Hui s'ha celebrat el segon diumenge de Comunions a Gata, per això pose ara, de la col·lecció de Jaime Signes, una xiqueta de Primera Comunió de mitat del segle XX. Mireu el vel i el vestit, que no s'en va massa dels d'ara. El tipus de pentinat i el missal i demés complements que portaven potser haja canviat.
Seguint el recorregut per aquesta zona del poble, trobem un carrer fora d’ubicació. Ací no estava la "Casa Roja" que li dona nom. Més bé podria haver-se dit aixina a la prolongació del carrer Paet pel costat dret de la plaça de la Casa Roja, però no es va fer. Tornant al carrer, cal dir que és molt curt, per un costat té la unió entre la prolongació del carrer Paet i Avinguda de l’Ermita i per altre ix a la prolongació del carrer Montgó. El carrer no té, pràcticament, una o dos vivendes, la resta son naves i solars.
Carrers ja publicats i que podeu consultar-los a la columna de la dreta del mur del blog, punxant a "Els nostres carrers i places": 1.- Plaça de l’Església, 2.- Carrer del doctor Gómez Ferrer. 3.- Carrer la Bassa. 4.- 5.- Carrer Pare Mulet. 6.- Carrer de la Constitució. 7.- Carrer del Sol. 8.- Carrer de la Lluna. 9.- Carrer Nou. 10.- Carrer Teulada. 11.- Carrer Signes. 12.- Carrer Calvari. 13.- Carrer Cuartel. 14.- Carrer Serrillàs. 15.- Carrer L’Era. 16.- Carrer Lepanto. 17.- Carrer Penyó. 18.- Costera del Grup Escolar. 19.- Carrer Sant Josep. 20.- Carrer Alcolaes. 21.- Carrer Sant Vicent. 22.- Carrer Montgó. 23.- Carrer Trinquet. 24.-Carrer Montgó. 25.- Carrer de l’Estació. 26.- Avinguda la Pau. 27.- Carrer Duquessa d’Almodóvar. 28.- Carrer de Sant Antoni. 29.- Carrer de Baix. 30.- Carrer de Tetuà. 31.- Carrer de l’Hostal. 32.- Carrer Roquetes. 33.- Carrer Moreres. 34.- Carrer Bisserot. 35.- Carrer Barranquet. 36.- Carrer Palmerar Alt. 37.- Carrer Palmerar. 38.- Carrer del Palmeral Baix. 39.- Carrer de la Parra. 40.- Carrer Xaló. 41.- Carrer La Creu. 42.- Carrer Sant Miquel. 43.- Carrer del Doctor Moratal. 44.- Carrer Reis Catòlics. 45.- Passeig d’Alacant. 46.- Carretera de Xàbia. 47.- Carrer Tossalet-Calvari. 48.- Avinguda de l’Ermita.
És d’admirar poder trobar en dies com hui la Plaça de l’Església de Gata, també coneguda com la Plaça Vella, sense cap cotxe. Seria ideal, però fins ara utòpic, que molts festius o quasi tots o ja posats tots estiguera la plaça lliure de cotxes, quin goig!!. Mentre, ens conformarem en vore aquesta imatge, aprofitant que no hi havia cap cotxe, ja que eren comunions.
Les boires i el sol que va eixint de quan en quan i pegant per tots els costats, podem veure pel cel de la comarca i també de Gata, diverses "cares del cel" com l'anomenà algú l'altre dia. Ahir mateix, pels carrers de les Sorts i este matío pel carrer Teulada captava algunes "cares del cel" curioses i totes elles diferents. Inclús el pare Montgó estava diferent amb uns colors que ressaltaven les seues formes. Ací teniu la composició de algunes "cares del cel".
Convide a tots els usuaris del blog a passar-me, si us ve en gana, algunes captures de les "cares del cel" que heu vist al llarg d'aquesta setmana, totes tan originals i curioses. Ja sabeu que teniu el meu correu a la columna de la dreta. També per facebook podeu passar-les.
Hui s’ha celebrat el segon torn de les Primeres Comunions a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata. 25 infants, entre xiquetes i xiquets, han pres el sacrament per primera vegada. Com el diumenge passat la banda Unió Musical ha acompanyat des de la Plaça Nova a la Plaça de l’Església als comulgants i a mares i pares. Dins de l’església, s’ha celebrat la missa solemne cantada per la Coral Serrillàs. A la composició, a més de planos generals del trajecte pel carrer Doctor Gómez Ferrer i a la Plaça Vella, us pose uns primers plans dels vestits de les xiquetes i els trages dels xiquets, per a que apreciu com es portaven hui.
Hui diumenge i de comunions, tinc tres articles amb imatges curioses. La primera és la que he capturat este matí a la Plaça de l’Església. Uns motoristes estaven esmorzant a la plaça, a vegades els únics que hi havia per la plaça a mitjan matí, i havien penjat els cascos a la reixa. Ahí teniu la foto testimonial, una imatge curiosa que s’ha vist este matí a la plaça.
AQUELL 19 DE MAIG DE 2012: Publicava la segona part de la banda La Primitiva de Gata a la sèrie "Sabieu...?". Un article més era : "Ordenen sacerdot a Juan Sivera de Xàbia". ara es complix un any. Dos fotografies antigues tancaven la jornada.
Fa una setmana es proclamava campió de lliga el F.C.Barcelona. Gata té, com bé sabeu, Penya Barcelonista. Un dels destacats aficionats i soci de la Penya és Paco Moncho. D'ahí que trobem a la seua col·lecció imatges del record referents al Barça i Gata. Aprofite per reiterar les felicitacions al club i a la Penya i també, com no, als aficionats del Atlètic de Madrid si n`hi ha a Gata, per la consecució de la Copa de S.M. el Rei.
Esta és una foto del record, que no massa "antiga". Ací teniu a alguns membres de la Penya a la temporada 97-98. Vegeu, entre els majors, a Domingo Grimalt, a Juan Vives "Capblanc", a Paco -propietari de la foto- i a Pepe "Sariero".
FONT: Col·lecció de Paco Moncho, a través del seu facebook.
Perfecciona a la ciutat andalusa els seus coneixements musicals i de interpretació
El pròxim curs viatjarà a Austria amb una beca Erasmus
"Encara que semble mentira, aconseguisc treure temps (no em pregunteu com) per a llegir, fer esport, passar un poc de temps amb els amics i amb la meua novia, donar un passeig per el centre històric i millorar els idiomes"
Si fa uns dies ens sorprenia la jove Laia Pedro investigant a Dundee (Escòcia) hui coneixerem a un altre gater que està fora del poble. Sergio Ginestar Ivars és un jove trompetista, de 21 anys, que perfecciona estudis al Conservatori Superior de Córdoba. Ens conta com va ser anar-hi, que fa, quins plans més immediats té i quina enyorança té de Gata, per terres andaluses.
Comença Sergio parlant de l’oferiment del "Cronista de Gata" per a ser un protagonista més de la sèrie "Gaters fora".
"Primer que res volia agrair-te que em convidares a fer aquest article. A més, estant tant lluny de casa i l’any que ve més encara, dona gust veure notícies del teu poble, es com tindre un xicotet trosset de Gata ací a la pantalla. També donar-te l’enhorabona per el treball que fas, que crec que tots ens imaginem el que costarà trobar tanta informació que publiques."
Sergio conta com van ser els primers passos en la música:
"Be, doncs tot comença un gener de 1992, i dic "tot comença" perqué ja des de ben menut els meus pares em portaven als concerts de la banda Unio Musical de Gata i també a la de Teulada, el poble de ma mare, és a dir, des dels pocs mesos ja tenía la música en la meua vida. A més, en la meua familía ja hi havia músics. Amb el temps vaig arribar a l’escola, on els professors de música ja em deien que tenia bones qualitats per a aquesta matèria, una de les mes importants, tindre una bona oïda. I així, passant els anys, vaig arribar al Conservatori Professional "Tenor Cortis" de Dénia i vaig entrar a formar part de la banda Unio Musical de Gata, fins que va arribar el moment decisiu d’aquesta carrera, era l’hora de fer les proves d’accés a un Conservatori Superior de Música".
Defineix molt bé Sergio, el que costa ser bon músic:
"Al contrari del que creu molta gent, la Música tal volta siga la carrera més llarga de les existents, ja que sumant tots els anys que els músics passem als diferents conservatoris, obtenim la xifra de 14 anys! 14 anys dedicats quasi exclusivament a la música, arribant al punt de convertir-se en un estil de vida. Com diu el meu director: "Un metge necessita 5 anys de carrera per a operar a cor obert, mentre que un músic, com a mínim, necessita 14 anys".
Com es què t’en vas anar a Córdoba a perfeccionar els estudis de música ?
"Era l’any 2010. Cursava 6é de Grau Professional al Conservatori "Tenor Cortis" de Dénia, l’ultim curs. El meu professor de trompeta era Jaume Signes Diego, també gater. Era el moment de preparar les diferents proves d’accés a un Grau Superior de Música. Molta gent pensa que entrar a un Grau Superior és com entrar a la Universitat: fent el Selectiu i amb aquests resultats pots entrar a qualsevol Universitat d’Espanya mentre tingues la nota requerida.
En música no funciona aixina: nosaltres tenim que anar a cada conservatori en el què volem fer les proves d’accés i cada Conservatori sol demanar-te un temari diferent, per tant, li afegix cert grau de dificultat respecte al Selectiu. A més, hi ha que tindre en compte el nombre de places que oferta cada Conservatori, ja que perfectament pots trobarte, com em va passar a mi, que es presenten a les proves d’acces quasi 50 trompetes en Andalusia, per a sols 20 places, 6 d’elles a Córdoba! I en altres llocs, es presenten 20 per a sols 3 places! Com podeu imaginar, el nerviosisme que es passa per no quedar-te sense una d’aquestes desitjades places es increible...
Jo vaig tindre la sort de ser un dels primers d’aquestes vint places. A més m’havien parlat molt bé dels professors de trompeta d’ací i tampoc coneixia Córdoba, aixina que vaig acceptar la plaça sense pensar-ho dues vegades, no volia tornar a passar per tots els tipus de proves que cal fer per guanyar-te una plaça per estudiar".
En quina orquestra o grup toques ara allà ? Fas molts concerts a l’any?
"Al tercer dia d’estar a Córdoba, coneguent als primers companys, una amiga (que ara es la violí solista de l’orquestra), em va dir que em passara pels assajos de la Jove Filarmonía Leo Brouwer, una orquestra jove, d’àmbit privat i sense ànim de lucre. Vaig acudir al local d’assaig i, per a sorpresa meua, el director també era valencià, Ciro Perello, percusionista i director de gran prestigi a nivell mundial, nascut a Bunyol, un poble amb una grandíssima tradició musical. En aquell moment hi havia vuit trompetes i jo era l’últim en entrar. Era plenament conscient de que a una Orquestra sols fan falta dos trompetes. Tenia moltissima por de que em digueren que no els feia falta. Però al contrari del que m’esperava, em van donar l’oportunitat de tocar en una orquestra, una cosa que havia somniat desde ben menut.
Amb el temps, molts d’aquells vuit trompetes, van anar deixant-la i hui sóc l’únic d’aquells companys que encara segueix a l’orquestra, per tant puc sentir-me orgullós d’haver fet bé el treball.
Actualment sóc el trompeta solista de la Jove Filarmonia Leo Brouwer, des de fa mes o menys any i mig, un carrec de gran responsabilitat, ja que no sols has d’interpretar bé el teu paper, sino que has d’estar pendent de que els teus companys també ho fagen correctament, i has d’encarregarte de rectificar-los i corregir-los, per aixina aconseguir que la secció de Trompetes sone com ens requerix el director. Per tant, si alguna cosa no ix bé, la culpa me l’emporte jo!
Amb aquesta orquesta fem concerts cada dos mesos, hem tocat majoritàriament repertori sinfònic. A més el director sol proposar obres per a les seccions de Vent i Percusió, donant l’oportunitat a tots els membres de l’orquesta de tocar en un teatre de la fama del Gran Teatro de Córdoba. També he participat amb la Banda Sinfónica de Córdoba, amb la Big Band del Conservatori Superior de Córdoba, i amb diferents quintets de metalls i grups de cambra. Pràcticament cada dues setmanes tinc un concert o una audició, cosa que em fa estar sempre estudiant i mantindre’m en forma, ja que no puc permitir-me fer un mal concert".
Trobes la vida fora de casa i d’estudis complicada? Tan jove i te les apanyes bé per Córdoba?
"Al principi va ser un poc complicat, va ser un canvi bastant gran, anava a viure a 600 kilòmetres de ma casa, però simplement cal mentalitzar-se i concentrar-se en els estudis i el treball diari. Jo sempre havia estat un poc independent, però ara no em quedava més remei que ser totalment independent, ja que sols vaig a Gata cada tres mesos, és a dir, a Nadals, a Pasqua i a l’estiu. A més, sempre tenia alguna cosa amb la que entretindre’m i no parar-me a pensar en que estava molt lluny de casa i de la meua gent. Ja després de tres anys ací estic totalment acostumat a aquest estil de vida, i moltes vegades quan vaig de vacances a Gata trobe a faltar el dia a dia de Córdoba. Ací em senc volgut, he fet grans amistats i he complit molts somnis que havia tingut des de sempre i estiga on estiga, sempre tindre dins de mi un trosset de Córdoba".
Quina és la jornada que fas un dia de treball allà?
"Pràcticament dedique set o vuit hores diàries al instrument, ja que a banda de les classes que tinc al conservatori, el vertader treball el fem a casa, que venen a ser unes quatre hores diàries, incluint dissabtes i diumenges, ja que els assajos amb la Jove Filarmonía Leo Brouwer son els dissabtes pel matí i a vegades fem assajos també els diumenges i normalment els assajos solen ser de quatre hores. També cal tenir en compte que a banda de les classes i les hores d’estudi, moltes vegades em d’assajar per el nostre compte amb els companys, perque hi ha algunes assignatures que funcionen amb grups menuts, d’uns quatre o cinc integrants, i si un dels integrants no arriba amb els deures fets, posa en perill la nota i els resultats del conjunt i dels companys. Com vegeu, quasi tot el día va dedicat a tocar la trompeta. A diferencia dels nostres companys universitaris, que poden començar a estudiar un poc més tard quan van apropant-se els examens, els músics no podem permetre’ns deixar l’instrument fins que arriben els examens, sino que devem treballar diariment, encara que els examens estiguen encara molt lluny. Ens vegem obligats a mantindre’ns en forma, ja que considerem cada classe com un examen, i se’ns posa a prova constantment per a mantenir el nivell que se’ns requerix en les diferents assignatures.
Encara que semble mentira, aconseguisc treure temps (no em pregunteu com) per a llegir, fer esport, passar un poc de temps amb els amics i amb la meua novia, donar un passeig per el centre històric, i des de fa mes o menys un any i mig li dedique cert temps als idiomes, sobretot a l’alemany i a l’anglés perque ja era conscient que tard o prompte tindria que marxar a l’estranger a millorar i perfeccionar els meus estudis".
Quina és la meta més pròxima que et propons com a estudiant de música?
"Sempre he pensat que en aquest mon de la música no pots proposar-te una meta fixa, perquè el teu futur no sols depen d’un mateix, influixen molts factors externs que no som capaços de controlar. Per exemple, tal volta un dia tens un examen molt important i l’has preparat molt bé a casa, pero pot haver un mínim canvi que et fa canviar tot el que tenies planejat.
Si que es veritat que sempre es té més o menys una idea del que es vol aconseguir. Per la meua banda, sempre he tingut en ment arribar a ser trompetista en una orquestra professional. En certa manera ja ho he aconseguit, ja que he arribat a ser trompeta solista de la Jove Filarmonía Leo Brouwer amb sols 19 anys i a més, he sigut seleccionat per a fer unes pràctiques orquestrals amb la Orquesta Sinfonica de Córdoba, una orquestra professional referent a tota España, amb la qual actuaré els propers dies 21 i 22 de Juny i pot ser l’any que ve tinga algun concert més.
En aquestes dues setmanes, el nostre director Ciro Perelló, m’ha proposat tocar un concert com a solista el proper any junt amb la Jove Filarmonía Leo Brouwer, una oportunitat que no puc desaprofitar, ja que sense cap dubte tindre l’oportunitat de tocar com a solista en un teatre de renom, com el Gran Teatro de Córdoba es una grandíssima experiència que tots els músics desitgem i que pot catapultar la nostra carrera, i tots som conscients que amb la gran competencia que hi ha avui en día és molt difícil que una orquestra s’oferixca a acompanyar-te en un escenari.
A més, el proper any tinc pensat presentar-me a les proves d’accés de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), i ja quan estiga a Austria aprofitaré per presentar-me a les proves d’acces de la Jove Orquesta Gustav Mahler i a la Jove Orquesta Europea, unes de les millors orquestes joves a nivell mundial i també intentaré accedir a alguna de les orquestes professionals d’Austria".
Com vas rebre la notícia de la beca Erasmus? Com creus que milloraràs la teua formació musical allà a Austria?
"Recorde que era un diumenge de vesprada, jo estava sol al pis, llegint un ratet al saló abans de posar-me a estudiar, i de sobte escolte la vibració del meu telefon mòbil i veig que havia rebut un nou e-mail, l’obric ple d’intriga i era la coordinadora Erasmus de Córdoba, donant-me l’enhorabona, havia sigut admés al Conservatori Joseph Haydn de Eisenstadt!
Vaig estar un moment que no m’ho creia, ja quan vaig reaccionar vaig començar a pegar bots per tota la casa, vaig sentir una alegria immensa i també un gran descans, perque portava quasi un mes pendent d’aquest e-mail, i l’espera s’estava fent molt llarga i també molt tensa.
Per fi compliré un altres dels grans somnis de sempre, estudiar a l’estranger, en un conservatori de gran nivell com és a Austria, la cuna de la música clássica i un dels païssos amb més tradició orquestral del món i amb un professor de luxe com Ambros Reinhold, trompeta de la Orquesta Filarmonica de Viena, de la Orquesta de la Ópera Estatal de Viena i de la Capilla Musical Imperial de Viena.
Vaig a Austria amb la idea d’acabar allí els meus estudis i si és possible quedarme almenys un any més per a fer allí un master o el post-grau i poder perfeccionar la meua formació amb grans profesors i trompetes d’orquestra i qui sap, tal volta trobe treball i em quede per allí en alguna orquestra professional.
És un canvi encara més gran, allí la música és molt important. Serà diferent però després de tres anys vivint lluny de casa, imagine que el canvi no serà tan dur. Millor anar per parts, seguir estudiant moltíssim i centrar-se en les coses més pròximes i els exàmens de fi de curs i algun día poder viure d’quest magnífic art com es la música, que m’ha acompanyat durant tota la vida i que ha arribat a convertir-se en un estil de vida.
Aquesta és la història del seré i responsable jove SERGIO, un músic gater que de la banda de Gata ha donat el bot cap a Córdoba i el donarà cap a Austria. Els gaters seguixen donat mostres de qualitat per tot arreu del món".
A la composició fotogràfica, podeu veure l’orquestra on toca Sergi, aixina com diversos moments de l’estància d’este gater a Córdoba, amb companys i amb la seua novia.
Retorna la série de fotos i imatges del record gater, antigues. Amb varios col·laboradors sempre és més senzill publicar per a tots els paisans gaters les fotos. Des del blog aprofite ara per a donar-los a tots les gràcies per deixar publicar-les. Ara li toca el torn a la col·lecció familiar de Paco Moncho. Com es temps de Primeres Comunions, pose una fotografia de quan va comulgar el seu germà Jesús. A la fotografia el podem veure junt amb la seua germana Rosa, sempre recordada, pel carrer La Bassa. Era l'any 1956, vegeu com no estan fetes les voreres li el clavegueram, tampoc està asfaltat el carrer. Seria quan anaven repartint "els santets", aquells recordatoris d'època, una vegada feta la comunió.
FONT: Fotografia de Paco Moncho, per mig del seu facebook.
Torna la sèrie, interrompuda fa uns dies, dels nostres carrers i places. Havíem deixat el nostre viatge virtual al Tossalet-Calvari. Molt prop d'allí està l'Avinguda de l'Ermita que ix des de la plaça on abans estava la Casa "Roja". l'Avinguda és llarga però no forma un carrer uniforme, té mitat cases d'urbà i altres cases que són al camp pràcticament. Conecta amb el carrer Montgó que ve des de la via del tren. És un vial ample.
Carrers ja publicats i que podeu consultar-los a la columna de la dreta del mur del blog, punxant a "Els nostres carrers i places": 1.- Plaça de l’Església, 2.- Carrer del doctor Gómez Ferrer. 3.- Carrer la Bassa. 4.- 5.- Carrer Pare Mulet. 6.- Carrer de la Constitució. 7.- Carrer del Sol. 8.- Carrer de la Lluna. 9.- Carrer Nou. 10.- Carrer Teulada. 11.- Carrer Signes. 12.- Carrer Calvari. 13.- Carrer Cuartel. 14.- Carrer Serrillàs. 15.- Carrer L’Era. 16.- Carrer Lepanto. 17.- Carrer Penyó. 18.- Costera del Grup Escolar. 19.- Carrer Sant Josep. 20.- Carrer Alcolaes. 21.- Carrer Sant Vicent. 22.- Carrer Montgó. 23.- Carrer Trinquet. 24.-Carrer Montgó. 25.- Carrer de l’Estació. 26.- Avinguda la Pau. 27.- Carrer Duquessa d’Almodóvar. 28.- Carrer de Sant Antoni. 29.- Carrer de Baix. 30.- Carrer de Tetuà. 31.- Carrer de l’Hostal. 32.- Carrer Roquetes. 33.- Carrer Moreres. 34.- Carrer Bisserot. 35.- Carrer Barranquet. 36.- Carrer Palmerar Alt. 37.- Carrer Palmerar. 38.- Carrer del Palmeral Baix. 39.- Carrer de la Parra. 40.- Carrer Xaló. 41.- Carrer La Creu. 42.- Carrer Sant Miquel. 43.- Carrer del Doctor Moratal. 44.- Carrer Reis Catòlics. 45.- Passeig d’Alacant. 46.- Carretera de Xàbia. 47.- Carrer Tossalet-Calvari.
El poble del costat tan estimat pels gaters, Jesús Pobre, està de festes patronals a Jesús Pobre. No és repetició sinó que l'EATIM es diu el mateix nom que el patró. No dispose de tots els actes del programa, però puc avançar-vos que aquesta nit assistirà l'orquestra "Euforia" i que demà a les 19 hores es farà el concert de l?Agrupació Artística Musical de Dénia, que dirigeix Frank de Vuyst. Dilluns dia 20 serà la festa major, la festa gran dedicada al patró. Els gaters tene moltíssima tradició històrica d'anar caminant a la FIRETA de Jesús Pobre, cal recordar que a nivell parroquial Jesús Pobre va ser un temps depenennt de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata. Seguiré informant-vos dels actes més destacats del poble més a prop que tenim.
Demà diumenge 19, festa de Pentecostés, serà el segon torn de les Primeres Comunions a Gata. Com ja va passar diumenge passat, xiquetes i xiquets acompanyats dels seus pares aniran acompanyats d ela banda Unió Musical des de la Plaça Nova a l'església parroquial. Allí, catequistes i el retor els rebran per a començar la missa solemne cantada per la Coral Serrillàs. A més de la festa dels comulgants, este diumenge té un valor afegit, és Pentecostés, una festa que l'Església celebra amb gran solemnitat.
AQUELL 18 DE MAIG DE 2012: "Apretat programa demà. València, Gata, Xàbia" publicava. El capítol "Sabieu...?" publicava la primera part de la banda de Gata que en 1907 es deia "La Primitiva de Gata".
Seguim amb les interessants i documentades històries que ens porta cada setmana o quan li ve en gana Jaume Costa i Caselles. Ell ho penja al seu facebook i al mateix temps jo li ho publique al meu blog. Hui ens parla de
LES VENTES DE CARRETERA
Diu Jaume al respecte: "Gata com a poble geogràficament situat en lloc de pas, equidistant de les “gargantes” de Senija i Teulada, degué contar des de bell antuvi, amb fondes, hostals i ventes. Dels hostals hem parlat un poc en tocar el tema del Primer Accident de Trànsit, on buscaven l’indret anomenat Venta de Gata, el qual seguim sense trobar.
De les ventes que tinc referència mes antiga, esta la Venta de Mico, regentada pel pare o avi de la meva avia Josefa Signes Mulet (Pepa el Roig), segurament anterior a la Carretera N. 332. Es troba al costat del Camí Reial, possiblement per on discorria la “Via Dianium” dels romans, al costat de Sirerol, com vegeu a la foto, actualment molt deteriorada. La Venta de Moreno, pot ser, es tracta de les ruïnes que hi ha baixant del Collado cap a Gorgos que dona nom al Morro de la Venta.
La Venta de Parra i La Venta del Tio Pepe, aquestes mes recients, tot i que la Venta de Parra, sembla que tingué una versió... anterior als anys seixanta..
La Venta de Pela, segons en comentava el “tio” Tomás (pare del meu amic Tomás), situada en la cruïlla de la Carretera N. 332 amb el assegador del Camí de Benissa, esta venta feia de posta de relleu del Cotxe de la Carrera (Diligència), vol dir que hi canviaven els cavalls. El amo, aprofitava el relleu dels equins per tal d’utilitzar-los per trepitjar pedres d’algeps per fer lo en pols."
Com sempre posa les preguntes a l’aire per a tots:
VERIUEU HO.
1.- Coneixeu altres ventes o teniu dades mes certes al respecte?
2.- On estava la venta de Moreno?
3.- La venta de Gata, seguim sense noticies?
A la composició fotogràfica podeu veure: dalt, l’estat actual de la Venta de Mico; baix, runes de la Venta del Collado al costat de l’antic camí de Gata a Llíber.
FONT: Fotos i text de Jaume Costa.
AQUELL 17 DE MAIG DE 2013: La premsa parlava de l’expropiació per al gasoducte. A "Sabieu...?" posava que Manuel Navarro dirigia la banda de música en 1906. La foto antiga 764 mostrava l'Avinguda de la Pau arribant una excursió dels Júniors.
Seguisc recuperant dies. La fotografia que corresponia posar el dia 13, dilluns, és de 1979 quan dos gaters aficionats a la música i a la cançó valenciana actuaven no sols a la Discoteca Gato’s, sino a sales de la comarca, com ací que estan actuant dos joves a "Mi Jardín" d’Ondara. Guitarra en mà i amb lletres de les cançons composades per ells reunien a la gent jove de la comarca. Un dels propietaris de la fotografia ha comentat que si voleu conèixer qui són i d’aquella època "VERIHEU-HO". Els coneixeu?. S'obri el torn de respostes.
L’arqueòleg gater Joan de Déu Boronat ha dirigit els treballs finançats per Amjasa per mig de la Fundació CIRNE
Una notícia de Xàbia amb un protagonista gater també íx hui a la premsa. L’arqueòleg gater Joan de Déu Boronat ha dirigit els treballs de les troballes, encarregat per la Fundación CIRNE de Xàbia i finançat per Amjasa de Xàbia. A la fotografia que reprodueix el diari INFORMACIÓN d’Alacant es veu a Joan de Déu dins de la Cova del Migdia a les excavacions. Titula el diari alacantí: "Xàbia. Hallan un segundo estrato de tumbas en la necrópolis calcolítica del Montgó". Al subtítol diu: "Los arqueólogos han descubierto hasta la fecha ocho enterramientos datados en el tercer milenio antes de Cristo". Ací teniu l’enllaç de la notícia: http://www.diarioinformacion.com/marina-alta/2013/05/16/hallan-segundo-estrato-tumbas-necropolis-calcolitica-montgo/1374228.html.
La notícia també la porta el diari LAS PROVINCIAS (La Marina) amb una altra fotografia molt pareguda a la del diari Información. Titula aixina: "La Marina. "Las excavaciones en la Cova del Migdia de Xàbia localizan nuevos enterramientos". Al subtítol: "Los restos descubiertos son más antiguos que los de la decena de cuerpos del eneolítico, datados entre los años 2670 y 2250 antes de Cristo". Ací teniu l’enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20130516/marina/excavaciones-cova-migdia-xabia-20130516.html.
A la fotografia que publica INFORMACIÓN, vegeu a Joan de Déu Boronat a les excavacions.
FONTS: Foto Fundación CIRNE (Xàbia) publicada a Información (Alacant) // diaris INFORMACIÓN i LAS PROVINCIAS (La Marina) dia 16-5-2013.
Els diaris INFORMACIÓN, LEVANTE-EMV i LAS PROVINCIAS es fan hui ressó de la notícia que us avançava dimarts i ahir, el robatori d’una excavadora per a emportar-se-la cap a Polònia. El diari INFORMACIÓN d’Alacant titula: "Recuperan en Gata una excavadora de 125.000 euros robada para llevarla a Polonia". Al subtítol: "Los vecinos de una apartada urbanización avisaron a la Policía al ver los ladrones cargar la máquina en un tráiler". Ací teniu l’enllaç de la notícia, que també porta la mateixa fotografia que us torne a posar: http://www.diarioinformacion.com/marina-alta/2013/05/16/recuperan-gata-excavadora-125000-euros-robada-llevarla-polonia/1374230.html.
El diari LEVANTE-EMV, de la mateixa editorial, també publica el succés amb el mateix titular i antetítol. Este és l’enllaç: http://www.levante-emv.com/comarcas/2013/05/16/recuperan-gata-excavadora-125000-euros-robada-llevarla-polonia/998326.html.
Finalment, el diari LAS PROVINCIAS (La Marina), en un article gran i una foto gran de l’excavadora dalt del camió, titula al respecte del mateix cas: "Roba una excavadora de 125.000 euros y la venda a ciudadanos polacos por 16.000". A l’antetítol: "La Policía Local y la Guardia Civil de Gata de Gorgos detienen a cinco personas relacionadas con el suceso". Ací teniu l’enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20130516/marina/roba-excavadora-euros-vende-20130516.html. El mateix diari també informa d’un altre robatori a Gata, del que dona notícia el facebook de la Policia Local de Gata. Titula: "Desaparece una bicicleta del interior de una comunidad de vecinos". Ací teniu l’enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20130516/marina/desaparece-bicicleta-interior-comunidad-20130516.html.
A la foto, l’excavadora dins del camió.
FONTS: diaris INFORMACIÓN, LEVANTE-EMV i LAS PROVINCIAS, dia 16-5-2013.