Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

COSTUMS

DARRER DIVENDRES (últim divendres abans de Quaresma)

Segon dia del temps dels "Darrers dies". Hui és Darrer Divendres. Abans, no fa molts anys, fins l’any passat mateix, era la vesprada preferida per als xicons de l’escola, el CEIP "Santíssim Crist" per a fer la desfilada escolar junt amb les mestres i els mestres pels carrers de Gata.

La xicalla es sentia protagonista davant mares i pares, àvies i avis, que esperaven el seu pas pels La gent adquirix les viandes dels sopars. L’any passat per pluja es va reduïr l’actuació escolar al lloc del gimnàs cobert escolar.

I enguany dins del recinte...perquè així es va decidir i no li pegueu més voltes. Per contra, la gent del poble ja prepara il·lusionada la seua disfressa per a demà, el seu soparot o soparet i les viandes que té que comprar per al diumenge.

CRÒNICA DEL DARRER DIJOUS (últim dijous abans la Quaresma)

Dissabte, desfilades infantils i adultes; diumenges, paelles i eixides al camp

Dilluns i dimarts, festes escolars

Hui dia 16 de febrer és Darrer Dijous. Sempre m’ha fet gràcia com els pedregueros, xabieros i altre veïnat, no comprenen allò dels “darrers dies” quan arriba aquest temps. Per a ells i per a nosaltres, hui és DARRER DIJOUS o traduït per a que s’entenga, el “darrer”, l’últim dijous abans de que entrem a la Quaresma (temps de quaranta dies abans de la Passió i Mort de Jesús).

Per tant, demà serà “darrer divendres”, al següent “darrer dissabte” i així fins dimarts, que conclou la sèrie amb el “darrer dimarts”. Crec que no és tan difícil d’entendre.

Hui ja es va de festa, és el primer “darrer”. Quan jo era jovenet anaven de sopar. Ara més modernament l’escola celebra els Carnestoltes (del llatí “carnes toldere”) portant els escolars una peça extra cada dia, bé unes cadenes, una gorra, un mocador o qui sap…El dissabte es deixa per a la Comissió de Festes i per a la quintà corresponent de cada any. Les disfresses i les cercaviles sempre estan organitzades per ells. I arriba diumenge. Si la resaca i la son ho permeten, perquè de tot hi ha, es va de paella, de putxero, de camp. Menys mal que el temps comença a respectar-nos i no a maltractar-nos, com dies abans.

Darrer dilluns i darrer dimarts faran festes escolars. Abans dilluns no es feia pràcticament res i dimarts...

Queda darrer dimarts…algunes empreses del poble aprofiten per celebrar-ho a algun bar o restaurant de la localitat.

I això senyores i senyors són els darrers dies. Tal vegada es deien així abans en temps de la dictadura, per no dir-se Carnaval (prohibit abans) i es dien “Darrers dies”.

Arribat el Dimecres de Cendra toca recolliment i penitència. És temps de quarentena, temps de sacrificis, per menuts que siguen…temps de pensaments. Però d’això ja en parlarem quan toque.

COSTUMS POPULARS: SANT BLAI, A BENEÏR ROTLLOS...

És costum típica al poble de Gata, la benedicció a les dues misses, la de bon matí i la de la vesprada, de rotllos, bambes, pans, rotllets i dolços de les panaderies. Perquè hui dia 3 és la festa de Sant Blai, patró advocat contra els mals de gola. Ben a prop de nosaltres, Pedreguer el té com a segon patró i és festa local hui. Tots els pedregueros han pujat a la capelleta i han tocat la campaneta i encés un ciriet com mana la tradició. També al costat, a Teulada es fan les tradicionals "Dames" i també "Damos" dolços en forma de figura de dona i ara més recent home.

Però, a Gata predominen els rotllos, grans i amb sucre, també rotlles més menuts, que les dones porten dins de les seues barxes i el rector les beneïx. És un costum que es fa el tercer dia del febrer, mes fredolenc, i que hui amb la temperatura quasi gèlida, no s’ha deixat de fer.

 

SI LA CANDELERA PLORA...: Hui és el dia de la canaleta

La Mare de Déu de la Candelària és la patrona dels llumeros. Aquest matí s’ha fet la missa, a la qual han assistit, malgrat la pluja i el fred de la matinada, els llumeros del poble. Tots units, han fet la festa del gremi local. S’han beneït i repartit pel rector de la parròquia les caneletes (ciriets menudets, que després fem servir a la llar per a fer llum).

La festa de la Candelera o Candelària es perd en el temps. Els lararis romans, la presentació de Jesús al temple, els padrins al bateig d’un nadó, tot gira al voltant de la flama. I ara, us recorde aquell refrany tan vell, que hui no es podria aplicar de cap de les maneres: "Si la Candelera plora, l’hivern fora, si es riu, ja estem a l’estiu. Tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu".

HUI 28 DE DESEMBRE ÉS EL DIA DELS SANTS INOCENTS

HUI 28 DE DESEMBRE ÉS EL DIA DELS SANTS INOCENTS

Des de Teulada, la Colla el Falçó remet la llufa o ninot darrere l’esquena. Us pose textualment l’explicació que Jaume Buigues i Vila, historiador i tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Teulada i un dels integrants de la Colla, fa del dia i el significat. Cite textualment:

"Hola amigues i amics: estem de nou a les portes de la festa dels sants Innocents i és per això que un any més us fem arribar la nostra maula, càguila o llufa, que són algunes de les denominacions amb què es coneix el perot de paper o tros de drap que es penja a l’esquena d’algú, sense que ell ho sàpia, per tal de fer-li burla o per pur divertiment. A continuació us facilitem informació sobre aquesta celebració que pensem serà del vostre interés.

Dia dels sants Innocents 
Les celebracions que s’escauen el dia dels Innocents són hereves tant de la llegenda dels infants degollats per Herodes com de les antigues Festes de Folls medievals i també de les Saturnals romanes. Es tracta d’un dia carnestoltenc en què preval i es tolera la disbauxa, el desordre festiu i la inversió dels rols socials. Aquest dia de “món al revés” forma part de les anomenades “llibertats de desembre” que comencen per Sant Nicolau, el 6 de desembre i acabaven el 28 de desembre. Aquests dies de disbauxa, burles, provocació i inversió dels rols socials sorgeixen durant els dies d’avorriment i impàs que segueixen a la fi de les tasques agrícoles de la sembra, durant el moment en què la terra està adormida i el temps lliure és ben abundant. És durant aquest temps sense feina al camp que el jovent utilitza per esplaiar-se de valent, relacionar-se amb tothom i divertir-se. Totes aquestes bretolades estan socialment permeses aquest dia amb el convenciment de que, en el fons, el desordre efímer garanteix l’ordre permanent.
La maula, càguila o llufa
Una de les principals activitats dels més joves és l’acció de penjar o posar la maula, càguila o llufa a algú en senyal de burla. La maula, càguila o llufa és un tros de paper o drap amb silueta humana que s’enganxa a l’esquena de qualsevol persona incauta sense que se n’adone.
Bromes
Una altra de les característiques de la Festa dels Innocents en molts indrets del país és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades, sovint perpetrades pels joves. Les bromes es fan a determinades persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”. Trucades telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents, llançament de bombes fètides en indrets com cinemes i l’interior dels transports públics i altres bromes de tot tipus, com tapiar la porta de la casa d’algú, llançar detergent a les fonts públiques, etc.
De ben antic era coneguda i famosa la broma dels ferrers valencians, que el dia dels innocents calfaven al fornal una ferradura vella, i quan era roent, la tiraven al carrer. L’atracció que produïa la ferradura per la creença que portava sort, feia que ben prompte algun vianant l’agarrés i es cremés els dits en tocar-la, en mig de la rialla dels ferrers."
FONT: Colla El Falçó, Dolçainers i Tabaleters de Teulada
 
 

 

DIA DE NADAL, el millor per a reviure els costums familiars

DIA DE NADAL, el millor per a reviure els costums familiars

El 26 de desembre, segón dia de Nadal de 2007, fa ara ja quatre anys, vaig publicar un article a la pàgina "Alicante Vivo" (blog d’Alacant) sobre els costums nadalencs a Gata.

Hui, dia de Nadal de 2011, és un bon dia per a recordar aquells costums que ja de puntelletes pareixen com voler escapar de les nostres cases, com si ens fera vergonya celebrar el Nadal d’abans, dels nostres avis. I Gata encara conserva els costums, més accentuats o menys, però els conserva.

Deia jo a aquell article que "Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l’església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall.". Si no ho feia per la nit, a l’endemà, a la missa matí. Es cantaven nadales, cançonetes del Nadal, es besava i ara encara es fa, al Nen Jesús. Es feien "estrenes" també al Jesuset.
El dia de Nadal, tota la família visitava als més vells, als avis i bisavis i allí a casa, la matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "Putxero de Nadal", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.
Però, el costum més estés en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué el de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal, que ara pareix que decau. Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. Després de dinar, començava el ritual de besar les mans: els fills als pares, els néts als avis, els nebots als oncles i sempre pronunciant la frase "màgica" i "esperançadora": DE HUI A L’ANY QUE VE, QUE SIGUEM VIUS". Com completa un usuari: "A la qual contestava l'estrenant: PER AMAR I SERVIR A DÉU".

Eixa frase, tan premonitòria, donava pas a les estrenes.
Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat. Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.
El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.
Jo acabava dien a aquell article, com segueix dient ara: "el consumisme, el materialisme, l’estrés i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars.
Faig notar el comentari d'un habitual usuari que diu:
"Crec que avui en dia es celebren molt més els Nadals amb reunió familiar que abans.
Recorde que quan era jovenet això de sopar la nit de nadal amb la família en moltes cases ni s'estilava. I ho sé, perquè anava a sopar eixa nit amb els amics com un altra nit de festa qualsevol. Avui en dia, en la nit de Nadal, els carrers es queden buits perquè l'immensa majoria estan sopant amb la família, costum que ha anat creixent dia a dia. El dia de Nadal, un altre tant del mateix, fins el segon dia de nadal que també han anat creixen amb el temps les reunions i els dinars familiars.
Per tant crec que hui per hui hi ha molta més costum que abans de celebrar els nadals en família que des d'anys ençà."
 
Guarde’m, dons, aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular, encara que sia per enyorança i record: "AL NADAL, QUI NO ESTRENA NO TÉ MANS".
¡¡BON NADAL A TOTS I NO ES DEIXEU MAI ELS COSTUMS, AIXÍ FAREM POBLE I FAREM HISTÒRIA!!

 

A la fotografia, el moment de donar a besar al Nen Jesús, hui a l’església de Gata.
  
FONT: Meu article a "Alicante Vivo", 26-12-2007.

LA NIT DE NADAL...Què passeu bons nadals

La Nit de Nadal és Nit d’Alegria o aquella nadala que diu:

ARA VE NADAL,
MENJAREM TORRONS
I AL SO DE GUITARRES
CANTAREM CANÇONS.

Aquesta nit a Gata es celebra també la MISSA DEL GALL. L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, en nom de tota la Comunitat Parroquial, també acull al Jesuset. I de segur que cantarem aquell preciós "Adete fideles" o aquella nadala de "Aclarida Nit de Nadal" o el sempre present "Fum, fum, fum".

Per si voleu cantar alguna nadal, a casa en família o en amics, ací us deixe la famosa nadala de "SANTA NIT":

Santa nit!,
plàcida nit!,
els pastors han sentit
l’alleluia que els àngels cantant
en el món han estat escampant:
El Messies és nat!
El Messies és nat!

Santa nit!,
plàcida nit!,
Ja està tot adormit;
vetlla sols en la cambra bressant
dolça Mare que al Nin va cantant;
dorm en pau i repòs,
dorm en pau i repòs.

Santa nit!,
plàcida nit!,
El Jesús, tan petit,
és el Déu, Ser Suprem poderós,
en humil petitesa reclòs
per l’home redimit;
per l’home redimit.

ARRIBA TOTSANTS, DIES DE VISITAR ALS NOSTRES DIFUNTS ( II )

ARRIBA TOTSANTS, DIES DE VISITAR ALS NOSTRES DIFUNTS ( II )

Dimarts, festivitat de Tots Sants, missa pels difunts a les 12.30 al cementeri

Flors i cassilles ben netes

La Policia Local habilita sols una direcció d’anada. S’eixirà per la "Bassa de regar"

El "camposanto" li diuen uns. El cementeri, li diuen altres. La "parcel·la" dels Ecles, li diran els menys. El que si és cert és que totes les mirades estan posades aquests quatre dies -de hui al dia dels Fidels Difunts 2 de novembre- al "camposanto".

Nombroses són les persones, famílies que aquests dies visiten als seus difunts. Netejen les casselles, perquè degut a les obres ja acabades tenien més pols del què és corrent. Flors i més flors es veuran aquests dies i dijous ja tornarà tot a la normalitat. ¡¡ Què coses i què pensaments !!. Recordem als nostres que ja no estan a la terra, que ja descansen en pau.

Cal recordar que l’Ajuntament, per mig de la Policia Local, habilita ja des de hui una sola direcció d’anada cap al cementeri. La tornada a Gata es tindrà que fer baixant pel camí assagador de les Costeres fins a la "Bassa de Regar". Ahí cal anar molt alerta per la carretera de Xàbia sempre tan transitada i l’eixida.

Com ja és costum, el senyor rector pujarà al cementeri a beneir les casselles i els difunts que allí reposen, have traspassat aquest món. Per primera vegada, la missa que s’oficiarà allí, no es farà per la vesprada sinó pel matí estrenat-se l’horari de les 12.30 hores.

A la fotografia que ja té uns quants anys, els veïns de Gata visitant als seus difunts, al cementeri nou però encara a la part esquerra. Ara ja està ocupada la part dreta i tres dels nínxols de nova fabricació.

ARRIBA TOTSANTS, DIES DE VISITAR ALS NOSTRES DIFUNTS ( I )

ARRIBA TOTSANTS, DIES DE VISITAR ALS NOSTRES DIFUNTS ( I )

Tocs de missa especials per als difunts

Al llarg d’una setmana, de hui a dimecres que ve, us parlaré de la història dels nostres cementeris, de curiositats, de tot allò que envoltava i segueix estant tradicional a la mort d’un ser volgut, sobretot a Gata.

Per començar us parlaré dels tocs especials quan hi ha un difunt.

A Gata, abans s’anunciava més que ara la mort d’un veí del poble. El rector ho deia al púlpit i tothom ho sabia poc després. Ara, la senyal que la Polícia Local posa per assenyalar que no s’aparque a la Plaça és una indicació de que hi ha un veí o veïna que és finat. Seria bona idea, com fan a Pego o a altres pobles del voltant, posar un simple paer a la porta de l’església indicant el nom del veí o veïna que ha mort i l’hora del soterrament.

Però hi ha un altrte indicador. Encara es toca a morts. Això es diu "fer senyal". Si totes les campanes a una es doblen serà senyal de que ha mort una dona, si es tripliquen serà que ha mort un home.

Arribada l’hora de donar l’últim adéu al cos d’un veí, sonen les campanes una a una, de la més menuda a la més gran. El rector rep el difunt i els familiars que l’acompanyen. A l’hora del pèsame es tornen a repetir eixos tocs i la gent diu: "estan encara donant el pèsame".

Hi ha uns tocs més especials que no es fan servir molt a sovint, però abans era més tradicional. Era "tocar a albats", "tocar a cel, cel". Amb la campana menuda de la torre i simulant que deia "cel, cel, cel, cel", així s’anunciava i s’anuncia que ha mort un xiquet que encara no ha comulgat.

Quan era la Setmana Santa, dies forts de Divendres Sant i Dissabte Sant, les matraques substituïen a les campanes, ja fóra a missa normal com a tocs de difunts.

(Un altre dia us parle de més coses...)

FOTO: Campana de la torre de Sant Miquel de Gata, Gremi de Campaners.

 

VOCABULARI DE L'ESCALDÀ: De "botar foc" a "les veles"

VOCABULARI DE L'ESCALDÀ: De "botar foc" a "les veles"

(A la composició fotogràfica podeu veure alguns elements del procés de l’escaldà)

L’antic costum d’escaldar té un ric vocabulari que no es deuria perdre mai

El Riurau, un vell testimoni de l’escaldà.

És temps d’escaldar, de fer pansa. Us he recollit un grapat de paraules, referents totes a l’antic costum morisc de l’adzebid, per a no perdre aquest ritus agrícola tradicional, que va quedant-se testimonial i que pocs llauradors de Gata el fan servir de negoci, com passava amb els nostres besavis i avis.

Botar foc a la caldera, Bous, Bromera, Bullir la caldera, Cabàs de raïm, Caldera, Calderí, Cànters d’aigua, Canyís, Cassa, Casseta, Cossi, Empilar, Escaldà, Escaldador, Escaldó, Fer foc, Fogater, Fornet d’escaldar, Gafes per a girar la pansa, Ganxos, Girar la pansa, Herba pansera, Lleixiu, Llisseres, Pansa, Pedra de tap, Pilons, Pinatells, Raqueta, Renderos, Riurau, Sequer, Serandes, Sogalls de les veles, Tallar el raïm, Traure canyís, Ulls del riurau, Veles,...

Per continuar amb les paraules que sonen a escaldar i pansa us pose l’escrit del RIURAU, UN VELLS TESTIMONI DE L’ESCALDÀ en el qual vaig participar en el TALLER D’ESCRIPTORS de la TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ de El Verger el dia 31 de març de 2007.

EL RIURAU, UN VELL TESTIMONI DE L’ESCALDÀ

"Podríem endinsar-nos encara, abans que aquestes generacions passen a altres estànces, en paraules del vocabulari rural tradicional, que estan oblidant-se perquè no les parlem, perquè pocs s´enrecorden d´elles i formen part, malgrat que formen part de la cultura dels nostres avantpassats. Perquè les hem rebujades del nostre vocabulari, perquè els nostres joves no les diuen ni les accepten. Seria molt gratificant veure un llibret que diguera “Diccionari de la pansa”, però és preferible, als temps que corren, conéixer els signes i abreviatures que presenten tots els mòbils, siguen de la marca que siguen.

Aprofitant que fa poc s´ha creat a la Marina Alta una associació en defensa dels “Rius raus”, amb seu a Jesús Pobre, baix de l´imponent senyor Montgó, i recolzant aquesta iniciativa, perquè també jo he pogut viure en les meues carns aquells dies, que per a un xiquet semblaven una festa, vull fer ací una elegia, un cant al riu rau.
Per un moment, farem volar la imaginació, donat-li conversa a l´element arquitectònic que ara, quasi en desús, ha estat sempre el principal protagonista i testimoni de la curiosa tasca agrícola. A partir d´ara, serà el riu rau el que us parle i nosaltres simplement l´escoltarem, gaudint d´aquelles paraules que ja han passat quasi a l´oblit, que algunes són negades com ens negaren a la desfeta d´Almansa.

PARLA EL RIURAU: "Davall dels meus vells canyissos i teules centenàries, amb els meus arcs tan característics, han passat varies generacions d´aquesta família. Però us contaré el que veig per mig dels ulls i mai tan ben dit.

Es dissabte pel matí. Escolte el ronroneig de la mula mecànica arribar pel camí. Abans tenien carro i matxo. ¡ Les vegades que els he vist a tots dos passar per baix del meu sostre!. Però ara això s´ha acabat. La modernitat mana.
Ja arriben Joan, l´avi Pep, l´amo de la casa, Maria, la seua muller, i els fills Santi i Marta. La mula mecànica va carregada de gom a gom. Els cabassos plens de raïm d´alguna partida. D´allà Els Ecles, els Gorgos, els Julians o les Catarroges, dels Miralbons o els Montarrois. Venen suats i cansats. La jornada de tallar amb falçó es esgotadora.
Ara sóc jo el que els espera per recollir els cabassos. Vaig a fer bressol tota la nit amb ells. Demà tenen que estar fresquets tots els raïms. Deixe als xicons que els posen junt als pilons. Fan un bon conjunt. Uno dels meus ulls també vigila, mentrestant, la caldera. Està a unes passes dels meus pilars. Els canters d´aigua també estan preparats davall els meus vells canyissos.
Contemple l´antic fornet d´escaldar, mentre tot el món està disposant-se per al rictus. Els meus amos es retiren a descansar, demà tenen que matinar. La nit es tancada.
Han donat les sis del matí en el vell rellotge de paret de la caseta. El primer que es lleva es Pepe. Té que tindre la caldera a punt. Utilitza la llenya que hi ha prop dels meus dominis. Hi ha que pegar-li foc a la caldera. A punt estan el lleixiu i la sosa. ¡Se m´oblidava, l´herba pansera també!.
Escolte passes. És l´avi Joan. Fidel al seu costum d´alçar-se matí per a escaldar no ha pogut resistir més. Ajuda al Pep. Apropa la llenya al fornet. L´espectacle ha començat. Estic a la primera fila i no vaig a perdre´m res del que allí ocorrrega.

Veig la pila de canyissos baix dels meus ulls. Allí a prop està el sequer. Ja són les set. Es lleva Maria a preparar el desdejuni. Com a bona mare, deixa que els xicons estiguen al llit fons l´últim moment. Pepe li avisa que hi ha que aprofitar el dia, després un dia de sol bo, es un dia de pansa millor.
Els xiquets no es fan esperar. Estan il·lusionats. Creuen que açò és un joc.
Marta es posa junt als pilons i Sant, ja més majoret, tindrà que ajudar l´avi a treure canyís al sequer.
Pepe comença el treball. Ompli la cassa. Neteja la caldera amb la raqueta. Maria està junt a la pila, per escampar el raïm. Comencen a deixar-me sense cabassos, ara me´ls torna Santi buits.
Bromera. Tallar o no tallar. Pilons. Bous. Sequer. Pinatells. Quines paraules estic escoltant. Xiulen pels mig dels meus ulls.
Han fet un bon escaldó. Ara es disposen, sempre davall del meu sostre, a pegar-se un bon esmorzar. Els tinc enveja, però sóc feliç. Els faré d´acolliment si una forta tormenta asoma per la muntanya. Podran posar els canyisso de pansa al meu traspol i mirar-se com a l´espill, a les biges de madera.
Ja he complit la meua funció, però estic nostàlgic, trist…perquè se que sóc cridat a l´extinció, com a molts pobles, com a moltes ciudats, ja no vec als meus germans a Xàbia, ni a Dénia, ja no els vec pels pobles del voltant, que s´ha fet d´ells?, com els han canviat?…No em deixeu mai, sóc la vostra història".

RECUPEREN LA FIGURA DE L'ALCALDE DE LA PARTIDA JULIANS

Tot el veïnat es va reunir a la caseta de Rosa Mari Caselles

Diversos veïns de la partida Julians m’han manifestat l’aconteixement que va tindre lloc fa uns dies, en plena calitja estiuenca. Des de sempre, aquesta partida ha estat considerada i respectada a la història dels veïns de Gata i del terme de Xàbia. Inclús hi havia un oratori a la hui desapareguda Casa de Bolufer, com a tal, perquè ha estat distribuïda en tres parts.

Una trentena de veïns van fer un sopar i es va tornar a recordar vells temps, d’anar a vetlar per les casetes, a fer la xerrada i a unir-se més tot el col·lectiu de veïns.

No dispose de fotografia i quan la tinga us la publicaré. Va ser una vetlada molt estiuenca. Faves, tortà, aigua-llimó i molts més ingredients.

A la reunió de veïns es va tornar a recuperar la figura de l’alcalde dels Julians, que en altre temps havia ostentat Nasio i altres veïns. Es va fer una votació popular per a ser elegit alcalde o alcaldessa, com mana el sistema democràtic. Al cap i a la fi, va ser una vetlada que totes les partides de les casetes de Gata -torne a insistir de veïns gaters, encara que aquesta estiga en terme municipal de Xàbia- deurïen prendre exemple.

 

CRÒNICA GATERA: "A FER RENDA TOQUEN"

CRÒNICA GATERA: "A FER RENDA TOQUEN"

Article publicat a LAS PROVINCIAS fa 20 anys, el 29 d’agost de 1991.

La fotografia és la mateixa que vaig publicar del riurau de Sirera abans de ser restaurat, que posava al seu peu: "El Riu-Rau protagonista de la "Renda".

Com és el temps i despúsahir estrenavem la nova sèrie recordant aquest article, us pose traduït al valencià l’article que vaig publicar fa ara 20 anys amb el títol de "A FER RENDA TOQUEN...". Ha canviat moltíssim el panorama de la renda.

"És l’hora de la renda, perque "A Sant Miquel tot va a repèl", com diu el refrany popular. És l’hora dels llauradors i els que no ho són tant o sols de cap de setmana.

Les ametles "les puntes, les rumbes, les marcones, les amollars", comencen a "badar" i hi ha que recollir-les. Des de l’arbre, la quadrilla o família, les llança amb una canya al sòl o a "la vela", per a després recollir-les totes: d’ací al "sac" i després a la "mula" (mula mecànica).

A la "caseta" es guarden fins que siga ventajosa i profitosa la seua venda, perque el mercat de l’ametla oscil·la, baixa i puja, puja i baixa, i hi ha que esperar, per apropar-se al mes de novembre, més prop de Nadal, per allò del torró.

El raïm moscatell, que en milers de kilos es recull, es talla, seria parlar amb més propietat, dels ceps que "Ecles, Quadros, Gorgos, Mirandes, Julians, Rana" es conreuen. Ara s’han iniciat les recollides per les Cooperatives (CAS i Santíssim Crist), per a taula i peer a suc; aquesta a 22 pessetes el kilogram, per a realitzar sucs. Aquella -CAS- per a raïm de taula, pròpiament. Altres comerciants o "raïmeros" relitzen el seu treball.

Del cep, son tallats els raïms, amb el típic "falçó" o "falçonet"; d’ahí a la caixa de madera o al "cabàs", d’ahí el típic refrany que també posem a relluir: "Para el cabàs...".

Però el "cabàs" és més per a "escaldar" (altre dia no molt llunyà en altra crònica parlarem expresament d’aquest "art tradicional i agrícola, escaldar o fer pansa).

...Després la garrofa, perque el "garrofer" les té negres: amb canya i amb sombra, es recullen aquests fruits tan característics, que serveixen per a múltiples activitats i serveis: així per a pinso, plàstic i altres components.

No sols a Gata es va de "renda". Tota la Marina Alta s’acura ara amb ella, per a deixar prompte "els bancals" nets i així a la tardor començar altre cicle."

FONT: Article i foto meus publitas a LAS PROVINCIAS el 29 d’agost de 1991.

 

 

RECORDANT LA FESTA DE LA VERGE...fa dos anys (14 i 15 d'agost de 2009)

RECORDANT LA FESTA DE LA VERGE...fa dos anys (14 i 15 d'agost de 2009)

A la composició fotogràfica podeu veure diversos aspectes de la imatge i les alfàbegues en aquesta edició 2011

Hui és la festa de l'Assumpció. A Gata la Mare de Déu de les Alfàbegues. Aquestes plantes i la imatge de la Mare de Deu Gitada, que també se li diu a algun lloc, presideixen l'Altar major de l'església de Sant Miquel Arcàngel.

Fa dos anys va ser més festa si cap. Es va involucrar més gent i va ser tot un èxit. Malauradament no va continuar i tant l'any passat com enguany va tornar a desaparéixer. Els diaris es van fer ressó del moment cultural-històric per la crònica que vaig fer aquells dies.

Us pose reproduïda aquella Crònica de 2009, en la qual jo deia: "Ha estat, sens dubte, un fet històric religiós i cultural important per al poble, que esperem tinga continuïtat al llarg dels anys, ja que sols s'ha iniciat un camí". No s'acomplit. Esperem que algun dia no molt llunyà sia possible:

TORNA A SONAR EL CANT DE LA PALOMA

Gata de Gorgos recupera esta peça originària de la població dedicada a la Mare de Déu d'Agost o de «les alfàbegues» com la coneixen en el poble

"Divendres 14 i dissabte 15 de agosto, vespra i Festa de la Mare de Déu dormida, també coneguda a Gata com "de les alfàbegues", s'ha recuperat un cant per a la història local i les costums piadoses.

 És el Cant de la Paloma Divina, que estava desaparegut del cançoner gater, ja que els últims cantors locals que la cantaven ho van fer fa més de 60 anys. Era aquesta melodia centenària una cançó originària de Gata.

Per fi, l'agost de 2009, els xiquets del Cor Infantil de l'Escola Municipal de Música, acompanyats de la Rondalla de la mateixa Escola, ho han fet possible. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteresada d'alguns músics professionals de la població. Les veus blanques de les xiquetes i xiquets del cor infantil i els laüts, bandúrries i guitarres de la rondalla, van recuperar el Cant a la missa vespertina de la Vespra i a la missa solemne de la Festa de la Assumpció. Les veuetes dolces sonaven com a una oració cantada a la Paloma, als peus de la Mare de Déu i de les alfàbegues.
 
La combinació de les estrofes i les melodies dels instruments van agradar molt a l'auditori. Ha estat, sens dubte, un fet històric religiós i cultural important per al poble, que esperem tinga continuïtat al llarg dels anys, ja que sols s'ha iniciat un camí.
Agraïment als directors, al senyor rector de la parròquia, a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Gata, que han estat recolzant aquesta idea des del primer dia que la vaig llançar a l'aire.
 
Pel que fa a la peça musical recuperada, dir que l'estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) recull en el seu "Cancionero musical de la provincia de Alicante", llibre publicat per l'Excma. Diputació Provincial d'Alacant en 1973, tot el folklore musical alacantí i entre les peces està aquesta, què no és l'única, de Gata. De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre les poblacions estudiades estigué Gata. Els comunicants del mestre Seguí foren per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i Maria Costa Pedrós.
 
Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí fou el Cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d'Agost i la mateixa vesprada de la festivitat, abans de la processó, també hui lamentablement desapareguda.
Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text estava en castellà, la música era anterior a la lletra.
 
Tractant de rememorar aquells moments, que per fi, i d'això em de felicitar-nos tots, ara en 2009 s'han recuperat, em va servir d'interlocutora la senyora "Tonica la Sariera", que als seus 93 anys és un exemple de memòria viva i sincera del poble, a la qual agraïsc aquesta deferència.
 
Els xiquets i la rondalla van tractar de reviure aquella vesprada de la festa de la Assumpció, la Mare de Déu Dormida, la Verge d'Agost, que de totes formes se li denomina.
Es reunien cantors, homes i dones, i feligresos al calor del temple. La vesprada era molt calurosa.
Mentre la gente olorava les aromàtiques alfàbegues (ocinum basilicum), que encara hui perduren a l'altar de Gata. El monumental òrgan donava els primers compassos del cant. Va ser una época on la gent vibraba amb el Cant de la Paloma."

DEMÀ DILLUNS 15: FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES

DEMÀ DILLUNS 15: FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES

Hui 14 d’agost, dia de la vespra, es cantava per la vesprada el "Cant de la Paloma" fins els anys 50

Lletra treballada, de la qual es conserva la música també

Com se li anomena de moltes maneres hui al titular en pose una altra i encara he trobat a Internet una altra advocació a terres catalanes, quan es parla de "la Mare de Déu del Llit".

Com us vaig dir ahir a la primera part de la història d’aquest costum religiós-musical del "Cant de la Paloma", aquesta és una de les parts en lletra del "Cant de la Paloma".

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix i no que altres músics de fora ho facen abans que els gaters.

Torne a posar la foto d’ahir, malgrat a que l’església ja té les noves alfàbegues d’enguany -un total de tretze- i ja està a hores d’ara presidint l’altar la Mare de Déu, ja que hui és la vespra. A la imatge d'arxiu s'en veuen tres alfàbegues a cada costat i enguany n'hi ha dos.

DILLUNS 15: FESTA DE LA MARE DE DÉU GITADA

DILLUNS 15: FESTA DE LA MARE DE DÉU GITADA
També coneguda a Gata com "la Mare de Déu de les alfàbegues"
 
Al "Cancionero Alicantino" de Salvador Seguí es recull el "Canto de La Paloma" que es cantava la vespra dins l’església
 
Al llarg d’aquest cap de setmana, de hui dissabte fins dilluns i dimarts inclús, tractaré de donar-vos a conéixer la història de la "Mare de Déu dormida", la "Mare de Déu d’Agost" o "Mare de Déu de les Alfàbegues" a Gata.
És molt interessant recordar per a la història i els costums locals aquesta peça, hui desapareguda del cançoner gater, perquè els últims cantors locals que la cantaven ja no són vius. Es tracta del Cant de la Paloma Divina, una cançó originària de Gata, i que és més que centenària.

L’estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) va arreplegar al seu "Cancionero musical de la provincia de Alicante", llibre publicat per la Excel.lentíssima Diputació Provincial d’Alacant a 1973, tot el folklore musical alacantí, basat en el treball per a l’Institut d’Estudis Alacantins.

De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre els pobles estudiats va ser Gata.

Els comunicants del mestre Seguí van ser per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i María Costa Pedrós.

Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí va ser el cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d’Agost i la mateixa vesprada, abans de la processó, hui també desapareguda.

Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text estava en castellà, la música era anterior a la lletra.

Ens interessem per rememorar aquells moments, que caldria recuperar pels actuals músics del poble, que bons i estudiosos n’hi ha.

Em serveix d’interlocutora la senyora Tonica la Sariera, que als seus 94 anys es un exemple de memòria viva i sencera del poble, a la qual agraïsc la deferència.

Tractem entre els dos de reviure aquella vesprada de la festa de l’Assumpció, la Mare de Déu Dormida, la Verge d’Agost, que de totes les formes s’anomena. Es reunien cantors i feligresos al caliu del temple.

La vesprada era força calorosa. Mentre la gent olorava les aromàtiques alfàbegues (de nom científic "ocinum basilicum"), que hui encara perduren a l’altar de Gata, el monumental orgue donava els primers compasos del cant de la Paloma.

Hi ha que recordar que l’església parroquial de Gata no tenia orgue, fins que el 12 de maig de 1912 el rector Vicente Artigues, gràcies a una donació d’una persona devota, inaugurà l’orgue, que valgué aleshores 7.750 pessetes i era monumental, segons ens conta la senyora Tonica.

Tornant a la vespra de la Festa que ens ocupa, perquè com diu el refranyer "Qui no fa la vespra, no fa la festa", el Tio Vicent l’organiste, preparava a una quinzena de cantors, ja foren dones, ja foren homes, i es disposaven a fer ressonar dins del temple el magnífic cant de la Paloma. Dalt del cor, anaven desgranant-se les estrofes, mentre els xiquets, xiquetes, xics i xiques, dones i homes, veïnat en general, escoltava bocabadat aquell cant que pareixia no tindre fi.

Al llibre dalt esmentat podem trobar a la fulla 96 la partitura d’una de les més conegudes estrofes del Canto a la Paloma Divina.

Hui en dia, l’any 2011 del segle XXI, Gata conserva encara la festa de les alfàbegues. Les dones que durant tot l’any han estat cuidant aquestes plantes que envolten d’un aroma especial l’església de Sant Miquel Arcàngel de Gata, les portaran aquestos dies per adornar l’altar.

Menudes i grans, redonetes, altes i baixetes. Totes juntes fan un armoniós quadre. Una junta de voluntàries, vestixen a la Mare de Déu gitada amb les millors arracades, i aquesta presideix l’altar.
 
(Demà coneixereu part de la lletra del cançoner)
 
(Publica al seu blog el CRONISTA DE GATA Miguel Vives Signes)

ELS CARRETERS DE GATA IXEN A CANAL 9 RTVV

ELS CARRETERS DE GATA IXEN A CANAL 9 RTVV

Un usuari del blog, al qual li agraïsc la deferència, em fa arribar una pàgina on puc veure als carreters gaters per les carreteres de l’interior de la Marina Alta cap a Tàrbena, a la Marina Baixa. El grup de "Amics del Cavall" de Gata i els seus animals, sense oblidar al jove burro que els acompanya van eixir de Gata el dia 2 i tornaran el dia 9. Ell són els protagonistes de la ruta.

Aquest és l’enllaç: http://www.rtvv.es/va/alacant/Recorren-carro-pobles-linterior-dalacant_0_511748874.html. A la foto podeu veure la intervenció a les Notícies de les tres de la vesprada de hui dels protagonistes.

A la página web de rtvv posa: Tradicions. Durant set dies. Recorren amb carro setze pobles de l’interior del nord d’Alacant. I aquest és el comentari del peu del xicotet vídeo:

"Un grup d’amics de Gata, a la Marina Alta, compleix un any més la tradició que ells van començar. Durant set dies recorren setze pobles de la zona per a recordar este mitjà de transport. Ja han eixit de Tàrbena i han arribat a Castell de Castells, é s un viatge sense presses. El rellotge es queda a casa i els cavalls marquen el ritme".

La cinta té una duració de 1 minut i 15 segons.

FONT: Foto i text, pàgina de RTVV: http://www.rtvv.es

DEMÀ DIUMENGE 1 DE MAIG, DINAR BERENAR DE PASQUA I CONCERT

A la Plaça Nova festa, dinar i concert

Torna el "berenar de Pasqua" a ser el protagonista del segon diumenge de Pasqua. Demà dia 1 de maig la Plaça Nova serà l’escenari sempre que el temps acompanye, perquè està nuvolat i les previssions no són massa bones. La Colla de Xirimiters i tambors de Gata anirà pel matí des de les 11 tocant i fent festa a la cercavila. Després allí hi haurà concert i actuarà també la Rondalla de l’Escola de Gata. Tot un dia de festa, per tal de reivindicar un plat tan típic com el nostre: berenaret de Pasqua. 

DIMECRES SANT: DIA DE SALPASSA. Costum ja desaparegut a Gata.

Quan va arribar els anys 70 i quan estava Don Manuel de rector es va deixar de celebrar a Gata aquell costum de visitar les cases el rector, abans del tríduum, dels tres dies grans de Setmana Santa.
 Jo recorde quan era escolanet, que anaven amb el Pare Vicent (En Vicent Llopis Bertomeu, de Teulada) i es feia la Salpassa. Després recollien i ens donaven tants ous, que el Pare Vicent els repartia a tots els escolanets.
Ara aquest costum encara es conserva als pobles de l’interior. El més prop de Gata el trobem a Orba i ja després als pobles de les muntanyes de la Marina Alta. Pego, Murla, Benigembla, Castell de Castells i les quatre Valls (Alcalà, Gallinera, Laguar i Ebo).
    
La Salpassa era la invitació de la parròquia a totes les cases del poble a viure amb devoció i recolliment els actes de la Passió i Mort de Jesús.
 
Recorde que ma mare posava una tauleta a l’entrada de casa, amb un cobretaula blanc i flors sobre ella. Un plat amb ous, un altre amb sal i de vegades dinerets. El rector passava i ho esquitxava tot i a tots, amb aigua beneïda, i s’emportava l’almoina, allò que us he dit de ous o altres cosetes.
Anavem pels carrers tocant la campaneta. El veïnat eixia al carrer. Es feia de bon matí de Dimecres Sant. El rector portava la creu; els escolanets l’acompanyaven amb el poalet de l’aigua beneïda. Ara, els temps que corren, els pissos, la vida tan mogudeta que portem, no convida a aquells costums. El ritual es perd en el temps. Si ens fixem en el significat de la paraula "salpassa", el diccionari d´Alcover-Moll, ens diu que ve del llatí "salis sparsio", que significa espargiment de sal. Després va derivar a "salispassa" fins a dir-se "salpassa". Es combinen dos formes d´entendre les tradicions en aquest acte de la salpassa: per una banda, és un ritus religiós -va el rector i escolanets per les cases-, per altra és popular, es fa pel carrer.
"El rector arribava a la porta de la casa on les dones solien esperar-lo amb la casa neta, les portes obertes, l’entrada regada i una tauleta amb el salpasset, plateret amb sal i ous", diu la història religiosa. "En beneir la casa i deixar la sal beneïda, la comitiva oficial agafava els ous en una gran overa o cistella, de vegades també altres presents o diners, en agraïment per la benedicció", deia Mossén Andrés Monzó.
La xicalla del poble no era llunyana a aquesta celebració i era tradició abans cantar cançonetes que feien referencia a les benediccions, als ous que es donaven com a present al rector, al mateix capellà que beneïa la casa.
Recorde aquelles floretes davant la portalada, el saleret i l´ouera a l´entrada de casa, el rector visitava les cases. És la salpassa, la tradició religiosa arrelada en una comunitat, que a Gata ja és història.
 
FONT: Meu article al blog "AlicanteVivo" de 18-3-2008.

HUI ÉS DARRER DILLUNS. Festa escolar local.

Seguint el costum d’alguns anys enrerre hui és DARRER DILLUNS. Algunes quadrilles també aprofiten el dia de hui per eixir, però és més la jornada de demà la festiva. Els xicons tenen festa escolar local, a l’igual que demà. Demà serà DARRER DIMARTS. Moltes empreses i fàbriquetes encara aprofiten per a fer una dinaeta, com mana la tradició.

D’ací dos dies es celebrarà el DIMECRES DE CENDRA, dia que comença la Quaresma.

 

HUI COMENCEN ELS DARRERS DIES: Carnestoltes 2011.

Hui és el Darrer Dijous i cal fer un incís i una reflexió. Els gaters podrïen reinvidicar més la denominació festera de DARRERS DIES i no Carnaval i Carnestoltes. Els cartells que tots els anys anuncien els actes diuen sempre Carnestoltes, quan Gata té la particularitat de dir-se "Darres dies" (que significa últims dies abans de la Quaresma).

Dit això dir que els "darrers dies" tenen més d’un segle d’existència i quan el Carnaval estava prohibit els darrers dies no. La festa era distinta. S’ajuntaven parelles, famílies, anaven a sopar, com el cas de hui i el darrer dimarts.

Però anem al gros de la festa. Demà divendres seran els xiquets de l’escola els que eixiran amb les seues disfresses. Serà l’hora del Carnestoltes infantil escolar. Darrer dissabte hi haurà doble sessió festiva, organitzada per la Comissió de Festes 2011 i la regidoria de Festes. Per la vesprada, a la Plaça Vella o Plaça de l’Església concentració dels xiquets per a desfilar fins el Passeig d’Alacant. Allí hi haurà xocolatada i animació infantil. Ja per la nit, els majors prendran l’Avinguda, el Passeig per tal de fer la festa de les disfresses.

I Darrer Dilluns i Darrer Dimarts no hi ha escola, són festes escolars. I el darrer dimarts algunes quadrilles de fàbriques, ja es conten amb els dits de les mans, d’amics, aniran de dinar o de sopar. Serà el final dels Darrers Dies.

A Gata, per fer-ho bé s’hauria de fer el Soterrament de la Sardina dimarts, el Darrer Dimarts, i no dissabte que ve dia 12, però s’imposa el què tots fan i no els costums tradicionals...

¿Què troben d’això?.