COSTUMS

COMENÇA L'ADVENT. Estem a 24 dies de Nadal

El primer dia del mes ha sigut també la vespra del primer diumenge del temps d'Advent per a l'església i per al calendari agrícola i climatològic. A l'altar major els quatre ciris qaue aniran encenent-se, senyal dels quatre diumenges que resten per al dia de Nadal. Estem a vint-i-quatre dies d'eixe dia. Comença l'Advent i a Gata ha començat amb molta pluja, al voltant de 50 litres portarem ja recollits. De la matinada fins ara no ha parat de ploure.

I tornant a la paraula Advent, temps d'espera, molts són  els refranys que s'en venen al cap d'aquesta temporada. Us en pose un molt curiós apropiat per aquest fred que fa: "La neu d'Advent, gela les dents".

A la imatge d'Antonio Monfort, recollida del facebook, l'altar major preparat per a les quatre llums o corones de l'Advent.

L'ESTIUET DE SANT MIQUEL; PER SANT MIQUEL TOT VA A REPÈL,...

Demà és la festivitat del nostre patró titular de la parròquia i cal escorcollar un poc pel món refranyer i de dites populars per adonar-se un que el nostre sant de setembre, no tan festejat com el nostre patró del poble "Santcristo", té moltes dites, molts refranys, moltes històries que contar-nos.

Comencem pel més popular, ja que diuen "fa calor, estem a l'estiuet de Sant Miquel". Enguany això no ha estat possible perquè fins a ahir cap de dia havia fet frescoreta, per tant la baixada de temperatura l'ha feta ara, entre ahir i hui.

Un altre refrany popular per aquestes terres, abans més agrícoles que ara, és: "Per Sant Miquel tot va a repèl". Això volia dir abans que la collita d'ametles, raïm i garrofes tenia que estar ja baix del riurau, tot repelat.

Trobem altres refranys dedicats al sant: "De Sant Miquel a Nadal, hi ha la quarta part de l'any". "La bona mel, per Sant Miquel". "Per Sant Miquel, aigua del cel" i "Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera" -aquests dos venen que molt apropiats per ara-.

VISITA ETNOGRÀFICA I CULTURAL A "LA SERANDA" ( II )

( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ )

Si a l'entrada anterior parlaven de la visita dels alumnes de 5é a "La Seranda" i com han escaldat hui junt amb Carlos, Puri i Angelita, ara parlem del menjar. Han esmorzat d'una manera especial també, perquè el tabollat, la tomaca torrada, l'oli del terreny, ha estat plesent als plats, a les llesques que han pogut menjar els alumnes i els professors.

A la composició fotogràfica, amb fotos també de Verónica Vives, teniu més moments de la visita.

VISITA ETNOGRÀFICA I CULTURAL A "LA SERANDA" ( I ): ESCALDAR EL RAÏM

( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ )

Els alumnes de 5é del col·legi de Gata aprenen l’antic costum d’escaldar el raïm

La caseta de Carlos "el Sastre" i Puri acull a xiquetes, xiquets i professorat

Els visitants esmorzen les viandes típiques escaldades

"La Seranda", eixe museu etnogràfic agrícola viu al terme de Gata ha estat, una vegada més, l’escenari per a uns visitants especials. Totes les classes del curs 5é del col·legi de Primària "Santíssim Crist" de Gata, s’han paropat a la caseta de Carlos "el Sastre" i de Puri. Allí han conegut de primera mà com es preparava el foc, la caldera, com es netejava de bromera aquesta, com es posava el raïm dins la caça i com s’escaldava.

Com es pot veure al document gràfic amb fotos de Verónica Vives, les xiquetes i xiquets acompanyats de la mestra María Vicenta i els tres mestres Jaume, Antonio i Juan Antonio, han gaudit d’eixa experiència única en un dia asolejat, un dia calorós per ser ja dins de la tardor.

Menys traure canyís, que d’això s’han encarregat els més majorets, Angelita -mare de Carlos-, Carlos i Puri, tota la resta ho han pogut fer els alumnes. Ha estat una classe de "Coneixement del medi" autèntica, sense trampes ni cartró. A la següent entrada us parle del menjar.

A la composició fotogràfica d’aquesta entrada i a la següent podeu veure la visita dels alumnes a "La Seranda".

ESTEM EN TEMPS DE VEREMA

( SI VOLEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXEU ACÍ )

Gata aposta per fer vi dels terrenys gaters

Temps de verema, arribant la tardor. El document gràfic que els amics gaters encapçalats per la pizzeria "La cosa nostra" -agraïsc que puga publicar-los el reportatge- han volgut compartir a la xarxa social del facebook, el porte ací al blog. Santi, Pepe, Lluís, Vicent i altres amics, tots ells recollint el raïm, xafant i fent vi. Verema casera, verema d’època, que retorna als seus orígens.

I molts es preguntareu com es preguntaven els interlocutors de "facebook": Per a què són eixes botelles que apareixen entre el suc?. Contesten els autors del reportatge i de la tasca cassolana: "Estan plenes d’aigua congelada. És una forma cassolana de fer que no puje la temperatura del suc i comence a fermentar abans de temps". Curiós, no?.

Ells són hui un exemple d’altres quadrilles de gaters que en els pròxims dies, acabada la temporada del raïm de moscatell i de la pansa, la poca que es fa, faran com una festa del vi, perquè és tot un ritual, una festa, que no volen que es perda. Tallen, xafen i saborejen...

A la composició fotogràfica podeu comprovar els passos dels amics gaters de la verema 2012.

ACABA LA VOLTA EN CARRO DELS CARRETERS GATERS 2012

Una setmana i hui han dit adéu a la Volta. Ha sigut una aventura calorosa, perque ha fet moltíssima calor, però han revivit vivències antigues, costums passats. Tots els participants, inclús de Xàbia també algun carreter, han fet del carro la seua casa per set dies. Ara seguiran als seus treballs respectius, sense deixar mai el carro, eixe instrument que és de plaer ara i que abans era de treball.

A la fotografia, obtesa del facebook en temps reial, un dels últims descans del grup de carreters.

ELS CARROS SEGUEIXEN LA RUTA PER LA COMARCA

Malgrat la calitja, segueix l’aventura els carreters gaters

A la fotografias teniu als carreters descansant a la vora de la carretera, una de tantes de la Marina Alta. Ja tornen prompte cap a casa, després d’una setmana d’aventura. Ahir van tindre l’obstacle de la calitja, del sufocant calor, però el viatge de bon matí i al tardet feia millor la ruta. Com les altres fotografies, hem capturat del facebook aquesta imatge, que mostra en temps reial, l’aventura de la Volta en Carro 2012.

SEGUEIX LA RUTA DE LA VOLTA EN CARRO 2012

Els carreters i carros gaters continuen la Volta en carro a la Marina. Anem seguint-los pel seu itinerari, gràcies a les fotografies que estan penjant a la xarxa "facebook" continuament i fent-nos coneixedors del seu viatge.

A la fotografia que podeu observar passaven aquest matí per davant la bodega-cooperativa "Verge Pobra" de Xaló.

Segueixen viatjant i gaudint de la natura.

AQUEST MATÍ ELS CARRETERS DE GATA HAN COMENÇAT LA VOLTA EN CARRO 2012

Sempre quan arriba la calitja dels primers dies de l’estiu, els carreters de Gata es posen en marxa i fan una setmaneta de viatges per les carreteres de l’interior de la Marina Alta. Aquest matí s’han posat en marxa, des de la Plaça Nova, joves i majors, xiquets i grans, tots els carreters que té Gata.

He pogut extraure de la xarxa "facebook" la fotografia. Agraïsc la seua publicació. A la mateixa teniu als carreters abans d’eixir a l’aventura silenciosa i bonica, tranquil·la i constant, la Volta en Carro, per a no perdre aquells origens de la gent que anava cap a les casetes, cap a la mar, en el carro.

L’alcaldessa de Gata, Ana María Soler Oliver, ha acompanyat als carreters al primer esmorzar de la Volta, a la Plaça Nova, i els ha desitjat un bon viatge fins la tornada.

HUI DIA 3 ÉS EL DIA DE LA SANTA CREU

Abans es cantaven "las flores" per maig

Antigament les creus de maig tenien tot un recordatori a l’exaltació de la primavera, a les flors. Era un costum anar a l’entrada del poble i el rector beneir la creu de pedra o ferro que estava a l’encreuament de camins. En el cas de Gata, tots anaven a la creu que hi ha al principi de la carretera de Xàbia i a l’encreuament entre aquesta, la Plaça d’Espanya i la carretera d’Ondara -dins de la travessa mateix de la general-. El poble té també un carrer amb eixe nom, molt a prop de la zona que estic dient, carrer La Creu que ix de la carretera de Xàbia i aboca al Passeig d’Alacant.

S’adornava eixa creu llaurà de tosca per un picapedrer de Xàbia als anys 40, ja que aquesta substituia la que hi havia abans de la guerra.

A l’escola i a l’església també es notava el canvi de mes. Era el mes de "las flores". Recorden aquella tonada de "Venid y vamos todos, con flores a María que Madre nuestra es". A l’escola de les dècades dels 60 i 70, al passillo del Grup Escolar es posava una Mareu de Déu Puríssima i a l’eixida de la classe es cantava a maig aquella tonada.

COSTUMS TÍPICS I TRADICIONALS DE PASQUA A GATA ( III ): passejar i botar la corda

(( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ ))

Passejar pels caminals i botar la corda

Anem repassant alguns dels costums típics i tradicionals del temps de Pasqua. Cal recordar que estem entre el primer i segon diumenge de Pasqua, l’octava que es diu; entre Pasqua i Sant Vicent. Si recordeu he parlat de la vessant gastronòmica i ara parlarem de la de l’oci. Després d’un bon menjar de Pasqua és costum per les quadrilles gateres anar a pegar un volteu. Passejar pels caminals, eixir una estona i tornar a fer fam per a continuar amb la seGéunt vianda que es propose. Per això, aquests dies de Pasqua hi haureu vist la mateixa escena que ací us pose, el passeig. Aquest passeig té com a fons el emblemàtic Montgó. Una quadrilla va de cara i altra va a l’encontre.

Un altre costum d’aquestes Pasqües i que es perd en el temps és el de botar la corda, al so d’alguna cançoneta, d’algun ritme. Si estan àgils, si coneixen el compàs que porta la corda, tot és qüestió de perdre la por i endavant. A la fotografia de Vero Vives observem a tres xicots fent aquest exercici pasqüer, botar la corda.

Us pose les dos fotografies en una composició per a que gaudiu visualment del passeig i del joc.

COSTUMS I TRADICIONS POPULARS GATERES A PASQUA ( II ): putxero

Hui us porte un altre menjar que s’ha pogut provar aquestes Pasqües per les cases i casetes de camp gateres. És menjar d’aquestes terres: el putxero. Menjar suculent, que ompli prompte les panxes i fa el seu paper. El putxero és menjar de molts i de moltes coses condimentades. Els ingredients de tot bon putxero es basa amb les creïlles, les pilotes i la carn. Però que em digueu del brou del putxero. El "caldet" que diguem nosaltres a Gata servix després per a fer altres menjars. Allò del menú dels bars i restaurants crec jo el van idear els putxeros. Perquè de primer plat arrós o fideus. De segón, les creïlles amb cansalada i les pilotes. De tercer, la carn i llegums (cigrons, bajoques i demés). Què trobeu !!

A la vista està. Us puc assegurar que este putxero que mostra les imatges estava riquíssim. Provar-ho va ser una sort, menjar-lo una altra i saborejar-lo no cal dir-ho.

Demà dos altres costums pasqüers: passejar i botar la corda.

COSTUMS TRADICIONALS I TÍPICS GATERS ( I ): berenaret de Pasqua

BERENARET DE PASQUA: Ingredients bàsics: carn, péssols, ous, sobrassada o botifarra,...

Al llarg de la setmana, aniré posant-ne alguns costums que formen part de l’art culinari gater per la Pasqua. Sabeu que els nostres avis i els nostres pares han mantés eixa tradició, no la perdam nosaltres, perquè així també es fa poble.

El primer costum que us porte al blog és el BERENARET DE PASQUA, tan tradicional i típic del nostre poble. Ahir, diumenge de Pasqua, eixe plat es cuinava per tot arreu del poble. Els ingredients més destacats com sabeu és la carn, els ous i, sobretot, els péssols. Alguns li afegixen sobrassada. Tot plegat, el berenaret és un menjar de reis cassolans. Diversos restaurants i bar del poble, l’oferien ahir com a menú, inclús per a sopar. El berenaret de Pasqua és tab típic nostre, com la "mona" i el "pa socarrat", que a altres pobles adopta el nom de "coca bova". Però, d’aquest dolç ja en parle un altre dia.

Ací teniu una composició del procés del "Berenaret de Pasqua" pres ahir mateix d’una quadrilla que gaudia de les Pasqües a la partida Mirandes de Gata.

Demà: el putxero, també tradicional.

DIVENDRES SANT: Multitudinari Via Crucis

( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ )

Per el marc incomparable del Calvari cap a l’ermita

Les capelletes noves daten de 1952

Matí de Divendres Sant. Un any més s’ha complit la tradició i amb molta gent. Més de dues-centes persones han participat en el Via Crucis pel Calvari de Gata, un marc incomparable. A les 7.40 eixia la creu, els sacerdots i diàcon, i darrere tots els fidels. Resant el rosari a trenc d’alba han caminat pels carrers Bisbe Servera, Teulada i Calvari. Escoltats pels xiprers i encaixats entre pedres i capelletes, s’han escoltat declamacions capelleta a capelleta, cançons de Setmana Santa, i resos. Al final, tots han entrat a l’ermita i han cantat els Goigs al Santíssim Crist del Calvari, la millor de les estampes que tenim els gaters de Setmana Santa i que no fem servir per aquest motiu, més bé el reservem per a la festa.

Parla la història...les capelletes del Via Crucis de Gata:

Les actuals capelles són relativament noves. Abans de la guerra hi havia altres i d´altre aspecte. Fou en 1905 quan es va erigir el Via Crucis cap a l´ermita per primera vegada. El rector N´Antonio Gómez Vicedo demanà llicència "para erigir el Vía Crucis público en el camino de la Hermita del Ssmo. Cristo en el pueblo de Gata", el 9 de febrer d’aquell any. Va estar autoritzat pel Pare Vicari General dels franciscans a Espanya, Fra Ángel Puchades, qui erigí el 27 de febrer "el Santo Ejercicio del Vía Crucis, según las reglas prescritas por la Sagrada Congregación de Visitas, confirmadas por el Papa Benedicto XIV, en diez de mayo de 1742".

Diuen les cròniques que "asistieron a este acto el Clero, el M.I. Ayuntamiento, los niños de las escuelas con sus respectivos maestros Don José Martí, Don Vicente Mulet, Don Salvador Signes y Don Antonio Fornés, y gran parte de la población".

Ara es conserven relativament en bon estat les capelles noves, aquelles que el 27 de gener de 1952 els germans rectors Castelló Quilis beneïren, les catorze estacions del Via Crucis. Don Manuel Castelló Quilis i el seu germà Francisco (Els germans Quilis), rector i coadjutor, van establir el nou Calvari que "fue reconstruido y bendecido el tradicional “Calvari” que se halla junto a la ermita del Cristo, en la Iglesia del Calvario". Prèviament, la Secretaria de Càmera i Govern del Arquebisbat de València, amb número de registre 669, va emetre el document: "Nuestra autorización y licencia para que puedan reconstruirse las estaciones del Calvario Público".

(A la composició fotogràfica, podeu observar l’exercici piadós del Via Crucis d’aquest matí, Divendres Sant de 2012).

FONT: Meu article programa de festes 2009: "El Calvari de Gata i les seues capelletes. Un patrimoni local artístic per restaurar".

 

ELS ESCOLARS DEL POBLE BALLEN LA DANSÀ DE PASQUA

Aquell que conserva les tradicions i les arrels, conserva al seu poble. Tots els integrants del col·legi públic "Santíssim Crist" de Gata, van eixir al pati i van interpretar la dansà de Pasqua, dilluns per la vesprada. El motiu, l’acomiadament del trimestre abans de les vacances de Setmana Santa, Pasqües i sant Vicent. Aquesta vesprada també estava previst anar a berenar la mona als distints parcs del poble (Font del Riu, Raval, nou vial i inclús el Tir de Colom). La pluja ha destorbat una mica els propòsits.

Tornant a la dansà, mestres i alumnes van participar a rotgles en la gran dansà. Si voleu veure’ls entreu a youtube, a la pàgina de l’escola de Gata o punxeu directament a aquest enllaç. És el vídeo de Mireia Fayos que acaba de ser penjat just hui dia 4 a la xarxa Youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=uX-cfMihIUg&feature=youtu.be.

Dalt teniu la captura d’un dels moments de la dansà de Pasqua escolar de Gata.

CRÒNICA DEL DIMECRES DE CENDRA: Comença la Quaresma, temps de reflexió

Hui és el dia de la imposició de la Cendra. El rector dirà o més bé ha dit allò de “Polvo eres y en polvo te has de convertir” una veritat com un temple. Comença amb aquest ritus el temps de Quaresma, de reflexió, meditació i canvi per als que se consideren, viuen i creuen.

Si anit les places del poble s’omplien de farina, conservat la vella tradició de “l’enfarinada” del darrer dimarts, hui es temps de recolliment. El calendari cristià marca dia de dejuni i abstinencia.

Els gaters tenim doble motiu per celebrar-ho enguany. La imatge del nostre patró (el Crist del Calvari) invita a pensar, a meditar. Enguany fa 250 anys i es la commemoració. Tenim que tindre-ho present, perquè si no la vida es torna buida, sense motivacions…

Des de demà començaran una de les pràctiques quaresmals que més perduren, els sermons de Cuaresma. Demà serà el torn per al Sr. Rector de la parroquia En Francisco M. Murillo i serà tots els dijous després de sopar, a les 22 hores. Ja més endavant vindran altres rectors a predicar.

CRÒNICA DEL DARRER DIMARTS: Últim dia de les festes de Carnestoltes.

Demà comença la Quaresma, amb el Dimecres de Cendra

La veritat és que hui tindria que ser l’Enterrament de la Sardina, per a seguir l’orde cronològic i dels costums tradicionals, però la societat moderna ho deixa per al pròxim cap de setmana. Amb molt d’acert deia una mare que aquests dos dies que no han fet escola, agüeren pogut servir per a ensenyar els vells costums a les xiquetes i xiquets d’escola, al voltant dels darrers dies, però no conservem els costums i damunt anem perdent-los, que és el pitjor.

Però es resistix a desaparèixer el darrer dimarts. Com abans, la Venta de Parra estava plena aqust migdia. Ho he pogut comprovar al passar camí de Teulada. Això vol dir que alguna quadrilla, alguns operaris de les poquetes fàbriques que estan encara en marxa han fet la festa de “darrer dimarts”.

No podem demanar que recordem, si nosaltres som els primers a no ensenyar. Deia un jove gater a un altre home de més edat: això de darrer diumenge o barrer dimarts jo no se el que és. Jo se que el dissabte tots es van disfressar a Carnestoltes. Què pobra és la història si la deixem caure en picat…

CRÒNICA DEL DARRER DILLUNS: Ressaca de Carnestoltes i paelles

Recta final de les festes carnestolendes. Demà, darrer dimarts, acaben. Tota la resta d’actuacions festeres, com és el Soterrament o Enterrament de la Sardina, estarà ja dins del temps de Quaresma i trenca amb l’arrel d’aquestes festes.

Per a Gata, demà era un dia important dels anys 50 als 80 del segle XX, quan encara no es coneixia allò de “Sardina” al dissabte següent. Centenars de treballadors de les fàbriquetes que al poble hi havia anaven de paella a la Venta de Parra, als bar del poble, era el dia dedicat a les paelles, era “darrer dimarts”.

Per posar-vos un exemple, a Vinarós –la capital castellonenca de Carnestoltes-, acaben hui onze dies de festes i no passen més enllà del dimecres de Cendra. Ací té igual, perquè ja s’ha desvirtuat el sentit i quasi, quasi no es sap perquè estem fent les festes. Em deia un xicon interessat pels costums gaters l’altre dia "jo pensava que els darrers dies sempre era per la setmana de Sant Valentí…¡¡ què trobeu !!, un altre producte comercial.

¡¡En quin món més curiós vivim, a vegades !!. No ens preocupem o no volem preocupar-nos dels nostres arrels.

Demà us conte més coses…

CRÒNICA DEL DARRER DIUMENGE: Hui hem fet paelles

Parle en primera persona, perquè la nostra quadrilla si ha anat de paella. Sabeu que ara les modes canvien i molts joves han tocat llit passades les quatre, cinc i sis del matí, per no anar més avant del matí.

Les Carnestoltes de Gata, que organitzava la Comissió de Festes 2012, amb la col·laboració de l’Ajuntament i els Quintos de l’any han tinmgut la seua prolongació fora, a un poble a una vintena de kilòmetres, a la capital de les disfresses per excelència de la comarca, Pego. ¡¡ Quina llàstima !!, no poder atraure als joves dins del mateix poble.

El costum popular, la història, deia que hui tocava paelles. La gent que no seguix al peu de la lletra disfresses, disco-mòbils i tota eixa moguda jove ha fet de la paella la protagonista de hui, darrer diumenge.

CRÒNICA DEL DARRER DISSABTE: desfilades de Carnestoltes

Seguint les cròniques d’aquestes festes carnestolendes, arribem hui al DARRER DISSABTE. Mentre els més classics en costums, per a que mai es puguen perdre, compren les viandes per a demà fer paelles, els altres preparen les disfresses d’aquesta nit.

Per la vesprada, els protagonistes de la desfilada han estat les xiquetes i xiquets, prenint l’avantage, com ja es costum, la quintà infantil d’enguany, que anaven amb la disfressa de Robin Hood, els xiquets, i heroïnes d’aquell temps, les xiquetes. Amb la Colla de tambors i dolçaines de Gata gaudint d’un passacarrer d’allò més divertit han recorregut de la Plaça de l’Església pels carrers del poble fins el Passeig d’Alacant. Allà la COMISSIÓ 2012 els ha preparat xocolata i madalenes. Inclús música i break-dance no han faltat a la cita.

I a la nit més. La Comissió de Festes 2012 prepara disco-mòbil. La seua "barraca" bullirà...Les disfresses dels adults seran els que prenguen el testimoni. Grups d’amics, quadrilles, la Quintà 2012, tots amb una finalitat...passar-ho d’allò més bé, però s’obri la gran pregunta, com sempre: Saben el que celebren?. Saben per què es diuen els darrers dies?. Molts "sobreviuran" demà i podran anar tranquil·lament de paelles.

A les dos següents entrades podreu veure l’ambient que s’ha viscut aquesta vesprada. Demà i passat demà els tocarà el torn a les fotografies de les disfresses dels adults.

En definitiva, passe-ho bé.