de Sant Miquel que es feia normalment, si no plovia, eixia la imatge menuda, ja que la gran no es mou de l’altar major on presideix l’església parroquial de la que és titular.

Antigament es conta que si que va eixir la gran, però pesava massa, es va agrietar i ja no va eixir més. Però, d’on va eixir la imatge menuda, la que processona?.

Ens tenim que remuntar als inicis dels anys 50 del segle XX i lligar-ho amb la història del centenari de l’empresa "Point". Després de la guerra civil, degut a les nombroses dificultats de la postguerra, es desfà l’empresa "Pons, Monfort y Cia" i per a conservar l’empresa, els treballadors s’agrupen en una cooperativa, que portaria per nom COOPERATIVA SAN MIGUEL.

En aquells anys de finals dels 40 i principis dels 50, el grup mana fer la imatge del patró titular de la parròquia i la passeja fins l’església. El carrer on estava la fàbrica pren també el nom del patró. Eixa imatge és la que ix en processó cada 29 de setembre, excepte el 2020 i 2021 a causa de la COVID19, substituïnt a la monumental imatge que presideix l’altar major de l’església parroquial.

Hi ha testimonis gràfics del grup de treballadors, d’aquell "Santmiquelet" regalat pels treballadors a la parròquia, que va deixar també com a testimoni el nom del carrer. Més tard, la cooperativa desapareix i es constitueix per uns pocs anys una nova empresa: "MUEBLES MIMBRE" fins a 1954 en que comença una nova etapa.

Es curiosa la Guia Telefónica de la província d’Alacant d’inicis dels anys 50, on a la relació de telèfons de Gata, trobem la Cooperativa Industrial San Miguel, de articles de vímet ("mimbre") i ens diu "Nuevo ensanche, s/n". Encara no tenia posat el nom de carrer Sant Miquel. Curiós també el nombre de telèfon, el 46.

HOSTAL SAN MIGUEL I E.S. SAN MIGUEL DE GATA

La denominació del patró titular de l’església parroquial apareix a Gata ja amb el nom de l’Hostal que deien "de dalt". Quan passa la nit el conegut pintor Joaquín Sorolla el 13 de gener de 1919, ofereix informació amb les seues cartes on s’allotja: “En Gata sólo hay dos posadas, y tomamos la de San Miguel”. Ens diu l’article de David Gutiérrez Pulido, llicenciat en Història de l’Art i un gran coneixedor de Sorolla i la relació amb Xàbia, que esta posada no es conserva a dia de hui, però sabem que també era coneguda com l’Hostal de Dalt o com a Hotel Bautista Fenoll.

Estava situat a l’actual carrer La Bassa, 75, junt a la Plaça d’Espanya i fou propietat de Bautista Fenoll Angulo conegut com "el Tio Batiste el Sariero". Continua explicant Gutiérrez que "després d’haver sigut hostal, el local passà a ser tenda d’artesania popular per a després ser un bazar. Encara hui la propiedad la segueix regentant un dels descendents d’aquella família que conegué a Sorolla al que li diuen "Pepe l’Hostal".

Finalment, ara ja més recent, en 2021 l’estació de servei gasolinera, al canviar de propietari, se li ha batejat amb el nom de "E.S. SAN MIGUEL DE GATA", en honor al sant patró.  

Hui dia 14 d’agost, VESPRA DE LA MARE DE DÉU D’AGOST, tornarà a ressonar a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, el CANT DE LA PALOMA, aquella peça musical originària del nostre poble que pels anys 70 va recollir el musicòleg salvador Seguí i va plasmar en el seu llibre "Cancionero musical alicantino", que editava la Diputació Provincial d’Alacant en 1973. Amb informants ja majors, Seguí va poder muntar la música, més antiga que la lletra.

Alumnes de l’escola de música CODA interpretaran dalt del cor de l’església de Sant Miquel i després de la missa de les 20 hores, les estrofes de la festa de la Verge, la de les alfàbegues que ací a Gata també hi ha costum, l’Assumpat al Cel. Flauta travessera i guitarres ens transportaran a temps antics, per a reviure aquells sons i aquelles cantates.

Sols tenim un antecedent en 2009, quan sent regidora de Cultura María Vicenta Pedro José vaig poder unir a xiquets i xiquetes de l’escola municipal de música amb la música de la Rondalla Municipal, i va ser interpretat el Cant de la Paloma. Malgrat que cada any al blog del Cronista de Gata done a conéixer la necessitat de conservar el nostre patrimoni musico-religiós local, fins ara no s’ha pogut materialitzar en una aposta de conservació seriosa.    

Hui, dotze anys després, l’església tornarà a sentir aquelles cançonetes que el cor que formaven Pepe el Sastre, Vicente Caselles i altres components, tots ells amb la música del Tio Vicent l’Organiste, cantava el dia de la vespra i el dia de la festa, abans de la ja també desapareguda processó de la mare de Déu dormida.

FONT: Cartell anunciador i fotos antigues del cor i processó, arxiu parroquial.

Em facilita l’amic Jordi Giner Monfort, al que li ho agraix molt, un document històric que els gaters tenim que apreciar i conéixer en la història local, en el seu context i la seua època. A la col·lecció històrica d’orles acadèmiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de València i en el marc de la Col·lecció Museogràfica Permanent de Teologies de la Informació i Comunicació trobem l’orla de 1933.

Seria un curs normal, si no apareguera el metge (des de 1933) i després alcalde entre 1963 i 1976 de Gata de Gorgos tan conegut i recordat pels gaters com DON JULIAN MONFORT CALATAYUD, conegut simplement com Don Julián, que va nàixer en 1909. A l’orla que té per autors de fotografia, disseny i litografia a J. Derrey, F. Liceras i Mirabet, respectivament, Don Julián apareix el segon de la segona filera de la part dreta si mirem de cara el conjunt de l’orla. 

Un jove Don Julián (va traure la carrera als 24 anys) té la fotografia i rodejant-la apareix la llegenda: Julián Monfort Calatayud Gata de Gorgos (Alicante). Observem que un total de 113 metges van eixir de la promoció de Don Julián, dels quals sols una era metgessa Na María Luisa González Bono de Saragossa. També observem que el rector de la Facultat quan a la República estudiava i va traure la llicenciatura Don Julián era el conegut DON JUAN BAUTISTA PESET ALEIXANDRE (Godella 1886-1941). Metge, catedratic d’universitat i polític. Va ser rector durant la Segona República i va presidir el partit d’Esquerra Republicana. Fou fusilat per la dictadura franquista al final de la Guerra Civil.

Don Julián va tindre de professors personatges de la medicina també molt reconeguts con Nicasio Benlloch, Perfecto Amor, Ramón Vila Barberá, Rafael Campos Fillol, Jaime Mur, Miguel Martí Pastor, Adolfo Gil y Morte, Juan Bartual, Enrique López Sancho, Tomás Blanco, Fernando Rodríguez Fornos, Miguel López Romeu, José Campos Igual, Dámaso Rodrigo, Francisco Martín Lagos i Vicente Sanchis Bayarri.

Si vegem la orla on figura Don Julián, i segons consta en la fitxa de la col·lecció, ens mostra les representacions alegòriques d’una dona que sosten en els seus braços a un xiquet; també un vell i una dona jove que recull en un bol ("cuenco") l’aigua de la Font de la Vida Fons Vitae amb la vara, la serpent i la copa d’Asclepios de la que sorgix una emanació, tot en tonalitats verdes i grogues.

Destacar entre els alumnes un jove Adolfo Rincón de Arellano García, que va ser cardiòleg i polític, president de la Diputació Provincial de Valencia entre 1943 i 1949 i alcalde de València entre 1958 i 1969. De la Marina Alta, sols va ser d’eixa promoció, a més de Don Julián de Gata, Francisco Doménech Camps de la Carroja, Vall de Gallinera.

La orla, que té unes dimensions de 69,7 x 99,5 cm i data de 1933 es troba a l’edifici del Centre Cultural La Nau, al magatzem d’obra, i va ser restaurada per Mar Bensach i Mónica Descals entre abril i mayo del 2004.

FONTS: Orla Promoció Facultat de Medicina. Data 1933. Facultat de Medicina de la Universitat de València (col·lecció Museogràfica Permanent de Teologies de la Informació i Comunicació).  Autors: fotografia J. Derrey; disseny F. Liceras i litografia Mirabet. // Detall de la orla, Don Julián Monfort. // Facilitada la informació per Jordi Giner Monfort. 

La popular frase d’abans: "Ie el piló, ie la font" cobra completa actualitat a partir de hui. Més val això que res, podem pensar. Hui s’ha instal·lat per part de l’Ajuntament una rèplica de l’històric "Piló", que obstaculitzava el pas als carros cap al carrer Andrades o de la Morca, més tard ja dit calle Doctor Gómez Ferrer, i que tant conegut per la seua característica es va fer.

El "piló i la part estreta del carrer van estar vigents fins que van obrir el carrer i el van al·linear en direcció a la plaça de l’església. Era quan van fer el clavegeram i van asfaltar els carrers a la dècada dels 60 del segle XX.

Però, el piló original no és el que allí s’ha posat, sinò una rèplica, una imitació, que ha donat al poble el veí Vicente Pedrós Puigcerver, mestre jubilat, conegut també com "Vicente Gargoria". El monolit es troba ara junt a la font i pper a completar-se podria posar-se una llegenda que explicara i recordara perquè s’ha posat "el piló" o millor dit la rèplica del piló ahí, perquè recorda l’altre piló de l’antic carreró que comunicava el carrer amb la plaça.

M'agradaria -al respecte de la història del piló- que llegireu aquell article que vaig publicar el 12 de novembre de 2011 amb el títol "Què es va fer del piló..." que feia referència a un article al Canfali de 1987. PUNXEU ACÍ.

Tal com pensava en 1987 i en 2011 segueix pensant ara. SI ALGÚ TÉ ALGUNA FOTO ANTIGA ON ES VEJA CLARAMENT O A MITGES EL PILÓ, PODEU REMETRE-ME-LA AL CORREU: mivisig@gmail.com. SERIA UNA GRAN TROBALLA I D'ACTUALITAT. GRÀCIES.

FONT: Fotos actuals Ajuntament de Gata. Foto antiga, arxiu.

Hui 27 de maig de 2021 és el 8é aniversari d’aquell fenòmen metereològic, de la forta granissada, que va ocorre a Gata el mateix dia del calendari però de 2013, i que pareixia més bé una nevada. Un total de 16 entrades al blog en tan sols quatre dies, del 27 al 30, mostraven com va quedar el poble, sobre tot el pont del Grup Escolar, i el terme. Més enllà, a Pedreguer o a Xàbia, va fer poc, quasi ni es va notar.

Aniré recordant aquells articles o entrades. Al primer que vaig publicar a les 21.30 destaque aquestes frases: "L’actualitat mana i hui és la pedregada d’esta vesprada la que dominarà tota la nit. Com avanç, ací teniu dos fotografies que mostren la espectacularitat del fenòmen metereològic." En una segona entrada d’avanç deia: "Quico "Pala" s’ha empleat a fons per a poder netejar tot el pont de les Alcolaes.".

En una tercera part de l’avanç destaquem: "Cal dir que els servicis municipals i la Policia Local han controlat en tot moment el pas pel pont, donada la perillositat per a persones vianants i cotxes. La pala ha estat tirant litres i litres acumulats en forma sòlida de la pedregada baix al riu." Àlbums de la pedregada, bé personals o bé dels usuaris pel mig del facebook anaven donant compte de la magnitud i espectacularitat del fenòmen. Pedregada o granissada, seguia el dia després amb la foto més impressionant de la pala dalt del pont. 

L’Ajuntament demanava zona catastròfica i a l’apartat de Mocions d’urgència, el grup popular la presentava un dia després que tocava sessió plenària ordinària. A més s’acordava demanar als ajuntaments veïns de Xàbia i Dénia, on molts veïns gaters tenen vinyes i propietats, per a que recolzaren aquesta petició. Deia aixi l’acord: "L’ajuntament de Gata va aprovar, per unanimitat, sol·licitar a la Subdelegació del Govern i a la Generalitat Valenciana, la declaració de zona catastròfica per a tot el municipi amb motiu de la pedregada que van patir el passat 27 de maig.  

La gran quantitat de granissol caiguda en tan poc temps, ha ocasionat que gran part dels cultius de raïm, s’ha vaja destrossat, segurament perdent la collita de tot l’any. Des de les associacions i col·lectius de llauradors s’estima que les pèrdues han afectat de diferent manera segons les diferents partides del terme, però que de manera general s’ha perdut un 80% de la collita. A més, es va acordar habilitar una Oficina per a assessorar els veïns afectats i atendre les seues reclamacions."

POSE ENLLAÇOS D’AQUELLS ARTICLES, per a reviure aquells moments:

1.- PUNXEU. 2.- PUNXEU. 3.- PUNXEU. 4.- PUNXEU. 5.- PUNXEU. 6.- PUNXEU. 7.- PUNXEU (amb la foto més espectacular del pont). 8.- PUNXEU (amb vídeo inclós). 9.- PUNXEU. 10.- PUNXEU.(amb la televisió -La Sexta-).

(( APROFITE PER RECORDAR COM CADA ANY QUE SI ALGÚ TÉ ALGUNA FOTOGRAFIA PERDUDA PER ALGUN CALAIX D'AQUELLA VESPRADA I LA VOL COMPARTIR ME LA POT FER ARRIBAR. GRÀCIES ))

FONTS: Arxius del blog del 27 al 30 de maig de 2013. / Foto portada blog, Antoni Catalá Marí.

És ja molt coneguda la imatge de davant l’Ajuntament del dia que va esclatar la Segona República a Espanya. Aquell 14 d’abril de 1931, fa just hui 90 anys. A la série de "Fotografies antigues (Gata en el record)" número 212, del 12 de febrer de 2011, publicava aquella fotografia feta des de l’últim balcó del carrer La Bassa, que dies després va passar a dir-se carrer Blasco Ibáñez. La foto originàriament la va facilitar Vicent Signes Monfort, que seria de son pare. A l’Ajuntament amb la façana encara de rajoles es va alçar la bandera tricolor republicana. La banda de música i molts gaters, com vegeu a la imatge, omplien de gom a gom el carrer. Era el dia14 d’abril. El fotògraf estava allí i capturà el moment. Hui 90 anys després la tornem a recordar.

També ens fixem en alguns canvis del moment republicà de cinc anys que anava a viure’s, tant a nivell polític com de nomenament de carrers.

Dos dies després del que estem recordant, el 16 d’abril de 1931, va acabar el mandat municipal de l’alcalde VICENTE MULET MONFORT, que havia estat al càrrec des del 26 de febrer de l’any anterior. Abans no es deia legislatura sino Directori Militar. Dos mesos va durar el següent alcalde JOSÉ ESPASA MULET, des del 17-4-1931 al 4-6-1931. Fou rellevat del seu càrrec per les eleccions municipals, celebrades en el terme municipal de Gata, el 31 de maig de 1931. Durant aquest període polític pertanyent encara al Directori Militar, la Corporació augmentà de regidors, passant de tindre 9 a tindre 12 regidors. L’últim alcalde republicà va ser JULIÁN MONFORT LEYDA del 5 de juny del 31 fins al 6 de març de 1936, quan va ser cesat i suspés del seu càrrec.

CANVI DE DENOMINACIÓ DE CARRERS

L’arribada de la II República va portar conseqüentment el canvi de denominació de carrers. Ho portava la situació política. Per exemple, a proposta del regidor Miguel Pedrós Mulet s’acordava substituir el nom i rotular el carrer nomenat de PRIMO DE RIVERA per FERMÍN Y GALÁN; el nomenat carrer LA BASSA, que hui torna a dir-se així-per la de BLASCO IBÁÑEZ. 

El plenari de l’Ajuntament també va aprovar adquirir una bandera republicana tricolor per a la Casa Consistorial i una placa DON FERMÍN GALÁN i la de D.VICENTE BLASCO IBAÑEZ ( 1 ), aquesta última amb tota solemnitat i amb assistència de la Corporació municipal en ple i la Banda de música del poble, a les 10 del matí. S’especificà que la placa D.FERMÍN GALÁN fora la placa: D.FERMÍN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ ( 2 ).

( 1 ) Pel que fa al carrer Blasco Ibáñez, el diumenge 20 de juny de 1931, el diari "El pueblo" (periòdic republicà de València) va publicar un articulet del corresponsal de Gata, que aleshores era E. Mulet Redal, detallant amb tota precissió com va ser l’acte republicà. Llegim el titular d’aquell dia 20 de juny de 1931: "Gata de Gorgos. Rotulación de una calle con el nombre de Blasco Ibáñez". Deia el corresponsal que es rotulava "la actual calle La Balsa" i dedicaven "una de las calles más importantes al ilustre escritor valenciano y padre de los Republicanos de Valencia". Deia la notícia que al dia següent l’escriptor seria "vitoreado" i "acogido el nuevo nombre de la calle, tanto por los que en ella tienen su morada como por los demás habitantes del pueblo, con singular entusiasmo". El dia 27 de juny d’aquell any tornava el mateix diari a fer una completa crònica de la inauguració. Coneixem els detalls gràcies a V. Mulet Redal. Eren les deu del matí. La bandera tricolor i la banda de música envoltaven el lloc on anava a descobrir-se la placa. Les autoritats estaven al balcó presidencial. Parlà primer l’alcalde Julian Monfort, qui instà al poble que es recordara aquell dia. Va elogiar a l’escriptor valencià, estava "emocionado sumamente" i després va parlar el metge del poble, Don Luis García Signes, qui relatà la vida i obres de Blasco Ibáñez. Va dir que el fill o algú de tracte amb l’escriptor haguera narrat "lo grande que es el nombre de Blasco Ibáñez". A l’himne de Riego es va descobrir la làpida i després la banda va interpretar l’Himne regional. La comitiva va arribar fins el cantó on estava la placa de l’altres republicans Galán y García Hernández "y en memoria de éstos se pidió un minuto de silencio". Acaba l’article Mulet dient: "Así homenajeó el pueblo republicano de Gata a los mártires de la libertad..."

( 2) Els dos eren capitans, Fermín Galán i Ángel García Hernández.

CONTRADICCIÓ DE NOTÍCIES

Tota aquesta informació de primera mà del cronista E. Mulet Redal es contradix amb l’article que el diari Información d’Alacant publicava fa cinc anys, el 24 de març, sota el títol: "Republicanos de Gata arrancaron en 1931 la placa de Alfonso XIII" i que diu textualment: "La todavía calle José Antonio ha cambiado de nombre según soplara el viento de la historia. Fue Camí de la Venta (había una posada) y luego Carrer Major. En 1924, se le puso calle Alfonso XIII. Días antes de las elecciones de 1931, las de la proclamación de la II República, unos jóvenes republicanos de Gata arrancaron la placa. Acabaron arrestados. Luego la calle se llamó Diputado Gerónimo Gomáriz. Después de la Guerra Civil, ya recibió el nombre de José Antonio. Y hasta ahora. Muchos vecinos han bromeado con ponerle «Carrer Pepe Toni»."

L’única explicació seria que el nom de Diputado Gerónimo Gomáriz durara ben poc, d’abril a juny, perquè el diari que explica la col·locació de la placa i nom de Blasco Ibáñez és del 20 de juny. A més, el corresponsal deia "actual calle la Balsa" i no Alfonso XIII. No pareix que estiga parlant de Gata encara que sí que coincideix amb el nom posterior de després de guerra, carrer José Antonio. També parla l’articlñe de "Camí de la Venta (había una posada)", supose es referirà a l’Hostal de San Miguel que hi havia al començament del carrer.

MÉS CANVIS DE CARRERS...

No acabaven ahí els canvis de nomenació de carrers a la II República. Així, al plenari de 31 d’octubre de 1935 es va acordar en aquest període de temps rotular els carrers amb els noms següents: 

Palmeral Alto: Madrid; Palmeral Bajo: Sargento Vázquez; Plaza de la República: Plaza de la República; Estación: Ángel Pestaña; continuació de Galán y García Hernández: Calle del Comercio; Duquesa de Almodóvar: Calle del Alcalde José Ferrándiz; Padre Mulet: Sargento Fabra; Calvario -hui Signes-: La Pasionaria; Obispo Cervera: Francisco Alcaso; Teulada: Nicolás Salmerón; Doctor Gómez Ferrer: Pablo Iglesias; Plaza del Mercado -hui Plaça Nova-: Plaza Durruti; Calle Nueva: Calle de la Revolución.

Al plenari del 17 de novembre de 1936 hi ha més canvis de denominació de carrers: Peñón: 1 de Mayo; Colaes, hui Costera del Grup Escolar: Avda. de Largo Caballero; Sol: 17 de Julio; Luna: 14 de Abril; Estación: Pi y Margall; Padre Mulet: Ángel Pestaña; Plaza Hostal: Sargento Fabra; Moreras: Pedro Esteve; Biserot: Lenin; San Antonio: León Tolstoi; Parras: Libertad y Fraternidad.

QUÈ PASSAVA MÉS PER GATA...

Es proclamava la Segona República, que abocaria a l’Estat espanyol a la Guerra Civil. El poble de Gata tenia, aleshores, 4.273 habitants. S’havia pogut arribar amb eixa xifra a dotze regidors a l’Ajuntament (alcalde, dos tinents alcalde i nou regidors). Durant eixe temps a Gata, veïns voluntaris portaven terra per aplanar el solar on anava a construir-se a l’any següent el primer cementeri municipal. Al poble s’estudiava la donació de solars per part dels veïns per a fer la Plaça del Mercat. Tant el solar per al nou Grup escolar com el pont d’Alcolaes estaven a punt de ser realitat. La parròquia la regentava el rector Don Alejo Sendra Tarrazó. Tan sols feia deu mesos que estava. Havia arribat el 15 de juny de 1930.

FONTS: Arxiu Municipal, Llibres de Plens Municipals, Ajuntament de Gata. // Arxius blog 14-4-2011 i 7-6-2013. // Informació i reproducció, diari "El pueblo: diario republicano de Valencia" 20 i 27 de juny de 1931. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (BVPH), Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. // diari Información, 24-3-2016.// Foto originàriament facilitada per Vicent Signes Monfort.

Està a punt d’anar-se’n el dia de Sant Josep, una festa enguany "molt atípica" sense falles, per segon any consecutiu a causa de la COVID-19. Aprofite per felicitar i també demà que té vuità a totes i tots les i els que celebreu la vostra onomàstica que en sou moltes i molts. Abans de tancar-se la jornada podem recordar que Gata, malgrat a no ser un poble faller, si que va gaudir de falles i festes josefines, tant a finals del segle XIX com a meitat del segle XX i entre els segles XX i XXI. També els Juniors han muntat falles algun any. Altres efemèrides són la fundació del Cor Serrillàs (1978) i la caiguda del badall d’una campana (1987).

LA FALLA GATERA DE 1898

Per orde cronològic començarem per les festes a Sant Josep que el poble de Gata va fer en 1898. La vespra de Sant Josep d’eixe any publicava el diari "El mercantil valenciano" la ressenya: "Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, debido a la iniciativa del coadjutor D. José García *, secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle. Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento. Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes, fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees. Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad."

LA FALLA DELS JOVES DELS ANYS 50

Als inicis dels anys 50 del segle XX es va tornar a muntar una falla. Una "Junta de joves" decidiren fer-ne una. Van ser els màxims impulsors Paco Carrasco, Miguel de Puripa, Pepito el "de la Botiga" i s’ajuntaren bona colla. Els homes ben mudats i les dones de fallera i van fer falla i tot...fins i tot grups de ninots i les seues llegendes. Encara recorden hui els octogenaris d’aquells anys la huela fent llata i una xicona al costat ben plantà...Això va donar que xarrar.

Hi ha testimonis gràfics. La foto que més crida l’atenció perquè es van fotografiar tots a la Placeta del Vicari, on es va plantar i cremar la falla, és la que estan tots, xics festeres i dones. I per a pagar les despeses de fer la falla van fer un bescuit i una rifa. El que guanyava s’enduia el bescuit, però feien festa. Però, la falla no es va fer a Sant Josep, sinó un poc més endavant per Pasqua. Passacarrers amb la banda de música i festa sense parar.

Els mateixos xics que una altra vegada van sofragar el Natzaré, però aquesta vegada en cordell fent-ne per les cases. Però això serà una altra història. I perquè la van fer?...puix perquè van voler. Eren joves emprenedors i festers com ells mateixa.

FALLES DEL MOVIMENT JUNIOR

Els joves del Moviment Junior al llarg dels seus 50 anys, en algun curs també han fet falles i les han cremades bé el dia Sant Josep o els diumenges més a prop de la solemnitat.

SANT JOSEP EN LA ICONOGRAFIA GATERA

A Gata tenim les imatges de Sant Josep no sols a l’església sinó als carrers del poble. Un altar lateral (el tercer si entreu des de la porta principal cap a dins) de l’església parroquial té la talla de Sant Josep, que va fer el sempre recordat Pepe "el Sastre" als anys 40 del segle XX. També tenim al carrer Nou un plafó ceràmic del sant. A les capelletes del Calvari apareix Sant Josep als set dolors de la Verge, a la replaceta de l’ermita, a la Corona de la Verge que es diu. Gata també té un carrer que porta el nom del pare de Jesús, Sant Josep.

Enguany, la parròquia ha tornat a recuperar els Set Diumenges de Sant Josep que es feien abans. La imatge ha estat a un lateral de l’altar major durant aquest temps. Demà tornarà a la seua fornícula.

FUNDACIÓ DEL COR SERRILLÀS, 1978

Fa 43 anys (1978) es fundava el mateix dia de Sant Josep el Cor Serrillàs de Gata, que dirigiria el desaparegut Ernesto Coloma. Al llarg d’aquestes quatre dècades la coral ha participat en concerts, ha fet actuacions nadalenques i va posar la veu al Himne a Gata, que va escriure Antonio Salvá Roselló i va musicar Leopoldo Vidal Estrems. 

SUCCÉS: CAIGUDA DEL BADALL D’UNA CAMPANA

El dia 22 de març de 1987, fa 34 anys, publicava al diari Información d’Alacant la notícia. La pose textualment: "GATA DE GORGOS. Cayó el badajo de una campana. A la salida de la misa de las 10.30, en la fiesta de San José, cuando las cuatro campanas de la iglesia San Miguel Arcángel iniciaban el volteo general, celebrando la festividad, el badajo de una de las campanas -la tercera por su tamaño- se vino abajo".

Menys mal que no va passar cap desgràcia, ni personal ni material. Arrel del succés, a maig l’Alcaldia suspenia els volteigs de campanes. Unes reixes als forats de les campanes van ser la solució primera.

FONTS: Foto-composició d’arxiu / Foto de la falla dels anys 50. /  document del diari El Mercantil Valenciano del dia 18-3-1898, facilitat per Javier Mozas. / Publicació personal al diari Información 22-3-1987.

(PODEU REPASSAR AQUELL REPORTATGE, PUNXANT ACÍ). En els vuit primers segons observareu dues vistes de Gata)

Recuperem per a la memòria del poble de Gata un vídeo que va emetre al Telediari de la 1 de TVE aquell 2 de març de 2012. A la secció "Te acuerdas de..." el reportatge de "Vivir de la carretera" ens transporta a les tendes de canastes de la Plaça d’Espanya en 1970. Un fragment del Nodo d’aquell any en el que apareixia la plaça i la Creu, l’encreuament entre la mateixa plaça, la carretera d’Ondara i la carretera de Xàbia.

Parlava el reportatge de Ada Calvo que abans moltes travesses tenien tendes d’artesania, no sols a Gata també a Toledo, Talavera i altres llocs. Ara -deia- "s’han el·liminat les travesses, autèntics punts negres del mapa de carreteres". Però a Gata encara tenim la travessa i els turistes continuen apropant-se a la "Plaça de les canastes".

FONTS: Captures de pantalla del vídeo "Vivir de la carretera" (TVE la 1), 2-3-2012) / Vídeo "Te acuerdas de...", Arxiu RTVE.  

La nevada més copiosa en els últims cinquanta anys a Gata i la comarca de la Marina Alta va ocorre un 12 de febrer de 1983, fa hui just 38 anys. Fa 38 anys era Darrer Dissabte, dissabte de Carnestoltes, i hui és Darrer Divendres, per un dia no torna a coincidir. Es va produir en total la Marina Alta la GRAN NEVADA. La gent es preparava i ultimava les coses per al dia següent anar de paella, com és costum a Gata el darrer diumenge, malgrat que enguany ho deixarem per a l’any que ve per l’anormal situació que vivim de la pandèmia del COVID19.

Aquell dia, el cel a migdia es va posar lliset i va començar a nevar força valent. Al dia següent, 13 de febrer i també el dia de Sant Valentí, el paisatge estava totalment blanc, la gent va gastar tots els carrets de fotos que estaven al seu abast. Hi havia que immortalitzar-ho.

Si comparem ens trobem que hui fa boira, temperatura entre 15 i 20 graus, però ni pluja, ni per supost, neu. Ens conformarem en recordar aquelles instantànies que ja formen part de la història local del nostre poble.

PER CERT, SI VOLEU ENVIAR-ME FOTOS PEL CORREU (mivisig@gmail.com) o PEL PRIVAT DEL FACEBOOK, ENTRE HUI I DIUMENGE PUBLICARIA LES FOTOS DEL RECORD D’AQUELL DIA 12 DE FEBRER DE 1983 I LA GRAN NEVADA.

FONT: Fotos arxiu Cronista.

(IMPRESSIONANTS TESTIMONIS QUE VAN EIXIR DE LA CÀMERA DEL VIRTUÓS FOTÒGRAF PEPE MENGUAL, PRESIDENTE DEL FOTOCLUB FORAT DE GATA, QUE M’HA REMÉS AQUESTES FOTOGRAFIES D’AQUELLA NEVADA, PER A QUE GAUDIU TOTS D’ELLES. NO PERDAU DETALL)

La memòria històrica i col·lectiva ens ho recorda. El dia 18 de gener de 2017 el temps ens va sorprendre gratament als gaters i a la Marina Alta. Va fer l’última gran nevada al poble. D’això fa es complix hui quatre anys. Anunciava breument al blog i cite textualment: "Sols notícia ràpida. Ja ampliarem més informació. ESTÀ NEVANT A GATA I NO PARA. cí teniu la foto que ho diu tot. És de Joan de Déu Fornés. A que si que neva!!. NEVADA A GATA, bon matí, dimecres 18 de gener de 2017. Aquella altra gran nevada va ser el 12 de febrer de 1983." Eren les 7,18 del matí quan ho redactava. 

Més tard, a les 8,43 tornava a escriure: "A Gata s’han suspés les classes de l’escola i l’institut. Aquest és el comunicat oficial des de l’Ajuntament: "Es supenen les classes als centres educatius de Gata. A les 11h es reprendran si deixa de nevar i s’oferira servei de menjador. Vos informarem al llarg del matí"."

I a les 17,31 escrivia el tercer post: "Molta tasca per davant ens espera. En dies històrics, cal gravar en la memòria o millor dit en la retina, els mòbils i càmeres, tot allò que siga blanc o combine amb la neu. Estem davant una data històrica. Des de la matinada de hui dimecres 18 de gener de 2017, quasi 34 anys després d’aquella altra gran nevada del darrer dissabte de 1983 (12 de febrer), ha caigut a Gata una nevada copiosa. Com s’han omplit les xarxes socials i el que vos escriu i el meu fill hem fet un passeig pel terme de Gata, cal anar per parts. Pujaré dins de poc un àlbum del meu recorregut. Després escolliré les que per a mi són les millors fotos que heu pujat i esteu pujant del fenòmen de la nevada al facebook. Faré un àlbum també."

Hui, quatre anys després, podríem tornar a dir que al llarg del dia els usuaris asidus al facebook, no pararan -ja ho fan des de bon matí- fotografies que recorden aquella nevada.

PER A LOCALITZAR TANT EIXE DIA COM ELS TRES ANIVERSARIS, EL DE 2018, 2019 I 2020, SOLS TENIU QUE FER LA RECERCA A LA PART DRETA DE LA PÀGINA INICIAL DEL BLOG I PUNXAR AL GENER DE L’ANY 2017 I ELS GENERS SUCCESIUS.

FONTS: Fotos del record (composició del blog i una a una al facebook) facilitades per PEPE MENGUAL. 

Divendres passat va ser presentat a l’església parroquial de Santa Anna d’Ondara pel seu autor Vicent Ortuño Ginestar el llibre PINTURA RELIGIOSA: LA NISSAGA DELS GIL, que descobreix totes les pintures de distints temples valencians fetes pels pintors d’Ondara, pare i fill Salvador Gil Femenía (1887-1931) i Savador Gil Camarena (1915-1973).

El llibre, que és el número 11, de la sèrie "ONDARA personatges i fets té la idea original de l’Associació Cultural Ocell i la col·laboració de l’Ajuntament d’Ondara. Està editat per Edicions96.

En el repàs de l’obra de pare i fill, les pàgines 97 a 100 estan dedicades a L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL DE GATA DE GORGOS, el nostre temple. Parla del temple, de com es va fer el retaule i les pintures que en ell figuren del pintor fill, Salvador Gil Camarena, ja que es va construir el retaule entre 1954 i 1955. Sis pintures del mateix van ser pintades per l’artista d’Ondara: servint de portes des de l’altar a la sagristia, les de Sant Pau i Sant Pere. A la part de dalt, la Verge dels Desemparats, a la dreta, i Sant Vicent Ferrer, a l’esquerra. En el centre, la figura del Salvador, una còpia del conegut quadre de Juan de Juanes, i en el centre per dalt de Sant Miquel, el patró del poble el Santíssim Crist del Calvari.

Amb les explicacions, boniques fotografies de Salvador Pons del retaule en general i de cada pintura en particular. En el capítol d’agraïments, l’autor ens nomena tant al que us escriu com a Juan "de Paleres". Diu textualment: Gata de Gorgos: Miquel Vives Signes, cronista oficial de Gata i arxiver parroquial i Batiste Signes Signes (Joan Paleres).

La intenció de l’autor és fer la presentació del llibre, quan es puga per la crisi sanitària que vivim. Mentre, a la papereria Font es pot conseguir el llibre.

Podeu també llegir més sobre la presentació del llibre PUNXANT ACÍ (article publicat al diari digital Marina Plaza).

FONTS: Portada del llibre (blog). Quatre de les pintures que apareixen al llibre, fotos Salvador Pons.

(( APROFITE PER CONVIDAR-VOS A PUBLICAR ALGUNA FOTOGRAFIA, AL FACEBOOK O ENVIAR-ME-LA AL CORREU ELECTRÒNIC D’AQUELLS DIES TAN ASSENYALATS DEL GENER DE 1960, FA JUST ARA 61 ANYS, O DE LA DE FA 4 ANYS (2017) O LA DE FA 38 (1983) ). LES PUBLICARÉ...

No ha nevat per ací en aquest episodi de la tormenta Filomena, però si ho ha fet prop d’ací (Serra de Bèrnia, Marina Baixa, El Comtat). Per això, anem a recordar tres nevades dels últims 40 anys a Gata. No cronològicament, ja que just hui, 11 de gener de 2021, recordem la nevada de fa 61 anys exactes que va fer sobre Gata igual que altres punts de la Marina Alta i inclús a la ciutat de València, gràcies al testimoni fotogràfic de la col·lecció de Jaime Signes-Costa Mulet, que pel març de 2012 em va cedir aquestes i altres fotografies per a publicar al blog.

A les fotografies d’aquells dies, publicades a la sèrie "Fotografies antigues (Gata en el record) podem observar quanta neu va caure. A la imatge de l’escola, que sols portava tres anys acabada, es veu la neu davant de la construcció. Les altres dos imatges corresponen a l’estació, lloc sempre molt estimat pels veïns gaters per fer fotografies, i més si el blanc element estava present. Finalment, des de la pujada al calvari una fotografia en la qual es veu part del poble amb les teulades nevades.

Quan a març de 2012 publicava les fotos, un seguidor del blog Paco Moncho comentava aquella inclemència metereològica tan infreqüent al nostre poble: "Recorde aquella nevada. Jo tenia 8 anys, i quan van eixir d’escola van anar per la carretera de Xàbia i al xafar la cuneta em vaig esfonçar el peu (portava polaines) i la neu en va baixar tot el peu. Quina fredor!!. Son records quasi oblidats."

Les mateixes fotos de la composició podeu tornar-les a repassar. Per a la foto de l’escola PUNXEU ACÍ. Per a la foto general de l’estació, PUNXEU ACÍ. Per a veure quasi la mateixa però de més prop, PUNXEU ACÍ. Per a mirar un detall del poble nevat PUNXEU ACÍ.

Finalment, agraïment al propietari de les fotos Jaime Signes-Costa Mulet pel testimoni. 61 anys de record.

NEVADA DEL 18 DE GENER DE 2017:

Altra efemèride referent al temps i a la neu es va produir tal dia com el pròxim dilluns, 18 de gener de 2017. A les fotografies es pot veure com estava de neu el llit del riu, la muntanyeta i el vial, amb el pont eixe dia, 18 de gener de 2017. Hi havia carreteres tallades per la comarca. De Xàbia a Dénia pel baix Montgó van netejar la carretera. De Teulada cap a Moraira baixant també estava tallada. A Gata es suspenien les classes de l’escola i l’institut. Aquest era el comunicat oficial des de l’Ajuntament fa cinc anys: "Es supenen les classes als centres educatius de Gata. A les 11h es reprendran si deixa de nevar i s’oferira servei de menjador. Vos informarem al llarg del matí".

NEVADA DEL 12 DE FEBRER DE 1983:

La recordeu?. El pròxim 12 d febrer farà 38 anys. Aquell 12 de febrer de 1983 era Darrer Dissabte, dissabte de Carnestoltes. Es va produir en tota la Marina Alta la GRAN NEVADA. La gent es preparava i ultimava les coses per al dia següent anar de paella, com és costum a Gata el darrer diumenge. El cel al migdia es va posar lliset i va començar a nevar força valent. Al dia següent, Darrer diumenge, el paisatge estava totalment blanc, la gent va gastar tots els carrets de fotos que estaven al seu abast. Hi havia que immortalitzar-ho.

FONT: Fotos composició, col·lecció de Jaime-Signes Costa Mulet i Fotos Arxiu.

Sempre que passa alguna cosa rellevant al poble sorgix la qüestió: Això ha passat més vegades?. Ara també ens ho preguntem.

Despusahir, vespra de la festa dels Reis, nit màgica per als xiquets i xiquetes de Gata i tot arreu del món no es va poder fer a Gata la representació del MISTERI DE REIS, la Festa d’Interés Turístic Provincial. El motiu de tots conegut va ser la pandèmia mundial del COVID19. Sempre el recordarem.

Però, alguna vegada més es va donar la mateixa circumstància?. Si. Aquell 5 de gener de 1997, ara fa 24 anys, la pluja -com la que fa hui- que al final sols va deixar sols 11 litres, va desbaratar la festa. No es va fer la representació i als reis els van pujar amb cotxes Mercedes, mentre que les capes i cascos dels pages eren substituïts per grans bosses de plàstic que els taparen. Si que es va fer el repartiment de joguets i regals casa per casa, un altre acte molt apreciat en aquesta festa.

Si no hem pogut viure el present, si que es pot reviure el passat. El més recent el tenim amb el vídeo complet de la representació dels dos actes (Palau d’Herodes i Cova de Betlem), que ahir difundia l’Ajuntament de Gata i que dura una hora i quart. La nostàlgia, els records més bonics, la màgia transmesa en el vídeo, ens fa envoltar a tots els gaters i gateres ahir a les 17 hores.

Si encara no l’heu vist o voleu tornar-lo a veure, ací teniu l’enllaç. VÍDEO DE LA REPRESENTACIÓ 2020 DEL MISTERI DE REIS DE GATA.

HISTÒRIA: 74 ANYS DE REPRESENTACIONS I 54 DE MISTERI DE REIS

L’any que ve, el 2022, s’acompliran tres quarts de segle de l’origen de la festa entre nosaltres, al menys en quan a alocuons i representacions es refereix. Va ser allà per l’any 1947 quan van començar les representacions dels tres reis. Una bonica història que vaig publicar a LAS PROVINCIAS als 50 anys i al blog el 3 de gener de 2011. Per a llegir l’entrada del blog PUNXEU ACÍ.  La "Penya Recreativa" ho va fer possible.

Els joves de l’època li van demanar a Antonio Salvá Roselló que els escriguera un text per a representar-lo. Això era les festes de nadal de 1967. El 5 de gener de 1968 s’estrenava el que va començar dient-se Auto de los Reyes Magos de Gata i que després passaria a ser el definitiu, fins ara, Misteri de Reis de Gata. 

FONTS: Vídeo representació completa del Misteri de Reis any 2020. // Portada de la secció de La Marina (diari Las Provincias), 7 de gener de 1997.

Propietat de l’Ajuntament des de fa once anys i ara poc a poc va recuperant-se la senda i el lloc. La CASETA DE LA LEPRA, com es coneix popularment al que en el seu dia se li va dir també L’ASIL DE GATA, és notícia i bona.

Aquesta setmana passada, els operaris de Serveis Municipals acondicionaven la senda, l’accés al lloc i també netejaven tot l’interior de la Caseta de la Lepra. Igualment, els participants en el curs de fer màrgens de pedra en sec també van treballar al principi del camí o senda, molt a prop del vial que comunica el carrer Sant Josep amb l’últim pont urbà.

L’Ajuntament de Gata de Gorgos va recuperar en 2009 l’històric llatzaré per al seu patrimoni local i ho va fer per la xifra simbòlica de 180 euros, comprant-la a l’Estat. Es troba a la partida Planetes i té tan sols 180 metres quadrats, però si les parets parlaren...podrien contar i no parar del sofriment que allí es va patir. 

Però quina és a grans trets la història que amaga aquest lloc?.

L’antiga casa llatzaré, està registrada amb el número 57 del polígono quart, fulla 1ª, del Mapa Topogràfic parcel·lari. Es conserven les parets i els aledanys en un dels montículs més a prop al casc urbà. Es una construcció centenària que fou un de tants llatzarets que a finals del XIX i inicis del XX, poblava les dos Marines per a donar reser i allotjament als pobres leprosos.

(( PODEU VEURE QUATRE VÍDEOS DEL RIU GORGOS I REMEMORAR AQUELL DIA, QUAN EL RIU S’EN EIXIA DE MARE ))

(PODEU FER MÉS GRAN LA FOTO DE PORTADA, PUNXANT ACÍ)

(PODEU LLEGIR L’ARTICLE MEU DEL BUTLLETÍ, PUNXANT ACÍ: 1, 2.)

(PODEU VISIONAR LES FOTOS DE L’ÀLBUM MEU, PUNXANT ACÍ)

(( FINALMENT, PODEU MIRAR LES 54 FOTOS RECOPILADES PER L'ARXIU MUNICIPAL DE GATA DE GORGOS, QUE HA PUJAT A FACEBOOK L'ARXIVERA SILVIA LEYDA. IMPRESSIONANT DOCUMENT. PUNXEU ACÍ ))

S’en recordeu. Fa 13 anys. Aquell 12 d’octubre de 2007. A la comarca de la Marina Alta i també a Gata li xorrava aigua per tots els costats. Va passar aquella caiguda del pont de Beniarbeig, el riu Gorgos anava pleníssim a Gata, quasi exint-se de mare. ¡¡ Quina diferència. Amb el dia tan ras que fa hui !! I sense aigua que deien del cap de setmana. 

No sols va ser notícia el riu Gironà amb la famosa caiguda del pont que es va veurere en directe per Canal9TV, sinó també el riu Gorgos, perquè el Parc del Raval va sobrepassar el mur de contenció i encauzament i va inundar aquell espai verd. La presa de Planisses botava per dalt. Van tremolar els pilars del pont de les Alcolaies, el riu Gorgos que té una gran cabuda es va desbordar i va inundar el parc del Raval.

He rescatat d’aquells dies l’article que vaig fer per al Butlletí Municipal, que a les hores formava part del consell de redacció. La foto que podeu admirar era la portada del butlletí de la tardor de 2007.

 Podeu visionar algun vídeo d’aquells dies com el que està penjat a "Youtube" i es titula: "El río Gorgos se sale" de 10.37 minuts. Aquest és el seu enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=a8vbxKmnkMI. Un altre vídeo que es diu: "Río Gorgos de Gata 12-10-07" també pujat a youtube té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=hnqOIOs3FeQ. Un altre de 42 segons molt significatiu que es diu "Riu Gorgos" a "youtube" té l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=oMxQYvKuriw&NR=1. Finalment un altre de joanbanjo pujat a "Youtube" que té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=7fLoqIJXZ2k.

¡Quina diferència!. Hui el sol a les hores centrals del dia pega fort. Calor de primavera, no canvien massa les temperatures, no fa massa fred.

FONTS: Vídeos pujats a Youtube. Fotos arxiu.

El pròxim dilluns dia 12 d’octubre, Festivitat del Pilar, serà una data històrica per a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos. Un nou rector prendrà possessió de la mateixa. Serà DON JUAN ANTONIO NAVARRO TARÍN, natural de Chiva (València).

El nou rector té 42 anys d’edat. Fou ordenat sacerdot l’any 2002 per l’arquebisbe, monsenyor Agustín García Gasco. Va estar de formador del Seminari Menor de la diòcesis de València, a Xàtiva, des de l’any 2006 al 2012, passant després als temples de Nostra Senyora dels Dolors y la Sagrada Família de València fins el 2017. A febrer d’eixe any va ser nomenat párroco de la parròquia del Sagrat Cor de Jesús de Patraix (València) fins al nomenament d’aquesta parròquia de Gata. A més també va ser Consiliari de la "Hospitalitat Valenciana Nostra Senyora de Lourdes", la peregrinació que amb voluntaris ajuda a arribar al Santuari marià a persones malaltes i discapacitades.

Don Juan Antonio serà el rector número 52 des de que Gata alcançara la categoria de Curat i d’ascens de primera, mitjançant el decret del rei Felip II, amb llicència del papa Gregori XIII, allà per 1574, fa ara 446 anys.

El primer rector regent que va tindre la parròquia de Gata va estar de 1574 a 1591 i era MOSSEN ANTICH FERRER. Altres rectors destacats en la trajectòria que van passar per Sant Miquel Arcàngel:

- EN JOAN CENDRA (8) de Pego, que va estar de 1637 a 1662.

- EN TOMÁS BORRELL (13) de Quart de les Valls. Va estar de 1737 a 1787. Va ser soterrat als últims graons de l´altar major, a la part de l´Evangeli del temple parroquial. Inicià la construcció de l´ermita (1762).

- EN JOSÉ VICENTE ALONSO (18), que va estar de 1807 a 1807. Visqué la Guerra del Francés i el succés de “l´arbre blanc” al Calvari del Tossalet.

- EN FRANCISCO MARTÍNEZ BENEITO, alteà (31). Va estar de 1857 a 1884. Va morir a Gata, regentant la parròquia.

- EN JUAN MARTÍNEZ BLASCO (33). Va estar a la parròquia de 1884 a 1898. Era de Cerdà (València). A ell se li deu la construcció de la casa latzaré (”caseta de la lepra”), la primera reforma important del temple parroquial (1884), l’adquisició d’una nova custòdia dorada per a l´església que encara es conserva (1885). la bendició del  cementeri parroquial (1886) i l’ampliació de l´ermita del Crist del Calvari, el mateix any.

- N’ALEJO SENDRA TARRAZÓ (41), que va estar vint anys a la parròquia, de 1930 a 1950. Natural de Villalonga (Valencia). Va beneir el cementeri municipal (1932). Va viure molt de prop els aconteiximents de la guerra civil espanyola i la restauració de la imatge del Crist del Calvari. Va beneir les noves andes del patró, de paperets de colors primer en 1939 i ja bones, les andes i el “templete” dorats (1947), que pagaren per suscripció popular els veïns i que el seu import pujà a 26.000 pessetes. 

- EN VICENTE LLOPIS BERTOMEU (43), de Teulada. Va estar a la parròquia de 1954 a 1969. Va promoure les obres d’elevació de la torre del campanari (1962-1963) i la reforma de l’altar major del temple. 

- EN MANUEL FRASÉS PÉREZ (44), d’Ondara. Estància: 1969-1974. En la seua regència es realitzen obres d’una gran reforma a l´ermita. 

ELS SET ÚLTIMS RECTORS DE LA PARRÒQUIA DE GATA

- EN VICENTE MARQUÉS PASTOR (45). De Poble Nou de Benitatxell. Va estar també vint anys, de 1974 a 1994.

- EN JOSÉ TOMÁS SALA (46), natural de La Xara (Dénia) va estar de 1994 a 1997.

- EN JOSÉ IGNACIO LLÓPEZ GUASCH (47), de Torrent (València) va estar de 1997 a 2004.

- EN PABLO SOPENA BARONA (48). Era de València. Va estar de 2004 a 2006.

- EN BLAS SALES JUAN (49*). De Carcaixent (València). * Sols va estar de rector administrador-ecònom de gener a setembre de 2007.

- EN SANTIAGO BOHIGUES FERNÁNDEZ (50). De Gandía. Va estar a la parròquia de Gata de 2007 a 2011.

- EN FRANCISCO MANUEL MURILLO ROLDÁN (51). De València. Va estar de 2011 a setembre d’enguany, 2020.

FONTS: Arxiu Parroquial, Església Parroquial de Sant Miquel Arcángel. Quadre-resum de “Curas que han regentado la parroquia desde 1574” / Notícies AVAN. Foto Wikiloc. 

Acaba ací la mostra de l’exposició de la centenària empresa, com ho fa l’exposició Art al Vent 2020.

Repassem els dos últims capítols de POINT 1920-2020:

Capítol 9: ARTESANIA, DISSENY I INNOVACIÓ. Panell: "L’aposta pel disseny es manté a l’ADN de la marca. També segueix vigent el "savoir faire" en la fabricació de les peces i el respecte per l’artesania -cada sofà trenat de POINT requereix quaranta hores d’un minuciós treball artesanal, cada cadira no menys de sis-. Una important aposta per la innovació ha permés desenvolupar nous materials que permeten adequar-se a les demandes actuals, fins i tot patentant fibres pròpies, i investigant els materials del futur. POINT està unida a l’essència del Mediterrani, la qualitat de vida i l’art de viure".

Capítol 10 i últim: POINT, Premi Nacional de Disseny 2019. Panell: "El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitat va atorgar a POINT el Premi Nacional de Disseny 2019 en la modalitat "Empreses". És el més alt guardó atorgat al nostre país per a les empreses i professionals que han despuntat per la seua trajectòria exemplar en el camp del disseny i de la innovació".

A València, Ciutat de les Arts i les Ciències, SS. MM. els Reis d’Espanya van donar el premi. Vicente Pons García, en nom dels quatre germanes i POINT va recollir el premi.   

FONTS: Fotos i panells POINT (exposició).

També aquesta mostra s’acaba. Ens fixem ja en tres punts, la 6ena, la 7ena i la vuitena part. Demà tancarà les portes. Panells amb fotografies, cadires i sillons de diverses èpoques. Al llarg dels dies de l’exposició de Art al Vent 2020 han pogut veure els visitants una altra exposició paral·lela. POINT, empresa de mobles i disseny, està de celebració al complir-se el centenari de la mateixa. Mobles, vímet, disseny, quatre generacions. De 1920 a 1920. Premi Nacional de disseny 2019.

Vegem el capítol 6: INCORPORACIÓ DEL DISSENY A L’ESTRATEGIA DE L’EMPRESA. Diu textualment el panell: "POINT crea peces conjuntament amb prestigiosos dissenyadors amb les quals l’empresa contribueix a la millora de la societat i la qualitat de vida de les persones, a més de projectar el disseny espanyol arreu del món".

Seguint amb els capítols de la història de l’empresa, que al febrer de 2014, publicava al blog ací teniu el 6é capítol:

TRES GENERACIONS, UN SEGLE DE HISTÒRIA DE FABRICACIÓ DE MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET ("MIMBRE"), ELS ESTANQUERS: Capítol VI: Empresa Pons Leyda (1ª part).

També vegem el capítol 7: PROJECTES. Textualment diu el panell: "Cent anys d’història i quatre generacions de la família Pons han aconseguit que POINT haja evolucionat, d’un xicotet taller fundat el 1920 a Gata de Gorgos, fins a esdevenir una firma de disseny internacional present a més de 70 països, amb 42 col·leccions i 300 productes que vesteixen més de 1.000 projectes d’interiorisme arreu del món".

També vegem els capítols de la història de l’empresa (febrer-març 2014) que vaig publicar al blog. 7é capítol:

TRES GENERACIONS, UN SEGLE DE HISTÒRIA DE FABRICACIÓ DE MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET ("MIMBRE"), ELS ESTANQUERS: Capítol VII: Empresa Pons Leyda (2ª part -anys 70-).

Finalment, vegem el capítol 8: COL·LECCIONS. Panell: "Més de 300 productes i 42 col·leccions conformen les col·leccions de POINT. Les propostes de POINT s’emmarquen en dos famílies: "Clàssic" o "Contemporany". La primera recull l’essència de la firma i es basa en dissenys tradicionals i en el treball d’artesans de la fibra. La segona, més innovadora, és fruit de la relació amb dissenyadors contemporanis."

Al mateix temps repassem la història de l’empresa, ja publicada en febrer i març de 2014 al blog. 8é capítol:

TRES GENERACIONS, UN SEGLE DE HISTÒRIA DE FABRICACIÓ DE MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET ("MIMBRE"), ELS ESTANQUERS: Capítol VIII: Adéua a l’empresari, a l’alcalde i al pare, Juan Bautista Pons Leyda.

FONTS: Fotos i panells POINT (exposició). Arxiu blog 27-2; 4 i 11-03-2014.

Proseguim escodrinyant, fixant-nos i mirant cadires, sillons i mobiliari. Junt a la mostra de Art al Vent 2020 i per complir el seu centenari, l’empresa POINT exposa panells i mobles. L’empresa és Premi Nacional de disseny 2019.

Mirem ara el panell de la EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. Diu textualment: "Per tal d’utilitzar tota la energia natural disponible, l’empresa té instal·lades plaques solars que generen quatre vegades més energia de la que cal per a la fàbrica. Dñesta manera, són pioners en eficiència energètica industrial i en autoprovisionament gràcies a una font d’energia abundant a la Comunitat Valenciana: el sol. Amb una producció fotovoltaica de 371.000 quilovats per any, aconsegueixen evitar l’emissió a l’atmosfera de 138 tones de diòxid de carboni (CO2), una quantitat equivalent a la generada per 50 cotxes de mitjana durant un any."

Per altra banda, seguim repassant aquells articles que pel febrer del 2014 publicava en aquest mateix blog sobre l’empresa. vegem hui el capítol cinqué:

TRES GENERACIONS, UIN SEGLE DE HISTÒRIA DE FABRICACIÓ DE MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET ("MIMBRE"), ELS ESTANQUERS: Capítol V: Cooperativa San Miguel i Muebles Mimbre, fins a principis dels anys 50.

FONTS: Fotos POINT panells, foto Cronista. Arxiu blog, 25-02-2014.

Seguim mirant els panells i fotografies, així com sillons i cadires. És l'exposició de l'empresa centenària POINT (1920-2020), que es pot veure junt a la mostra tèxtil Art al Vent 2020, davant l'Ajuntament. Mobles, vímet, disseny, quatre generacions. De 1920 a 1920. Premi Nacional de disseny 2019.

Ens crida l'atenció hui la cadira davant del quart panell. Era la típica cadira que estava al centre parroquial, al saló d'actes i per totes les aules.

Vegem el text de hui, que ens porta per mig de l'empresa a la SOSTENIBILITAT:

"La gestió de qualitat i sostenibilitat són molt importants a POINT. L'empresa es caracteritza per una producció responsable que garanteix els seus clients una compra sensata amb el medi ambient. La seua fusta prové de boscos de tala controlada; recicla el 100% del cartró, plàstic i espuma amb la que treballa. Un important esforç per part del departament d'I+D+I va dur al desenvolupament i patent de la fibra pròpia Shintotex d'alta resistència a l'exterior.

Així mateix, anem a recordar, la quarta part de la història de l'empresa, que trobem a l'arxiu del present blog, de febrer de 2014. Capítol quart.

TRES GENERACIONS, UN SEGLE DE HISTÒRIA DE FABRICACIÓ DE MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET (CAPÍTOL IX).

FONTS: Foto POINT (nau fàbrica). Arxiu blog, 19-02-2014.

Guaitem el tercer panell de la mostra de la centenària empresa POINT. 1920-2020, cent anys de fabricació i disseny. 

Davant del panell tercer vegem un silló que ens recorda aquells temps del quartet dels escolans dins la sagristia de l’església. Els sillons fets per a l’església de Gata tornen a eixir a la mostra.

Al panell podem llegir: QUATRE GENERACIONS. Text: "POINT és encara una empresa familiar. La tercera generació dels Pons forma el Consell de direcció i la quarta treballa a l’empresa. I moltes de les famílies que treballen hui en dia a POINT ho fan, generació rere generació, des del mateix origen de la marca. Les seues mans han dibuixat l’evolució del disseny dels mobles d’exterior, amb cada fil, cada nus, cada filament i cada racó de les seues peces." 

A les fotografies vegem en una al artífex de la segona generació Juan Bautista Pons Leyda passejant amb la seua dona Antonia María García Mulet, i a l’altra a Antonio, José Juan, Vicente i Paco Pons, tercera generació de POINT.

Pel que fa als articles del blog de 2014 parlant d’aquesta empresa vos convide a llegir el capítol III:

TRES GENERACIONS, UN SEGLE DE HISTÒRIA DE FABRICACIÓ DE MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET (MIMBRE). Capítol III: Pons, Monfort i Cia.

FONTS: Fotos POINT (panell 3). Arxiu blog, 21-02-2014.

Segon capítol de la centenària empresa POINT, 1920-2020. Els visitants i els veïns poden observar els sillons i la història en panells.

2n PANELL: 100 anys d’història, 100 anys de disseny. La història de POINT és la d’un fundador pioner, mestre artesà, que es va convertir en referent empresarial, i la d’una família que, quatre generacions després, ha convertit el seu llegat en una marca internacional, sinònim del millor disseny, investigació i "savoir faire". L’artesania, la família i la promoció del talent estan en la base d’aquesta història d’èxit.

A les fotografies llegim: A) José Pons Pedro, 1950. Gata de Gorgos. Retrat del fundador que va romandre durant anys a la fàbrica. José Pons compaginava la gestió de l’empresa amb el disseny de mobles, com a expert mestre artesà que era.

B) José Pons Pedro, 1910. La foto data de la seua etapa a Buenos Aires, on va aprendre a teixir mobles de vímet. 

De pas, també podeu llegir la història més completa, ja que en 2014 vaig publicar al blog: 

TRES GENERACIONS I UN SEGLE FABRICANT MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET, ELS ESTANQUERS: Capítol II: retorn a Gata, societat amb altres empresaris. (20-2-1914).

FONTS: Empresa Point (fotos). Arxiu blog 20-2-1914.

Panells amb fotografies i sillons de diverses èpoques. Al llarg dels dies de l’exposició de Art al Vent 2020 podeu gaudir també d’una altra exposició. L’empresa POINT està de celebració al complir-se el centenari de la mateixa. Mobles, vímet, disseny, quatre generacions. De 1920 a 1920. Premi Nacional de disseny 2019.

Aniré posant-vos els panells tal com apareixen a la mostra amb el seu silló que completa el lloc. El primer panell sols té la inscripció "Point 100" i mostra la fàbrica de "l’Estanquer", com se li diu popularment a la família, en plena activitats a la nau del carrer La Creu de Gata.

El silló que podeu contemplar, segons em contava Antonio, un dels néts del fundador, el va teixir personalment l’avi José Pons Pedro "l’estanquer". El van trobar a Barcelona i és tota una relíquia de peça ben feta i de sentiment nostàlgic d’aquella època.

Precisament hui dimecres 19 d’agost, el diari EL PAÍS publica un extens reportatge de l’empresa Point, des del seus orígens fins hui. Titula: "Emigró arruinado a Argentina y regresó para crear la empresa de muebles más exitosa de España". Al subtítol: "José Pons Pedro fundó Point 1920 hace ahora 100 años, cuando la industria del diseño ni existía. En 2020, la empresa familiar valenciana demuestra su robustez: no solo continúa su expansión internacional, ha recibido el Premio Nacional de Diseño y ha fichado a Mario Ruiz como director creativo". Llegiu tot l’article: PUNXEU ACÍ.

Si recordeu, pel febrer de 2014 en aquest mateix blog vaig dedicar varies parts a la hui centenària empresa Point. Podeu també recordar-ho, a mesura que vaig posant els panells. Hui pose el primer capítol.

- TRES GENERACIONS I UN SEGLE FABRICANT MOBLES DE JONC, MÈDULA I VÍMET (MIMBRE), ELS ESTANQUERS. Capítol I: del Tio Pepe el Estanquer a Point

FONTS: Foto POINT (nau fàbrica). Arxiu blog, 19-02-2014.

El calendari gater té amb el 4 d’agost dos anys importants, de cara a la devoció i tradició del poble, per una part, i de cara a l’arquitectura ornamental del poble de Gata, per una altra.

El 4 d’agost de 1939, fa hui 81 anys, va ser beneït el patró de Gata restaurat. La imatge del Santíssim Crist del Calvari després de passar la contienda civil espanyola, que també va afectar a Gata, va ser restaurada a València per l’escultor gater Jaime Mulet, que tenia allí el taller. El dia 4, en el marc de les festes patronals, va ser la bendició solemne de la imatge, el Crist a la Creu.

La història de Gata ho compta així: 1939: "El dia 4 d’agost es va procedir, a les afores de la població, la bendició solemne de la imatge del Santíssim Crist restaurat, que sols li mancava un peu, la capella i la Creu. Es van beneir també les andes de paperets de colors, a l’altura del “Molí”. Després es va fer l’entrada triomfal a la població. El relat oral comenta sobre aquesta entrada del Crist a Gata: “Fue colocado el Cristo en andas, adornadas con papeles de colores...”. L’escriptor sacerdot Sales diu que eren “andas de papeles con colores” i al referir-se al retorn a l’ermita, el dia 6 relata: “la venerada imagen del Crucificado fue colocada de nuevo en su ermita del Tossalet en medio del entusiasmo popular”.

La tradició oral i escrita coincideix també amb el relat que de viva veu vaig poder recollir de la centenària Teresa un testimoni de vida que resultat ser eixe retall precisament. Coincidències de la vida. La centenària Teresa Signes Diego (+    ), em va contar una crònica gatera impressionant. El mateix dia que la imatge del Santíssim Crist del Calvari entrava al poble, el seu marit Batiste arribava de la guerra llicenciat, després de passar-ho molt mal al front, a l’Ebre, a Madrid i, inclús, al Valle de los Caídos.

FONT DE LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA (1944)

Hui 4 d’agost de 2020 també fa 76 anys que va ser inaugurada la font pública de la Plaça de l’Església i amb tot el boat i honors de l’època. Tres quarts de segle i un any més i ahí segueix el monument ornamental. Fou construïda per l0rnamentista xabienc Vicente Bisquert, mestre picapedrer, el mateix que el dia de la Santa Creu (3 de maig) havia inaugurat la Creu que també es conserva al principi del carrer carretera de Xàbia

La font va ser inaugurada aquell 4 d’agost de 1944 "como hermoso preludio" de les festes patronals. Conten les cròniques de l’època que fou "una obra muty aplaudida por todo el pueblo de Gata que llenaba a rebosar la plaza." A l’acte de bendició, segueixen referenciant els diaris de l’època, assistiren el rector pàrroco N’Alejo Sendra; l’alcalde Pedro Pineda Crespo; el Cap de Falange, Bernardo Mulet; el Jutge municipal, En José Pedrós, i demés autoritats locals. Les senyoretes de la localitat Anita Diego, Rosa Mulet i Magdalena Pedrós, apadrinaren l’acte d’inauguració. Inclús, la banda de música dirigida per Antonio Pedrós, amenitzà l’acte.

Aquesta font era més gran, servia d’ornat a la plaça i també per a suministrar aigua en un temps. estava exenta de recolzament. El poble de Gata de Gorgos contava amb dues fonts públiques més, des de l’any següent 1945, la de la carrer Duquessa d’Almodóvar i la de la Plaça Sant Antoni.

Finalment, la font ha servit per a milers de fotografies. Quintades, grups, famílies, turistes, tots s'han fotografiat alguna vegada davant la font. Un element ornamental que perdura ja 76 anys en la història de Gata. 

FONT: Arxiu blog Cronista de Gata.

(PER ALS QUE NO HEU POGUT VEURE EL PROGRAMA, PUNXEU ACÍ)

Els carrers, places i llocs del poble de Gata han aparegut els primers al programa de à punt TV "Ciutats desaparegudes". Al llarg de 9 minuts i 45 segons hem coneguts com s’han tractats els ponts, l’estació, el campanar, el grup escolar primer, el Raval, les tendes de canastes. La primera peça del programa ha estat dedicada al nostre poble. Han parlat Jaume Costa, Antonio Fornés, María Vicenta Pedro, Pepa Signes, Vicente Pedrós i els que vos escriu. A mi m’ha tocat parlar del pont de les Alcolaies, de l’elevació del campanar de 1962 a 1963 i del naixement de les tendes de canastes.

FONT: Fotos captures de pantalla: llocs i la meua intervenció.  

Seguim jugant i coneixent la història de Gata. Ara toca respondre les qüestions plantejades sobre els nostres cinemes:

20.1.- MOLT CINEMES HA TINGUT EL POBLE DE GATA, ENTRE ELS D’HIVERN I ESTIU ? Un total de 5 si contem per edificacions, 6 si ho fem per noms. Cine La Paz; Ideal Cinema (després Cine Casablanca d’hivern), Cine Casablanca d’estiu, Cine Avenida i el cine del Hogar Parroquial del Centre Verge del Carme.

20.2.- QUIN ERA EL MÉS ANTIC ? El cine La Paz, que comença en 1925.

20.3.- EN FUNCIONA ALGUN ENCARA ? Si, encara està en funcionament i remodelat el cine La Paz.

20.4.- SABEU ELS ANYS APROXIMATS DE LA SEUA INAUGURACIÓ ?. La història dels cinemes de Gata té una cronologia fins ara que abarca des de 1925 fins a 2020. 1: Cine La Paz (Avinguda de la Pau): 1925-1940, 1940-1977; 1978-2003. 2: Ideal Cinema (després Casablanca): ubicat a la Plaça, 1931-1965. 3: Cine de verano (carrer Teulada): 1946-1951; 1961-1982. 4: Cine verano i cine del Hogar Parroquial (Centre Parroquial "Virgen del Carmen"): 1960. Costera del Grup Escolar. 5: Cinema Avenida (carretera nacional): 1961-finals anys 70. 6: Cine Casablanca (primer es va dir Cine Ideal): 1965, 1975, 1976-1991. Noranta-cinc anys de història cinematogràfica local. Quasi un segle que han donat per a molt.

FONT: Foto portada i fotos facebook, arxiu Paco Moncho. 

Com encara estem en mitja confinació, a la fase 1 de la crisi sanitària, continuem amb el Joc de la Història de Gata. Hui toca interessar-nos per els nostres cinemes del poble:

20.1.- MOLT CINEMES HA TINGUT EL POBLE DE GATA, ENTRE ELS D’HIVERN I ESTIU ?

20.2.- QUIN ERA EL MÉS ANTIC ?

20.3.- EN FUNCIONA ALGUN ENCARA ?  

20.4.- SABEU ELS ANYS APROXIMATS DE LA SEUA INAUGURACIÓ ?

FONT: Imatge aportada per Paco Moncho (web www.prospectosdecine.com). Un cinema d’estiu de Gata.

La imatge que al llarg del mes de maig ocupa l’altar major de l’església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos té l’advocació de la Benaventurada VERGE MARIA DE FÀTIMA. Demà dia 13 de maig se celebra la seua Memòria i és festa a Portugal. Conta la història que a la localitat d’Aljustrel, la contemplació de la Verge suscita en molts fidels, malgrat les adversitats, l’oració i que la Verge es va aparéixer a uns Pastorets, els de Fàtima.

Però, Gata també té la seua bonica història al voltant de la mateixa imatge, que enguany complix 75 anys, i que hem conegut de primera mà gràcies a la neboda-néta de l’home devot de la Verge, que la va pagar i sofragar fa tres quarts de segle.

L’home era ANTONIO SIGNES COSTA, també conegut com Antonio "el sastre" perquè de ben jove s’en va anar a Dénia a ensenyar-se el noble art de la sastreria i allí es va quedar i residia a la capital de la comarca. Antonio era gater. Havia nascut l’any 1900 i era molt devot de la Mare de Déu de Fàtima. Va morir l’any 1991 i el van soterrar a Gata.

Cap a principis dels 40, en plena postguerra, es va organitzar un viatge a Santiago de Compostela. El nostre protagonista participava en ell. Hi hagué un atentat i els camions que els portaven van caure per una barrancada. Antonio es va encomanar a la Verge i va fer la promesa que si eixien benparats de l’accident manaria comprar una Verge de Fàtima per a l’església de Gata. I aixina va ser.

En 1945, la imatge es col·locava a la seua fornícula. Al primer any, quan la seua neboda Pepica Signes Mulet (coneguda com Pepica el Cartero) tenia 18 anys va ser majoralessa junt amb Consuelo Monfort (dona d’Eugenio) encetant les processons de la Verge. Les processons amb aquesta imatge eren molt peculiars, ja que xiquets i xiquetes vestits de pastorets i pastoretes portaven cintes que eixien de la mateixa imatge. Eren els anys 50 i 60. Després la neboda de Antonio, Pepica, s’encarregava de tindre l’altar de la Verge sempre amb les tovallones nétes i Antonio cada dissabte li portava un ram de flors a la Verge a l’església de Gata.

L’escultor li va fer també una rèplica més menuda, que Antonio va guardar sempre a sa casa i a més li van fer una corona de plata, fundint duros de plata de tota la família d’Antonio. La corona se li posava a la Verge cada any a la processó i es guardava a casa de Pepica, tenint de llautó la resta de l’any la corona. 

Als anys 90 del segle XX, quan ja no es feia eixa processó amb la imatge que està a l’església al costat dret, entre les imatges del Cor de Jesús i Jesús Natzaré, en converses de la família i el rector d’aleshores don José Ignacio Llópez, es va acordar que la corona que lluïra ja sempre fora la de plata i la de llautó passara a la Verge dormida, a la Verge d’agost.

Una bonica història devocional, que hem conegut per mig de Ana María Caselles Signes, la neboda-néta de Antonio.

FONT: Informació facilitada per la neboda-néta Ana María Caselles Signes. // Fotos composició i facebook Parròquia i arxiu familiar de Ana Mª Caselles.

Passem ja a les respostes de la 19 qüestió de EL JOC DE LA HISTÒRIA DE GATA. 

19.1.- QUINA ÉS LA CARNISSERIA MÉS ANTIGA, OBERTA, DEL POBLE DE GATA?. La més antiga que comença la seua activitat en 1910, fa 110 anys, és Ca Polaca, ubicada al carrer Duquessa d’Almodóvar.

19.2.- MOLTES CARNISSERIES DE GATA SÓN CENTENÀRIES? Tres són actualment les centenàries. Per antigüitat: Ca Polaca, Ca Curro (carrer Signes) de 1913 i Silvestra (carretera) de 1916.

19.3.- QUANTES CARNISSERIES TÉ GATA EN ACTIU? Actualment hi ha cinc carnisseries com a tendes en actiu al poble, les tres ja dites a més de Carnisseria Peixet (carrer Obispo Cervera) i Carnisseria Jaume Bolufer (carrer Doctor Gómez Ferrer).

FONT: Fotos carnisseries Polaca, Silvestra i Curro.

Uns dels comerços de proximitat d’aquest confinament són les carnisseries del poble. A Gata són, fins i tot, centenàries. Per això hui ens interessem per les nostres tendes de carn i les tres parts de la pregunta 19 són faciletes:

19.1.- QUINA ÉS LA CARNISSERIA MÉS ANTIGA, OBERTA, DEL POBLE DE GATA?

19.2.- MOLTES CARNISSERIES DE GATA SÓN CENTENÀRIES?

19.3.- QUANTES CARNISSERIES TÉ GATA EN ACTIU?  

FONT: Fotos arxiu d’una carnisseria. 

Una vegada encertades totes les parts de la pregunta 17, passem a contestar-les.

17.1- DE QUIN ACTE ES TRACTAVA? Tots els joves van col·laborar per pujar la creu a les Alcolaies, darrere les escoles.

17.2- QUIN ANY? 1963, del 14 al 24 de febrer.

17.3- AMB QUIN MOTIU? Missió dels Pares Franciscans. Salvador, Bernardo i Enrique.

 17.4- ON ES VA POSAR? Es va posar al mes alt de la muntanyeta de darrere del Grup Escolar. El vent i la pluja la van tirar a terra.

* Des d'ací agraïment a Sor Rosita Soler, perque en la seua participació del desé aniversari just ahir comentava eixa missió.

* Si algú té o coneix una fotografia en la qual es veja la creu plantada me la pot fer arribar. Gràcies.

Reprenim el Joc de la Història de Gata i posem hui la pregunta 17. Va sobre un acte i la fotografia pot donar pistes.

17.1- DE QUIN ACTE ES TRACTAVA?

17.2- QUIN ANY?

17.3- AM QUIN MOTIU?

17.4- ON ES VA POSAR?

LI TOCA EL TORN ARA, DINS DE LES PARTICIPACIONS ESPECIALS DEL X ANIVERSARI DEL BLOG I MÉS HUI EL DIA DE LA CELEBRACIÓ, A UNA PERSONA EXEMPLE DE SUPERACIÓ. ÉS PEPE MENGUAL, PRESIDENT DEL FOTOCLUB FORAT DE GATA, AL QUE TOTS CONEIXEU. UN GRAN AMANT I PROFESSIONAL DE LA FOTOGRAFIA. 

ACÍ TENIU LES SEUES PARAULES I LES FOTOGRAFIES TRIADES PER AL CAS:

Quan Miguel en va convidar, com a membre d'un col·lectiu com és Fotoclub Forat, a fer algun comentari al voltant de la nostra afició, sabia que seria difícil triar algunes fotos, però no sabia el complicat que seria posar-li text a un full en blanc...

Som un grup de gent que ens agrada eixir a "fer fotos", que intentem contar en una imatge com vivim, com sentim, com pensem. Cada volta que "disparem" una foto decidim que contar, i també que no entra en la foto, una foto, igual que un llibre o una bona novel·la, sempre acaba quan, qui la veu, la interpreta i l'enriqueix amb les seues pròpies vivències.

Com a fotògraf, m'agradaria destacar el gran potencial que té Gata, un poble que encara es poble, on la manera de viure i les nostres tradicions, tot i que com és normal van diluint-se, continuen presents.
Però la fotografia no és sols agafar la càmera i anar buscant eixa foto que ens agrada, també és gaudir d'eixe xicotet instant que podrem seguir gaudint en el pas del temps. Compartir eixos arxius amb altra gent és un gest de generositat.

Gent com el mateix Miguel, "Puripa", "Moncho", Justo i tants més que fan, comparteixen l'història del nostre poble, i és d'agrair.
M'agradaria també agrair a tota la gent que ens facilita i ens permet que en cada foto els "furtem" un poquet de la seua vida i intimitat.

Eixint-nos un poc del que ens ocupa aquests dies, seguim amb el Joc de la Història de Gata, per a entretindre-nos en temps de confinament. Les respostes a la 16ª pregunta:

16.1.- DE QUIN EDIFICI ES TRACTAVA?. Llavador

16.2.- ON ESTAVA SITUAT?. Zona del Raval, al final del carrer Parres.

16.3.- QUÈ ES FEIA ALLÍ ABANS I DESPRÉS? Abans de l'aigua potable es llavava la roba, després -una vegada tapat- va ser lloc per vacunar els gossos el veterinari i inclús per deixar material.

16.4.- ARA QUE HI HA SUSTITUÏNT-HO? Una de les baixades al Parc del Raval. 

La 16 pregunta dle Joc de la Història de Gata va sobre un edifici ja desaparegut. Per alguns serà fàcil, per a altres ni l'han conegut.

16.1.- DE QUIN EDIFICI ES TRACTAVA?.

16.2.- ON ESTAVA SITUAT?

16.3.- QUÈ ES FEIA ALLÍ ABANS I DESPRÉS?

16.4.- ARA QUE HI HA SUSTITUÏNT-HO? 

El primer dimarts sant de processó va ser eixe any, 1954

La Setmana Santa de 1954 va quedar en la memòria de molts feligresos de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos per un fet inusual i anecdòtic. Per tres vegades, la nova imatge de Jesús de Natzaré va processonar pels carrers del poble.

La primera va ser el dia 14 d’abril d’aquell any, dimecres de Passió, quan es va beneïr la nova imatge, que havia fet l’artista gater Jaime Mulet a València, a instància dels joves d’Acció Catòlica i que va ser sofragada amb la venda de barxes, llata i demés components. L’Arxiu Parroquial guarda el testimoni de la mateixa i diu que es va ser beneïda a les 23 hores pel rector Don Vicente Llopis Bertomeu, entrant en processó des de la carretera d’Ondara (El Molí) fins l’església. Els padrins d’aquell aconteixement parroquial van ser Anita Borrell Caselles i José Caselles Mulet.

La segona vegada que va eixir va ser per a inaugurar les processons del Dimarts Sant. Es deia la processó del silenci i amb la sola imatge del Natazaré procesonava pels carrers Nou, Sol, Calvo Sotelo, Plaza 18 de Julio i doctor Gómez Ferrer, allargant-se posteriorment després d’urbanitzar-se més la zona del barranquet cap al carrer La Bassa, Xaló, Roquetes i Duquessa d’Almodóvar. Eixe any, dimarts sant va ser el 20 d’abril.

Finalment, la tercera vegada que va eixir en processó va ser Divendres Sant dia 23 d’abril, fent el recorregut habitual més curt del que ara coneguem, ja que el canvi es fa produïr deu anys més tard. La processó del Sant Soterrar portava les imatges. a més d’una creu amb xiquetes portava la imatge de la Verge de Dolors i Jesús mort dins del Sant Sepulcre.     

FONT: Fotos arxiu parroquial. Gata. 

Ja tenim tota la resposta 15 completa. Ahí van les respostes:

15.1.- COM ES DEIA POPULARMENT EL TREN QUE VEGEU? Limon Expres. El Limonero.

15.2.- QUINA RUTA FEIA?. Benidorm-Gata i tornada.

15.3.- A QUI PORTAVA?. A turistes europeus, anglesos i alemanys principalment.

15.4.- QUAN VA COMENÇAR EL SEU SERVEI? 1971.

15.5.- A QUINS LLOCS ANAVEN A GATA ELS SEUS PASSATGERS?. Anaven a la fàbrica de guitarres del carrer Estació "Cashimira"; anaven al Molí, per darrere on està hui Tucán. A la Plaça Espanya i carretera de Xàbia, a les tendes de canastes, i a bars del Passeig d'Alacant.

15.6.- QUAN VA ACABAR DEFINITIVAMENT? 2005 va deixar de funcionar a la seua segona etapa. 

Un mitja de transport per a l’oci. Va de trens. La pregunta té sis parts:

15.1.- COM ES DEIA POPULARMENT EL TREN QUE VEGEU?

15.2.- QUINA RUTA FEIA?

15.3.- A QUI PORTAVA?

15.4.- QUAN VA COMENÇAR EL SEU SERVEI?

15.5.- A QUINS LLOCS ANAVEN A GATA ELS SEUS PASSATGERS?

15.6.- QUAN VA ACABAR DEFINITIVAMENT? 

FONT: Foto Arxiu.

Ja pose la resposta a la pregunta 14. Recordeu que anava de festes patronals.

14.1.- DE QUÈ ANAVA LA JORNADA FESTERA? Els festers anaven arreplegant barxes, que havien fet les famílies del poble, per a vendre-les i traure diners per a sofragar les festes.

14.2.- ON ESTÀ FETA LA FOTO? A Ca Martí, davant dels quatre cantons.

14.3.- QUIN ANY VA SER? 1955.

14.4.- SAPS QUI ERA EL PRESIDENT DE FESTES? Julián Monfort Feliu.

14.5.- SAPS QUI ERA L’ALCALDE? Vicente Mulet Redal.

La pregunta va sobre la foto. Està referida a festes. La festa va ser tota una innovació.

14.1.- DE QUÈ ANAVA LA JORNADA FESTERA?

14.2.- ON ESTÀ FETA LA FOTO?

14.3.- QUIN ANY VA SER?

14.4.- SAPS QUI ERA EL PRESIDENT DE FESTES?

14.5.- SAPS QUI ERA L'ALCALDE?

Ja tenim la resposta encertada entre els que han participat en la 13 pregunta.

13.-1.- COM SE LI CONEIX AL FET, QUE PLASMA PERFECTAMENT EL QUADRE? Se li diu popularment "la llegenda de l’arbre blanc".

13.-2.- QUE REPRESENTA L’ESCENA? L’impediment dels francesos a la Guerra del francés (cap a 1812?) per a passar endavant cap a l’ermita, 

13.-3.- SABEU L’ANY QUE ES VA PINTAR EL QUADRE? 1960.

13.-4.- QUI VA SER L’AUTOR? José Costa Signes, que li deient "Peixet" i el va donar a l’Ajuntament, on es custòdia a la sala de sessions plenàries.

* AL FACEBOOK pose, a més del quadre, una fotografia de la representació única de l’escena, el passat 7 de juliol de 2012. Foto, Sonia Soria.

La pregunta de hui va sobre la devoció que els gaters li tenen al Crist. Fa poc més de dos-cent anys va ocórrer, segons conta la tradició oral i es deixà constància en temps antics, un fet al voltant del Crist, del Santíssim Crist del Calvari patró de Gata.

13.-1.- COM SE LI CONEIX AL FET, QUE PLASMA PERFECTAMENT EL QUADRE?

13.-2.- QUE REPRESENTA L'ESCENA?

13.-3.- SABEU L’ANY QUE ES VA PINTAR EL QUADRE?

13.-4.- QUI VA SER L’AUTOR?

Ja tenim la resposta preparada per a descobrir-la. Podeu comparar al facebook la diferència del carrer, en 1989 i ara en 2020.

12.1.- QUIN CARRER O LLOC DEL POBLE ÉS? CARRER CUARTEL.

12.2.- A QUINA ZONA URBANA DE GATA ESTEM? ERA DE BORONAT

12.3.- QUIN ANY ES VA URBANITZAR? INICI 1980-1981, FINAL 1989.

Una altra pregunta en el dia 18 de tancament a casa (QUEDA'T A CASA) amb el Joc de la Història de Gata, del CRONISTA DE GATA. La cosa va de carrers i lloc del poble. A veure si afineu:

12.1.- QUIN CARRER O LLOC DEL POBLE ÉS?

12.2.- A QUINA ZONA URBANA DE GATA ESTEM?

12.3.- QUIN ANY ES VA URBANITZAR? 

Després de moltes intervencions vostres per al facebook al respecte de la pregunta sobre els bous del Raval, ací estan les respostes a la 11 pregunta: 

11.1 - QUIN CARRER DE GATA ÉS L'ENTRÀ? Carrer Moreres (Raval).

11.2.- QUINES FESTES EREN? Sant Antoni, gener.

11.3.- QUIN ANY? 1992.

Seguint amb el Joc de la Història de Gata, vos propose ara una de bous. Més recent perquè vegeu que és en color.

11.1 - QUIN CARRER DE GATA ÉS L'ENTRÀ?

11.2.- QUINES FESTES EREN?

11.3.- QUIN ANY?

Ja tenim el resultat de la 10ena pregunta. No era massa difícil. 

10.1- QUIN NOM LI VAN POSAR AL GRUP ESCOLAR?. Portava el nom del patró Grup Escolar "Santíssim Crist", en castellà clar està. Ara tot el CEIP (Col·legi o centre escolar d'Infantil i Primària) també el porta. 

10.2.- QUIN ANY I DIA EL VAN INAUGURAR? Va ser el dia de la festa major, 6 d'agost, de 1958.

10.3.- QUI ERA L'ALCALDE EN EIXE TEMPS? L'alcalde era Vicente Mulet Redal, de l'imprempta Mulet.

Bona nit del diumenge tercer de la quarentena. Nova pregunta i anem per la 10. Va d'escola. Les escoles velles, el Grup Escolar.

10.1- QUIN NOM LI VAN POSAR AL GRUP ESCOLAR?.

10.2.- QUIN ANY I DIA EL VAN INAUGURAR?

10.3.- QUI ERA L'ALCALDE EN EIXE TEMPS? 

Donant resposta, perque ja l’heu resolta vosaltres, a la pregunta 9 i les seues parts.

Anava de fonts

9.1.- MOLTES FONTS MÉS URBANES HI HAVIA A GATA ? Ja havien vist la de la Font del Riu, que va durar poquet. Les altres eren tres.
9.2.- QUANTES EN QUEDEN ? Sols en queda una.
9.3.- ON ESTAVEN O ESTAN ? La que queda està a la Plaça de l’Església. Les altres estaven a la placeta de Sant Antoni o Placeta l’Om i al carrer Duquessa d’Almodòvar.
9.4.- DE QUIN ANY SÓN ? La de la Plaça de l’Església va ser inaugurada el 4 d’agost de 1944. Les altres, també a festes de 1945.

(Per cert, anime a la gent que tinga fotografies de les altres dos fonts, Placeta i Duquessa, que me les faça arribar per a publicar-les. GRÀCIES).

Seguim tancats a casa i seguim mirant places i carrers. Si l’anterior pregunta era d’una font de l’any 1991, ara busquem més fonts urbanes a Gata. Ale...aneu pensant.

9.1.- MOLTES FONTS MÉS URBANES HI HAVIA A GATA ?

9.2.- QUANTES EN QUEDEN ?

9.3.- ON ESTAVEN O ESTAN ?

9.4.- DE QUIN ANY SÓN ?

Els diaris digitalitzats formen part de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. En 1884, fa 136 anys Gata i la comarca de la Marina vivien una altra epidèmia, el còlera. Escorcollant per les biblioteques que conserven els diaris tan antics, trobem a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes el semanari "El progreso, Periódico democrático de la Marina" que es feia a Xàbia (Jábea) i dirigit per D. Juan B. Catalá y Gual. Pertany al fons de l’Institut de Cultura "Juan Gil-Albert" d’Alacant.

Al respecte del còlera, el Corresponsal de Gata escrivia al semanari el 13 de desembre de 1884: "Sr. Director de El Progreso. Mi querido amigo: desde el día 9 en que fue acordonado Vergel que no nos llegaba la camisa al cuerpo...pero cual no habrá sido nuestro desencanto al averiguar que desde aquella fecha no ha ocurrido ninguna invasión ni defunción. Nos ha pasado el susto...".

Seguix El Corresponsal parlant del "cólera político" que hi havia, segons ell, a Gata i deia: "...como las fracciones conservadoras de José Signes y Gerónimo Mulet, no se atreven á embestir a Feliu porque todavía esperan el maná de los caciques de Benisa, hete aquí que nueslro Alcalde se despacha a su gusto. Ahora. Mulet se las promete muy felices con la elección de diputado provincial a favor del Sr. Carrió..." Acaba dient una frase molt curiosa: "...Y basta de aquello y de esto, y hasta la próxima".

A nivell comarcal, el 24 d’agost de 1884 publicava el referit diari al respecte de l’alçament del "cordó sanitari provincial": "¡Eureka! Asi podemos exclamar al ver que los cordones sanitarios que nos impedían toda comunicación con nuestros coprovincianos, van desapareciendo. ¡Pero cuánto tiempo ha de pasar, sin que la vida y el movimiento retorne! El daño de un dia en la vida comercial de un pueblo, tarda años en desaparecer". Quant se li pareix a la situació actual !!. 

El diari "El Progreso" tenia un corresponsal a Gata (aleshores sols Gata i no de Gorgos). Quan tocava escriure a les corresponsalies, parlaven principalment de agricultura i de política. El de Gata escrivia aquell 24 d’agost sobre la pansa: "...la cosecha es menor de lo que creíamos, que algunos han principiado los escaldos en verde y ias mermas serán terribles, no sabe uno darse razón de ello: por otrá parte el comercio escaldado del año anterior quiere las pasas á tan bajos precios que no sé como nos lo arreglaremos para ir tirando hasta la temporada venidera. De política apenas se habla...".

Tornava a parlar de política ja entrada la tardor. El Corresponsal posava l’escena a La Venta. Era el 18 d’octubre de 1884 quan deia: "Amigo mio: estos días pasados se ha verificado en la Venta de esta población, una reunión de constitucionales Soleristas (per José María Soler Oliver), enemigos de Laussat, no sé con que objeto, si bien parece que para estar preparados para el día de mañana. También, y bajo un algarrobo que hay en la misma Venta, y al anochecer, se avistaron días atras algunos moderados de notoria importancia en la provincia...La política de aquí, anda como la de todos estos pueblos; esto es, muy mal.".

El dia 5 de gener de 1885, el Corresponsal informa de "la publicación de un bando por el que se prohibía sacar el mosto do los lagares sin abonar previamente al arrendatario de consumos los derechos que la tarifa señala para el vino.".

Una publicació del 22 de gener de 1885 ens descobrix qui era l’alcalde de Gata en 1882. "Retrocedamos á 1882, a la razón alcalde de este pueblo por la gracia del Sr. Laussat y demás constitucionales, mi convecino Francisco José Feliu y Signes..."

26 febrer 1885 a l’article "Denia y su término" del diari que els conte relaciona els pobles de la Marina i diu: "Gata fué de los nobles de Híjar, descendientes del rey D. Jaime el Conquistador."

FONTS: EL PROGRESO, XÀBIA (1884-1885). Reproducció digital d’una còpia de l’original en microfilm del fons documental de l’Institut Alicantí de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant. Edición digital a partir de Dénia (Alacant), Impremta de Pedro Botella, 1886. // Composició: Capçalera del semanari i foto de Gata cap a 1900 (Llibre Caridad Heróica, Fontilles, 1900).

Molt prompte s’ha donat resposta a la pregunta, senyal que estaveu alerta. 

8.1.- ON ESTAVA AQUESTA FONT ? La font es va fer al barri de la Font del Riu, on s’unien l’eixida del carrer Lepanto i la general, la N-332. Encara no estava construit el nou pont.

8.2.- QUI LA VA FER ? El recordat Quico Buigues (Quico el del Kiro’s) la va dissenyar i junt amb els operaris de l’Ajuntament. la van acabar. Va durar molt poc. 

8.3.- ANY APROXIMAT DE LA SEUA CONSTRUCCIÓ ? Va ser l’any 1991.

Seguisc amb el joc de les preguntes sobre la història de Gata, que ens permet aquest temps de "Quedar-se en casa". Ara toca una pregunta sobre una part del poble i una font.

8.1.- ON ESTAVA AQUESTA FONT ?

8.2.- QUI LA VA FER ?

8.3.- ANY APROXIMAT D ELA SEUA CONSTRUCCIÓ ?

Hui dissabte done resposta a la 7ena resposta. Juanen va dir 6 campanes. Són 5, quatre baix i una dalt de tot.

7.1.- QUANTES CAMPANES TÉ EL CAMPANAR?. 5. 

7.2.- CONEIXEU EL NOM D’ELLES? la més antiga, la de dalt de tot, és Sebastiana, la que toca les hores. Tres de baix tenen per noms Micaela, la més gran, Cristo Rey i Nuestra Señora del Pilar i la més menuda Nuestra Señora de los Dolores.

7.3.- DE QUIN ANY SÓN, APROXIMADAMENT?. la més antiga de 1858. Les altres tres de 1940 i la més menuda de 1941. Son refundides en 2008.

FONT: Arxiu Parroquial. Fotos Gremi de Campaners Valencians i Cronista.

Afrontem el dia 14 del confinament. Segon cap de setmana, QUEDA’T A CASA i juga sobre la història de Gata. La pregunta de hui va sobre les campanes de l’església de Sant Miquel Arcàngel.

7.1.- QUANTES CAMPANES TÉ EL CAMPANAR?.

7.2.- CONEIXEU EL NOM D’ELLES?

7.3.- DE QUIN ANY SÓN, APROXIMADAMENT?.

Done resposta a la pregunta d’ahir:

6.1.- CONEIXEU QUI ERA L’HOME ? Era Joaquín Esplugues Nàcher, artesà vingut de Atzaneta d’Albaida.

6.2.- COM LI DEIEN POPULARMENT ? El Tio Sariero.

6.3.- QUE FEIA ? Feia sàries, cabassos, artesania de la llata, palma i espart.

6.4.- QUIN COGNOM VA INTRODUIR A GATA ? Tant el seu fill Pepe i la seua filla Teresa porten el cognom Esplugues. De segon portava Nàcher, que ja ha desaparegut.

Hui descobrim a un home que va portar un ofici, una família al poble de Gata. Un homenatge amb les preguntes:

6. 6.1.- CONEIXEU QUI ERA L'HOME ?

6.2.- COM LI DEIEN POPULARMENT ?

6.3.- QUE FEIA ?

6.4.- QUIN COGNOM VA INTRODUIR A GATA ?

Ja tenim la resposta completa. Han contestat a ella ràpid, tant Cento com José Vicente. Gràcies.

5.  5.1.- COM SE LI DEIA A AQUEST EDIFICI ? És diu encara, popularment, la Caseta de la Lepra. És més antiga, inclús, que Fontilles. Es va construir en 1891 i va deixar de ser efectiva en 1918.

5.2.- PER ON PARA ? És la partida Planets, efectivament dalt del vial que unix el pont de la Font del Riu amb el carrer Sant Josep.

5.3.- QUIN RECTOR EL VA MANAR FER ? Va ser Don Juan Martínez Blasco, que li van dir "el cura leproso". També va manar fer la Casa Vicaria i un eixample a l’ermita.

5.4.- QUINA FINALITAT TENIA ? Acollir als malalts de la lepra. 

No parem i aixina ens entretenim passant la confinació un dia més. Hui va sobre un edifici "social" que es va fer al segle XVIII, sabeu com es deia popularment.

5. 5.1.- COM SE LI DEIA A AQUEST EDIFICI ?

5.2.- PER ON PARA ?

5.3.- QUIN RECTOR EL VA MANAR FER ?

5.4.- QUINA FINALITAT TENIA ? 

Ràpida resposta com deia. Vicent Fornés de la Pau ha donat en la diana.

1.1.- QUAN ES VA ELEVAR EL CAMPANAR: Havia començat el 22 d’octubre de 1962, divendres, i va durar fins el 16 de febrer.

1.2.- QUIN RECTOR ESTAVA EN LA PARRÒQUIA: El rector aleshores era Don Vicente Llopis Bertomeu, natural de Teulada.

Es va acabar la construcció de l’alçada de la torre el 16 de febrer de 1963. Va ser un hivern plujós i amb moltes interrupcions a l’obra. Una massa polar havia arribat també a Gata, a finals de gener i principis de febrer. El rector aleshores Don Vicente Llopis Bertomeu així ho relata al "Libro de Actas" que es conserva a l’Arxiu Parroquial. 

 Detalla que les obres d’elevació de la torre del campanar van durar del 22 d’octubre de 1962 al 16 de febrer de 1963 i diu que donada la crudesa d’eixe hivern i la inclemència del temps es van perdre varies setmanas de treball. El cost total de les obres pujà a 222.349 pessetes, sense contar els jornals de prestació personal. L’obrer encarregat fou En José Soler Signes i l’obrer segon, Miguel Simó Mengual, actuant de manobres, Juan Monfort Diego i José Ferrandis Mestre.

Estem hui 23 al dia 10 de confinament pel COVID-19 i segueix entretenint als gaters i als que coneixeu Gata.

Hui va de campanar. El campanar de l'església parroquial de Sant Miquel de Gata npo sempre ha tingut aquest aspecte. Era més baixet. La pregunta té dos parts:

4. 4.-1.- QUIN ANY ES VA ELEVAR EL CAMPANAR DE L'ESGLÉSIA DE GATA?.

4.-2.- QUIN RECTOR ESTAVA AL CÀRREC DE LA PARRÒQUIA EN EIXE TEMPS?

Faciletes les dues parts de la quarta pregunta. A pregunta fàcil, resposta ràpida. 

Done ja resposta a la tercera pregunta, que José Vicente Caselles Salvá quasi ha respost a la meitat. El seu avi, l'alcalde Ferrandis, va manar fer el pont. Comentava José Vicente que al 1937 se li concedia la medalla per salvar a un xiquet al caure dins del riu, quan feien el pont.

1.-  1.1 - EN QUIN ANY VA COMENÇAR LA SEUA CONSTRUCCIÓ ? Va ser l'any 1934. Començava aixina el barri de Alcolaies, que seria zona escolar i que revaloritzaria el terreny un 200%.

1.2.- ON ESTÀ UBICAT ? Inici de la Costera del Grup Escolar. Es va buscar el lloc més estret entre roques per a fer el pont i donar-lo d'utilitat pública.

1.3.- QUIN RIU SUPERA EL PONT ? Per supost, el Gorgos.

1.4.- QUE HI HAVIA DALT DELS PILARS QUE ES VEUEN A LA PART SUPERIOR DE LA FOTO A LA DRETA MIRANT-LA. Estava l'escorxador (matadero) on es mataven els animals per a les carnesseries.

Un altre dia de quarentena, el 7é, segon del joc de la història de Gata, que vos proposava ahir amb dos preguntes. Una més fàcil sobre el trinquet i altra més difícil sobre la banda. La primera de hui és molt fàcil en dos parts, complicada en les altres. La foto que vegeu és d’un pont de Gata.

1.- 1.1 - EN QUIN ANY VA COMENÇAR LA SEUA CONSTRUCCIÓ ?

1.2.- ON ESTÀ UBICAT ?

1.3.- QUIN RIU SUPERA EL PONT ?

1.4.- QUE HI HAVIA DALT DELS PILARS QUE ES VEUEN A LA PART SUPERIOR DE LA FOTO A LA DRETA MIRANT-LA.

Ja donem resposta a la segona qüestió, que no han eixit solucions. Un poc difícil, no?.

2.-  2.1.- CONEIXIEU L’ANY QUE ES VA FUNDAR LA BANDA DE MÚSICA DE GATA ?. Va ser l’any 1870. Efectivament, com comentava Rosa Mª Monfort, enguany se celebra el 150 aniversari.

2.2.- QUI VA SER EL SEU PRIMER DIRECTOR ?. El fundador de la família dels "Musiquers" i de la banda, sent el primer director, va ser Ricardo González Blasco.

2.3.- EN QUIN ANY ES VA FER SOCIETAT MUSICAL ?. Va ser en 1925, sent director precisament el nét de Ricardo Vicente González Caselles. Se li posa Societat Unió Musical de Gata de Gorgos. 

2.4.- I EN QUIN ANY ES VA FEDERAR LA NOSTRA BANDA ? En 1980 entra a formar part de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Era director de la banda Leopoldo Vidal Estrems.

És vesprada del divendres 20 de març de 2020. 6é dia de la quarentena. Ja toca la segona pregunta del Joc de la Història de Gata. Ara va de música.

2.- 2.1.- CONEIXIEU L’ANY QUE ES VA FUNDAR LA BANDA DE MÚSICA DE GATA ?.

2.2.- QUI VA SER EL SEU PRIMER DIRECTOR ?

2.3.- EN QUIN ANY ES VA FER SOCIETAT MUSICAL ?

2.4.- I EN QUIN ANY ES VA FEDERAR LA NOSTRA BANDA ?

Com en la pregunta anterior, no contesteu els més arrimats a la banda, perque portarieu ventaja.

Ja tenim la resposta per part d’Alvan Salvá Estrugo i Diego Caselles Signes, quasi al mateix temps. Alvan ho ha fet per la pàgina del blog i Diego pel facebook. Diferència, la gestió municipal que ha apuntat Alvan.

Recordem la pregunta i les seues parts de resposta: 

1ª. 1.- A: QUIN ANY ES VA CONSTRUIR EL TRINQUET ?. - EL TRINQUET DE GATA ES VA CONSTRUIR L’ANY 1927. Podeu llegir la seua història si PUNXEU ACÍ. (SABIEU QUÈ...?, blog del Cronista de Gata).

1.- B: PORTA ALGUN NOM ?. - PORTA PER NOM "XIQUET DE GATA", EN RECORD AL MÍTIC PELOTARI GABRIEL MULET PONS, QUE JUNT AMB EL SEU GERMÀ VICENTE EREN ELS PROPIETARIS DEL TRINQUET. Al respecte de Gabriel "El Xiquet de Gata" ens comenta un usuari per mig dels comentaris, que faig públic ací dalt: "Bona vesprada: Encara recorde a Gabriel el "xiquet de Gata" que cada dissabte a les 9 del matí obria la porta del trinquet per a entrenar els xiquets. No se si el rellotge de l'esglesia avisava a Gabriel, o Gabriel avisava al rellotge, però mai he vist una persona més puntual i compromesa amb la pilota. Aquell home, que a tants ha transmitit l'amor per la pilota ens entrenava sense fer distincions de nivell, sols volia una cosa que no diguerem "tacos". Feia màxima lo que resa el taulell que hi ha a la paret del resto: "prohibido blasfemar"."

1.- C: EN QUIN CARRER DE GATA ESTÀ UBICAT ?. - ESTÀ UBICAT AL CARRER PAET.

1.- D: ÉS MUNICIPAL ?. - NO ÉS MUNICIPAL, ÉS PARTICULAR DE LA FAMÍLIA MULET PONS "ELS TRINQUETERS", PERÒ L’ESCOLA MUNICIPAL DE PILOTA L’UTILITZA. ÉS DE GESTIÓ MUNICIPAL.

També es pot llegir sobre el trinquet a un altre article del blog. PUNXEU ACÍ.

Comença el joc de la història més recent de Gata. Per a passar millor el COVID-19. 

Com és un joc la primera pregunta també va sobre un altre joc, el de pilota.

La 1ª pregunta té quatre respostes i teniu que contestar-les en bloc.

1ª. 1.- A: QUIN ANY ES VA CONSTRUIR EL TRINQUET ?

1.- B: PORTA ALGUN NOM ?

1.- C: EN QUIN CARRER DE GATA ESTÀ UBICAT ?

1.- D: ÉS MUNICIPAL ?

Ale. Ara toca contestar a les quatre parts.

La recordeu?. Ahir dia 12 va fer 37 anys. Aquell 12 de febrer de 1983 era Darrer Dissabte, dissabte de Carnestoltes. Es va produir en total la Marina Alta la GRAN NEVADA. La gent es preparava i ultimava les coses per al dia següent anar de paella, com és costum a Gata el darrer diumenge. El cel al migdia es va posar lliset i va començar a nevar força valent. Al dia següent, tal dia com hui, el paisatge estava totalment blanc, la gent va gastar tots els carrets de fotos que estaven al seu abast. Hi havia que immortalitzar-ho.

Ara ni fred, ni pluges, ni per supost, neu. Podeu veure un muntatge fotogràfic amb algunes fotografies ja conegudes, que van eixir en el seu dia a la secció de fotografies antigues, però que hui tornen a cobrar especial rellevància.

Hui és Sant Antoni del Porquet. A Gata, la història ens recorda al Tio Pepe Lluís, a Paco L’Escolà i a Toni Porra, entre altres aficionats a aquesta festa

Enguany se celebrarà diumenge el dia gran, amb la bendició dels animals

El Tio Pepe Lluís, José Costa Vives, deixà en herència fer-li missa i volteig de campanes al sant fa 44 anys

Gata té la talla de la Placeta, la de l’Església i quatre plafons ceràmics dedicats al sant 

Abans de la guerra hi havia un Sant Antoni al carrer Baix

Les festes patronals de l’Arraval de Gata, dedicades al Sant Abat Antoni, patró dels animals, deuen la imatge de la Placeta a un home molt devot, que comprà a València pels anys 40 del passat segle l´escultura, li van fer una fornícula i la van posar ahí per a recordar-ho. Li feien festa tant l’home com els llauradors de l´època i deixà com a testament que el dia de la festa els seus descendents li sofragaren una missa i el volteig de campanes.
Ara fa poc més de 70 anys, es va inaugurar i beneir el santet a la Placeta. José Costa Vives, conegut popularment com el Tio Pepe Lluís, tenïa una història molt curiosa al voltant de la festa, de les cavalleries i del santet.
Després de la guerra no hi havia sant a la Placeta. El Tio Pepe Lluís tenia una aca i un cavall. Este es va posar malalt. Li digué el devot a la seua dona Teresa Signes Costa, que si l´animal s´adobava farïen el Sant. I així va passar. El Tio Pepe Lluís va viatjar a València a comprar la imatge, la va posar a la Placeta, va alquilar adornaments i montures elegants, i va fer tota una cavalcada.

En aquells temps hi havia a Gata uns set-cents animals. El dia de la festa uns cinquanta van participar. Al nostre personatge el van fer majoral d´honor i sufragador de la processó, missa i volteig de campanes.

L´home vivïa al carrer Bisserot nùmero 6 del poble. Quan la cavalcada passava per sa casa, es paraven i el Tio Pepe Lluís molt gustosament convidava als portadors d´animals.

També hi ha referències que les festes continuaven fent-se als anys 50 i inclús feien carreres de cavalleries.

En 1976, el Tio Pepe Lluís fa un testament que donarïa motiu a la festa actual. Al setembre de 1977, quan el Tio Pepe Lluís tenïa 72 anys, va faltar. Després es va conéixer el seu llegat. A la disposició quarta del testament deia textualment:

"…Con la obligación de sufragar la Fiesta de San Antonio Abad, que actualmente sufraga el testador”. Eixa tasca la va deixar als seus hereus, es a dir, als descendents de la seu dona, donat que no van tenir fills. Francisco Mulet Signes, conegut com Paco L´Escolà, junt amb la seua dona Francisca Monserrat Torres, van ser els hereus i testimonis d´aquell testament. Ara ha passat als fills d’aquest.

Des de 1985 que es va revitalitzar la festa per uns quants Tonis del poble, especialment el veí de la Placeta, el sempre recordat i enyorat Antonio Diego, conegut popularment com Toni Porra, no ha parat de fer-se festa el cap de setmana més pròxim a l’onomàstica.

DOS TALLES I QUATRE PLAFONS CERÀMICS

Gata té el privilegi de tindre la talla de Sant Antoni de la placeta del carrer del mateix nom, al barri del Raval. Està ubicada a una fornícula just dalt del actual forn, prop del mateix raconet. L’església parroquial també té una talla molt més gran en un dels altars laterals, que no es fa servir, ja que s’utilitza des de sempre la talla de la Placeta. A més d’aquests dos talles, Gata té quatre plafons ceràmics de carrer dedicats al sant. Al carrer Teulada n’hi ha dos advocacions: a l’inici i a mitjan. A principi del carrer Nou un altre plafó està dedicat al sant i el plafó ceràmic més nou està al carrer Doctor Gómez Ferrer.

SANT ANTONI ABANS DE LA GUERRA

A la imatge de portada del blog, el dia de la inauguració del santet a la Placeta. El Tio Pepe Lluís el va posar al seu lloc. Eren els anys 40 del segle XX. A les del facebook, alguns dels plafons ceràmics del carrer del poble dedicats a Sant Antoni.

(( APROFITE PER CONVIDAR-VOS A PUBLICAR ALGUNA FOTOGRAFIA, AL FACEBOOK O ENVIAR-ME-LA AL CORREU ELECTRÒNIC D’AQUELLS DIES TAN ASSENYALATS DEL GENER DE 1960, FA JUST ARA 60 ANYS )). LES PUBLICARÉ...

Hui, 11 de gener de 1960, recordem la nevada de fa 60 anys exactes que va fer sobre Gata igual que altres punts de la Marina Alta i inclús a la ciutat de València, gràcies al testimoni fotogràfic de la col·lecció de Jaime Signes-Costa Mulet, que pel març de 2012 em va cedir aquestes i altres fotografies per a publicar al blog. A les fotografies d’aquells dies, publicades a la sèrie "Fotografies antigues (Gata en el record) podem observar quanta neu va caure. A la imatge de l’escola, que sols tenia dos anys acabada, es veu la neu davant de la construcció. Les altres dos imatges corresponen a l’estació, lloc sempre molt estimat pels veïns gaters per fer fotografies, i més si el blanc element estava present. Finalment, des de la pujada al calvari una fotografia en la qual es veu part del poble amb les teulades nevades.

Quan a març de 2012 publicava les fotos, un seguidor del blog Paco Moncho comentava aquella inclemència metereològica tan infreqüent al nostre poble: "Recorde aquella nevada. Jo tenia 8 anys, i quan van eixir d’escola van anar per la carretera de Xàbia i al xafar la cuneta em vaig esfonçar el peu (portava polaines) i la neu en va baixar tot el peu. Quina fredor!!. Son records quasi oblidats."

Les mateixes fotos de la composició podeu tornar-les a repassar. Per a la foot de l’escola PUNXEU ACÍ. Per a la foto general de l’estació, PUNXEU ACÍ. Per a veure quasi la mateixa però de més prop, PUNXEU ACÍ. Per a mirar un detall del poble nevat PUNXEU ACÍ.

Finalment, agraïment al propietari de les fotos Jaime Signes-Costa Mulet pel testimoni. 60 anys de record.

FONT: Fotos de la composició, col·lecció de Jaime-Signes Costa Mulet.

Ho recordeu?. També era dilluns. 27 de maig de 2013, fa just hui 6 anys. A mitja vesprada, va ocórrer un fenòmen climatologic inusual. Una forta granissada va afectar a tot el terme municipal de Gata de Gorgos. Va omplir de blanc, com si fora neu, carrers i camps. El Pont de les Alcolaes es va tallar al dia següent, pel gel acumulat. Amb una pala es va netejar tirant al riu tota l’aigua gelada

Si recordeu es va colapsar l’aigua i el gel. La premsa es va fer ressó al dia següent del succés de l’oratge. La notícia va correr com un reguer de pòlvora. A mitjan vesprada del dilluns 27 de maig de 2013, va caure una bona granissada a Gata, espectacular i singular pel temps avançat i per les circumstàncies. El dia després també va ser hora de balanços. Fins i tot, el ple de l’Ajuntament demanava zona catatròfica el dia 28, i ho feia extensiu als ajuntaments veïns de Xàbia i Dénia, on molts veïns gaters tenen vinyes i propietats, per a que recolzaren aquesta petició."

Recordeu aquelles imatges i vídeos del dia P, de pedregada, de perdut, perquè així va quedar el raïm de Costeres, Ecles, Benitzaines...

Ja ho publicava l’any 2014. Dos vídeos més de l’aconteixement: punxeu ací i punxeu ací.

Joanvi Vallés feia un vídeo de 3 minuts i 25 segons que ell va pujar al Youtube, també amb els seus comentaris: https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C2vd_eNRcHs."

La Setmana Santa de Gata 2019 serà recordada per la suspensió del Via Crucis pel Calvari a l’ermita i també de la processó del Sant Soterrar. L’amenaça de pluja a la primera i la pluja efectiva a la segona són els motius.

Però, quan de temps feia que no es suspenia el Via Crucis i la processó del Sant Soterrar?. Hem escorcollat en la nostra hemeroteca particular i en el blog i hem trobat l’any últim que no es va fer la processó per pluja: 2009, fa just una dècada. Era 10 d’abril de 2009. Al ploure Divendres Sant es va decidir fer-se Dissabte Sant a les 17 hores. Al final, també es va suspendre per pluja. (A la capçalera teniu el retall del diari Las Provincias de la meua notícia del diumenge 12 d’abril).

Altres coses novedoses de les Setmanes Santes van ser les següents:

En 2004, malgrat el "xirimiri" que feia si que es va fer finalment el Via Crucis.

En 2008, la nova imatge del Crist del Perdó va protagonitzar el Via Crucis matinal, i encara les imatges del Cor de Jesús i la Dolorosa, amb manto blanc, feien l’Encontre de Pasqua. També eixe any, la pluja va amenaçar amb suspendre actes.

En 2009 va ser el primer any amb la imatge del que li nomenen "Resucito", Jesús resucitat.

En 2011 la Pasqua va caure alta. Divendres Sant era el 22 d’abril. A les 4.30 hi havia fet un fort ruixat però es va fer el Via Crucis matinal. Les processons del Sant Soterrar, divendres, i la de Resurrecció es van fer. Després d’aquesta va ploure.

De 2012 a 2018, el temps no va ser cap impediment per als actes de cada Setmana Santa a l’aire lliure.

Si que en 2015, les obres de la Plaça de l’Església van fer que l’itinerari de la Processó de Diumenge Rams fora inèdit i la processó anara pel carrer Sol i carrer Nou. La processó de Divendres Sant, tots els passos van anar eixint de la Plaça de l’església, sortejant els portadors les obres en les quals es trobava el lloc.

Per últim, enguany, si segueix la pluja es podria intentar fer dins de l’església l’Encontre demà Dia de Pasqua de Resurrecció. A molts pobles, els temples van ser el testimoni ahir de les processons, per què no el nostre?.

FONT: retall del diari Las Provincias (La Marina), 10-4-2009.

Dimarts 3 d’abril de 1979. Aquell dia se celebraven les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura de Franco, una vegada aprovada la Constitució Espanyola. Ho recorda hui a 40 anys de l’efemeride política en un ampli article el diari comarcal "Marina Plaza" titulant "Quaranta anys del dia en què la Marina Alta per fi va poder tornar a votar als seus alcaldes". 

Quan estem a les portes de les eleccions generals i autonòmiques, primer, i locals, després, es complixen quatre dècades de votar en democràcia.

Ens parem en Gata i el que diu l’article. També en els meus reportatges dels períodes democràtics de les corporacions locals. Il·lustra aquest reportatge un dels cartells que també apareix a l’article de "Marina Plaza" i on es pot llegir "...l’emblemàtica llista municipal del PCE a Gata. Carles Mulet."

De Gata es comenta a l’article: "Gata va ser una població d’extrems: l’única on la conservadora Coalició Democràtica es va fer amb el poder gràcies als seus sis regidors i al suport dels dos de la UCD. Però alhora va ser una de les poblacions on millor resultat van traure els comunistes, amb dos regidors, que no obstant això van passar a l’oposició juntament amb tres independents. Tampoc ací hi va haver representant del PSOE."

També recorda l’article els resultats de la comarca. A Gata l’alcalde va ser, com ja he dit Juan Bautista Pons Leyda (Coalició Democràtica). CD va traure 6 regidors; 3 van ser Independents; 2 UCD i 2 el Partit Comunista.

Del meu blog, també cal recordar aquell article del 2 de maig de 2011, que encetava la Historia Electoral de Gata amb tots els candidats a regidors de 1979 a 2011. Podeu repassar-lo PUNXANT ACÍ. De les candidatures de 1979, aquell dia van resultar elegits: CD, 6: 1.-Juan Bautista Pons Leyda. (Alcalde)  2.-Eduardo Adolfo Mulet Salvá. 3.-Francisco Pedro Mulet. 4.-Jerónimo Pedro Vives. 5.- Antonio García Martí. 6.-Antonio Signes Diego. De UCD: 1.-Gabriel Feliu Pedro. 2.- Antonio Soler LLácer. De Coalició Independent: 1.-Vicente Font Leyda. 2.- Salvador Mulet Soler. 3.- Vicente Juan Pedrós Puigcerver i del PCPV: Carlos Mulet Grimalt i Miguel Soler Torres.

Amb números, el cens electoral d’aquell dia de 1979 era de 3.827 a Gata. Es van votar a candidatures un total de 3.016.

Ara recordem amb nostàlgia aquell dia i aquells regidors fa 40 anys.

FONTS: cartell PCPV, Carles Mulet (publicat a Marina Plaza) / article meu al blog "Historia electoral a Gata..." (2-5-2011) / Resultats eleccions.

La biblioteca de Gata continua amb les seues activitats. Aquesta vesprada li toca el torn a la presentació d'altre llibre. A les 20 hores tindrà lloc a la Biblioteca Municipal de Gata de Gorgos la presentació del llibre de Jordi Giner Monfort "Historietes valencianes del S.XIX: els pioners del tebeo".

La festa de Sant Josep de Gata té en la memòria de les efemèrides unes fites puntuals que podem recordar ara i ací. Principalment són tres:

La primera és que FA 121 ANYS (1898) FEIEN FALLES A GATA. Malgrat que no és poble faller ni foguerer, com les veïnes Dénia i Xàbia, però si que va tindre esporàdicament falles. Ens traslladem a Sant Josep de 1898. Es va fer una falla a Gata i ho contava el diari "El Mercantil Valenciano" el dia de la vespra. La informació la facilitava Javier Mozas Hernando, membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) de València i expert en la història fallera. Podeu conéixer la llavor d’aquestes persones que es dediquen a la investigació fallera, punxant a la seua pàgina:  www.estudisfallers.org. Recordem aquella cita. No perdau detalls de com està redactada:  "Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, debido a la iniciativa del coadjutor D. José García *, secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle. Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento. Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes, fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees. Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad."

Ara ens fixem en la informació al diari "LAS PROVINCIAS-diario de Valencia". El text i la capçalera il·lustra la portada d’aquest article. També era del mateix dia 18 de març de 1898, divendres. Sols deia: GATA i començava a detallar la festa de Sant Josep (la podeu llegir vosaltres mateix). La iniciativa diu que era de "dos Pepes", també del rector ja esmentat i del "maestro de instrucción primaria" també ja nomenat. La il·luminació la situa a la Plaça de l’Església. Torna a nomenar per a la falla "las cuestiones con los yanquees". Afegix que el predicador de la missa solemne era el "novel y ya elocuente orador Sr. García Mestre" i inclou la processó que diu "serà lucidísima". El costeig si que ho deixa igual clar, els Pepes i fusters del poble.

La segona és que FA 41 ANYS (1978) ES FUNDAVA EL DIA SANT JOSEP EL COR SERRILLÀS, que dirigiria el desaparegut Ernesto Coloma. L’última actuació del Cor, que té nova directora, la va fer el cor al Casal de la Música a l’acte de Homenatge als Amics de l’Hospital "La Pedrera" de Dénia fa uns dies.

Finalment, FA 32 ANYS (1987) VA CAURE EL BADALL D’UNA DE LES CAMPANES DE LA TORRE DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL. Era a l’eixida de la missa major del dia de Sant Josep. El badall de la tercera campana en grandària va caure a terra, per sort sense produir cap dany ni material ni humà. Dies més tard, es va acordar entre l’Ajuntament i l’empresa de les campanes Manclús posar unes reixes als forats de les campanes, per evitar altres ensurts.

Diumenge 3 de març, a les 12 del migdia, se celebrarà un acte d'homenatge al que fou alcalde durant la II Republica i en guerra Josep Ferrandis. S'anomenarà el parc de la marge dreta del riu Gorgos "Parc Alcalde Ferrandis". En aquest espai es descobrirà una placa commemorativa on també es nomenarà a la resta d'alcaldes que van continuar la seua tasca i van impedir, durant aquell període,que es matara a cap veí del poble per raon polítiques. A més de Ferrandis, els altres dos alcaldes van ser Francisco Bolufer i Antonio Soler. Aquest reconeixement públic i oficial de la figura d'aquest alcalde de la II República es va aprovar per unanimitat en plenari de 29 de maig de 2018.

Gata reconeix així la figura de l'alcalde Josep Ferrandis, amb una moció presentada pel grup socialista. Ferrandis fou alcalde durant el final de la II República i estallada la Guerra Civil, des de març de 1936 fins a gener de 1937. Segons es diu i aixina ho testimonien moltes persones que ho van viure, Josep Ferrandis mai va deixar entrar al poble a "La Pepa" ni a cap persona que vulguera matar als veïns. Per això, Gata fou l'únic municipi de la comarca on no assessinaren cap persona dins del poble durant la Guerra Civil. També els altres alcaldes posteriors van seguir les directrius de Ferrandis.

A les 11.45 hores està previst que la comitiva ixca de l'Ajuntament per a dirigir-se al parc de la marge dreta del riu, on està el nou vial prolongació del carrer Sant Josep. Allí s'instal·larà una placa commemorativa.

FONT: Foto arxiu Ajuntament, Alcalde Ferrandis.

Les xarxes socials tornaran a omplir-se hui d’imatges del record evocant la gran nevada que va patir GATA i la comarca fa just dos anys tal dia com hui. El dia 18 de gener de 2017 el recordarem en les nostres retines. Com el blog recopila tots els dies des de 2010, podeu pegar una ullada a eixos dies, sols teniu que punjar a la columna de la dreta Enero 2017 i anar als dies 18, 19 i 20...

També vos pose, com l’any passat, el recopilatori de fotos de Vero Vives, la meua filla, que va captar moments i paisatges eixe matí, i de Pepe Mengual, el president de Fotoclub Forat de Gata, que em va facilitar aquells dies, per al record, d’aquell event metereològic, boniques estampes.

Recordeu. La història també passa llista. Ja estem a dos anys d’eixa nevada que comente, però estem quasi a 36 de l’altra, de la del 12 de febrer de 1983.

(Podeu mirar les fotos, PUNXANT ACÍ)

FONTS: Foto portada extreta de l'àlbum-recopilatori dels usuaris de facebook d'aquell dia; Fotos àlbum de Pepe Mengual i Vero Vives.

Trobem al Fons Documental de l’Institut Nacional d’Estadística tota la informació del cens de 1857, el primer cens espanyol fet amb un mínim de rigor. Pel que fa a GATA, que pertany al Partit Judicial de Denia, tenia fa 161 anys, en temps dels nostres bisavis, un total de 2.393, dels quals 1.216 eren varons i 1.177 hembres. Del seu estat civil: 1.283 eren solters (667 varons i 616 hembres); casats un total de 982 (504 varons i 478 hembres) i viudos 128 (45 varons i 83 hembres).

Les edats també demostren l’esperaça de vida. Cap superava els 90 anys i de 86 a 90, hi havien 4 persones de Gata, 2 homens i 2 dones. La franja més nombrosa la trobem als menuts de 1 a 7 anys: 228 xiquets i 223 xiquetes. També n’hi ha molts de 31 a 40 anys: 166 són homens i 139 dones.

Finalment, els habitants que tenia Gata a la resta de censos del segle XIX, segons l’INE: 1860 eren 2.520. 1877 un total de 3.007. En 1887, 3.398 i en 1897 la població de fet era de 3.617 habitants, i la de dret, de 3.625.

FONTS: Institut Nacional d’Estadística: Cens de 1857. Gata, Alacant. Classificació dels habitants per natura, sexe, estat civil i edat. // Censos de 1860, 1877, 1887 i 1897. // Foto: Gata 1900. Gravat que apareix al llibre "Caridad Heróica", Sanatori de Fontilles.

Recordeu com es va omplir el riu Gorgos al seu pas per Gata. Sens dubte, va ser la riuada més gran vista pels joves i adults de hui, no s’havia conegut superar "la coveta dels gats", prop de baix del pont urbà d’Alcolaies, ni que vibrara el pont d’eixa manera. La gran riuada ho va fer. Era el dotze d’octubre de 2007. Aquell dia tots els rius de la comarca anaven plens o pleníssims, si no recordem la caiguda del pont de Beniarbeig i la víctima mortal de El Verger.

Aquell dia, el Gorgos va mostrar a Xaló, a Gata i Xàbia la seua capacitat, però també la seua bravura. El Parc del Raval va ser inundat. Al facebook teniu fotografies impactants de José Luis Fornés i Tere MF. Agraïment pel testimoni gràfic d’aquell dia, hui fa onze anys.

Per desgràcia la força de l’aigua l’hem revivida i mal el passat dimarts en terres mallorquines. Un record per les dotxe víctimes, pel xiquet desaparegut a hores d’ara i per totes les famílies de Sant Llorenç, el poble tan afectat per la torrentera. Des de Gata, solidaritat i una abraçada.

FONT: Foto portada José Luis Fornés. Fotos facebook J.L.F i Tere MF.

Les festes de Gata de Gorgos 2018 han tancat el teló fins el pròxim any. Ho van fer ahir dia 6 d’agost a les 22 hores, acabada la processó per anul.lar-se el castell de focs artificials. Hui, dia 7 d’agost, mirem enrere. La història festera ens porta a LA FESTA DELS FADRINS. Inclús també demà dia 8 es feia la Festa dels Casats. Quan el 6 cau en divendres, pot recuperar-se aquella festa tan popular entre la joventut.

Abans i no tan abans també feia festa Gata el 7 d’agost, tal dia com hui. La Festa dels Fadrins l’organitzaven els quintos de l’any. Tenia aquesta festa, fins i tot, un ball a la Plaça Nova, on alguns anys es pagava, on els quintos recollien dinerets per al dinar i sopar, per a pagar-se el conjunt.

TARGETA D’IDENTITAT PER A SOLTERS, 1954:

Comence per 1954 que, possiblement, fou la primera festa dels Fadrins oficialitzada que va fer Gata. Gràcies al document d’eixe any, podem conéixer com va ser aquell dia 7 d’agost o, al menys, que es feia. Molt curiós el document que equivalia a "Una peseta". De cartró prou flexible i com una entrada de cine era aquella "TARJETA DE IDENTIDAD para SOLTEROS". A un costat es podia llegir: "Festa dels Fadrins PRECIO DE ESTE CARNET. Una peseta. Gata, 7 de agosto de 1.954.". I deia molt graciosament: "Nota única: Este permiso será retirado a las novias que riñan a su novio, o a los novios que se enfaden con la novia. El Alcalde dels Fadrins." A l’altre costat posava: "TARJETA DE IDENTIDAD para SOLTEROS. PERMISO".

"Yo, Alcalde por un día, y en la “Festa dels Fadrins” de Gata de Gorgos

HAGO SABER: Quedan autorizados todos los solteros y solteras de Gata de Gorgos, islas adyacentes y posesiones de ultramar, para que se diviertan cuanto puedan, beban lo suficiente (más sin propaparse), se desvelen, jueguen, se distraigan con cuantas Señoritas o Señoritos se les presenten y, en general, gocen de la vida por un día ampliamente, pues tiempo suficiente tendrán para padecer después de casados."

FESTA DE LA JOVENTUT, 1955

1955 va ser eixe any en el qual van coincidir coses molt bones a festes i es va fer "un festot" com diríem. El primer dia feia una introducció, el segon parlava de l’arreplegà de la barxa, el tercer de l’alborada i hui de la festa dels fadrins. La Festa dels fadrins de l’any 1955 tenia molt bon programa. Observeu el valencià del poble que s’escrivia. Cal recordar que allò es deia "Fiesta de la Juventud" (festa dels fadrins). Era el dia 7 d’agost:

Però, no cal remuntar-nos tant enrere. L’any 2010, com el dia 6 era divendres, es va aprofitar el 7 i es van soltar vaques, van fer carretilles i entrà, sopar a les barraques, ball a la Plaça Nova i concert de rock. Encara en 2011 van fer també i dins de programa la festa dels Fadrins. Era l’últim dia de festes oficials, segon el programa 2011. Disco-mòbil, escuma i aigua, diversió i acomiadament de les festes al recinte del Grup Escolar. Cal recordar que van organitzar i patrocinar aquest event els quintos 2011 -amb la seua major part- i els del 2001 -amb menys diners-, com ho explica en el comentari un dels quintos.

FONTS: Documentació Arxiu blog Cronista de Gata. // Cartell de la Festa dels Fadrins de 1977.

Set eren set els senyors de la història de la música de banda. La directiva de la banda Unió Musical de Gata de Gorgos els va dedicar ahir un homenatge senzill però molt emotiu. Estaven set però eren més, tots no van poder estar, però ells representaven als músics majors, la història viva de la banda. Els seus testimonis van ser preciosos, dignes d’un programa de televisió, per a escriure’ls en un llibre. Les seues vivències... enormes. Vaig poder ser testimoni d’eixa convivència. I tot això en els prolegòmens del que serà el gran aconteixement en poc més d’any i mig.

El 2020 es complirà el 150 aniversari de la fundació de la banda de Gata i ells, els que ahir estaven sentats a la taula compartint experiències amb la nova saba, amb les noves generacions, ja són protagonistes indiscutibles d’aquella efemèride a vint mesos vista.

Al meu costat estava Jaume Signes, al costat d’ell Antonio Mulet, el més veterà Antonio Fornés al girar la taula. Gerónimo Mulet després, al seu costat Vicente Signes, després Pepe Monfort i per fi Pepe Monfort "Parrí".

A la fotografia de portada i algunes fotografies de dins (facebook) podeu gaudir del tresor humà que té la banda de Gata, hui per hui.

Estem ja al pont de Sant Josep. Molts gaters acudiran en estos tres últims dies a València ciutat, a Dénia, Pego, Calp o altres pobles fallers més llunyans per festejar aquesta tradició tan valenciana. A Gata, Sant Josep té unes quantes fites històriques que recordem i repassem:

1898 a 1900, fa 120 anys: També es feia festa de Sant Josep i falla. Molts ho desconeixíem. Gràcies a un article del diari "El Mercantil Valenciano" i un altre del mateix dia de "Las Provincias-diario de Valencia" ho descobrim. Era el dia de la vespra, 18 de març de 1898, quan estaven publicades aquelles cites, que després va traure a la llum la de "El Mercantil Valenciano" un expert en història fallera com és Javier Mozas a la pàgina www.estudisfallers.org.

1.- Ens fixem en el diari "El Mercantil Valenciano" Recordem aquells paràgrafs, que no tenen desperdici, de com estava redactada la notícia: 

"Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, ( 1 ) se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, ( 2 ) debido a la iniciativa del coadjutor D. José García ( 3 ), secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle. Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento. Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes ( 4 ), fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana ( 5 ) y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees ( 6 ). Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad. ( 7 )"

Destaquem: 1.- Gata de la província d’Alacant especifica ben clar, ja que hi havia el mateix nom geogràfic a la província de Cáceres, la vila de Gata. 2.- "inusitada pompa", les dues paraules juntes li donen un ènfasi més gran, més pompós a la cita. 3.- Don José García Mestre va estar de rector regent a Gata de 1898 a 1902. Era natural d’Alaquàs (València). Fou primer rector i després ecònom de la parròquia de Sant Miquel de Gata. El 20 de juliol de 1898 inicià la seua estància i va permaneixer en aquesta 4 anys fins el 21 de gener de 1902. La seua regència com a ecònom finalitzà el dia 7 de maig del mateix any. 4.- Els "morteretes" segons resa la Real Acadèmia Espanyola eren peces menudes de ferro, amb elseu "fogón" que s’usaven a les festivitats, atacant-les de pólvora, i que el seu dispar imitava la salva d’artilleria. 5.- A les festes de San Pedro Alcántara (Málaga) l’any 1896, dos anys abans, s’instalà una il:luminació a la veneciana o siga fanalets de paper amb un quinqué de petroli o oli en el seu interior. 6.- La falla anava sobre "el auto de fe i els assumptes "yanquees". Anem per parts. Segons la definició de "auto de fe"  era un acte públic organitzat per la Inquisició en el que els condemnat pel tribunal abjuraven dels seus pecats i mostraven el seu arrepentiment —el que feia possible la seua reconciliació amb la Església catòlica— per a que serviren de lliçó a tots els fidels que s’havien congregat en la plaça pública ..." Pel que fa als "assumptes "yanquees" es referia a la perdua espanyola de Cuba en la guerra precisament d’eixe any 1898, contra EE.UU. A eixa guerra també hi havia soldats gaters. * Precisament, el Diari Oficial del Ministeri de la Guerra publicava en desembre d’eixe any la relació dels soldats morts a l’exercit de Filipines. De Gata van caure Ángel Monge Alemany caigut el 31 d’agost i Pascual Monfort Monfort caigut el 26 de setembre, tots dos morts a Manila. 7.- Els "Pepes" de la localitat, eren molts els que portaven i ara inclús que porten el nom del Pare Putatiu de Jesús, Sant Josep. Els fusters del poble, que tenien al sant com a patró, també constejaven la festa.

2.- Ara ens fixem en la informació al diari "LAS PROVINCIAS-diario de Valencia". El text i la capçalera il·lustra la portada d’aquest article. També era del mateix dia 18 de març de 1898, divendres. Sols deia: GATA i començava a detallar la festa de Sant Josep (la podeu llegir vosaltres mateix). La iniciativa diu que era de "dos Pepes", també del rector ja esmentat i del "maestro de instrucción primaria" també ja nomenat. La il·luminació la situa a la Plaça de l’Església. Torna a nomenar per a la falla "las cuestiones con los yanquees". Afegix que el predicador de la missa solemne era el "novel y ya elocuente orador Sr. García Mestre" i inclou la processó que diu "serà lucidísima". El costeig si que ho deixa igual clar, els Pepes i fusters del poble.

1900, dia de Sant Josep de fa 118 anys: es va acabar el dorat i estucat de l’altar major (l’existent abans de la contienda civil) i el prebiteri de l’església.

1978, fa just 40 anys, dia de Sant Josep: Naix el Cor Serrillàs, que a les grans solemnitats (Nadal, Pasqua, festes majors) amenitza les celebracions eucarístiques.

1987, fa 31 anys: Cau el badall d’una campana. Ho publicava al diari Información d’Alacant. El dia de Sant Josep, a l’eixida de missa al volteig de campanes va caure el badall de la tercera campana pel seu tamany. No va produir danys ni materials ni personals. (*)

* En 1940 es van fonar tres campanes per a la torre de l’església parroquial de Gata: Micaela, Pilar y Cristo Rey. El dia 5 d’agost d’eixe any, vespra de la festa del Santíssim Crist, el rector pàrroco N’Alejo Sendra Tarrazó va procedir a la benedicció de les campanes a la Plaça de l’Església. A l´acta parroquial es dona compte de que l´acte estigué amenitzat “por la Banda musical de la población” i que “hallándose congregadas en la Plaza de la Iglesia las Autoridades, el clero y el pueblo”. Aquestes havien estat construïdes a València per En Manuel Roses Santos. La campana major se l´imposà el nom de Micaela i tenia un pes aproximat de 1.000 kg. La segona se li diu Cristo Rey i pesava 650 kg. i la tercera, la que va caure el dia de sant Josep de 1987, portava per nom Nuestra Señora del Pilar, amb un pes de 450 kg. 

Finalment...què trobem a Gata referent a Sant Josep?

A l’església parroquial, el sant té una imatge feta per Pepe "El Sastre" pels anys 40 del segle XX. Ocupa el primer altar després del creuer per la part esquerra si mirem des de l’entrada. No se li ha fet mai processó amb aquesta imatge. 

Imatges de Sant Josep també n’hi ha algunes al poble: Hi ha un retaule ceràmic al carrer Nou dedicat a Sant Josep. Es troba a l’altura del número 20 del carrer i té les rajoletes incrustades directament a la paret. Per tany al segle XX i té a la part inferior dreta una signatura de l’autor del retaule, que es presenta amb dotze rajoletes. La imatge mostra al pare de Jesús i al Nen junts. El Nen Jesús està dalt d’una taula de fuster. El poble de Gata té un carrer que porta el nom de SANT JOSEP al barri de les Alcolaes, el segon que travessa i que ara comunica pel mig del vial i el nou pont amb la interesecció del carrer Lepanto i la N-332 a la Font del Riu.

A les capelletes del Calvari, a la replaceta, on es poden veure les de la Corona de la Verge, la figura de Sant Josep també està present.

Més curiositats: abans, l’església de Gata celebrava els set diumenges de Sant Josep, una pràctica religiosa perduda en el temps.

Una falla per les Pasqües, inicis dels anys 50 del segle XX:

Com estem a la vespra de Sant Josep, dies fallers per excel·lencia, vaig a recordar-vos que a Gata es va fer una falla. Una "Junta de joves" a inicis de la dècada dels 50 del segle decidiren fer-ne una. Van ser el màxims impulsors Paco Carrasco, Miguel de Puripa, Pepito el "de la Botiga" i s’ajuntaren bona colla. I els homes ben mudats i les dones de fallera. I van fer una falla...I van fer fins i tot gurps de ninots. Encara recorden hui els octogenaris d’aquells anys la huela fent llata i una xicona al costat ben plantà...Això va donar que xarrar.

La foto que més crida l’atenció perquè es van fotografiar tots a la Placeta del Vicari, on es va plantar i cremar la falla, és la que estan tots, xics festeres i dones. I per a pagar les despeses de fer la falla van fer un bescuit i una rifa. El que guanyava s’enduia el bescuit, però feien festa. Però, la falla no es va fer a Sant Josep, sinó un poc més endavant per Pasqua. Passacarrers amb la banda de música i festa sense parar. Els mateixos xics que una altra vegada van sofragar el Natzaré, però aquesta vegada en cordell fent-ne per les cases. Però això serà una altra història. I perquè la van fer...puix perquè van voler. Eren joves emprenedors i festers com ells mateixa.

A la imatge, el retall de la premsa del dia 18 de març de 1898, del diari "Las Provincias-Diario de Valencia", que parla de la festa de Sant Josep.

FONTS: document del diari El Mercantil Valenciano del dia 18-3-1898, facilitat per Javier Mozas. // Diari Información d’Alacant, març 1987. // www.rosaverde.com // La Correspondencia Alicantina : diario de noticias. Eco imparcial de la opinión y de la prensa.: Números del 15-12-1898 i 16-3-1900 // diari LAS PROVINCIAS-DIARIO DE VALENCIA, 18-3-1898, Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (Ministeri de Cultura).

Continuant amb la sèrie que vaig començar amb la banda de música de Gata i la relació amb Fontilles, aquest segon capítol tracta de la Germana Terciària Franciscana de la Immaculada de la Comunitat de Fontilles, SOR ILIDIA DE LA CONCEPCIÓN, que va deixar aquesta vida el 9 de gener de 1929. Havia nascut a GATA el 10 d’abril de 1878. Era "de padres distinguidos", pero recalca que no pels seus diners sinò per la seua pietat. Per mig de la biblioteca de Fontilles hem conegut que el seu nom de naixença i així va ser batejada era Rosa Signes. Va prendre els hàbits el 30 d’abril de 1900 i arribà a Fontilles el 2 de desembre de 1909, mesos després de inaugurar-se la colònia sanatori. Tota una vida "dedicada por completo al servicio de nuestros pobrecitos enfermos", així ho testificava el cronista a la revista de Fontilles, al parlar del seu òbit. Més de dinou anys va estar dedicada al servei dels malalts de Fontilles. 

A Fontilles era Germana Sacristana. La resta del temps la dedicava a estar i cuidar als malalts. Tenia "carácter afable y sencillo". Va caure malalta la vespra de Nadal de 1928. Ja no es va tornar a llevar del llit. Les últimes paraules van ser d’una extrema bondat i un extrem desig. Li digué a la Mare Superiora i a les seues companyeres germanes, així es recull a la seua biografia que conta el cronista: "¡Adiós Madre y Hermanas, me voy al cielo!".

El seu cadàver va ser conduit al cementeri de Fontilles, amagat entre pins més amunt i a l’altra part de les edificacions. Parla de la processó fúnebre com de "inusitada solemnidad". Sans i malalts, rector de pobles veïns, la van acompanyar al cementeri de Fontilles on van reposar les seues despulles mortals.

Un altre retall de la relació que Gata tenia amb Fontilles.

FONT:Revista Fontilles: órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos. Any XXIV, Nº 280, febrer de 1929.

Continuant amb la sèrie que vaig començar amb la banda de música de Gata i la relació amb Fontilles, aquest segon capítol tracta de la Germana Terciària Franciscana de la Immaculada de la Comunitat de Fontilles, SOR ILIDIA DE LA CONCEPCIÓN, que va deixar aquesta vida el 9 de gener de 1929. Havia nascut a GATA el 10 d’abril de 1878. Era "de padres distinguidos", pero recalca que no pels seus diners sinò per la seua pietat. Per mig de la biblioteca de Fontilles hem conegut que el seu nom de naixença i així va ser batejada era Rosa Signes. Va prendre els hàbits el 30 d’abril de 1900 i arribà a Fontilles el 2 de desembre de 1909, mesos després de inaugurar-se la colònia sanatori. Tota una vida "dedicada por completo al servicio de nuestros pobrecitos enfermos", així ho testificava el cronista a la revista de Fontilles, al parlar del seu òbit. Més de dinou anys va estar dedicada al servei dels malalts de Fontilles. 

A Fontilles era Germana Sacristana. La resta del temps la dedicava a estar i cuidar als malalts. Tenia "carácter afable y sencillo". Va caure malalta la vespra de Nadal de 1928. Ja no es va tornar a llevar del llit. Les últimes paraules van ser d’una extrema bondat i un extrem desig. Li digué a la Mare Superiora i a les seues companyeres germanes, així es recull a la seua biografia que conta el cronista: "¡Adiós Madre y Hermanas, me voy al cielo!".

El seu cadàver va ser conduit al cementeri de Fontilles, amagat entre pins més amunt i a l’altra part de les edificacions. Parla de la processó fúnebre com de "inusitada solemnidad". Sans i malalts, rector de pobles veïns, la van acompanyar al cementeri de Fontilles on van reposar les seues despulles mortals.

Un altre retall de la relació que Gata tenia amb Fontilles.

FONT:Revista Fontilles: órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos. Any XXIV, Nº 280, febrer de 1929.

Comence ací una sèrie de reportatges dedicats a descobrir l’estreta relació que va tindre Gata amb Fontilles, al posar-se en funcionament el sanatori (17 de gener de 1909). Ens interessem hui per la nostra més que centenària banda de música. Dos episodis es descriuen sobre la banda gatera a Fontilles, per mig de la Revista Fontilles. Cronològicament els trobem en 1909 i en 1927.

El primer apareix descrit al número 56 de Fontilles del 8 de març de 1909, a menys d’un mes d’obert el sanatori. Entre les pàgines 378 i 379 es conta el singular i curiós event solidari. Era el segon dia de "Carnaval", que podia ser dilluns 21 de febrer, la que Cendra va coincidir en 24 de febrer eixe any. Conta la crònica que per la nit es va sentir a aquella vall un dèbil so de trompeta que cridà l’atenció de les reverendes Germanes i aquestes ho feren notar als leprosos; no acertaven què podien significar unes notes llançades a l’aire en aquella soledat. I descobrix textualment: "era la bien reputada BANDA DE GATA que se acercaba á Fontilles con objeto de dar una serenata en el Valle, para distraer a los enfermos". Les lloançes per aquesta benèfica i senzilla obra venen a continuació: "¡Vaya una fineza de músicos! Esto es...de oro. Primeramente, concebir la idea y luego recorrer un trayecto de más de 20 kilómetros que separan á Gata del Sanatorio para proporcionar gratuitamente una excelente audición á seres enfermos..." I seguien les lloançes: "¡Vayan unos sentimientos delicados que despierta el divino arte!". Segueix comentant el cronista que col·locats els músics a distància del pavelló on moraven els malalts, van tocar variades "y hermosas composiciones". Diu que al final es van acomiadar amb la "Marcha real". També diu: "el eco resonaba en los más reconditos sitios del valle". Qualifica de nobles cors, de vivíssima nota d’alegria i de que l’espectacle va resultar "tan tierno como encantador".

El segon el trobem al número 265 d’aquesta. Amb motiu del tercer aniversari de l’obit del Pvdo. P. Carlos Ferris, S.J., i la bendició del seu monument (que hui encara es conserva) a Fontilles, la BANDA DE GATA va estar present. Diu la crònica de la revista que el 19 de novembre de 1927 es feia el solemne acte de bendició del monument, al que va assistir l’arquebisbe de València, Don Prudencio Melo y Alcalde. Arribant l’arquebisbe diu el cronista que al sanatori es van sorprende gratament per la visita de la BANDA DE MÚSICA DE GATA que -cite textualment- "al regresar a su pueblo terminadas las fiestas de Laguart, quiso asociarse a las fiestas del Santario". Seguix dient: "Poco antes de las diez dirigióse la comitiva a la iglesia, acompañada por la música de Gata que después dedicó un armonioso pasodoble a los enfermitos".

Dos exemples més de l’extens treball que va fer i fa la banda fora del poble al llarg de la seua dilatada història de quasi 150 anys.

A la imatge la desfilada amb la banda de Fontilles amb uniforme blanc i al fons s’albira la banda de Gata, eixe dia del 19 de novembre de 1927.

FONTS: A la composició fotogràfica, fulla amb la fotografia (revista de 1927) i un retall de la de 1909. // Revistes de "Fontilles: órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos", números 56, del 8 de març de 1909, i 265, de novembre de 1927. Biblioteca Virtual de Premsa Històrica.

El dia de Sant Antoni es van complir 109 anys dels inicis del sanatori de Fontilles. GATA i FONTILLES tenien molt bones relacions. Cal recordar que Gata tenia un llatzaret des de finals del segle XIX i va perdurar fins 1921.

Investigant, investigant, hem conegut més detalls de la Casa de la Lepra de Gata, dels veïns que allí estaven, del Asilo de Gata, com també es coneixia. També del rector al que nomenaven "el rector leprós" Don Juan Martínez Blasco i dels fotògrafs Isidro Laporta i D. F. Rausell, que van vindre a Gata l’any 1903.

El diari "Revista de Gandia: periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad" en el seu número 164 del dia 6 de juny de 1903, publicava l’estança dels dos fotògrafs a Gata. El fet va ocórrer el dia 26 de maig d’eixe any. Pel matí, el fotògraf de Xest, D. F. Rausell, a instàncies del vicari Don Vicente Borrull, va fotografiar a un grup d’hòmens i dues dones, així com a un grup de cinc persones agenollades davant del llatzaré (Casa de la Lepra) esperant el solemníssim acte de que un rector els donara la Comunió. Rausell va aprofitar la visita per a traure una vista general de la vila de Gata.

Per la vesprada, acompanyat pel vice-president de la Junta de Govern de la Colònia-Sanatori Sant Francesc de Borja de Fontilles, Isidro Laporta va vindre a Gata i va obtindre una còpia d’una ampliació de fotografia del rector Don Juan Martínez Blasco, "sacerdot exemplar" que es va desviure pels pobres, ells llàtzers i per la seua parròquia de Gata.

Tres d’aquestes fotografies de l’època -paregudes a dibuixos o il·lustracions- són les que apareixen al llibre "Caridad Heróica". Dos al capítol del "Cura leproso". El capítol IX es titula: "¿Qué se ha hecho hasta ahora en favor de los leprosos?. Dos mártires de la lepra en el clero español". A la pàgina 110 dins d’este capítol trobem: "D. Juan Martínez Blasco, cura párroco de Gata (1900)". A la pàgina 111 estan dos de les quatre fotografies que comentaven, la primera posa al peu de foto: "Rvdo. D. Juan Martínez Blasco, +Murió víctima de la lepra". Foto: I. Laporta. Ilust. Vilanova". La segona posa: "Vista de Gata" i té els mateixos fotògraf i il·lustrador.

La fotografia tercera que teníem menys localitzada apareix al mateix llibre a la pàgina 177 i el fotògraf és Rausell amb el mateix il·lustrador. L’única fotografia que no hem pogut trobar és la que diu va fer Rausell al grup de cinc persones agenollades davant del llatzaré (Casa de la Lepra). 

Precisament, a la revista nº 13 de "Fontilles: órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos" de data 8 de maig de 1905 es fa un resum de les despeses i apareixen els viatges tant d’un com altre fotògraf. Passada la despesa del fotògraf Rausell "por unas fotografías de Gata" se li pagaven 12 pessetes. A Isidro Laporta per "gastos de viaje para retratar leprosos en Gata, Sagra y regreso a Gandía" se li pagaven 9’35 pessetes.

* Seguiré fent cròniques de Gata, l’Asil per als malalts de lepra del poble, així com la relació de Gata amb Fontilles al llarg de les primeres dècades del sanatori *

Fotografies de la composició: portada i internes extretes del llibre "Caridad Heróica".

FONTS:

Revista de Gandia: periódico dedicado al fomento de los intereses morales y materiales de la región, órgano de la Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad: Any IV, Nº 164, 6 de juny 1903. 

Fontilles: órgano de la Colonia-Sanatorio de San Francisco de Borja para leprosos: Nº 13, 8 de maig de 1905.

Llibre "Caridad Heróica" Sanatorio Nacional de San Francisco de Borja para los pobres leprosos". Publicació original: València, Tipografia Moderna a càrrec de Miguel Gimeno, 1904. Biblioteca Metgessa de Fontilles (Alacant). Digitalitzat per la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes en 2017.

CELEBREM A GATA EL 50 ANIVERSARI DEL TEXT ESCRIT PER ANTONIO SALVÁ ROSELLÓ DEL “MISTERI DE REIS”

GATA DE GORGOS TÉ HISTÒRIA DE REIS DES DE 1913, FA 105 ANYS

EL TEXT ES REPRESENTA EN VALENCIÀ DES DE 1998

ELS ANYS 2015 I 2016 FOU DECLARADA FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC LOCAL (2015) I PROVINCIAL (2016) DE LA COMUNITAT VALENCIANA

DEMÀ DIJOUS 28, RECOLLIDA DE CARTES A CÀRREC DELS VISIRS REIALS

Encete ací una sèrie de reportatges dedicats a rememorar els 50 anys de reis, el 50 ANIVERSARI DEL MISTERI DE REIS A GATA

El 5 de gener de 2018 el poble de GATA DE GORGOS festejarà el 50 aniversari del MISTERI DE REIS, una festa on s’involucra a tot el poble, on la màgia de la il·lusió es fa realitat. Aquell any de 1968 el mestre Antonio Salvá Roselló li va donar vida als personatges de Herodes i els tres Reis Mags d’Orient. Després de mig segle tot s’ha vist superat, s’ha magnificat i augmentat, convertint-se en la millor representació de la comarca i fora d’ella. En 2015 era declarada Festa d’Interés Turístic Local i a l’any següent passava a ser Festa d’Interés Turístic Provincial.

D’una manera especial, enguany es farà un passe de fotografies antigues de la història dels Reis al poble, que serviran d’homenatge i de repàs a la memòria dels últims 50 anys. Es projectaran en una de les façanes del carrer Doctor Gómez Ferrer, enfront del Bar Martí. Enguany també hi haurà novetats, com el ballet de l’Escola Municipal, o com un cor de xiquets que cantaran nadales al Portal Vivent de Betlem, instal·lat a la Plaça de l’Església.

Però, que li fa a Gata ser uns reis especials?. La posta en escena del MISTERI DELS REIS i tota la fastuositat que l’envolta fa única aquesta representació.

Els prolegòmens arriben el dia 28 de desembre amb l’arribada dels Pages Reials, per a recollir les cartes. La Plaça de l’Església de Gata viu ja el pròxim aconteixement, mentre s’escolten nadales acompanyades d’un xocolatet calentet, que posa a l’abast de mares/pares i infants la comissió de festes.

La vespra del dia de la il·lusió, el 4 de gener de 2018 arribaran, de nou, altres Pages Reials anunciant la vinguda dels Reis al Palau d’hivern del Rei Herodes de Judea. El dia 5 a boqueta nit, quan la llum del dia dona pas a la foscoreta, la lluminositat, la música i la posta en escena serà impressionant com cada anys, com totes les edicions, complint-se així 50 anys d’un text que escenifiquen i teatralizen al màxim tots els actors, tots ells veïns del poble.

Al Palau d’Herodes van apareguent l’escriva, el cortesà, el missatger i el personatge més impactant, HERODES. Allí arriben amb cavalls i amb tota la seua comitiva els TRES REIS D’ORIENT. Un altre personatge apareix en escena, la bruixa, la SIBIL·LA ANEA. Les ballarines fan un paper important.

I tot els espectadors, veïns i visitants, foranis i forasters, es dirigixen cap al Portal de Betlem vivent, com si d’un auto sacramental de l’època mitjeval es tractara, i els Reis a cavall també entre ells. A la Cova prenen protagonisme la VERGE MARÍA, EL NEN JESÚS, SANT JOSEP i els ANGELETS. Un cor d’ells cantarà nadales. Els diàlegs ací són curts, però emociona veure tota la placeta plena de gent, esperen l’acte final, el més espectacular, la BAIXADA DE L’ÀNGEL DES DE LA TORRE DEL CAMPANAR, que avisa per a que s’en vagen per altre camí.

No acaba ací la història d’aquesta festa tan especial a GATA. El repartiment de joguets, regals i paquets, es fan de casa en casa pel sèquit de cada rei. També és tot un espectacle viure-ho i coneixer-ho.

ELS PRECEDENTS DE LA FESTA A GATA

Si ens atenem a la història, als precedents d’aquesta festa, ens anirem 126 any més enllà de la celebració que ara ens disposem a fer.

1913: La iniciativa solidària de la filla del Doctor Moratal, que fou metge i alcalde, iniciada eixe any, va constituir l’embrió dels reis actuals. La jove, degut a la situació econòmica per la que travessava el  poble va recurrir a les famílies pudients de Gata per a recaptar diners i poder repartir entre els necessitats els regals en la nit de l’arribada dels Mags d’Orient. Des d’eixa data el repartiment de joguets pel poble es va imposar com una tradició.

1947: Van començar les representacions dels tres reis. I és una bonica història. La "Penya Recreativa" van decidir fer la cavalcada i recaptar fons per a fer un viatge a la final de la Copa de S.E. El Generalíssim (que hui seria la Copa del Rei) de futbol a Madrid. Jugaven Real Madrid i Espanyol. Però la casualitat va fer que la final es disputara a La Coruña el 22 de juny, amb el resultat de 2 a 0 a favor del Real Madrid, i no a la capital, Madrid. Per tant era molt lluny i tenia la "Penya" més dificultat en anar. Amb els diners recaptats van fer un donatiu a la parròquia. Però com van ser aquells reis?. Molt efusius, molt Reals. En eixa època, els reis ja utilitzaven animals -bé cavalls, bé mules- el pages amb escales pujaven als balcons i deixaven els paquets. El donatiu a la parròquia va ser el començament de l’organització per part de l’església.

Després d’aquell "donatiu" de la Penya recreativa va seguir organitzant la parròquia els Reis a Gata. Els joves d’Acció Catòlica s’encarregaven de repartir els paquets.

Mitjans dels 50-1967: Els joves que pertanyien a la OJE (Organització de Juventuts Espanyoles) organitzaven la festa. Els reis mags arribaven sempre pels Plans i feien la primera parada abans d’entrar a Gata a la caseta del Ti Vicent l’Organiste. Del balcó de l’Ajuntament i dins de l’Església, els Reis van anar a parar a la Plaça d’Espanya. El balcó de Don Julián, aleshores metge i alcalde va ser testimoni de moltes alocucions reials dels joves reis. Els mateixos joves proposen a Antonio Salvá Roselló, que tinguera a bé escriure un text per als Reis. Escriu l’Auto de los Reyes Magos en castellà per a representar-se per primera vegada el dia 5 de gener de 1968.

CRONOLOGIA DE LA REPRESENTACIÓ:

1968: S’estrena en castella l’Auto de los Reyes Magos de Antonio Salvá Roselló. Es sustitueix el balcó per un "palco", encara davant la façana de Ca Don Julián.

1970: passa la festa a l’Avinguda de la Pau. L’Auto es representava en castellà. Sols dos actes: el Palau d’Herodes i la Cova de Betlem.

1992: Passa a representar-se en valencià l’Auto, nomenant-se "Misteri".

1996: S’amplia el Misteri. Es representen dos noves escenes a la Plaça Nova: el Senat Romà i el Poblat de Judea. Sols dura un any el Senat i el poblat poc més, inclús quan estan fent obres de pavimentació a la Plaça Nova, el poblat es fa a la plaça de la Casa Roja. No va resultar, per fred i vent. Estava massa a la intemperie. D’ací passa el Poblat a representar-se a la mateixa avinguda que el Palau d’Herodes, l’Avinguda de la Pau. Un escenari està enfront de l’altre. El poblat a l’altura del cinema i el Palau al lloc de sempre.

1998: Sols un any tingué que suspendre els actes, no així el repartiment de regals i joguets perquè els reis anaven amb "Mercedes". 

Finalment i durant alguns anys més seguits, el poblat i el Palau d’Herodes passen a instal·lar-se a l’Avinguda la Pau. Desapareix l’acte del Senat.

2011: per la crisi es suspén l’acte del poblat.

2015: La representació té per primera vegada declaració de FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC LOCAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

2016: Puja de categoria i passa a ser FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC PROVINCIAL DE LA C.V.

Fotos arxiu del veïnat recollides a l’efecte per als 50 anys.

Demà dimecres és el dia 1 de novembre, més conegut com la FESTA DE TOTS SANTS. Despusdemà dia 2 l’església commemora el DIA DELS FIDELS DIFUNTS. Entre els dos dies i el pròxim cap de setmana, familiars i amics dels difunts gaters visitaran els dos cementeris municipals, que es troben junts a la partida Ecles del nostre terme. De 1932 a 2017 s’han unit dos grans solars formant tot el conjunt del cementeri gater.

Gata té unes dates claus en la història dels seus cementeris.

- Primer va ser la gran "maqbara" medieval, segles XI al XVI.

- Al segle XVII, el capbreu de 1635 parla de "lo fossar de l’esglesia".

- Al segle XIX, Madoz en 1849 diu: "el cementerio consistía en una sepultura contigua a la iglesia, pero colocada en la parte de fuera del pueblo, a la que se entraba por una puerta que había al lado del presbiterio".

- En el segle XIX, en 1886, es construeix i inaugura el nou cementeri parroquial. Regentava la parròquia Don Juan Martínez Blasco. 

- En 1919, el Ple municipal acordà invitar al rector “párroco” per a tractar de l´eixample del cementeri parroquial, però en 1927 el nou cementeri, ara municipal, comença els seus tràmits.

- En 1928 està ja projectada la construcció del cementeri municipal en el paratge Ecles. 

- 1932, en la sessió del 25 de juny s´acorda la claussura del cementeri antic i la simultània inauguració del nou cementeri, recentment construït.

- El 23 d’octubre de 1933, el pleno acorda que “en atención a razones de higiene y sanidad y a la costumbre tradicional de visitar los nichos y sepulturas de sus respectivos familiares en la próxima festividad de Todos los santos, se acuerda autorizar al sepulturero para que proceda a la limpieza del antiguo cementerio”.

Recordem hui un fet metereològic sense precedents en els últims 25 anys: la gran riuada del Pilar

Hui dia 12 d’octubre de 2017, a aquestes hores més o menys, es produïa aquella imatge que tots guardem en les nostres retines i que complixen una dècada, es trencava el pont de Beniarbeig al anar-se’n de mare el riu Girona. Recordeu que el pont es va enfonsar i les càmeres de Canal9 TV ho van captar en directe. Precisament, es fan actes recordatoris a El Verger i estarà la mateixa periodista que ho contava en directe aquell dia.

Aquell 12 d’octubre de 2007 tots els rius de la comarca baixen envalentonats. Havia plogut moltíssim el dia d’abans. La riuada del Pilar també li va tocar al nostre riu Gorgos. Tenim en el record el desbordament del nostre riu al Parc del Raval. Va sobrepassar el mur de contenció i encauzament i va inundar aquell espai verd. Van tremolar els pilars del pont de les Alcolaies, el riu Gorgos que té una gran cabuda es va desbordar.

(PODEU LLEGIR L’ARTICLE MEU DEL BUTLLETÍ, PUNXANT ACÍ: 1, 2.). He rescatat també d’aquells dies l’article que vaig fer per al Butlletí Municipal, que a les hores formava part del consell de redacció.

(PODEU VISIONAR LES FOTOS DE L’ÀLBUM MEU, PUNXANT ACÍ)

Podeu veure quatre vídeos del Gorgos, que quasi s’en eixia de mare eixe dia

Aquell 12 d’octubre de 2007 ara fa deu anys, la comarca de la Marina Alta i també Gata tenia aigua per tots els costats. Va passar aquella caiguda del pont de Beniarbeig, el riu Gorgos anava pleníssim a Gata, quasi exint-se de mare. He escollit aquesta fotografia que va ser complement de la publicitat de l’Escola d’Adults fa uns anys perquè és l’exemple del que va passar tal dia com hui fa quatre anys. Era el "pontet de Gorgos" a la carretera local Gata-Llíber-Xaló.

Un altre vídeo que es diu: "Río Gorgos de Gata 12-10-07" també pujat a youtube té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=hnqOIOs3FeQ. Un altre de 42 segons molt significatiu que es diu "Riu Gorgos" a "youtube" té l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=oMxQYvKuriw&NR=1. Finalment un altre de joanbanjo pujat a "Youtube" que té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=7fLoqIJXZ2k.

¡Quina diferència!. Hui el sol pega fort, pareix un dia d’estiu. Altes temperatures a les hores centrals del dia. Calor d’estiuet, no canvien les temperatures, no fa fred excepte pel matí i nit que refresca un poc. Esperem que algun dia canvie el temps i tornen les pluges amb insistència, perque són molt necessàries.

Al mateix temps, vos pose l’enllaç del magnífic reportatge en vídeo que va fer un veí des d’una de les cases del carrer Penyó per la part de darrere. Amb un temps de 10 minuts i 36 segons ho va publicar a Youtube amb el pseudònim de "jbgorrita" i amb el títol de "El río Gorgos se sale". Ell posava al comentari: "Tras las lluvias sufridas en la comarca, el rio Gorgos, normalmente seco, se sale". Ací teniu l’enllaç, PUNXEU.

FONTS: Arxiu, blog Cronista de Gata. Vídeos pujats a Youtube. Foto portada: Tere MF.

Les festes patronals 2017 ja són història des d’anit a les 23.27 minuts quan va acabar l’última explosió del castell de focs artificials. Però, abans i no tan abans també feia festa Gata el 7 d’agost, tal dia com hui. Era la Festa dels Fadrins i l’organitzava els quintos de l’any. 

Al llarg d’aquests dies de festes ha corregut per la xarxa social de facebook un fullet exemple del que estic dient. La festa tenia, fins i tot, un ball a la Plaça Nova, on alguns anys es pagava, on els quintos recollien dinerets per al dinar i sopar, per a pagar-se el conjunt.

Comence per 1954. Gràcies al document d’eixe any, podem conéixer com va ser aquell dia 7 d’agost o, al menys, que es feia. Molt curiós el document que equivalia a "Una peseta". De cartró prou flexible i com una entrada de cine era aquella "TARJETA DE IDENTIDAD para SOLTEROS". A un costat es podia llegir: "Festa dels Fadrins PRECIO DE ESTE CARNET. Una peseta. Gata, 7 de agosto de 1.954.". I deia molt graciosament: "Nota única: Este permiso será retirado a las novias que riñan a su novio, o a los novios que se enfaden con la novia. El Alcalde dels Fadrins." A l’altre costat posava: "TARJETA DE IDENTIDAD para SOLTEROS. PERMISO".

"Yo, Alcalde por un día, y en la “Festa dels Fadrins” de Gata de Gorgos

HAGO SABER: Quedan autorizados todos los solteros y solteras de Gata de Gorgos, islas adyacentes y posesiones de ultramar, para que se diviertan cuanto puedan, beban lo suficiente (más sin propaparse), se desvelen, jueguen, se distraigan con cuantas Señoritas o Señoritos se les presenten y, en general, gocen de la vida por un día ampliamente, pues tiempo suficiente tendrán para padecer después de casados."

La Festa dels fadrins de l’any 1955 tenia molt bon programa. Observeu el valencià del poble que s’escrivia. Cal recordar que allò es deia "Fiesta de la Juventud" (festa dels fadrins). Era el dia 7 d’agost:

Però, no cal remuntar-nos tant enrere. L’any 2010, com el dia 6 era divendres, es va aprofitar el 7 i es van soltar vaques, van fer carretilles i entrà, sopar a les barraques, ball a la Plaça Nova i concert de rock. Encara en 2011 van fer també i dins de programa la festa dels Fadrins. Era l’últim dia de festes oficials, segon el programa 2011. Disco-mòbil, escuma i aigua, diversió i acomiadament de les festes al recinte del Grup Escolar. Cal recordar que van organitzar i patrocinar aquest event els quintos 2011 -amb la seua major part- i els del 2001 -amb menys diners-, com ho explica en el comentari un dels quintos.

En altres temps, també el 8 era la festa dels Casats. La qüestió era no deixar de colp la festa el dia 6. Ara, i més hui que és dilluns, tots a la feina.

FONTS: Documentació Arxiu blog Cronista de Gata.

La mirada retrospectiva de la història festera del nostre poble, GATA DE GORGOS, de hui divendres es per als FESTIVALS de les REGINES, dames i corts d’honor. També fem una ullada a les actuacions d’artistes de fama reconeguts que van passar per Gata.

Hui dia 28 de juliol de 2017 és el dia de l’entrada de la murta i del festival. En unes hores, quedarà elegida la 48ena regina major de les festes de Gata 2017 i la 41 regina infantil, amb les seues dames i corts. Al respecte del festival, ens preguntem: Des de quan es fa el festival amb elecció de regines?. Sempre s’ha fet a l’esplanada d’escola el Festival?. Quins cantants famosos han passat eixa nit?. Quines personalitats han passat pels festivals? A Gata van vindre grans artistes musicals, com Manolo Escobar, el Dúo Dinámico, Rocío Jurado i altres. Els repassem.

En claus resumides, fem un repàs dels 47 anys anteriors de regines majors (1970-2016) i dels 41 de infantils (1977-2016).

1970: Voten els quintos. Regina major Sara Mahiques. Elecció, Plaça 18 de julio (hui Plaça Nova). Presentació de candidates a regines dies abans al “Cinema Avenida de Verano” (al final de la Avda. del Caudillo -Carretera-). Es rodava un curt de mitja hora en 16 milímetres, amb música i locució, il·lustrat amb una petita historieta de cada candidata a ser regina. Actuen artistes locals i comarcals.

1971: Regina major per votació democràtica dels assistents, María Teresa Caselles. Presenta Gabriel Pons. Assistix la Bellea del Foc d’Alacant. El festival va ser el dia de Sant Jaume. Novetat, dames d’honor.

1972: Regina, María Elisa Segarra. 

1973: nou lloc Avinguda de la Pau. Regina de festes, Paquita Tomás. Pedro Zaragoza, que fou alcalde de Benidorm, mantenia l’acte. Començava la desfilada de grans artistes. Georgine Dann i Rosa Morena actuaven.  Actuaven la Tuna Gatense i el grup local-comarcal, Folk-8.

1974: nou escenari del festival, l’esplanada del Grup Escolar. Regina Tonica Soler. Mantenia Tomás Valcárcel. Actuaven Jairo i Dolores Vargas "La Terremoto". També, les Majorettes de Pedreguer i la Rondalla Gatense.

1975: regina Fina Coloma

1976: regina Mari Cirugeda. Actuaven Luciana Wolf i Danny Daniel.

1977: Elecció de la primera regina infantil a Gata i la 8ena major. La major, Marí Carmen Rosa; la menuda, Rosa María Grimalt. Tornava a ser mantenidor l’alacantí Tomás Valcárcer.

1978: regina major María Elena Salvador; menuda, Antonia García. Actuava Lorenzo Santamaría i també el grup Z-66 i el ballet de Giorgio Aresu.

1979: regina major Ana María Rodríguez; infantil Antonia Signes.

1980: Pepita Palones, la major; Elodia Torres, la infantil. Eixe any vaig presentar el festival junt amb Amparo Coloma. Actuava per primera vegada Manolo Escobar, així com el Dúo Gala i Mariachi.

1981: Amparo Coloma elegida regina (la seua germana havia sigut en 1975); la infantil era Ana María Monfort. Actuaven el Dúo Dinámico i Conchita Bautista.

1982: Regina major, María Isabel Montilla. Rosa María Torres era la infantil. Actuaven: el Gran Kiki, Alfonso Montero i Rocío Jurado.

Regines majors, 1983 a 2016.

1983: 14ª, PACA MARI MONCHO PEDRO. 1984: 15ª, TERESA MORELL SIGNES. 1985: 16ª, ANA Mª CASELLES BORRELL. 1986: 17ª, PACA MARI SIMÓ MULET. 1987: 18ª, JOSEFA SIGNES VIVES. 1988: 19ª, Mª JOSÉ SOLER ARBONA. 1989: 20ª, ROSA Mª SALVÁ BOLUFER. 1990: 21ª, GRACIELA PEDRO CASELLES. 1991: 22ª, ROSA MARÍA CASELLES AGUILAR. 1992: 23ª, MARÍA AMPARO MONFORT SIGNES. 1993: 24ª, BEGOÑA SOLER SALVÁ. 1994: 25ª (NOCES D´ARGENT), JOSEFA MULET PEDRO. 1995: 26ª, MARÍA VICENTA PASTOR COTS. 1996: 27ª, TERESA SOLER FERRER. 1997: 28ª, CARMEN ARABÍ OLIVER. 1998: 29ª, ANA Mª SIGNES SIGNES. 1999: 30ª, ANTONIA MULET OLIVER. 2000: 31ª, NOELIA LEYDA RODRÍGUEZ. 2001: 32ª, VERÓNICA OLIVER GARCÍA. 2002: 33ª, YOLANDA SORIA MELIÁ. 2003: 34ª, ALBA VEGA MULET. 2004: 35ª, ADELA MULET PEDRO. 2005: 36ª, REBECA DIEGO PEDRO. 2006: 37ª, MARÍA JOSÉ MULET RODRÍGUEZ. 2007: 38ª, ISABEL SALVADOR MONTILLA. 2008: 39ª, MARÍA BLASCO MULET. 2009: 40ª, ANA GADEA TORRES. 2010: 41.- CRISTINA PÉREZ FERRER. 2011: 42.- ESTER AUSINA MORELL. 2012: 43.- PATRICIA LARA FELIU. 2013: 44.- PAULA ESCRIVÁ MULET. 2014.- 45.- ELENA PONS SALVADOR. 2015.- 46.- ANNA TORRES SIMÓ. 2016.- 47.- SHEILA DOBLADO SIVERA.

Regines infantils de 1983 a 2016.

Resumisc més breument algunes de les actuacions dels festivals de 1983 fins a hui mateix:

1983: Don Pío i Mocedades. 1984: Francisco Ribelles y sus Mariachis i Ángela Carrasco. 1985: Marfil i Dyango. 1986: Dúo Pimpinella. 1987: Paolo Salvatore. 1988: Vicky Larraz. 1989: Norma Duval. 1990: Dyango (2ª vegada. La 1ª fou en 1985) i el grup Locomía. 1991: Boney M. 1992: Julio Sabala. 1993: Los Panchos. 1994: Los Platters. 1995: Juan Ramón. 1996: México Lindo. 1999: Marcela Morelo. 2001: Sergio Dalma. 2002: Suspiros de España. 2003: grup Decada Dance. 2010: Abbamanía i Míticos. 2011: Orquestra Bellíssima. 2012: Espectacle còmic-musical amb Manolo Royo. 

FONTS: Arxius Cronista de Gata.

Comence hui, igual que el programa de festes, unes mirades retrospectives de la història festera del nostre poble, GATA DE GORGOS.

Hui és el dia de la BAIXADA DEL CRIST. Però, quan es baixava abans la imatge?. Hi hagué baixades excepcionals del patró?. Qui baixava al Crist del Calvari?.

La processó de baixada se celebrava el 5 d’agost, vespra de la festa major. A partir de 1979 fa 38 anys, es canvia el dia i la baixada passa a fer-se el primer dia de festes. Per a més solemnitats dels dos actes es fa una prova en 1996 i es separen la baixada i el festival de regines, dames i cort d’honor. Ja definitivament des de 2013 estan separats els dos actes, deixant-se per a la nit de la baixada l’assaig del festival.

Tenim referències dels diaris del segle XIX, quan ens diuen les cròniques de 1883 que el dia la vespra (és a dir, 5 d’agost) a “la espaciosa Plaza de la Constitución” (hui Plaça de l’Església), presentava un aspecte agradable i que el xicotet porrat que allí s’havia instal·lat estava molt concurrit. A les set de la vesprada baixaven al Crist de “su reducida pero preciosa capilla” a l’església. Amenitzava la baixada la banda de música “con escogidas piezas magistralmente ejecutadas”. Després feien “la tradicional cuerda” (entenem que seria la cordà) i al final del dia recorria “la música” els principals carrers del poble.

En 1916, tornem a tindré informació de la baixada, quan els diaris deien que el primer dia (dels dies 5 i 6 d’agost), per la vesprada, es baixava “la sacrosanta imagen a la iglesia parroquial”. Per la nit es feia un passacarrer, concert i cordà.

Deu anys més tard, el 5 d’agost de 1926, es va inaugurar la restauració de l’ermita del Crist amb missa cantada i cor, per Don Joaquín Alfonso, el rector.

En 1947 amb motiu de la bendició de les noves andes fetes després de la contienda civil s’avança un dia la baixada i es fa el 4 d’agost.

El primer anys que es baixa al Crist el 28 de juliol, al començar les festes, és en 1979.

Excepcions de baixades

Fora de les festes patronals, rares són les vegades que el Crist ha baixat al poble, a l’església parroquial. El diari alacantí "El alicantino" referia la notícia el 28 d’octubre de 1890 que es van fer festes especials per lliurar a Gata de les epidèmies des de 1834. Deia el cronista que el 6 d’agost va ser la festa principal però del 27 al 30 d’octubre van ser les festes especials per donar gràcies. No concreta si va baixar i pujar el Crist per eixes dades.

Si que ho diu ben clar la notícia de finals de 1898, quan diu que el Santíssim Crist baixà a Gata el dia de Cap d’Any de 1899. El cronista qualificava la festa de “muy solemne y altamente religiosa”. El motiu, l’acabament dels treballs de pintura, estucat i doració de la capella i altar de l’ermita, que feren els artistes valencians germans Estruch. Les despeses havien estat costejades “por la piedad religiosa de este vecindario”. La iniciativa l’havia portada el “cura regente de esta feligresía, don José García Mestre. Els actes són interessants per les dates que es van celebrar. L’últim dia de l’any 1898 hi hagué vol de campanes, passacarrer i serenata “por la brillante banda de música de esta localidad”. El dia de Cap d’Any de 1899, de bon matí, “en la misma explanada” (quin fred faria!) es va fer una missa solemne “especia de misa de campaña”. Relata el cronista la vista, el quadre “pastoril” que es divisava: fèrtils campinyes, arboredes dels plans, muntanyes Serrillàs i Segària i el gegantesc “Mongó”. La càtedra l’ocupà el jove orador sagrat Don José María Sastre Puigcerver. Diu ben clar que per la vesprada, es va baixar la imatge al temple parroquial i va eixir en processó pels carrers “de la villa de ritual costumbre”. L’epílog el va posar  el “vistoso castillo de fuegos artificiales, acabant-se les festes amb una “colosal traca".

També tenim referències que per març de 1953, degut a la Santa Missió, el dia 15 el Crist va baixar en processó fins la via i després va ser tornat a la seua ermita.

Fem un salt en el temps i arribem a l’any 2000, Any Sant. Extraordinàriament, el Crist del Calvari baixà en solemne processó el dia 16 de juliol, per a celebrar-se la novena pels carrers i places de la població fins el dia 25.

En 2012, també excepcionalment al complir-se el 250 aniversari del Crist i el bicentenari del succés del francés, la baixada va ser el 20 de juliol. La missa a l’ermita va estar presidida per el Sr. Arquebisbe monsenyor Carlos Osoro Sierra. Després de la missa, l’Arquebisbe, acompanyat de la resta del clero, autoritats, quintets i quintos majors 2011, regines i dames 2011, fidels i banda de música, van acompanyar la imatge del Santíssim Crist, que va ser portada al muscle pels quintos 2010 i els que feien 50 anys, de baixada cap al poble. Del Calvari, passant per l’itinerari habitual va fer l’excepció, tocant carrer Sol i carrer Nou, enfilant el carrer Costera del Grup Escolar, parant al carrer Sant Vicent. 

Els baixadors i pujadors del Crist del Calvari

Des de fa moltíssims anys, els soldats que venien llicenciats eixe any o la quinta anterior, del servici militar, portaven a andes al Crist del Calvari. Es mesclaven les vestimentes dels distints cossos, terra, mar i aire, així com destins i regiments. 

Acabat el servici militar obligatori en   , a partir d’eixe any va començar una altra modalitat de baixadors i pujadors del Crist, eren els que complien 19 anys i havien fet la festa de quintos l’any anterior. Els quintos eren reforçats pels veïns que volien que complien 50 anys, que feia 30 anys que eren quintos. Finalment, fa tres anys, es forma com una confraria, un grup de voluntaris i voluntàries de Portadors del Crist del Calvari, que a més dels quintos que toca per edat, inclou quadrilles d’amics o fidels.

A la composició, diversos moments de baixades del Crist, des dels "soldats llicenciats" fins a l’any passat.

FONTS: Fotos d’Arxiu i pròpies.

Ahir recordava que calia desempolvar la història, els llocs on s’han fet bous, els corros del poble de Gata. Ara resumisc els espais que han vist passar el bou pels carrers i places.

Si busquem els orígens dels bous a Gata, potser una referència dels diaris de 1888 ens donen la clau, quan es parlava de la sol·licitud de fer bous a Gata, que finalment no es van fer. Estaríem davant dels inicis dels bous al carrer de Gata?. 

Fem un bot en el temps i ens plantem a l’any 26 del segle XX. El "Diario de València" el 15 d’agost de 1926 relata les festes de Gata, dient que es van fer quatre dies de vaquetes “con grandísima animación”. Quatre anys més tard, l’1 d’agost de 1930 el diari "Las Provincias" publicava que a Gata es feien festes populars dient: “se celebrarán corridas de vaquillas con motivo de las fiestas".

En 1935 coneguem una instància dels encarregats d’organitzar els festejos d’agost. Proposen, a la fi de recaptar diners a benefici de l’Asil-Hospital, també conegut com "l’Hospitalet" que es facen de l’1 al 4 d’agost 4 corregudes de "novillos-becerros" amb entrada lliure per a tot el públic. Seria al Raval, a la plaça de l’església o al corro gran del centre?.

Repassem ara dos anys de la dècada dels 40. En 1945 el Raval era escenari de "bous". El carrer Moreres era un dels més "bouers" del barri. En 1947 es fan "elementos tradicionales" -nom amb els que es coneixien les actuacions taurines per no dir-les encara bous al carrer- a les zones del Raval i del centre.

En 1976 i 1977, el Raval tornava a ser escenari dels "elementos". Es feien "vaques i bous" i verbenes. Aquest any es programa el "bou embolat". per tant, de 1977 a 2015 ha estat aquesta figura taurina en Gata. En 1989 hi ha també bous al Raval, amb entrades pels carrers Trossets i Palmeral Alt.

Arribem al final de la dècada dels 90. En la primavera de 1998 es fa una consulta popular per a veure com quedava el corro, si al centre del poble o es traslladava. Al final, es conserva eixa any el corro al centre, amb 40 palcos i moll estret el recinte, sobre tot en el carrer Doctor Gómez Ferrer.

Arribem a una fita històrica, 30 de juliol de 1999. S’estrena el corro del Passeig d’Alacant. Eixe any es fan entrades per quasi tots els carrers que accedixen al mateix. El pont per baix la via cap a Les Sorts fa que es retalle el corro i es queden els carrers Doctor Moratal i Sant Miquel com a entrada per als bous. Un total de 18 anys han fet possible la diversió i l’espectacle al corro de l’Avenida, al Passeig d’Alacant.

En juliol de 2007, davant la demanda de més palcos per assistir als espectacles taurins del Passeig d’Alacant, s’amplia un poc més el corro.

Aquest any 2017, el corro dels bous es trasllada del Passeig d’Alacant a l’antic camp de futbol de Les Sorts. Dissabte 29 de juliol, a partir de la primera entrada a les 8 del matí i l’actuació de les vaquetes, assistirem a l’estrena oficiosa del nou "corro", el nou recinte taurí gater.

Altres llocs de bous: Plaça Nova, Font del Riu, Raval (per Sant Antoni), plaça de l’església (per Sant Miquel)...

Un altre escenari, en 1954 es fan bous i vaques a la Plaça Nova. El barri La Font del Riu també va tindre bous al carrer Lepanto en juny des dels anys 80. Les entrades es feien pel carrer Teulada. Per Sant Antoni, el Raval també va ser escenari de bous i vaquetes. Per Sant Miquel, celebrant el patró cap d’altra també es feien vesprades i nits de vaquetes a la Plaça de l’Església, inclús tancant el redcinte i pagant. En 1987 deixen de fer-se els bous i vaques a la Plaça de l’Església al setembre. Per qüestions econòmiques i per l’augment del tràfic rodat es decidix acabar amb aquesta tradició.

Malgrat això, en 1999 i 2001 tornen a fer-se bous i vaquetes a la plaça de l’Església per Sant Miquel. Les festes de Sant Miquel es ressistien a desaparéixer, en 2007, pel setempre, Gata recupera la tradició, després de sis anys, de celebrar entrades i solta de vaquetes a la plaça de l’Església amb motiu de les festes de setembre, a Sant Miquel. Es van sortejar els 12 "palcos" que tancaven junt a les tradicionals barreres el recinte de la plaça. Cada palco abonaria 150 euros pels tres dies de festes taurines.

(Continuació...una font i un pont)

Seguint la història del barri de la Font del Riu que ahir encetava i hui acabe, comence aquesta segona part en 1990.

En 1990 es complien 10 anys d’història de les festes de la Font del Riu. La portada del programa de festes així ho reflectia. Les actuacions taurines omplien matins i vesprada. Les entrades eren pel carrer Teulada i els bous i vaques al carrer Lepanto. Fins i tot un any es van superar els dies de festes del barri als de les festes patronals.

En 1991 es construeix una font, pel desaparegut Kiko, que servia de rotonda a l’eixida per la carretera des del carrer Lepanto. La font poc després va ser eliminada.

En 1994 es recuperen les voreres del riu i el govern municipal impulsa un bonic “parc”, que es coneix com a “Parc del Riu”, constituint-se en un bon pulmó verd del poble. S´inaugura aquest el 5 d’agost.

En 2004 es va fer l’obra més ambiciosa i costosa, el nou pont que uniria el vial de prolongació des del carrer Sant Josep a les Alcolaies, fins el mateix carrer Lepanto. Una estructura excepcional que sobrevola 178 metres, gràcies a quatre arcs de 30 metres de llum cadascun. Això permitiria que es recuperaren les voreres del riu però a l’altre costat, junt al vial, obrint-se un gran parc que abarcava fins el mateix pont.

Aquelles fogueres de Sant Joan!!

Al llarg de 8 anys es van plantar fogueres de tota la vida al final del carrer Lepanto. Cadascuna tenia un motiu especial amb allò més destacat de l’any. En 1982 era la falla del Mundial de Futbol. En 1983 era la foguera del "cambio". En el 84, la falla de la OTAN. En 1985, la falla de la patrulla marroquí. En 1986 era la falla de la política amb "el pouet de les promeses". En 1987, la falla de la "Operación Primavera" amb "El Quinto Caballo del Apocalipis". En 1988 era la falla de "La Sabrina". Finalment en 1989 era la falla dels àrabs. També va tindre La Font del Riu falles infantils sols dos anys, en 1985 i 1986. El primer era la falla del "columpio" i en 1986 la falla del parc infantil.

A la composició fotogràfica, ja publicada en la série de carrers de Gata d’aquest blog, vegeu alguns moments de passades festes de la Font del Riu.

Documentació: pròpia d’arxiu i CYPE.

En 1977 s’obria el carrer. En novembre de 1980 els veïns volien ja fer festes del barri. Les festes cecilianes de la música ja omplien eixe més i es decideix que al pròxim juny celebrarien a Sant Joan i farien foguera.

En 1981 se celebren les festes de la barriada de la Font del Riu. Eixe mateix any s’asfaltava el carrer. Aquest motiu va ser el que va motivar als veïns del barri a fer bous, a fer festa. En principi mo tenien cap advocació religiosa, encara que després el barri va començar a fer festes al solstici de juny, invocant al patró Sant Joan Baptista. 

En 1983 s’inaugurà un parc infantil on havia estat el cementeri parroquial (1886-1932). Aquesta antiga construcció “donades les pèsimes condicions higièniques que es trobava i per la proximitat a la població, la seua reduïda extensió, el deplorable estat de conservació i el trobar-se ja completament replet de cadàvers, fins al punt que per fer noves inhumacions precisava la continua renovació de restes mortals”, es va transformar en un lloc d’oci, però l’entrebanc de les vies del tren i el record de la seua funció social van fer que no servira per a la fi proposta... (continuarà)

FONT: Fotografia Salvador Pons. Els festers pioners entre les bigues de madera de les barreres. D’esquerra a dreta mirant la imatge: plantats, Sebastià Simó, Juanito Bequio (+), Emilio Signes, Ángel Navalmoral, José Ramón Monfort, Antonio Simó, Bernardo Mulet (+) i Juan Alonso (+). Agatxats i sentats: Miguel Serra, Manolo Roselló, Vicente Piera, Pepe Simó, Pepe Orellana (+), Miguel Pedrós i Miguel Andrada (+).

L’òbit de la Tia Teresa "Marc" (Teresa Signes Diego), el passat dia 16 de març, va supondre la desaparició, per el moment, de centenàries al poble de Gata. Teresa va ser la segona dona amb més edat de Gata en els últims 26 anys (1991-2017) i probablement en la història gatera.

Fent un resum, com si d’un llista de senectut gatera es tractara, trobem a deu veïnes i un veí que van superar el segle de vida:

- VICENTA DIEGO TUDELA: 105 anys, 6 mesos i 14 dies. + 5 d’agost de 2007.

- TERESA SIGNES DIEGO: 104 anys, 6 mesos i 16 dies. + 23 de març de 2017.

- FRANCISCA COSTA DIEGO: 104 anys, 1 mes i 6 dies. + 18 d’abril de 2014.

- JOSEFA DIEGO SIGNES: 102 anys i 4 dies. + 14 de juliol de 1991.

- TERESA COSTA PÉREZ: 101 anys. + 19 de gener de 1995.

- MARÍA PASCUAL PASTOR: 101 anys, 5 mesos i 15 dies. + 8 de setembre de 2010.

- ANTONIA PEDRO COSTA: 101 anys, 3 mesos i 11 dies. + 25 de març de 2014.

- MARÍA BORONAT BORONAT: 100 anys, 5 mesos i 2 dies. + 16 d’abril de 2009.

- JOSEFA PONS PEDRO: 100 anys i pocs mesos. + 1 d’abril de 2001.

- ROSA SALVÁ PEDRÓS: 100 anys. + 10 de juny de 2002.

- ANTONIO PEDRO MULET: 100 anys i una setmana. + 11 de desembre de 2003.

Ara Gata resta orfena de persones centenàries, fins que arriben les quatre nonagenàries si Déu els dona salut per a complir un segle de vida. La primera serà TONICA MULET GRIMALT, mare de Pepe Pedro Mulet, del carrer la Bassa. Per ara és la persona més vella del poble. Té actualment 98 anys i en dotze dies, és a dir el pròxim 7 d’abril, complirà 99 anys. Per tant, el 7 d’abril de 2018 podria complir cent anys. Despres va MAGDALENA FEMENÍA, del carrer Xaló, que compliria 99 el mes de juny i per tant en juny de 2018 faria els cent. Una altra veïna de Gata, TERESA PUIG COSTA, més coneguda per "Teresa la Ferrera", va complir 98 el 15 de febrer. Finalment, VICENTA SIGNES CASANOVA, mare de Marita i sogra de Juan el mestre, del carrer Xaló, farà pel febrer de l’any que ve 98 anys, per tant no compliria els cent fins 2020.

Relacionat amb aquest article, podeu llegir el meu del blog del dia 27-10-2016, sobre INTERVENCIÓ DEL CRONISTA DE GATA A L’ENCONTRE D’ESCRIPTORS LOCALS: "LES PERSONES CENTENÀRIES DE GATA EN L’ÚLTIM QUART DE SEGLE" (1989-2016).

FONT: Dades de les nonagenàries actuals facilitades per Pepe Pedro, fill de Tonica Mulet.

Hui 19 de març de 2017 fa un sol i un temps esplèndits i això que dilluns plovia més de cent litres. És el dia de SANT JOSEP. A Gata n’hi ha molts que porteu el nom del patriarca, de Josep, home de María. Des del blog felicitacions a tots els Pepe, José i els seus compostos, Pepa i els seus compostos. Als pares per allò del Dia del Pare i als fallers de tot arreu.

Què trobem a Gata referent a Sant Josep?

A l’església parroquial, el sant té una imatge feta per Pepe "El Sastre" pels anys 40 del segle XX. Ocupa el primer altar després del creuer per la part esquerra si mirem des de l’entrada. No se li ha fet mai processó amb aquesta imatge. 

Imatges de Sant Josep també n’hi ha algunes al poble: Hi ha un retaule ceràmic al carrer Nou dedicat a Sant Josep. Es troba a l’altura del número 20 del carrer i té les rajoletes incrustades directament a la paret. Pertany al segle XX i té a la part inferior dreta una signatura de l’autor del retaule, que es presenta amb dotze rajoletes. La imatge mostra al pare de Jesús i al Nen junts. El Nen Jesús està dalt d’una taula de fuster i el sant sosté un pal amb un lliri, donat que el lliri representa la castedat, com ho era Josep "el casto José".

El poble de Gata té un carrer que porta el nom de SANT JOSEP.

A les capelletes del Calvari, a la replaceta, on es poden veure les de la Corona de la Verge, la figura de Sant Josep també està present.

FALLES PER SANT JOSEP A GATA EN 1898 i 1899

La història de Gata també té fites importants referents a SANT JOSEP i a les Falles, que molts desconeixen. 

Ens traslladem a Sant Josep de 1898. Es va fer una falla a Gata i ho contava el diari "El Mercantil Valenciano" el dia de la vespra. La informació me la facilitava Javier Mozas, un expert en la història fallera (www.estudisfallers.org). Recordem aquella cita. No perdau detalls de com està redactada: 

"Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, debido a la iniciativa del coadjutor D. José García *, secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle. Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento. Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes, fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees. Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad."

Podeu veure l’article referent a aquesta informació que vaig publicar a la sèrie del blog "Sabieu...?. PUNXEU ACÍ.

MÉS EFEMÈRIDES AL VOLTANT DEL DIA:

Més arrimat en el temps a l’actualitat, dos fites:

1978: El dia de Sant Josep naixqué el Cor Serrillàs.

1987: Cau el badall d’una campana. Ho publicava al diari Información d’Alacant. El dia de Sant Josep, a l’eixida de missa al volteig de campanes va caure el badall de la tercera campana pel seu tamany. No va produir danys ni materials ni personals.

A la imatge, el retaule ceràmic de Sant Josep al carrer Nou de Gata. 

FONTS: document del diari El Mercantil Valenciano del dia 18-3-1898, facilitat per Javier Mozas. Diari Información d’Alacant, març 1987.

Encete ací una trilogia d’articles dedicats al nostre riu. En el primer, tractaré de les paraules i expressions que diem els gaters al voltant del nostre riu. Al segon, enregistrarem algunes avingudes importants i les més recents en el temps fent una cronologia del riu. Al tercer, veurem imatges del riu, que sempre ens deixen sorpresos, perque com deia un amic "el nostre riu és bonic, el mires on el mires".

Aprofitant que "va vindre el riu" no fa massa...

Cada vegada que baixa aigua pel llit del riu GORGOS -com ho va fer a principis d’aquesta setmana- i travessa la zona rural i urbana de GATA, els gaters i gateres repetim -i d’això fa molts anys, de tota la vida- les mateixes paraules i expressions, que són part del nostre vocabulari particular. Cal conservar-les i atresorar-les en la memòria col·lectiva del nostre poble, perque les fem nostres i assumim com a pròpies.

Moltes són les frases que repetim, que fem sonar, paraules i vocables que els que no són gaters ho creuen incorrecte, graciós, però que per a nosaltres són del tot normals.

Anem a gastar-ne algunes expressions, per tal de fer-les sonar:

HA VINGUT EL RIU ?. Seria l’expressió popular primera al ploure molt i veure les muntanyes carregades de núvols amb aigua, a l’interior. Com si el riu s’en anara i després tornara. El riu sec ja fa temps, milers d’anys que està ahí.

EL RIU ENCARA PORTA AIGUA ? Si vegem algú que passa pel pont o per una zona del Raval, el Penyó o la Font del Riu que es veu el llit. Li qüestionem per a esperar una resposta, com la que diu:

EL RIU ENCARA XORRA...Resta ja molta poca aigua i comença a ser discontinua la corrent, s’amaga i sorgix a la superfície.

JA ESTÀ ACÍ EL CAP DEL RIU. Una altra frase que pronunciem i que vivim els gaters. El cap del riu al pas per Gata és espectacular. Més ho és a la partida Gorgos i a les Planisses.

MARE MEUA, QUINA RIUÀ (riuada) HA VINGUT !: Si el volum d’aigua és molt, si s’ompli molt el llit del riu, diem aquesta expressió. 

S’OMPLIN ELS AVENCS DEL RIU. El nom Gorgos se li va posar pels gorgs ("avencs") que té en abundància el riu. A la partida que porta el nom del riu, Gorgos, i també a Planisses on es va fer el pantanet, n’hi ha molts d’aquests avencs.

AL RIU...LI FALTA MOLT PER APLEGAR A LA COVETA DELS GATS ?. Ho diem si ens apropem al pont urbà de les Alcolaes i observem la coveta que queda baix dels penyals que fan de fonaments del centre parroquial. Era i és com un mesurador natural. Si l’aigua llepa o no les penyes de la coveta sempre diem aquesta frase.

L’ESTRET DEL RIU: Es feia i es fa al passar enfront del que hui és el Parc del Raval. Passant l’aigua entre les penyes blanques que allí es descobrixen.

SEMPRE QUE VE EL RIU, PUJA EL NIVELL DELS POUS: Ho saben bé els que tenen a les casetes pous, que els entra aigua de font. Diuen que si el riu ve, és a dir baixa cabdal d’aigua, ompli els pous.

A GATA EL RIU ÉS FONDO (fons), NO S’EN POT EIXIR MAI DE MARE ("inundarse"): Ho diem quan ens pregunten si al poble el riu s’en ha eixit. És la resposta de sempre. 

AL RIU, JUGAVEM AMB CULLEROTS: Els xiquets d’abans ho feiem. A les basses que havia deixat el pas de la forta corrent d’aigua, hi havia cullerots (larves dels gripaus que tenien la forma de l’utensili domèstic), s’amuntonaven molts d’aquests animalets.

ANAR A JUGAR AL RIU: Era general. Encara que no portara aigua.

Altres expressions eren més particulars, d’una època concreta, de quan els xiquets jugavem al voltant d’aquest element de la natura. I aixina trobavem: ANAR A FER ARCA AL RIU, LA BAIXADETA DEL RIUET, CAURE DINS DEL RIU (quan ja quasi no porta aigua, clar està) i altres.

Com sempre dic, si els usuaris del blog i del facebook volen afegir més expressions, enriquiran més l’article. GRÀCIES.

Escorcollem etimològicament la paraula del nostre riu. GORGUS era una definició llatina, que va derivar en GORGS (plural), en singular GORG. El nom GORG és un indret profund d’un riu on l’aigua s’encalma. Si alguna cosa van aprendre i ràpida els nostres avantpassats, tal vegada degut a les riuades del nostre llit Gorgos, seria no tindre que gastar aquell refrany tan popular "A la vora del riu no faces niu". Cap casa o caseta està a la part baixa, a la voreta del riu al terme i al poble de Gata, encara que si que s’ha construit a les dues voreres dalt dels alts penyals per on transcorre al fons el llit del nostre riu (pensem en les cases del carrers del Raval que donen al riu o les del Penyó o ja més lluny del mateix llit les de la Font del Riu).

A la fi, també direm que el municipi porta el nom del riu a la seua segona part. Per tant ens sentim més que identificats amb l’acabament "DE GORGOS", referint-se a l’accident geogràfic que travessa el poble. Sobre aquest particular, podeu llegir la meua entrada del 4 de juliol de 2016 (HISTÒRIA: UN SEGLE DEL CANVI DE NOM, GATA - GATA DE GORGOS (Ho recorda el diari Información), on s’explica des de quan es diu al poble DE GORGOS, afegint-se a GATA.

FONTS: Arxiu blog CRONISTA DE GATA. Article del 4-7-2016. 

Com en anys anteriors, des del blog CRONISTA DE GATA vull fer una dedicatòria especial a totes les dones que són usuàries del mateix, ja siga directament o via facebook. Gata té moltes dones en tots els fronts. Polític, social, cultural, religiós, esportiu, lúdic,...

Un record especial també a totes les mares, a les que estan i les que ja no estan. A totes les filles i nétes, a totes les dones del poble i comarca, a les de tot arreu del món que seguixen dia a dia el blog del CRONISTA DE GATA. ENHORABONA PER TOTS ELS DIES I PER ESTAR AHÍ, no sols per hui. Si deixaren de reivindicar, voldria dir-se que la igualtat seria un fet. Lluitem tots per a que siga una realitat. 

Com a exemple de que les dones ocupen llocs importants a Gata, sols tenim que mirar la composició de l’actual corporació municipal. De un total de 13, 7 són dones. És la primera vegada que superen les dones en hòmens en una corporació. Al capdavant, la nostra alcaldessa Magda Mengual Morata. 

Al llarg de la història política local, des de la primera dona regidora que va començar la seua "aventura solitària" en 1964, han format part de les corporacions municipals de l’ajuntament un total de 25 regidores, tres de les quals han sigut regidores i alcaldesses.

Repassem primer les actuals dones del consistori gater: Compromís per Gata en té tres, l’alcaldessa MAGDA E. MENGUAL MORATA i dues regidores: ÀNGELS SOLER FORNÉS i TERE ARABÍ ARABÍ; Junts per Gata en té una JOSEFA SIGNES COSTA; Partit Popular en té dos: MAITE SIGNES CASELLES i ROSA ANA MÁS MULET i PSOE en té una: MARÍA ELENA RODRÍGUEZ CHOQUE. A l’anterior legislatura 2011-2015 n’hi havia 6 dones, una menys.

A Gata, hem tingut ja tres alcaldesses i seguides. Si en tot el segle XX i els sis primers anys del segle XXI els alcaldes havien sigut hòmens, des de la legislatura 2007-2011 són les dones les que ocupen l’alcaldia. Primer va ser ANA MARÍA SOLER OLIVER (2007-2014), després MARÍA TERESA SIGNES CASELLES (abril 2014-juny 2015) i a l’actual legislatura tenim d’alcaldessa a MAGDA E. MENGUAL MORATA (juny 2015-2019).

I finalment, quantes regidores ha tingut Gata des de 1964 fins a hui? Un total de 25.

Al llarg dels anys de corporacions democràtiques, les regidores han estat sempre amb minoria. No diguem ja al segle XX a les etapes de la dictadura. La primera dona regidora de Gata de Gorgos va estar al govern de 1964 a 1967.

1.- MARÍA ANTONIA COSTA MARTÍ. Havia nascut el 10 de juliol de 1916 i va morir el 25 de gener de 2008. Va ser regidora a la legislatura 28 del segle XX, cinquena corporació de terços representatius, del 2 de febrer de 1964 al 4 de febrer de 1967. Era del Terç Corporatiu, a l’igual que l’alcalde d’aleshores Julián Monfort Calatayud.

La gent que s’interessa més per la història arquitectònica religiosa del poble de Gata, a vegades fa aquestes preguntes:

Com fa poc hem tingut una nevada, ja quasi aquella altra havia quedat més en el record. Fins al 18 de gener d’enguany recordaven la última gran nevada del segle XX, la d’aquell dia 12 de febrer de 1983, fa just hui 34 anys. Malgrat a que els nens i joves del segle XXI i nosaltres també hem viscut ja una nevada bona en el segle XXI, aquella va ser més forta, ja que es va quedar més temps entre nosaltres. 

Si recordeu era darrer dissabte, dissabte de Carnestoltes. El darrer diumenge, dia típic a Gata, encara estava la neu ben collada i amb un gruix considerable. Si comparem amb la d’enguany veurem que aquella va durar més temps, quasi una setmana, mentre que aquesta sols va durar un dia, ja que va ploure i es va desfer el mantell blanc.

Al llarg dels sis anys del blog CRONISTA DE GATA he anat publicant i recordant aquella efemèride climatològica. Per això vos pose els enllaços, per si voleu recordar les cròniques.

Com a exemples: Crònica del 12 de febrer de 2011, PUNXEU ACÍ (Era una de les fotografies antigues del record d’eixos dies, la nº 316). Crònica del 12 de febrer de 2013, quan es complien 30 anys, PUNXEU ACÍ. Crònica del 12 de febrer de 2014, PUNXEU ACÍ. Crònica del 12 de febrer de 2015, PUNXEU ACÍ.

A la fotografia de portada, dins una composició amb fotografies del record de l’efemèride.

FONT: Blog "Cronista de Gata", 12 febrer anys 2010 al 2016.

Ara fa gotes, banya el carrer, però res de res...igual que aquest matí, però seguim amb sequera. Però...i fa nou anys...s’enrecordeu.

Podeu veure quatre vídeos del Gorgos, que quasi s’en eixia de mare eixe dia 12-10-2007

Hui, dia 12 d’octubre de 2016, recordem un fet metereològic sense precedents en els últims 25 anys. Se celebra el nové aniversari de la gran riuada del Pilar a Gata i a tota la Marina Alta. Tots tenim encara gravada aquella imatge de la desapareguda televisió valenciana Canal 9, de l’enderrocament del pont del riu Gironà a Beniarbeig. I també ens refresca la memòria a Gata i el seu parc del Raval inundat, al pas del riu Gorgos.

Si recorden/recordeu, aquell 12 d’octubre de 2007, la comarca de la Marina Alta i també Gata tenia aigua per tots els costats. El riu Gorgos anava pleníssim a Gata, quasi exint-se de mare. Al Parc del Raval va sobrepassar el mur de contenció i encauzament i va inundar aquell espai verd. Van tremolar els pilars del pont de les Alcolaies, el riu Gorgos que té una gran cabuda es va desbordar.

Un altre vídeo que es diu: "Río Gorgos de Gata 12-10-07" també pujat a youtube té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=hnqOIOs3FeQ. Un altre de 42 segons molt significatiu que es diu "Riu Gorgos" a "youtube" té l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=oMxQYvKuriw&NR=1. Finalment un altre de joanbanjo pujat a "Youtube" que té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=7fLoqIJXZ2k.

¡Quina diferència!. Encara a hores d’ara no canvien del tot les temperatures, no fa fred i molt poc aigua, quasi res. Esperem que algun dia canvie el temps i tornen les pluges tan necessàries.

(PODEU FER MÉS GRAN UNA FOTO D’AQUELLS DIES PUNXANT ACÍ)

(PODEU LLEGIR L’ARTICLE MEU DEL BUTLLETÍ MUNICIPAL, PUNXANT ACÍ: 1, 2.)

(PODEU VISIONAR LES FOTOS DE L’ÀLBUM MEU, PUNXANT ACÍ)

FONTS: Foto a la portada, Sonia Soria Soler i Cronista. Vídeos pujats a Youtube.

Hui és la festa de la Verge del Pilar. Cal felicitar a les que porten el nom o els compostos, a totes les Pilars, María Pilar i altres. També cal felicitar als membres de la Guàrdia Civil que celebren a la seua patrona. Gata té actualment el "cuartel" al carrer Penyó. Però, la caserna de la Guàrdia Civil de Gata, hui en desús- arriba enguany als 130 anys en peu.

Una de les casernes de la Guàrdia Civil més antigues de la província es manté encara en peu al costat de la carretera nacional. Té 130 anys d’història. Tot un símbol històric del poble per la seua ubicació, per la seua història, pel seu compromís amb el veinat de Gata. Hui, els agents destacats a Gata tenen al carrer Penyó el seu "cuartel" i des d’allí inicien tots els dies les seues tasques de custòdia i vigilància, que sempre és molt d’agrair per al ciutadà gater o el que ens visite.

L’any 1886 el poble va sufragar les despeses de la vella Caserna o Cuartel. L’any 1982 havia un intent de fer una nova Casa Cuartel que mai arribà a ser realitat. L’edifici de la carretera encara està destinat al cos però està tancada. És una imatge curiosa, històrica i que va acollir a centenars de guàrdies en les bones èpoques de vivenda en eixa caserna.

LA FESTA DE HUI A GATA:

Els agents de la Guàrdia Civil destacats a Gata han festejat hui dia del Pilar de 2016 a la seua patrona la Verge del Pilar amb una missa solemne cantada per la Coral Serrillàs i després ha tingut lloc un xicotet aperitiu a les dependències del carrer Penyó.

Quan s’arriba als 65 anys i no hi ha continuació en el negoci, malgrat a estar tota una vida treballant del mateix ofici, no hi ha més remei que plegar i a viure de la jubilació. A Antonio Pedrós Torres, que sabeu que té el garaig a l’Avinguda de l’Ermita de Gata, li arriba hui 30 de setembre la data, després de tindre el seu garaig 36 anys.

Contava Antonio amb nostàlgia que des dels 15 anys que es va posar a treballar de mecànic, tota la vida. Després la mili i a continuar. Primer treballava a Autogata i després es va muntar el seu propi garaig. El carrer tenia poques cases. Ell va muntar el garaig al costat del transformador i ahí seguia.

Alguna anècdota recorda de tants anys de professió, com la del matrimoni major que el va despertar a altes hores de la nit, perque el cotxe els havia deixat tirats a la carretera, el va fer anar i després no tenien diners per a pagar-li...i ahí va quedar tot. O aquell xicot que es va comprar una "berlineta" i pensava que no tenia força el cotxe i es que sols li posava tercera perque no sabia que el cotxe nou tenia quarta. Eixes i altres anècdotes són les que contarà Antonio als seus néts i nétes...

Ara és l’hora del descans merescut, de l’oci, després dels anys de professió ben portats, i amb tranquil·litat.

(Podeu llegir tot l’article de Información, PUNXANT ACÍ)

En un reportatge molt ben documentat per Antonio Teruel, el diari Información d’Alacant, recorda la història del canvi de noms, posant-li cognoms a vuit pobles de la província, aquell 2 de juliol de 1916, fa ara un segle. Entre els 8 pobles entrava GATA que passaria a dir-se GATA DE GORGOS. En alguns articles del blog he parlat ja del fet històric topogràfic. Ara ho publica Información, que titula: "Un siglo de nombres impuestos a los pueblos". Al subtítol: "Un decreto aprobado por el Gobierno hace justo ahora 100 años obligó a cambiar su nombre a 573 municipios" i "Algunas denominaciones se han consolidado pero otras se eliminaron o crean controversia."

Com vegeu, el quart figura GATA que posa "Nombre fijado en 1916" GATA DE GORGOS i "Nombre oficial actual" GATA DE GORGOS.

Ja al final de l’article parla del nostre poble, també en boca del secretari, escritor i catedràtic Joan Ivars de Teulada. Diu textualment: "Mientras, en Gata el apelativo «de Gorgos» se asume como oficial, pero sin arraigo popular alguno. Joan Ivars, secretario del Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, señala que «a nivel coloquial todo el mundo dice Gata» y el nombre completo únicamente se usa en instancias formales. No obstante, «está asentado y no crea rechazo», al hacer referencia al río que pasa por el municipio.".

Fent més història, Ramos en la seua Història de la Diputació d’Alacant, escrivia en l’any 2000 que a proposta de la Real Sociedad Geográfica, la Presidència del Govern publicà el 27 de juny un Real decret modificant els noms de 573 municipis d’Espanya, entre ells, els de la província d’Alacant. Indica a la pàgina 275 el nom actual, el partit al que pertany i la nova denominació. GATA pertany al partit de Denia i es dirà GATA DE GORGOS".

La GACETA DE MADRID, que correspondria al BOE actual, publicava el dia 2 de juliol de 1916 en el departament de la Presidència del Consell de Ministres, en el seu número 184, a les pàgines 11 a 16, el Real decret aprovant la reforma proposta per la Real Societat Geogràfica, canviant la denominació als 573 Ajuntaments d’Espanya compresos en la mateixa, i disposant que en el succesiu es designaren amb els noms amb que figuraven en la relació que es publicava.

També podeu repassar el meu article del blog:

"Hi ha altres Gates: Gata (Cáceres) i Cabo de Gata (Almería)" -PUNXEU ACÍ- publicat el 17-4-2010.

A la imatge antiga d'arxiu, la carretera al seu per Gata (anys 50 del segle XX).

FONTS: diari INFORMACIÓN d’Alacant, 4-7-2016, dilluns. / "Historia de la Diputación Provincial de Alicante" Vicente Ramos. Vols. I-IV, Diputación Provincial de Alicante. Alicante, 2000.

Actualitze i refresque hui, 14 d’abril, l’article ja publicat al blog el passat 14 d’abril de 2011. Recordava la commemoració d’un aconteixement polític, la proclamació de la II República a Espanya i lògicament també a Gata.

Sabeu que n’hi ha una fotografia de Gata que recorda eixe fet?. O al menys, és el que pareix per la imatge, ja que sembla que el fotògraf estava dalt del balcó de la Tia Roseta, última casa del carrer La Bassa (hui tenda de Ca Tonia) i va capturar el moment. La bandera i els testimonis del propietari de la fotografia són els que valen. Ja va eixir publicada a la sèrie de fotografies antigues amb la nº 212.

Però anem a la història més nostra, més pròxima, la de GATA en eixos dies d’abril de 1931.

Els dos alcaldes que van viure a Gata els dies de la proclamació de la República van ser VICENTE MULET MONFORT (1930-1931): Fou alcalde desde el 26-2-1930 al 16-4-1931, dos dies després de proclamar-se. Presidia el Directori Militar i el seu sogre, José Signes Diego, ja hi havia estat d’alcalde.

JOSÉ ESPASA MULET (1931) fou alcalde des del 17-4-1931 al 4-6-1931. Fou rellevat del seu càrrec per les eleccions municipals, celebrades en el terme municipal de Gata, el 31 de maig de 1931. Durant aquest període polític pertanyent encara al Directori Militar, la Corporació augmentà de regidors, passant de tindre 9 a tindre 12.

El canvi de denominació de carrers va ser també un fet conseqüent amb la situació política. Per exemple, a proposta del regidor Miguel Pedrós Mulet s’acordà substituir el nom i rotular el carrer nomenat de PRIMO DE RIVERA per FERMÍN Y GALÁN; el nomenat carrer La Bassa, que hui torna a dir-se així-per la de BLASCO IBAÑEZ.

El plenari de l’Ajuntament també aprovava adquirir una bandera republicana tricolor per a la Casa Consistorial i una placa DON FERMÍN GALÁN i la de D.VICENTE BLASCO IBAÑEZ, aquesta última amb tota solemnitat i amb assistència de la Corporació municipal en ple i la Banda de música del poble, a les 10 del matí. S’especificava que la plaça D.FERMÍN GALÁN fora la plaça: D.FERMÍN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ.

Finalment, fixent-nos amb dos exemples dels canvis de denominacions de noms, arrel de la instauració de la II República Espanyola. Al plenari del 31 d’octubre de 1935 al carrer Nou li posaven CALLE DE LA REVOLUCIÓN i al plenari del 17 de novembre de 1936 a l’actual carrer Lluna li posaven en record d’aquell dia, 14 DE ABRIL.

FONTS: Arxiu Municipal, Llibres de Plens Municipals, Ajuntament de Gata. Foto propietat de Vicente Signes Monfort.

Per ara, fa 33 anys, estava tot nevat encara. Va ser el 12 de febrer de 1983

Un total de 101 amics del CRONISTA DE GATA han dit al facebook "Me gusta" l'article que publicava ahir al blog RECORDANT LA GRAN NEVADA DEL 12 DE FEBRER DE 1983, FA 33 ANYS. Un dia després comencem a fer balanç i vegem la gran aceptació de la gent, ja que s'ha compartit la notícia un total de 43 vegades.

També hi hagué ahir comentaris, com el de Sagrario: "Fue maravillosa". O el de Sonia: "Que recuerdos!!! Vine a Gata con 6 años habiendo nacido en Benisa en fiestas de Gata y ese invierno nevó...". O el de Vicente Caselles, que recordava quan preparava la seua tesis doctoral al carrer La Bassa, a la seua casa de solter, i la nevada els va deixar sense carrets, tots els van esgotar.

Si ahir vos comentava que cap mitjà comarcal s'havia fet ressó, no havia pogut encara veure l'article de dijous dia 11 al digital Marina Plaza, que titulava: "Cuando los puertos de la Marina Alta parecían estar en el Ártico". Als subtítols: "La gran nevada de 1983, que se inició tal día como el de ayer pero de hace 32 años, es la más recordada por su intensidad"; "Pero el litoral de la comarca también ha registrado otros episodios de nieve destacables, de los que quedan referencia gráfica desde 1933 hasta 2005" i "Un estudio de la Universidad de Alicante asegura que en aquel 83 el termómetro bajó hasta los -5 grados centígrados en Dénia y Pedreguer". Podeu llegir tot l'article, PUNXANT ACÍ A L'ENLLAÇ.

Finalment, agraïment a María Signes Pedrós que va penjar una foto dels seus pares. Son pare era Jerónimo i sa mare, a la caseta del Tossalet eixos dies i amb neu.

Podeu seguir aportant informació, comentaris, fotos, fins demà diumenge. GRÀCIES A TOTS.

FONT: Foto de María Signes Pedrós.

La premsa comarcal no recull hui el recordatori històric climatològic. Serà perque fa molta calor per a l’època en que estem. De bon matí, els termòmetres marcaven més de 15 graus de temperatura. Però fa 33 anys, aquell DARRE DISSABTE, 12 de febrer de 1983 el temps no estava igual. Es va produir en tota la Marina Alta la GRAN NEVADA. Era darrer dissabte o Dissabte de Carnestoltes. La gent es preparava i ultimava les coses per al dia següent anar de paella, com és costum a Gata el darrer diumenge. El cel al migdia es va posar lliset i va començar a nevar força valent. Al dia següent el paisatge estava totalment blanc, la gent va gastar tots els carrets de fotos que estaven al seu abast. Hi havia que immortalitzar-ho.

S’havia mesclat sense adonar-se un costum gater amb un fet insòlit, la neu caiguda amb gran quantitat. Jo recorde com si fos ara que estava estudiant a la saleta de ma casa i ma mare em va fer notar que començaven a caure boles de neu. Eren cap a les quatre de la vesprada. Després ja va ser tot seguit i nosaltres els amics havíem quedat. No anaven a suspendre les compres podent eixir pel poble, gaudir de l’espectacle blanc. Recorde que calia fer les compres al supermercat Baidal o a qualsevol tenda del poble eixe dia. Al Passeig d’Alacant era com si estigueres al cinema amb una visió idílica del Pare Montgó, que relluïa brillant de neu. Pagava la pena veure’l, admirar-lo amb tota la seua majestuositat.

I després per les carriladas i amb cotxe cap a casa. Tot una aventura. Al dia següent vam acudir a una caseta de les Boleries. La neu s’escampava per tot arreu. Molt a prop, vam poder fer inclús un ninot de neu baix del pont de l’autopista, total no passaven cotxes, estaven les carreteres de la muntanya tallades. Era l’espectacle del blanc element, de les postals nadalenques però al febrer.

Enguany el calendari, ha marcat el 12 de febrer entre Carnestoltes i la celebració del Soterrament de la Sardina, ja dins del temps de la Quaresma, a dos dies del Dimecres de Cendra.

I vosaltres ?. Recordeu l’experiència?. Podeu contar-ho ací o pel facebook i remetre inclús si vos ve de gana, bé al meu correu, bé per mig del facebook, algunes fotografies d’aquells dies. Les publicaré hui i en dies succesius al blog. Teniu vosaltres també fotografies d’eixa nevada o d’alguna altra forta a Gata?. Tota la setmana fins diumenge serà aquesta efemèride la que recordarem. Quedarà en la memòria col·lectiva dels fenòmens que poques vegades vegem els habitants de la Marina Alta i menys els de Gata, una gran nevada aquell dia, 12 de febrer de 1983.

Recorde: Si teniu records escrits o gràfics o voleu contar-ho, al facebook o directament al blog podeu fer-ho. De hui divendres -data de la celebració- fins al diumenge dia 14, estarà oberta la participació i aniré afegint tots els comentaris i fotos que aporteu. MOLTES GRÀCIES A TOTS.

Si voleu repassar les entrades publicades al blog recordant-ho, el 12 de febrer de 2011, 2013, 2014 i 2015 punxeu damunt de cada any. Vos portarà a l’entrada d’aquell dia.

Si el vídeo anterior de "Recordeu", que tractava sobre la visita de Ximo Rovira a Gata fa 23 anys, ha tingut un gran èxit per mig del facebook (fins ara 106 persones l’han visionat, tres han comentat inclús i l’han compartit altres 18, tot un aconteixement), aquests dos també ho tindran, ja que era per la mateixa època.

Si recordeu, "El show de Joan Monleón" fou un programa de varietats de Televisió Valenciana que presentava Joan Monleón, aquell actor i cantant que també va liderar a Els Pavesos. El programa va estar en antena de 1989 a 1992. Va tindre gran popularidad. Anaven associacions, penyes, festers, de tots els pobles de la Comunitat. De Gata va anar una nodrida representació del barri del Raval i dels Antonis de Gata. 22,40 minuts dura la primera part i 17,42 minuts la segona. Mireu les caretes.

Ací podeu gaudir de dos vídeos d’aquell dia i reviure aquells moments. VÍDEO 1 (1ª part Show de Joan Monleón - Youtube, pujat per snarkb -. VÍDEO 2 (2ª part Show de Joan Monleón - Youtube, pujat per snarkb -.

A la fotografia de captura del vídeo, podeu observar un moment d’aquell programa. Monleón està parlant amb la recordada Rosa García ("Rosita Don Luis").

FONT: Vídeos de Yotube, facilitats els enllaços per Kiko Pedro. Pujats per snarkb.

L’amic Kiko Pedro em passa uns enllaços de vídeos que s’han pujat el 24 de gener de 2016 firmats per snarkb, a Youtube, però que tenen 23 anys. Estan extrets d’una cinta VHS i convertida a vídeo. He dividit en dos articles aquesta informació amb el nom de RECORDEU?. És ja la història local i història de Canal 9 TVV. El famós presentador de la televisió valenciana Ximo Rovira, que inclús va vindre també a Gata a presentar un festival d’elecció de regines de festes, presentava en 1993 el programa "El món per un forat". Va estar a Gata i era divendres, feien mercat, apareixen persones entranyables que hui les tenim en el record.

Tindreu gust de veure el vídeo. En poc més de 9 minuts apareix molta gent, que la recordem. El mateix Ximno Rovira està a la font, que tenia la barana de ferro -la recordeu?- i rodejat de xiquets que allí tenien 8 ó 9 anys i hui en tenen 35. El pas del temps. He extret, com a exemple, la imatge del presentador Ximo Rovira a la font, rodejat de xiquetes i xiquets.

La segona part del vídeo no se la podeu perdre tampoc. Dins del mateix programa de Ximo Rovira, es va rodar una mini pel·lícula de "Els set magnífics de Gata" amb molt de tir i molta rebolica. Coneixereu als protagonistes, de segur.

Gaudiu dels records dels gaters de fa un quart de segle al llarg dels 9,18 minuts que dura el vídeo. Ací està l’enllaç. PER A VEURE EL VÍDEO: PUNXEU.

FONT: Vídeo pujat a Yotube per snarkb. Facilitada la informació per Kiko Pedro.

Visitaran la Catxupa, Benitzaina i centre històric de Gata

Demà dissabte els participants de la "Ruta Morisca", que té com a organitzador al veí de Tàrbena Manuel Pinto i molts dels seus integrants són de la Marina Baixa, visitaran el poble de Gata. Aprofitaré per acompanyar-los, per a guiar-los i passejaran pel poble i centre històric.

Començarà la "ruta" per la Cova de la Catxupa (terme municipal de Dénia), on els guiarà descobrint les pintures rupestres allí existents el llicenciat en Història de l’Art Jaume Sau. A continuació, els participants visitaran l’alqueria de la Benitzaina. Allí els rebra un dels seus propietaris Vicent Mulet. Després passaran a Gata.

A Gata visitaran el Museu del "sombrero" (carrer Estació), la Col·lecció Arqueològica i Etnogràfica ubicada a l’Oficina de Turisme i el Museu de Randa (carrer Xaló). D’allí passaran a visitar l’església parroquial i d’allí aniran cap al Raval, punt clau de la visita i zona d’ascendència morisca al poble de Gata. La passarel·la de les Coves Roges serà un altre punt a observar. Dinaran i pujaran després a visitar l’ermita del Santíssim Crist del Calvari.

Tots els que vulguen sumar-se a la ruta, poden fer-ho. L'eixida serà de la Venta de Parra cap a les 9. Acompanyaran a estos viatgers de la Marina Baixa.

FONT: Fotografia de Manuel Pinto. Visitant la Cova de la Catxupa que també visitaran demà.

Tot comença en 1913, amb la filla del doctor Moratal

Fa 49 anys que es representen els Reis a Gata com a Auto, primer i després com a Misteri. L’any que ve farà 50 anys

En valencià es representa des de 1998

Els anys 2015 i 2016 està declara festa d’interés turístic local, primer (2015) i provincial després (2016)

El Misteri de reis de Gata arriba a l’any 2016, però abans ha passat per molts canvis i modalitats al llarg d’un segle i tres anys més. Les dates cronològiques ens situen des del començament al dia de hui en una història de Reis del poble. Des dels prolegòmens a hui haurien passat ja 103 anys.

PROLEGÒMENS:

1913, d’això fa 103 reis: La iniciativa solidària de la filla del Doctor Moratal, que fou metge i alcalde, iniciada eixe any, va constituir l’embrió dels reis actuals. La jove, degut a la situació econòmica per la que travessava el  poble va recurrir a les famílies pudients de Gata per a recaptar diners i poder repartir entre els necessitats els regals en la nit de l’arribada dels Mags d’Orient. Des d’eixa data el repartiment de joguets pel poble es va imposar com una tradició.

1947, d’això fa 69 anys, 70 reis: Van començar les representacions dels tres reis. I és una bonica història que vaig publicar a LAS PROVINCIAS als 50 anys. La "Penya Recreativa" -dita així perquè eren tots molt aficcionats al futbol- van decidir fer la cavalcada i recaptar fons per a fer un viatge a la final de la Copa de S.E. El Generalíssim (que hui seria la Copa del Rei) de futbol a Madrid. Jugaven Real Madrid i Espanyol. Però la casualitat va fer que la final es disputara a La Coruña el 22 de juny, amb el resultat de 2 a 0 a favor del Real Madrid, i no a la capital, Madrid. Per tant era molt lluny i tenia la "Penya" més dificultat en anar.

Amb els diners recaptats van fer un donatiu a la parròquia. Però com van ser aquells reis. Molt efusius, molt Reals. Per exemple, el Rei Gaspar va fer el seu parlament molt espontani. Pel seu mot, després li dirien carinyosament el "Rei Marratxa". Mentre els reis ja utilitzaven animals -bé cavalls, bé mules- el pages amb escales pujaven als balcons i deixaven els paquets. El donatiu a la parròquia va ser el començament de l’organització per part de l’església.

1947-Mitjans dels 50 (segle XX): Després d’aquell "donatiu" de la Penya recreativa va seguir organitzant la parròquia els Reis a Gata. Els joves d’Acció Catòlica s’encarregaven de repartir els paquets.

Mitjans dels 50-1967: Els joves que pertanyien a la OJE (Organització de Juventuts Espanyoles) organitzaven la festa. Els reis mags arribaven sempre pels Plans i feien la primera parada abans d’entrar a Gata a la caseta del Ti Vicent l’Organiste. Del balcó de l’Ajuntament i dins de l’Església, els Reis van anar a parar a la Plaça d’Espanya. El balcó de Don Julián, aleshores metge i alcalde va ser testimoni de moltes alocucions reials dels joves reis. Els mateixos joves proposen al que aleshores era el meu antecessor, el cronista oficial de Gata Antonio Salvá Roselló, que tinguera a bé escriure un text per als Reis. Escriu l’Auto de los Reyes Magos en castellà a les festes de 1967 per a representar-se per primera vegada el dia 5 de gener de 1968.

LA REPRESENTACIÓ:

1968, d’això fa 48 anys, 49 reis: S’estrena en castella l’Auto de los Reyes Magos de Antonio Salvá Roselló.

1972, d’això fa 44 anys, 45 reis: es sustitueix el balcó per un "palco", encara davant la façana de Ca Don Julián. Eixe mateix any diuen que les càmeres de TVE van ser testimoni de la cavalcada de Gata.

1973, d’això fa 43 anys, 44 reis: passava la festa a l’Avinguda de la Pau. L’Auto (així es deia) es representava en castellà. Sols dos actes: el Palau d’Herodes i la Cova de Betlem.

1992, d'això fa 24 anys, 25 reis: Passa a representar-se en valencià l'Auto, nomenant-se "Misteri".

1996, d'això fa 20 anys, 21 reis: S’amplia el Misteri. Es representen dos noves escenes a la Plaça Nova: el Senat Romà i el Poblat de Judea. Sols dura un any el Senat i el poblat poc més, inclús quan estan fent obres de pavimentació a la Plaça Nova, el poblat es fa a la plaça de la Casa Roja. No va resultar, per fred i vent. Estava massa a la intemperie. D’ací passa el Poblat a representar-se a la mateixa avinguda que el Palau d’Herodes, l’Avinguda de la Pau. Un escenari està enfront de l’altre. El poblat a l’altura del cinema i el Palau al lloc de sempre.

1998, d’això fa 18 anys, 19 reis: Passà a representar-se en valencià i l’autor amplia a quatre els actes. Passa a dir-se "Misteri dels Reis Mags". A banda dels ja dits, s’afegix el Senat, amb la presència d’Octavi August i Herodes, i el poblat de Judea. Sols un any tingué que suspendre els actes, no així el repartiment de regals i joguets perquè els reis anaven amb "Mercedes". Aquestos dos nous actes es fan a la Plaça Nova però duren molt poc. Inclús un any es fa el poblat on estava la Casa Roja. El lloc no es l’adequat.

Finalment i durant alguns anys més seguits, el poblat i el Palau d’Herodes passen a instal·lar-se a l’Avinguda la Pau. Desapareix l’acte del Senat.

2011, d’això fa 5 anys, 6 reis: per la crisi es suspén l’acte del poblat.

2015, l’any passat: La representació té per primera vegada declaració de FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC LOCAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

2016, enguany, en una hora: Puja de categoria i passa a ser FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC PROVINCIAL DE LA C.V.

ESCENARIS DE LA REPRESENTACIÓ:

La festa dels Reis i la representació de la vinguda dels savis d’Orient a Gata ha anat en augment. Al llarg dels anys aquests han estat els llocs on s’ha representat el Palau d’Herodes i l’arribada de Melxior, Gaspar i Baltasar:

1.- Balcó de l’Ajuntament, finals dels 40 i anys 50. 2.- Parròquia (església, col·legi)?. 3.- Balcó de Ca Don Julián. 4.- Baix del balcó, remolque davant de Ca Don Julián. 5.- Avinguda la Pau. 6.- Plaça de la Casa Roja (una vegada). 7.- Plaça Nova, sols per al pobleta i el Senat Romà. 8.- Plaça Església -Cova de Betlem-.

Desconec si hi ha altres escenaris que s’haja fet la representació. Malgrat això, si algú dels usuaris o visitants en coneix més llocs, que no dubte en comentar-los i els afegiré al llistat.

Foto arxiu.

Havia estat minuts abans presenciant la jura de bandera del seu fill Jaume

Hui, 19 de desembre de 2015, fa exactament 50 anys que Gata coneixia la luctuosa notícia de la desgracia mortal ocorreguda a una veïna del poble de 58 anys a Alacant, quan acabava de veure al seu fill jurar bandera al campament militar de Rabassa. La família conserva el diari "La Hoja del Lunes de Alicante" del dia següent, 20 de desembre de 1965, on es detallava el succés que va passar al migdia d’aquell diumenge dia 19, a les portes del Nadal. "Una mujer, arrollada y muerta por un tranvía" titulava la notícia. Va commoure als que envoltaven a la dona, la notícia va saccejar també al poble de Gata. Ella era ROSA MULET PALACIOS. Havia estat mitja hora abans presenciant la jura de bandera del seu fill menut, Jaime Bolufer Mulet. La fatal desgràcia li va sobrevindre mitja hora després.

El soterrament de Rosa també va ser multitudinari i impressionant. Cinquanta soldats companys del fill, uniformats com anava també Jaume (que és qui em conta el sepeli), junt als comandaments de la companyia, van acompanyar en l'últim adéu a Rosa i als familiars. Des del carrer de Baix fins l'església i després cap al cementeri, sis soldats portaven el taüt. Una altra impressionant manifestació de dol.

Per mig de una néta seua, Mari Bolufer Diego, hem conegut el sempre recordat aniversari, per les circumstàncies en que es va produir. Un desenllaç que queda per a la història dels succesos gaters, com altres que recordem sempre quan visitem als nostres difunts al cementeri o parlem d’aquells que van tindre una mort accidentada. Però, aquesta amb l’agravant de una mare i el fill, apropant-se les festes de Nadal. D’això fa mig segle.

La família recorda a Rosa amb carinyo i tendresa. Des del blog també la recordem, una vegada coneguda bé la història d’esta dona gatera.

A la composició, el retrato de Rosa; la fulla del diari que deia la notícia; el detall del succés, i la jura de bandera del fill, poc abans del fatal desenllaç.

FONT: Documentació i fotografia facilitades per la seua néta, Mari Bolufer Diego i el seu fill Jaume.

Hui m’ha facilitat una de les usuàries del blog, Elisa Pedro Segura, un document que ja és història del poble, de fa 33 anys. La sequera que es va produir a l’estiu de 1982 va provocar que l’alcalde d’aleshores Eduardo Adolfo Mulet Salvá emetera un bandol advertint del ús racionalitzat de l’aigua.

Resumint un poc, al bandol se senyala "la extraordinaria sequía existente y la disminución de los caudales de agua". També parla de la reunió entre l’ajuntament i l’empresa "que suministra actualment el agua".

Es van prendre mesures importants, com el "máximo ahorro del agua", que no es podien omplir ni piscines, ni basses, ni depòsits per a bany o rec, "mientras dure esta sequía". Es feia notar que es repararien totes les avaries que es trobaren i es pujava l’import del metre cúbic d’aigua. L’ordenança deia "en casos de sequía". El preu era de 22 pessetes el metre cúbic.

Un document que reflexa la sequera de fa 33 anys, quasi pareguda a la d’enguany que per sort pareix que s’ha parat per les últimes pluges.

FONT: document facilitat per Elisa Pedro Segura.