He deixat per al final d’aquesta visita virtual l’artèria principal del poble, la plaça més popular i turística i la plaça més gran. Són l'Avinguda de la Marina Alta, de la que hui parlaré, la Plaça d'Espanya i la Plaça Nova.
L’Avinguda de la Marina Alta, que porta el nom de la comarca on estem, vertebra de nord a sud tota la població. Abans es deia Avenida del Caudillo. Té més d’un kilòmetre de llargària i és la travessa de la carretera nacional 332 o general. A mesura que anem passant per ella, si venim des dels ponts del riu i del tren anirem trobant nombrosos semàfors que regulen el tràfic, concretament n’hi ha cinc a altres tants eixides de carrers.
Quins carrers tenen la seua entrada per la carretera nacional?. Per la dreta, eixint des dels ponts, com deia, trobem la singular pujada al calvari i tot seguit al carrer Montgó. Més endavant està el carrer Paet, després l’Avinguda de la Pau, el carrer Reis Catòlics, el carrer Sant Miquel, el carrer Doctor Moratal i finalment la Plaça d’Espanya.
Per l’esquerra també té molts carrers que ixen de la carretera: el carrer Calvari, el carrer Era de Boronat, el carrer Cuartel, el carrer Signes, el carrer Lluna, la Plaça Nova en dos eixides, el carrer Doctor Gómez Ferrer i la unió entre el carrer La Bassa i la Plaça d’Espanya.
A la composició fotogràfica teniu diverses vistes de la carretera nacional -travessa per Gata-, actuals i de fa molt de temps.
Seguint amb la sèrie d’articles destacats de principis del blog, també de la Història Local, destaque el publicat el dia 30 de maig de fa tres anys. Al peu de la lletra coneixem les investigacions de Pascual Madoz Ibáñez, al visitar Gata.
Aixina publicava textualment l’article:
"A la sèrie d'Història Local, porte hui al blog les investigacions de PASCUAL MADOZ IBÁÑEZ, al respecte de la veu GATA. La que s´ha dit és "l'obra més completa i sistemàtica de documentació i d'interpretació de la realitat espanyola del segle XX" parla del nostre poble al Tomo XIV, del seu "Diccionario Geográfico Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar). Madrid, 1849.
Precisament il·lustra aquest article la portada del Diccionari, extreta d´Internet.Deixem que parle MADOZ. Diu coses molt interesants i les podem comparar amb les del segle XXI. Recorden que estem a l´any 1849:
"GATA es troba a 18 hores a peu de la capital de la província, Alacant. Té 350 cases repartides en dos grups, GATA i GATETA. Separats ambdós per un barranquet que dona pas a un pont de cal i canto. Pis superior de l´Ajuntament, està la panera del pòsit. Hi ha una presó en els baixos del palau del Senyor. Un hospital bastant capaç serveix d´alberg als pobres forasters transeunts. Escola de xiquets. Concurrixen 64. Està dotada amb 3.496 reals. Escola de xiquetes. Amb 30 d´assistència. Està dotada amb 2.800 reals. Les dotacions estan pagades amdues de la testamentària de la duquessa d´Almodóvar. El cementeri consisteix en un fossar unit a l´església, però col·locat a la part de fora del poble, a la qual s´entra per una porta que hi ha al costat del presbiteri. De desitjar fora que l´allunyaren un poc més del casc per a que no malaveja-se a la salut. Veïns, es surtixen de les aigües de la font nomanda de la Rana, que dista de la població 10 minuts. Té junt un llavador de roba cobert.
S´extén, a peu, poc menys de 2 hores de N. a S. i 2 cumplides de E. a O. La partida Planet es la més feraç del terme. A la part inculta creix amb abundància el margalló, planta útil que beneficien els moradors del poble. Hi ha 60 fanecades de horta que es reguen amb les aigües de la font de la Rana; 30 amb les que brollen per una excavación que van fer en altra font subterrània i alguns troços amb les de 7 nories que es troben esparcides per tot el terme. La correspondència es rep de Dénia per peató 3 vegades a la setmana. Producció: pansa de moscatell i planta, que són els més abundants, blat, ordi, avena, dacsa, oli, poc vi, garrofes, figues, seda, ametla, llegums, fruites i verdures. Ganao llanar i cabrí. Caça de conill, llebre, perdiu i codorniu. Indústria: l'agrícola, 3 molins fariners de vent i 4 d´oli. La principal i exclusiva, l´el·laboració de margalló en esportillos, esportes, esteres i altres utensilis.
Entraran a Gata anualment unes 15.000 arroves de palma seca, la qual val 60.000 reals, duplicant de valor després d´el·laborada. Comerç: Exportació d´articles de palma. Importació de farines, canyam, ferro. Mercat setmanal els divendres, es venen robes i comestibles. POBLACIÓ: 423 veïns, 1.645 ànimes. Capital: Producció: 943.800 reals. Impost: 34.659 amb 18 mrs. Contribució: 32.112. Pressupost municipal: 6.450 reals, del qual es paguen 1.500 al secretari de l´ajuntament i es cobrix amb el producte d´alguns propis i arbitris, repartint el dèficit entre els veïns.
GATA pertany al domini del marqués de Cerdeñola. El senyor cobrava una sisena part dels fruits, menys de les garrofes que es pagava a discreció dels collidors.
"FONT: (Diccionario Geográfico Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar). Madrid, 1849. GATA, FINALS DEL SEGLE XIX - 1849. PASCUAL MADOZ, Tomo XIV.
Disputarà la carrera el dia 30 de juny a Vilaller/Montanuy (Lleida)
L’esport gater torna a estar d’enhorabona. El gater JORGE RODRÍGUEZ SALVÁ que pertany al CE Gata ha estat convocat per la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana (FEMECV) a la Selecció de la Comunitat Valenciana, per al Campionat d’Espanya de Carreres per Muntanya FEDME, que se celebrarà el 30 de juny a la localitat catalana de Vilaller (Lleida). Jorge farà una carrera de 10 kilòmetres, sent una carrera d’Iniciació de Muntanya, amb un desnivell positiu de 2.970 metres, que ha preparat el Club Excursionista Vilaller i el Centre Exursionista Alta Ribagorça.
A la llista convocada estan els dos equips (masculí i femení) de l’equip absolut, així com els equips Junior i Cadete. JORGE pertany a aquesta última i també disputarà el mateix dia el seu propi Campionat d’Espanya sobre un recorregut més curt.
Els equips Junior i Cadet s’han fet entre els esportistes tecnificats que millors resultats han obtés en les carreres del Campionat de Lliga i Absolut, així com altres criteris propis de tecnificació, com són el rendiment acadèmic i la participació i implicació en les activitats de tecnificació. Estos són els millors corredors i corredores valencians/es del moment en les seues respectives categories i que millor s’adapten a les característiques d’este Campionat d’Espany.
A la foto extreta del seu mur del facebook, Jorge Rodríguez Salvá, en una de les seues carreres.
FONT: premsa FEMECV / Vicent Peydró (Seleccionador Autonòmic de carrera per muntanya).
L’Associació de Pares, mares i aficionats al Futbol Base de Gata prepara per a demà dissabte dia 15, la festa d’acomiadament, com cada any es fa acabant la temporada de futbol, en la que col·labora la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Gata. Des de les 17 hores, per a que no siga pesada la jornada, hi hauran partits de pares/mares contra fills.
Es jugaran quinze minuts cada temps, per no fer-ho tan llarg. Els primers en jugar serán el més xicotets i els últims serán els cadets.Haurà berenar per a tots els xicons i enguany es farà també la gran festa de l’aigua, que ha començat a fer calor. Amb aquest acte a les pistes esportives de Les Costeres quedarà inaugurada la temporada estiuenca de la Piscina Municipal 2013.
AQUELL 14 DE JUNY DE 2012: La notícia cultural del dia era que Pedro Vicente Caselles Mulet havia guanyat el premi de València "Crea 2012". Tornava a parlar la premsa de CREAMA i que la xabiera, de mare gatera, Ángela Cholbi Mulet, era proclamada reina de fogueres Sant Joan 2012. A "Sabieu...?" parlava del viatge curiós per la Marina pel maig de 1910. Tres fotografies antigues més de gent gatera tancaven la jornada.
Un altre article que destacaria de fa tres anys, al blog del CRONISTA DE GATA, és sobre les campanes de Gata. És història religiosa i son dades extretes de l’Arxiu Parroquial. Aixina era l’article textualment d’aquell 22 de maig de 2010:
"Ara són dies de revolteig de campanes. Es temps de grans solemnitats religioses. Demà mateix comencen els dos diumenges de Primeres Comunions, després vindrà el Corpus i després el Cor de Jesús...i les campanes seguiran voltejant. Però coneguem realment la història de les campanes de Gata?
Hui em centraré més amb la cronologia de la instal·lació de les campanes. Demà diumenge, festa del primer diumenge de les Primeres Comunions veure´m l´inventari que va fer amb fitxes el Gremi de Campaners Valencians.
CRONOLOGIA:
1858: Es fon i s´instal·la la campan de les hores, la més antiga de la torre parroquial, nomenada “Sebastiana”.
1897: Tant el campanar com la façana de l´església són de pedra de silleria. La torre és baixa i no té remat.
1940: Passada la guerra civil (1936-1939), quan Gata té 4.227 habitants, es fonen tres campanes per a la torre : Micaela, Pilar y Cristo Rey. El contracte de l´adquisició d´aquestes data d´aquest any. En ell “se obligan a comprar a razón de siete pesetas con cincuenta céntimos kilo por el peso convenido”.
5-8-1940: El dia de la vespra de la festa del Santíssim Crist, el rector pàrroco N´Alejo Sendra Tarrazó procedeix a la benedicció de les campanes a la Plaça de l´Església.
A l´acta parroquial es dona compte de que l´acte estigué amenitzat “por la Banda musical de la población” i que “hallándose congregadas en la Plaza de la Iglesia las Autoridades, el clero y el pueblo” es procedí a la benedicció.
Aquestes havien estat construïdes a València per En Manuel Roses Santos. La campana major se l´imposà el nom de Micaela i té un pes aproximat de 1.000 kg. La segona se li diu Cristo Rey i pesa 650 kg. i la tercera porta per nom Nuestra Señora del Pilar, amb un pes de 450 kg.
11-7-1941: Es benedix la campana més menuda de la torre. Aquesta és l´acta parroquial:
“En Gata de Gorgos a once de julio de mil novecientos cuarenta y uno, gobernando la Iglesia de Dios, el Papa Pío XII, siendo Arzobispo de Valencia el Excmo. Sr. Dr. D. Prudencio Melo Alcalde, Párroco de este Curato D. Alejo Sendra Tarrazo, Alcalde de esta localidad D. Vicente Signes Bolufer y Juez municipal de la misma D. José Pedrós Pedrós, el Excmo. y Rdmo. Padre Emilio Lissón Chávez, de la Congregación de la Misión, Arzobispo Titular de Methymna, bendijo la campana pequeña de la torre parroquial imponiéndose el nombre de "Nuestra Señora de los Dolores", construida en Valencia por D. Manuel Roses Santos, costeada por las familias Juan, María y José Salvá y apadrinada por Antonio Salvá Signes y Rosa María Salvá. En fe de lo cual y para conocimiento de los venideros firman conmigo la presente las Autoridades y padrinos. Alejo Sendra Tarrazo Párroco, Padrino Antonio Salvá Signes, Madrina.”
L´observació que es feia a 1897 de que la torre del campanar era menuda, la recull el rector En Vicente Llopis Bertomeu ya en el siglo XX. De 1962 a 1963 es realitzen les obres d´elevació de la mateixa i amb ella també de les campanes.
(A la fotografia que il·lustra aquest article es pot veure com el campanar no té el cos superior i les campanes estan als forats que ara hi ha sense campanes)
22-10-1962 a 16-2-1963: Donada la crudesa d´eixe hivern i la inclemència del temps es perden varies setmanas de treball. El cost total de les obres pujà a 222.349 pessetes, sense contar els jornals de prestació personal. L´obrer encarregat fou En José Soler Signes i l´obrer segon, Miguel Simó Mengual, actuant de manobres, Juan Monfort Diego i José Ferrandis Mestre.
19-3-1987: Un succés perturbà el repic i volteig de les campanes de la torre. Cau a la plaça el badall d´una de les campanes, la “Nuestra Señora del Pilar”, la tercera en tamany. No va ocasionar desgràcies personals.
Març-1988: L´Ajuntament decidí que es col·locaren dos reixes protectores a la part davantera de la torre, per tal de garantir la seguretat del campanar.
4-9-2008: Dijous. S´emporten les cinc campanes de la torre de l´església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos. Des de la “Micaela”, la més gran de les campanes, fins la “Nuestra Señora de los Dolores” i la campana de les hores, la més antiga, la “Sebastiana”, les cinc necessitaven d´una reforma.
13-12-2008: Es fa la benedicció de les cinc campanes, ja renovades, a càrrec del Bisbe Auxiliar, N´Esteban Escudero."
Font: Arxiu Parroquial.
Hui s’ha fet una nova donació de Pons Químicas a Cáritas Xàbia, nova donació de productes, la segona ja a aquest organisme altruïsta. En total, ha lliurat 540 litres de sabó, detergent i desengrasant "Asevi" que serán distribuïts entre les famílies més necessitades de la localitat.
Isabel Cholbi, presidenta de Cáritas Xàbia, i Antonio Pons, administrador de l’empresa, han signat este matí l’acord en el que s’estableix que l’organització rebrà 180 litres de sabón llavavaixells, 180 litres de detergent i altres 180 litres de desengrasant. Els productes seran donats en els pròxims dies i formaran part dels distints lots que Cáritas dona cada dimarts a les famílies amb menys recursos.
Este és el segon any consecutiu en que Pons Químicas realitza una donació a Cáritas Xàbia. És per això que la presidenta ha transmitit a Antonio Pons un profund agraïment. Cholbi, ha senyalat que cada vegada són menys les donacions de productes que reben i major el nombre de sol·licitants. Com a data a destacar, ha indicat que s’està notant un descens del nombre de famílies de immigrants “perque s’estan tornant als seus païssos d’origen” i un augment de les locals que acudixen als seus serveis davant la imposibilitat de cobrir las seues necessitats bàsiques. Per la seu part, Antonio Pons ha recalcat la voluntat de Pons Químicas de seguir col·laborant amb Cáritas Xàbia i altres organitzacions solidàries de la comarca, "aportant el nostre granet de sorra".
FONT: Foto i text NdP "Factoria d’Idees" per a Pons Químicas.
Ben adornat el balcó i ben adornada la casa. Al mig de la casa del carrer Sol, la casa de Tereseta i Pepe, dits "del Quartet" per la tendeta que tenien a la Plaça Nova, allí muntaven l’altaret i posaven una pintura del sant. Rosetes rodant i llumetes. Eixa és la imatge del record, tradicions que no s’esborren així com així del cap. I tota la xicalla es posava rodant per allí, anavem a participar al ritual de la campaneta. Es feia la volta al barri, als carrers del voltant amb aquella cançoneta tan dolceta per a moltes hueletes i anunciadora per a tots i la campaneta sonant i els xiquets canturrejaven aquesta tonadeta. Els més menuts anunciavem que anava a resar-se pel Sant.
Però no sols era a ca Tereseta on es celebrava aquesta piadosa cerimònia, sinó també a la casa de la senyora Rosa "Paresant", al carrer Signes. Hui aquesta casa construïda en 1904 continua igual conservant l’artística façana. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era després de sopar. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada. Eixe és el record que tinc d’aquell costum ja oblidat amb el temps, perquè els amos de la casa ja no hi són, perquè les presses ens han portat a altres coses, perquè ja no es fa la novena..., per moltes i moltes raons més.
Recorde que estava molt adornat el balcó i també la segona nevada de la casa, on estava l’altaret amb un quadre de tela am la pintura que representava a Sant Antoni de Pàdua, tot ell rodejat de floretes que recorde eren de plàstic i llumetes. Era la casa de Tereseta "al Quartet" i Pepe "Porra". Tenien una tendeta a la Plaça Nova, on està ara la peixateria i anaven i venien..
Són tradicions que no s’esborren així com així del cap. I tota la xicalla es posava rodant per allí, anavem a participar al ritual de la campaneta. Es feia la volta al barri, com he dit, als carrers del voltant amb aquella cançoneta tan dolceta per a moltes hueletes i anunciadora per a tots. Després del primer toc, venia el segon i el tercer i començava la novena. Ma mare m’agafava als braços i es resava, es cantava, es feien oracions.
El mateix sant, la mateixa advocació la tenia, al carrer Signes, la senyora Rosa "el Paresant". La casa es va construir, com bé diu a la majestuosa i artística façana, en 1904. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era després de sopar. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada.
Finalment, a Gata conservem un plafó ceràmic del sant, al mateix carrer Sol. El sant pintat al quadre de Ca Tereseta era prou distint, encara que de la mateixa advocació.
La "capelleta" de la que us parle és la que il·lustra este article i la vaig publicar quan feia la sèrie al blog.
Hui es publica al diari LAS PROVINCIAS (la Marina) un breu article sobre la notícia que deia ahir, dels cursos de natació. És molt cridaner el títol: "Descuentos en los cursos de natación", encara que sols és per a la tercera edat i families nombroses, però a partir del tercer curs.
FONT: diaria LAS PROVINCIAS 13-6-2013.
AQUELL 13 DE JUNY DE 2012: El blog arribava a superar les 118.000 visites, ara ja són quasi 244.000. La premsa parlava del CREAMA, consorci comarcal on també està Gata. La tradicions en el record ens portava a la novena de Sant Antoni de Pàdua, onomàstica de hui. També parlaré hui d’ella, però en un article més endavant del dia. Estaven a 23 dies de l’aconteixement cultural, la representació del Miracle de l’Arbre Blanc. Finalment, a "Sabieu...?" parlava de la plaça vacant del farmacèutic titular, per 1909.
Aquesta setmana vaig utilitzant les fotos antigues que em descobrix l’amic Carles Mulet, que retraten els anys 60 del poble. Com aquesta fotografia que serveix de suport a l’últim article que ell posa al seu blog i que titula: "AQUELLS SEIXANTA: CARRERS DE TERRA ENCARA (...I AMB BONYIGUES). Torne a recordar-vos, per si voleu pegar-li una ullada i gaudir de moments relaxats amb el blog de Carles, l’enllaç: http://nausicanova.blogspot.com.es/.
Deixem que siga Carles el que explica la fotografia:
"La mostra d’aquelles meues fotos primerenques ha estat rebuda amb un interés que no m’esperava. Per això he pensat d’anar publicant, a poc a poc, les que encara conserve. Avui us presente la darrera que tenia ja escanejada. Es tracta d’una panoràmica del carrer Signes de Gata - que podem datar, com totes les altres, a mitjans dels anys seixanta.
Seguint les indicacions de l’Arxiu Municipal per mig de l’arxivera Sílvia Leyda, us pose el comentari que ella mateixa ha pujat al facebook:
"A Gata hem trobat prop de 200 emigrants als registres d’entrada al port de Nova York. De la mateixa manera que estan fent a pràcticament una cinquantena de pobles, a Gata també en busquen els fills i néts dins del projecte ’Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York’. Un cartell com el que vos mostrem i la corresponent versió de targetó per a correu-e han començat a circular esta setmana per convocar els al·ludits a participar-hi, és a dir, a contar-nos la història d’aquelles persones i a facilitar-nos fotografies, documents i objectes perquè els escanegem o cataloguem. Este estiu tenim una cita a Gata amb tots ells i amb els trossets de memòria que conserven d’aquella generació de valents."
Recordeu-ho. Al cartell teniu totes les dades i sort, esteu fent més ampla i viva la història del poble.
Acaba ací, després de quatre capítols molt interessants les "veriuacions" d’on podria estar la coneguda com a FONT DEL RIU a Gata.
Jaume Costa i Caselles, amb col·laboració d’altres gaters, ha anat intentant "veriuar" el lloc, arrel del document de la visura.
Ara escoltem l’última part que és com un resum i és la seua teoria:
Una representació del comerç local de Gata de Gorgos, encapçalada pel president de l’associació Comerç de Gata Vicent Fornés Pérez, partirá cap a Eivissa divendres per reunir-se amb representants del comerç de Santa Gertrudi.
Dissabte estaran a Formentera on visitarán el Comerç de Sant Francesc i de nit serán rebuts per una delegació municipal a la propia Eivissa. El "Comerç de Gata" aprofitará per presentar allà la X Fira Gata al Carrer i per convidar els homòlegs a visitar-nos.
FONT: Foto i text, "Comerç de Gata" a través del seu facebook.
Des de hui dia 12 al 21 de juny es realitzen les matriculacions per als cursos de natació de juliol i agost 2012 a la piscina municipal de Gata. Les inscripcions es fan a les oficines de Sòlgata de 9 a 13 i de 16 a 20 hores.
Des de la regidoria d’esports que dirigeix María Rosa Simó s’ofereixen cursos per a bebés, xiquets i adults per a tots els nivells. A més, com a novetat s’incorpora l’aquagym i s’ofereix un descompte del 50% de la taxa a la 3a edat per animar-los a practicar esport. També tenen descompte les famílies nombroses i a partir del 3r curs per família.
Per altra part, la piscina municipal quedarà oberta per al bany dissabte dia 15 de juny, amb un carril per a natació i altre per a banyar-se tan sols.
Per si voleu conèixer més informació i els horaris dels cursos de natació, s'ha obert una fulla al facebook que es diu: "Cursos Natació - Piscina Municipal Gata de Gorgos".
Al quadre teniu horaris i detalls dels cursos estiu 2013 a la Piscina Municipal de Gata.
FONT: Gabinet de premsa, Ajuntament de Gata, i pròpia.
Algunes fotografies del record publicades al blog mereixen estar entre les destacades pel que representen, el que recorden, com aquesta, que vaig titular: "UN MATÍ DE BOUS AL CARRER LA BASSA".
Les actuacions dels "elementos" pel corro antic, el del centre del poble, a les festes patronals eren memorables, dignes de record.Vegem que vaig publicar aquell dia:
"Hui ix al blog la fotografia de UN MATÍ DE BOUS AL CARRER LA BASSASempre ens diuen moltes coses les instantànies de bous i mes "bous al carrer" pròpiament dits, ja que es feien al corro gran, entre el carrer La Bassa, carrer Doctor Gómez Ferrer, carrer Calvo Sotelo abans -ara carrer Signes-, trosset del carrer Teulada, carrer Bisbe Cervera i trosset del carrer Duquessa d´Almodòvar. Aquest fotografia no té desperdici. La vaca arraconada dalt la vorera del carrer buscant la sombra, els homes esperant que comence a córrer i podem veure com es feien les barreres tancades amb rodes de carros, com la que es veu. El vestir dels homes, amb xalec i pantalons acampanats dona idea dels temps que corrien.
La fotografia està presa d’un Programa de Festes.
FONT: Publicació al blog, el dia 20-5-2010.
Dos notícies fan referència a Gata hui a la premsa, una més directa que l’altra. Al diari LAS PROVINCIAS (la Marina) podem llegir la notícia que us avançava ahir sobre el conveni entre l’Ajuntament de Gata i la Generalitat sobre pirotècnia. "Gata y la Generalitat firman el convenio de formación en materia de pirotecnia". Ací teniu l’enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20130612/marina/gata-generalitat-firman-convenio-20130612.html.
Per altra part, el diari INFORMACIÓN d’Alacant publica una informació que fa referència al tran del tren a la nostra zona. Titula: "Inversión. Ferrocarrils licita por 3 millones la mejora del trenet de Dénia a Benidorm". Ací teniu l’enllaç: http://www.diarioinformacion.com/marina-alta/2013/06/12/ferrocarrils-licita-3-millones-mejora/1384217.html.
FONTS: diaris LAS PROVINCIAS I INFORMACIÓN dia 12-6-2013.
Possiblement el "monument" més antic de Gata, el pou de dalt o pou de Pedreguer té dedicat un carrer, l´últim carrer paral·lel que ix del carrer Trossets i es talla al final, sense eixida. També poques cases i a una part tot pisos.
Carrers ja publicats i que podeu consultar-los a la columna de la dreta del mur del blog, punxant a "Els nostres carrers i places": 1.- Plaça de l’Església, 2.- Carrer del doctor Gómez Ferrer. 3.- Carrer la Bassa. 4.- Carrer Bisbe Cervera 5.- Carrer Pare Mulet. 6.- Carrer de la Constitució. 7.- Carrer del Sol. 8.- Carrer de la Lluna. 9.- Carrer Nou. 10.- Carrer Teulada. 11.- Carrer Signes. 12.- Carrer Calvari. 13.- Carrer Cuartel. 14.- Carrer Serrillàs. 15.- Carrer L’Era. 16.- Carrer Lepanto. 17.- Carrer Penyó. 18.- Costera del Grup Escolar. 19.- Carrer Sant Josep. 20.- Carrer Alcolaes. 21.- Carrer Sant Vicent. 22.- Carrer Paet. 23.- Carrer Trinquet. 24.-Carrer Montgó. 25.- Carrer de l’Estació. 26.- Avinguda la Pau. 27.- Carrer Duquessa d’Almodóvar. 28.- Carrer de Sant Antoni. 29.- Carrer de Baix. 30.- Carrer de Tetuà. 31.- Carrer de l’Hostal. 32.- Carrer Roquetes. 33.- Carrer Moreres. 34.- Carrer Bisserot. 35.- Carrer Barranquet. 36.- Carrer Palmerar Alt. 37.- Carrer Palmerar. 38.- Carrer del Palmeral Baix. 39.- Carrer de la Parra. 40.- Carrer Xaló. 41.- Carrer La Creu. 42.- Carrer Sant Miquel. 43.- Carrer del Doctor Moratal. 44.- Carrer Reis Catòlics. 45.- Passeig d’Alacant. 46.- Carretera de Xàbia. 47.- Carrer Tossalet-Calvari. 48.- Avinguda de l’Ermita. 49.- Carrer Casa Roja. 50.- Avinguda Les Sorts. 51.- Carrer Senija. 52.- Carrer Els Poblets. 53.- Carrer La Xara. 54.- Carrer de Dénia. 55.- Carrer de El Verger. 56.- Carrer de Calp. 57.- Carrer de Moraira. 58.- Carrer de Benitatxell. 59.- Carrer de Benissa. 60.- Carrer Jesús Pobre. 61.- Carretera d’Ondara. 62.- Carrer Trossets. 63.- Carrer Jaume I el Conqueridor. 64.- Carrer de les Paleres. 65.- Carrer de les Aromes. 66.- Carrer del Xiprer.
AQUELL 12 DE JUNY DE 2012: S’anunciava la col·lecta extraordinària per al dia 14. També el concert conjunt entre la Coral Serrillàs i la Rondalla de Gata. Es publicava el resultat de la reunió de les penyes per a preparar la representació del Miracle de l’Arbre Blanc. A "Sabieu...?" es parlava de la petició de condonar la contribució a Gata en 1910 per la filoxera. Un acabament feliç per a una història bonica. La imatge curiosa mostrava a Manuel López, Manolo el policia, que deixava la preparació de la pedrera del futbol gater.