ARTICLES DESTACATS

ARTICLES DESTACATS: HISTÒRIA LOCAL: ELS REIS I GATA (Publicat el dia 20 de maig de 2010)

Si alguna vegada ens pregunten si Gata i els reis d’Espanya -abans i ara- van tindre alguna relació històrica, podrem contestar que si. Si no, mireu l’article breu però aclaridor que vaig publicar aquell dia: 

"Hui porte al blog uns retalls de la nostra història local. Sabien vostés que el Rei N´Alfons XIII i la reina Na Victòria Eugenia van ser nomenats alcalde i alcaldessa honoraris de la vila de Gata. Fou l´any 1925. La Corporació Municipal estava presidida per En Francisco Moratal Giner "el metge Moratal", al qual Gata li dedicà un carrer que encara porta el seu nom. Alcalde i regidors adoptaren en la sessió del 15 de gener de 1925 aquest nomenament.

S´acordà nomenar una comissió de regidors "lo más amplia posible" -deia textualment el ple-, per tal de desplatzar-se a Madrid el dia 23 de gener a la fi de lliurar a SS.MM. els Reis d´Espanya "los preciados nombramientos".

Una altra anècdota referent als reis ens porta més cap ací en el temps. El 27 de maig de 1982 la Casa Reial de SS.MM. el rei En Joan Carles I d´Espanya i la reina Na Sofía remet una carta d´agraïment i disculpes per ser impossible assistir el Rei a les festes patronals, davant la invitació de la Comissió de Festes d´aquell any".

Fotografia obtesa d´Internet, a la web: www.lacasadecampo.net/sigloXX.htm"

FONT: Publicació al blog, dia 20 de maig de 2010.

ARTICLES DESTACATS: APLEC DE PENYES BLAUGRANES I 25 ANIVERSARI DE LA PENYA DE GATA (Publicat els dies 15 i 16 de maig de 2010)

Fa tres anys, per mitat de maig, Gata va viure una festa barcelonista amb totes les de la llei. Van portar les cinc copes guanyades pel F.C. Barcelona a Gata, van vindre diredctius i exjugadors, veterans, va ser les noves d’argent de la Penya Barcelonista de Gata. En tres articles ho publicava:

 

Iª part: Els quatre presidents

 

Els socis i simpatitzants del Barça van viure ahir per la vesprada i per la nit una jornada especial. LES 6 COPES GUANYADES PEL F.C.BARCELONA van estar exposades a la seu del carrer Sant Miquel i van ser passejades pel poble de la seu a l´Ajuntament. En distints articles aniré al llarg d ela vesprada i la nit posant els moment que es van viure per l´aficció "culé" a 48 hores de saber si el Barça serà campió, si fa els deures i ben fets demà diumenge front el Valladolid al Nou Camp.

Començant pel 25 Aniversari de la Penya Barcelonista de Gata, la fotografia que els vaig fer als QUATRE PRESIDENTS QUE HAN ESTAT AL LLARG DELS 25 ANYS. Es van fotografiar davant les rèpliques de les sis copes de la temporada anterior a la seu de la Penya. Fent història el primer president va ser Juan García Borrell (1985-1993) -a la foto és el segon per l´esquerra-. El segon president va ser Domingo Grimalt Casas (1993-2001) -a la fotografia és el quart per l´esquerra-. El tercer president va ser Juan Pedro Jorro (2001-2009) -a la fotografia és el primer per l´esquerra. Finalment, encetant aquest període des de 2009 i 2010 l´actual president Josep Ginestar i Salvá, que a la fotografia apareix en traje, tercer per l´esquerra. 

IIª part: Recepció oficial 

Després de ser rebuts a la Penya, directius del Barcelona i de la Penya de Gata així com molts penyistes de penyes de la Marina Alta i valencianes van desfilar pels carrers de Gata, de la seu fins a l´Ajuntament on l´alcaldessa els esperava, junt al regidor d´Esports i altres membres de la Corporació. A la fotografia poden veure´ls posant amb les sis copes. En el centre l´alcaldessa Ana Maria Soler i el vicepresident del F.C. Barcelona i futur candidat a president, Jaume Ferrer. També està l´actual president de la Penya de Gata, Josep Ginestar i Salvá, directius del Barcelona relacionats amb les penyes, regidors de Gata i el ex-jugador Julio Alberto (el de més a la dreta de la fotografia).

Si punjen als números poden veure dos fotos més. A la primera, el passeig de les copes pel carrer La Bassa. Encapçalava el passacarrer la Copa d´Europa, que era portada per Manolo i Peixero. A la segona fotografia, Jaume Ferrer rep de l´alcaldessa una placa commemorativa de l´event esportiu i social.

IIIª part: ...I Manolo va portar la Copa Champions

Tanque ací un apartat de la festa barcelonista, que correspon a l´Aplec de Penyes Barcelonistes de la Marina Alta i província de València que es va fer a Gata, commemorant el 25 aniversari de la de Gata.

El capítol de hui està dedicat a un home que s´ha guanyat a pols l´amistat de molts gaters. D´origen cordobés, va xafar aquestes terres per feina. Benidorm i La Vila coneixen bé les seues primeres feines, fins que la tasca d´operari de servei de neteja el va portar per Gata. La seua perspicàcia d´anar coneixent carrers i gents bé li va valdre i molt per presentar-se a la plaça de policia al poble. I ara és un gater més compromés amb el seu poble, valga la redundància, la seua professió i amb la seua gent. A més d´altres que ara no venen al cas, té com a aficció en el temps lliure el futbol. No hi ha que oblidar que ell va ser un dels fundadors dels partits entre pares/mares i xiquets, que segueix entrenant a la cantera del Gorgos Club de Futbol i que de quan en quan dona sorpreses als xiquets, junt amb la directiva de l´equip local, com la més recent de portar als xicons a veure el partit Hércules-Córdoba, que per cert va guanyar i per golejada l´equip alacantí a l´equip de la seua terra i ells (directiva, Manolo i els xicons) ho van viure al camp i de quina manera.

Aquest personatge i més coses és Manuel López, al que tots coneixem popularment com Manolo el policia. Però passe a la notícia. Manolo és "culé" fins la mèdula.  I amb gran emotivitat em feia arribar divendres nit, ell personalment, aquest comunicat d´agraïment a la directiva de la Penya Barcelonista. Diu textualment:

"Hui ha estat un dia gran per als barcelonistes del poble. S´ha fet l´encontre de 45 penyes valencianes. Ha vingut el vicepresident Jaume Ferrer, l´ex-jugador Julio Alberto i l´Avi del Barça, junt a altres directius...i han portat les sis copes guanyades.  Una passada el passacarrer pel poble fins l´Ajuntament, amb música i tot. He tingut la fortuna de que la directiva de la Penya de Gata, a la qual pertany, m´haja invitat a portar la Copa de la Champions amb una altra persona -eixa altra persona era Andreu el peixero, de família culé també-, quasi res..."
 

Per això deixem que la imatge parle per si sols. Manolo no va deixar passar l´oportunitat de fotografiar-se amb les sis copes a la seu barcelonista de Gata. He posat amb Manuel López un model, representant a tots els aficcionats, socis i simpatitzants de la Penya i el Barça, que viuen i senten els colors blau i grana del seu equip.

Com deia al principi, tanque un apartat, perquè aquesta nit pot hi haure més. Ara caldrà esperar deu hores (són les 11 del matí del dia decisiu) per fer la segona part d´eixa apoteosi amb el Campionat de lliga a la butxaca o si per contra caldrà resignació i acceptar que el Madrid ha estat el just guanyador. Aleshores, caldrà buscar la notícia a l´altre barri...el del Real Madrid.

FONT: Publicació al blog, dies 15 i 16 de maig de 2010.

ARTICLE DESTACAT: INAUGUREN LES INTERVENCIONS A LES VORERES DEL RIU GORGOS, AL VIAL I AL RAVAL (Publicat el dia 14-5-2010)

Una obra municipal important es va inaugurar fa tres anys i un mes. Els parcs del nou vial i nou pont i el raval es van obrir al públic. Recollia la informació aquell dia 14 de maig de 2010. Ara us reproduïsc el text i la foto que vaig posar aquell dia:

"L’alcaldessa de Gata Ana María Soler Oliver i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Juan José Moragues, han inaugurat hui la intervenció que s’ha dut a terme en les voreres del riu Gorgos per al condicionament i recuperació mediambiental de la zona. A més de diferents membres de la corporació municipal.

L’acte ha comptat amb la presència d’alcaldes i regidors de la comarca, representants de l’empresa constructora Cyes i d’agrupacions locals. L’acte ha començat amb la firma al llibre d’Or de l’Ajuntament de Gata per part del President de la Confederació Hidrogràfica del Xùquer. En acabar, s’han traslladat a la zona del carrer Sant Josep on s’han beneit les intervencions pel rector N´Alberto Caselles i s´ha descobert una placa. Després han visitat la nova zona d’esplai. La visita ha seguit per la zona de l’Arrabal on la pluja ha fet acte de presència, i on també s’ha descobert una placa i s’han realitzat els diferents parlaments.

Francisco Franch, de la CHJ, ha sigut l’encarregat d’explicar en què han consistit les obres de condicionament i recuperació mediambiental de les voreres del riu Gorgos. Juan José Moragues ha destacat que l’actuació s’emmarca dins la “política mediambiental del govern de l’Estat que consisteix en l’aproximació dels recursos natural als ciutadans, per al seu coneixement i disfrute”. També ha explicat que la tasca de l’Ajuntament comença ara per mantenir els nous parcs.

Per la seua part, Ana María Soler ha recordat que el resultat ha sigut la suma de l’esforç que han realitzat tant la confederació com diferents corporacions i el suport dels veïns.

Les obres, que es van iniciar a març de 2008, s’han dut a terme per l’empresa Cyes, amb un pressupost de més de 3 milions d’euros i han afectat tant a la marge dreta del riu com a l’esquerra. A la marge dreta s’ha realitzat un passeig delimitat per murs, diferenciant zones d’estància i passeig amb un superfície total de 4600 m2,i zones de plantació vegetació autòctona a més de la conservació de diferents edificacions del segle XVIII (aljub, corral, ...). A la marge esquerra el passeig i els miradors que s’han realitzat afecten un 1600 m2 de superfície. Es tracta d’un projecte del Ministeri de Medi Ambient, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer dins el Programa Agua, cofinançat al 70% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional."

FONT: Article publicat al blog el 14-5-2010.

ARTICLES DESTACATS: COM ERA GATA AL 1932, ANY DE LA REPÚBLICA ? (Publicat al blog l'11-5-2010)

Va ser altre article destacat, en el qual detallava la vida gatera al 1932, any republicà. El vaig publicar el dia 11 de maig de 2010. Ací teniu tot el text:

"Ens interessem hui per escorcollar com estava el poble, com es vivia l´any 1932, any de república, a Gata. Hem pogut esbrinar d´ací i d´allà i em fet un resum.

AIXI ESTAVA EL POBLE:

La Plaça de l´Església era encara Plaça de Mercat, ja que el mercat no passà a la Plaça Nova fins 1933. Precisament, el 21/3/1932 s´acorda pel Ple col·locar una vorera de "portland" a la Plaça en construcció i adquirir el "bordillo" de pedra necessari per a la prolongació del carrer del Doctor Gómez Ferrer.

En 1932 encara no hi havia pont urbà sobre el riu Gorgos. El 30/3/1932, el ple prorroga en vuit mesos la possibilitat de que els veïns interessats en la construcció d´un pont, puguen portar a terme la referida construcció. També es demana edificar a la Plaça de l´Hostal i al lloc anomenat antigament "de les Roquetes".

La gasolineria de Gata estava front a la caserna de la Guàrdia Civil, a l´Avinguda Marina Alta, aleshores Avenida de Canalejas, ubicada en el "kilómetro 89, hectómetro 1". En 1939, passada la guerra civil, la carretera de Silla a Alicante, passaria a dir-se Avenida del Caudillo. "Hay una expresión de deseo y conveniencia para los interesados de esta población de que no se quite el aparato distribuidor de gasolina...dada su situación", deia el plenari.

A la Plaça de Don José Canalejas, hui Plaça d´Espanya, sabem de l´existència de "un pino frente a una fachada", perquè en 1934 es sol·licita al Consistori poder arrancar-lo.

El 2 de gener de 1932 es realitza una instància en la qual es sol·licita l´ autorització per instal·lar una almassera o molí d´oli en un solar que posseeix al carrer prolongació de la del Doctor Gómez Ferrer. El 7 de març es dona autorització per a l´almassera, sempre que complixca amb les prescripcions higièniques. Però abans que procedixca a l´enderrocament de la que hui en dia té al mateix carrer, ajustant-se a l´al·lineació o rasant del planol de la població.

ELS REGIDORS:

La Corporació de Gata que presidia l´alcalde Julián Monfort Leyda tenia com a tinents d´alcalde a Miguel Mulet Vives i Gerónimo Monfort Signes. El regidor síndic era José Espasa Mulet i la resta d´edils: Fernando Arabí Martí, Vicente Borrell Signes, Vicente González Caselles ("Vicente la música"), José Mulet Borrell, Senén Pons Mulet, Matías Signes Monfort, Miguel Torres Monfort i Emilio Monfort Mulet. El secretari de l´Ajuntament era Martín Mengual, també advocat de la població. El jutge municipal era José Pedrós i el fiscal Vicente Mulet.

LES SESSIONS PLENÀRIES:

Els regidors en Ple es reunïen en 1932 els dissabtes a les 9 de la nit. A partir del 5 de desembre passaran a celebrar-se els plens a les 8 de la vesprada.

SINDICATS AL POBLE:

Gata comptava amb un Sindicat Agrícola Gatense. A l´any següent es formava la Societat "Trabajadores del Campo". També hi havia un Sindicat de Regs de la partida "Senies".

RELACIÓ DE COMERÇOS I ESTABLIMENTS *

"Abacerías" (4): Vicente Font, Vicente Mulet, Vicente Pedro i Francisco Torres.

Oli (Premses i molins) (5): Vídua de José Arabí, Bernardo Mulet,  José Mulet, Antonio Pedro i Sindicat Agrícola Gatense.

Espardenyeries (7): Francisco Mulet, Antonio Font,  Miguel Moncho, Onofre Mulet, Bernardo Oliver ("Bernat El Pelut"), Onofre Signes i Antonio Soler

Banquers (2): Fills de Julián Monfort i Antonio Salvá.

Barberies (8): Juan Coloma, Juan Pedro, Miguel Rodríguez, Francisco Salvá, Juan Bautista Signes, Jaime Signes, José Signes i José Torregrosa.

Carbonería (1): Miguel Soria.

Carneceries (6): Jaime Arabí, Antonio Diego, José Marsal, Vídua de Marsal,               Francisco Oliver i José Signes.

Fàbriques de canastes de vímet (2): Monfort Soler y Cia. i  Pons Monfort y Cia.

* Segons Alberto Molina ("Guía de Alicante y su provincia").

INFORMACIÓ: Plens Municipals i llibre: "Guía de Alicante y su provincia".

ARTICLES DESTACATS: NOMS DELS CARRERS DE GATA A LA REPÚBLICA (Història Local) (Publicat al blog el 9-5-2010)

El dia 9 de maig de fa tres anys publicava un altre article d’història local, referents a tots els canvis de noms que el plenari va posar als carrers amb motiu de la segona república espanyola. Ací teniu l’article textual:

"Hui diumenge 9 de maig porte al blog el canvi de denominacions dels carrers de Gata, a causa de la instauració de la II República Espanyola (1931-1936), extret dels plenaris municipals de l´Ajuntament de Gata. És història de fa tres quarts de segle. Al plenari de 31 d´octubre de 1935 es va acordar en aquest període de temps rotular els carrers amb els noms següents: 

Palmeral Alto: Madrid; Palmeral Bajo: Sargento Vázquez; Plaza de la República: Plaza de la República; Estación: Ángel Pestaña; continuación de Galán y García Hernández: Calle del Comercio; Duquesa de Almodóvar: Calle del Alcalde José Ferrándiz; Padre Mulet: Sargento Fabra; Calvario -hui Signes-: La Pasionaria; Obispo Cervera: Francisco Alcaso; Teulada: Nicolás Salmerón; Doctor Gómez Ferrer: Pablo Iglesias; Plaza del Mercado -hui Plaça Nova-: Plaza Durruti; Calle Nueva: Calle de la Revolución.

Al plenari del 17 de novembre de 1936 hi ha més canvis de denominació de carrers: Peñón: 1 de Mayo; Colaes: Avda. de Largo Caballero; Sol: 17 de Julio; Luna: 14 de Abril; Estación: Pi y Margall; Padre Mulet: Ángel Pestaña; Plaza Hostal: Sargento Fabra; Moreras: Pedro Esteve; Biserot: Lenin; San Antonio: León Tolstoi; Parras: Libertad y Fraternidad.

Fotografia: Carrer del Bisbe Servera, que se li va nomenar "Francisco Alcaso"

Font: Plens municipals. Arxiu Municipal. Ajuntament de Gata."

FONT: Article publicat al blog el dia 9-5-2010. 

ARTICLES DESTACATS: LA VIDA PARROQUIAL FA 75 ANYS (Arxiu Parroquial-Història religiosa) (Publicades les tres parts els dies 6, 7 i 8 de maig de 2010)

La sèrie de ARTICLES DESTACATS del blog ressalta ara alguns dels articles publicats aquell maig de fa tres anys, segon mes de vida del blog del CRONISTA DE GATA. En tres parts, que ara publique tot junt, vaig publicar aquest article de història religiosa, de dades que es pden trobar a l’Arxiu Parroquial i que formen part, com no, també de la història local:

PRIMERA PART:

"Dins la sèrie de Història Local porte hui al blog l´article de "La vida parroquial fa 75 anys" -I-. Extret dels llibres de l´Arxiu Parroquial, aquesta és una part de la història religiosa de Gata molt interessant ja que ens transporta al temps que relata

L´ESTAT DE LA PARRÒQUIA DE GATA DE GORGOS EN 1935, conforme al que es disposava en el B.O.A.V. de 1-10-1932. N´Alejo Sendra Tarrazó -que apareix a la imatge oficiant l´eucaristia- va fer l´informe el 13 de juny de 1935. L´informe es va fer, lògicament, en castellà. Jo simplement l´he traduit ajustat al text. Per la seua llargària es posarà en tres dies: dijous, divendres i dissabte.

LA PARRÒQUIA: Titular: Sant Miguel Arcàngel. Data d´erecció: No consta, havia Rector en ella l´any 1578. De provisió ordinària. Categoria: Ascens de 1ª.

LA FELIGRESIA: 900 cases reunides i 63 diseminades. Parròquies colindants: Pedreguer, Xàbia, Teulada i Xaló. Arxiprestat de Dénia. Partit judicial de Dénia. Província d´Alacant. Administració de correus amb gir postal i paquets postals. Telègraf i telèfon. Població agrícola i industrial. Es fabriquen capells fins de palla, gèneres de punt i cadires de vímet. Hi ha 1.100 veïns, amb 4.228 ànimes.

ESGLÉSIES I ORATORIS: Església parroquial, ermita en el mont calvari i oratori públic a la partida de Benitzaina, propietat de Na Rosa Mulet Monfort. Totes aquestes esglésies estan servides per la parròquia.

RELÍQUIA: Té la parròquia la relíquia de la Santa Creu amb autèntica.

CASA RECTORAL: Situada a la Plaça Major, junt a l´Església parroquial. Fou ocupada part d´ella durant algun temps únicament per Antonio Diego Durá, fins que en virtud del juí de desmantellament (deshaucio) cel·lebrat a Dénia el dia 13-3-1879 a instàncies del Rector regent En Francisco Martínez Benito desalojà i deixà lliure la casa Abadia el referit Senyor Antonio Diego Durá.

RENTES: El "párroco" té una consignació de 2.000 pessetes amb el descompte del 10% a l´actualitat. Actualment percep 773 pessetes anualment en concepte de habers passius. Els emoluments anuals per drets d´estola i peu d´altar és d´igual quantitat amb tendència a baixar per la ruïna econòmica que ve des d´alguns anys patint aquest poble.  

RECTOR "PÁRROCO": N´Alejo Sendra Tarrazó.  

VICARIS ("COADJUTORES"): Corresponen dos. A l´actualitat sols hi ha un En Blas Llopis Mayans, natural d´Oliva, fill de Domingo Llopis Llorca i de María Mayáns Sabater, de 62 anys, cursà un any d´ampliació en Filosofia i sis de Sagrada Teologia al Seminari de València. Fou ordenat de prevere el 21-3-1896 i prengué possessió d´aquesta Coadjutoria a primers de Novembre de 1910. Habita en el carrer del Calvari -hui és Carrer Signes- número 6. Viuen amb ell la seua germana Isabel Llopis Mayáns i les seues nebodes María i Teresa García Llopis." 

SEGONA PART:

Continuant amb la sèrie de tres capítols iniciada ahir sobre L´ESTAT DE LA PARRÒQUIA EN 1935, proseguim la traducció fidel al text escrit pel rector regent N´Alejo Sendra Tarrazó, del qual torne a portar una fotografia, en aquesta ocasió predicant dalt la trona, hui ja desapareguda....

MISSES: Es diuen diàriament dues misses i tres, els diumenges i dies festius. El nombre dels qui escolten Missa diàriament és de 300 i en els dies festius al voltan de 2.500.

PENITÈNCIA I EUCARISTIA: Complixen amb el precepte pasqual anualment uns 630 homes i 1.600 dones. Comulguen diàriament 130 dones, semanalment unes 300 i en les festes principals unes 500 dones. Mensualment uns 30 xiquets.

PRIMERA COMUNIÓ: Als xiquets s´admet als set anys a la primera Comunió. Cada any comulguen per primera vegada uns setanta xiquets. Anualment es cel·lebra per això una festa especial i solemne el dia del Santíssim “Hábeas Christi” i cada mes en la Missa conventual del primer diumenge es fa una Comunió general de tots els xiquets que han rebut la primera Comunió.

MORALITAT I MALES LECTURES: No hi ha escandals greus que mereixen nomenar-se. Es llegeixen habitualment: cinc Diaris de València; quinze “Debate”; sis ABC; setanta semanaris El Buen Amigo, Hoja misionera; quaranta “Provincias”; sis “El Pueblo” i setanta “El Mercantil valenciano”.

CATECISME: Tots els diumenges de l´any es té el catecisme dels adults amb nombrosa assistència de dones principalment. Homes són contats els que assisteixen al Catecisme. El catecisme dels xiquets es té tots els dies per la nit, des del mes de Novembre fins maig o Juny en el qual té lloc la Primera Comunió, i ja des d´aleshores deixen d´acudir els xiquets des d´immemorial. Assisteixen diàriament el Catecisme uns doscents. Per a preparar als xiquets a la Primera Comunió es dedica tot el mes d´Abril cada any.

CONFRARIES, GERMANDATS I ASSOCIACIONS PIADOSES: Confraries: Virgen del Rosario, que és la més antiga, i la de la Virgen del Carmen. Germandats: Venerable Orden tercera de S. Francisco de Asís i Venerable Orden Tercera de la Virgen del Carmen, establerta en aquesta parròquia el mes de Maig de 1932. Associacions piadoses: Hijas de María i Sagrado Corazón de Jesús o Apostolado de la Oración. Està aprovada la Congregación de la Doctrina Cristiana i s´acompleix el que està disposat al Reglament de la mateixa, aprovat pel Reverendíssim Prelat. La Congregación del Santísimo Sacramento no està fundada per complir-se els seus fins pel Apostolado de la Oración. Es procura fomenter-les totes i que els joves de ambdos sexes s´inscriguen en els més apropiats al seu estat i condició.

DEVOCIONS: Es fomenten les devocions piadoses, com l´exposició, que es cel·lebra tots els dijous, fent l´Hora Santa, la visita al Santíssim Sacrament, Via Crucis, Sant Rosari, Mes de Maig, i altres semblant com Set Diumenges, Primers Divendres, Mes de Juny i d´Octubre, i l´exercici de les Maries dels Sagraris Calvaris el quart diumenge de cada mes, amb comunió general a la Missa conventual i exposició Major per la vesprada.

TERCERA PART:

Conclou en aquest article tot el resum de "La vida parroquial...de 1935": ...

FUNCIONS RELIGIOSES: Es celebren cada any: Festes de S. Antoni Abat, Septenari dels Dolors, Verge del Rosari, Inmaculada Concepció, Sagrat Cor de Jesús, Verge del Carme i Santíssim Crist. Es celebren a més les següents funcions: Hora Santa o dijous eucarístics, set diumenges de S. Josep, Quaranta Hores de Carnestoltes, la Santa Quaresma, els Primers Divendres de mes, Primers Dissabtes de mes; exercicis vespertins de la Confraria del Rosari, Filles de Maria, Apostolat de l´Oració, Maries dels Sagraris Calvaris, V.O. Terceres de la Verge del Carme i de S. Francesc d´Asís, els diumenges tots de l´any per ordre d´antigüitat. El mes de Maig, el de Juny i el d´Octubre; el novenari a la Verge del Carme el mes de Juliol i el de les ànimes el mes de Novembre. A més es celebren els Exercicis de l´Octava del Hábeas amb la funció eucarística per la vesprada, el Via Crucis els Dimecres i Divendres de Quaresma, el cant del Diví ofici el Dijous Sant i l´Hora santa solemníssima, amb orquestra, després del sermó, a les deu de la nit d´eixe mateix dijous; i una funció eucarística solemníssima el dia primer d´any per la vesprada; i la “sabatina” tots els dissabtes lliures de l´any.

OBRES SOCIALS:  No hi ha obres socials informades de l´espíritu de l´Església Catòlica i són difícils de promoure pel fracàs d´un sindicat catòlic que deixà molt per pagar. Hi ha un sindicat de llauradors que no ofereix perill algun al paréixer per a la causa catòlica, i la Unió General de Treballadors del camp que està agonitzant.

LLOCS DE GAUDIMENT: Hi ha dos cinemes en els qual no domina cap tendència. No hi ha centres de corrupció o perversió de costums.

ESCOLES: Hi ha tres escoles unitaries de xiquets i altres tantes de xiquetes i una de pàrvuls.

ARXIU PARROQUIAL: Està situat a l´església junt a la sagristia. Existeix en ell, a més de l´índex o catàleg del mateix arxiu, l´inventari dels objectes de cult, el de béns eclesiàstics, el llibre de comptes de fàbrica, el de Misses manuals, un exemplar del Codi, de l´últim Concili Provincial, els estatuts Sinodials, la col·lecció completa del Butlletí eclesiàstic i demés documents.

FUNDACIONS PIADOSES: Algunes hi ha, però de poca importància. Es conserven en l´arxiu còpies d´aquestes fundacions, aprovades pel Reverendíssim Prelat. En l´arxiu existeix el llibre de fundacions i es procura portar degudament.

A la composició, les tres fotografies que publicava a les tres parts fa tres anys.

FONTS: Arxiu Parroquial. // Publicació al blog els dies 6, 7 i 8 de maig de 2010.

ARTICLES DESTACATS. Fotografia antiga nº 17 (publicat el 4-5-2010)

Aquella fotografia també impactava, donat que el campanar no estava alçat i la imatge era molt antiga, fent inclús mercadet a la Plaça de l’Església. Per això la pose hui com a "Article destacat". Al publicar-la el quart dia de maig de fa tres anys, deia textualment:

"Hui 4 de maig porte al blog la fotografia antiga del

CAMPANAR SENSE ALÇAR I MERCAT A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

La fotografia té molts detalls per a fixar-se. Els forats on estaven les campanes i que hui en dia estan buits. El campanar que no estava alçat. Es va alçar en 1963. Observeu les campanes, sobre tot la lateral i la frontal. Es fa mercadet a la Plaça de l´Església. Es va deixar de fer quan es va obrir la Plaça del Mercat, després Plaza 18 de Julio i ara Plaça Nova. Finalment, observeu que no estava la font.

FONT: Publicació al blog del 4-5-2010.

ARTICLES DESTACATS: Fotografia antiga nº 17 (publicació de l’1 de maig de 2010)

( PODEU FER MÉS GRAN LA FOTOGRAFIA, PUNXANT ACÍ)

Continuant amb la sèrie d’articles destacats, comence el record de maig de 2010. El primer dia publicava una altra fotografia antiga ja coneguda, però sempre interessant, la de la creu que després es plantaria dalt de les Alcolaes. Ací teniu el text d’aquell dia:

PUJADA DE LA CREU PELS JOVES DE GATA (1963)

Des de la Plaça de l´Església fins la muntanya d´Alcolaies, molt a prop on després va ser el Camp de Tir de Colom i ara és zona de vol dels avionets teledirigits, els joves de Gata van pujar d´aquesta manera com es veu a la fotografia la creu.  Era l´any 1963 i el motiu de posar la creu era que es celebrava l´arribada de la Missió dels Pares Franciscans a Gata. Al capdavant i pel mig podem reconéixer algunes cares, com la de Don Francisco Costa o més major, Fermín allà al fons a l´esquerra de la foto. Podeu anar mirant i descobrint caretes.

La monumental creu es veu davant de l´església. Es pot veure Ca la Datilera i tot el personal expectant. Al pas dels anys, la creu resistia allà dalt, darrere les escoles, fins que un temporal d´aigua i vent va acabar tombant-la a terra.

Comenta Jaume Costa, sobre la creu:

"Tenia 8 anys i m'en recorde com un ensomi, la creu la feren amb uns pins del pinar dels Felius. Els dies d'abans, el homes es feren unes torxes amb pals, un pot i fils de cotó remullats amb petroli per acompanyar la creu. Jo i ma mare vegerem la processó des de la terrassa de ma casa, com un seguit de llumetes pujava Alcalaies amunt fins el cim del costat del camp de tir de colom, on va romandre temps, fins que es corcà la creu. Allí pujavem el xiquets i ens balancejavem amb les cordes i ens penjaven d'ella. Les cordes van servir per plantar-la."

FONT: Foto propietat de Justo Signes. // Publicat al blog l’1-5-2010.

ARTICLES DESTACATS. Fotografia antiga nº 7: la Plaça Nova, quan era Plaza 18 de Julio (publicat el 20-4-2010)

(PODEU FER LA IMATGE MÉS GRAN, PUNXANT ACÍ)

Aquella postal ha quedat com un document històric de com estava el pis de la plaça abans de ser estropejat, de com es veia des de dalt d’algun balcó on es va fer la foto. Titulava "La Plaça Nova quan era Plaza 18 de Julio". Pel significat que té la fotografia, el pose com article destacat. Deia textualment:   

"Seguim amb la sèrie que a tanta gent li agrada del blog, la de les fotografies antigues. El lema ja el sabeu: Cada dia una fotografia antiga, fins que no n´hi haja cap més o...em canse. Tot pot passar...Però ara seguim amb molts d´ànims. Porte hui al blog la fotografia de

LA PLAÇA NOVA QUAN ERA PLAZA 18 DE JULIO

No podem perdre detall d´aquesta magnífica postal. Ja no la tornarem a veure així d´empisada al centre de la plaça. A punt de començar les festes patronals, banderes a l´aire. El "palquet" on actuaven les orquestres al mig. Podeu observar els tamanys del ficus i de les palmeres i comparar-les amb ara. ¡¡ Què records!!. A la dreta la pared del Cinema Casablanca (hui supermercat Mas y Mas). Al fons no estava el bloc de pisos i si la casa que tancava el carrer. A l´esquerra podem apreciar encara patis, com el que estava el tramusser o el peixero. Però sobre tot, tornem a recordar-ho, mireu el paviment, com l´explanada d´Alacant i altres explanades conegudes, que ens l´han robat a tots els gaters."

FONT: Publicació al blog el dia 20-4-2010. 

ARTICLES DESTACATS: "LA CASETA DE LA LEPRA" DE GATA DE GORGOS (1892): un llatzeret precedent del sanatori de Fontilles (Publicat el 20-4-2010)

Tinc publicats, bé al programa de festes o bé al blog, molts articles respecte a aquesta edificació que pareix que semble ser encara a tretze anys del segle XXI tema tabú. Ací teniu aquell articvle que vaig publicar aquell 20 d'abril de 2010.

"LA “CASETA DE LA LEPRA” DE GATA DE GORGOS (1892): un llatzeret precedent del sanatorio de Fontilles. La seua construcció fou impulsada pel “rector leprós”, En Juan Martínez Blasco.

El segon article de la sèrie d´Història Local ens transporta vuit anys abans de començar el segle XX. Gata tenia gent que patia la lepra. No estava construit el sanatori de Fontilles a Vall de Laguar, mancaven 17 anys i hi havia escampats per la Marina Alta distints llatzarets, un d´ells el de Gata.

La població de Gata de Gorgos conserva en un dels seus montículs propers al vial que uneix el carrer Sant Josep amb el nou pont urbà, una construcció centenària que s´anomena popularment “la caseta de la lepra”. A la partida Planetes, fou fundada en 1892, per En Juan Martínez Blasco, rector qui portà una vida prou semblant al Pare Damià i més a prop de nosaltres al Pare Ferrís (Fontilles).

La “caseta” de Gata fou un precedent del sanatori de Fontilles, que s´obrí en 1909. La de Gata fou un de tants llatzerets que a finals del segle XIX i inicis del XX, poblaven les dos Marines i donaven acolliment als pobres leprosos dels distints pobles. Un testimoni que visità Gata i el llatzeret, descobrí l´any de la seua fundació, als vuit anys d´estar a Gata el “rector leprós”, com també se li anomenava a Martínez Blasco.

Aquell testimoni anava relatant com era el llatzeret: “levantado en la pendiente del vecino monte separado de la población por una rambla. La puerta guarnecida y chapeada de hoja de lata. El corredorcillo, el huertecito que hay detrás y aquellos aposentos, a la sazón vacíos y desmueblados”.

Altre testimoni més recent, que hui ja no és entre nosaltres, Vicente Caselles, em contava: “Cada finestreta era una habitació”.  A la “caseta” resten hui deixalles d´una xemeneia, la paret principal i una “hornacina” exterior. “Hi havia un Sant Llàtzer, de rajoletes”, deia Caselles. Amb el pas del temps i al caure el sostre, nombroses restes han quedat soterrats.

Segons varis testimonis, la “caseta” quedà destruïda en 1918, “ya que puede contribuir a las amenazas de la salud del vecindario, al haber habilitado leprosos, y así evitar que se habite la casa”, això deien en un dels plenaris, els polítics d´aquells dies.

Ara l´equip de govern actual té, entre altre dels seus projectes poder restaurar-la i condicionar-la per a poder ser un alberg natural,…a més de poder ser un record històric del poble. No hi ha que oblidar que per una quantitat simbòlica ha passat a ser patrimoni municipal aquesta parcel·la on s´ubica la Caseta de la Lepra.

“El rector leprós”, En Juan Martínez Blasco

En el mes de novembre de 1884, el rector Juan Martínez Blasco “amante de los pobres y leprosos”, prengué possessió del curat de Gata. Contava aleshores 53 anys d´edat. Martínez va nàixer a Cerdà (València) en 1831 i va morir el 21 de gener de 1900. Estigué regint la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos des del 6 de desembre de 1884 fins a juny de 1898.

A aquet poble hi hauria de “contraer la enfermedad precursora de su muerte”, “fuera herpes o verdadera lepra”. Precisament el capítol III del llibre “Caridad Heroica”, que es conserva a la biblioteca metgessa del sanatori “Sant Francesc de Borja” de Fontilles, a Vall de Laguar, dins d´aquesta comarca de la Marina Alta, està dedicat a “D. JUAN MARTÍNEZ BLASCO, CURA PÁRROCO DE GATA (1900)”. El llibre està datat en 1904.

L´Arxiu Parroquial de Sant Miguel Arcàngel de Gata també conta breument la seua vida. A Gata va estar durant 14 anys. Al llarg d´aquest temps es va fer la primera reforma important del temple parroquial (1884) i es construí la ja nomenada Casa Llatzeret per als leprosos, coneguda més tard com “Caseta de la lepra”. Adquirí una nova custodia daurada per a l´església, que encara es conserva (1885) i beneí el nou cementeri parroquial (1886), hui ja desaparegut i convertit en un parc infantil, també abandonat i inutilitzat. Al 1886 també s´amplià i es decorà, per primera vegada, l´ermita del Crist del Calvari.

El rector En Juan Martínez “nunca tuvo el menor asco en visitar a los pobres leprosos de esta localidad, consolándolos y socorriéndolos copiosamente, según sus fuerzas”. La idea fixa, fins la seua mort, d´aquest rector fou “la de su amada Gata”.

Quan vingué a prendre possessió de la feligresia de Gata “se encontró con una iglesia abandonada, pobre y completamente destartalada” i fou aleshores quan, entre altres obres, derribà altars vells i construí altres nous, d´estil modern; decorà l´altar major amb el seu titular, Sant Miguel; va fer un cor de gran capacitat; eixamplà la sagristia i l´altar-sagrari i construí una abadia magnífica, edificada de planta, que es la que hui existeix.

Aquest personatge clau a la història religiosa de la població “era de estatura alto, fornido, salud fuerte y robusta, trato distinguido, exquisita educación, sencillo y candoroso, noble y generoso, afable, bondadoso y risueño. Consagrado a su ministerio, le gustaba el esplendor y magnificiencia del culto. Tuvo renombre de orador, predicó miles de sermones y varias cuaresmas en distintos pueblos de la diócesis”.

Entre “el socorro de los pobres y en las obras del culto, no sólo consumió todos los emolumentos de su trabajo ministerial, sino también el patrimonio que heredó de sus padres”.

La malaltia li obligà a deixar la parròquia en maig de 1898 i d´ací marxà al Hospital Provincial de València i després al Asil de Sant Joan de Déu, a Barcelona. El 21 de gener de 1900 “entregó plácidamente su espíritu…”.

Una gran manifestació de dol constituí l´ofici a l´església parroquial de Gata, el 29 de gener de 1900, als vuit dies de la seua mort, a la Missa de “requiem” celebrada a les set de la vesprada. El poble de Gata tenia, per aquell temps, 3.967 ànimes.

Amb els cants del mestre organista Gaspar Rosello, presidiren el dol el rector-regent José García; l´alcalde-president de Gata, José Signes Diego; els regidors de l´Ajuntament, el jutge municipal i “demás notabilidades del pueblo”.

Diuen les cròniques que “las campanas no dejaron de doblar un momento por su alma”. 

DADES I DOCUMENTACIÓ:

Article: “Juan Martínez Blasco “El cura leproso”. Miguel Vives Signes. Programa Libro de fiestas 1995. Gata de Gorgos.

Llibre “Caridad Heroica”, Colonia-Sanatori Nacional “San Francisco de Borja” de Fontilles (1904).

Arxiu Parroquial de Gata. Quadre de rectors-regents.

Testimonis orals arreplegats

A la fotografia, fotografia del retor Juan Martínez Blasco, que trobem al llibre "Caridad Heróica" a Fontilles (1904).

FONT: Publicació al blog del dia 20-4-2010.

ARTICLES DESTACATS: Fotografia antiga nº 4 (publicat dia 17-4-2010)

Ja vaig publicar a aquesta nova sèrie de "Articles destacats" la primera fotografia antiga i hui porte la nº 4 també al blog. Era d'un grup de xiques cosint al carrer Calvo Sotelo (hui carrer Signes). Era l'any 1947. La pose perquè per a mi té un record molt especial i va ser com un xicotet homenatge a ma mare, que ix a la fotografia. Ho vaig dir a la introducció. Ací teniu tot el text i la foto:

"Continuant amb la sèrie de fotografies antigues, hui dissabte pertoca una instantània de grup de dones. Vull fer un xicotet homenatge a ma mare Ana (Anita Canyetes), que apareix a la fotografia, perquè precisament la instantània està presa a la casa on després va ser dels meus pares i la de la meua infantesa i joventud. La fotografia és un

GRUP DE XIQUES COSINT AL CARRER CALVO SOTELO (HUI SIGNES)  (1947)

Pròpia de l´època i preparant-ho tot per a la posterioritat. No em digau que no van estar xules posant. Està presa el 7 de maig de 1947. Estant cosint, brodant, planxant, preparant patrons. La paret del fons és de pedra perquè és el corral de la casa i hi ha dos retrats, un de José Antonio i l´altre de Franco, també estava la cosa preparada segons ens explica Teresa Bernat, a la qual li agraïm i molt els comentaris. Els monyos i els vestits són de les xiques de mitjan segle XX. Plantades vegem a Maria Bernat, Rosa Gil, ma mare Anita Canyetes i Rosario. Sentades estan: Angelita (Al Quartel), Teresa Bernat al centre i Rosa Senent a la dreta. Hi ha que dir que totes les xiques eren fadrines. La casa la va llogar Teresa Bernat perquè en aquella època estava deshabitada i ensenyava a cosir, una vegada s´havia tret el títol de modista a València. Ensenyava a més de les xiques que ixen a la fotografia a gent del poble veí de Jesús Pobre."

FONT: Article publicat al blog el 17-4-2010.

ARTICLES DESTACATS: HI HA ALTRES GATES: GATA (CÁCERES) I CABO DE GATA (Almería) (Article publicat al blog el 17-4-2010)

Seguint amb la sèrie que recopila i recorda aquells articles i reportatges que crec van ser importants a primeries del blog, trobem aquesta documentació que fa referència al topònim GATA i els llocs que el trobem a Espanya.

Ací teniu tot l’article:  

"La capçalera d´aquest blog diu "CRONISTA DE GATA -ALACANT-". Explicaré breument perquè he posat Alacant. Hi ha una altra GATA i per això les distingim. Aquella està a la regió d'Extremadura, província de Cáceres, a la Serra de Gata. Aquesta nostra d´Alacant es diu "de Gorgos", per passar el barranc que li anomenem riu Gorgos. Hi ha finalment, un Cabo de Gata a la província d'Almeria (Andalucía).

GATA (CÁCERES): L´ajuntament de la Villa de GATA disposa d´una pàgina web molt bonica. Dalt teniu un detall del poble. Pose l´enllaç per si voleu fer-li una ullada ja que és la nostra homònima espanyola (http://villadegata.org) i algun dia es podrïen arribar a agermanar els dos pobles. Sabem que va estar de turisme per ací l´alcalde d´aquella Gata ja fa uns anys però allò no va cuallar. A banda de Gata a la mateixa comarca està el poble de VILLASBUENAS DE GATA i el de ROBLEDILLO DE GATA. Parlant de la Gata extremenya dir que els seus habitants es diuen "gateños". Té una superfície de 94,18 kilòmetres quadrats i vora 2.000 habitants. La villa de Gata està ubicada al NO. de la província de Cáceres, en plena Sierra de Gata. La villa de Gata (Cáceres) té un patrimoni arquitectònic impressionant. Finalment dir que la Mancomunitat de Municipis de la Sierra de Gata també disposa d´una pàgina web interesant: http://www.sierradegata.es. 

CABO DE GATA: A més del conegut CABO DE GATA, des de 1987 està el PARQUE NATURAL DEL CABO DE GATA-NÍJAR, un parc marítim-terrestre primer d´aquestes característiques a Andalucia. El FARO DE CABO DE GATA data de 1863. El Cabo de Gata és una barriada que pertany al municipi d´Almeria. Es troba en l´extrem oriental del mateix a 28 kilòmetres de la ciutat. Té una població de 1.375 habitants, ampliant-se notablement a l´estiu. La barriada de SAN MIGUEL DE CABO DE GATA es troba immersa en el Parc Natural de Cabo de Gata-Níjar. Es troba sols a dos kilòmetres de les Salines de Cabo de Gata i a 7 kilòmetres del Faro de Cabo de Gata."

FONTS: Wikipedia (http://es.wikipedia.org). Pàgina web ajuntament de Villa de Gata (Cáceres). FOTOGRAFIA: Ajuntament Villa de Gata.

ARTICLES DESTACATS: MÉS DE MIG SEGLE DE XIQUETS EXPÒSITS A GATA (1853-1915) (Article publicat al blog el 16-4-2010)

Continue amb la nova sèrie dels articles més destacats que tinc publicats al blog, al llarg dels tres anys i quasi dos mesos des de que començara allà pel 10 d’abril de 2010.

L’article que ens ocupa és de història local i el vaig publicar el dia 16 d’abril de 2010. Us pose tot l’article textualment:

"De l´Arxiu Parroquial. Per Miguel Vives Signes, Cronista Oficial de Gata. Comence ací una sèrie d´articles de la nostra història local. Política, religió, societat, costums, el pas del temps al poble de Gata."

El primer article és un treball d´investigació de l´Arxiu Parroquial. Tracta sobre els xiquets expòsits batejats entre els anys 1853 i 1915.

El Diccionari català-valencià-balear de l´Institut d´Estudis Catalans defineix expòsit com “infant abandonat en lloc on pugui esser recollit”. En altre lloc llegim: expòsit-a.: “dit de l’infant exposat en un lloc públic cercant que algú el reculli, posat al torn d’una casa de beneficència”. Existia a Barcelona al segle XIX, la coneguda com Casa de Maternitat i Expòsits.

“Antigament, baix el llinage d’Exposit quedaven aquells que la caritat recollia, sense més preguntes”, diu en el seu article de LAS PROVINCIAS “L´albada de l´Expòsit” Vicent Ramón Calatayud (divendres, 31 de març de 2006). Precisament l´origen del cognom EXPÒSIT el tenim en aquestes persones.

 Mitjançant els Llibres Parroquials (Llibre Índex 1852-1952); Quinque Libri i els corresponents de Batejos, Matrimonis i Defuncions que es guarden a l´Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, podem comptabilitzar els xiquets expòsits del poble, al llarg de 62 anys, des de 1853 fins a 1915.

A Gata també hi va haver EXPÒSITS. Escollim aquest període on a la parròquia es batejaren expòsits, alguns dels quals van morir sent albadets.  En total van ser 41 expòsits batejats, 24 dels quals van ser soterrats sent albadets.

Els noms que posaven als expòsits eren molt diversos i quasi tots portaven el sobrenom de “San Miguel”, donat que es batejaven a aquesta parròquia on l´arcàngel és titular. En el bateig d´alguns expòsits s´especificava “de padres no conocidos”.

Relació de bateigs de xiquetes i xiquets expòsits de Gata, extreta dels llibres parroquials. Cal fixar-se en els noms i cognoms que els posaven al batejar-se, alguns d´ells força curiosos:

1853: ANA MARÍA DE SAN MIGUEL.

1854: VICENTE DE SAN MIGUEL (mor i es soterrat com a albat).

1855: JUANA DE SAN MIGUEL.

1860: NICOLÁS DEL ARCÁNGEL SAN MIGUEL, RAFAELA DE SAN MIGUEL i  JOSÉ DE SAN MIGUEL (aquests dos últims soterrats l´any 1861, sent albadets).

1861: AMBROSIO DE SENA DE SAN MIGUEL i ANA MARÍA DE SANTA ANA (soterrada, sent albat).

1862: MIGUEL SANTO (soterrat l´any 1864, sent albat), ANTONIO MIGUEL i EUSTAQUIO DE SAN MIGUEL (soterrat sent albat).

1863: TELESFORO DE SAN MIGUEL (soterrat sent albat), TRINITARIO DE SAN MIGUEL i SEBASTIÁN DE SAN MIGUEL ARCÁNGEL.

1864: MARÍA TERESA DE SAN MIGUEL, ISABEL DE SAN MIGUEL (soterrada sent albat el mateix any) i ANTONIA DE SAN MIGUEL (soterrada l´any 1865, sent albat).

1865: RIGOBERTA DE SAN MIGUEL (soterrada el mateix any), FRUCTUOSA FAMORCA (fa referència al poble del mateix nom de la Marina Baixa, que limita amb Castell de Castells –Marina Alta-) i DOMINGA DAROCA (fa referència al poble de Daroca –Terol-).

1867: RAIMUNDO REBOLLO.

1869: LAMBERTO LORA i NICOLASA NIEVES (soterrada l´any 1870, sent albat).

1870: AMBROSIO ABLITAS (soterrat el mateix any).              

1871: JAIME PROFUNDO i NORBERTO AURORA (soterrats tots dos el mateix any, sent albats).

1872: PEDRO TELMO.

1873: MARÍA DE LAS ANGUSTIAS DE SAN MIGUEL i JOSÉ MARÍA DE RIBERA (soterrats els dos el mateix any, sent albats).

1874: GERMANA GEA (soterrada l´any 1876 sent albat).

1875: ÁNGELA BRÍGIDA DE LOS ÁNGELES, VALENTÍN SALVADOR i MARÍA DOLORES DE SAN MIGUEL (soterrats aquests dos últims el mateix any sent albats.

1878: GERTRUDIS GAETA i JOSÉ GALBERO (aquest expòsit d´Alacant, de San Nicolás, soterrat sent albat).

1880: DOMINGO DAROCA (soterrat sent albat).

1884: ANTONIO JOSÉ DE SAN MIGUEL.

1890: JUAN DE SAN MIGUEL (soterrat el mateix any sent albat).

1894: DESAMPARADOS DE SAN MIGUEL (soterrada eixe mateix any sent albat).

1908: SALVADORA VICENTA MARÍA DE SAN MIGUEL (soterrada el mateix any, sent albat).

1915: GERMANA GEA.

Poques notícies tenim del casament d´aquets xiquets expòsits. Sols, a 1893 figura a la Fulla 7 v del Llibre de Matrimonis (163 v al Llibre índex), la unió matrimonial eclesiàstica de JOAQUÍN ESPOSITO, solter, amb MARÍA SOLEDAD AULIA, també soltera.

Excepcionalment, moren dos xiquetes expòsites l´any 1943: MARÍA PILAR GÓMEZ, Nº 3 (Fulla 115) i MERCEDES, Nº 9 (Fulla 117).

FONT: Arxiu Parroquial, església Sant Miquel Arcàngel, Gata. Article del blog, publicació: 16-4-2010.

ARTICLES DESTACATS: Primera foto antiga, construcció del Pont d'Alcolaies (Publicat 14-4-2010)

El dia 14 d’abril de fa tres anys vaig tenir l’ocurrència d’encetar la sèrie més llarga i més constant, fins ara, del blog de CRONISTA DE GATA, la de "Fotografies antigues (Gata en el record)", que ja en tinc publicades 1.133. Algunes fotografies que formen ja part del col·lectiu històric de Gata, es mereixen ser articles destacats, com aquesta.

Aixina era el text:

"Comença ací, una nova secció, la de fotos antigues, la de Gata en el record. De tot el material recopilat per aquest Cronista, aniré posant dia a dia si es pot les fotos i intentant explicant-les el millor possible.Foto 1: PONT DE LES ALCOLAIES EN CONSTRUCCIÓ (1933-1936).Ara molts xiquets passen diàriament pel pont dit també de les Escoles. Abans de la guerra no existia.  Des de 1933 a 1936 està datada la seua construcció. Fou un enllaç molt import enre la partida Alcolaies i la resta del poble, per salvar el riu Gorgos i l´únic pont urbà fins a fa uns quants anys. El 26 d´octubre de 1933 fou declarat d´utilitat pública, donat que anava a ser un enllaç i accés obligat entre el casc de la població i el solar oferit i acceptat per a emplaçament del grup escolar, que seria inaugurat un quart de segle més tard. A la fotografia vegem als treballadors que van participar en la construcció, dalt del cos central del pont. Al fons es poden observar algunes cases del Raval i les penyes del riu.La fotografia va estar publicada a un BIM de l´Ajuntament de Gata. Era propietat de María Pilar Costa Signes i deixada a la redacció del BIM per Vicente Caselles".

Podeu tornar a gaudir de la bella estampa, del pont que dilluns per la vesprada cara a la nit va suportar tones de pedra gel, per la pedregada, i que un 12 d’octubre de fa sis anys, 2007, va aguantar milions de metres cúbics passar pels seus pilars.

ARTICLES DESTACATS: QUAN MONTGÓ ES POSA EL CAPELL...PICA ESPART I FES CORDELL (Publicat 14-4-2010)

El dia 14 d'abril de 2010 vaig publicar dos articles seguits que conformaven un sol refrany i dels que sempre poden ser vigents, com ahir mateix i inclús com quasi hui que s’ha emboiregat aquesta vesprada, però al final s'ha fet lluent el cel i el Montgó. Ací teniu els dos articles junts.

La primera part que escrivia era esta:

"Dilluns, festa popular de Sant Vicent. El temps ja no va poder aguantar més amb sol i bona temperatura. Va anar canviant al llarg de tota la vesprada l´oratge. Gata no va ser una excepció. La fotografia va ser presa a migdia i ens recorda aquell refrany tan cert que els avantpassats deien al mirar la serralada més volguda que sempre tenim al front del poble, la serra del Montgó. Deien els vells: "Quan Montgó es posa el capell...pica esprat i fes cordell". Diumenge es va posar i ben clar el capell la muntanya Montgó. La foto està presa des de la Vall dels Rogets."

La segona part deia:

"El temps va anar canviant i el Montgó també va anar canviant d´aspecte. Ahir dimarts va ploure i es van arreplegar entre 15 i 20 litres ací al poble. La humitat torna a estar present. Aquell núvol que feia de "capell" sí que va ser premonitori. També hui dimecres continua la inestabilitat. Torna la frescoreta i estarem pendents de l´atre refrany popular "Abril, aigües mil". Aquesta fotografia està presa des de la Vall de Capità, entre els termes de Dénia i Xàbia, però de propietats de gaters. Podem veure en primer terme, un cep que comença a voler traure els seus brots."

FONT: Fotos i text publicats al blog el dia 14-4-2010. 

ARTICLES DESTACATS...al pas del temps: BERENARET DE PASQUA (Publicat 11-4-2010)

Esperant per a posar-vos les imatges de l'àlbum de la pedregada de hui dilluns 27 de maig, seguisc completant els articles de la jornada.

Sabeu que la nova sèrie de ARTICLES DESTACATS...al pas del temps intentarà recordar els que més van sonar, es van comentar pel poble. Hui toca recordar la festa del Berenaret de Pasqua del dia 11 d'abril de 2010. La festa que cada any s’organitza el segon diumenge de Pasqua tenia el seu racó informatiu aquell 11 d’abril, segon dia del blog. Ara recordem amb el text i les fotografies de la composició -les mateixes que vag publicar- aquell "festot" a la Plaça  Nova, per l’abril de fa tres anys.

"El Casal de Gata Jaume I de ACPV, les penyes de futbol Barcelonista i Valencianista i la Colla de Xirimiters de Gata han organitzat una gran festa popular per commemorar el segon diumenge de Pasqua. A la tercera va la vençuda i tant. Un dia preciós per tal de ser gaudit per les 550 persones que hi participen al tradicional "berenaret de Pasqua", el típic i tradicional menjaret d´aquest temps. Posteriorment actuarà Pep Gimeno ’el Botifarra’ i el grup «Pas de Quatre», que formaran el plat fort musical de la jornada. La festa s´iniciava a les 11 hores amb un passacarrer amb els xirimiters i tabaleters que recorren el poble acompanyats de les exhibicions de la «Muixeranga». Cap a les 13 hores seguirà la festa a la Plaça Nova amb el menjar preparat pel grup de joves cuiners que demostraran els seus habilitats amb els calders i el foc. Després de les postres començarà l´actuació de Pep Gimeno ’el Botifarra’, que repetirà després de l´èxit de l´any passat que, malgrat la pluja torrencial i fer-se al pavelló semicobert del Grup Escolar, es concentraren ja unes 300 persones. Aquest any es supera eixa xifra. A la festa el músic de Xàtiva presentarà el nou disc «Te’n cantaré més de mil». El grup de música popular «Pas que Quatre», de la Marina Baixa, actuarà per a fer ballar a tots.""A la fotografia presa aquest matí a les 10.30, els organitzadors i cuiners preparaven l´esmorzaret abans de preparar el berenar. Els acompanyen el regidor de festes i l´alcaldessa." "Ací us pose tres fotografies en altres tres entrades que resumixen el què va ser la festa a la zona d´esplai del centre del poble i que hi ha que reivindicar més vegades, la Plaça Nova. La festa del berenaret del segon diumenge de Pasqua. Els protagonistes van gaudir de la festa, gastronòmica, popular i musicalment."

Us pose dos imatges d'aquell dia, publicades al blog.

PUBLICAT AL BLOG L’11-4-2010.

ARTICLES DESTACATS...al pas del temps: COMBREGAR DELS MALALTS (Publicat 11-4-2010)

ARTICLE PUBLICAT EL DIA 11-ABRIL-2010: ANTIC COSTUM RELIGIÓS: COMBREGAR DELS MALATS, A LA VUITENA DE PASQUA.

El segon dia del blog, és a dir, el dilluns 11 d’abril de 2010, coincidint amb el dia de Sant Vicent Ferrer de fa tres anys, publicava un article de costumari religiós. Ací teniu la segona part del text que explica bé aquest costum del COMBREGAR DELS MALALTS, donat que la primera va desaparèixer, coses de la tècnica i la informàtica:

"Avui diumenge 11 d´abril, Vuitena de la Pasqua es recorda a Gata un antic costum religiós: el COMBREGAR DELS MALALTS. Encara es conserva aquesta tradició al poble de CASTELL DE CASTELLS, que aquest matí a les 10 començava el recorregut pels carrers d´aquell poble de l´interior de la Marina Altai tot seguit es feia la processó de l´Eucaristia. A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La prova la tenim a les dues fotografies que acompanye a l´escrit. La primera es pot veure de prop la comitiva, amb els portadors del palis i el senyor rector (Un dels germans Castelló Quilis) portant el copó amb les hosties de la Comunió per als malaltets. La segona s´aprecia més el conjunt, amb el senyor vicari, l´altre germà Castelló Quilis i els dos escolanets. Les dues fotografies estan preses a l´antiga Plaça de Canalejas, actual Plaça d´Espanya. Es pot apreciar al fons la fàbrica del Molí.

Històricament, el fet de combregar apareix a les Cròniques de Ramon Muntaner. Trobem al comentari del Diccionari català-valencià-balear que el "Combregar general" era la processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l´eixir al carrer."

(Les dos fotografies són les mateixes que en dos articles publicava aquell dia. Les va fer mon pare Vicente Vives als anys 40 del segle XX)