Com abans feien els nostres avantpassats. Per mig del facebook anem seguint l’activitat d’estos aventurers d’abans dins del segle XXI, carreters, animals i carros. Cuinen per a fer el menjar del dia a dia, per a la ruta en carro que estan fent per tota la comarca. Ja han passat l’equador de la ruta i ara ja s’encaminen cap al poble.
Una altra imatge de la caravana dels carreters gaters "Amics del Carro". Van passant de poble en poble fins dissabte i estan dos setmanes recorrent camins i carreteres de la comarca.
A la fotografia, que han pujat al facebook, els vegeu tots descansant.
Van eixir dissabte, van pujar a Bernia i després cap a Calp. Van set o vuit carros gaters de vacances. Hui han fet la ruta Calp-Xaló, demà dimarts aniran de Xaló a Castell de Castells i dimecres de Castells a Llíber. Dijous aniran de Llíber a Beniarbeig i divendres o dissabte, últim dia, de Beniarbeig a Gata.Com cada any es repetix aquesta tradició, que rememora quan els nostres avis i besavis anaven pels camins i casetes, amb el carro i el matxo.
Els que disposeu de facebook podeu veure este xicotet vídeo dels viatjants fent pujar als carros: https://www.facebook.com/photo.php?v=552393868151306&set=vb.100001420920775&type=2&theater.
A la fotografia, que em passa Grimalt estan pujant els carreters i carros de Calp cap a Benissa per la N-332.
El calendari anual arriba al 24 de juny, data en la qual es celebra el naixement de Sant Joan Baptista. Des del blog CRONISTA DE GATA felicite a tots els Joan, Baptista i compostos d’estos, que n’hi ha molts a Gata.
I fent honor al refranyer popular i referit al santoral i als fruits, ací tenim el més popular de hui: "PER SANT JOAN BACORES, VERDES O MADURES, BACORES SEGURES". He capturar del facebook de Antonio Monfort la imatge de les bacores dins de la barxa feta amb llata, una mostra del que diu el refrany.
Anit va ser la més llarga de l’any i damunt vam gaudir d’una lluna plena potent i grandiosa. En pròximes entrades la veureu també com es veia des de Gata i des d’Eivissa, que està ahí al costat o millor dit ahí davant.
Anit també es va tancar la jornada festiva al barri de la Font del Riu. Missa, processó, actuació del grup de danses local "La Llata" i vi d’honor. També en una altra entrada faré el reportatge de la festa.I a més curiositats per a este dia, carregat d’història i tradicions.
Fogueres al poble del costat, Xàbia. Felicitacions a tots els xabiers. Fogueres a la capital de província, Alacant.
A més, si mireu el calendari han passat sis mesos i de hui a la Nit de Nadal hi ha just sis mesos. Els que gaudireu ahir del bany, segur que feieu honra al refranyer: "PER SANT JOAN, EL PRIMER BANY". També a les places i a voreta mar, els Focs de Sant Joan i banyar-se els peus. Els gaters van a l’Arenal i a la Grava de Xàbia a complir amb la tradició.Pel que fa al temps i a la metereologia "LA NIT DE SANT JOAN, LA MÉS CURTA DE L’ANY".
El van sembrar el dia quinze de juliol de l’any passat
Per fi es pot dir que tenim un bon ARBRE BLANC, que rememora aquell fet prodigios i històric que varem tenir ocasió de recrear l’any passat, el dia 7 de juliol, la llegenda-miracle de l’Arbre Blanc.
Vuit dies més tarde, els membres de la comissió o junta que s’encarrega de cuidar l’ermita van sembrar un xop blanc. Al llarg dels onze mesos que han passat fins ara l’han cuidat i mimat, li han donat molta aigua, i ell ha respost en un paratge difícil, per les roques, pels pins, pel lloc. Fins ara havien intentat molts veïns i devots sembrar un arbre blanc, però cap arribava a arrelar i es secava. Una vegada ha rebrotat per la primavera, s’ha fet tot un “senyor arbre blanc” si em permeteu l’expressió.
Les fulles deixen ben clar perquè se li deia i diu un arbre blanc. Per una part les fulles estan verdes, per l’altra blanques (a les imatges de la composició les podeu veure les fulles per les dues parts). Si això unim que li pegue el sol, podríem tenir ahí una lleugera explicació del que va poder passar aquells dies de primeries del segle XIX allà a la muntanyeta del Calvari i a l’ermita, quan es refugiaren els gaters dins del santuari, per por a ser fuselats, aniquilats pels francesos.
A la composició fotogràfica podeu veure com està l’arbre actualment.
Ben adornat el balcó i ben adornada la casa. Al mig de la casa del carrer Sol, la casa de Tereseta i Pepe, dits "del Quartet" per la tendeta que tenien a la Plaça Nova, allí muntaven l’altaret i posaven una pintura del sant. Rosetes rodant i llumetes. Eixa és la imatge del record, tradicions que no s’esborren així com així del cap. I tota la xicalla es posava rodant per allí, anavem a participar al ritual de la campaneta. Es feia la volta al barri, als carrers del voltant amb aquella cançoneta tan dolceta per a moltes hueletes i anunciadora per a tots i la campaneta sonant i els xiquets canturrejaven aquesta tonadeta. Els més menuts anunciavem que anava a resar-se pel Sant.
Però no sols era a ca Tereseta on es celebrava aquesta piadosa cerimònia, sinó també a la casa de la senyora Rosa "Paresant", al carrer Signes. Hui aquesta casa construïda en 1904 continua igual conservant l’artística façana. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era després de sopar. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada. Eixe és el record que tinc d’aquell costum ja oblidat amb el temps, perquè els amos de la casa ja no hi són, perquè les presses ens han portat a altres coses, perquè ja no es fa la novena..., per moltes i moltes raons més.
Recorde que estava molt adornat el balcó i també la segona nevada de la casa, on estava l’altaret amb un quadre de tela am la pintura que representava a Sant Antoni de Pàdua, tot ell rodejat de floretes que recorde eren de plàstic i llumetes. Era la casa de Tereseta "al Quartet" i Pepe "Porra". Tenien una tendeta a la Plaça Nova, on està ara la peixateria i anaven i venien..
Són tradicions que no s’esborren així com així del cap. I tota la xicalla es posava rodant per allí, anavem a participar al ritual de la campaneta. Es feia la volta al barri, com he dit, als carrers del voltant amb aquella cançoneta tan dolceta per a moltes hueletes i anunciadora per a tots. Després del primer toc, venia el segon i el tercer i començava la novena. Ma mare m’agafava als braços i es resava, es cantava, es feien oracions.
El mateix sant, la mateixa advocació la tenia, al carrer Signes, la senyora Rosa "el Paresant". La casa es va construir, com bé diu a la majestuosa i artística façana, en 1904. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era després de sopar. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada.
Finalment, a Gata conservem un plafó ceràmic del sant, al mateix carrer Sol. El sant pintat al quadre de Ca Tereseta era prou distint, encara que de la mateixa advocació.
La "capelleta" de la que us parle és la que il·lustra este article i la vaig publicar quan feia la sèrie al blog.
Més bé a la vesprada. Es deia que el Corpus començava la processó en sol. Hui es celebra la festa del Santíssim Sacrament, el Corpus. Pels carrers de Gata, que van tradicionalment les processons, passaran tots els participants: xiquetes i xiquets de Primera Comunió, mares i pares, fidels, clero portant baix palis l'antiga i bonica custòdia, autoritats i banda del poble. Com ja és costum, les taules estaran dispostes per a que s'interpreten els resos i càntics al Corpus. Ho veurem a partir de les 20 hores pes carrers de Gata.
A la fotografia, un moment de la processó del Corpus de l'any passat.
"Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, CORPUS CHRISTI i el Dia de la Ascensión". Hui, dijous dia 30 de maig, és el dia del Corpus Christi. Està clar que els temps que corren han fet traslladar la festa al diumenge més pròxim, no sols la del Corpus sinó les altres dos que nomena el refrany antic. La festa del Corpus Christi, "el Cos de Crist" ha sigut durant segles una de les més importants de la cristiandat catòlica. En l’origen es celebrava el dijous següent a l’octava de Pentecosta, però en l’actualitat es celebra en diumenge. És una festivitat destinada a retre homenatge públic a l’Eucaristia, una expressió de reconeixement i adoració a l’hòstia consagrada que simbolitza el cos de Jesucrist.
La festa fou instituida per l’Església pels volts de l’any 1246 a Lieja i s’estengué ràpidament. Ara bé, més enllà de ser una festa religiosa, la celebració del Corpus fou en els seus orígens medievals, i encara és en molts indrets, la festa ciutadana per excel·lència, la festa del "cos social" o corpus de la comunitat. Per això, l’acte més destacat de la festa ha estat des de sempre una processó general (en la que hi participa tot el "cos social" de la comunitat celebrant) i festiva (té una dimensió lúdica i no solemne).
El poble de Gata té la primera, amb totes les xiquetes i xiquets de Primera Comunió que han pres la Primera Comunió en els tres diumenges anteriors, però no té res de la vesant festiva i lúdica.
Hui dijous encara es conserva la celebració al veí convent franciscà de Benissa, el Corpus del Convent. Els veïns del barri fan festetes amb motiu de la festa. A Gata serà la festa, com en tots els llocs, diumenge dia 2. A les 9, 12.30 i 19 hores hi haurà misses. A aquesta última assistiran els neocomulgants. A les 20 hores serà la processó solemne, de la que ja us parlaré més endavant.
FONT: Part del text: http://www.festes.org.
Ho sabieu?. A Gata tenim a Sant Isidre llaurador, patró de Madrid. Al començament del carrer Teulada hi ha un plafó ceràmic que des de hui i fins nou dies tindrà el llum encés. És molt conegut pels llauradors el sant, perquè les bajoques es sembren just hui. La iconografia el representa sempre al camp, llaurant, d’ahí el seu nom.
Antigament, abans, fa com 50 anys, era típic i tradicional que les dones del carrer li feien la novena. Començaven hui i en nou dies no paraven de resar-li, de posar-li flors. Ara, moltes d’aquelles veïnes ja no estan entre nosaltres i queda el record. El plafó continua allí impertèrrit. des del blog li fem una ullada a Sant Isidre.
Comunions a Gata en tres diumenges. Demà dia 12, diumenge que ve dia 19 i l'altre que és Pentecostés, 26, seran les Primeres Comunions al poble. Des de mitjan matí s'escoltaran els compasos de la banda Unió Musical anant a pels xiquets que aixina ho sol·liciten els pares. Després es reuniran tots a la Plaça Nova i a continuació aniran cap a l'església. Enguany és una novetat. Aniran en passacarrer les parelletes de comuniants amb els pares i la banda. El retor els esperarà a l'església. Després es celebrarà la missa solemne de la primera de les Primeres Comunions. Al final, com ja és costum, es faran la foto familiar que quedarà per al record i cada un se'n anirà amb els seus (família i amics) al restaurant o bar a celebrar-ho.
Ja vénen les comunions, ja estan ahí. Des del diumenge dia 12 i en tres diumenges (enguany és novetat fer-ne tantes) es celebraran a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata les Primeres Comunions...
Però...s'en recordeu?. Feu memòria col·lectiva de l'aconteixement més gran en la vida del xiquet de set a nou anys, la Primera Comunió de fa una vintena d'anys, trenta, quaranta i més anys a Gata, com a altres pobles valencians. A vegades comulgaven tots d'una, i això que arribaven a quasi un centenar en algunes quintes. Les parelles de comunió eren per a tota la vida. "Eixa o eixe veïna/veí va ser parella de Primera Comunió meua/meu" comentavem tots. Les veïnes, familiars, amistats, s'afanyaven a portar els presents als comulgants i que eren...botelles de licor, tortaes, bescuits i pastels de tres o quatre pissos. La mare encara portava un menut vel, les xiquetes i xiquets estrenaven vestits i mudaes. Els comulgants i les comulgantes anaven amb els millors trages. De la Plaça Nova a l'església com estava manat per la tradició, pel costum, feien la desfilada. I els pares a l'església estaven sentats darrere, però anaven a comulgar i els esperaven els xiquets.
Aneu fent memòria?. Una vegada acabada la cerimònia tots a casa a prendre xocolate a les mateixes cases dels comulgants o potser era abans d'anar a l'església?. Després del xocolate, els més parents de paella. I si encara hi havia temps, els xiquets amb les germanetes anaven pel veïnat a repaartir els "santets", els recordatoris d'aquella primera comunió.
I encara hi ha gent que passats desenes d'anys diuen: "Aquesta botella encara és de la meua primera comunió". I els veïns anaven després a fer-se un talló de bescuit, de tortada, els convidaven els pares. Quins temps aquells.
Llance la proposta. Si teniu algun record de la vostra Primera Comunió o en conegueu podeu fer ús d'aquest blog, d'aquest espai, de l'article...i doneu-se pressa perquè...ja vénen les comunions.
A la imatge teniu un típic recordatori dels d'abans.
Hui és la festa de la Santa Creu. Gata no té massa creus externes, exceptuant les lògiques de dins de l'església parroquial i l'ermita. Després de la guerra es va col·locar una creu de pedra tosca a l'encreuament entre la carretera de Xàbia i la carretera nacional. Allí acudia cada any el rector de la parròquia a beneir el terme tal dia com hui, fins que aquell costum va desaparèixer.
Una altra creu va presidir la muntanya de les Alcolaes o de l'antic Tir de Colom. Era de grans dimensions i visible des de tots els punts del poble. Amb motiu de la Santa Missió dels Pares Franciscans que arribà al poble l'any 1963 la van pujar els joves gaters muntanya amunt fins les mateixes roques. Un temporal la va tirar a terra i ja mai més es va recuperar aquell símbol.
Finalment, a la façana de l'església parroquial hi ha una creu de marbre adossada a la mateixa, on abans es llegia "Caidos por la Patria" i es va substituir per una llegenda més lògica i més neutral "Als gaters morts en guerres". Serveix de record per a tots.
A la composició, les dos creus que nomenava. Observeu con la creu de tosca està adornada en flors. Eren les fotografies antigues 17 i 20 publicades en maig de 2010.
Unes 500 persones gaudixen de la festa i degusten el tradicional menjar gater típicament pasqüer el BERENARET DE PASQUA. La festa començava ahir pel matí a la Plaça Nova i amb el passacarrer pel poble de dolçaines, tambors, dansadores i dansadors. Les tres fotos pujades al facebook per la Policia Local il·lustren aquestes activitats.
Després, es fa fer el menjar al pati cobert del col·legi "Santíssim Crist". Any rere any va superant-se en gent, en participació. Unes 500 persones van participar-hi de la festa gastronòmica. I música valenciana amb "El diluvi", grup del qual també teniu una fotografia, i teatre amb "Teratro teatre" i més coses...
Cal recordar que la festa estava organitzada per les penyes futboleres Valencianista i Barcelonista, a més de la Colla de dolçainers i tabaleters i el Grup de danses "La Llata", contant amb la col·laboració de l'Ajuntament.
Hui, dia de sant Vicent Ferrer, és un altre dia típic i tradicional de recuperar costums. Dona la coincidència també que enguany és festa local oficial, donat que Sant Miquel és diumenge.
(PODEU FER MÉS GRAN LA FOTOGRAFIA, PUNXANT ACÍ)
Hui és el Diumenge de Pasqua. Ja arriba Pasqua de les mones. Hui torna a eixir a primera línia gastronòmica el berenaret de Pasqua, un costum menjívol dels gaters, sabrós com el que més, autènticament gater. El dia l’han començat els gaters amb l’Encontre de la Verge i el Crist Resucitat. A la següent entrada teniu un reportatge del mateix. La gent comença a fer el peregrinatge cap a les cases de camp, paratges populars com la Font de la Mata, la Rana, Montgó, i altres indrets. Els xiquets...i els majors també menjaran la mona dels forns gaters, que ahir feien el ple, l’escaldó de les mones, pa socarrats i demés delícies de sucre.
Són tradicions i costums les que he dit que cal cuidar, mimar, acaronar, per a perdre els arrels més gaters, els dels nostres avantpassats...
A la fotografia, un detall de la processó de l’Encontre d’este matí, una bonica estampa amb les dues imatges i l’església de fons.
De nou, el diari LAS PROVINCIAS publica hui dilluns a la secció de un article-reportatge sobre els riuraus i la pansa, en el qual es nomena Gata, inclosa en els pobles que tenen aquestes construccions arquitectòniques rurals, de molt de profit en altres temps. Es pot llegir al diari en paper a la pàgina 8, Valencia, Nuestras tradiciones. Es titula: "El riurau nace al calor de la "pansa". Per fi es posa el nom com cal "pansa" i no pasa que sempre es posava. Als subtítols de l’article de Carlos López diuen: "Doce pueblos de la Marina Alta se unen para impulsar esta construcción tradicional con una ruta que los conecte". També: "Los riuraus acogían "l’escaldà de la pansa", que convirtió a la comarca en una potencia internacional en la producción de la usa pasa".
L’article té una bonica imatge de Tino Calvo sobre "Escaldà de la pansa". El Riurau del Senyoret de Jesús Pobre acoge en agosto "l’escaldà de la pansa".
FONT: diari LAS PROVINCIAS 12-2-2013.
Recordarem el dia 12 la gran nevada de fa 30 anys
Entra hui el calendari astronòmic i gregorià al mes de febrer de l’any 2013, el mes més curt però intens de tot l’any, i és l’hora de repassar els dies que el costum s’esdevé festa o la festa es fa costum al poble de Gata i voltants. Escolteu aquell refrany del mes que diu: "Pel febrer, al matí al sol i a la nit al braser".
- Demà dissabte dia 2 és la festa de la Candelària, festa dels llumeros. A l’església de Gata, a les 9 del matí, es farà la missa de la Candelera. L’oratge anuncia vent, però si està el dia assolejat i clar podrem dir allò del refranyer popular: "Si la Candelària plora, l’hivern fora; si es riu, ja estem a l’estiu; tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu".
- Diumenge dia 3 és la festa de Sant Blai, patró dels mals de la gola. A dos pobles veïns festejen al sant d’una altra manera. A Pedreguer, pujen a la capelleta de Sant Blai. A Teulada, porten el típic i ancestral dolç de la "Dama" a beneir. Ací a Gata, rotllos, bambes, pa socarrats, de les tahones del poble. A totes les misses el rector beneïrà els dolços. Un altra celebració més solidària i senzilla serà la de la Setmana de Mans Unides. A les 13.30 hores, al Centre Parroquial "Verge del Carme" es farà paella, previ pagament de cinc euros, que es destinaran a Càrites Parroquial.
- Dijous dia 7, comencen "els darrers dies". Serà darrer dijous. Significa això que són els últims dies abans de que arribe la Santa Quaresma. La gent de Gata encara acostuma, algunes quadrilles, a fer sopars.
- Divendres dia 8, comencen les xerrades de formació per a la comunitat cristiana. El primer bloc serà "Dios Padre".
- Dissabte dia 9, arribarà el torn de les Carnestoltes. Disfresses infantils per la vesprada, amb la quintà infantil del 2013; passacarrer i disfresses per la nit, per la Comissió i els quintos majors. - A nivell de parròquia eixe dia són les Confirmacions.
- Diumenge dia 10 és el Darrer diumenge. Gata manté la tradició, el costum d’anar de paelles, de dinars, eixir al camp i si el temps acompanya de passar la jornada per casetes de camp, llocs tradicionals i típics, camins o sendes.
- Dimarts dia 12 conclouen els darrers dies. És darrer dimarts. Encara algú tindrà gana de deixar la bona vida abans d’entrar a la quarentena de dies abans de la setmana gran del cristianisme. Eixe dia recordarem aquella gran nevada de 1983, ja fa 30 anys, que fou darrer dissabte i que enguany caurà en darrer dimarts.
*Al respecte, obric la possibilitat de que m’envieu fotografies d’aquella nevada, per si voleu que les publique. Com sempre, teniu el meu correu a la portada del blog, a la part dreta de dalt. Des de demà dia 2 i fins el dia 12 farem un xicotet especial, recordant aquells dies de neu, peripècies i paisatges blancs.*
- Dimecres dia 13. Serà el Dimecres de Cendra. Cal anar a l’església a que et marquen els rectors amb la senyal de la creu, per a passar amb sacrificis els quaranta dies següents. Eixe dia escoltarem: "Pols eres i en pols et convertiràs".
- Divendres dia 15. Dins de les xerrades de Formació de la Comunitat Cristiana, el segon bloc serà "Jesús de Nazaret, I".
- Dissabte dia 16. Soterrament de la Sardina. Com és ja habitual es fa la festa que s’hauria de fer darrer dimarts, l’acomiadament a la festa per a dedicar-se de ple a la Quaresma o, al menys, eixe és el significat.
- Diumenge dia 17 serà el primer diumenge de Quaresma.
- Diumenge 24 serà el segon diumenge de Quaresma.
Al muntatge fotogràfic teniu un detall dels rotllos de publicitat de la panaderia de Ca Xaro (carrer Sol), el cartell de Carnestoltes 2013 de la Comissió de Festes d’enguany, una imatge de la nevada de 1983 al dotze de febrer, una imatge dels ametlers en flor a les Valls (pàgina de MeteoXàbia) i una imatge de la imposició de la cendra.
La gent que treballava hui ho ha tingut que fer al ser dia laborable. Però el segon dia de Nadal, festa de Sant Esteve, abans es celebrava més, era més festa. Ara sols s'ha llimitat al migdia i a la vesprada. Pel matí, Gata ha tornat a recobrar el ritme quasi normal dels dies de feina, com si fora dissabte.
Sant Esteve era el dia en el qual anaven a dinar a casa de l’altre de la parella, si el dia de Nadal havien anat a ca l’altre. També les estrenes hi havia el costum d’allargar-se i si hom no s’havia pogut anar el dia Nadal encara hui es podia.
Astronòmicament, el segon dia de Nadal per ser Sant Esteve es nomenat com a una fita del dia: Si Santa Llúcia és un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre. El dia comença poquiu a poquiu a allargar-se.
A la fotografia, el Jesús que presideix estos nadals l'altar major de l'església parroquial de Gata.
Com l'any passat aniré posant i mostrant-vos ja des de demà mateix les targes de Nadal que vaja rebent. Ja està oberta la finestreta i la bústia del "Cronista de Gata". Resten vint-i-dos dies per a la Nit de Nadal. Animeu-se i remeteu targetes, les vostres targes de Nadal al Cronista.
Al mateix temps, també posaré al blog els betlems que vaja descobrint a Gata o visitant per la comarca. Es reactiva així la secció de "Temps de betlems" que van deixar fa quasi un any. Ja sabeu, si conegueu o feu betlems i voleu que apareguen al blog, sols teniu que fer-li una fotografia o moltes al vostre betlem. I el mateix dic ara que deia fa dos anys tal dia com ahir dia 1.
CAL NO PERDRE EL COSTUM DE FER BETLEMS. ARRIBEN ELS NADALS 2012-2013.
Us pose la fotografia que donava eixida a la secció "Temps de betlems" fa dos anys i que pertany al betlem que en 1988 es va exposar a l'Ajuntament per "Amics del Betlem" amb les figures i cases de Pepe "El Sastre".
