(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)
Una música de banda, que de la flauta ha passat a les probetes
Ja he portat al blog a tres músics que estan fora Gata, dos treballant en el camp de la música i un altre en la investigació. Hui porte a una música, LAIA PEDRO ROIG. Molts la coneixem tocant meravellosament la flauta, però ella no ha parat d’estudiar i s’ha dedicat a la ciència. Ara investiga la degeneració i la malaltia del Parkinson en el post-doctorat a un centre d’investigació de Dundee a Escocia. També he volgut que estiga al CRONISTA DE GATA i que ens conte que fa i en què treballa, quines són els seus sentiments fora del poble i quina és la seua vida allà a Escòcia.
Laia comença lloant el favor que li fa el blog per a estar més a prop de Gata, encara que sia a través de l’ordinador: "En primer lloc m’agradaria donar-li les gracies a Miguel per haver-me convidat a apareixer en el seu blog. Es una pàgina molt completa i actualitzada i trobe que els gaters tenim molta sort de tindre algú que dedica tant de temps i esforç per tal de mantindre’ns informats. Ja voldrien molts pobles! I quan estas a l’estranger, les seues entrades que et conten el que ha passat a temps real t’ajuda a sentir-te un poc més a prop de casa".
Comença parlant de la seua vida: "Em dic Laia Pedro, sóc nascuda a Gata al 1984 i, encara que la gent que em conega em recordara de la última fila de la banda en els passacarrers, la majoria del temps no em dedique a la musica, sino a la ciència. Soc llicenciada en Química i doctora en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat d’Alacant, encara que parts del meu doctorat les vaig fer a la Goethe Universität de Frankfurt am Main a Alemania i a la Universitat de Florida en USA. Recentment m’he incorporat com a investigadora post-doctoral en el Protein Phosphorylation and Ubiquitylation Unit del Medical Research Council de UK (MRC-PPU), en el grup d’investigació del professor Dario Alessi, en Dundee, Escocia."
Aquesta jove gatera de 29 años parla de la seua feina a l’estranger: "Es tracta d’un centre d’investigació molt punter en Biomedicina, que uneix diferents grups que treballen en entendre més a fons i trobar cures per a diferents malalties. Jo treballe en neurodegeneració, i més concretament en la malaltia de Parkinson, que actualment afecta a 1 de cada 500 persones (4 milions de persones al món), però de la qual no s’entenen massa bé les causes i per a la que no existeixen tractaments en l’actualitat. Pot ser la peculiaritat més important d’aquest centre es la seua relació estreta amb sis de les més potents farmacèutiques a nivell internacional (AstraZeneca, Boehringer Ingelheim, GlaxoSmithKline, Janssen Pharmaceutica, Merck Serono and Pfizer), de les quals reben fianciació i amb les quals existeix un treball en comú per tal d’accelerar la producció de nous medicaments. L’organització i les capacitats d’aquest centre són espectaculars, tens al teu abast tot tipus de facilitats, pero clar, després les exigències de resultats van parelles…"
I seguix dient Laia: "iPer a mi el més important d’estar ací és treballar un camp que té aplicacions molt directes a millorar la qualitat de vida de molta gent; a més a més, fer-ho sota la direcció d’un excel·lent investigador a qui admire profundament, no té preu. Despres de quasi dos mesos ací, encara hi ha matins que arribe al meu lloc de treball i em meravelle del que em rodeja. Me n’adone de lo afortunada que sóc per haver pogut aconseguir un treball en un dels centres d’investigació més punters del món, en el que cada setmana tens l’oportunitat de assistir a conferències d’investigadors de renom internacional que ens visiten des de llocs tan coneguts com CalTech, MIT o del Rockefeller Institute de Nova York, just la setmana passada".
Però que fa Laia fora del treball a aquella ciutat i aquell país ?. Ens ho conta: "Escocia es un país molt bonic (oratge a banda), de gent molt pròxima, amable i molt entretinguda (si arribes a entendre’ls quan et parlen…). Dundee es una ciutat menuda, de uns 300.000 habitants, amb dues universitats i amb una activitat investigadora realment envejable per les grans capitals. A mi em pareix preciosa, amb el seu riu Tay (que afortunadament puc vore des de la finestra del meu despatx), un dels rius salmoners més importants del món, amb la seua colonia d’unes 200 foques a poc més d’un kilòmetre del centre de la ciutat. I amb els seus edificis de pedra oscura i esglésies antigues per tot arreu. N’hi ha tantes que, com que han caigut en desús, ara algunes es converteixen en sales de concert de rock. Realment curiós. I la resta del país, no puc esperar per explorar-lo!".
A Laia li entra, de sobte, l’enyorança dels seus, des de la seua família i els amics a l’altra gran família dels divendres, dels concerts i els passacarrers, de la banda de música. Diu ella: "Pero per suposat no tot és bo. Encara que ací la gent del treball es molt simpàtica i de seguida m’han inclós en el seu cercle social (oportunitats per eixir no en falten), es troba a faltar la família, un arrosset a banda de quan en quan i el divendres per la nit, per molt que estigues al pub amb una bona cervessa, es fan les deu i penses… ara aniria a bufar un ratet. I despres al Kiro’s amb els companys de la banda i demà dissabte tenim reunió de la directiva... Es troben a faltar, molt".
Acaba Laia posant una nota d’humor positiva: "Si alguna cosa de bona li veig a que muntons i muntons de britànics ens invadisquen cada estiu es que hi ha tres companyies amb vols directes Edimburg-Alacant, aixina que tan prompte com em comence a trobar massa blanqueta, en tres horetes estic en casa".
Quan torne per ací, ja tots la coneixerem i apreciarem millor, si no ho feien fins ara o no la coneixíem. Encara resonen aquelles paraules d’acomiadament del director de la banda al concert de l’església abans de Setmana Santa, quan feia l’adéu oficial Laia. Ella té allà en Escòcia, a ben segur, un tros de la seua banda en el seu cor.
Fotografies de la composició facilitades per Laia, des de Dundee (Escòcia).
