DESPRÉS D’UN XICOTET DESCANS, ARRIBA UN ALTRE CONVIDAT DEL X ANIVERSARI DEL BLOG. PERÒ AQUEST ÉS ESPECIAL. SACERDOT I MISSIONER A MOÇAMBIC AL LLARG DE 50 ANYS, VICENTE BERENGUER LLOPIS ÉS NEBOT DEL TAMBÉ RECTOR QUE VA ESTAR A GATA DON VICENTE LLOPIS BERTOMEU. EL MISSIONER “VICENTÍN”, COM ES CONEGUT AL SEU POBLE NATAL TEULADA, ON VA NÁIXER EN 1937, VA ARRIBÀ AL CONTINENT AFRICÀ ALS 30 ANYS.
SEMPRE S’HA DEDICAT A DEFENDRE ALS MENUTS I JOVES, COM UN DELS PILARS BÀSICS PER A ERRADICAR LA POBREA. VA TREBALLAR AL MINISTERI D’EDUCACIÓ DE MOÇAMBIC I EN 1990 ES DEDICÀ A LA POSADA EN MARXA D’ESCOLES DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA ALS BARRIS DE MAPUTO, LA CAPITAL.
VA SER LA PRIMERA PERSONA NO MOÇAMBIQUENYA QUE VA REBRE EL PREMI AL TREBALL DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ DE MOÇAMBIC. EN 2008 VA REBRE EL PREMI FUNDACIÓ PER LA JUSTÍCIA PEL SEU TREBALL DELS DRETS HUMANS I, EN PARTICULAR, ELS DE LA INFÀNCIA EN MOÇAMBIC. EN 2000 VA SER NOMENAT FILL PREDILECTE DE TEULADA. EN 2013 VA OBTINDRE L’ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT VALENCIANA. EN 2017 SE LI VA CONCEDER SER FILL ADOPTIU DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA.
EL LLIBRE “EL ÁRBOL DE LOS SECRETOS. UN VIAJE AL UNIVERSO DE VICENTE BERENGUER” CONTA LA VIDA DEL MISSIONER. EL LLIBRE TÉ LES FOTOGRAFIES DE RAFA ANDRÉS I ELS TETXTS DE PURI NAYA. EL PRÒLEG ÉS DE JOSÉ LUIS TOLEDANO I L’EPÍLOG DEL SEU AMIC VICENTE R. VALLÉS.
HUI TENIM LA GRAN SORT DE TINDRE’L ENTRE NOSALTRES, COM UN VEÍ MÉS DE GATA, AL VIURE JA RETIRAT JUNT A LA SEUA GERMANA PAQUITINA. ELLS JUNT AMB MARÍA (DEL PENYÓ), ROSA, NOELIA, PEPE...I MOLTS MÉS VAN SER ELS PIONERS DE LA ONG “AMICS DEL TERCER MÓN” QUE TANT HA APORTAT DES DE GATA, LA COMARCA I ALTRES PUNTS, PER AL MÓN MOÇAMBIQUENY.
VICENTE TAMBÉ S’AFEGIX HUI A L’ESPECIAL DEL X ANIVERSARI DEL BLOG I CONTA LES SEUES VIVÈNCIES DE MISSIÓ A MOÇAMBIC.
ACÍ TENI EL SEU TESTIMONI:
En 1967, després de tres mesos a Portugal aprenent el portugués que s’exigia, vaig de Lisboa al Port de Beira, segona ciutat de la colonia, en barco. Als ports d’atrac de Luanda i Lobito (Angola) i Ciudad del Cabo y Durban (Sudàfrica) es veien molts natius tots NEGRES...Era eixa multitut la imatge que tenia de África per les cartes i fotografies en les revistes que m’arribaven.
El meu primer destí va ser Moatize, a quinze km. de Tete. Un centre de mines de carbó i terminal de ferrocarril que els unia al port de Beira...Una parròquia/missió amb poblats distants fins a 50 km.
Junt a precioses residències també hi havia miners, treballadors domèstics, aturats, gran quantitat de xavals i joves buscant sobreviure...
Ahí va començar la meua tasca: Em vaig unir a eixa joventut sense nom i junts organitzarem un Liceo. Vaig tindre l’experiència del que realment era el colonialisme, els negres res eren en la seua pròpia terra. Els portuguesos dirigien el país.
Es despreciava la cultura indígena, la llengua i el propi natiu s’avergonyia de parlar-la. Per crear el liceo i donar sentit al SER moçambiqueny, em va crear problemes.
Encara no feia un any, vaig marxar a la Missió de Changara. Sols en els poblats, alguns distants a 30 o 40 km. s’estudiava poc, sols per a saber llegir. Era necessari portar alumnes a la seu per a traure’s la primària i poder continuar la secundària a Tete, Moatize, Boroma, Vila Coutinho, Zóbue.
Però, de nou, problemes: bufaven vents de lliberació, el FRELIMO ja començava a visitar la nostra zona. La meua vida transcorria alternant el catecumenat, l’escola i els contactes amb el FRELIMO. L’exercit ja ens vigilava, ens interrogava. Com teníem les coses clares, ens van confinar junt a l’exercit fora de la Missió. De juliol de 1969 a abril de 1973 vaig viure amb el poble que comprenia el valor de l’educació i el dret a les seues llibertats.
En abril del 73 eixirem cap a Espanya, aconsellats i des de la confinació junt a l’exercit portugués. Vaig conéixer la guerrilla i la guerra, vaig ser testic d’injustícies, de masacres, d’aldees tancades per a aïllar a la gent. A Changara vaig rebre molt de recolzament econòmic d’amics espanyols.
PER TOTA EUROPA
De volta, a Madrid forme part de l’equip de Formadors del Seminari de Missions per poc temps i marxem a Holanda, Bèlgica, Alemanya i Anglaterra per a denunciar les masacres de Wiriyamu, de les que vam ser testics en 1972.
A finals de març del 74 marxe a Tanzània, convidat pel president del FRELIMO per a visitar les seues escoles i Centres de Salut. Allí ens agafa el colp d’estat de Portugal, el 25 de abril. Torne a Madrid i ens preparem per a tornar a Moçambic perquè es preveu una ràpida entrega de les colonies portugueses amb governs de transició.
Ja a Tete, en 1974 vaig vivint el resurgir d’un poble que es prepara per a la independència. Ells són les AUTORITATS que governen. Finalment, el 25 de juny de 1975, Moçambic s’independitza. La meua vida es dividix entre la Parròquia i ser professor d’Economia política i història a l’ Institut Industrial i Comercial de la ciutat de Tete, d’on sóc director. I a març de 1979, per defendre els drets dels alumnes i ser crític a actituts abusives de governants, m’empressonen.
Estic quatre dies a la pressó a Tete i Maputo i m’aconsellen quedar-me a Maputo...Allí treballe en el Ministeri d’Educació i en una parròquia suburbana. Demane terreny al Govern i autorització per a construir una escola secundària, que amb tota l’ajuda d’ací i d’Alemanya construïm l’escola “Eduardo Mondlane”, on ara hi ha 4.437 matriculats estudiant en tres torns i 245 graduats en batxillerat en l’últim curs.
VIATGE DE TRES GATERES A MAPUTO
Vaig tindre el goig de que aquesta escola va ser visitada per tres joves gateres de Amics del Tercer Món (Rosmari, Rosa i Angi), que van conviure durant un mes amb els joves d’este barri.
Rebem ajudes dels ajuntaments de Gata de Gorgos, Teulada, Xàbia, Pedreguer, per mig de “Amics del Tercer Mon” i podem construir un Centre Infantil en el mateix barri, on s’atenen a 125 menors de 6 anys. Passe després a treballar a la nova missió de Ressano Garcia, zona conflictiva i construïm una escola secundària matriculant 1.300 alumnes de secundària i batxillerat.
En tot el meu treball parroquial i educatiu he tingut el recolzament de grups com Amics del Tercer Món, Amics del Padre Vicente, de ajuntaments i organismes no guvernamentals, d’Espanya i Alemanya. Com a exemple diré que entre 1995 i 2011, Amics del Tercer Món van contribuïr en 1.031.573 euros).
Des d’ací vull agraïr a ells i als “Amigos del Padre Vicente” el recolzament que ens han donat i tot el que s’ha pogut fer, que és molt, gràcies a tants esforços.
Com bé deia el digital El Mirall de la Marina, el pare Vicent comença ara una nova vida a la terra on va nàixer fa 80 anys, però amb la satisfacció d’haver deixat la seua petjada a la volguda Àfrica”.
* Si voleu veure l’entrevista que el diari digital El Mirall de La Marina i La Nana Serveis Audiovisuals li va fer en 2017 a Vicente Berenguer Llopis per la seua gran tasca d’ajuda humanitària a Moçambic, PUNXEU ACÍ.
FONTS: Fotos i testimoni aportats per Vicente Berenguer. Foto Arquebisbat València.
