Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes al tema HISTÒRIA LOCAL.

UNA DÈCADA DE LA RIUADA DEL PILAR. A GATA, EL GORGOS ES VA DESBORDAR AL PARC DEL RAVAL

20171012161544-teremfriuadapilar.jpg

Recordem hui un fet metereològic sense precedents en els últims 25 anys: la gran riuada del Pilar

Hui dia 12 d’octubre de 2017, a aquestes hores més o menys, es produïa aquella imatge que tots guardem en les nostres retines i que complixen una dècada, es trencava el pont de Beniarbeig al anar-se’n de mare el riu Girona. Recordeu que el pont es va enfonsar i les càmeres de Canal9 TV ho van captar en directe. Precisament, es fan actes recordatoris a El Verger i estarà la mateixa periodista que ho contava en directe aquell dia.

Aquell 12 d’octubre de 2007 tots els rius de la comarca baixen envalentonats. Havia plogut moltíssim el dia d’abans. La riuada del Pilar també li va tocar al nostre riu Gorgos. Tenim en el record el desbordament del nostre riu al Parc del Raval. Va sobrepassar el mur de contenció i encauzament i va inundar aquell espai verd. Van tremolar els pilars del pont de les Alcolaies, el riu Gorgos que té una gran cabuda es va desbordar.

(PODEU LLEGIR L’ARTICLE MEU DEL BUTLLETÍ, PUNXANT ACÍ: 12.). He rescatat també d’aquells dies l’article que vaig fer per al Butlletí Municipal, que a les hores formava part del consell de redacció.

(PODEU VISIONAR LES FOTOS DE L’ÀLBUM MEU, PUNXANT ACÍ)

Podeu veure quatre vídeos del Gorgos, que quasi s’en eixia de mare eixe dia

Aquell 12 d’octubre de 2007 ara fa deu anys, la comarca de la Marina Alta i també Gata tenia aigua per tots els costats. Va passar aquella caiguda del pont de Beniarbeig, el riu Gorgos anava pleníssim a Gata, quasi exint-se de mare. He escollit aquesta fotografia que va ser complement de la publicitat de l’Escola d’Adults fa uns anys perquè és l’exemple del que va passar tal dia com hui fa quatre anys. Era el "pontet de Gorgos" a la carretera local Gata-Llíber-Xaló.

Un altre vídeo que es diu: "Río Gorgos de Gata 12-10-07" també pujat a youtube té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=hnqOIOs3FeQ. Un altre de 42 segons molt significatiu que es diu "Riu Gorgos" a "youtube" té l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=oMxQYvKuriw&NR=1. Finalment un altre de joanbanjo pujat a "Youtube" que té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=7fLoqIJXZ2k.

¡Quina diferència!. Hui el sol pega fort, pareix un dia d’estiu. Altes temperatures a les hores centrals del dia. Calor d’estiuet, no canvien les temperatures, no fa fred excepte pel matí i nit que refresca un poc. Esperem que algun dia canvie el temps i tornen les pluges amb insistència, perque són molt necessàries.

Al mateix temps, vos pose l’enllaç del magnífic reportatge en vídeo que va fer un veí des d’una de les cases del carrer Penyó per la part de darrere. Amb un temps de 10 minuts i 36 segons ho va publicar a Youtube amb el pseudònim de "jbgorrita" i amb el títol de "El río Gorgos se sale". Ell posava al comentari: "Tras las lluvias sufridas en la comarca, el rio Gorgos, normalmente seco, se sale". Ací teniu l’enllaç, PUNXEU.

¡Quina diferència!. Encara a hores d’ara no canvien del tot les temperatures, no fa fred i molt poc aigua, quasi res. Esperem que algun dia canvie el temps i tornen les pluges tan necessàries.

FONTS: Arxiu, blog Cronista de Gata. Vídeos pujats a Youtube. Foto portada: Tere MF.

 



12/10/2017 14:50 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA FESTERA DE GATA: abans, el 7 era la Festa dels fadrins

20170807133827-compofestafadrins.jpg

Les festes patronals 2017 ja són història des d’anit a les 23.27 minuts quan va acabar l’última explosió del castell de focs artificials. Però, abans i no tan abans també feia festa Gata el 7 d’agost, tal dia com hui. Era la Festa dels Fadrins i l’organitzava els quintos de l’any. 

Al llarg d’aquests dies de festes ha corregut per la xarxa social de facebook un fullet exemple del que estic dient. La festa tenia, fins i tot, un ball a la Plaça Nova, on alguns anys es pagava, on els quintos recollien dinerets per al dinar i sopar, per a pagar-se el conjunt.

Comence per 1954. Gràcies al document d’eixe any, podem conéixer com va ser aquell dia 7 d’agost o, al menys, que es feia. Molt curiós el document que equivalia a "Una peseta". De cartró prou flexible i com una entrada de cine era aquella "TARJETA DE IDENTIDAD para SOLTEROS". A un costat es podia llegir: "Festa dels Fadrins PRECIO DE ESTE CARNET. Una peseta. Gata, 7 de agosto de 1.954.". I deia molt graciosament: "Nota única: Este permiso será retirado a las novias que riñan a su novio, o a los novios que se enfaden con la novia. El Alcalde dels Fadrins." A l’altre costat posava: "TARJETA DE IDENTIDAD para SOLTEROS. PERMISO".

"Yo, Alcalde por un día, y en la “Festa dels Fadrins” de Gata de Gorgos

HAGO SABER: Quedan autorizados todos los solteros y solteras de Gata de Gorgos, islas adyacentes y posesiones de ultramar, para que se diviertan cuanto puedan, beban lo suficiente (más sin propaparse), se desvelen, jueguen, se distraigan con cuantas Señoritas o Señoritos se les presenten y, en general, gocen de la vida por un día ampliamente, pues tiempo suficiente tendrán para padecer después de casados."

La Festa dels fadrins de l’any 1955 tenia molt bon programa. Observeu el valencià del poble que s’escrivia. Cal recordar que allò es deia "Fiesta de la Juventud" (festa dels fadrins). Era el dia 7 d’agost:

A les 8.- Gran despertá per donsaina y tamboril, disparanse un gran número de petardos y atres trons.

A les 9,30.- Almorzar una bona llesca de pá en un raimet penchant.

A les 11,30.- Después de asistir a Misa, tot lo mon fadrí deurá consentrarse davant del Hogar Rural del Front de Chuventuds pera presensiar la entrega de vares als nous Alcaldes. Este acte será retransmitit per un locutor botichós, a través de un magnífic equipo microfónic. (Qué re bé que parlem!!).

A les 13,30.- A est´hora, s´hauran acabat, segurament, tots els actes de toma de posesió, discursos y bandos. Per lo tant, lo qu´es recomana es fersen unes cuantes y anarsen a dinar, pero cada ú a sa casa, sense armar bullits.Recomanen paella en carn de pollastre o de conill, perque tratanse de un día com éste, pareix que no pare bé qu´es fasa en una gaña de baecho y floricol. Aixó es la veritat!

A les 18,30, después de una bona siesta, ben llavats y pentinats, deurán reunirse tots els fadríns en la Plasa de la Iglesia pera escomensar la manifestasió y els actes qu´esta Comisió té preparats.

A les 19,30.- A ballar s´ha dit. Cada chic en una chica. Si ballaren dos chics chuntets, que no s´extrañen de oir murmulls; la chent se fija en tot.

A les 22,30.- A sopar toquen. Degut a les preses sería molt lamentable que algú es mosegara la llengua o alguna orella.

A les 23,30.- Gran verbena en premits al millor peinat de chic y al millor faldó de camisa.

Desichantvos un día molt divertit y molta felisitat, es despedís de vosatros, hasta l´any que ve, si Deu vol, La Comisió, Gata y agost de 1955

Recordem aquell fullet molt simpàtic com eren els de l’època. Corrien les festes de 1977, anunciaven que el dia "si no plou" farien els actes, perque la quintà s’anomenava "L’Aiguà". A les 6.30 matinet la despertà. a les 11 "esports, concursos i demés habilitats". A les 20, el conjunt "Els Yacks" i la Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia col·laborava.

Però, no cal remuntar-nos tant enrere. L’any 2010, com el dia 6 era divendres, es va aprofitar el 7 i es van soltar vaques, van fer carretilles i entrà, sopar a les barraques, ball a la Plaça Nova i concert de rock. Encara en 2011 van fer també i dins de programa la festa dels Fadrins. Era l’últim dia de festes oficials, segon el programa 2011. Disco-mòbil, escuma i aigua, diversió i acomiadament de les festes al recinte del Grup Escolar. Cal recordar que van organitzar i patrocinar aquest event els quintos 2011 -amb la seua major part- i els del 2001 -amb menys diners-, com ho explica en el comentari un dels quintos.

En altres temps, també el 8 era la festa dels Casats. La qüestió era no deixar de colp la festa el dia 6. Ara, i més hui que és dilluns, tots a la feina.

FONTS: Documentació Arxiu blog Cronista de Gata.

07/08/2017 12:49 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA FESTERA DE GATA: les nits del festival des del 70 a hui (48 regines majors i 41 menudes)

20170728210119-compohisfestivals.jpg

La mirada retrospectiva de la història festera del nostre poble, GATA DE GORGOS, de hui divendres es per als FESTIVALS de les REGINES, dames i corts d’honor. També fem una ullada a les actuacions d’artistes de fama reconeguts que van passar per Gata.

Hui dia 28 de juliol de 2017 és el dia de l’entrada de la murta i del festival. En unes hores, quedarà elegida la 48ena regina major de les festes de Gata 2017 i la 41 regina infantil, amb les seues dames i corts. Al respecte del festival, ens preguntem: Des de quan es fa el festival amb elecció de regines?. Sempre s’ha fet a l’esplanada d’escola el Festival?. Quins cantants famosos han passat eixa nit?. Quines personalitats han passat pels festivals? A Gata van vindre grans artistes musicals, com Manolo Escobar, el Dúo Dinámico, Rocío Jurado i altres. Els repassem.

En claus resumides, fem un repàs dels 47 anys anteriors de regines majors (1970-2016) i dels 41 de infantils (1977-2016).

1970: Voten els quintos. Regina major Sara Mahiques. Elecció, Plaça 18 de julio (hui Plaça Nova). Presentació de candidates a regines dies abans al “Cinema Avenida de Verano” (al final de la Avda. del Caudillo -Carretera-). Es rodava un curt de mitja hora en 16 milímetres, amb música i locució, il·lustrat amb una petita historieta de cada candidata a ser regina. Actuen artistes locals i comarcals.

1971: Regina major per votació democràtica dels assistents, María Teresa Caselles. Presenta Gabriel Pons. Assistix la Bellea del Foc d’Alacant. El festival va ser el dia de Sant Jaume. Novetat, dames d’honor.

1972: Regina, María Elisa Segarra. 

1973: nou lloc Avinguda de la Pau. Regina de festes, Paquita Tomás. Pedro Zaragoza, que fou alcalde de Benidorm, mantenia l’acte. Començava la desfilada de grans artistes. Georgine Dann i Rosa Morena actuaven.  Actuaven la Tuna Gatense i el grup local-comarcal, Folk-8.

1974: nou escenari del festival, l’esplanada del Grup Escolar. Regina Tonica Soler. Mantenia Tomás Valcárcel. Actuaven Jairo i Dolores Vargas "La Terremoto". També, les Majorettes de Pedreguer i la Rondalla Gatense.

1975: regina Fina Coloma

1976: regina Mari Cirugeda. Actuaven Luciana Wolf i Danny Daniel.

1977: Elecció de la primera regina infantil a Gata i la 8ena major. La major, Marí Carmen Rosa; la menuda, Rosa María Grimalt. Tornava a ser mantenidor l’alacantí Tomás Valcárcer.

1978: regina major María Elena Salvador; menuda, Antonia García. Actuava Lorenzo Santamaría i també el grup Z-66 i el ballet de Giorgio Aresu.

1979: regina major Ana María Rodríguez; infantil Antonia Signes.

1980: Pepita Palones, la major; Elodia Torres, la infantil. Eixe any vaig presentar el festival junt amb Amparo Coloma. Actuava per primera vegada Manolo Escobar, així com el Dúo Gala i Mariachi.

1981: Amparo Coloma elegida regina (la seua germana havia sigut en 1975); la infantil era Ana María Monfort. Actuaven el Dúo Dinámico i Conchita Bautista.

1982: Regina major, María Isabel Montilla. Rosa María Torres era la infantil. Actuaven: el Gran Kiki, Alfonso Montero i Rocío Jurado.

Regines majors, 1983 a 2016.

1983: 14ª, PACA MARI MONCHO PEDRO. 1984: 15ª, TERESA MORELL SIGNES. 1985: 16ª, ANA Mª CASELLES BORRELL. 1986: 17ª, PACA MARI SIMÓ MULET. 1987: 18ª, JOSEFA SIGNES VIVES. 1988: 19ª, Mª JOSÉ SOLER ARBONA. 1989: 20ª, ROSA Mª SALVÁ BOLUFER. 1990: 21ª, GRACIELA PEDRO CASELLES. 1991: 22ª, ROSA MARÍA CASELLES AGUILAR. 1992: 23ª, MARÍA AMPARO MONFORT SIGNES. 1993: 24ª, BEGOÑA SOLER SALVÁ. 1994: 25ª (NOCES D´ARGENT), JOSEFA MULET PEDRO. 1995: 26ª, MARÍA VICENTA PASTOR COTS. 1996: 27ª, TERESA SOLER FERRER. 1997: 28ª, CARMEN ARABÍ OLIVER. 1998: 29ª, ANA Mª SIGNES SIGNES. 1999: 30ª, ANTONIA MULET OLIVER. 2000: 31ª, NOELIA LEYDA RODRÍGUEZ. 2001: 32ª, VERÓNICA OLIVER GARCÍA. 2002: 33ª, YOLANDA SORIA MELIÁ. 2003: 34ª, ALBA VEGA MULET. 2004: 35ª, ADELA MULET PEDRO. 2005: 36ª, REBECA DIEGO PEDRO. 2006: 37ª, MARÍA JOSÉ MULET RODRÍGUEZ. 2007: 38ª, ISABEL SALVADOR MONTILLA. 2008: 39ª, MARÍA BLASCO MULET. 2009: 40ª, ANA GADEA TORRES. 2010: 41.- CRISTINA PÉREZ FERRER. 2011: 42.- ESTER AUSINA MORELL. 2012: 43.- PATRICIA LARA FELIU. 2013: 44.- PAULA ESCRIVÁ MULET. 2014.- 45.- ELENA PONS SALVADOR. 2015.- 46.- ANNA TORRES SIMÓ. 2016.- 47.- SHEILA DOBLADO SIVERA.

Regines infantils de 1983 a 2016.

1983:  7ª, TERESA ESCORTELL FERRÁNDIZ. 1984:   8ª, Mª TERESA FULLANA SÁNCHEZ. 1985: 9ª, MAGDA ESTRELLA MENGUAL MULET. 1986: 10ª, JOSEFA MARÍA MONCHO PEDRO. 1987: 11ª, OLGA MARÍA LOZANO CORTEGOSO. 1988: 12ª, SARA SOLER MAHIQUES. 1989: 13ª, ISABEL ORDINES ALBIÑANA. 1990: 14ª, ELSA BERTOMEU SOLER. 1991: 15ª, MARÍA TERESA FERRER FORNÉS. 1992: 16ª, MARINA MULET CHORRO. 1993: 17ª, MARÍA JOSÉ CLIMENT SIGNES. 1994: 18ª, Mª ISABEL FERRER FORNÉS. 1995: 19ª, CYNTIA FONT ANDRADA. 1996: 20ª, VERÓNICA PONS ALBEROLA. 1997: 21ª, ROSA MARÍA SOLER SIGNES. 1998: 22ª, PILAR RODRÍGUEZ GARCÍA. 1999: 23ª, ROSANA GILABERT ARABÍ. 2000: 24ª, ROSA VALLÉS CASELLES. 2001: 25ª, (NOCES D´ARGENT ) CRISTINA TORRES ARABÍ. 2002: 26ª, VICTORIA FORNÉS FERRER. 2003: 27ª, LAURA CASELLES RIERA. 2004: 28ª, AMPARO MARÍN BOLUFER. 2005: 29ª, ROSA ISABEL SIRERA MOLINA. 2006: 30ª, CELIA PEDRÓS ORDINES. 2007: 31ª, NÚRIA MORAGUES PEDRO. 2008: 32ª, YAMILA TATIANA CASELLES MOLINA. 2009: 33ª, ANDREA MONFORT PALOMARES. 2010: 34.- ANNA BERTOMEU PEDRÓS. 2011: 35.- AITANA FORNÉS SIGNES. 2012: 36.- GISELA FUENTES GORDILLO. 2013: 37.- MÓNICA SIMÓ MIÑANA. 2014. 38.- MINERVA CUENCA COLOMA. 2015. 39.- NURIA FORNÉS BLÁZQUEZ. 2016. 40.- NORA MEIER SIMÓ.

De 1983 a hui, actuacions del festival.

Resumisc més breument algunes de les actuacions dels festivals de 1983 fins a hui mateix:

1983: Don Pío i Mocedades. 1984: Francisco Ribelles y sus Mariachis i Ángela Carrasco. 1985: Marfil i Dyango. 1986: Dúo Pimpinella. 1987: Paolo Salvatore. 1988: Vicky Larraz. 1989: Norma Duval. 1990: Dyango (2ª vegada. La 1ª fou en 1985) i el grup Locomía. 1991: Boney M. 1992: Julio Sabala. 1993: Los Panchos. 1994: Los Platters. 1995: Juan Ramón. 1996: México Lindo. 1999: Marcela Morelo. 2001: Sergio Dalma. 2002: Suspiros de España. 2003: grup Decada Dance. 2010: Abbamanía i Míticos. 2011: Orquestra Bellíssima. 2012: Espectacle còmic-musical amb Manolo Royo. 

FONTS: Arxius Cronista de Gata.

 

28/07/2017 20:54 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA FESTERA: LA BAIXADA DEL CRIST, del 5 d'agost a finals de juliol

20170727134748-baixadacompo.jpg

Comence hui, igual que el programa de festes, unes mirades retrospectives de la història festera del nostre poble, GATA DE GORGOS.

Hui és el dia de la BAIXADA DEL CRIST. Però, quan es baixava abans la imatge?. Hi hagué baixades excepcionals del patró?. Qui baixava al Crist del Calvari?.

La processó de baixada se celebrava el 5 d’agost, vespra de la festa major. A partir de 1979 fa 38 anys, es canvia el dia i la baixada passa a fer-se el primer dia de festes. Per a més solemnitats dels dos actes es fa una prova en 1996 i es separen la baixada i el festival de regines, dames i cort d’honor. Ja definitivament des de 2013 estan separats els dos actes, deixant-se per a la nit de la baixada l’assaig del festival.

Tenim referències dels diaris del segle XIX, quan ens diuen les cròniques de 1883 que el dia la vespra (és a dir, 5 d’agost) a “la espaciosa Plaza de la Constitución” (hui Plaça de l’Església), presentava un aspecte agradable i que el xicotet porrat que allí s’havia instal·lat estava molt concurrit. A les set de la vesprada baixaven al Crist de “su reducida pero preciosa capilla” a l’església. Amenitzava la baixada la banda de música “con escogidas piezas magistralmente ejecutadas”. Després feien “la tradicional cuerda” (entenem que seria la cordà) i al final del dia recorria “la música” els principals carrers del poble.

En 1916, tornem a tindré informació de la baixada, quan els diaris deien que el primer dia (dels dies 5 i 6 d’agost), per la vesprada, es baixava “la sacrosanta imagen a la iglesia parroquial”. Per la nit es feia un passacarrer, concert i cordà.

Deu anys més tard, el 5 d’agost de 1926, es va inaugurar la restauració de l’ermita del Crist amb missa cantada i cor, per Don Joaquín Alfonso, el rector.

En 1947 amb motiu de la bendició de les noves andes fetes després de la contienda civil s’avança un dia la baixada i es fa el 4 d’agost.

El primer anys que es baixa al Crist el 28 de juliol, al començar les festes, és en 1979.

Excepcions de baixades

Fora de les festes patronals, rares són les vegades que el Crist ha baixat al poble, a l’església parroquial. El diari alacantí "El alicantino" referia la notícia el 28 d’octubre de 1890 que es van fer festes especials per lliurar a Gata de les epidèmies des de 1834. Deia el cronista que el 6 d’agost va ser la festa principal però del 27 al 30 d’octubre van ser les festes especials per donar gràcies. No concreta si va baixar i pujar el Crist per eixes dades.

Si que ho diu ben clar la notícia de finals de 1898, quan diu que el Santíssim Crist baixà a Gata el dia de Cap d’Any de 1899. El cronista qualificava la festa de “muy solemne y altamente religiosa”. El motiu, l’acabament dels treballs de pintura, estucat i doració de la capella i altar de l’ermita, que feren els artistes valencians germans Estruch. Les despeses havien estat costejades “por la piedad religiosa de este vecindario”. La iniciativa l’havia portada el “cura regente de esta feligresía, don José García Mestre. Els actes són interessants per les dates que es van celebrar. L’últim dia de l’any 1898 hi hagué vol de campanes, passacarrer i serenata “por la brillante banda de música de esta localidad”. El dia de Cap d’Any de 1899, de bon matí, “en la misma explanada” (quin fred faria!) es va fer una missa solemne “especia de misa de campaña”. Relata el cronista la vista, el quadre “pastoril” que es divisava: fèrtils campinyes, arboredes dels plans, muntanyes Serrillàs i Segària i el gegantesc “Mongó”. La càtedra l’ocupà el jove orador sagrat Don José María Sastre Puigcerver. Diu ben clar que per la vesprada, es va baixar la imatge al temple parroquial i va eixir en processó pels carrers “de la villa de ritual costumbre”. L’epílog el va posar  el “vistoso castillo de fuegos artificiales, acabant-se les festes amb una “colosal traca".

També tenim referències que per març de 1953, degut a la Santa Missió, el dia 15 el Crist va baixar en processó fins la via i després va ser tornat a la seua ermita.

Fem un salt en el temps i arribem a l’any 2000, Any Sant. Extraordinàriament, el Crist del Calvari baixà en solemne processó el dia 16 de juliol, per a celebrar-se la novena pels carrers i places de la població fins el dia 25.

En 2012, també excepcionalment al complir-se el 250 aniversari del Crist i el bicentenari del succés del francés, la baixada va ser el 20 de juliol. La missa a l’ermita va estar presidida per el Sr. Arquebisbe monsenyor Carlos Osoro Sierra. Després de la missa, l’Arquebisbe, acompanyat de la resta del clero, autoritats, quintets i quintos majors 2011, regines i dames 2011, fidels i banda de música, van acompanyar la imatge del Santíssim Crist, que va ser portada al muscle pels quintos 2010 i els que feien 50 anys, de baixada cap al poble. Del Calvari, passant per l’itinerari habitual va fer l’excepció, tocant carrer Sol i carrer Nou, enfilant el carrer Costera del Grup Escolar, parant al carrer Sant Vicent. 

Els baixadors i pujadors del Crist del Calvari

Des de fa moltíssims anys, els soldats que venien llicenciats eixe any o la quinta anterior, del servici militar, portaven a andes al Crist del Calvari. Es mesclaven les vestimentes dels distints cossos, terra, mar i aire, així com destins i regiments. 

Acabat el servici militar obligatori en   , a partir d’eixe any va començar una altra modalitat de baixadors i pujadors del Crist, eren els que complien 19 anys i havien fet la festa de quintos l’any anterior. Els quintos eren reforçats pels veïns que volien que complien 50 anys, que feia 30 anys que eren quintos. Finalment, fa tres anys, es forma com una confraria, un grup de voluntaris i voluntàries de Portadors del Crist del Calvari, que a més dels quintos que toca per edat, inclou quadrilles d’amics o fidels.

A la composició, diversos moments de baixades del Crist, des dels "soldats llicenciats" fins a l’any passat.

FONTS: Fotos d’Arxiu i pròpies.


27/07/2017 13:08 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA DELS BOUS A GATA: Corro central, Raval, Passeig (1999) i ara...les Sorts (2017)

20170716183025-histobous1.jpg

Ahir recordava que calia desempolvar la història, els llocs on s’han fet bous, els corros del poble de Gata. Ara resumisc els espais que han vist passar el bou pels carrers i places.

Si busquem els orígens dels bous a Gata, potser una referència dels diaris de 1888 ens donen la clau, quan es parlava de la sol·licitud de fer bous a Gata, que finalment no es van fer. Estaríem davant dels inicis dels bous al carrer de Gata?. 

Fem un bot en el temps i ens plantem a l’any 26 del segle XX. El "Diario de València" el 15 d’agost de 1926 relata les festes de Gata, dient que es van fer quatre dies de vaquetes “con grandísima animación”. Quatre anys més tard, l’1 d’agost de 1930 el diari "Las Provincias" publicava que a Gata es feien festes populars dient: “se celebrarán corridas de vaquillas con motivo de las fiestas".

En 1935 coneguem una instància dels encarregats d’organitzar els festejos d’agost. Proposen, a la fi de recaptar diners a benefici de l’Asil-Hospital, també conegut com "l’Hospitalet" que es facen de l’1 al 4 d’agost 4 corregudes de "novillos-becerros" amb entrada lliure per a tot el públic. Seria al Raval, a la plaça de l’església o al corro gran del centre?.

Repassem ara dos anys de la dècada dels 40. En 1945 el Raval era escenari de "bous". El carrer Moreres era un dels més "bouers" del barri. En 1947 es fan "elementos tradicionales" -nom amb els que es coneixien les actuacions taurines per no dir-les encara bous al carrer- a les zones del Raval i del centre.

En 1976 i 1977, el Raval tornava a ser escenari dels "elementos". Es feien "vaques i bous" i verbenes. Aquest any es programa el "bou embolat". per tant, de 1977 a 2015 ha estat aquesta figura taurina en Gata. En 1989 hi ha també bous al Raval, amb entrades pels carrers Trossets i Palmeral Alt.

Arribem al final de la dècada dels 90. En la primavera de 1998 es fa una consulta popular per a veure com quedava el corro, si al centre del poble o es traslladava. Al final, es conserva eixa any el corro al centre, amb 40 palcos i moll estret el recinte, sobre tot en el carrer Doctor Gómez Ferrer.

Arribem a una fita històrica, 30 de juliol de 1999. S’estrena el corro del Passeig d’Alacant. Eixe any es fan entrades per quasi tots els carrers que accedixen al mateix. El pont per baix la via cap a Les Sorts fa que es retalle el corro i es queden els carrers Doctor Moratal i Sant Miquel com a entrada per als bous. Un total de 18 anys han fet possible la diversió i l’espectacle al corro de l’Avenida, al Passeig d’Alacant.

En juliol de 2007, davant la demanda de més palcos per assistir als espectacles taurins del Passeig d’Alacant, s’amplia un poc més el corro.

Aquest any 2017, el corro dels bous es trasllada del Passeig d’Alacant a l’antic camp de futbol de Les Sorts. Dissabte 29 de juliol, a partir de la primera entrada a les 8 del matí i l’actuació de les vaquetes, assistirem a l’estrena oficiosa del nou "corro", el nou recinte taurí gater.

Altres llocs de bous: Plaça Nova, Font del Riu, Raval (per Sant Antoni), plaça de l’església (per Sant Miquel)...

Un altre escenari, en 1954 es fan bous i vaques a la Plaça Nova. El barri La Font del Riu també va tindre bous al carrer Lepanto en juny des dels anys 80. Les entrades es feien pel carrer Teulada. Per Sant Antoni, el Raval també va ser escenari de bous i vaquetes. Per Sant Miquel, celebrant el patró cap d’altra també es feien vesprades i nits de vaquetes a la Plaça de l’Església, inclús tancant el redcinte i pagant. En 1987 deixen de fer-se els bous i vaques a la Plaça de l’Església al setembre. Per qüestions econòmiques i per l’augment del tràfic rodat es decidix acabar amb aquesta tradició.

Malgrat això, en 1999 i 2001 tornen a fer-se bous i vaquetes a la plaça de l’Església per Sant Miquel. Les festes de Sant Miquel es ressistien a desaparéixer, en 2007, pel setempre, Gata recupera la tradició, després de sis anys, de celebrar entrades i solta de vaquetes a la plaça de l’Església amb motiu de les festes de setembre, a Sant Miquel. Es van sortejar els 12 "palcos" que tancaven junt a les tradicionals barreres el recinte de la plaça. Cada palco abonaria 150 euros pels tres dies de festes taurines.

16/07/2017 18:24 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

LA FONT DEL RIU DE GATA ESTÀ DE FESTA: història del jove barri, 1971-2017 ( i II )

20170702131253-fotocarrerlepanto.jpg

(Continuació...una font i un pont)

Seguint la història del barri de la Font del Riu que ahir encetava i hui acabe, comence aquesta segona part en 1990.

En 1990 es complien 10 anys d’història de les festes de la Font del Riu. La portada del programa de festes així ho reflectia. Les actuacions taurines omplien matins i vesprada. Les entrades eren pel carrer Teulada i els bous i vaques al carrer Lepanto. Fins i tot un any es van superar els dies de festes del barri als de les festes patronals.

En 1991 es construeix una font, pel desaparegut Kiko, que servia de rotonda a l’eixida per la carretera des del carrer Lepanto. La font poc després va ser eliminada.

En 1994 es recuperen les voreres del riu i el govern municipal impulsa un bonic “parc”, que es coneix com a “Parc del Riu”, constituint-se en un bon pulmó verd del poble. S´inaugura aquest el 5 d’agost.

En 2004 es va fer l’obra més ambiciosa i costosa, el nou pont que uniria el vial de prolongació des del carrer Sant Josep a les Alcolaies, fins el mateix carrer Lepanto. Una estructura excepcional que sobrevola 178 metres, gràcies a quatre arcs de 30 metres de llum cadascun. Això permitiria que es recuperaren les voreres del riu però a l’altre costat, junt al vial, obrint-se un gran parc que abarcava fins el mateix pont.

Aquelles fogueres de Sant Joan!!

Al llarg de 8 anys es van plantar fogueres de tota la vida al final del carrer Lepanto. Cadascuna tenia un motiu especial amb allò més destacat de l’any. En 1982 era la falla del Mundial de Futbol. En 1983 era la foguera del "cambio". En el 84, la falla de la OTAN. En 1985, la falla de la patrulla marroquí. En 1986 era la falla de la política amb "el pouet de les promeses". En 1987, la falla de la "Operación Primavera" amb "El Quinto Caballo del Apocalipis". En 1988 era la falla de "La Sabrina". Finalment en 1989 era la falla dels àrabs. També va tindre La Font del Riu falles infantils sols dos anys, en 1985 i 1986. El primer era la falla del "columpio" i en 1986 la falla del parc infantil.

A la composició fotogràfica, ja publicada en la série de carrers de Gata d’aquest blog, vegeu alguns moments de passades festes de la Font del Riu.

Documentació: pròpia d’arxiu i CYPE.

02/07/2017 13:10 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

LA FONT DEL RIU DE GATA ESTÀ DE FESTA: història del jove barri, 1971-2017 ( I )

20170701131153-antigafestesfrgata.jpg

El barri de la Font del Riu de Gata celebra aquest cap de setmana les seues festes patronals en honor a Sant Joan Baptista. Però, molt fa que es va urbanitzar el barri, els carrers que hui conformen aquesta zona, que porta el nom de la partida on està ubicat, quan es van obrir?. En 2008 vaig fer un article per al programa de festes titulat "Del parc del Calvari al nou pont, quasi 40 anys; història del jove barri de "La Font del Riu". Ara faig una actualització.

El barri porta el nom de LA FONT DEL RIU, perque des de temps antics així s’anomenava aquesta partida on està hui enclavat. La jove història té 47 anys. Fita a fita es marca tot el desenvolupament urbanístic i l’espenta festera del veïnat d’aquesta zona de l’entrada del poble de Gata de Gorgos per la N-332, direcció Teulada-Ondara.

Si mirem la fotografia que il·lustra la primera part del reportatge històric, ens adonarem quins van ser els hòmens pioners de la festa. El fotògraf Salvador Pons els va fotografiar entre les barreres d’aquells anys 80 del segle XX. "L’espenta" de la que parlava va ser dels valents treballadors que vegem a la imatge.

Als que, malauradament, ja no estan entre nosaltres i als que segueixen en la lluita diària, a tots ells, un record especial. A ells van dedicades aquestes lletres.

La història comença l´any 1971, quan el Ple de l´Ajuntament acorda batejar amb el nom de Lepanto al carrer que eixint del carrer Teulada cantó amb carrer Calvari va a desembocar a l’Avenida del Caudillo, es a dir a la General, que com ja sabem, després passaria a nomenar-se Avinguda Marina Alta. El traçat del nou carrer obert va seguir l’eix de l’assagador existent, mantenint l’amplària del mateix. El nom de Lepanto se li va posar perquè des del Govern es recomanava que, com a commemoració del IV centenari de la batalla de Lepanto (1571), si algun poble tenia algun carrer per nomenar que es fera en aquest nom.

En 1977 s’obria el carrer. En novembre de 1980 els veïns volien ja fer festes del barri. Les festes cecilianes de la música ja omplien eixe més i es decideix que al pròxim juny celebrarien a Sant Joan i farien foguera.

En 1981 se celebren les festes de la barriada de la Font del Riu. Eixe mateix any s’asfaltava el carrer. Aquest motiu va ser el que va motivar als veïns del barri a fer bous, a fer festa. En principi mo tenien cap advocació religiosa, encara que després el barri va començar a fer festes al solstici de juny, invocant al patró Sant Joan Baptista. 

En 1983 s’inaugurà un parc infantil on havia estat el cementeri parroquial (1886-1932). Aquesta antiga construcció “donades les pèsimes condicions higièniques que es trobava i per la proximitat a la població, la seua reduïda extensió, el deplorable estat de conservació i el trobar-se ja completament replet de cadàvers, fins al punt que per fer noves inhumacions precisava la continua renovació de restes mortals”, es va transformar en un lloc d’oci, però l’entrebanc de les vies del tren i el record de la seua funció social van fer que no servira per a la fi proposta... (continuarà)

FONT: Fotografia Salvador Pons. Els festers pioners entre les bigues de madera de les barreres. D’esquerra a dreta mirant la imatge: plantats, Sebastià Simó, Juanito Bequio (+), Emilio Signes, Ángel Navalmoral, José Ramón Monfort, Antonio Simó, Bernardo Mulet (+) i Juan Alonso (+). Agatxats i sentats: Miguel Serra, Manolo Roselló, Vicente Piera, Pepe Simó, Pepe Orellana (+), Miguel Pedrós i Miguel Andrada (+).

01/07/2017 12:59 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

GATA ES QUEDA ORFENA DE CENTENÀRIES (Dos veïnes a punt de complir els 99 anys i una altra els 98)

20170329134341-velles.jpg

L’òbit de la Tia Teresa "Marc" (Teresa Signes Diego), el passat dia 16 de març, va supondre la desaparició, per el moment, de centenàries al poble de Gata. Teresa va ser la segona dona amb més edat de Gata en els últims 26 anys (1991-2017) i probablement en la història gatera.

Fent un resum, com si d’un llista de senectut gatera es tractara, trobem a deu veïnes i un veí que van superar el segle de vida:

- VICENTA DIEGO TUDELA: 105 anys, 6 mesos i 14 dies. + 5 d’agost de 2007.

- TERESA SIGNES DIEGO: 104 anys, 6 mesos i 16 dies. + 23 de març de 2017.

- FRANCISCA COSTA DIEGO: 104 anys, 1 mes i 6 dies. + 18 d’abril de 2014.

- JOSEFA DIEGO SIGNES: 102 anys i 4 dies. + 14 de juliol de 1991.

- TERESA COSTA PÉREZ: 101 anys. + 19 de gener de 1995.

- MARÍA PASCUAL PASTOR: 101 anys, 5 mesos i 15 dies. + 8 de setembre de 2010.

- ANTONIA PEDRO COSTA: 101 anys, 3 mesos i 11 dies. + 25 de març de 2014.

- MARÍA BORONAT BORONAT: 100 anys, 5 mesos i 2 dies. + 16 d’abril de 2009.

- JOSEFA PONS PEDRO: 100 anys i pocs mesos. + 1 d’abril de 2001.

- ROSA SALVÁ PEDRÓS: 100 anys. + 10 de juny de 2002.

- ANTONIO PEDRO MULET: 100 anys i una setmana. + 11 de desembre de 2003.

Ara Gata resta orfena de persones centenàries, fins que arriben les quatre nonagenàries si Déu els dona salut per a complir un segle de vida. La primera serà TONICA MULET GRIMALT, mare de Pepe Pedro Mulet, del carrer la Bassa. Per ara és la persona més vella del poble. Té actualment 98 anys i en dotze dies, és a dir el pròxim 7 d’abril, complirà 99 anys. Per tant, el 7 d’abril de 2018 podria complir cent anys. Despres va MAGDALENA FEMENÍA, del carrer Xaló, que compliria 99 el mes de juny i per tant en juny de 2018 faria els cent. Una altra veïna de Gata, TERESA PUIG COSTA, més coneguda per "Teresa la Ferrera", va complir 98 el 15 de febrer. Finalment, VICENTA SIGNES CASANOVA, mare de Marita i sogra de Juan el mestre, del carrer Xaló, farà pel febrer de l’any que ve 98 anys, per tant no compliria els cent fins 2020.

Relacionat amb aquest article, podeu llegir el meu del blog del dia 27-10-2016, sobre INTERVENCIÓ DEL CRONISTA DE GATA A L’ENCONTRE D’ESCRIPTORS LOCALS: "LES PERSONES CENTENÀRIES DE GATA EN L’ÚLTIM QUART DE SEGLE" (1989-2016).

FONT: Dades de les nonagenàries actuals facilitades per Pepe Pedro, fill de Tonica Mulet.

29/03/2017 13:42 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

FA UN DIA PRECIÓS DE SANT JOSEP. A Gata van fer falles en 1898 i 1899

20170319123624-santjosepcnou.jpg

Hui 19 de març de 2017 fa un sol i un temps esplèndits i això que dilluns plovia més de cent litres. És el dia de SANT JOSEP. A Gata n’hi ha molts que porteu el nom del patriarca, de Josep, home de María. Des del blog felicitacions a tots els Pepe, José i els seus compostos, Pepa i els seus compostos. Als pares per allò del Dia del Pare i als fallers de tot arreu.

Què trobem a Gata referent a Sant Josep?

A l’església parroquial, el sant té una imatge feta per Pepe "El Sastre" pels anys 40 del segle XX. Ocupa el primer altar després del creuer per la part esquerra si mirem des de l’entrada. No se li ha fet mai processó amb aquesta imatge. 

Imatges de Sant Josep també n’hi ha algunes al poble: Hi ha un retaule ceràmic al carrer Nou dedicat a Sant Josep. Es troba a l’altura del número 20 del carrer i té les rajoletes incrustades directament a la paret. Pertany al segle XX i té a la part inferior dreta una signatura de l’autor del retaule, que es presenta amb dotze rajoletes. La imatge mostra al pare de Jesús i al Nen junts. El Nen Jesús està dalt d’una taula de fuster i el sant sosté un pal amb un lliri, donat que el lliri representa la castedat, com ho era Josep "el casto José".

El poble de Gata té un carrer que porta el nom de SANT JOSEP.

A les capelletes del Calvari, a la replaceta, on es poden veure les de la Corona de la Verge, la figura de Sant Josep també està present.

FALLES PER SANT JOSEP A GATA EN 1898 i 1899

La història de Gata també té fites importants referents a SANT JOSEP i a les Falles, que molts desconeixen. 

Ens traslladem a Sant Josep de 1898. Es va fer una falla a Gata i ho contava el diari "El Mercantil Valenciano" el dia de la vespra. La informació me la facilitava Javier Mozas, un expert en la història fallera (www.estudisfallers.org). Recordem aquella cita. No perdau detalls de com està redactada: 

"Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, debido a la iniciativa del coadjutor D. José García *, secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle. Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento. Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes, fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees. Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad."

Podeu veure l’article referent a aquesta informació que vaig publicar a la sèrie del blog "Sabieu...?. PUNXEU ACÍ.

MÉS EFEMÈRIDES AL VOLTANT DEL DIA:

Més arrimat en el temps a l’actualitat, dos fites:

1978: El dia de Sant Josep naixqué el Cor Serrillàs.

1987: Cau el badall d’una campana. Ho publicava al diari Información d’Alacant. El dia de Sant Josep, a l’eixida de missa al volteig de campanes va caure el badall de la tercera campana pel seu tamany. No va produir danys ni materials ni personals.

A la imatge, el retaule ceràmic de Sant Josep al carrer Nou de Gata. 

FONTS: document del diari El Mercantil Valenciano del dia 18-3-1898, facilitat per Javier Mozas. Diari Información d’Alacant, març 1987.

19/03/2017 12:12 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

EL RIU DE GATA: I.- PARAULES I EXPRESSIONS DELS GATERS AL VOLTANT DEL NOSTRE RIU

20170317221719-gorgosi.jpg

Encete ací una trilogia d’articles dedicats al nostre riu. En el primer, tractaré de les paraules i expressions que diem els gaters al voltant del nostre riu. Al segon, enregistrarem algunes avingudes importants i les més recents en el temps fent una cronologia del riu. Al tercer, veurem imatges del riu, que sempre ens deixen sorpresos, perque com deia un amic "el nostre riu és bonic, el mires on el mires".

Aprofitant que "va vindre el riu" no fa massa...

Cada vegada que baixa aigua pel llit del riu GORGOS -com ho va fer a principis d’aquesta setmana- i travessa la zona rural i urbana de GATA, els gaters i gateres repetim -i d’això fa molts anys, de tota la vida- les mateixes paraules i expressions, que són part del nostre vocabulari particular. Cal conservar-les i atresorar-les en la memòria col·lectiva del nostre poble, perque les fem nostres i assumim com a pròpies.

Moltes són les frases que repetim, que fem sonar, paraules i vocables que els que no són gaters ho creuen incorrecte, graciós, però que per a nosaltres són del tot normals.

Anem a gastar-ne algunes expressions, per tal de fer-les sonar:

HA VINGUT EL RIU ?. Seria l’expressió popular primera al ploure molt i veure les muntanyes carregades de núvols amb aigua, a l’interior. Com si el riu s’en anara i després tornara. El riu sec ja fa temps, milers d’anys que està ahí.

EL RIU ENCARA PORTA AIGUA ? Si vegem algú que passa pel pont o per una zona del Raval, el Penyó o la Font del Riu que es veu el llit. Li qüestionem per a esperar una resposta, com la que diu:

EL RIU ENCARA XORRA...Resta ja molta poca aigua i comença a ser discontinua la corrent, s’amaga i sorgix a la superfície.

JA ESTÀ ACÍ EL CAP DEL RIU. Una altra frase que pronunciem i que vivim els gaters. El cap del riu al pas per Gata és espectacular. Més ho és a la partida Gorgos i a les Planisses.

MARE MEUA, QUINA RIUÀ (riuada) HA VINGUT !: Si el volum d’aigua és molt, si s’ompli molt el llit del riu, diem aquesta expressió. 

S’OMPLIN ELS AVENCS DEL RIU. El nom Gorgos se li va posar pels gorgs ("avencs") que té en abundància el riu. A la partida que porta el nom del riu, Gorgos, i també a Planisses on es va fer el pantanet, n’hi ha molts d’aquests avencs.

AL RIU...LI FALTA MOLT PER APLEGAR A LA COVETA DELS GATS ?. Ho diem si ens apropem al pont urbà de les Alcolaes i observem la coveta que queda baix dels penyals que fan de fonaments del centre parroquial. Era i és com un mesurador natural. Si l’aigua llepa o no les penyes de la coveta sempre diem aquesta frase.

L’ESTRET DEL RIU: Es feia i es fa al passar enfront del que hui és el Parc del Raval. Passant l’aigua entre les penyes blanques que allí es descobrixen.

SEMPRE QUE VE EL RIU, PUJA EL NIVELL DELS POUS: Ho saben bé els que tenen a les casetes pous, que els entra aigua de font. Diuen que si el riu ve, és a dir baixa cabdal d’aigua, ompli els pous.

A GATA EL RIU ÉS FONDO (fons), NO S’EN POT EIXIR MAI DE MARE ("inundarse"): Ho diem quan ens pregunten si al poble el riu s’en ha eixit. És la resposta de sempre. 

AL RIU, JUGAVEM AMB CULLEROTS: Els xiquets d’abans ho feiem. A les basses que havia deixat el pas de la forta corrent d’aigua, hi havia cullerots (larves dels gripaus que tenien la forma de l’utensili domèstic), s’amuntonaven molts d’aquests animalets.

ANAR A JUGAR AL RIU: Era general. Encara que no portara aigua.

Altres expressions eren més particulars, d’una època concreta, de quan els xiquets jugavem al voltant d’aquest element de la natura. I aixina trobavem: ANAR A FER ARCA AL RIU, LA BAIXADETA DEL RIUET, CAURE DINS DEL RIU (quan ja quasi no porta aigua, clar està) i altres.

Com sempre dic, si els usuaris del blog i del facebook volen afegir més expressions, enriquiran més l’article. GRÀCIES.

Escorcollem etimològicament la paraula del nostre riu. GORGUS era una definició llatina, que va derivar en GORGS (plural), en singular GORG. El nom GORG és un indret profund d’un riu on l’aigua s’encalma. Si alguna cosa van aprendre i ràpida els nostres avantpassats, tal vegada degut a les riuades del nostre llit Gorgos, seria no tindre que gastar aquell refrany tan popular "A la vora del riu no faces niu". Cap casa o caseta està a la part baixa, a la voreta del riu al terme i al poble de Gata, encara que si que s’ha construit a les dues voreres dalt dels alts penyals per on transcorre al fons el llit del nostre riu (pensem en les cases del carrers del Raval que donen al riu o les del Penyó o ja més lluny del mateix llit les de la Font del Riu).

A la fi, també direm que el municipi porta el nom del riu a la seua segona part. Per tant ens sentim més que identificats amb l’acabament "DE GORGOS", referint-se a l’accident geogràfic que travessa el poble. Sobre aquest particular, podeu llegir la meua entrada del 4 de juliol de 2016 (HISTÒRIA: UN SEGLE DEL CANVI DE NOM, GATA - GATA DE GORGOS (Ho recorda el diari Información), on s’explica des de quan es diu al poble DE GORGOS, afegint-se a GATA.

FONTS: Arxiu blog CRONISTA DE GATA. Article del 4-7-2016. 


17/03/2017 22:00 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

8 DE MARÇ... ( i II ) LA CORPORACIÓ DE GATA TÉ 7 DONES, DE 13. UN TOTAL DE 25 REGIDORES HAN FORMAT PART DE LES CORPORACIONS DES DE 1964 FINS ARA

20170308210518-regidoreshui.jpg

Com en anys anteriors, des del blog CRONISTA DE GATA vull fer una dedicatòria especial a totes les dones que són usuàries del mateix, ja siga directament o via facebook. Gata té moltes dones en tots els fronts. Polític, social, cultural, religiós, esportiu, lúdic,...

Un record especial també a totes les mares, a les que estan i les que ja no estan. A totes les filles i nétes, a totes les dones del poble i comarca, a les de tot arreu del món que seguixen dia a dia el blog del CRONISTA DE GATA. ENHORABONA PER TOTS ELS DIES I PER ESTAR AHÍ, no sols per hui. Si deixaren de reivindicar, voldria dir-se que la igualtat seria un fet. Lluitem tots per a que siga una realitat. 

Com a exemple de que les dones ocupen llocs importants a Gata, sols tenim que mirar la composició de l’actual corporació municipal. De un total de 13, 7 són dones. És la primera vegada que superen les dones en hòmens en una corporació. Al capdavant, la nostra alcaldessa Magda Mengual Morata. 

Al llarg de la història política local, des de la primera dona regidora que va començar la seua "aventura solitària" en 1964, han format part de les corporacions municipals de l’ajuntament un total de 25 regidores, tres de les quals han sigut regidores i alcaldesses.

Repassem primer les actuals dones del consistori gater: Compromís per Gata en té tres, l’alcaldessa MAGDA E. MENGUAL MORATA i dues regidores: ÀNGELS SOLER FORNÉS i TERE ARABÍ ARABÍ; Junts per Gata en té una JOSEFA SIGNES COSTA; Partit Popular en té dos: MAITE SIGNES CASELLES i ROSA ANA MÁS MULET i PSOE en té una: MARÍA ELENA RODRÍGUEZ CHOQUE. A l’anterior legislatura 2011-2015 n’hi havia 6 dones, una menys.

A Gata, hem tingut ja tres alcaldesses i seguides. Si en tot el segle XX i els sis primers anys del segle XXI els alcaldes havien sigut hòmens, des de la legislatura 2007-2011 són les dones les que ocupen l’alcaldia. Primer va ser ANA MARÍA SOLER OLIVER (2007-2014), després MARÍA TERESA SIGNES CASELLES (abril 2014-juny 2015) i a l’actual legislatura tenim d’alcaldessa a MAGDA E. MENGUAL MORATA (juny 2015-2019).

I finalment, quantes regidores ha tingut Gata des de 1964 fins a hui? Un total de 25.

Al llarg dels anys de corporacions democràtiques, les regidores han estat sempre amb minoria. No diguem ja al segle XX a les etapes de la dictadura. La primera dona regidora de Gata de Gorgos va estar al govern de 1964 a 1967.

1.- MARÍA ANTONIA COSTA MARTÍ. Havia nascut el 10 de juliol de 1916 i va morir el 25 de gener de 2008. Va ser regidora a la legislatura 28 del segle XX, cinquena corporació de terços representatius, del 2 de febrer de 1964 al 4 de febrer de 1967. Era del Terç Corporatiu, a l’igual que l’alcalde d’aleshores Julián Monfort Calatayud.

Entrant ja a la etapa democràtica, a la primera corporació 1979-1983 (la nº 33 del segle XX), no hi havia cap dona.

2.- La segona legislatura, 1983-1987 va tindre com a tinent d’alcalde a la sempre recordada ROSA MARÍA SALVÁ BOLUFER (Aliança Popular), segona regidora del segle XX.

3. A la mateixa corporació entrava ANA MARÍA SOLER OLIVER (Aliança Popular i més tard Partit Popular), que més tard seria la primera alcaldessa de la història local, al període 2007 a 2014.  

4.- A la següent legislatura, 1991-1995 apareixia la quarta dona regidora, ROSARIO NOGUERA COSTA (Partit Popular).

5.- De 1995 a 1999, s’afegix una regidora del PSOE: MARÍA JESÚS SALVÁ MONFORT, que després a la legislatura 2007-2011 repetiria, amb les sigles del PP.

6.- A la mateixa legislatura que l’anterior, va ser regidora MARÍA VICENTA PEDRO JOSÉ (PSOE).

7.- ANA SALVÁ MULET (PSOE) va ser regidora a la legislatura 1999-2003.

8.- FRANCISCA PEDRO SALVÁ (BNV) també va estar a aquesta legislatura de regidora.

9.- IRENE SIGNES MENGUAL (PSOE) va ser regidora a la legislatura 2003-2007.

10.- També ho va ser del mateix partit JOSEFA SIMÓ MULET.

11.- També va estar a la mateixa, CAROLINA CALLES GÓMEZ (PP).

12.- I també ÁNGELA MESTRE MULET (Bloc).

13.- A la següent legislatura 2007-2011 s’incorporava com a regidora MARÍA TERESA SIGNES CASELLES, que després seria la segona alcaldessa i ara regidora.

14.- LINDA PATRICIA REDFORD (PSOE) era en aquesta legislatura, la primera dona resident estrangera regidora de sols dos que ha tingut el consistori gater.

15.- Entrava també a aquesta legislatura MAGDA E. MENGUAL MORATA (Bloc), actual alcaldessa de Compromís per Gata (2015).

16.- També al mateix partit, s’incorporava de regidora JOSEFA PEDRO CASELLES.

17. A la legislatura 2011-2015, entrava de regidora MARÍA ROSA SIMÓ PEDRÓS (PP).

18.- De la mateixa legislatura era SALVADORA CASELLES PEDRO (PP).

19.- Seguint amb aquesta legislatura, va estar de regidora FRANCISCA MARÍA ANDRADA MULET (PSOE).

20.- Igual que ANGELA JADE DICKINSON, segona regidora resident estrangera.

21.- A l’actual legislatura 2015-2019, que va començar dissabte 13 de juny de 2015 i acabarà en 2019, hi ha més dones: ÀNGELS SOLER FORNÉS (Compromís per Gata).

22.- També del mateix partit: TERESA ARABÍ ARABÍ.

23.- De Junts per Gata era nova regidora: JOSEFA SIGNES COSTA.

24.- Del Partit Popular, s’incorporava ROSA ANA MÁS MULET.

25.- Finalment, del PSOE, també entrava nova MARÍA ELENA RODRÍGUEZ CHOQUE.

FONTS: Arxiu Blog. Cronista de Gata. Plens Municipals, Gata.


  

08/03/2017 20:35 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HUI FA 54 ANYS DE L’ALÇAMENT DE LA TORRE DEL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE GATA (22 octubre 1962-16 febrer 1963)

20170216141244-campanareleva54anys.jpg

La gent que s’interessa més per la història arquitectònica religiosa del poble de Gata, a vegades fa aquestes preguntes:

- Molt de temps farà que van alçar més el campanar de Gata?. La resposta la tenim en els documents de l’arxiu parroquial. Just hui, dijous 16 de febrer de 2017, es complixen 54 anys de l’acabament de la torre.
- Quin va ser el motiu de l’alçament? Trobaven que era baixeta, com ja deien uns visitants del poble de Gata en 1897. 
- Estava massa baixa amb relació a altres edificis?. Una de les explicacions les donà aquella publicació que els excursionistes de Lo Rat Penat de València fan a LAS PROVINCIAS, de la visita a Gata l’any 1897. Quan parla del campanar diu que és de silleria i afegixen: "La torre es algo baja y no tiene remate". 
- Quin rector hi havia quan van alçar la torre?. Estava de rector Don Vicente Llopis Bertomeu, natural de Teulada.
- Molt de temps van durar les obres?. Havien començat el 22 d’octubre de 1962, divendres, i van durar fins el 16 de febrer, dissabte.
- Es va fer lenta o ràpida l’elevació?. Va costar i molt. Va ser un hivern plujós, amb mal temps. Una massa polar havia arribat també a Gata, a finals de gener i principis de febrer. El rector aleshores Don Vicente Llopis Bertomeu així ho relata al "Libro de Actas" que es conserva a l’Arxiu Parroquial. Posava que donada la crudesa d’eixe hivern i la inclemència del temps es van perdre varies setmanas de treball.
- Quin va ser el cost econòmic del total de les obres?. Va pujar a 222.349 pessetes, sense contar els jornals de prestació personal.
- Qui i quins van ser els obrers, eren de Gata?. L’obrer encarregat fou En José Soler Signes i l’obrer segon, Miguel Simó Mengual, actuant de manobres, Juan Monfort Diego i José Ferrandis Mestre. De tots quatre, sols un, Juan Monfort Diego "Juanito del carrer la Lluna" home de Rosa Cecília, viu per a contar-nos més detalls, els altres tres ja no estan entre nosaltres. Em contava un dia que "vam patir molt, donat que no teníem quinals. Teníem que pujar les campanes dels forats de baix als de dalt, amb cordes". Ell era jovenet, però ho recorda perfectament. "Jo vaig marcar una tosca, com a record, que encara tindrà la marca posada", deia Juanito.
Servixca també esta efemèride per a recordar aquells obrers, aquell rector, que amb l’impuls dels donatius dels gaters, van elevar la torre, passant de uns quinze a uns vint i tants metres.
- Com va ser el tràmit a l’arquebisbat?. Consta en l’Arxiu Parroquial una justificació que es guarda a l’Arxiu Metropolità de l’Arquebisbat de València, referent a la Parròquia de Gata (exp. 23, secció VIII, nº 948). Diu el següent: "El campanario está emplazado en la parte más baja de la feligresía y al encontrarse las campanas a doce metros de altura, sus repiques no se oyen en más de la mitad del pueblo, por lo que el que suscribe ha encargado al arquitecto diocesano Vicente Traver* que eleve el campanario y las campanas para que puedan oirse desde toda la feligresía".
Cal dir que l’arquitecte Traver va morir en 1966 tres anys després de l’elevació del campanar.
 
FONTS: Arxiu Parroquial, Esglési Sant Miquel Arcàngel, Gata de Gorgos (Alacant). Article meu, Programa de festes 2013, Gata.
16/02/2017 14:12 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

RECORDANT AQUELL 12 DE FEBRER DE 1983: LA NEVADA DE FA 34 ANYS A GATA

20170212194248-nevada1983-1.jpg

Com fa poc hem tingut una nevada, ja quasi aquella altra havia quedat més en el record. Fins al 18 de gener d’enguany recordaven la última gran nevada del segle XX, la d’aquell dia 12 de febrer de 1983, fa just hui 34 anys. Malgrat a que els nens i joves del segle XXI i nosaltres també hem viscut ja una nevada bona en el segle XXI, aquella va ser més forta, ja que es va quedar més temps entre nosaltres. 

Si recordeu era darrer dissabte, dissabte de Carnestoltes. El darrer diumenge, dia típic a Gata, encara estava la neu ben collada i amb un gruix considerable. Si comparem amb la d’enguany veurem que aquella va durar més temps, quasi una setmana, mentre que aquesta sols va durar un dia, ja que va ploure i es va desfer el mantell blanc.

Al llarg dels sis anys del blog CRONISTA DE GATA he anat publicant i recordant aquella efemèride climatològica. Per això vos pose els enllaços, per si voleu recordar les cròniques.

20150212103236-neu83.jpg

Com a exemples: Crònica del 12 de febrer de 2011, PUNXEU ACÍ (Era una de les fotografies antigues del record d’eixos dies, la nº 316). Crònica del 12 de febrer de 2013, quan es complien 30 anys, PUNXEU ACÍ. Crònica del 12 de febrer de 2014, PUNXEU ACÍ. Crònica del 12 de febrer de 2015, PUNXEU ACÍ.

A la fotografia de portada, dins una composició amb fotografies del record de l’efemèride.

FONT: Blog "Cronista de Gata", 12 febrer anys 2010 al 2016.

12/02/2017 19:24 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

GATA: NOVÉ ANIVERSARI DE LA RIUADA DEL PILAR DE 2007: el Gorgos s'en eixia de mare...i ara més sec que un palo

20161012194914-comporecriuada.jpg

Ara fa gotes, banya el carrer, però res de res...igual que aquest matí, però seguim amb sequera. Però...i fa nou anys...s’enrecordeu.

Podeu veure quatre vídeos del Gorgos, que quasi s’en eixia de mare eixe dia 12-10-2007

Hui, dia 12 d’octubre de 2016, recordem un fet metereològic sense precedents en els últims 25 anys. Se celebra el nové aniversari de la gran riuada del Pilar a Gata i a tota la Marina Alta. Tots tenim encara gravada aquella imatge de la desapareguda televisió valenciana Canal 9, de l’enderrocament del pont del riu Gironà a Beniarbeig. I també ens refresca la memòria a Gata i el seu parc del Raval inundat, al pas del riu Gorgos.

Si recorden/recordeu, aquell 12 d’octubre de 2007, la comarca de la Marina Alta i també Gata tenia aigua per tots els costats. El riu Gorgos anava pleníssim a Gata, quasi exint-se de mare. Al Parc del Raval va sobrepassar el mur de contenció i encauzament i va inundar aquell espai verd. Van tremolar els pilars del pont de les Alcolaies, el riu Gorgos que té una gran cabuda es va desbordar.

Podeu visionar algun vídeo d’aquells dies com el que està penjat a "Youtube".

Vos pose l’enllaç del magnífic reportatge en vídeo que va fer un veí des d’una de les cases del carrer Penyó per la part de darrere. Amb un temps de 10 minuts i 36 segons ho va publicar a Youtube amb el pseudònim de "jbgorrita" i amb el títol de "El río Gorgos se sale". Ell posava al comentari: "Tras las lluvias sufridas en la comarca, el rio Gorgos, normalmente seco, se sale". Aquest és el seu enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=a8vbxKmnkMI.

Un altre vídeo que es diu: "Río Gorgos de Gata 12-10-07" també pujat a youtube té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=hnqOIOs3FeQ. Un altre de 42 segons molt significatiu que es diu "Riu Gorgos" a "youtube" té l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=oMxQYvKuriw&NR=1. Finalment un altre de joanbanjo pujat a "Youtube" que té aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=7fLoqIJXZ2k.

¡Quina diferència!. Encara a hores d’ara no canvien del tot les temperatures, no fa fred i molt poc aigua, quasi res. Esperem que algun dia canvie el temps i tornen les pluges tan necessàries.

(PODEU FER MÉS GRAN UNA FOTO D’AQUELLS DIES PUNXANT ACÍ)

(PODEU LLEGIR L’ARTICLE MEU DEL BUTLLETÍ MUNICIPAL, PUNXANT ACÍ: 1, 2.)

(PODEU VISIONAR LES FOTOS DE L’ÀLBUM MEU, PUNXANT ACÍ)

FONTS: Foto a la portada, Sonia Soria Soler i Cronista. Vídeos pujats a Youtube.

12/10/2016 19:35 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HUI ÉS LA FESTA DEL PILAR: L'antiga caserna de Gata -hui en desús- té 130 anys

20161012173642-compocasernagc1886.jpg

Hui és la festa de la Verge del Pilar. Cal felicitar a les que porten el nom o els compostos, a totes les Pilars, María Pilar i altres. També cal felicitar als membres de la Guàrdia Civil que celebren a la seua patrona. Gata té actualment el "cuartel" al carrer Penyó. Però, la caserna de la Guàrdia Civil de Gata, hui en desús- arriba enguany als 130 anys en peu.

Una de les casernes de la Guàrdia Civil més antigues de la província es manté encara en peu al costat de la carretera nacional. Té 130 anys d’història. Tot un símbol històric del poble per la seua ubicació, per la seua història, pel seu compromís amb el veinat de Gata. Hui, els agents destacats a Gata tenen al carrer Penyó el seu "cuartel" i des d’allí inicien tots els dies les seues tasques de custòdia i vigilància, que sempre és molt d’agrair per al ciutadà gater o el que ens visite.

L’any 1886 el poble va sufragar les despeses de la vella Caserna o Cuartel. L’any 1982 havia un intent de fer una nova Casa Cuartel que mai arribà a ser realitat. L’edifici de la carretera encara està destinat al cos però està tancada. És una imatge curiosa, històrica i que va acollir a centenars de guàrdies en les bones èpoques de vivenda en eixa caserna.

LA FESTA DE HUI A GATA:

Els agents de la Guàrdia Civil destacats a Gata han festejat hui dia del Pilar de 2016 a la seua patrona la Verge del Pilar amb una missa solemne cantada per la Coral Serrillàs i després ha tingut lloc un xicotet aperitiu a les dependències del carrer Penyó.

La imagen puede contener: 11 personas , interior
Les fotografies de portada ens recorden altres temps: dalt, una foto antiga de les que ja han estat publicades, on es veu la Casa Cuartel als anys 40. En la fotografia es pot veure com un agent fa guàrdia davant de la porta. Baix teniu una imatge que ens transporta a aquells anys, una mirada urbana que fem dia a dia els que passem per allí. Els dos arbres en plena fulla i el cotxe patrulla davant la porta, eren altres temps. Ara resta la casa com a testimoni.
Baix, els guàrdies del destacament de Gata, amb les autoritats.

GATA: HUI ES JUBILA ANTONIO PEDRÓS I TANCA EL SEU GARAIG DE L'AVINGUDA DE L'ERMITA

20160930214944-antoniogaraig.jpg

Quan s’arriba als 65 anys i no hi ha continuació en el negoci, malgrat a estar tota una vida treballant del mateix ofici, no hi ha més remei que plegar i a viure de la jubilació. A Antonio Pedrós Torres, que sabeu que té el garaig a l’Avinguda de l’Ermita de Gata, li arriba hui 30 de setembre la data, després de tindre el seu garaig 36 anys.

Contava Antonio amb nostàlgia que des dels 15 anys que es va posar a treballar de mecànic, tota la vida. Després la mili i a continuar. Primer treballava a Autogata i després es va muntar el seu propi garaig. El carrer tenia poques cases. Ell va muntar el garaig al costat del transformador i ahí seguia.

Alguna anècdota recorda de tants anys de professió, com la del matrimoni major que el va despertar a altes hores de la nit, perque el cotxe els havia deixat tirats a la carretera, el va fer anar i després no tenien diners per a pagar-li...i ahí va quedar tot. O aquell xicot que es va comprar una "berlineta" i pensava que no tenia força el cotxe i es que sols li posava tercera perque no sabia que el cotxe nou tenia quarta. Eixes i altres anècdotes són les que contarà Antonio als seus néts i nétes...

Ara és l’hora del descans merescut, de l’oci, després dels anys de professió ben portats, i amb tranquil·litat.

30/09/2016 21:41 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA: UN SEGLE DEL CANVI DE NOM, GATA - GATA DE GORGOS (Ho recorda el diari Información)

20160704094333-carretera.jpg

(Podeu llegir tot l’article de Información, PUNXANT ACÍ)

En un reportatge molt ben documentat per Antonio Teruel, el diari Información d’Alacant, recorda la història del canvi de noms, posant-li cognoms a vuit pobles de la província, aquell 2 de juliol de 1916, fa ara un segle. Entre els 8 pobles entrava GATA que passaria a dir-se GATA DE GORGOS. En alguns articles del blog he parlat ja del fet històric topogràfic. Ara ho publica Información, que titula: "Un siglo de nombres impuestos a los pueblos". Al subtítol: "Un decreto aprobado por el Gobierno hace justo ahora 100 años obligó a cambiar su nombre a 573 municipios" i "Algunas denominaciones se han consolidado pero otras se eliminaron o crean controversia."

Com vegeu, el quart figura GATA que posa "Nombre fijado en 1916" GATA DE GORGOS i "Nombre oficial actual" GATA DE GORGOS.

Ja al final de l’article parla del nostre poble, també en boca del secretari, escritor i catedràtic Joan Ivars de Teulada. Diu textualment: "Mientras, en Gata el apelativo «de Gorgos» se asume como oficial, pero sin arraigo popular alguno. Joan Ivars, secretario del Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, señala que «a nivel coloquial todo el mundo dice Gata» y el nombre completo únicamente se usa en instancias formales. No obstante, «está asentado y no crea rechazo», al hacer referencia al río que pasa por el municipio.".

Fent més història, Ramos en la seua Història de la Diputació d’Alacant, escrivia en l’any 2000 que a proposta de la Real Sociedad Geográfica, la Presidència del Govern publicà el 27 de juny un Real decret modificant els noms de 573 municipis d’Espanya, entre ells, els de la província d’Alacant. Indica a la pàgina 275 el nom actual, el partit al que pertany i la nova denominació. GATA pertany al partit de Denia i es dirà GATA DE GORGOS".

La GACETA DE MADRID, que correspondria al BOE actual, publicava el dia 2 de juliol de 1916 en el departament de la Presidència del Consell de Ministres, en el seu número 184, a les pàgines 11 a 16, el Real decret aprovant la reforma proposta per la Real Societat Geogràfica, canviant la denominació als 573 Ajuntaments d’Espanya compresos en la mateixa, i disposant que en el succesiu es designaren amb els noms amb que figuraven en la relació que es publicava.

També podeu repassar el meu article del blog:

"Hi ha altres Gates: Gata (Cáceres) i Cabo de Gata (Almería)" -PUNXEU ACÍ- publicat el 17-4-2010.

A la imatge antiga d'arxiu, la carretera al seu per Gata (anys 50 del segle XX).

FONTS: diari INFORMACIÓN d’Alacant, 4-7-2016, dilluns. / "Historia de la Diputación Provincial de Alicante" Vicente Ramos. Vols. I-IV, Diputación Provincial de Alicante. Alicante, 2000.

04/07/2016 09:23 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HUI RECORDEM...85 ANYS DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA A ESPANYA (14 d'abril 1931, Gata)

20160414100022-repuproclama.jpg

Actualitze i refresque hui, 14 d’abril, l’article ja publicat al blog el passat 14 d’abril de 2011. Recordava la commemoració d’un aconteixement polític, la proclamació de la II República a Espanya i lògicament també a Gata.

Sabeu que n’hi ha una fotografia de Gata que recorda eixe fet?. O al menys, és el que pareix per la imatge, ja que sembla que el fotògraf estava dalt del balcó de la Tia Roseta, última casa del carrer La Bassa (hui tenda de Ca Tonia) i va capturar el moment. La bandera i els testimonis del propietari de la fotografia són els que valen. Ja va eixir publicada a la sèrie de fotografies antigues amb la nº 212.

Però anem a la història més nostra, més pròxima, la de GATA en eixos dies d’abril de 1931.

Els dos alcaldes que van viure a Gata els dies de la proclamació de la República van ser VICENTE MULET MONFORT (1930-1931): Fou alcalde desde el 26-2-1930 al 16-4-1931, dos dies després de proclamar-se. Presidia el Directori Militar i el seu sogre, José Signes Diego, ja hi havia estat d’alcalde.

JOSÉ ESPASA MULET (1931) fou alcalde des del 17-4-1931 al 4-6-1931. Fou rellevat del seu càrrec per les eleccions municipals, celebrades en el terme municipal de Gata, el 31 de maig de 1931. Durant aquest període polític pertanyent encara al Directori Militar, la Corporació augmentà de regidors, passant de tindre 9 a tindre 12.

El canvi de denominació de carrers va ser també un fet conseqüent amb la situació política. Per exemple, a proposta del regidor Miguel Pedrós Mulet s’acordà substituir el nom i rotular el carrer nomenat de PRIMO DE RIVERA per FERMÍN Y GALÁN; el nomenat carrer La Bassa, que hui torna a dir-se així-per la de BLASCO IBAÑEZ.

El plenari de l’Ajuntament també aprovava adquirir una bandera republicana tricolor per a la Casa Consistorial i una placa DON FERMÍN GALÁN i la de D.VICENTE BLASCO IBAÑEZ, aquesta última amb tota solemnitat i amb assistència de la Corporació municipal en ple i la Banda de música del poble, a les 10 del matí. S’especificava que la plaça D.FERMÍN GALÁN fora la plaça: D.FERMÍN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ.

Finalment, fixent-nos amb dos exemples dels canvis de denominacions de noms, arrel de la instauració de la II República Espanyola. Al plenari del 31 d’octubre de 1935 al carrer Nou li posaven CALLE DE LA REVOLUCIÓN i al plenari del 17 de novembre de 1936 a l’actual carrer Lluna li posaven en record d’aquell dia, 14 DE ABRIL.

FONTS: Arxiu Municipal, Llibres de Plens Municipals, Ajuntament de Gata. Foto propietat de Vicente Signes Monfort.

14/04/2016 09:13 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

GRAN ACEPTACIÓ DE LA CRÒNICA DE LA NEVADA DE 1983

20160213210520-nevada1983.jpg

Per ara, fa 33 anys, estava tot nevat encara. Va ser el 12 de febrer de 1983

Un total de 101 amics del CRONISTA DE GATA han dit al facebook "Me gusta" l'article que publicava ahir al blog RECORDANT LA GRAN NEVADA DEL 12 DE FEBRER DE 1983, FA 33 ANYS. Un dia després comencem a fer balanç i vegem la gran aceptació de la gent, ja que s'ha compartit la notícia un total de 43 vegades.

També hi hagué ahir comentaris, com el de Sagrario: "Fue maravillosa". O el de Sonia: "Que recuerdos!!! Vine a Gata con 6 años habiendo nacido en Benisa en fiestas de Gata y ese invierno nevó...". O el de Vicente Caselles, que recordava quan preparava la seua tesis doctoral al carrer La Bassa, a la seua casa de solter, i la nevada els va deixar sense carrets, tots els van esgotar.

Si ahir vos comentava que cap mitjà comarcal s'havia fet ressó, no havia pogut encara veure l'article de dijous dia 11 al digital Marina Plaza, que titulava: "Cuando los puertos de la Marina Alta parecían estar en el Ártico". Als subtítols: "La gran nevada de 1983, que se inició tal día como el de ayer pero de hace 32 años, es la más recordada por su intensidad"; "Pero el litoral de la comarca también ha registrado otros episodios de nieve destacables, de los que quedan referencia gráfica desde 1933 hasta 2005" i "Un estudio de la Universidad de Alicante asegura que en aquel 83 el termómetro bajó hasta los -5 grados centígrados en Dénia y Pedreguer". Podeu llegir tot l'article, PUNXANT ACÍ A L'ENLLAÇ.

Finalment, agraïment a María Signes Pedrós que va penjar una foto dels seus pares. Son pare era Jerónimo i sa mare, a la caseta del Tossalet eixos dies i amb neu.

Podeu seguir aportant informació, comentaris, fotos, fins demà diumenge. GRÀCIES A TOTS.

FONT: Foto de María Signes Pedrós.

13/02/2016 21:05 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

RECORDANT...LA GRAN NEVADA, FA HUI 33 ANYS (12 de febrer de 1983)

20160212111322-nevada1983.jpg

La premsa comarcal no recull hui el recordatori històric climatològic. Serà perque fa molta calor per a l’època en que estem. De bon matí, els termòmetres marcaven més de 15 graus de temperatura. Però fa 33 anys, aquell DARRE DISSABTE, 12 de febrer de 1983 el temps no estava igual. Es va produir en tota la Marina Alta la GRAN NEVADA. Era darrer dissabte o Dissabte de Carnestoltes. La gent es preparava i ultimava les coses per al dia següent anar de paella, com és costum a Gata el darrer diumenge. El cel al migdia es va posar lliset i va començar a nevar força valent. Al dia següent el paisatge estava totalment blanc, la gent va gastar tots els carrets de fotos que estaven al seu abast. Hi havia que immortalitzar-ho.

S’havia mesclat sense adonar-se un costum gater amb un fet insòlit, la neu caiguda amb gran quantitat. Jo recorde com si fos ara que estava estudiant a la saleta de ma casa i ma mare em va fer notar que començaven a caure boles de neu. Eren cap a les quatre de la vesprada. Després ja va ser tot seguit i nosaltres els amics havíem quedat. No anaven a suspendre les compres podent eixir pel poble, gaudir de l’espectacle blanc. Recorde que calia fer les compres al supermercat Baidal o a qualsevol tenda del poble eixe dia. Al Passeig d’Alacant era com si estigueres al cinema amb una visió idílica del Pare Montgó, que relluïa brillant de neu. Pagava la pena veure’l, admirar-lo amb tota la seua majestuositat.

I després per les carriladas i amb cotxe cap a casa. Tot una aventura. Al dia següent vam acudir a una caseta de les Boleries. La neu s’escampava per tot arreu. Molt a prop, vam poder fer inclús un ninot de neu baix del pont de l’autopista, total no passaven cotxes, estaven les carreteres de la muntanya tallades. Era l’espectacle del blanc element, de les postals nadalenques però al febrer.

Enguany el calendari, ha marcat el 12 de febrer entre Carnestoltes i la celebració del Soterrament de la Sardina, ja dins del temps de la Quaresma, a dos dies del Dimecres de Cendra.

I vosaltres ?. Recordeu l’experiència?. Podeu contar-ho ací o pel facebook i remetre inclús si vos ve de gana, bé al meu correu, bé per mig del facebook, algunes fotografies d’aquells dies. Les publicaré hui i en dies succesius al blog. Teniu vosaltres també fotografies d’eixa nevada o d’alguna altra forta a Gata?. Tota la setmana fins diumenge serà aquesta efemèride la que recordarem. Quedarà en la memòria col·lectiva dels fenòmens que poques vegades vegem els habitants de la Marina Alta i menys els de Gata, una gran nevada aquell dia, 12 de febrer de 1983.

Recorde: Si teniu records escrits o gràfics o voleu contar-ho, al facebook o directament al blog podeu fer-ho. De hui divendres -data de la celebració- fins al diumenge dia 14, estarà oberta la participació i aniré afegint tots els comentaris i fotos que aporteu. MOLTES GRÀCIES A TOTS.

Si voleu repassar les entrades publicades al blog recordant-ho, el 12 de febrer de 2011, 20132014 i 2015 punxeu damunt de cada any. Vos portarà a l’entrada d’aquell dia.

12/02/2016 11:01 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

RECORDEU? ( 2 ): Quan la Penya de Sant Antoni de Gata va visitar el Show de Joan Monleón (1992)

20160125214058-showjoanmonleon.jpg

Si el vídeo anterior de "Recordeu", que tractava sobre la visita de Ximo Rovira a Gata fa 23 anys, ha tingut un gran èxit per mig del facebook (fins ara 106 persones l’han visionat, tres han comentat inclús i l’han compartit altres 18, tot un aconteixement), aquests dos també ho tindran, ja que era per la mateixa època.

Si recordeu, "El show de Joan Monleón" fou un programa de varietats de Televisió Valenciana que presentava Joan Monleón, aquell actor i cantant que també va liderar a Els Pavesos. El programa va estar en antena de 1989 a 1992. Va tindre gran popularidad. Anaven associacions, penyes, festers, de tots els pobles de la Comunitat. De Gata va anar una nodrida representació del barri del Raval i dels Antonis de Gata. 22,40 minuts dura la primera part i 17,42 minuts la segona. Mireu les caretes.

Ací podeu gaudir de dos vídeos d’aquell dia i reviure aquells moments. VÍDEO 1 (1ª part Show de Joan Monleón - Youtube, pujat per snarkb -. VÍDEO 2 (2ª part Show de Joan Monleón - Youtube, pujat per snarkb -.

A la fotografia de captura del vídeo, podeu observar un moment d’aquell programa. Monleón està parlant amb la recordada Rosa García ("Rosita Don Luis").

FONT: Vídeos de Yotube, facilitats els enllaços per Kiko Pedro. Pujats per snarkb.

RECORDEU? (1)...quan es va fer "El món per un forat" (Canal9 TVV) amb Ximo Rovira (1993)

20160124230715-ximomonforat93gata.jpg

L’amic Kiko Pedro em passa uns enllaços de vídeos que s’han pujat el 24 de gener de 2016 firmats per snarkb, a Youtube, però que tenen 23 anys. Estan extrets d’una cinta VHS i convertida a vídeo. He dividit en dos articles aquesta informació amb el nom de RECORDEU?. És ja la història local i història de Canal 9 TVV. El famós presentador de la televisió valenciana Ximo Rovira, que inclús va vindre també a Gata a presentar un festival d’elecció de regines de festes, presentava en 1993 el programa "El món per un forat". Va estar a Gata i era divendres, feien mercat, apareixen persones entranyables que hui les tenim en el record.

Tindreu gust de veure el vídeo. En poc més de 9 minuts apareix molta gent, que la recordem. El mateix Ximno Rovira està a la font, que tenia la barana de ferro -la recordeu?- i rodejat de xiquets que allí tenien 8 ó 9 anys i hui en tenen 35. El pas del temps. He extret, com a exemple, la imatge del presentador Ximo Rovira a la font, rodejat de xiquetes i xiquets.

La segona part del vídeo no se la podeu perdre tampoc. Dins del mateix programa de Ximo Rovira, es va rodar una mini pel·lícula de "Els set magnífics de Gata" amb molt de tir i molta rebolica. Coneixereu als protagonistes, de segur.

Gaudiu dels records dels gaters de fa un quart de segle al llarg dels 9,18 minuts que dura el vídeo. Ací està l’enllaç. PER A VEURE EL VÍDEO: PUNXEU.

FONT: Vídeo pujat a Yotube per snarkb. Facilitada la informació per Kiko Pedro.

24/01/2016 23:06 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

DEMÀ DISSABTE 23, VISITA DELS PARTICIPANTS DE LA "RUTA MORISCA" PEL CENTRE HISTÒRIC DE GATA

20160122224838-la-catxupa-denia-7-.jpg

Visitaran la Catxupa, Benitzaina i centre històric de Gata

Demà dissabte els participants de la "Ruta Morisca", que té com a organitzador al veí de Tàrbena Manuel Pinto i molts dels seus integrants són de la Marina Baixa, visitaran el poble de Gata. Aprofitaré per acompanyar-los, per a guiar-los i passejaran pel poble i centre històric.

Començarà la "ruta" per la Cova de la Catxupa (terme municipal de Dénia), on els guiarà descobrint les pintures rupestres allí existents el llicenciat en Història de l’Art Jaume Sau. A continuació, els participants visitaran l’alqueria de la Benitzaina. Allí els rebra un dels seus propietaris Vicent Mulet. Després passaran a Gata.

A Gata visitaran el Museu del "sombrero" (carrer Estació), la Col·lecció Arqueològica i Etnogràfica ubicada a l’Oficina de Turisme i el Museu de Randa (carrer Xaló). D’allí passaran a visitar l’església parroquial i d’allí aniran cap al Raval, punt clau de la visita i zona d’ascendència morisca al poble de Gata. La passarel·la de les Coves Roges serà un altre punt a observar. Dinaran i pujaran després a visitar l’ermita del Santíssim Crist del Calvari.

Tots els que vulguen sumar-se a la ruta, poden fer-ho. L'eixida serà de la Venta de Parra cap a les 9. Acompanyaran a estos viatgers de la Marina Baixa.

FONT: Fotografia de Manuel Pinto. Visitant la Cova de la Catxupa que també visitaran demà.

22/01/2016 22:39 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

GATA, REIS 2016 (FITPCV): PARLA LA CRONOLOGIA DE 103 ANYS

20160105173342-historiareis.jpg

Tot comença en 1913, amb la filla del doctor Moratal

Fa 49 anys que es representen els Reis a Gata com a Auto, primer i després com a Misteri. L’any que ve farà 50 anys

En valencià es representa des de 1998

Els anys 2015 i 2016 està declara festa d’interés turístic local, primer (2015) i provincial després (2016)

El Misteri de reis de Gata arriba a l’any 2016, però abans ha passat per molts canvis i modalitats al llarg d’un segle i tres anys més. Les dates cronològiques ens situen des del començament al dia de hui en una història de Reis del poble. Des dels prolegòmens a hui haurien passat ja 103 anys.

PROLEGÒMENS:

1913, d’això fa 103 reis: La iniciativa solidària de la filla del Doctor Moratal, que fou metge i alcalde, iniciada eixe any, va constituir l’embrió dels reis actuals. La jove, degut a la situació econòmica per la que travessava el  poble va recurrir a les famílies pudients de Gata per a recaptar diners i poder repartir entre els necessitats els regals en la nit de l’arribada dels Mags d’Orient. Des d’eixa data el repartiment de joguets pel poble es va imposar com una tradició.

1947, d’això fa 69 anys, 70 reis: Van començar les representacions dels tres reis. I és una bonica història que vaig publicar a LAS PROVINCIAS als 50 anys. La "Penya Recreativa" -dita així perquè eren tots molt aficcionats al futbol- van decidir fer la cavalcada i recaptar fons per a fer un viatge a la final de la Copa de S.E. El Generalíssim (que hui seria la Copa del Rei) de futbol a Madrid. Jugaven Real Madrid i Espanyol. Però la casualitat va fer que la final es disputara a La Coruña el 22 de juny, amb el resultat de 2 a 0 a favor del Real Madrid, i no a la capital, Madrid. Per tant era molt lluny i tenia la "Penya" més dificultat en anar.

Amb els diners recaptats van fer un donatiu a la parròquia. Però com van ser aquells reis. Molt efusius, molt Reals. Per exemple, el Rei Gaspar va fer el seu parlament molt espontani. Pel seu mot, després li dirien carinyosament el "Rei Marratxa". Mentre els reis ja utilitzaven animals -bé cavalls, bé mules- el pages amb escales pujaven als balcons i deixaven els paquets. El donatiu a la parròquia va ser el començament de l’organització per part de l’església.

1947-Mitjans dels 50 (segle XX): Després d’aquell "donatiu" de la Penya recreativa va seguir organitzant la parròquia els Reis a Gata. Els joves d’Acció Catòlica s’encarregaven de repartir els paquets.

Mitjans dels 50-1967: Els joves que pertanyien a la OJE (Organització de Juventuts Espanyoles) organitzaven la festa. Els reis mags arribaven sempre pels Plans i feien la primera parada abans d’entrar a Gata a la caseta del Ti Vicent l’Organiste. Del balcó de l’Ajuntament i dins de l’Església, els Reis van anar a parar a la Plaça d’Espanya. El balcó de Don Julián, aleshores metge i alcalde va ser testimoni de moltes alocucions reials dels joves reis. Els mateixos joves proposen al que aleshores era el meu antecessor, el cronista oficial de Gata Antonio Salvá Roselló, que tinguera a bé escriure un text per als Reis. Escriu l’Auto de los Reyes Magos en castellà a les festes de 1967 per a representar-se per primera vegada el dia 5 de gener de 1968.

LA REPRESENTACIÓ:

1968, d’això fa 48 anys, 49 reis: S’estrena en castella l’Auto de los Reyes Magos de Antonio Salvá Roselló.

1972, d’això fa 44 anys, 45 reis: es sustitueix el balcó per un "palco", encara davant la façana de Ca Don Julián. Eixe mateix any diuen que les càmeres de TVE van ser testimoni de la cavalcada de Gata.

1973, d’això fa 43 anys, 44 reis: passava la festa a l’Avinguda de la Pau. L’Auto (així es deia) es representava en castellà. Sols dos actes: el Palau d’Herodes i la Cova de Betlem.

1992, d'això fa 24 anys, 25 reis: Passa a representar-se en valencià l'Auto, nomenant-se "Misteri".

1996, d'això fa 20 anys, 21 reis: S’amplia el Misteri. Es representen dos noves escenes a la Plaça Nova: el Senat Romà i el Poblat de Judea. Sols dura un any el Senat i el poblat poc més, inclús quan estan fent obres de pavimentació a la Plaça Nova, el poblat es fa a la plaça de la Casa Roja. No va resultar, per fred i vent. Estava massa a la intemperie. D’ací passa el Poblat a representar-se a la mateixa avinguda que el Palau d’Herodes, l’Avinguda de la Pau. Un escenari està enfront de l’altre. El poblat a l’altura del cinema i el Palau al lloc de sempre.

1998, d’això fa 18 anys, 19 reis: Passà a representar-se en valencià i l’autor amplia a quatre els actes. Passa a dir-se "Misteri dels Reis Mags". A banda dels ja dits, s’afegix el Senat, amb la presència d’Octavi August i Herodes, i el poblat de Judea. Sols un any tingué que suspendre els actes, no així el repartiment de regals i joguets perquè els reis anaven amb "Mercedes". Aquestos dos nous actes es fan a la Plaça Nova però duren molt poc. Inclús un any es fa el poblat on estava la Casa Roja. El lloc no es l’adequat.

Finalment i durant alguns anys més seguits, el poblat i el Palau d’Herodes passen a instal·lar-se a l’Avinguda la Pau. Desapareix l’acte del Senat.

2011, d’això fa 5 anys, 6 reis: per la crisi es suspén l’acte del poblat.

2015, l’any passat: La representació té per primera vegada declaració de FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC LOCAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

2016, enguany, en una hora: Puja de categoria i passa a ser FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC PROVINCIAL DE LA C.V.

ESCENARIS DE LA REPRESENTACIÓ:

La festa dels Reis i la representació de la vinguda dels savis d’Orient a Gata ha anat en augment. Al llarg dels anys aquests han estat els llocs on s’ha representat el Palau d’Herodes i l’arribada de Melxior, Gaspar i Baltasar:

1.- Balcó de l’Ajuntament, finals dels 40 i anys 50. 2.- Parròquia (església, col·legi)?. 3.- Balcó de Ca Don Julián. 4.- Baix del balcó, remolque davant de Ca Don Julián. 5.- Avinguda la Pau. 6.- Plaça de la Casa Roja (una vegada). 7.- Plaça Nova, sols per al pobleta i el Senat Romà. 8.- Plaça Església -Cova de Betlem-.

Desconec si hi ha altres escenaris que s’haja fet la representació. Malgrat això, si algú dels usuaris o visitants en coneix més llocs, que no dubte en comentar-los i els afegiré al llistat.

Foto arxiu.


05/01/2016 17:10 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HUI FA 50 ANYS DE LA SOBTADA MORT EN ACCIDENT A ALACANT DE ROSA MULET PALACIOS

20151219190847-comborosabe.jpg

Havia estat minuts abans presenciant la jura de bandera del seu fill Jaume

Hui, 19 de desembre de 2015, fa exactament 50 anys que Gata coneixia la luctuosa notícia de la desgracia mortal ocorreguda a una veïna del poble de 58 anys a Alacant, quan acabava de veure al seu fill jurar bandera al campament militar de Rabassa. La família conserva el diari "La Hoja del Lunes de Alicante" del dia següent, 20 de desembre de 1965, on es detallava el succés que va passar al migdia d’aquell diumenge dia 19, a les portes del Nadal. "Una mujer, arrollada y muerta por un tranvía" titulava la notícia. Va commoure als que envoltaven a la dona, la notícia va saccejar també al poble de Gata. Ella era ROSA MULET PALACIOS. Havia estat mitja hora abans presenciant la jura de bandera del seu fill menut, Jaime Bolufer Mulet. La fatal desgràcia li va sobrevindre mitja hora després.

El soterrament de Rosa també va ser multitudinari i impressionant. Cinquanta soldats companys del fill, uniformats com anava també Jaume (que és qui em conta el sepeli), junt als comandaments de la companyia, van acompanyar en l'últim adéu a Rosa i als familiars. Des del carrer de Baix fins l'església i després cap al cementeri, sis soldats portaven el taüt. Una altra impressionant manifestació de dol.

Per mig de una néta seua, Mari Bolufer Diego, hem conegut el sempre recordat aniversari, per les circumstàncies en que es va produir. Un desenllaç que queda per a la història dels succesos gaters, com altres que recordem sempre quan visitem als nostres difunts al cementeri o parlem d’aquells que van tindre una mort accidentada. Però, aquesta amb l’agravant de una mare i el fill, apropant-se les festes de Nadal. D’això fa mig segle.

La família recorda a Rosa amb carinyo i tendresa. Des del blog també la recordem, una vegada coneguda bé la història d’esta dona gatera.

A la composició, el retrato de Rosa; la fulla del diari que deia la notícia; el detall del succés, i la jura de bandera del fill, poc abans del fatal desenllaç.

FONT: Documentació i fotografia facilitades per la seua néta, Mari Bolufer Diego i el seu fill Jaume.

19/12/2015 19:05 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA LOCAL: Recordant la sequera de l'estiu de 1982

20151108193314-bandolsequera82elisapedrosegura.jpg

Hui m’ha facilitat una de les usuàries del blog, Elisa Pedro Segura, un document que ja és història del poble, de fa 33 anys. La sequera que es va produir a l’estiu de 1982 va provocar que l’alcalde d’aleshores Eduardo Adolfo Mulet Salvá emetera un bandol advertint del ús racionalitzat de l’aigua.

Resumint un poc, al bandol se senyala "la extraordinaria sequía existente y la disminución de los caudales de agua". També parla de la reunió entre l’ajuntament i l’empresa "que suministra actualment el agua".

Es van prendre mesures importants, com el "máximo ahorro del agua", que no es podien omplir ni piscines, ni basses, ni depòsits per a bany o rec, "mientras dure esta sequía". Es feia notar que es repararien totes les avaries que es trobaren i es pujava l’import del metre cúbic d’aigua. L’ordenança deia "en casos de sequía". El preu era de 22 pessetes el metre cúbic.

Un document que reflexa la sequera de fa 33 anys, quasi pareguda a la d’enguany que per sort pareix que s’ha parat per les últimes pluges.

FONT: document facilitat per Elisa Pedro Segura.

08/11/2015 19:31 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA LOCAL: CRONOLOGIA DELS CEMENTERIS DE GATA, des de la Necròpolis Morisca al segon municipal dels Ecles

20151030093050-cem.jpg
Diumenge és el dia de Tots Sants. Dilluns 2, el dia dels fidels difunts. Els gaters i gateres anirem, com és costum als cementeris, a recordar als nostres avantpassats, els nostres familiars.  El veïns de Gata acudirem al cementeri al llarg de tota la setmana a posar-li les flors més fresques i vistoses als nostres éssers volguts que ja han traspassat aquest món.  Al llarg dels cinc anys i mig del blog quan ha arribat l’hora hem recordat la història dels nostres cementeris. Baix us pose els enllaços per si voleu tornar a llegir els articles de 2010 a 2014.

Ara vos deixaré resumint aquells articles, una cronologia dels cementeris de Gata, per a que recordem les dates més importants i significatives:

- Segles XI al XVI, època del baix medieval: A Gata  hi havia el què es deia una "maqbara". Així s´anomenaven els cementeris i necròpolis musulmanes. ( 1 ) ( 2 )
- Capbreu de 1635: Parla de "Lo fossar de l´església".
- 1849: Madoz diu que "el cementerio consistía en una sepultura contigua a la iglesia, pero colocada en la parte de fuera del pueblo, a la que se entraba por una puerta que había al lado del presbiterio".
- 1886: es construeix i inaugura el nou cementeri parroquial. Regentava la parròquia Don Juan Martínez Blasco. El primer ninxol va estar ocupat pel cadàver de Teresa Signes Signes, que va morir el 5-8-1885, sent inhumada al dia següent.
- 1895: Visita Pastoral dies 2 i 3 de juny, Rdmo. Sr. Don Ciriaco María Sancha Hervás, cardenal arquebisbe de la diócesis. El rector era En Juan Martínez. L´acta de la visita diu del cementeri que es conserva en molt bon estat i té distribució departamental per a pàrvuls i adultes. Hi ha començat un pantió especial per a rectors.
- 1907: es cobren 419 pessetes “por los nichos construidos”.
- 1919: el Ple municipal acordà invitar al rector “párroco” per a tractar de l´eixample del cementeri parroquial,
- 1927: El nou cementeri, ara municipal, comença els seus tràmits en 1927. En la sessió del 14 d´agost d´eixe any s´aprova en el Pla d´obres vitals per al municipi, l´adquisició del solar i el manteniment del cementeri públic municipal,
- 1928: està ja projectada la construcció del cementeri municipal en el paratge Ecles. Eixe mateix any: Document de les finques de l´església, 9 de juny. El fa D. Joaquín Alfonso Bosch. Diu del cementeri que està en actual servici.
- 1929, 5 de maig: s´acorda l´avanç o prèstec a l´Ajuntament de 20.000 pessetes per a les obres de construcció del cementeri públic municipa
- 1931: es fa un pregó al veinat per a que tots els que desitgen realitzar obres de nivellació o explanació del pis del nou cementeri en construcció ho facen
Ja ultimant-se les obres, el 9 de juliol de 1931 s´acorda l´adquisició de pedres tosques de Xàbia per al nou cementeri municipal.
- 1932, 25 d´abril, any de República: s´acorda realitzar un pregó públic invitant al veinat per a que informe el que estime més pertinent, amb respecte al avantprojecte de Reglament i Ordenament Municipal del Servici de Cementeris. En la sessió del 25 de juny d´eixe any (1932) s´acorda la claussura del cementeri antic i la simultània inauguració del nou cementeri, recentment construït. El primer nitxol fou ocupat l´1 d´agost de 1932. En la sessió del 3 de juliol, s´acordà dirigir un atent ofici al  rector, comunicant-li la claussura del cementeri antic, per a que a partir d´eixe dia, s´abstinga d´ordenar ni disposar cap inhumació en el referit cementeri.
- 1933, 23 d’octubre: La sessió plenària acorda que “en atención a razones de higiene y sanidad y a la costumbre tradicional de visitar los nichos y sepulturas de sus respectivos familiares en la próxima festividad de Todos los santos, se acuerda autorizar al sepulturero para que proceda a la limpieza del antiguo cementerio”.
- 1945: Inventari general dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la Parròquia de Gata de Gorgos, Arxiprestat de Dénia, es diu al respecte del cementeri parroquial: "2.- Un cementerio católico inservible, actualmente clausurado situado en las últimas estribaciones del Sur del collado llamado “Tosalet"...
- 1982: Segon cementeri municipal, adosat al primer.
- 1984: es construixen 90 nitxols més al segon cementeri.
- 2010: Nova ampliació moderna del segon cementeri. L´obra suposa l´ampliació i reforma de les actuals instal·lacions. Nous nitxols prefabricats (180); nous columbaris -nitxols per posar les cendres de la incineració- (200); arreglar tota la vorera dels dos cementeris, aquestes i altres tasques seran les que s´enllestiran a les obres. El dia de Sant Miquel, 29 de setembre, es va resoldre l’adjudicació provisional sent ja definitiva el 29 d´octubre, fa tan sols dos dies, a favor de l´empresa ECISA, Compañía General de Construcciones, S.A..

( 1 ) Este hallazgo se produzco en 1968 cuando realizando las obras de la canalización de las aguas públicas en la misma calle, La Bassa, salieron a la luz varias tumbas con esqueletos
1980: Una vegada cedit el solar de l´Arquebisbat al poble, per haver passat quasi cent anys, es destina sent alcalde Eduard Adolf Mulet Salvá a parc infantil, la qual cosa no va obtindre cap resultat. Va ser tema tabú el lloc i allí es va perdre tot el material i cap xiquet va fer ús de les instal·lacions.
- ( 2 ) Del 7 d´octubre a novembre de 1993: es produeix el descobriment d´esquelets complets d´una gran necròpolis islàmica. En total són 26 soterraments els descoberts.
Si voleu llegir al complet aquestes dades podeu anar a:
Sobre l’arti funerari del nostre cementeri, podeu llegir l’article de novembre de l’any passat: TOT SANTS I FIDELS DIFUNTS A GATA: ALGUNES LÀPIDES CURIOSES AL CEMENTERI.
FONTS: Articles del blog CRONISTA DE GATA.
30/10/2015 09:27 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA LOCAL: CINC SOLDATS GATERS VAN CAURE A LA GUERRA DE CUBA (1897-1898)

20151023154105-cuba.png
Continue les investigacions amb la documentació que pot facilitar-nos digitalment la pàgina www.raicesreinodevalencia.com. Cal recordar que vaig escriure sobre el Bisbe Cervera dos articles i sobre el Cens de 1646 del lloc de Gata.
Ara ho faig dels soldats gaters caiguts a la Guerra de Cuba els anys 1897 i 1898. S’en documenten cinc i la relació està recollida de la Gaceta de Madrid, que era com el BOE a finals del segle XIX. El Ministeri de la Guerra donava compte quasi un any més tard en succesius dies de les defuncions de la tropa ocorregudes en l’Exercit de operacions de la illa de Cuba, segons participava el Capità general "de dicha Antilla".
Hem vist cinc soldats gaters morts en eixa guerra d’ultramar. Per ordre alfabètic són els següents:
- VICENTE PEDRÓS LLEGÓ*. Pertanyia a Infanteria, al Batalló de Cazorla nº 7. Va morir el 2 d’agost de 1897 al poble de Indang, província de Cavite. Cuba.
- ONOFRE SALVÁ FERRER. Va morir el 26 de juny de 1897, al poble de Colón, província de Matanzas. Cuba.
- VICENTE MULET PEDRÓS. Infanteria. Batalló de Cazorla nº 11. Mort el 18 de decembre de 1897 a Novaliches, província de Manila. Cuba.
- PASCUAL MONFORT MONFORT. Infanteria. Batallón de Cazorla, nº 13. Mort a Manila el 5 de setembre de 1897.
- ANTONIO REUS PALACIO. Infanteria. Batalló de Puerto Rico. Mort el 17 d’agost de 1897 a Santiago de Cuba.
*Potser estiga malament el cognom i vulga dir Diego, ja que a Gata no està "Llegó" com a cognom.

Per completar, també vos pot interessar el meu article del blog del dia 4 d’abril de 2012, en el que també parla del soldat caigut JOSÉ BLANES, el qual no l’hem trobat a la relació. L’article es titolava: ¿SABIEU...? que soldats gaters van estar a la guerra de Cuba i Filipines (1897-1898). Llegiu-lo

FONT: www.raicesreinodevalencia.com / Bases de Datos / Soldats caiguts guerra de Cuba.

23/10/2015 15:34 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA LOCAL: EN 1646 GATA TENIA 68 CASES (Cens del lloc)

20151021215748-cens1646.jpg
Seguint amb els documents que ens pot oferir digitalment la pàgina www.raicesreinodevalencia.com, de la que ja vaig extraure anteriorment la documentació del soterrament i el dibuix del Bisbe Servera, nascut a Gata, ens fixem ara amb el Cens de 1646 del "LLOC DE GATA".

En un dels fulls apareixen en la part superior esquerra el poble Gata i el motiu pel qual es relaciona el veïnat del poble. El certificat ve avalat pel Justícia i els Jurats del lloc de Gata. La data en que es fa el cens és el del vint al trenta d’octubre de l’any 1646, és a dir fa ara just 369 anys. Tot ve donat per una carta remesa als dits administradors, ja que "sens mana per les senyories".
En la carta es diu que es done compte de les cases que té el lloc de Gata i ells "obeint a dita orde" fan la relació. Cada casa té un cap de família i es poden veure els noms i cognoms dels veïns de Gata, que en total habiten en 68 cases, de mitat del segle XVII.
Vos pose la relació de les 68 cases. Abans, cal dir que la part final del document del cens de 1646, on diu que hi ha setanta habitadors, donat que en dues cases habiten a més de la/el propietari/a altre veí. Un dels signants de la "certificació" és Juan Crespo. Tot el treball va estar lliurat el 30 d’octubre de 1646 amb el nº 53.
A la relació cada línia apareix: "Casa de..." i posa el propietari o cap de família. Sols a la primera posa: "Primo Casa de..." i a dos posa el principal propietari o cap i posa "que també habita en ella..."

Relació d’habitadors: Miguel Salvá, Sebastià Soler, Viuda de Jaume García i també Diego Gavilá, Antonio Andrada, Julià Salvà, Jaume Mulet, Jaume Blasco, Juan Grimalt, Viuda de Gabriel Grimalt, Vicente Puig, Guillem Malonda, Abadía  del Prevere, Juan Mulet menor, Nadal Arabí, Geroni Monfort major, Francesc Arabí, Josep Server, Francisco Andrada, Juan Andrada, Viuda de Miguel Pastor, Francesc Alberola menor, Lloréns Mas, Bernat Puig, Ros, Pere Ivars, Geroni Monfort menor, Viuda de Francesc Pons, Vicent Monfort, Juan Antonio Pedro, Viuda de Pere Sapena i també Jusep Mulet, Miguel Ginestar major, Pere Bolufer, Antonio Pedro menor, Batiste Sapena, Sereno Jaume Soler, Simó Puig, Jaume Pedro, Antonio Ribes, ¿Alberola, Benet Mengual, Viuda de Antonio Cruañes, Juan Mulet major, Antonio Pedrós major, Pere Torres, Sebastià Mengual, Climent Mengual, Juan Gil, Cosme Gil, Miguel Mengual, Jusep Pons, Jusep Moreno, Antonio Ginestar, Pere Juan Pons, Batiste Server, Antonio Signes, Miguel Acensi, Jusep Boronat, Batiste Mulet, Antonio Grimalt, Juan Giner, Josep Pastor, Jaume Signes, Miguel Ginestar menor, Damià Mulet, Francesc Bertomeu, Martí Moreno, Rafel Mengual, Guillem Mengual.   

FONT: www.raicesreinodevalencia.com / Censos / 1646 / Gata.

 

21/10/2015 21:57 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA LOCAL: DIBUIX DEL BISBE SERVERA (1956)

20151017003710-jbtadibuix.jpg

Seguint amb la mateixa investigació que l’entrada anterior i situant-nos a les Illes Canàries, trobem al primer dels àlbums de dibuixos de personatges il·lustres d’aquelles terres insulars, el de "JUAN BAUTISTA DE CERVERA".

El fotògraf (s’identifica la foto amb el nº 6.449) és Ed. Cigarrillos Cumbre i l’any es data en 1956. A la descripció posa: "Personaje ilustre, Religión, Arte/Cultura, Retrato gab. hombre, No consta municipio, Canarias". Està fet amb un artefacte fotogràfic fotomècanic. 

Aquest dibuix va donant-nos una idea de qui era el nostre paisà més reconegut, més il·lustre, el Bisbe Servera, que va estar a les seus de Canàries i Cádiz.

FONT: partint de www.raicesreinodevalencia.com / arribem a Canarias / FEDAC / Álbumes, Dibujos de personajes ilustres I.

17/10/2015 00:35 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA LOCAL: DOCUMENT DE SOTERRAMENT DEL BISBE SERVERA (Catedral de Cádiz, 1782)

20151015221706-bisbesoterramentcadiz.jpg

L’amic Emilio Signes em va parlar el segon dia de la fira d’una pàgina molt potent i molt bona que tenia moltíssima informació. De veritat que aixina és i felicite als seus creadors. Es tracta de www.raicesreinodevalencia.com, que és com una mena de "buscador" partint sempre des de les nostres terres, molt potent per a la investigació i història. Allí hi ha investigadors, socis, interessats que entren dia a dia i es pot trobar tot el que vulgues i més.

Dic tot això perquè escorcollant els distints apartats de la pàgina podem trobar alguna informació referent o relativa a GATA DE GORGOS, que és el nostre propòsit. Per a altres els mourà l’interés genealògic o documental. Al llarg dels dies veniders aniré posant-vos alguna documentació que aparega i la referiré dins de l’apartat del blog de "Història local".

I anem al gra. Quan Emilio em va parlar de la pàgina, em picava molt la curiositat i vaig entrar i trobar, que sempre és un alicient per a seguir buscant amb més força.

El document que vos expose té el següent recorregut dins de la pàgina: Enlaces de interés, Archivos, Eclesiásticos, Diocesano de Canarias, Horarios y recursos, Multimedia i Digitalización de Archivos. La sorpresa és gran, quan de model apareix un document del segle XVIII, que nomena el "Lugar de Gata Arzobispado de Valencia". Es tracta del document de soterrament a la Catedral de Cádiz del personatge més cèlebre nascut a Gata, el BISBE SERVERA.

La fulla pertany al llibre 21, foli 193 dels soterraments de la Parroquia del Sagrario de la Santa Iglesia Catedral de Cádiz (així ho testimonia el segell de la part esquerra del document) i es redacta en "Enero de mil setecientos ochenta y dos años". El document fa referència al Ilm. i Rvm. Juan Bautista Servera "Dignísimo Obispo de esta Ciudad y Diócesis" i el seu soterrament: "se enterró por la mañana" a la cripta dels bisbes. Acompanyaven "clero y comunidades religiosas". Al parlar del bisbe "el Obispo Cervera" com diem a Gata pel carrer i per la història que coneguem, diu que té "setenta y cuatro años y medio, natural del Lugar de Gata, Arzobispado de Valencia, aviendo nacido el día doce de Julio de mil setecientos y siete, hijo legítimo de los Sres. Dn. Juan Servera, y Dª. Ana María Signes". Continua explicant de la seua vida religiosa: "aviendo sido Obispo de las Islas de Canarias nueve años, y en su religión Ord. Franciscanos Descalzos, Lector de Teología, Guardián de distintos conventos, Secretario de Província, Provincial y Definidor Gral..." i diu de la seua estància en Cádiz: "Ocupó la Silla Episcopal de esta Ciudad quatro años...".

De la seua mort diu: "...murió en su Palacio Episcopal, aviendo recibido los Santos Sacramentos el día doce, a la una y media de la mañana".

La signatura és del rector de la parròquia de la Catedral de Cádiz Antonio Josef Cexón Aytisse.

FONT: www.raicesreinodevalencia.com / Diocesano de Canarias / foto, Portada: Digitalización de Archivos.

15/10/2015 22:17 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

GATA TÉ "PUESTO DE LA GUÀRDIA CIVIL" DES DE FA 128 ANYS

20151012174933-cuartelantic.jpg

L'any 1886 el poble va sofragar les despeses de la Caserna de la carretera, hui ja inhabilitada

En 1887 va passar el "puesto de la Guardia Civil" de Xàbia a Gata

Hui és la festivitat de la Verge del Pilar, patrona del cos de la Guàrdia Civil. Gata té guàrdia civil des de 1887, que passà de Xàbia a Gata. La Caserna de la Guàrdia Civil que vegeu dalt, hui ja inhabilitada, té un any més, 129 anys d'història. Va ser sofragada pel poble. Aquest edifici ha estat tot un símbol per la seua ubicació a la carretera general, per la seua història, per les famílies que allí han residit, les històries que han compartit, pel seu compromís amb el veinat de Gata. Hui, les forces de la Guàrdia Civil, els agents destacats a Gata, tenen al carrer Penyó el seu "cuartel" i des d'allí inicien tots els dies les seues tasques de custòdia i vigilància, que sempre és molt d'agrair pel ciutadà gater o el que ens visita.

La antiga Caserna de Gata ha arribat als 129 anys d'antigüitat. Sens dubte, una de les més velles de la província i d'Espanya. L´any 1982 hi ha un intent de fer una nova Casa Cuartel a la carretera de Xaló. Mai arribà a ser realitat.

Recuperem el breu article que publicava el diari matinal de la Safor "El Serpis" el 10 d'abril de 1887: "Por orden superior ha sido trasladado á Gata el puesto de la Guardia Civil que está en Jávea"Tres mesos després (el 27 de juliol) el mateix diari publicava que uns veïns de Xàbia "fueron capturados por la Guardia Civil del puesto de Gata".

A la imatge, una foto antiga de les que ja han estat publicades, on es veu la Casa Cuartel als anys 40. Es pot veure com un agent fa guàrdia davant de la porta.

FONT: diari "El Serpis : periódico de la mañana" - Any X, Nº 2.770 del 10 d’abril de 1887 i Nº 2.850 del 27 de juliol de 1887. Hemeroteca digital, BNE.

12/10/2015 17:49 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HO RECORDEU...? FA VUIT ANYS, TAL DIA COM HUI (La riuada del Pilar de 2007)

20151012163906-riuada2007.jpg

(PODEU FER MÉS GRAN LA FOTO DE PORTADA, PUNXANT ACÍ)

(PODEU LLEGIR L’ARTICLE MEU DEL BUTLLETÍ, PUNXANT ACÍ: 1, 2.)

(PODEU VISIONAR LES FOTOS DE L’ÀLBUM MEU, PUNXANT ACÍ)

Hui fa just 8 anys van tremolar els pilars del pont de les Alcolaies, el riu Gorgos que té una gran cabuda es va desbordar i va inundar el parc del Raval. He rescatat d’aquells dies l’article que vaig fer per al Butlletí Municipal, que a les hores formava part del consell de redacció. La foto que podeu admirar era la portada del butlletí de la tardor de 2007. Va ocórrer aquell 12 d’octubre de 2007 i quina diferència amb hui i dies enrere. Aquells 10 i 11 va caure pluja sense parar. Recordeu que el pont de Beniarbeig al pas del Gironà es va enfonsar i les càmeres de Canal9 TV ho van captar en directe. vuit anys d’allò.

Al mateix temps, vos pose l’enllaç del magnífic reportatge en vídeo que va fer un veí des d’una de les cases del carrer Penyó per la part de darrere. Amb un temps de 10 minuts i 36 segons ho va publicar 

a Youtube amb el pseudònim de "jbgorrita" i amb el títol de "El río Gorgos se sale". Ell posava al comentari: "Tras las lluvias sufridas en la comarca, el rio Gorgos, normalmente seco, se sale". Ací teniu l’enllaç, PUNXEU.

Foto de Miguel Vives Signes.
Foto de Miguel Vives Signes.
Foto de Miguel Vives Signes.

FONT: Fotos publicades al Butlletí Municipal, Ajuntament de Gata. Tardor 2007 / Cronista de Gata / Vídeo publicat a Youtube.

12/10/2015 16:33 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

MÉS DE 350 PERSONES ASSISTIXEN A LA REINAUGURACIÓ DEL CINEMA

20151004234856-12079707-558017741016291-6700761110986417657-n.jpg

Per a visionar l’àlbum de fotos, PUNXEU ACÍ.

Abans de la pel·lícula han parlat Antonio Signes Grimalt "Texano" i el rector Don Francisco M. Murillo i s’ha projectat un document històric del cinema

Record especial per a Paquita, la germana de Antonio i Paco

La gent ha quedat molt contenta de la sessió, que ha durat unes dos hores

Els veïns de Gata de Gorgos no han volgut deixar passar aquesta oportunitat que els donava els germans Signes Grimalt "Texanos": veure una pel·lícula al reinaugurat cinema "La Paz", ubicat en pleno centre urbà. Després de dotze anys de "silenci cinèfil", com deia el gran aficionat Paco Moncho en un dels seus comentaris, ha tornat la gent a visionar una pel·lícula al cine "Passetes", que també se li va dir a aquest cinema en algun temps.

A les 19,05 de la vesprada de hui diumenge dia 4 d’octubre de 2015 pujava a l’escenari de la sala Antonio, l’ànima de suport del projecte per a tota la família. Se li veia emocionat, no s’ha enrollat com ha dit ell. Ha donat les gràcies a tots els que els havien ajudat a posar en marxa el cine. Després ha convidat a pujar i així ho ha fet al senyor rector Don Francisco M. Murillo, que ha donat les gràcies en nom de Cáritas Gata. 

Un moment especial i molt emotiu s’ha viscut quan han projectat la imatge de Paquita, la germana que va faltar fa uns mesos. La llegenda deia: "Yo también me siento feliz". Un aplaudiment ha servit d’homenatge a Paquita "la Serra".

A la barra del bar, a l’entrada, atenent a la gent, el personal de Cáritas Gata. Tot ple, més de 350 persones. Els veïns han visionat primer un documental sobre el cine "La Paz", fent un menut recorregut per la seua història. Després s’ha projectat la pel·lícula escollida per a l’ocasió: "St. Vincens".

Vos pose les paraules que al facebook ha dit Paco Moncho d’aquesta inauguració: "...12 anys després, hui, un 4-10-2015, els germans Texanos el tornen a reobrir amb una funció pro-Càritas i amb la pell·ícula "ST.VINCENT! de Bill Murray. Han estat 12 anys de silenci cinèfil en el nostre poble; però gràcies a la família Signes Grimalt que han aguantat presions de constructors, supermercats, etc. i que mai han volgut enderrocar aquest emblemàtic cinema. El huelo Quico Signes, la huela Paquita "La Venta" al front de tota la seua família que ja no son entre nosaltres , segur que desde el cel faràn hui una gran festa. Visca el Cine La Paz!".

També les que ha dit el senyor rector: "Apertura del cine La Pau con lleno absoluto. Desde Caritas Parroquial agradecemos Antonio y a su familia la inicitiava que las entrandas y lo recogido en la barra sea destinado para Caritas. Agradezco a todo el equipo de Caritas parroquial por todo el trabajo que habeis realizado. Gracias en nombre de vuestra parroquia.Que Dios os bendiga!".

Data històrica que cal ja anotar en els anals de Gata de Gorgos. Reinauguració del cine "La Paz".

Foto de Miguel Vives Signes.
Foto de Miguel Vives Signes.

FONT: Fotos àlbum: Verónica Vives, Gemigeor Caselles, Parròquia, Cronista de Gata. Foto portada: Gemigeor Caselles.

04/10/2015 23:44 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

REINAUGURACIÓ DEL CINEMA "LA PAZ" (pel·lícula a benefici de Cáritas) - i II -

20151001231441-img-20150927-114029.jpg

Deixava pendent l’altre dia més història sobre el CINEMA "LA PAZ". Si recordeu i s’ha publicat ja en els mitjans de comunicació diumenge 4 d’octubre a les 19 hores serà el moment de la reinauguració de la sala. Es projectarà la pel·lícula "St. Vicens" a benefici de CÁRITAS.

Però coneguem tota la història del cinema "La Paz"?

"Mi gran boda griega" fou la última pel·lícula que els espectadors del "Cine La Paz" van poder gaudir abans del tancament de les seues portes en 2003. Enrere quedava una llarga historia vinculada a este cine, propietat de la família Signes, que tingué els inicis en 1925 quan Francisco Signes Signes inaugurava el que seria el primer cine de Gata de Gorgos.

Creat sobre les cendres d’una antiga fàbrica de mobles que va sofrir un incendio, desde el seu inici el cine es convertí en el centre de la vida social i cultural del poble i de tota la comarca. Els seus habitants omplien les seues butaques.  Amb els anys la cabuda arribà a quedar-se menuda i es va ampliar.

En el seu devindre, les parets del Cine La Paz han acollit tot tipus d’events: cinema mut amb orquestra en els anys 20; cinema sonor a partir dels anys trenta; representacions teatrals (amateurs i professionales); espectacles de boxa; balls de carnaval, etc. Així, varietés, sarsueles i sainets valencians han alternat amb pel·lícules de Greta Garbo i produccions com "Ben-Hur",  estrenada amb gran èxit un dijous sant a preu d’una pesseta l’entrada, registrant un ple absolut i arribant inclús a generar beneficis.

En 1938, en plena Guerra Civil, el cine fou alquilat. Començava una etapa en la que diferents empresaris es posarien al front del mateix. En gener de 1940 es projectava la pel·lícula "Suspiros de España". A mitjan dels 50, després del tancament del Ideal Cinema, el Cine La Paz continuava obert i sense competència. Així es mantenia fins abril de 1977, quan es produí el cese de la seua activitat.

A continuació, la família dels autèntics propietaris del cinema agafaria el relleu. Els fills de José Signes i néts de Francisco Signes feien una gran reforma que dotava al cine d’una moderna maquinària i decoració. El 10 d’abril de 1978 es projectava la pel·lícula “La guerra de papá”. Sols un any després els propietaris cederien l’explotació del cine a Juan Bautista Salvá Mulet, qui es mantindria al front del mateix fins al seu tancament definitiu en 2003.

Aquest diumenge dia 4, el Cine La Paz recupera de nou de mà de la família Signes l’espirit del seu creador per a compartir amb els veïns de Gata de Gorgos i la comarca el cinema de reestrena i totes aquelles propostes de títols que els usuaris desitjen tornar a visualitzar en una pantalla gran.

FONT: Nota de prensa, Cinema "La Paz". Gata de Gorgos.

01/10/2015 23:13 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

GATA: ONZE PERSONES CENTENÀRIES EN 25 ANYS (1991-2015). ARA SOLS N’HI HA UNA EN VIDA, TERESA SIGNES COSTA (103 ANYS)

20150915175715-centenaria103teresa.jpg

Ahir dilluns, el poble de Gata de Gorgos acomiadava a la veïna Antonia Signes Fenoll (la Tia Tonica la Sariera), que demà dimecres 16 compliria cent anys. Gata ha tingut entre el seu veïnat moltes dones centenàries i un sol home centenari en els últims 25 anys, des de 1991 fins a l’actualitat 2015, a cavall entre el segle XX i el segle XXI. Cal recordar-los a tots, perquè són la memòria col·lectiva i històrica de la vellea ben portada del nostre poble.

Abans de relacionar als centenaris, dir que com la d’ahir han passat quatre casos curiosos i anecdòtics, dos a centenaris i dos que quasi ho han sigut. L’únic veí centenari, Antonio Pedro Mulet, va complir els cent anys el 4 de novembre de 2003. Als set dies, un després de la festa familiar, va tancar els ulls: l’11 de novembre. La veïna Josefa Pons Pedro, va morir a abril de 2001. La família no havia celebrat el centenari pensant que moria als 99 anys i 8 mesos. I havia sobrepassat els cent anys. Era un error de papers. El tercer cas anecdòtic es va donar amb la veïna María Costa Lloréns, que sols li restaven 26 dies per a complir cent anys. Finalment, la ja dita Tia Tonica la Sariera, que li han restat tan sols tres dies per al segle de vida. També cal dir, que al poble hi havia mesos que tenia en vida tres centenàries juntes.

Per orde cronològic, aquestes són les centenàries i el centenari de Gata en els últims 25 anys:

- Josefa Diego Signes va morir el 14 de juliol de 1991, passats els 102 anys de vida.

- Teresa Costa Pérez moria el 19 de gener de 1995 als 101 anys.

- Josefa Pons Pedro va morir l’1 d’abril de 2001, als 100 anys i mesos.

- Rosa Salvá Pedrós va faltar als 100 anys el 10 de juny de 2002.

- Antonio Pedro Mulet, únic home. Va morir l’11 de desembre de 2003, als 100 anys i una setmana.

- Vicenta Diego Tudela, la dona que ha perdurat més en vida a Gata, va morir el 5 d’agost de 2007, passats els 105 anys de vida.

- María Boronat Boronat ens va deixar el 16 d’abril de 2009 als 100 anys.

- María Pascual Pastor moria als 101 anys el 8 de setembre de 2010.

- Antonia Pedro Costa va morir el 25 de març de 2014, als 101 anys, tres mesos i 11 dies.

- Francisca Costa Diego ha sigut la segona més major. Va morir el 18 d’abril de 2014, quan havia complit 104 anys,un mes i 6 dies de vida.

* Finalment, està en vida l’única centenària que té ara el poble de Gata, amb 103 anys complits els passat dia 7 de setembr

e. És Teresa Signes Costa, que podeu veure a la foto de portada del reportatge. 

En resum es pot dir que Gata és poble de centenàries. Han arribat a 105 (1); 104 (1); 103 (1*en vida*); 102 (1); 101 (3) i 100 anys (4).

FONTS: Arxiu Cronista de Gata. / Foto centenària Teresa S.C.: Dani. / A la fotos d’interior: la que més va viure, Vicenta Diego, rodejada dels seus tres fills i un nebot.

15/09/2015 17:55 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HUI, 11 DE JULIOL, CENT ANYS DEL TRAM DEL TRENET ALTEA-DÉNIA ( II )

20150711082859-estacio.jpg

Un convoi "especial" a migdia recordarà aquell dia de 1915

No s’han fet molt de ressó, pel que he pogut esbrinar als mitjans de comunicació escrits, de la efemèride, que en el seu dia va ser molt important. Però, el blog del CRONISTA DE GATA si que ho recorda. Aquell 11 de juliol de 1915, han passat cent anys, era diumenge. Es va fer -per primera vegada- el recorregut de l’últim tram de la línia Alacant-Dénia, i així va ser inaugurat entre Altea i Dénia. Entre Alacant i Altea es va inaugurar el 28 d’octubre de 1914 i entre Altea i Dénia hui fa cent anys. Des de 1986 és FGV qui gestiona el que diem popularment "trenet de la Marina" i que ara també forma part del TRAM de Dénia a Alacant.

Aquells anys previs a la inauguració van ser molt dificultosos, perque el terreny presentava molts kilòmetres accidentats. Aquest tram tenia fortes pendents. Sols teniu que contar que en túnels -nosaltres en tenim prop- hi ha 2,5 kilòmetres. Hi ha al tram Altea-Dénia 7 viaductes, el més llarg, de pedra i tot un símbol de Gata, el nostre pont -ara il·luminat- sobre el riu Gorgos. També hi ha 17 ponts metàl·lics, també tenim nosaltres el que supera la carretera nacional, just al costat del viaducte de pedra. Finalment, hi ha 38 passos inferiors o superiors.

A les 11,30 eixirà d’Altea el tren d’una manera "especial", recordant aquell dia i aquelles hores de fa cent anys. Aquella gent i aquelles terres que són les nostres. A les 12,15 del migdia està previst el pas per Gata. Estarem ahí per a contar-vos com resulta aquest record.

A la imatge, una antiga postal de l’estació del tren de Gata, d’aquella tira de postals que mostraven el més detacat del poble, com l’ermita, la fàbrica de mobles, el pont del que vos parlava, l’estació i altres llocs.

FONT: informació GV / foto arxiu.

11/07/2015 08:28 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

SABIEU...? que al Nadal de 1926 va fer una gran nevada a Gata

Ho descobrim al diari republicà valencià "El Pueblo...". El segon dia de Nadal, 26 de desembre de 1926, es publicava a la pàgina 6 un reportatge sobre la gran nevada a tot arreu d'Espanya. Quan parlava de la província d'Alacant deia: "Alicant.- En los pueblos de Benidorm y Gata de Gorgos, ha nevado copiosamente. En la carretera que enlaza estas dos poblaciones, la nieve alcanaza más de dos palmos de espesor. También en Oliva ha nevado, aunque no tan copiosamente.

FONT: diario "El Pueblo: diario republicano de Valencia"-Any XXXIII, Nº 12.123 del 26 de desembre de 1926.

23/06/2015 15:25 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA ELECTORAL MUNICIPAL DE GATA, 1979-2015, 36 anys de democràcia ( I )

20150614234147-alcaldesdemocraciagata.jpg

En aquest període s’han succeit nou legislatures i la que entra ara serà la desena

Magda Mengual és la tercera alcaldessa de la història de Gata i la vuitena màxima autoritat municipal des de 1979

Arrel de la data històrica que va viure el poble de Gata ahir dissabte dia 13 de juny de 2015, a nivell polític, amb el canvi de govern municipal, ja que s’ha format un pacte progressiste a tres bandes (Compromís per Gata, PSOE i Junts per Gata), deixant al Partit Popular a l’oposició, anem a recordar la història política local dels últims 36 anys, els del període democràtic.

Era el diumenge 3 d’abril de 1979, primeres eleccions democràtiques; el 24 de juny de 2015 han tornat a ser, aquestes les que feia deu. Si repassem les dades de votacions, el calendari és el següent:

1er.- 3 d’abril de 1979; 2n: 8 de maig de 1983; 3r.- 10 de maig de 1987; 4rt.- 26 de maig de 1991; 5é.- 28 de maig de 1995; 6é.- 13 de juny de 1999; 7é.- 25 de maig de 2003; 8é.- 27 de maig de 2007. 9é.- 22 de maig de 2011. 10é.- 24 de maig de 2015.

Sempre hem votat al mateix lloc?. No. Recordeu quan es votava no sols al col.legi. Abans les taules electorals també estaven al carrer la Bassa, a l’Ajuntament i a Ca Pepito "Galleta"(Plaça Nova). Enguany s’ha estrenat un lloc nou, sustituint a un altre més complicat per l’accés. Ha sigut el Centre Polivalent.

Coneixeu tots els alcaldes democràtics de Gata en aquestes nou legislatures?:

De 1979 a 1983 dos: JUAN BAUTISTA PONS LEYDA (CD) i EDUARDO ADOLF MULET SALVÁ (AP i CP). A la mort del primer, novembre de 1980, li succeí el segon.

De 1983 a 1987 (CP) i de 1987 a 1991 (CP-PP) per dos legislatures consecutives fou alcalde EDUARDO ADOLFO MULET SALVÁ. 

De 1991 a 1995 fou alcalde VICENTE FONT LEYDA (PSPV-PSOE). 

De 1995 a 1999 Gata va passar per una moció de censura. De 1995 a 1997 va governar VICENTE FONT LEYDA (PSPV-PSOE) i de 1997 a 1999 GABRIEL FELIU PEDRO (1997-1999).

De 1999 a 2003 va ser alcalde GABRIEL FELIU PEDRO (PP).

De 2003 a 2007 fou alcalde JOSÉ DIEGO MULET (PSPV-PSOE).

De 2007 a 2011 va governar la primera alcaldessa de Gata ANA MARÍA SOLER OLIVER (PP).

De 2011 a 2015, foren dos dones. Primer la ja dita ANA MARÍA SOLER OLIVER i, per renúncia d’esta, des de    de 2014, MARÍA TERESA SIGNES CASELLES (PP).

La nova alcaldessa, tercera dona, per al període 2015 a 2019 és MAGDA E. MENGUAL MORATA (Compromís per Gata).

FONT: Arxiu blog CRONISTA DE GATA.

14/06/2015 23:16 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

OBRI LES PORTES LA TENDA-MUSEU "MARIA SOLER" AL CARRER XALÓ DE GATA (Primera part)

20150604210720-museu1.jpg

Quarta generació d’una empresa familiar de fa 135 anys

Amb maquinària, documents, fotografies i models de totes les èpoques

L’empresa familiar SolerBags, regentada actualment pels germans Jaime i Maria Soler  és la quarta generació d’una empresa familiar fundada en el 1880, fa 135 anys.

Actualment l’empresa es dedica al disseny, fabricació i exportació de bossos, canastes i accesoris "eco-friendly MADE IN SPAIN".  Tenint una forta història en el seu bagaje professional com a fabricants, fa uns dies van obrir les portes de la fàbrica amb la tenda-museu ubicada al carrer Xaló de Gata, per a donar a conéixer la història familiar com els fabricants, dissenys, creacions i un llarg recorregut de l’empresa familiar.

El museu Maria Soler estarà oberta dilluns, dimecres i divendres, de 10 a 14 hores. A la disposició de qui vulga de dilluns a divendres de 9 a 13 hores. La tenda estarà oberta de dilluns a divendres de 9 a 13 hores i de 15 a 19’30 hores (horari de treball de la fàbrica).

Al museu s’exposa la maquinària que s’utilitzava en el 1880 fins als nostres dies, és la història de l’empresa, les distintes màquines que s’han utilitzat,  els distints catàlegs i dissenys que s’han portat al llarg de dècades  fins ara, tot instruit en un audio en el que ajuda a comprendre el recorregut d’esta empresa familiar i l’evolució del producte. La tenda continua. Al museu  pot veure’s i paga la pena, inclús es poden adquirir els fabricats.

Si voleu conéixer un trosset més de la història industrial del poble de Gata, no podeu perdre’s aquest museu, que ens transportarà en el temps i en l’espai.

En un altre capítol coneixerem més detalls de la història d’aquesta empresa familiar i els seus orígens.

Foto de Maria Soler Bags.
Foto de Maria Soler Bags.

Ací teniu l’enllaç a l’àlbum del dia de la inauguració:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10153339525378104.1073741826.313036268103&type=3

FONT: Fotos àlbum i informació, María Soler.

04/06/2015 21:06 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

SABIEU QUE FA 404 ANYS DE LA REFUNDACIÓ DE GATA, DESPRÉS DE L'EXPULSIÓ DELS MORISCS (Història local)

Ens ho explica Joan Giner Monfort en l’últim article i amb gràfics detallats dels cognoms d’aquell temps, publicat al seu blog "De les Creus al Montgo". L’efemèride dels 400 anys de la refundació de pobladors de Gata ens un fet que no deuríem passar per alt. "400 anys de la refundació de Gata: La Carta pobla de 1611". Amb realitat ja són 404 els que s’acomplixen, però els gaters ens costa fer celebracions. Si que ho va publicar Giner al llibre de festes de 2011, any que feia 400, per recordar el 4t centenari de la signatura de la primera carta pobla de Gata.

Fixeu-se amb alguns dels paràgrafs que escriu: "Tots els pobles celebren aquells fets que han marcat profundament la seua història i que consideren que convé recordar".

Quasi al final diu: "...És a dir, que Gata, tal com la coneixem, naix en aquesta època, no abans, i es va oficialitzar per primera vegada ara fa 400 anys mitjançant la signatura de la carta pobla. El procés de repoblació del segle XVII va portar els avantpassats de la major part dels gaters de hui en dia, que provenien sobretot de pobles veïns i valencians i de Mallorca. Recordem i celebrem que la nostra identitat local va nàixer fa quatre segles..."

FONT: blog "De les Creus al Montgó" de Joan Giner Monfort.

05/05/2015 11:37 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

CONEIXEU EL BLOG "DE LES CREUS AL MONTGÓ" (escrit per Joan Giner Monfort)

20150409224133-detall-d-el-reyno-de-valencia-f-cassaus-1693-.jpg

L'últim capítol parla de GATA i GATETA

JOAN GINER MONFORT és l'autor del blog "DE LES CREUS AL MONTGÓ" on es conten investigacions, documents, història del poble de Gata i de Tavernes de Valldigna, per que l'autor coneix ben bé els dos terrenys, per part de pare a Tavernes i per part de mare Gata. El blog té publicat a l'últim capítol l'article: "GATA, GATETA I LA "TARRAVAL", article que ja va ser publicat en el llibre de festes de Gata de 2006 i que ara amplia amb més mapes. Tindreu gust de llegir-lo perquè és curiós el que allí es diu i es cita, per part de Joan Giner Monfort.

A més d'aquest article, en té tres més: un dedicat a la Valldigna i dos a Gata: "L'arreplega de malnoms de Gata" i "El jardí de la duquessa d'Almodóvar".

Ja sabeu: si voleu llegir els interessants articles i ben documentats, ací teniu l'enllaç: PUNXEU ACÍ (BLOG).

FONT: mapa publicat al blog (Detall mapa d'El Reyno de Valencia, F. Cassaus, 1693)./ blog: "De les Creus al Montgó".

09/04/2015 22:41 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA LOCAL: PORTES GATERES EMIGREN CAP A TERRAMELAR (PATERNA)

20150308173333-portesfernando.jpg

 

La història que vos conte ara té nom i cognoms, té protagonistes. Unes portes i dos famílies. Una família, la dels germans Arabí, i l’altra la de Fernando Fuertes. Una a Gata i altra a la partida Terramelar de Paterna. Les portes que un dia donaren entrada a la casa número 7 del carrer Doctor Gómez Ferrer, la que té el plafó ceràmic del patró el Santíssim Crist, ara sustituïdes per altra més moderna, estan instal·lades ja al carrer Almenara, del Terramelar a Paterna (València), a casa de Fernando Fuertes.

He deixat que siga Fernando el que dona compte del canvi:
"Vaig nàixer en un poble de l’horta de València, i a pesar dels anys transcorreguts des que ho abandonem per a traslladar-nos al "Cap i Casal", conserve algunes imatges en la meua memòria."
No sé bé per què, una d’eixes imatges és la d’aquelles enormes portes de les cases (així m’ho pareixien, des de la meua grandària infantil) que s’obrien completament per a traure, o entrar, el carro. La resta del dia, les dos portes romanien tancades, utilitzant la porteta  per a accedir a l’interior de la casa. Els xiquets jugàvem amb total llibertat en els carrers, i aprofitàvem eixos breus instants d’obertura de les dos portes per a tirar, sense dissimulació, una ullada a l’interior de la casa."
Molts anys després he tingut l’oportunitat d’aconseguir una d’aquelles portes, ja no tan enormes com m’ho van paréixer. I la casualitat, les circumstàncies i l’amistat que m’unix a una família gatera, han volgut que precisament unes portes que durant gran part del segle XX, possiblement un període més extens, van estar en el número 7 del carrer del Dr. Gómez Ferrer, hagen viatjat fins a Paterna (esta vegada per poc no és el Cap i casal!) . I allí lluïxen des de fa pocs dies. 
Mobila vella, material noble que podria comptar part de la història recent de Gata i que, segur, em sobreviuran.

Una bonica manera de dir que s’estime allò que es recorda i es vol. Acaba dient Fernando unes paraules, que compartisc i que moltes vegades vosaltres també ho penseu:
"Amem les coses que formen part de la nostra memòria, no les deixem perdre i restituïm-li l’ús per al que van ser creades".

FONT: Foto i text Fernando Fuertes (Terramelar-Paterna).
08/03/2015 17:32 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

GATA TÉ UN ALTRE RETAULE CERÀMIC DE CARRER, UN NOU SANT ANTONI ABAT (Nº 27 de l’itinerari urbà)

20150216230543-2015-02-16-11.09.33-copia.jpg

(PODEU OBRIR L'ÀLBUM, PUNXANT ACÍ: ÀLBUM: COL·LOCACIÓ I BENDICIÓ NOU RETAULE CERÀMIC A GATA.

Al carrer Doctor Gómez Ferrer, a casa de la família Ferrer-Chorro

Va ser beneït pel rector de la parròquia el mateix dia de Sant Antoni, després de la festa a la placeta

El dia d’abans d’afanaven els obrers per a estar llest el plafó ceràmic que fa 27 del poble, el dedicat a Sant Antoni Abat, que nosaltres coneguem popularment del Porquet. La fornícula és una rèplica de l’existent a casa de l’àvia materna de Rosa, al carrer Teulada, on hui viu son tio. La família de Pere Ferrer Monfort i Rosa Chorro Monserrat ha ampliat casa i ha estat la seua voluntat posar un Sant Antoni a la façana, com va posar el besavi de Rosa al carrer Teulada.

Fa unes setmanes, el mateix dia de Sant Antoni, diumenge, després de la festa a la placeta del Raval, el senyor rector Don Francisco M. Murillo va procedir a la bendició del plafó ceràmic amb la presència de la família i amics.

La història és molt bonica i Rosa la contava amb un record excel·lent. Al seu rebesavi se li va posar malalt a la Tarraula un animal, va exclamar "Pare Sant Antoni..." i l’animal es va posar bó. Gràcies a eixe fet, va posar un santet a sa casa, a la façana, però aquell era en dibuix en negre. Després de la guerra, l’avi i l’àvia de Rosa el van posar de color. Ara, s’ha reproduit aquesta per una artista del poble valencià d’Aielo de Malferit, Noelia Vidal, que regenta una tenda que es diu "El abanico". El resultat el podeu veure a l’àlbum preparat a l’efecte, igual que la bendició.

Cal recordar que els plafons ceràmics del casc urbà estan protegits a Gata, com a molt pobles valencians. Per a coneixer-los tots, podeu punxar a la columna de la dreta a "Història Local" i allí trobareu, un per un, els 26 existents als carrers i places de Gata, en especial el que s’ha inspirat l’artista per a fer esta. Al resum és el el segon i vaig publicar sobre ell el 24 de gener de 2013. La sèrie la vaig publicar al blog del 22 de gener al   de 2013. L’última en col·locar-se a una façana de Gata, abans del Sant Antoni del que parlem, va ser la Puríssima Xiqueta que va posar a sa casa del carrer La Bassa el farmacèutic César Ivars.

Ací teniu un resum i els enllaços a tots els plafons ceràmics:

En resum, ja publicades al blog i podeu anar punxant sobre cada una: 1ª.- Sant Antoni(Placeta) (23-1). 2ª.- Sant Antoni (inici carrer Teulada) (24-1). 3ª.- Sant Antoni (prop de l’Era de Boronat) (25-1). 4ª.- Sant Joan Baptista xiquet (carrer Hostal) (26-1). 5ª.- Sant Isidre llaurador (carrer Teulada) (27-1). 6ª.- Santa Llúcia (carrer Teulada) (28-1). 7ª.- Nostra Senyora dels Desemparats (carrer Teulada) (29-1). 8ª.- Sant Antoni (carrer Nou) (30-1). 9ª.-Sant Josep (carrer Nou) (31-1). 10ª.- María Auxiliadora (carrers Teulada-Bisbe Cervera) (2-2). 11ª.- L’Àngel de la Guarda (carrer Teulada) (2-2). 12.- Sagrat Cor de Jesús (carrer Constitució) (3-2). 13.- Santíssim Crist del Calvari (carrer doctor Gómez Ferrer) (4-2). 14.- Santa María Magdalena (carrer Doctor Gómez Ferrer) (5-2). 15.- Sant Roc i Sant Sebastià (carrer La Bassa) (6-2). 16.- Puríssima Xiqueta (carrer la Bassa) (7-2). 17.- Verge dels Desemparats (Plaça d’Espanya) (8-2). 18.- Sant Sebastià (carrer Bisserot) (9-2). 19.- L’Àngel de la Guarda (carrer Bisserot) (10-2). 20.- Sant Cristòfor (carrer Moreres) (11-2). 21.- Santíssim Crist del Calvari(carrer Duquessa d’Almodóvar) (12-2). 22.- Mare de Déu del Carme (carrer Nou) (13-2). 23.-Sant Vicent Ferrer (carrer Sant Vicent) (14-2). 24.- Verge dels Desemparats (Avinguda Marina Alta) (15-2). 25.- Sant Antoni de Pàdua (carrer Sol) (correspon al 16, publicada el 18/2). 26.- L’exaltació de l’Eucaristia (Plaça de l’Església).

FONT: Fotos i història aportades per Rosa Chorro Monserrat.

16/02/2015 22:56 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

FENT HISTÒRIA: HUI DIA 12, XXXII (32) ANIVERSARI DE LA GRAN NEVADA DEL 83

20150212103236-neu83.jpg

( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ )

Era Darrers Dissabte i hui és Darrer Dijous, coincidències del febrer

Gata de Gorgos també va patir la gran nevada de 1983. Aquell dia era Darrer Dissabte, 12 de febrer. Fa ja (com passa el temps!!) 32 anys. Hui estem de commemoracions perquè és DARRER DIJOUS. Aquella nevada també era el dia assenyalat per a les carnestoltes, encara que no es deia aixina. A l’endemà totes les quadrilles, grups, amics, van eixir al camp a gaudir de la gran nevada.

Si teniu records escrits o gràfics o voleu contar-ho, al facebook o directament al blog podeu fer-ho. De hui dijous -data de la celebració- fins al diumenge dia 15, estarà oberta la participació i aniré afegint tots els comentaris i fotos que aporteu. MOLTES GRÀCIES A TOTS.

Comence repetint la composició que vaig posar fa dos anys al blog, recordant aquell DARRER DISSABTE, 12 DE FEBRER DE 1983. LA GRAN NEVADA. Ja podeu començar. Vostra és la finestra del CRONISTA DE GATA.

12/02/2015 10:32 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HUI FA 58 ANYS QUE ESTALLÀ EL POLVORÍ A BUNYOL. VAN MORIR 8 SOLDATS, ENTRE ELLS JAUME COSTA SIGNES (de Gata) Y PASCUAL FERNÁNDEZ NÚÑEZ (de Hoya-Gonzalo -Albacete-)

20150122233133-2015-01-11-16.00.36.jpg

Per mig del blog, la família de Pascual va saber de la de Jaume

Fa onze dies va tindre lloc l’encontre entre les famílies de Jaume i Pascual, a Gata

Una efemèride trista la de hui, 22 de gener de 2015, però a la vegada històrica per a no oblidar mai. Fa 58 anys, tal dia com hui, el 22 de gener de 1957 estallà el polvorí de l’exèrcit a Bunyol, i va "segar" la vida de vuit soldats que complien el servici militar. Entre ells estaven el gater JAUME COSTA SIGNES, del qual al gener de 2014 vaig fer una sèrie d’articles seguits sobre la seua curta vida (1934-1957) i el succés (podeu tornar a repassar-los), i el veí de Hoya-Gonzalo -Chinchilla- (Albacete) PASCUAL FERNÁNDEZ NÚÑEZ. 

Les famílies de Pascual i Jaume ja es coneixen en persona. Per mig del blog del CRONISTA DE GATA, Sergi -el fill més menut de Ascensión, una neboda materna de Pascual, va saber d’un altre soldat que li explotà el polvorí i va tindre la mort. Era Jaume Costa Signes ("Jaumet de Carnero"), el de Gata. Ascensión es va posar en contacte amb mi i posteriorment amb la família de Jaume, les germanes Font Costa ("de Carrasco"). Ahí començava l’amistat per una causa comuna, que es va materialitzar el passat dia 11 de gener, diumenge, al coneixer-se personalment. José Juan i Sergio, els fills de Ascensión i esta mateixa, van viatjar del poble que està a set kilòmetres de Chinchilla, Hoya Gonzalo, fins a Gata.

L’encontre va tindre lloc el diumenge dia 11 de gener. Ascensión portava tots els documents que està recabant per a poder exhumar el cadàver de son tio Pascual, que no va tindre la sort de poder-lo portar cap al seu poble, com va passar al gater Jaume. La família gatera, liderada per Tere, li va donar tot el suport i recolzament a Ascensión, per a poder desfer ja este embolic, esta senseraó. Si el seu tio va ser soterrat al pantió militar del Cementeri General de València i la mare de Pascual va col·locar una creu de recordatori, al lloc indicat, perquè ara se li estan posant tantes trabes administratives i protocolàries?. Ells es fan eixes preguntes i més i no conseguixen poder exhumar al tio i portar-se’l al seu poble natal, per a descansar ja per sempre junt als seus pares, objectiu que s’han marcat per respecte i honor a son tio.

Des del blog del CRONISTA DE GATA, es podrien obrir finestres, primer per trobar algun altre cas igual dels altres sis soldats que estes dos famílies no coneixen, i quina és la seua situació; igual que ells van trobar als gaters, altres també ho podrien fer, els convide a això. Segon, obtindre de la superioritat competent la caritat necessària i els permisos necessaris per aquesta família, que va perdre al seu èsser volgut "en acte de servici a la Patria", no en altre tipus d’accident i en conseqüència, aixina s’hauria de reconéixer.

Esperem que prompte pugar ser una realitat la petició d’esta família, que conta ara amb l’ajuda moral de la família de Gata.

A la fotografia, Ascensión Núñez mostrant a dos de les germanes Font els diversos documents i fotografies, al bar "Al Pou", on van fer un menjar d’encontre.   

Podeu consultar els articles referents al succés i a Jaumet de Carnero, al mes de gener de 2014, a la secció de Història Local.

CA LA DATILERA ES REUBICA AL CARRER LA BASSA (per les pròximes obres a la plaça)

20150112214711-caladatilera.jpg
De fet històric considera la família el canvi. Hui, dilluns, s'ha posat en marxa la nova tenda de Ca la Datilera, que es reubica al carrer La Bassa, obligada per les pròximes obres que començaran prompte a la Plaça de l'Església. Comentava Sefa Mulet, germana de Juan: "despres de mes de 100 anys, mes de tres generacions i milers de circunstancies del desti, CA LA DATILERA emigra al carrer la Bassa provisionalment mentre duren les obres a la Plaça de l'Esglesia ¡¡¡¡ no son temps afortunats per deixar al atzar la venta del dia a dia¡¡¡ esperem duren poc i esta Tenda tradicional torne al lloc de sempre¡¡¡"
Tota la família va ajudar a passar les coses, els productes i Juan i Rosa han començat hui una nova etapa al carrer La Bassa. La tenda quasi fa cantó amb el carrer Xaló. Sort, seguiu comprant i recordeu que el mateix havia que haurà, però un poc més amuntet.
    FET HISTORIC: Despres de mes de 100 anys , mes de tres generacions i milers de circunstancies del desti....CA LA DATILERA emigra al Carrer la Bassa provisionalment mentre duren les obres al la pl. De L.Esglesia ¡¡¡¡ no son temps afortunats per deixar al  atzar la venta del día a dia¡¡¡ esperem duren poc i esta Tenda tradicional torne al lloc de sempre¡¡¡ Esta  vesprada tots el familiars hem ajudat a Juan i Rosa a traslladar a LA DATILERA, espere molta sort per a  ells en este periode de temps¡¡¡¡
FONT: Fotos Sefa Mulet Salvador pujades al seu facebook.
12/01/2015 21:47 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

HISTÒRIA DELS REIS MAGS A GATA (FITLCV) ( 1 ª part )

20141230151403-386636-133152580177524-1151833981-n.jpg

RESUMS ANTERIORS PUBLICATS I ACTUALITZATS DE LA JA DECLARADA FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC LOCAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA (FITLCV)

Comence una sèrie de reportatges, de capítols de la història de la representació i cavalcada dels Reis Mags de GATA DE GORGOS, hui declarat ja, tot el muntage, tota la festa, com a FITLCV. Al gener de 2013 publicava l’article històric sobre el "possible" centenari de la Festa, donat que el repartiment de joguets es feia des de 1914, per tant el 5 de gener de 2015 faria 101 anys. El text escrit per als Reis de 1968 per Antonio Salvá Roselló data del gener de 1968, per tant aquesta serà la 48 edició. L’acte del Palau complirà 42 anys a l’Avinguda de la Pau.

Vos torne a posar aquell article actualitzat:

"La cavalcada dels Reis a Gata podria ser centenària o, al menys, el repartiment de joguets pels carrers de Gata. En un escrit vaig vore citada l’anècdota de la filla del Metge Moratal, que al voltant de l’any 1914 rebria joguets el dia cinc o el dia sis de gener, junt a altres xiquets i xiquetes de famílies adinerades del poble. el veí Francisco Moratal Giner va ser alcalde de Gata de 1924 a 1930.

L’altra data la vaig descobrir quan feia just 50 anys els reis de dalt l’ajuntament. El dos de gener de 1997 sabia que l’any 1947 s’organitzava la Cavalcada per a recaptar fons per anar a la final de la Copa de S.E. el Generalíssim a Madrid. van ser efusives paraules del “Rei Marratxa" que encara es recorden al balcó de l’Ajuntament. seguien les escales i paquets pels balcons. Al final, la final (22 de juny de 1947) es va fer a La Corunya (Madrid-2, Espanyol-0) i no van poden anar els gaters perquè estava molt lluny. Donen els Diners recaptats a la parròquia.

Comença de 1948 fins a finals dels anys 50 a organitzar-se els Reis. Es de supondre que seria dins l’església i possiblement més el dia 6, festa de l’Epifania, que el dia 6. Primer N’Alejo Sendra Sendra, que estigué de 1930 a 1950, però sobre tot els germans Castelló Quilis i Don Vicente Llopis els que realçen la festa i apareix el paper d’Herodes.

Al llarg d’este temps, els joves de l’Organització de Juventuts Espanyoles (O.J.E.) organitzen la Cavalcada. El balcó de "Ca Don Julián" (Plaça Canalejas, després Plaça d’Espanya) s’utilitza per a que els Reis saluden als xiquets de Gata i comence el repartiment de regals i joguets.

La data clau de la dècada dels 60 és gener de 1968: S’estrena l’obra "Auto de los Reyes Magos" del escriptor gater Antonio Salvá Roselló. Tenia aleshores dos actes: Palau d’Herodes –que es fa encara- i el Betlem Vivent. L’any 1971 és l’últim any en el qual es fa la representació al balcó el Parlament dels Reis. Es passa baix, dalt d’un remolque de tractor, encara davant de la façana de Ca Don Julián. En 1972 TVE grava l’arribada i parlament dels Reis.

En 1973 comença a representar-se l’Auto a l’Avinguda de la Pau. El "palco" es munta just darrere de l’estació del tren. El marc és molt apropiat.

Després vindrien temps de canvis als anys 90. Primer l’autor adaptà l’Auto al valencià, passant a nomenar-se “Misteri”. Després sols un any, per pluja, no es fa el Misteri. Els Reis van amb cotxes "Mercedes" pel poble i els pages ben tapats amb impermeables de plàstic. 

L’any 1996 s’amplia el Misteri. Es representen dos noves escenes a la Plaça Nova: el Senat Romà i el Poblat de Judea. Sols dura un any el Senat i el poblat poc més, inclús quan estan fent obres de pavimentació a la Plaça Nova, el poblat es fa a la plaça de la Casa Roja. No va resultar, per fred i vent. Estava massa a la intemperie.

D’ací passa el Poblat a representar-se a la mateixa avinguda que el Palau d’Herodes, l’Avinguda de la Pau. Un escenari està enfront de l’altre. El poblat a l’altura del cinema i el Palau al lloc de sempre.

L’any 2011, La crisi fa que es suspenga l’acte del Poblat de Judea i sols es represente el Palau d’Herodes i el Betlem Vivent, amb l’epílog de la baixada de l’àngel, que venia fent-se anys rere.

Cal recordar alguns veïns que han representat a Herodes, escenificant al Palau la conversa amb els tres Reis d’Orient. Aurelio Signes, Jaime Signes, Gabriel Pons, "Ronda", Juan Signes "de Paleres", Miguel Vives -el mateix que els escriu i sols un any al principi de la dècada dels 80-, Felipe Signes, germà de Juan; Antonio Monfort, Juan Torres i Terol".

Eixe era el resum històric que contava i inclús posava i segueix posant-ho, ampliada ara la xarxa de gent que segueix el blog del CRONISTA DE GATA:

*EN CAS DE QUE ALGUN VEÍ/VEÏNA, USUARI/A DEL BLOG, CONEGA MÉS DADES SOBRE LA HISTÒRIA DELS REIS, POT APORTAR LA DOCUMENTACIÓ O BÉ AMB UN COMENTARI O BÉ PER CORREU, PER ANAR FENT MÉS GRAN LA HISTÒRIA, INCLÚS AMB FOTOGRAFIES ANTIGUES *

30/12/2014 08:52 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

SABIEU QUE...? En 1972 també un gater va guanyar en destresa artesanal en una altra modalitat, el moble de jonc ( II )

20141218234429-juanjopicouelofranco.jpg

Grata sorpresa quan el nét de JOSÉ PEDRO PEDRÓS, Juanjo, em va comunicar que havia llegit l’article del Concurs Nacional de destresa en artesania celebrat a Gata al juliol de 1972 i on havia guanyat Emilio Liébanas de Los Villares (Jaén), en una modalitat. Fins ací el que vaig publicar ahir, però Juanjo Picó em comentava que el seu uelo matern també ho va fer en la modalitat de jonc i va guanyar en primer premi. UN GATER TAMBÉ VA GUANYAR. I ell va rebre un diploma igual canviant, lògicament, el nom i la modalitat que el villarense del qual parlava ahir i del qual he sabut més informació, que ja vos contaré en una tercera part.

Però tornem a JOSÉ PEDRO PEDRÓS. Ens comenta el seu nét Juanjo: "Vegent la notícia que has publicat sobre la convocatòria del Premi Nacional del Treball sobre la destressa en l’ofici ací a Gata, dir-te que el meu uelo per part de ma mare (José Pedro Pedrós) va guanyar el Premi, però en aquest cas en la confecció de moble de Jonc. Ell (continua dient Juanjo), des dels 12 anys va treballar per a la fàbrica de l’Estanquer (abans dita Pons Leyda, ara Point) I se que van anar els meus uelos a Madrid a arreplegar el Premi de la mà de Franco com veuras a la foto. T’adjunte la foto del premi, dos detalls de Copa i la del moment en que saluda a Franco".

Sorprenent. Parlant d’un event artesanal al poble, apareix la d’un gater que també va signar una pàgina històrica per al poble.

A la fotografia, vegeu al gater JOSÉ PEDRO PEDRÓS saludant a Franco.

FONT: Foto i informació facilitades per Juan José Picó Pedro.

18/12/2014 23:35 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

SABIEU QUE...? En 1972 es va fer a Gata el concurs nacional de destresa artesana i el va guanyar Emilio Liébanas

20141217213356-diploma-nacional.jpg

La història de Gata no està tota escrita, ni molt menys. I en això estem. Intentant escorcollar per la xarxa de les xarxes, ens trobem una data molt significativa a nivell nacional del poble de Gata. A principis de juliol de 1972, Gata de Gorgos va acollir el CONCURS NACIONAL DE DESTRESA ARTESANA, al qual van acudir artesans del vímet ("mimbre") de distintes províncies. El primer premi el va conseguir EMILIO LIÉBANAS MORALES del poble de Los Villares (Jaén), un artesà de tota la vida.

El premi va consistir en una copa, un diploma i 7.000 pessetes en metàlic. Els diners i la copa li’ls van lliurar al terme del concurs per les distintes personalitats provincials i nacionals que assistiren com a part del jurat qualificador, però el diploma li’l va lliurar el dia la Festa del Treball, el 18 de juliol, el Cap d’Estat espanyol, En Francisco Franco. El diploma acreditatiu, en el qual no posava el lloc on es va fer el concurs que era Gata, posava que era el Campeón Nacional de Destreza en la especialidad de cestería.

El Ministre, aleshores, de Relacions Sindicals, eraDon Enrique García-Ramal Cellalbo, com es pot llegir al diploma. Al mateix deia que el guanyador estaba enquadrat enquadrat en el Sindicat de la Madera i el suro i aconseguia el Campionat Nacional de destresa en l'ofici en l'especialitat de cistelleria. El diploma estava signat i datat el 18 de juliol de 1972.

Tota aquesta informació l’hem sabuda pel blog "Los Villares en la Memoria", que porta a cap Don Victoriano Muñoz Rueda, mestre jubilat d’aquell poble de Los Villares, impulsor i coordinador de la revista La Fuente i un gran "villariego" enamorat de la història i tradicions del seu poble. 

Malgrat això, la notícia es queda incompleta. Si algun gater coneix per documents, records o fotografies d’aquell acte, d’aquell aconteixement, pot aportar-ho per a completar la informació.

A la fotografia, el diploma acreditatiu, que el guanyador Emilio va rebre de mans de Franco.

FONT: http://losvillaresenlamemoria.blogspot.com.es/.

17/12/2014 21:04 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL No hay comentarios. Comentar.

ES PROJECTA A GATA EL DOCUMENTAL SOBRE ELS EMIGRANTS DEL PRIMER QUART DE SEGLE, DE LA MARINA A LES AMÈRIQUES

20141216162345-10862717-10205735671214727-2866981599576811080-o.jpg

Assistixen els familiars dels que s'en anaren "Cap a la terra promesa"

InfoTV, amb l'ànima del projecte Juli Esteve, dona a conéixer una de les quatre parts dels documentals

Gata té l'únic testimoni viu, la Tia Tonica "la Sariera" (Antonia Signes Fenoll). Va assistir el seu fill Pascual a l'acte

El passat divendres, al Casal de la Música, va tindre lloc l'acte de projecció del primer dels documentals sobre l'emigració valenciana a Estats Units, a les Amèriques. "Cap a la terra promesa" és obra de InfoTV València i l'ànima del projecte és Juli Esteve. Les autoritats de Gata, els familiars més directes d'aquells que s'en van anar i van tornar i els curiosos, ompliren el saló d'actes del Casal.

El mateix Juli Esteve, al facebook de InfoTV València, explica l'aconteixement:

"Gata va ser, divendres passat, l'escenari de l'única projecció que vam fer del nostre documental en tota la setmana, com per descansar de les quatre que havíem tingut la setmana anterior. El Casal de la Música, com voreu a les imatges, es va omplir per vore la pel·lícula, la primera de les quatre que farem sobre l'emigració valenciana als Estats Units i el Canadà.

Entre els presents, moltes de les persones que, filles, nétes o nebodes d'aquells dos-cents emigrants de Gata, ens van donar informació, com ara Carmen Ferrer; Antònia i Maria Monfort Signes, les cosines de John Signes, entrevistat a Connecticut; Paca Signes i Rosa Mulet; la família de Jaume Arabí (que ha faltat recentment); Mari Fran Fornés, sempre tan còmplice i entusiasta i son tio; la família d'Antònia Signes Fenoll, la 'tia Tonica', l'única supervivent que hem trobat de l'emigració del 1920; Olga Costa; Joan Giner; Juan Bautista Pedro Mulet i alguns més.

Gràcies a tots ells, a Sílvia Leyda, que ens va ajudar a localitzar-los, i a l'Ajuntament de Gata. I gràcies també a Josep Fornés i el seu pare i a Anna Maria Signes, de Jesús Pobre, testimonis importants en la pel·lícula i que van volen acompanyar-nos també a Gata".

Per la seua part, l'arxivera municipal, Sílvia Leyda, que va servir d'enllaç i fil conductor per a trobar a les persones més aplegades als protagonistes, comentava també l'acte:

"La projecció del documental va estar molt bé, va ser molt emotiu per moltes persones que ho gaudiren de bona veritat. El pati de butaques estava ple de familiars, amics i interessats en el tema... acudiren quasi tots els col·laboradors del projecte que be amb les seves històries o be amb les seves fotos i objectes han participat d'aquest gran projecte.
Antonia Signes Fenoll, la Tia Tonica Sariera, única persona viva que han pogut trobar d'aquells que emigraren, no estigué a la projecció, però si el seu fill Pascual i altres familiars. La Tia Tonica no va assistir per les hores que eren, el fred i per l'emoció, ja que si ella soleta en sa casa ja s'emociona prou al veure el documental imaginat allí amb tota la gent.
Tant el Regidor de Cultura, com l'Alcaldessa, com Juli Esteve, ànima mater del projecte, agraïren la col·laboració desinteressada de tots aquells qui han aportat un granet d'arena al documental i al projecte en general que no acaba ací.

Queda la tercera i quarta part i en una d'elles serà protagoniste també John Signes, un descendent de gaters que emigraren i que viu a Conectica hui en dia. John Signes apareix al primer documental també, parlant en valencià,és familiar de Maria Signes que viu al Carrer Nou i segueix tenint contacte amb els seus familiars d'ací Gata".

Finalment, comentaven des de l'Ajuntament: "Veïns i col·laboradors van acudir, el passat divendres, a la projecció del documental dels Emigrants a Nova York al Casal de la Música. Tot un éxit de participació en un acte que va ser molt emotiu".