CRONISTA DE GATA DE GORGOS

Divendres passat es va celebrar la missa exequial per l’ànima del rector fill d’Oliva Don Juan Luis Orquín. Familiars, veïns, el poble d’Oliva, així com els seus germans sacerdots el van acomiadar a l’església de l’Assumpció de Nostra Senyora d’Oliva, amb la presidència del l’arquebisbe de València monsenyor Don Enrique Benavent. 

El rector Juan Luis Orquín naixqué a Oliva (La Safor) el 9 de decembre de l’any 1931. Fou ordenat sacerdot en 1955 i el seu primer destí com a vicari va ser la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata. estava de rector Don Vicente Llopis Bertomeu. Després va partir a les missiones, concretament a Xile, on va estar ditze anys, per a tornar i estar a Benimaclet on va estar 38 anys fins la seua jubilació en 2010.

A la missa exequial va estar present el rector fill de Gata, Juan José Monfort Vallés, qui va comentar que una de les seues nebodes va parlar del ministeri de orquín i va nomenar Gata, d’on el rector i la família guardaven molt bons records. Precisament, Monfort em va facilitar les fotos tant de la portada com del facebook i del recordatorio que es va repartir a la missa.

FONTS: Fotos i informació facilitada pel rector fill de Gata, Don Juan José Monfort Vallés.

El rector JUAN LUÍS ORQUÍN ROIG, que va estar de vicari a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata, ha mort als 91 anys d’edat, segons s’anunciava per l’agència de notícies de l’arquesbisbat de València AVAN. El rector, natural d’Oliva, ha passat a la casa del Pare després de patir una llarga enfermetat. Estava residint a la Casa Sacerdotal Betània.

Don Juan Luis Orquín va nàixer a Oliva (La Safor) el 9 de decembre de l’any 1931. Fou ordenat sacerdot a València en 1955 i el seu primer destí pastoral va ser de vicari parroquial, desde 1956 a 1960. Estava de rector regent Don Vicente Llopis Bertomeu, que va estar de 1954 a 1969. Don Juan Luis, de Gata va marxar a les missions, concretament a Xile on va estar dotze anys, de 1960 a 1972, passant després a ser rector de la parròquia l’Assumpció de Benimaclet. Alli va ser el promotor de l’acabament de la Capella del Santíssim Crist de la Providència, remodelant-se també el Presbiteri semicircular i la mesa de l’altar.

Allí va estar 38 anys fins a 2010. Entre els càrrecs, va ser arxiprest de 1972 a 1982 i de 1979 a 1982 a Benimaclet i director diocesà de la Unión Apostólica del Clero de 2002 fins a 2010, anys en que es va jubilar.

Demà divendres dia 15, a les 17 hores, l’arquebisbe valencià monsenyor Don Enrique Benavent, presidirà la missa exequial a l’església de l’Assumpció de Nostra Senyora d’Oliva, ciutat natal del finat. La capella ardent es troba instal·lada hui dijous de 6 a 20 hores, i demà divendres, de 10 a 13, al tanatori d’Oliva.

Descanse en Pau el rector Juan Luis Roig, que va ser vicari de Gata.

FONTS: Fotos i informació AVAN (arquebisbat de València) i blog pobledebenimaclet. 

L’equip de futbol del poble està de dol. Ha faltat Antonio Serra Ripoll als 78 anys, més conegut en l’àmbit futbolístic i esportiu com "Ripollet". Després d’una llarga enfermetat ha mort hui a l’hospital on es trobava ingressat. Durant molts anys de la seua joventut va estar defensant la camiseta del Gorgos com a porter titular. Ell va conéixer la trajectòria del Gorgos a tres camps: baix del Grup Escolar, a Les Sorts a partir dels anys 60 i ara d’espectador al nou camp de gespa de Les Costeres. La seua figura i les seues parades, algunes molt decisòries, era coneguda per tota la comarca i més enllà.

"Ripollet" també va pertanyer una vegada jubilat i al llarg d’uns anys a la directiva de l’associació de la gent gran de Gata, que just aquesta setmana celebra els actes.

DESCANSE EN PAU, Antonio. La capella ardent es troba al vetlatori de Gata, al costat de l’església i la missa funeral se celebrarà demà dijous a les 18:30 hores a l’església parroquial de Gata. 

El Gorgos C.F. expresava aixina el condol: "Des del club volem mostrar el nostre condol amb la familia de Antonio (Ripollet). Antonio va ser porter del Gorgos, C. F. i va estar lligat al club durant molts anys. Descanse en pau."

Des del blog, el meu condol a tota la família, sempre recordant a Antonio i les seues xerrades amb mi sobre el Gorgos i sobre la vida.

FONTS: Foto extreta de l’esquela del finat i fotos arxiu. 

La que va ser veïna del carrer Signes, primer, i després de les Alcolaies a Gata durant molts anys, FINA GARCÍA MAYLIN, més coneguda popularment com Fina la de Campos, va morir ahir vesprada a Alacant als 102 anys d’edat, segons m’ha comunicat la seua família. Els més majors també recorden a les cosines, sobre tot Encarna, que venia entrades per als festivals de festes, i Margarita, que tocava l’orgue a l’església. Tota la família, inclosa Fina, encara que eren procedent d’Alacant tenia un gran "apego" a Gata, les festes i costums. En els últims anys de la seua estància a Gata, era típic veure-la encara acompanyada d’alguna de les nebodes anar a sopar al bar i anar a missa. A les festes sempre tenien gent a sa casa.

El meu condol a les nebodes i família. El sepeli serà a Alacant i serà incinerada, per a portar-la al cementeri de Gata que va ser el seu desig i estar junt amb les seues cosines. DESCANSE EN PAU, FINA.

FONT: Informació i fotos aportades per la família. 

Ahir divendres va faltar al convent d’Ontinyent el frare franciscà ESTANISLAO PUIG COSTA, de la família de "la Ferrera". Nascut a Gata en 1927, ha mort a l’edat de 95 anys i 77 de vida religiosa. La missa exequial es celebra hui dissabte, 18 de març, a les 11:30 hores, en l’església conventual Sagrado Corazón de Jesús, a Ontinyent.

El Germà Estanislao era de família longeva. Les seues dos germanes van superar el segle de vida. En la seua biografia recent trobem que el 6 de novembre de 2020, en plena pandèmia, la comunitat franciscana es va reunir a l’església del convent per a celebrar una missa, que va presidir el Pare Guardià, on es va celebrar els 75 anys de Professió Religiosa de Fr. Estanislao Puig Costa.

El meu condol als nebots i nebots-néts gaters. DESCANSE EN PAU, ESTANISLAO. 

REPRODUÏSC LA NOTA NECRÒLOGICA QUE VA FER A LA MISSA FUNERAL DEL 18-3-2023, FR. ANTONIO JIMÉNEZ PÉREZ, OFM, GUARDIÀ DEL CONVENT SAGRADO CORAZÓN DE ONTINYENT (VALÈNCIA) 

NOTA NECROLÓGICA

FRAY ESTANISLAO PUIG COSTA, OFM (1927-2023)

Fray Estanislao (José Puig Costa) nació un 25 de diciembre de 1927 en Gata de Gorgos (Alicante), hijo de José y Magdalena. Vestirá el hábito franciscano el día 17 de enero de 1941 en el convento del Santo Espíritu del Monte (Gilet, Valencia). En el mismo lugar, el 30 de octubre de 1945 emitió los votos temporales.

Tras la profesión simple es enviado a diversos destinos:

- en Cullera (un año, 1945) donde fue sacristán.

- En Teruel (durante seis años, desde 1946 al 1953). Aquí su vida estuvo entregada al colegio y ejerciendo el servicio de sacristán. Estando en Teruel como morador es cuando emitió los votos solemnes, en Benissa, el 26 de diciembre de 1948.

- En Carcaixent (seis años, desde 1953 al 1958), colaborando de nuevo en la escuela y como sacristán.

- Siempre dispuesto a la llamada del Señor, en 1958 marcha a Serrano (Argentina). Lugar donde según el Padre Enrique Oltra en su libro “Valencia, Aragón y Baleares franciscanas en la República Argentina”, estuvo el tiempo de 22 años. Aquí realizará diversas tareas como tutor del internado y sacristán. Servicios que realizó con abnegación, talento y consagración hasta el año 1977. Como sacristán ejercicio el oficio con orden y pulcritud. Indicamos que prestó un cuidado exquisito por las plantas y los pajarillos, como buen hijo de san Francisco.

Las singulares dotes pedagógicas de fray Estanislao se pusieron de relieve atrayendo poderosamente a la población escolar de niños de 8 a 10 años, en particular. Una de las aulas era una colmena industrial, foco humilde de toda una «turba multa» de chiquillos, hijos de padres de posición modesta, lo mismo que de alcurnia, aprendiendo los rudimentos de la fe, a saber leer y escribir, a trabajar la terracota, la pintura, el dibujo, etc. Cientos de niños recibieron allí, en esa Aula, la instrucción de boca del «gran amigo» que fue fray Estanislao. Amante de la naturaleza, de las plantas, convirtió el patio interior del claustro en un verdadero y precioso jardín. Una pajarera en el centro, repleta de canarios, añadía una nota de alegría difícil de describir.

La obra de fray Estanislao fue grande en su valor intrínseco, que aún hoy se agranda y magnifica, pues el «maestro estuvo a la altura de su misión». Es, por ello, que el P. Custodio, en 1981, intimó al Rvdo. P. Rector, fr. Rafael Colomer, para que colocara frente al aula una placa de bronce que dijera: «Esta fue el aula de fray Estanislao Puig».

Es de considerar que fuese elegido consejero del Padre Custodio el 28 de septiembre de 1970.

El año 1976 regresa a España.

- En marzo de 1977, llega a Ontinyent donde realizará los servicios de educador y enfermero. Posteriormente, en 1979, será el enfermero y el refitolero; en 1980, ejerce de sacristán, refitolero y encargado de la despensa. De nuevo, en 1981, es refitolero y sacristán.

- El día 10 de septiembre de 1982, fray Estanislao recibe un nuevo destino, esta vez a Burbáguena (Teruel), donde continuará la labor ya experimentada de sacristán y encargado de los niños pequeños internos.

- En 1989 es trasladado a Carcaixent donde se le encomienda la tarea del comedor de los pequeños y la sacristía.

- En 2012 llega a Benissa para llevar a cabo las tareas de sacristán, refitolero y encargado de las plantas.

- Y, por último, el día 11 de septiembre de 2017, llegará a Ontinyent, para pasar sus últimos años de vida, tras el cierre de la Comunidad franciscana de Benissa. Ya en Ontinyent, su última fraternidad, llevó una vida intensa de oración. Acudía asiduamente al oratorio, donde gustaba pasar largo tiempo.

A las 14:45 de la mañana del viernes, 17 de mayo, pasó de este mundo a la Casa del Padre, Fray Estanislao (José) Puig Costa, religioso franciscano. Desde su llegada al convento del Sagrado Corazón en la fraternidad de Ontinyent el día 11 de septiembre de 2017, su salud se ha ido debilitando poco a poco. Ha fallecido a los 95 años a consecuencia de una insuficiencia respiratoria. Ha vivido los últimos momentos en paz y sosiego, siendo un testimonio de vida cristiana y franciscana.

Ha sido un religioso afable, bonachón, de corazón alegre. Seguro que ha abrazado a la muerte como una hermana, tal como cantaba el santo de Asís. Le deseamos la felicidad, y que mejor que sea en los brazos del Padre eterno.

Ontinyent 18 de marzo de 2023. Reseña en la misa funeral. Fr. Antonio Jiménez Pérez, ofm. Guardián del Convento Sagrado Corazón

FONTS: Informació i foto facilitada per Juan Salvador Gayá (ex-alumne franciscà d’Ontinyent) / Revista "Nuestro colegio". P.P. Franciscanos. Ontinyent (València). Nº 193. Curso 2020/2021. // Nota necrològica facilitada per Frai Juan Martí Gandía.

María Rosa Salvá Alicart, més coneguda al poble de Gata per "María Rosa Castelló" per la seua procedència per part materna o "María Rosa Sensio" pel seu home Juanito, ens ha deixat a l'edat de 85 anys. Dona molt familiar i molt volguda per tota la família i amistats, pel poble en general. Molt devota, pujava amb grup tots els matins resant el Via Crucis a l'ermita fins a caure malalta. Sempre anava acompanyada pel seu marit Juanito.

Un record i el meu sentit condol al seu marti Juanito i als fills/filles i néts/netes. La capella ardent de la finada es troba al seu domicilio, Avinguda Marina Alta, 38, de Gata. Demà dissabte dia 18 serà la missa funeral a les 17:30 hores a l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata.

DESCANSE EN PAU MARÍA ROSA. 

FONT: Recordatori de María Rosa, funerària.

Dia assenyalat. És la vespra de Reis. Ha faltat als 81 anys d'edat ANTONIO RIBES SOLER, el primer òbit del nou any 2023. Tots recordem l'ofici del marbre i com li dien popularment "Piquero". Segona generació de Marbres Ribes, que ara continua el seu fill, també Toni. Moltes làpides del campsant portaven la seua signatura. Ja son pare era del mateix gremi, després ell.

La capella ardent està instal·lada al vetlatori de Gata, al costat de l'església parroquial. La missa funeral serà demà dissabte 6 de gener, festivitat del l'Epifania (dia de Reis) a les 11 del matí a l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata.

Des del blog, el meu condol al fill i a la filla junt amb tots els seus, al nét i nétes. DESCANSE EN PAU, Antonio "el marmoliste". 

FONT: Recordatori esquela (ASV Servicios Funerarios). 

Un aconteixement mundial a gran escala. Un cap d’estat emèrit, el PAPA BENEDICTE XVI, ha mort hui, dia de la Nit Vella de 2022, als 95 anys d’edat (1927-2022). Una frase d’ell al trobar-se prop del desenllaç final: "No me preparo para un fin, sino para un encuentro". DESCANSE EN PAU, BENEDICTE XVI.

Les campanes de l'església parroquial de Gata ja han fet sonar el toc de difunts a primeres hores d'aquesta vesprada, dia 31 de desembre i a partir d'aquesta vesprada, a les misses, com diu el decret es tindrà una intenció expresa a l'Oració dels fidels i es farà una interecessió prevista en la Plegària eucarística.

Us pose ja el decret per l’obit del papa emèrit Benedicte XVI que ha promulgat l’arquebisbe metropolità de València, Enrique Benavent Vidal.

"En su partida de este mundo deseamos acompañarle con nuestra caridad. Pedimos a Dios Padre que le acoja en su gloria y le asocie, por Nuestro Señor Jesucristo, a los santos pastores que han regido, enseñado y santificado a su Iglesia en la unidad del Espíritu Santo.

El veí gater, però de procedència deniera, SILVERIO GORDILLO GORDILLO, més conegut com "Sílver" ha faltat als 72 anys. Ho ha fet ràpid. El coneixíem de perruquer al carrer Signes, on vivia, i per ser viudo de Vivian i pare de Erika. Des del blog, el condol per a la seua filla, gendre, nétes i resta de familiars. 

La seua capella ardent es troba instal·lada al vetlatori de Gata, junt a l’església parroquial, i el sepeli funeral serà demà dilluns dia 12 a les 16:30 horas a l’església parroquial de sant Miquel Arcàngel. DESCANSE EN PAU Sílver.

FONT: Recordatori del Grup ASV serveis Funeraris.  

La Tia Rosa, MARÍA ROSA CASELLES SIGNES, ens ha deixat a l'edat de 96 anys. Dona del ja finat Francisco Monfort "del Banc" i mare de Pepa, Dora i Jaume, la capella ardent es troba instal·lada al seu domicili a la carretera de Xàbia número 7. La missa funeral se celebrarà demà dimecres dia 7 de desembre a les 11:30 a l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. El meu condol a les dues filles i al fill i els respectius marits i muller, així com néts, rebesnéts i resta de familiars. DESCANSE EN PAU la Tia Rosa.

FONT: Recordatori Grup ASV Serveis Funeraris. 

De sobte, ens hem despertat amb la mala notícia. José Vicente Soler Signes, propietari del Bar de Baix, a la zona del Raval, ha mort aquesta nit repentinament. Ens deixa la seua bonhomia, la tranquil·litat que tenia, la seua afició a peixcar en els seus moments d’oci i la seua col·lecció de monedes de dos euros. Als 61 anys d’edat, deixa viuda, filla i fill, als que des del blog done el condol i ànims.

La capella ardent es troba al vetlatori de Gata, al costat de l’església i la missa funeral per la seua ànima serà demà diumenge a les 12:30 hores.

DESCANSE EN PAU, José Vicente.

FONT: Recordatori de la seua defunció.   

Molts anys de combatre la terrible enfermetat, sis en concret, i hui no ha pogut més. El càncer de pulmó del que ella ens donava compte dia a dia ha pogut més que les seues combatives forces. PEPA LEYDA SALVÁ, per a tots Pepa la valenta, l’esforçada, la combativa, ens ha deixat. Sense perdre mai l’ànim i les ganes de viure a vida plena, no ha passat de hui. Ha mort a València i el soterrament serà demà a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata a les 18:30 hores. La seua capella ardent es troba al Tanatori de Xàbia. 

Pepa va contar les seues vivències, que estaven a cavall entre els hospitals, la maleïda enfermetat i els essers volguts. Va publicar el llibre "Lladre de secrets" (Neopàtria) i eixe és el seu gran testimoni. Pepa Leyda Salvá va nàixer en 1963 a Gata de Gorgos. LLADRE DE SECRETS fou el seu llibre i una òpera prima.

Pepa també tenia un blog que es deia: El bloc de Pepa Leyda i Salvà i el seu sotatítol ho deia tot: "Tot plantant-li cara al càncer".

Des del blog un record especial i ànims per a tota la família, sobre tot per a les seus filles i el seu company i marit Josep. Pepa ho va intentar tot. No ha pogut ella véncer a l’enfermetat.

Podeu llegir el meu article del 7-4-2021 sobre el seu llibre. PUNXEU ACÍ.

DESCANSE EN PAU PEPA, molt valenta.

FONT: Foto aportada per les seues filles i foto de la portada del llibre.

Aquest matí ha faltat MANOLO MENESES OLLES, més conegut per tots com MANOLO POVEDA, després d’una llarga enfermetat. Des del blog el condol als dos fills i a tots els familiars.

Manolo va ser un gran referent en moltes vesants de la cultura, la festa i la societat gatera. Veí de la Font del Riu, fou un dels fundadors de la festa santjoanera. A la pàgina de la comissió festera del barri es pot llegir el comiat cap a Manolo i que reprodueix textualment: "Tal i com dirien els Bradmis: Ací tenim la estrella del rock & roll!. Descansa en pau Manolo Poveda i gràcies per formar part de la història de les festes de la Font del Riu i per tots els moments que ens has regalat amb les teues particulars cançons!!. Molts ànims a la familia i amics!. En les fotos podem veure’l actuar el 2019 i 2018 amb els Bradmis i la última foto amb el seu amic Miguel Serra, a les Festes de la Font del Riu en la seua joventut!"

Com si estiguerem mirant la seua actuació en les actuacions de les orquestres que visitaven la Font del Riu, especialment els seus amics Bradmis. La cançó preferida li portava al seu mot "Pototito".

Però no sols a la festa del seu barri era conegut Manolo. Gran aficionat al teatre des de ben jove, formava part del grup de "La Font de la Mata". Interpretava a un pastor del poblat a la representació del Misteri de Reis. A més en la seua joventut va formar part de l’equip de futbol de Gata, aíxi com va participar en moltes activitats culturals i esportives. Ja en la darrera etapa de la seua vida, era un dels membres de la directiva de la Asociació de la gent major de Gata.

La capella ardent es trobarà des de demà diumenge a les 11 del matí al Tanatori de Xàbia i el dilluns dia 25 a les 18 hores seràel funeral al mateix tanatori. DESCANSE EN PAU MANOLO.

FONT: Fotos pujades al facebook i foto propietat de Miguel Serra.

Ha faltat VICENTE FRÍGOLS ESPASA, més coneguts per tots tant a Gata com al món taurí comarcal per "Barrinero". Tenia 76 anys d’edat. Un home valent, que torejava i era molt aficionat als bous. El Raval pert un gran refernt taurí. Encara el recordem bé a aquella vesprada taurina de la festa d’època que va organitzar La Xàbega a les festes de 1983, aquell 4 d’agost a la Plaça Vella. Ell va torejar amb la capa una vaqueta i va arrancar elsaplaudiments del nombrós públic.

Des del blog, el condol a la dona, als dos fills i la filla i a la resta de la família. La capella ardent es troba al vetlatori de Gata, al costat de l’església parroquial. La missa funeral serà a les 20 hores a l’església parroquial de Gata de Gorgos. Descanse en pau, Vicente.

FONTS: Composició formada per l’esquela i dos extractes del vídeo de Paco Moncho del festival taurí d’època del 4-8-1993.     

Ens ha deixat hui també un xic molt entranyable per al poble quan estava entre el veïnat. ANTONIO SOLER PEDRO, fill de Leocadia i Pepe i germà de Juanito, tots tres també ja difunts. Era una família molt coneguda que vivia a la segona casa de la Costera del Grup Escolar. Antonio estava residint a Alacant, al centre de Sant Rafel de la Santa Faç. Des d’allí, este matí coneguent la notícia del seu decés, comentaven: "Querido Toni, faltan palabras para agradecer cuanto hemos aprendido contigo, cuanto hemos recibido todos estos años. Gracias por tu saber estar, por tanta dignidad. 

Els veïns i veïnes que tenen i tenim més de 40 anys recordem a Antonio que sempre acompanyava a sa mare a l’església o anava a soles. A la foto d’arxiu antiga el vegem a la porta de l’església als anys 60. Li agradava molt veure passar als xiquets i xiquetes quan baixaven de l’escola i a tots coneixia. DESCANSE EN PAU ANTONIO. 

FONT: Extracte de foto antiga de l’arxiu cesió de la família Signes-Costa Miñana. 

La comunitat escolar de Gata, especialment els mestres i les mestres estan de dol. El mestre jubilat JUAN MONFORT PEDRO, més coneguta a Gata per Juan "el mestre" i Juan "el franceset", ja que els seus pares van emigrar a França, ens ha deixat aquest matí. Conegut per dos etapes importants en el seu magisteri: la primera, a Vall d’Ebo d’on va arribar fins i tot alcalde en la primera legislatura de la democràcia de 1979-1983 sota les sigles del PSPV-PSOE; la segona a Gata, on era molt volgut pels seus alumnes.

També conegut perque formava part d’algun conjunt musical i a les festes, bodes i events tocava el piano, Juan era conegut per la seua correcció i educació dins i fora del magisteri. També per la seua sonrisa. Deixa dona, tres filles i una neta.

La seua capella ardent es troba a sa casa, al carrer Xaló. La missa funeral serà demà dimecres 6 de juliol a les 18:30 hores a l’església parroquial de Gata. El meu condol des del blog a viuda, filles i família. DESCANSE EN PAU, JUAN "EL MESTRE".  

FONTS: Foto aportada per la família.

Ha faltat JOAQUÍN ENRIQUE MARAVILLA CRESPO, més conegut a la Font del Riu on vivia amb la seua família i a Gata per "Ximo". Va ser l’últim inquilí de l’antic "Bar Argentino". Després d’una llarga enfermetat, el seu cor s’ha parat.

Pel barri i a la associació de jubilats i pensionistes es recorda com una persona molt animosa i malgrat a ser gater adoptiu s’adaptava a tots i li agradava molt les festes i els costums del poble. Amb tots feia rotgle, que es diu.

Des del blog, el condol a la seua dona, filles i resta de família. La seua capella ardent es troba al vetlatori de Gata, al costat de l’església parroquial. La missa funeral se celebrarà hui dimarts dia 21 a les 19:30 hores al temple de Sant Miquel Arcàngel. DESCANSE EN PAU, XIMO.

FONT: Esquela, SVS.   

Els farmacèutics gaters estan hui un poc més òrfens. El degà del gremi gater ens ha deixat. César Faustino Ivars Cardona ha faltat als 75 anys d’edat, després d’una llarga enfermetat en companyia del seus éssers volguts. Per tot el veïnat conegut, César era un home tot bondat i tot altruïsme. Allí on es necessitava de la seua col·laboració allí estava la seua mà. Persona molt religiosa, educada i amb una gran cultura, sempre tenia un sonriure per a tots els que entraven a la seua botiga. Era molt amic dels més menuts quan anaven a la farmàcia, que estava al carrer Pare Mulet (hui amb altres propietaris coneguda com farmàcia Tormo y Soler). Sempre estava a la disposició del que feia falta. César ha passat a reunir-se amb la seua germana i els pares, una família molt coneguda i volguda.

La capella ardent es troba al Tanatori de Xàbia i demà dia 31 a les 12:00 hores a l’església de Gata serà la missa funeral per la seua ànima. Des del blog, donar ànims i el meu condol a tota la seua família. DESCANSE EN PAU, CÉSAR.  

FONT: Foto facilitada per la seua família.

Les enfermetats ràpides i cruels colpejen sempre. Hui, el poble de Gata sobre tot la família, amics i coneguts acomiaden a CARMEN SERRA BUIGUES. Tenia 55 anys i s’en ha anat prompte. Vitalitat, sonriure i simpatia per a tots els que la recorden. Ànims des del blog al seu home, filles, mare i demés familiars. A les 17:30 hores serà hui la missa al tanatori de Xàbia. DESCANSE EN PAU Carmen. 

Una de les dos centenàries que tenia el poble de Gata ha faltat hui dimecres a l’edat de 100 anys i un mes i mig. Es tracta de JOSEFA PUIG COSTA més coneguda com Pepica la Ferrera. La seua capella ardent es troba al vetlatori de Gata (junt a l’església) i la missa funeral serà demà dijous 19 de maig a les 10 del matí. Des del blog ànims per als seu marit, fills i néts.

Recordar que ara sols resta a Gata una centenària en vida. María Monfort Costa, també coneguda per María Bisserot, va complir 102 anys el passat 10 d’abril.

FONT: Recordatori publicat per Parroquia de Gata.

Ha falta PEPE MONCHO BOLUFER, conegut per tots com Moncho. Tenia 84 anys i ha estat ràpida la seua enfermetat. El recordem sempre com un home amable amb tots. Des de ben jove treballava a la fàbrica de vímet ("mimbre") de Pons Leyda. Després, ja jubilat, va ser de la directiva de l’associació de la Tercera Edat.

Des del blog, el meu condol a la filla i al fill, néts i resta de família. La capella ardent es troba al tanatori de Xàbia i demà diumenge a les 11 es farà un responso a l’església de Gata. DESCANSE EN PAU, Moncho.

FONT: Foto enviada per la seua filla Paca Mari. 

Quan més festes són, més colps ens dona la vida. Hui ens ha deixat, després de molts dies de combatre per la vida a l’hospital, JESÚS GARCÍA SOLER. Nascut en 1959 des de ben jove estimava i molt la muntanya, l’espeleologia, els camins, les sendes, les plantes, la natura en si. Amant de caminates, de pujar a les muntanyes, va ser un dels joves fundadors del Grup Espeleològic Gatense (G.E.G.). Descobria espècies de plantes, al seu facebook donava compte d’eixa afició. Un gran amant de la natura.

La capella ardent de Jesús es troba al Tanatori de Pedreguer (Camí de la marroquineria, polígon les Galgues) i demà dissabte a les 19 hores es farà un responso allí mateix. Una abraçada per a tota la seua família, especialment per a sa mare, la seua dona, les quatre filles, els seus germans i germanes, néts i nebots. El meu condol per a ells i la resta de familiars i amics.

Jesús ha eixit cap a la casa del Pare, entre plantes rares, recercant camins, sendes i muntanyes. DESCANSE EN PAU.

FONTS: Foto recordatori i fotos d’ell del seu facebook.

Ha faltat PACO COLOMA ARABÍ als 86 anys d’edat. Era un gran enamorat de la música de banda. Des de ben jove pertanyia fins retirar-se a la banda Unió Musical de Gata de Gorgos. Tocava el saxo d’instrument i era mol volgut i estimat a la banda. A més, en la seua joventut va formar part d’una orquesteta que van formar els amics músics. A més, Paco va ser empresari del plàstic. Recordem l’empresa Plásticos Levante. El meu condol des d’ací el blog a tota la família. DESCANSE EN PAU PACO. La capella ardent està al Tanatori de Xàbia i el funeral serà a les 18:00 hores a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos.  

Foto, facebook de Vicent Signes Signes.

Ha mort de sobte el jove TOMÁS GÓMEZ PEDRÓS, fill menut de María Rosa "el Corneló" i Pedro. Vivia al carrer Moreres. El meu condol als pares, germans i resta de família. La capella ardent es troba a partir d’aquesta vesprada a la sala vetlatori de Gata, junt a l’església parroquial, que s’estrena, ja que ser beneïda el passat dijous dia 31. La missa funeral per Tomás tindrà lloc a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, demà dimarts 5 d’abril a les 17:30 hores. DESCANSE EN PAU, TOMÁS.

FONT: Record i foto facilitades per la família.

Ha faltat este matí PACO PONS MESTRE, conegut popularment com Paco la Virgen. Tenia 61 anys d’edat. El recordarem sempre pel seu caràcter afable i alegre. El condol des del blog als germans, germanes i resta de família, DESCANSE EN PAU, PACO.

La capella ardent es trobarà a partir de les 17:00 hores d’aquesta vesprada, dimarts, a la capella del cementeri de Gata. S’estrena així oficialment aquest servici municipal. El funeral serà demà a les 12:00 hores a la mateixa capella.

FONT: Fotos aportades per la família i Funerari Gata, S.L.

Als 92 anys, nascut en 1929 i a un dia de la celebració del seu sant, ha mort PEPE MENGUAL MULET, més conegut a Gata per Pepito "Paula". DESCANSE EN PAU el millor colombaire. Empresari de capells (sombreros), la seua gran passió eren els coloms i tot l’art de la colombòfila. Els seus coloms eren grans guanyadors als concursos per tot arreu de la Comunitat Valenciana. Dalt de sa casa podien veure totes les caixes de coloms, on ell les criava i els donava menjar. 

Des de 1947, que va entrar a la colombòfila gatera, Pepito va portar amb els seus coloms esportius el nom de Gata per tots els indrets. Precisament, a juliol de fa dos anys, la colombicultura valenciana, de la comarca i local, propiciat per la societat colombòfila gatera, li van retre homenatge al mateix Pepe Pepe Mengual i a Vicente Pedrós "Vicente la Parra". Fa quatre anys, "Pepito" com molts companys li deien va deixar l’esport, amb 71 anys dedicat al noble esport de la colombicultura.

Des del blog, el condol als fills, fill i filla, i a tota la seua família. El vetlatori es troba al Tanatori de Xàbia i demà dilluns dia 21 de març serà el seu funeral a la capella del mateix tanatori.

FONT: Pepe a l’homenatge que se li va fer fa dos anys. 

Ens ha deixat JAIME SIGNES-COSTA MULET, que ha faltat als 93 anys i 10 mesos. El seu velatori està a la seua casa de camp, on ja vivia constantment, a la carretera de Jesús Pobre número 3. El funeral se celebrarà demà al migdia a les 12 hores a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel.

Jaime "de Concepció" era empresari jubilat, molt bon home, servicial i amic de tots. Una gran persona, home i pare. Un gran amic que s’en va i amb ell molts records que em va contar en el seu dia. Jaime va contribuir i molt a enriquir les col·leccions fotogràfiques del blog, amb bones instantànies. Aficionat a la fotografia tenia moltes anècdotes al respecte i encara em mostrava amb gran orgull la seua màquina de retratar, com deia ell. Recorde que el vaig visitar fa dos estius i sempre em deia "saps molts anys tinc". Quan en telefonava em deia: "saps qui sóc". Campetxano, home emprenedor, curiós i amant de la família i dels seus.

A ell li vaig dedicar una entrada del meu blog per a començar la seua série de 185 fotografies, entre elles la del campanar abans d’elevar-se que encapçala la meua pàgina de Cronista de Gata. Sempre li ho agrairé a ell i a la seua dona. Ací teniu l’article que es titulava: UNA MÀQUINA DE RETRATAR, UN FOTÒGRAF AFICIONAT I MOLTES FOTOGRAFIES DE GATA. El pdeu llegir PUNXANT ACÍ. 

Des del blog, acompanye en el sentiment a la seua dona Pepita i als seus tres fills Jaime, Miguel i José María, així com a la resta de familiars. DESCANSE EN PAU Jaime.

FONT: Foto aportada pel seu fill José María. 

Ho publicava el dia 2 del present mes de febrer. VICENTA SIGNES CASANOVA complir 103 anys el primer dia del mes. Hui a la matinada ens ha deixat la dona més velleta de Gata. La veïna del carrer Xaló, la tia Vicenta "la Peixera", apodada aixina perque ajudava als seus pares a vendre peix als llocs de la Plaça del Mercat, després convertida en Plaza 18 de Julio i ara dita amb el seu nom popular Plaça Nova, ha tancat els ulls la quarta dona en més edat des de fa 40 anys. 

Vicenta deixa al seu arbre genealògic la seua filla Marita, el gendre Juan, les tres nétes, dos homes d’aquestes, i la seua besnéta Daniela, quarta generació. Aprofite des del blog donar-los el pèsame.

La capella ardent de Vicenta es troba a sa casa, el carrer Xaló, 7 i la missa funeral serà a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata demà dijous 24, a les 18 hores. 

DESCANSE EN PAU, VICENTA.

Una altra centenària a Gata

Gata té encara una centenària, que es troba a la residència. El passat 10 d’abril de 2021 va complir 101 anys María Monfort, la Tia "Maria Bisserot". Altres centenàries gateres que ja ens han deixat en els últims temps van ser Magdalena Femenia Sapena i Teresa Puig Costa.

Com sempre dic, totes aquestes dones i actualment dos centenàries a Gata, confirmen que "Gata és poble de dones centenàries i un home centenari". Si mirem els últims 32 anys, la dona que més va perdurar en el temps va ser Vicenta Diego Tudela, que va morir el 5 d’agost de 2007, passats els 105 anys de vida.

Fent una recopilació de les dones que més han viscut a Gata, Vicenta ocupa la quarta posició. Vicenta Diego Tudela, a la que he fet referència, va viure 105 anys, 6 mesos i 14 dies. Teresa Signes Diego, 104 anys, 6 mesos i 16 dies. Francisca Costa Diego, 104 anys, 1 mes i 6 dies. Vicenta ha fet en total 103 anys i 22 dies. 

FONT: Extracte de la foto, del dia del seu centenari.

Ha faltat el veí de Gata PEPE FUERTES SIGNES, Fuertes. Tenia 75 anys. Gran amant de la banda de música, de la que el seu fill Felipe és durant molts anys director de la banda juvenil i amb més de 20 anys de la banda Unió Musical. Bon home, amant de la família, dels seus i dels amics. Persona molt coneguda al poble. Era coneixedor de molta història de Gata, de la seua família i seguidor del blog.

La capella ardent es troba al tanatori de Xàbia i el sepeli se celebrarà demà dilluns a les 12 hores a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata. Des del blog el meu sentit pésame a la seua dona Rosario, fills Felipe i Antonio, néts i resta de família. DESCANSE EN PAU, PEPE. 

FONT: Foto extreta del seu facebook.

Ha falta a Gata FINA VIVES TORRES, viuda de l’empresari Alberto Fornés (Barrera) i mare de Dora (Casa Barrera, S.L.) i dels sempre recordats José Alberto i Marisa. Dona molt campetxana, coneguda i que feia cas a tots. Una dona bona i molt familiar.

La recordem i resem per ella. La seua capella ardent es troba a sa casa, Avinguda Marina Alta. El sepeli se celebrarà a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos a les 17 hores.

Vicent Signes Signes, president de la Unió Musical de Gata, de la que va ser president el seu marit (anys 80 i 90 del segle XX), li ha dedicat unes paraules a la finada per mig del facebook de l’associació musical: "Ens ha deixat Josefa Vives Torres. Tant ella com la seua família han estat tota la vida d’una u altra manera lligades a la nostra societat. Desde la Unió Musical de Gata ens sumem al pesar de la família i els traslladem el nostre condol per tan gran pèrdua. Que la terra li siga lleu. Descanse en pau."

Des del blog, també el meu condol a la filla, nét, germana i família. DESCANSE EN PAU Fina.

* També ha faltat hui VICENTA PEDRÓS TORRES (Vta. "Deniero"). El soterrament serà a les 18 hores a l’església parroquial de Gata. D.E.P. *

La veïna de Gata ROSA SIGNES CASELLES de 96 anys d’edat ha faltat. La capella ardent es troba a sa casa, a la Plaça Nova. El sepeli se celebrarà a l’església de sant Miquel Arcàngel de Gata a les 17 hores. Rosa, dona de Pepito, era molt coneguda al poble. Dona molt bona i devota, mare de Anitín, Rosa María i els sempre recordats Jaime i María Teresa. Huela de Vicent Font, el rector missioner que es troba a Perú, de Anto (Tonia), de José, de Maite, de Pepa i Rosa María. Bisàvia per vuit vegades i molt volguda i estimada per la seua família.

La "mare/huela" Rosa ha descansat en la pau de Déu. Encara recorde quan a sa casa van vetlar el Crist l’any del jubileu o com rebia al patró a les passades festes en plena pandèmia. 

Ànims a tota la família: filles, gendres, néts i nétes, rebesnéts i la resta de familars. Des del blog, acompanye en el sentiment. DESCANSE EN PAU, ROSA.

Font: Foto de Rosa aportada per la seua filla Rosa Mari.      

Hui dia 3 de novembre ens ha deixat un gran de "la cançó de l’estiu". El cantant d’origen francés Georgie Dann, aquell de les tonades que pegaven i molt, aquell que cada estiu tenia una cançó de fama. Georgie Dann ha mort a l’edat de 81 anys.

Eixe cantant va vindre a Gata!! li dirà un pare al fill o un uelo al net. Era l’any 1973, les festes patronals, l’elecció de la regina major. L’escenari estrenava lloc. Sols va estar unes festes ahí. L’any anterior va ser a la Plaza 18 de Julio (hui Plaça Nova) i a l’any següent el festival es va traslladar al lloc habitual hui, l’esplanada del Grup escolar. Eixe any va ser el festival a l’Avinguda de la Pau, que era lloc exclusiu per a la representació del Misteri de Reis cada cinc de gener.

Georgie Dann va actuar junt amb la folklòrica Rosa Morena (1940-2019) i entre els dos van protagonitzar una curiosa anècdota, un dels dos es va perdre i no trobava Gata. Just eixe any no va estrenar cap cançó de l’estiu. si que va fer sonar a l’escenari les seues cançons de "Casatschok" (1969), "Santiago" (1970) i "El Dinosaurio". Després vindrien èxits tan sonats com "El Bimbó", "Mi cafetal", "carnaval, Carnaval" o "El negro no puede..." entre altres.

Pel que fa a l’altra artista, recorde que al festival la folklòrica Rosa Morena va baixar de l’escenari fent pujar a tot el que es posava per davant. Aquell any va ser elegida regina, la quarta de la història de reines, Paquita Tomás.

Hui recordem a Georgie Dann amb nostàlgia i seguim dient: "Eixe cantant va vindre a Gata".  

FONT: Foto captura de yotube, Kiko Pérez.

Ha mort EUGENIA FELIU PEDRO, viuda de Paco Salvador, als 87 anys d’edat. Mare de María Elena, María Eugenia i Vicente. Huela del sacerdot Juan, de Paco i Elena Pons Salvador, així com de Fran i Isa i de José i Carlos. Una dona molt bona, molt devota i senzilla, exemplar i agradable, germana de Paco Feliu i Gabriel Feliu. Eugenia ja compartix l’estància amb el Pare Déu.

La capella ardent es troba a sa casa del carrer Signes, 13. La missa funeral se celebrarà demà diumenge a les 11:30 hores a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel del seu poble Gata de Gorgos. Des del blog, el meu condol a tota la família i molts ànims en aquestes hores difícils. DESCANSE EN PAU, EUGENIA.

El revés de la vida i la malaltia ràpida ens colpeja, ja siga a l’hivern o l’estiu. JOAN VICENTE BERRUTI BISQUERT ens ha deixat als 63 anys. Xabier de naixença i gater d’adopció, prompte es va unir a la Coral Serrillàs. Tots el recordarem com un gran cantador, tocant la guitarra a les festes i sempre vivint en molta alegria. Des del blog com a Cronista de Gata i quinto d’ell i de la seua dona que és gatera, m’afegisc al condol i done ànims a María Francisca i les seues filles, així com a tota la família de Xàbia i de Gata. 

Estarà en el tanatori de Xàbia des de les 12:30 i a les 18:30 hores serà el sepeli funeral a l’església de Sant Bertomeu de Xàbia. L’acompanyarà en el seu últim viatge de la cançó la Coral Serrillàs. DESCANSE EN PAU Joanvi. 

El mal roïn ens colpeja i quasi sempre a vora de les festes o dins d’elles s’enporta a algú molt conegut. I ahir ho va fer a primera hora, deixant un poquet més orfe el barri de la Font del Riu. Un home jove de 64 anys ens deia adéu. Vicente Torres Pedro, "Vicente Economia" com el coneixíem va descansar de l’enfermetat que patia. DESCANSE EN PAU VICENTE. Acompanyem i donem ànims a la seua dona Mari Carmen, al seu fill Miguel Àngel, a germans, germanes i resta de familiars. Ànim a tots i totes.

Encara estic veient-lo a l’última missa que va assistir acompanyat de la seua muller, el dia de Sant Joan al carrer Lepanto, a les festes de la Font del Riu. Tot el barri i el poble hui el tenen al pensament i el Santíssim Crist que l’abrace just hui que la Novena la prepara també el barri. Vicent -com jo li deia- era un home senzill i bó.  

Es troba al Tanatori de Xàbia i el funeral serà aquesta vesprada a les 18 hores a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata. D.E.P.

FONT: Detall de la foto de Arantxa Pons Diego.      

Dos veïnes i un veí de Gata ens han deixat en estos dos dies, l’últim de febrer i el primer de març. El primer va ser ahir el veí del carrer Signes Vicente Mulet Borrell que ja feia molt de temps que estava malalt.

A primeres hores del dia ens ha colpejat la notícia de que Rosario Soler Signes, més jove, descansava ja en la pau de Déu. Una mala enfermetat i ràpida se l’ha emportada per davant. Era una de les ànimes del carrer Signes. Encara la recordem preparant les botelles que adornaven el carrer en les festes patronals fa tan sols dos anys i organitzant el sopar del veïnat del carrer eixe mateix setembre.

Finalment, també ens ha deixat María Zaragosí Signes, una dona molt devota del carrer Lluna, que anul·lat el seu matrimoni va regalar a l’església les seues joies de casar, que ara lluïx la Mare de Déu.

El soterrament de Vicente ha sigut aquesta vesprada i demà dimarts dia 2 seran els de María a les 11 hores i el de Rosario a les 12 hores a l’església parroquial de Gata.

Que el Santíssim Crist del Calvari haja abraçat als tres, que ja DESCANSEN EN PAU.

José Luis Caselles Signes, conegut per tots com Pepe "Moliner" ha mort hui dijous dia 25 després de patir una llarga i difícil enfermetat. Pepe Moliner sempre animós i voluntariós amb tot el que li demanaven portava el seu camió amb el seu mot per a fer els serveis que foren necessaris. Era un gran amant dels animals i pertanyia des de la seua fundació a la penya "Amics del Cavall". Tenia 68 anys d’edat. Era tradicional veure’l a la fira "Gata al Carrer" en els passejos en carro o a les entrades de la murta de festes, així com carregant els "palcos" per als "bous al carrer". Familiar, conegut, afable, popular i fester. Una gran persona. José Luis ens deixa i s’en va a reunir-se amb el seu fill.

Des del Partit Socialista de Gata, en el qual havia format llistes el finat, han emés un comunitat divendres matí: "Des del Partit Socialista de Gata volem transmetre les nostres condolències per la pèrdua del company socialista i persona molt volguda al nostre poble, Jose Luís Caselles, més conegut per tots com a "Pepe Moliner". Ens sumem al dolor de la familia en estos moments tant complicats. Per a la família socialista també és un pèrdua molt important ja que Pepe sempre estava ahí per a col·laborar amb el PSPV.
Descanse en pau i que la terra et siga lleu company!"

La capella ardent es troba a la Sala nº 1 del Tanatori de Pedreguer. La missa funeral se celebrarà demà divendres dia 26 a les 17 hores a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata.

Un consol i ànims per a la dona Isabel i la filla Maite, així com la germana Carmen i resta de família. Descanse en Pau José Luis, Pepe Moliner.

FONT: Recordatori facilitat per Miguel Pedrós Talens.

El passat 29 de gener tancava els ulls per a sempre el fundador de l’empresa de capells ("sombreros") SIGNES HATS. Tenia 79 anys. JOSÉ SIGNES PEDRÓS va fundar la fàbrica en 1968 i el que era una fabriqueta de l’època s’ha convertit per mig dels seus successors en un referent d’exclusivitat amb una marcada voluntat de seguir expandint els seus productes i la seua imatge per tot arreu del món.

Aquestes lletres són un record, IN MEMORIAM, al patriarca, al fundador:

Deien els seus successors en el seu record: "El 29 de gener del 2021 als 79 anys d’edat José Signes Pedrós ens deixà, deixant també en blanc la resta de pàginas que els seus successors seguirem escrivint, sempre baix la seua guia i el compromís amb el treball que sempre ens va inculcar. Servixca com a homenatge. IN MEMORIAM José Signes Pedrós, fundador."

TRADICIÓ Y HERÈNCIA FAMILIAR

Com en moltes altres famílies de l’època, els antecesors del que hui és Signes van haver de recórrer mig món a la recerca d’un futur millor per als seus. Les experiències i vivències sorgides de tals viatges van ser fonamentals per a entendre el món empresarial en la seua globalitat i poder sentar les bases de la companyia. D’origen senzill però amb marcat caràcter emprenedor, van saber transmetre a les seguents generacions els valors de constància i treball com a únics secrets per a l’èxit personal i empresarial.

1968, L’INICI D’UN NOU CAMÍ

Signes fou fundada per José Signes Pedrós a finals de la dècada dels 60. Espentat per l’auge del comerç de la zona, prompte va voler aportar el seu particular segell a la manera de fabricar capells ("sombreros"). La innovació i la incorporació de nous materials mai van estar renyits amb el respecte per la tradició i la forma artesanal d’el·laborar cada peça. El seu afany emprenedor, transmetent a la nova generació al front de l’empresa, han portat a la marca Signes a exigents escenaris en els cinc continents, allí on s’aprecia el disseny i la qualitat. Hui Signes és una gran referència en el sector.

FONT: Fotos i informació aportades per la família. 

Ha mort aquest matí als 101 anys d’edat, onze mesos i qujnze dies, TERESA PUIG COSTA, coneguda també com la Tia Teresa "la Ferrera". Vivia al Tossalet Calvari. Era la segona dona més vella del poble. Teresa s’en va a retrobar-se amb la seua filla Vicenta que ens va deixar l’estiu passat. La dona havia tingut una filla, nét i néta i dos besnets. Va complir el seu centenari el 14 de febrer de 2019. L’Ajuntament de Gata li va portar un ram de flors i una placa. Fa un any menys quinze dies superava els 101 anys. La seua vida s’ha apagat en una longeva edat. 

La seua missa funeral tindrà lloc demà diumenge en l’església Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos a les 11:00 hores. Preguen una oració per l’etern descans de la seua ànima, quedant-los profundament agraïts. La capella ardent es troba instal·lada en el Tanatori de Pedreguer.

DESCANSE EN PAU la Tia Teresa.

ALTRA CENTENÀRIA, A DOS DIES DELS 102 ANYS

Gata té des de hui ja sols dos centenàries. La primera a la que li resten dos dies per complir els 102 anys. Vicenta Signes Casanova del carrer Xaló, que els complirà el primer dia del mes de febrer i María Monfort Costa, coneguda com María Bisserot, que el passat 10 d'abril de 2020 va complir 100 anys. 

Repassem un poc la història de les centenàries de Gata. L’anterior centenària que ja va faltar va ser Magdalena Femenía Sapena, que va arribar als cent anys. En els últims 33 anys, la dona que més va perdurar en el temps va ser Vicenta Diego Tudela, que va morir el 5 d’agost de 2007, passats els 105 anys de vida.

FONT: Foto extreta de l’esquela de Teresa Puig Costa.

Fa dos dies ho anunciava la parròquia de Senija. Va faltar Francisco Rodríguez Villar. Eixe nom amb eixos cognoms igual no us diu res, però si us dic que era PACO "BOTERO", de la Tasca "Botero", que hi havia a la carretera nacional a Gata fa ja anys. Paco "Botero" va viure un temps a Gata i regentava la tasca. D’ahí va passar a Senija, just enfront de l’església, a la Plaça de l’Ajuntament, on feia societat amb Llorenç, formant la Tasca Llorenç-Botero. DESCANSE EN PAU, PACO "BOTERO".

FONT: Foto facebook Tasca Llorenç-Botero.

En tots els programes de festes primer i en tots els events culturals que la reclamaven allí estava LA TIA ANITA, ANNA MULET PEDRÓS per a declamar la seua poesia, de la qual era compositora i sempre escrivint-les en valencià. Anita ens ha deixat a l’edat de 92 anys, amb un gran llegat cultural. Feia uns quants anys que estava en una residència. 

Anita també era coneguda com Anita Mendoza perque, de menuda, va emigrar amb els pares a aquella ciutat argentina. Allí anava a un col·legi de monges i, com ella em contava, ja despuntava recitant poesies a les classes. També recorde com li feia boniques poesies a la seua estimada filla Gertru, al seu poble volgut Gata i al seu patró el Santíssim Crist. Ara ja s’en va a reunir-se amb l’home, la seua filla Gertru i el seu fill Paco. 

Descanse en Pau Anna Mulet, la Tia Anita. Ànim per a la seua filla i família. El soterrament serà demà dijous dia 14 a les 17 hores a l’església parroquial de Gata. Anita deixa una petjada molt important, que en el temps serà estimada i valorada.

FONT: Foto arxiu de Anita en la Nit de Poesies al Crist a l’ermita amb motiu del 250 aniversari (19-5-2012) i cartell de la seua esquela.  

Les morts sobtades pareix que ens colpejen més. En un poble, la vida entre els carrers i places està feta de sabors, bones notícies, i amargures, males notícies. Aquesta és de les últimes. PEDRO ESCORTELL FERRER ens ha deixat, de sobte, als 60 anys d’edat. DESCANSE EN PAU, PEDRO.

El més sentit pèsame a tota la família. Ànims. 

La capella ardent es troba al tanatori de Pedreguer (Polígon Industrial les Galgues) i demà dia 10 de desembre a les 17 hores serà la missa funeral.

Comentava un gran amic d’ell, Salvador Pons: "Adéu amic,han segut moltes aventures junts durant esta vida, i tú sense perdre el somriure mai, no t’olvidarè."

FONTS: Esquela Grup ASV i Foto pujada al facebook pel seu amic Salvador Pons.     

Ahir dimecres dia 25 va morir el sacerdot Don Emilio Meseguer Bellver als 87 anys d’edat. Don Emilio va estar de vicari (coadjutor) de Gata de Gorgos des del 8 de juliol de 1961 fins el 30 d’agost de 1965. La seua vocació musical es notava en tot moment. Fou professor de música més de 20 anys en el Seminari Major.

Hui, dijous, a les 16.30 hores, se celebrarà la missa exequial al seu poble natal de Massamagrell, en l’església parroquial de Sant Joan Apòstol i Evangeliste. Estarà presidida pel cardenal arquebisbe N’Antonio Cañizares. La capella ardent es troba instal·lada en el Tanatori de Massamagrell. 

Don Emilio Meseguer va ser ordenat sacerdot en València en 1960, als 27 anys. Fou nomenat vicari parroquial de Santo Tomás Apóstol i San Felipe Neri i, un any més tard, vicari parroquial de Sant Miguel Arcàngel de Gata de Gorgos.

Els seminaristes actuals, al conéixer la seua defunció, van preparar un vídeo que resumix la seua vida dedicada al servei de les parròquies i la música. Ací teniu l’enllaç per a veure’l. PUNXEU. 

Un record des de Gata i DESCANSE EN PAU el vicari per als gaters de la primera part de la dècada dels 60 del segle XX, Don Emilio.

FONT: Composició: Fotos Arxiu, quan Don Emilio estava a Gata. // Fotos Archidiòcesi de València.

Aquest matí ha faltat Antonio Mulet Signes, conegut per tots com Toni Pura. Després d’una enfermetat roïna i ràpida, Toni ha dit adéu als 61 anys d’edat. Ha descansat. Se’n va a la casa del Pare amb la germana i els seus pares. Ja no el veure’m per la Plaça Espanya, a la tenda, pel carrer Constitució, amb la família i amics. Deixa un gran buit tant a la família dels "Pura" com a la família Feliu i Salvá.

Des del blog, el meu condol a la seua dona María Eugenia i les filles Rosa i Patricia, als seus tres germans Vicente, Paco i Pepe, i a la resta de famíliars. La capella ardent es troba al tanatori de Xàbia. La missa funeral serà demà dimecres 15 de juliol a les 12.30 hores a l’església parroquial de sant Miquel Arcàngel de Gata. DESCANSE EN PAU, Antonio, Toni Pura.

FONT: Foto de Antonio facilitada per la família. 

Ahir divendres va faltar Vicente Mulet Pons, més conegut a Gata com Vicente "El Trinqueter". Tenia 93 anys d’edat, els mateixos que el trinquet on va passar la infància i pràcticament tota la seua vida, des de que son pare Vicente Mulet Borrell l’edificara. Ell, junt al seu germà Gabriel "El Xiquet de Gata" ho van donar tot pel trinquet. El recordem amb l’última entrevista que vaig tindre el plaer de fer-li per al programa de festes de l’any passat.

Fins fa uns quinze dies era costum veure’l amb el carro acompanyat del seu fill o nora, anant a prendre el desdejuni o esmorzar. Amb claredat parlava amb joves i majors. Tenia molta vida vivida.  

En aquell reportatge de les festes 2019 comentava el que vos escriu: "Vicente “el trinqueter” com també se li coneix popularment, als seus 92 anys i amb una memòria claríssima ens recordava aquells primers moments del naixement del trinquet. Com son pare i els obrers de l’època van tindre el coratge i la força de construir una instal·lació per a jugar a la pilota. Com si estiguera pensant en els seus fills i néts. No hi ha que oblidar que els “germans Borrell” (Vicente i Lluís) portant el segon cognom del seu avi han figurat també entre els grans pilotaris de la comarca". Abans ja havia parlat també del seu germà Gabriel.

El meu condol als seus fills Vicente, Lluís i Gabriel, als néts i netes, i resta de família. El sepeli es farà a la capella del Tanatori de Xàbia hui dissabte 27 a les 17.30 hores. DESCANSE EN PAU Vicente "El Trinqueter".

La notícia ha sorprés a tots els que el coneixíem. Repentinament, ahir per la vesprada, al pareix per un atac cardíac, va morir a sa casa el rector D. BLAS SALES JUAN, actualment rector a les parròquies de Sant Joan Apòstol i Evangelista i Nostra Senyora del Rosari de Massamagrell. Tenia 57 anys. Era natural de Carcaixent (València).

Va estar de rector administrador o ecònom a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, de gener a setembre de 2007, compartint ministeri amb la veïna parròquia de Pedreguer. Va estar després del també malograt Don Pablo Sopena i va precedir a Don Santiago Bohigues.

Al poble de Gata va viure els actes de la delegació canària, gatera i d’Orba, al complir-se el III centenari del naixement del Bisbe Servera, nascut a Gata.

La misa exequial pel seu etern descans tindrà lloc demà, dijous, a les 16 hores, a la parròquia Sant Joan Apòstol y Evangelista, en la que s’obrirà a les 10,30 hores la capella ardent.

Blas Sales va rebre l’ordenació sacerdotal en València en 1988. Entre els seus primers destins pastorals, fou pàrroco a les localitats de Losilla de Aras, El Collado i Aras de los Olmos, Senyera i Manuel. En 1996 fou nomenat pàrroco de Pedreguer i Llosa de Camatxo, així com membre del Consell presbiteral. L’any 2006 fou nomenat arxiprest de Dénia. Com ja he dit, de gener a setembre de 2007 es va encarregar de l’administració de la parròquia de Gata. Desde 2007, que estava al front de la parròquia Sant Jon Apòstol i Evangelista de Massamagrell i en 2011 fou nomenat també titular de la parròquia Nostra Senyora del Rosari, del mateix poble. El passat mes d’octubre fou nomenat arxiprest de "Santa Maria del Puig".

Vull deixar-vos una preciosa carta que ha publicat al diari El Periódico de Aquí, el cronista oficial de Casino, José salvador Murgui. Per a llegir-la PUNXEU ACÍ.

DESCANSE EN PAU, Blas Sales, un rector exemplar i molt pla amb la gent.

FONTS: AVAN, Agència de Notícies, Arquebisbat de València.

Ha mort MARÍA DIEGO SOLER, més coneguda com María Porra, filla de Toni Porra, als 68 anys d'edat. La Placeta de Sant Antoni s’ha quedat un poc més orfena amb el seu decés. María era molt coneguda per la seua gran afició als costums festers com son pare, sobre tot de la festa de Sant Antoni, de la que era una gran mantenidora.

Sempre formant part de la Penya de Sant Antoni, la recordem al programa de Joan Monleón de Canal 9, la recordem a totes les ofrenes al sant al costat de sa casa, a l’església formant part de la Comissió de Festes de Sant Antoni.

La missa funeral serà demà dia 2 de juny a les 18 hores, amb les restriccions pròpies de la fase 2.

Des del blog, el meu condol als seus fills, nora i néta. Descanse en pau, María.

Segons publica hui el BOE, des de les 00,00 hores de hui dimecres dia 27 de maig i fins les 00,00 hores del dia 6 de juny, dissabte, tot l’Estat espanyol està de dol nacional. Les banderes ondegen a mitja asta i lluïxen crespons negres.

A l’Ajuntament de Gata, com a la resta d’ajuntaments, s’ha guardat un minut de silenci, hui a les dotze del migdia.

La nostra particular dedicació als difunts pel COVID-19 la tenim al perfil del facebook on hi ha un llaç negre i les ratlles groga i roja de la bandera nacional.

Descansen en pau totes les víctimes de la pandèmia a Espanya i al món. Cal recordar que a Gata va morir el veí Vicente Más Avellá. A tota Espanya, la xifra està en 27.118, a data de hui dimecres 27 de maig.

FONT: Foto, Ajuntament de Gata. Moment del minut de silenci davant l’Ajuntament.   

Ahir vesprada ens deixava, després d’una llarga enfermetat, PEPITA ANDRADA PALACIO, dona de Vicent Font Leyda, exalcalde de Gata i exdiputat provincial. Pepita era molt coneguda per la papereria Font. Persona molt senzilla i sempre amb un sonriure per a tots, inclús en aquests últims anys de la dura enfermetat.

Des del blog, acompanyem en el sentiment al seu marit Vicente, als fills i filles, i a la resta de la família, encorajant-los i donant-los ànims per a superar aquesta pèrdua tan important. El sepeli se celebrarà a les 18 hores amb les mesures sanitàrias adequades a aquesta fase 1 de l’alarma general.

DESCANSE EN PAU, PEPITA.

FONT: Fotografia facilitada per la seua neboda Anto Font.

Ha faltat a l’edat de 72 anys després d’una llarga enfermetat el veí de Gata VICENTE MAS AVELLÁ, també conegut a Llíber el seu poble natal, i a Gata, el seu poble adoptiu, per Vicente el Bessó. El recordem apanyant televisions al carrer Xaló, sempre amb el seu sonrís peculiar.  

Aquesta vesprada dimecres a les 16.30 serà soterrat amb el responso habitual en aquest temps de confinament, en la més estricta intimitat al cementeri municipal de Gata de Gorgos. Des del blog ens unim al més sentit condol a les seues filles Rosa María i Araceli i a tots els seus familiars. Descanse en pau, Vicente.

Vicente Mas és la cinquena persona de Gata que mor en aquest temps de confinament general des del 14 de març passat. Les altres quatre van ser dones.

FONT: ESQUELA APORTADA PELS SEUS FAMILIARS.   

Hui. Divendres Sant, ha faltat ANTONIA TUR TORRES (Tonica Buscano), que vivia al carrer Teulada, de 86 any d’edat. La seua filla Ana em deia fa uns moments: "Ma mare feia més de sis anys que lluitava contra una enfermetat rara (amiloidosis primaria) que li van afectar els rinyos, per això es dialitzava tres dies a la setmana, ahir va ser l’ultima. Però, malgrat la seua malaltia ha sigut una lluitadora tota la seva vida fins al final. I no va perdre mai el sentit del humor."

Descanse en Pau, Tonica, Déu l’ha acollida amb ell en una data tan especial per als cristians. Des del blog ànims al seu marit i a la seua filla, així com la resta de familiars. Tonica serà soterrada demà sota les estrictes mesures de seguretat sanitària que s’imposen en aquest tems de la pandèmia al cementeri municipal amb tan sol tres familiars més directes. Per això, si cap, resulta més trist el no poder acomiadar-se tota la família d’ella.

Al respecte d’aquesta situació i dels soterraments, al nostre poble com a tota Espanya, a Gata serà la tercera dona en el temps del confinament. La primera difunta dins de l’alarma general va ser Francisca Jorro Grimalt el dia 16 de març. Una altra dona era soterrada el dia 29 de març, Pepa Pedro Oliver. I demà ho serà Tonica Tur.

Ahir dimecres, de sobte, va faltar PACO SIGNES ARABÍ, més conegut com Paco "el Roget", pare de l'alcalde de Gata Francesc Signes Costa. La capella ardent es trobarà al tanatori de Xàbia des de les 16 hores. A les 18 hores de hui dijous serà l'enterro a l'església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos. Des del blog, el meu condol a la dona, fills, néts, germans i tota la família. Descanse en pau, Paco.

La professora i fundadora d’Escola Valenciana, CARME MIQUEL I DIEGO, membre d’una de les cadires de la ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL), ha mort aquesta matinada als 74 anys d’edat, d’una llarga enfermetat.

L’Ajuntament de Gata expresava el seu condol aquest matí: "Des de l’Ajuntament de Gata volem donar el nostre sentit condol a la família i amics de Carme Miquel i Diego. Ha mort una gran dona, escriptora i mestra, que sempre ha estat vinculada al nostre poble, un poble a què estimava i que també se l’estimava a ella."

La mestra Carme Miquel com ella li agradava dir-se era filla d’una gatera. Sa mare era Rosario Diego Diego, tia de Pepita José i germana de la uela de María Vicenta, hui mestra jubilada. Els seus pares eren mestres i van anar a fer escola a La Nucía on van nèixer Carme en 1945 i també el seu germà Vicent. Malgrat a anar a viure a València, tots els estius els passaven a Gata. Molts dels seus llibres estan inspirats en el poble, en la Marina Alta, com és el cas de "Un estiu a la Marina" i altres.

A més, el germà de Carme, Vicent Miquel i Diego, que va ser secretari de l’Ajuntament de València -hui també jubilat- va fer donació de molts llibres a la biblioteca de Gata, posant-li el nom de la mare de Carme i Miquel, Rosario Diego Diego.

Carme ha estat sempre vinculada a Gata i en molts actes culturals, presentacions dels seus llibres, club de lectura i xerrades, la presència de Carme sempre ha sigut molt gratificant.

Carme Miquel a més de ser mestra i professora era escriptora en llengua valenciana. Sempre compromesa amb els moviments de renovació pedagògica i vinculada amb entitats cíviques de caire activista.

A més d’escriure llibres de temàtica de narrativa infantil i juvenil, també va escriure novel·la (va guanyar en 1998 el Ciutat d’Alzira amb l’obra "Aigua en cistella", i tenia la seua columna diària d’opinió al diari Levante-EMV.

Amb Carme, s’en va un gran referent de la literatura valenciana i de les Marines. DESCANSE EN PAU, CARME MIQUEL.

Pel que fa a la premsa, ja han començat els diaris digitals a publicar l’obituari. Marina Plaza titulava: "Fallece la profesora y escritora Carme Miquel, vinculada a Xàbia, Gata y al corazón de la Marina Alta". Als subtítols: "Incansable defensora de las libertades y de la lengua valenciana, consideraba el Montgó «su montaña mágica»" i fent referència a la seua gran amiga la també mestra i escriptora xabiera Pepa Guardiola, diu el subtítol: "«Sé que te encontraré en cada rincón de nuestra estimada Marina», ha testimoniado la también escritora Pepa Guardiola".

El diari Levante-EMV titulava "Muere la profesora y escritora valenciana Carme Miquel". Al subtítol: "La docente y colaboradora de Levante-EMV ha fallecido a los 74 años".

FONTS: Article blog "Cronista de Gata" 13-3-2016. // diaris digitals de hui 18-6, Marina Plaza i Levante-EMV. Foto extreta diari ABC.

Un nou colp el que sentim els gaters d’una persona jove i coneguda. Ens ha deixat, després d’una ràpida malaltia greu, JUAN ANTONIO MARTÍ PEDRÓS, conegut per tots com Martí. També el coneixien per ser el propietari de Persitold. Tenia 43 anys d’edat. Era costum veure’l sempre a l’empresa i una de les seues aficions era l’atletisme. Era membre del Club Atletisme Gata.

El meu condol, des del blog, als pares, germanes i resta de família. El vetlatori es troba a casa dels seus pares, a l’Avinguda Marina Alta, 156, de Gata. El soterrament es farà demà a les 18 hores, a l’església del poble. DESCANSE EN PAU Juan Antonio. 

Els seus amics de la Penya festera "Al Ganao" manifestaven així la pèrdua: "Bon viatge amic. S’adorm el cos, reeviscola la llum. Per sempre".

Des del Club d'Atletisme Gata, del qual era soci, anunciaven al facebook: "El Club d'Atletisme Gata volem donar el nostre condol a la família i amics per la pèrdua de “Martí”, soci i corredor del club. Que continues fent kilòmetres allà on estigues, sempre amb el teu somriure!"

FONTS: Foto facilitada per la seua germana Pepa i foto pujada pel Club Atletisme Gata.

Josefa "la filla de Pepito el de la tenda" (Josefa Vives Costa) ens ha deixat de sobte. El cor li ha jugat una mala passada i de repent s’en ha anat. La vida d’un poble està plena de colps com el d’aquest matí. Alguns més forts que altres. Ens hem despertat amb la trista notícia. Recordem a Josefa al càrrec de la botiga de fils, llanes, robeta, i també d’alimentació, al costat sempre dels seus pares Pepito i Mari, també ara enyorats. Treballadora, senzilla, bona mare i esposa. Recordem l’estima al Santíssim Crist, que li va inculcar son pare. Junt amb els seus va estar en els actes del 250 aniversari del Crist. Tenia 58 anys. El meu sentit condol a la família, sobre tot al seu marit Antonio i als seus fills David i María Ester, germà i resta de família. Descanse en Pau Josefa. La capella dolent es troba al Tanatoni de Xàbia i demà dijous 11 a les 17 hores serà el seu soterrament a l’església de Gata.

Ahir a les 14 hores va faltar a València, on vivia ja jubilat de la seua professió, amb la dona i fills, Josep Rafel Moncho Pascual, més conegut a Gata com Pepe o Pepito. Era el tercer dels cinc germans i una germana de la família dels Moncho Pascual.Després d’una llarga enfermetat als 75 anys ha faltat.

Pepe era Doctor Honoris Causa per la Universitat de Louvaine (Bèlgica) i professor titular en la Universitat de València, a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació.

El seu fill Sebastián Moncho Maquet anunciava el comunicat familiar ahir del decés de son pare:

"Lamento comunicar que mi padre, Josep Rafel Moncho Pascual, ha fallecido hoy a las 14h, a la edad de 75 años.

Mi padre fue Doctor Honoris Causa por la Universidad de Louvaine (Bélgica) y profesor titular en la Universidad de Valencia (Facultad de filosofía y ciencias de la educación) durante más de tres décadas y llevaba ya varios años con mala salud: tenía principio alzheimer, insuficiencia renal, diabetes y hace poco entró en fase terminal de parkinson.

Si alguno de vosotros está interesado en asistir a su funeral (o conocen a alguién que pueda estarlo), su velatorio se encuentra en el Tanatorio de Servisa (Av. dels Tarongers, 14). Habrá una misa en su honor este viernes (o siga hui) a las 15h (en el mismo tanatorio) y el entierro será realizado a las 16h (també de hui) en el cementerio del Cabañal.

Cordialmente,
Sebastián Moncho"

Des del blog, donar el pèsame a la viuda, fills, germans, nebots i resta de familiars. Descanse en Pau, Josep Rafel (Pepe) Moncho Pascual.

FONT: Comunicat familiar i fotos aportades pel seu germà Paco Moncho (facebook).

Dies senyalats i més per a quan un ser volgut ens deixa. Encara amb el Santíssim Crist del Calvari presidint les festes i el dia de la festa major, els gaters acomiadaran a dues dones: PEPICA FERRER COSTA, que era viuda del que fou president de la banda i músic Onofre (Alfredo) Escortell, i ROSA MONFORT PEDRO (Rosa el Xato). Els funerals a l’església parroquial seran, demà dia 6 festa major, a les 10.30 hores el de Pepica i a les 17.30 hores el de Rosa.

Parlem d’esta última, de ROSA "EL XATO" o Rosita, que regentava la tenda de lenceria "Monfort" del carrer Constitució, que hui regenta la seua filla Magda. El teatro de aficionat de Gata perd a una de les seues grans artistes. El grup de teatre local "Font de la Mata" està de dol, una de les seues ha partit ja a la casa del Pare, en un dia assenyalat, com deia.

El humor i la simpatia de Rosa sempre estaven presents. La hui recordada era tot vitalitat, tot interpretació. Una ràpida enfermetat l’ha portada a reunir-se amb el seu marit, quan feia pocs dies que havia faltat. Des del blog, ànims i el meu condol als seus fills Santi i Magda, i a tota la seua família.

També faig extensiu el condol a la família de Pepica Ferrer, especialment al fill i filles. 

DESCANSEN EN PAU, Rosa i Pepica. Que el Santíssim Crist les abrace.

FONT: Foto de Rosa Monfort (Xato) extreta d’un programa de festes.

Ens ha deixat un gran músic de la percusió, Pepe Valero o Pepe "el del bombo" -com també se li coneixia a Gata i comarca-. José Pons Pedro ha mort als 87 anys després d’una llarga enfermetat. La seua gran passió era la banda de música del seu poble Gata i la seua família. Fins que va estar en actiu, a la banda Unió Musical era el mestre de cerimonies del grup de percusió. Ell, amb el seu bombo, encaminava a tots. Junt amb Pepe Porro feien un gran grup. Els platillos, el tamboret, tot ho coneixien, volien a la seua banda. El sepeli se celebrarà al Tanatori de Xàbia hui divendres a les 18 hores. El meu sentit condol a la dona, germana i nebots/nebodes. Descanse en Pau, Pepe Valero.

Antonio Ripoll Serra, de 76 anys d’edat, ens ha deixat. El món gater del futbol perd a un gran aficionat, incansable treballador. Seguidor i partícep del seu equip de tota la vida, el GORGOS CLUB DE FUTBOL, va ser jugador primer i president després, una llarga temporada, aquest càrrec a la dècada dels anys 90 del segle XX. Després d’una llarga enfermetat se’n va sense fer soroll, com era ell, un home senzill, acollidor, campetxà amb tots els que el coneixíem i departíem amb ell. De la seua mà vaig rebre moltes vegades trofeus i plaques de col·laboració amb el Gorgos C.F, quan el que vos escriu col·laborava amb el diari Las Provincias, secció La Marina.

Des del blog, el meu sentit condol i ànims per a tota la seua família, especialment per a la dona i fills. El seu soterrrament serà demà dissabte dia 7 d’abril, a les 12 del matí, en l’església parroquial de Sant Miquel de Gata. Descanse en pau, Antonio, un home bo, familiar i amant del seu Gorgos.

FONT: Foto arxiu del dia del casament de la seua filla Rosana.

En la matinada de hui dimecres 7 de març ens ha deixat PAQUITA PEDRO VIVES, coneguda popularment per tots com Paquita Vives, de la panaderia ubicada enfront de l’ajuntament de Gata, al carrer Duquessa d’Almodóvar. Paquita, que tenia 81 anys d’edat havia patit una llarga enfermetat. Just demà que se celebra el Dia Internacional de la Dona, el poble de Gata acomiadarà a una dona valenta, que regentava junt al seu marit Francisco la Panaderia Vives, hui dit Forn de Vives, ara portat en la tercera generació pel seu fill Pepe i la seua nora Maite.

Les pastes per als convits de primera comunió de Paquita Vives han sigut sempre especials i molt reconegudes, no sols a Gata sino també fora del poble. Ens deixa una gran repostera del poble.

Ànims per a tota la família especialment per al seu marit, els seus fills Francisco i Pepe, germà i germana, així com tota la resta de la família, tan coneguda a Gata. El soterrament serà demà dijous dia 8, a les 17 hores, a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Descanse en Pau, Paquita.

La veïna més major de Gata ha mort aquest matí als 99 anys, 9 mesos i 13 dies. Tonica Mulet Grimalt, del carrer la Bassa i mare de Pepe Pedro conegut popularment com Pepe "el del sindicat", no ha pogut arribar al segle de vida. Quedava poc de temps i la família tenia il·lusió en poder arribar a les tres xifres de vida, però hui el seu cor ha deixat de funcionar. Encara va poder complir la seua onomàstica dimecres dia 17. 

El més sentit condol al seu fill, gendre, néts i resta de família. El soterrament se celebrarà demà diumenge a les 17.30 hores a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata. DESCANSE EN PAU Tonica.

A la fotografia, Tonica a la processó del Corpus en juny de l’any passat.

Un veí i una veïna del barri del Raval, relativament joves, ens han deixat el mateix dia. El veïnat està hui trist. Els vells carrers del poble ploren la seua absència. PEPITA PALONÉS COSTA de 57 anys i PACO MARIANO PONS, de 43 anys, feia temps que estaven delicats.

Ressenyar que Pepita Palonés va ser reina de festes en 1980. Eixe any vaig tindre l’honor de presentar el festival junt a Amparo Coloma. Pepita i Amparo eren amigues, venia moltes vegades a comprovar els assaigs. Era tot simpatia.

El sepeli de Pepita Palones serà al Tanatori de Xàbia hui divendres a les 18.30 hores. El de Paco Mariano serà demà a l'església parroquial de Gata a les 12 del migdia.

Recordem a Pepita i Paco, amants de les tradicions i del seu barri. DESCANSEN EN PAU.

Aquest matí coneixíem la notícia. L’enfermetat amb la que lluitava dia a dia ha pogut més que ella. Rosa Llobell, veïna de Teulada, que va ser Treballadora Social de l’Ajuntament de Gata fins a caure malalta, ens ha deixat. Tenia 52 anys. Aquesta vesprada serà el soterrament a l’església de Santa Caterina Màrtir de Teulada. A la seua família, el condol des del blog. D.E.P. Rosa.

Des de l’Ajuntament de Gata es feien ressó de la dolenta notícia i li dedicaven aquestes paraules:

"Ens ha deixat la nostra companya Rosa Llobell. Des de l’Ajuntament de Gata i de totes les persones que hem compartit amb ella moments de la nostra vida volem enviar el nostre condol a la família i amics i li agraïm el seu treball i dedicació al poble de Gata.
El soterrament serà aquesta vesprada a les 18:30 hores en l’església de Teulada."

FOTO: Ajuntament de Gata.

Hui al migdia ha faltat PEPE SIMÓ MULET, després d’una llarga i difícil enfermetat. Li faltava un mes per a 75 anys. Pepe era tot un exemple de superació davant les adversitats. Estimat i molt per la seua família, els amics, veïns, companys i tots els que el coneixien, sempre tenia paraules d’ànims per aquell que s’acostava a la seua inseparable cadira de rodes.

El barri i les festes de la Font del Riu perden a un dels seus millors impulsors, ja que tots els promotors de la festa allà pels anys 80 el van fer president, càrrec que ell exercia amb molt de respecte i tolerància. Sempre tenia les portes obertes de sa casa per a tot el que es precisara per a la festa.

Cal destacar també a Pepe Simó Mulet amb la política i la festa. Va ser regidor de l’Ajuntament de Gata al segon ajuntament democràtic, de 1983 a 1987, per Alianza Popular. Més tard va ser per uns anys president del Partit Popular. A la festa, a més de la Font del Riu, formava part de la Penya festera La Xàbega, que van fer festes patronals com a comissió en 1993. Allí on estava Pepe estava Rosa, la seua dona. Eren inseparables.

Des del blog el més sentit condol a la seua dona Rosa, molts ànims que seran necessaris davant aquesta situació de pèrdua de l’ésser volgut; als germans Sebastià i Antonio, i a tots els seus nebots. Pepe deixa un gran buit a la Font del Riu, el seu barri, la seua gent, i s’en va a buscar als que ja li van precedir, junt al Santíssim Crist del Calvari i Sant Joan, patrons del poble i del barri.

La capella ardent es troba a sa casa, al carrer Lepanto, fins l’hora del funeral que serà demà dijous per la vesprada a les 18.30 hores. DESCANSE EN PAU, l'estimat i amic Pepe Simó.

Ha mort BERNARDO ESCORTELL MULET. L’última eixida social de Bernardo de la que vaig ser testimoni va ser el concert de la revetla. Era un músic de tota la vida. Amant de la banda de música del poble, afició que va inculcar al seu fill Miguel Ángel i al seu nét.

BERNARDO sempre assistia als concerts, a les tocates de la banda. Ell mateixa va formar part de la banda des de ben jove. Molt bona persona, sempre valedor de les tradicions.

Descanse en pau Bernardo Escortell. El més sentit condol als dos fills i a la filla, així com a la resta de familiars. El so de l’espectacular concert de revetla se’l enporta en l’últim adéu.

El soterrament serà demà dilluns dia 14 d’agost a les 18 hores a l’església parroquial. Ara es troba al tanatori de Xàbia.

José Luis Masutier Cervantes, germà de la família Masutier afincada en Gata, i veí d’Alacant, al casar-se amb Mati, filla de Ramón Beltrán Limiñana (aquest era fill adoptiu de Gata), va morir a la capital alacantina ahir dissabte als 73 anys d’edat. Des de que venien a passar els estius a Gata, José Luis es va enamorar de Gata i les seues gents, tenia la quadrilla al poble, i participava dels costums i tradicions del mateix. Cosí germà de la família Monfort Cervantes, que vivien i viuen ací, Gata era el seu poble estimat.

Una ràpida i maliciosa enfermetat l’ha privat de poder estar aquestes festes i ja per sempre del seu benvolgut poble de Gata, de l’estimat Santíssim Crist, com moltes vegades em va manifestar i vaig ser testimoni del que dic. Sempre que venia s’instal·lava al pis de les germanes Campo, junt a la seua dona (neboda d’elles) i últimament no faltava mai a cuidar a sa mare ja molt major, fins que la malaltia no li ho va permetre.

Aquesta vesprada de diumenge serà soterrat a Alacant. Des del blog el meu sentit condol a sa mare, que residix a Gata, i que notarà molt la falta; a la seua dona Mati; al germà Diego i germanes Ana i Mercedes, igual que a la resta de familiars.

Descanse en pau JOSÉ LUIS, el Masutier que vivia a Alacant, com el coneixíem al poble de Gata.

*Foto testimonial extreta d’Internet, menuda per la resolució.

Prompte ha arribat la notícia a Gata. Les primeres notícies parlaven de que el ciclista que presuntament ha patit l’atropell i ha mort pràcticament a l’acte a la N-332 a la recta d’Oliva era del poble veí de Senija. S’ha sabut que estava casat i amb un fill de quatre anys. Però després hem conegut que sa mare i la seua família materna és tota de Gata. La veritat és que esgarrifa i fa una llàstima de impotència i dolor contingut conéixer aquestes tragedies a la carretera i tan seguides.

El ciclista Alejandro Jaén Ginestar ha mort. Els seus familiars deuen estar passant hores tremendes. L’ajuntament en ple extraordinari de Senija ha decretat tres dies de condol. Hui era dia de Primeres Comunions allí, igual que a Gata. S’ha suspés el recorregut previ a entrar a l’església. El dia de festa s’ha tornat en dia molt gris.

Des del blog del Cronista de Gata, el meu condol i ànims a la dona, fill, pares, uela materna i resta de família. DESCANSE EN PAU, Alejandro.

Si mirem al passat mes de maig, tenim que recordar que un dels tres ciclistes morts de Xàbia era Eduardo Monfort, també d’ascendència gatera, ja que el seu uelo era de Gata. Coincidències que esperem no es tornen a repetir.

A la fotografia, extreta de les xarxes socials, Alejandro, el ciclista atropellat i mort a la carretera.

Des de que s’ha sabut la notícia a primeres hores del dia, Xàbia ha quedat sacsada pel dolor. Més quan s’han conegut els noms dels dos ciclistes morts i els tres ferits greus. Pertanyien a la secció de triatló del Club d’Atletisme Llebeig. EDUARDO MONFORT I LUIS ALBERTO CONTRERAS s’han deixat la vida a la N-332, al terme d’Oliva, per l’atropell d’una jove inconscient i que ha donat positiu i ha estat detesa. Tres ciclistes més, un d’ells fill de Luis Alberto, estan als hospitals greus, amb greus ferides pel "brutal" atropell, com s’ha comentat a una de les cadenes televisives.

Els diaris sense excepció, les televisions nacionals, les xarxes socials, s’han omplit de comentaris, d’ànims per a familiars, amics i el poble xabier.

L’Ajuntament de Xàbia s’ha reunit en sessió extraordinària aquesta vesprada i ha decretat tres dies de dol. S’ha guardat un minut de silenci davant la Casa Consistorial.

També l’equip de govern de Gata s’ha sumat al condol i ha publicat: "Estem consternats davant la tragèdia que ha colpejat el nostre poble veí, Xàbia. Acompanyem a les families i amics de tots els afectats en el seu dolor, i desitgem que els ferits es recuperen prompte".

Per la seua part, els socialistes de Gata, enviaven aquest missatge per les xarxes socials: "Els socialistes gaters volem expresar el nostre condol a les famílies i amics dels dos ciclistes, morts este matí en accident de trànsit, del poble veí de Xàbia en estos moments tant doloros. I també esperem una pronta recuperació dels altres tres ciclistes ferits greus. D.E.P. Luís Alberto i Eduardo."

Ressenyar també que un dels tristement ja morts, Eduardo Monfort, tenia ascendència gatera. El seu avi patern era de Gata. A tota la família d’Eduardo i a la de Luis Alberto, als ferits per a que es restablixquen el més prompte possible, al club esportiu al que pertanyien, i a tot el poble de Xàbia des del CRONISTA DE GATA, el meu condol i ànims.

D.E.P. Eduardo i Luis Alberto, veïns de Xàbia.

La vida dels pobles està feta a colps, moments bons i moments difícils de passar. Sempre, en les festes, es noten més les absències i si són de sobte més encara. Tot el veïnat comentava el decés d’ahir, una festa important.

PACO FROILÁN MULET, una persona molt amable, amant de la seua família i els amics, de les tradicions i les festes, ens ha deixat. Ahir, Diumenge de Pasqua el seu cor es va parar. S’en va a reunir-se amb son pare i la seua germana Gertrudis, als que tant nomenava i volia. Tenia 64 anys recent complits. El "facebook" -dit com s’escriu-, com ell li agradava dir-me sempre, va mostrar centenars de felicitacions el dia del seu aniversari fa tan sols onze dies.

Les meues condolències des del blog a tota la seua família, especialment a sa mare Anita, una dona que ha suportat molts colps en la seua delicada vida. A la seua muller Magda, a les filles Verònica i Natàlia i al fill Víctor, a la seua germana Pepa i a tots els seus. La seua quadrilla d’amics es queda sense un referent. A les festes animava molt les tertúlies.

L’enterro serà a les 19 hores, hui dilluns de Pasqua, a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos. Paco ens ha deixat, DESCANSA EN PAU amic Paco.

Sorpresa i incredulitat. De sobte, la vida ens ha tornat a pegar un altre colp als gaters. Hui tenim que lamentar la pèrdua d’un home bo, jove i molt senzill. Ha mort SEBASTIÁN FRANCISCO IBÁÑEZ SOLER. Tenia 63 anys d’edat. Des de ben menut era escolanet i va arribar a ser escolà major. Va ser un dels fundadors de la coral Serrillàs i recorde la celebració i la il·lusió que tenia al complir aquest grup musical 25 anys i com ho explicava. Ara, malgrat als contratemps que li havia posat la vida, ell seguia fent el que més li agradava, cantar al cor. El Santíssim Crist l’haja abraçat. El meu sentit condol des del blog del CRONISTA DE GATA a la seua dona, fill, germana i família, en aquests moments tan difícils.

El soterrament de Sebastià, com molts el coneixíem, serà demà divendres dia 31 de març a les 17.30 a l’església parroquial de Gata. Descanse en Pau, Sebastià.

Hui dijous 23 de març ens ha deixat la persona més velleta del poble de Gata, TERESA SIGNES DIEGO (la Tia Teresa Marc), als 104 anys, 6 mesos i setze dies, ja que va nàixer el 7 de setembre de 1912.

La dona més major del poble tenia dues filles, cinc néts i set besnéts. La seua vida va ser tot un exemple de superació. Quan era jove va emigrar amb l’home a l’Alger.Per a recordar la seua història miren enrere amb nostàlgia. Teresa era filla de Miguel i de María es va casar molt jove amb Batiste Mulet Fluixá. Van emigrar a l’Alger i allí van nèixer les dues filles de Teresa i Batiste, María i Juanita. La seua història de postguerra va lligada al Santíssim Crist, amb un relat que sempre ha sigut molt emotiu per a ella i tota la seua família.

A la fotografia que il·lustra aquesta notícia del seu obit, està Teresa davant del pastel que marcava els seus anys, aquell 7 de setembre de l’any passat, 104. Per a la família, que l’estimava i molt amb carinyo era "la ueleta" o "la uela". Potser fora la persona més vella de la Marina Alta. Ara, Gata queda -per el moment- orfena de centenàries.

La tia Teresa tenia, a més de les dues filles, set besnéts, quatre xicones i tres xicons.  La seua vida ha tocat dos segles i és un exemple d’una vida completa.

El soterrament tindrà lloc demà divendres dia 24 de març, a les 17.30 hores, a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata.

Descanse en pau, la centenària Tia Teresa. Des del blog, el sentit condol a les filles, néts, besnéts i resta de família.

Per a conèixer tot el seu relat del Crist i la coincidència amb el seu marit, ací teniu l’enllaç al meu article del dia 8-9-2012, que cobra també ara importància amb la defunció de Teresa. PUNXEU ACÍ.

FONT: Imatge facilitada per la seua família. La centenària Teresa Signes Diego el dia del seu 104 aniversari, el passat 7-9-2016.

Hui divendres dia 10 de març, a les 12 hores, se celebrarà el funeral de ERNESTO COLOMA ARABÍ a l’església parroquial de Gata de Gorgos. El recordem com a fuster, a la seua fusteria del carrer Nou; també el recordem com a component d’una penya organitzadora de festes patronals "La Xàbega", però sobre tot el recordem en la seua faceta artística. Des de ben menut va despuntar intepretant papers d’aficionats al teatre, fent teatre benèfic, també actuava en conjunts locals, tocant la guitarra. Formava part de la banda de música del poble, però dos fites importants del ara recordat Ernesto van ser les que als anys 70 i 80 el van portar a ser director. A principis de la dècada dels anys 70 va crear la Rondalla de Gata, que actuava a festivals i events socials importants del poble. En 1978 es creava la Coral Serrillàs, de la qual ell va ser el director-fundador. El condol a tota la seua família. DESCANSE EN PAU, ERNESTO.

La vida té colps que ens recorden que es pot trencar en qualsevol moment. El poble de Gata va patir ahir tristor a l’assabentar-se de la notícia. Als 54 anys d’edat, per un desafortunat accident domèstic, la vida ens deixava sense Antonia. Antonia Signes Mulet, dona valenta i amb un gran cor, sempre amb el somriure per a tots, amant de la seua família i volguda entre amics i tots els que la coneixíem, ens deia adéu. Una família ja saccejada abans tornava a patir aquesta fatalitat.

Recordarem sempre a Antonia com una dona compromesa amb la parròquia. Des de ben menuda, als Júniors, després amb els lectors de la parròquia i en moltes altres activitats. Déu l’acollirà al seu costat. Sempre tenia salutacions per a tots, molt alegre i amb una vitalitat encomiable. Moltíssims ànims per a la seua família especialment per a sa mare, el seu marit i la seua filla, aixina com els nebots, en aquests moments tant dolorosos.

Tota Gata acomiadarà a Antonia en el soterrament que tindrà lloc en l’església parroquial de Sant Miquel de Gata, demà dijous a les 17 hores. Des del blog també el condol a tota la família. DESCANSE EN PAU, ANTONIA.

De seguida, la premsa comarcal va publicar el succés

A mitja vesprada començava tota la premsa comarcal en els seus espais digitals a publicar la notícia del desafortunat succés, eixint la informació de l’agència Europa Press. El digital Marina Plaza Digital titulava: "Una dona mor a Gata en caure de la terrassa quan estenia la roba". Ací teniu l’enllaç, PUNXEU. Levante-EMV i Información detallen tot el que va ocórrer, errant amb l’edat. Titulen hui dimecres els dos diaris: "Una mujer muere en Gata al caer al vacío mientras recogía la ropa tendida". Al subtítol: "La vecina, de unos 60 años, se precipitó al hundirse un tejado de uralita del patio interior de su finca". L’article és de A.P.F. Per a llegir la notícia, PUNXEU ACÍ. També Las Provincias publicava breument la notícia en l’apartat de succesos: "Una mujer fallece al caer desde unos cinco metros mientras tendía la ropa en Gata de Gorgos". Al subtítol: "La víctima ha muerto en el acto". Ací teniu l’enllaç, PUNXEU.

FONTS: diaris Marina Plaza, Información - Levante-EMV, Las Provincias: 7 i 8 febrer 2017. Foto extreta del facebook.

Estem coneguent la notícia en estos dies. Ens ha deixat el luthier i gran constructor de guitarres FRANCISCO BROSETA, de GUITARRES BROS. Hui ha sigut soterrat. La cruel malaltia se l’ha emportat per davant. Una forta abraçada i records per al seu fill Adam, per a la seua dona i família. Descanse en pau, Francisco Broseta. 

La historia dels Broseta està lligada a Gata de Gorgos inevitablement. La família es va asentar al poble amb el matrimoni fundador Francisco Broseta Roglá, que d’ell adopta el nom de la fàbrica de guitarres tan conmeguda internacionalment i per grans artistes Francisco Bros, i la seua dona Herminia Monroy. Comencen els dos en Gata a fer el seu propi taller de Luteria. Ara el luthier era el seu fill Paco, que ha deixat un gran buit per a tots els artistes que havien comprat les seus guitarres fetes per encàrrec d’una manera molt especial i l’havien conegut en persona.

Recollim un testimoni del facebook de Mao Ibáñez de Xàbia: "Hoy se ha ido uno de los grandes. Un gran maestro artesano, un gran padre,esposo y amigo. En resumen una gran persona. Paco Francisco Bros estes donde estes estoy seguro que estarás cuidando y guiando a tu familia. Hasta luego maestro, te vas pero dejas tu arte como recuerdo de quién eras. Se te echara muchísimo de menos. Mis condolencias para toda la familia."

Una forta abraçada a la família, que passa per moments tan difícils.

D.E.P. Francisco Broseta.

Ha faltat el veí de Gata JOSÉ RIVERO ROMERO, també conegut com "el de les aigües dels Plans", que estava casat amb Tonica Mengual. La família, amics i veïnat l’acomiadarà demà dilluns dia 19 a les 12 hores en el funeral que se celebrarà en l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Ara es troba al tanatori de Xàbia. El meu condol per a la seua muller i els seus fills i filles. DESCANSE EN PAU, Don José Rivero.

Dia especial, però dia molt trist per a la família. La veïna de Gata de Gorgos Teresa Bolufer, de 86 anys d'edat, que va ser atropellada per un camió tràiler dilluns a la Plaça d'Espanya i va morir, tindrà l'últim adéu hui a les 13 hores, amb el funeral i soterrament a l'església parroquial de Gata. Dona del sempre recordat Salvador "l'Agutzil" i mare de Pascual, Antonio i Salvador, li direm adéu. El condol des del meu blog i un record especial per a ella.

Ànims als fills, néts i tota la família. DESCANSE EN PAU, Teresa.

No voldrien mai donar aquesta informació, però malauradament s’ha produit aquest matí de dilluns, a primeres hores. Una veïna de Gata ha sigut atropellada per un trailer a la N-332 i ha mort minuts després a la mateixa Plaça d’Espanya. Els metges i sanitaris, bombers, Guàrdia Civil, Policia Local, tots han estat ajudant i auxiliant-la fins l’últim moment. La carretera ha estat tallada per l’accident i al final no han pogut salvar-la, degut a les greus lessions que patia.

De seguida la premsa digital, ja s’ha fet ressó de la notícia. El primer diari en publicar-ho ha sigut LAS PROVINCIAS, que titulava: "Una mujer fallece en Gata de Gorgos tras ser atropellada por un tráiler". Al subtítol: "Los bomberos han tenido que retirar el camión con una autobomba para poder liberarla". Ací teniu la informació que conta el diari, PUNXEU.

Poc després, ja ho publicava el diari INFORMACIÓN d’Alacant, amb aquest titular: "Muere una mujer de 86 años atropellada por un camión en la N-332" amb el subtítol: "El Cicu ha recibido sobre las 11.15 horas un aviso en el que se alertaba de este suceso y se indicaba que la mujer estaba atrapada bajo las ruedas del camión. El conductor ha sido atendido por crisis de ansiedad". Ací teniu l’enllaç: PUNXEU. 

Finalment, també el diari digital MARINA PLAZA es feia ressó de la notícia: "Muere una anciana arrollada por un tráiler en Gata de Gorgos". Per a llegir-ho PUNXEU ACÍ.

Ha sigut mala sort i una desgràcia. Des del blog, ànims a la família. DESCANSE EN PAU.

Ha faltat aquesta vesprada MARÍA PÉREZ TORRES, més coneguda com María "Guardaagulles", nom que li ve de la professió de son pare. Germana de Paquita i tia dels coneguts "Guardaagulles", sempre va estar dedicada a les tasques d’ajuda a l’església, com fer les formes per a la comunió, en el temps que ella i Tonica "Xaques", també recordada, les feien a Gata. Últimament, la seua salut anava debilitant-se molt ràpidament. Estava a la residència de Fontilles.

Demà dijous a les 17 hores serà el soterrament, sent la missa a l’església paarroquial de Gata. Descanse en Pau, María.

Els veïns de Gata li donaran aquesta vesprada l’últim adéu a MARÍA JESÚS TORRES MONCHO, una lluitadora incansable que no va poder superar tots els obstacles que la malaïda enfermetat li posava per davant. Va nàixer el dia de Reis de 1963. Per als seus pares va ser un regal afegit. De la nombrosa família dels Moncho, quan era menuda va perdre a sa mare i va seguir lluitant. Es va casar amb Pepe i va tindre a Rosa. Tots tres feien una bonica família i l’han acompanyada en tots els moments. Ara, María Jesús s’en va carregada de somnis, de feines ben fetes, d’amor, per a mostrar als seus pares, que ja descansen el repòs etern.

Vos pose aquestes sentides i boniques paraules de son tio Paco.

"Amics, avui es un dia molt trist per a mí i per a tota la meua família. Ens ha deixat la meua neboda Maria Jesús, als 53 anys. Era una persona meravellosa, i no ho dic per que siga neboda, sino per que es la veritat i ho demostrava tots els dies. Va nàixer el 6-01-1963, quan jo tenia 11 anys i va ser un veritable regal de reis. Era la primera neboda que jo tenia i tots els dies quan eixia d’escola la meua il·lussió era anar a casa la meua germana a vorer a Maria Jesús. Jugava amb ella, li cantava, la feia riure, la veia crèixer, als dotze mesos va començar a caminar i parlar, La posaven a uns metros de la meua germana i de mí, i ella caminava riguent-se cap els meus braços. Jo li deia a la meua germana que la xiqueta em volia més a mí que a ella. Però es que jo tenia 11 anyets i era també un xiquet. Es va fer major, es va casar amb Pepe, el amor de la seua vida i entre els dos ens han regalat una princesa: Roseta. Vull pensar que ara mateix, la meua neboda no estarà a soles, estarà amb sa mare i amb el seu pare.. Descanse amb pau."

El seu funeral serà a l’església parroquial de Gata a les 18 hores.

En els moments de tristor, de resignació, el més sentit condol al seu marit Pepe, a la seua filla Rosa, al seu germà i tota la família, els Moncho, els Torres i els Cabrera.

Adéu a una gran lluitadora. D.E.P. MARÍA JESÚS.

AHIR TAMBÉ ENS VA DEIXAR BENJAMÍN (Carrer Bisbe Cervera); HUI TONICA "PALERES" (Carretera de Xàbia)

Setembre i octubre són mesos canviants i "la caiguda del pàmpol" porta sempre ensurts. Ahir, el veïnat de Gata deia adéu a BENJAMÍN ALMENDRO VÁZQUEZ, del carrer Bisbe Cervera. D.E.P. BENJAMÍN.

Per altra part, hui, a les 16,30 hores, serà el funeral de TONICA SIGNES SIGNES, dona d’un dels bessons de la carretera de Xàbia, i germana de Juan i Felipe. De les famílies "Canyetes" i "Paleres": D.E.P. TONICA.

FONT: Foto de María Jesús facilitada per Paco Moncho.

Una enfermetat greu que no ha pogut superar. VICENTE ARGUDO MONFORT ens ha deixat als 67 anys d’edat. El poble de Gata l’acomiadarà aquesta vesprada a les 18 hores. El sepeli serà a l’església parroquial de Gata.

Vicente va ser col·laborador del blog en el seu dia a la sèrie de "Fotografies antigues". Va aportar també per a l’Arxiu Parroquial de Gata, un diari inèdit d’una religiosa familiar d’ell, que conserve còpia, a l’igual que les fotos dels seus majors, que em va aportar.

Una de les seues últimes grans satisfaccions dega ser, sens dubte, fer el camí de Santiago, que organitzava la parròquia, amb els seus fills (fill i filla), amb la resta de caminants gaters. Vicente havia treballat sempre a la fàbrica. Ja jubilat, el revés de la vida li ha jugat una mala passada. Des del blog, les més sinceres condolències per a la dona, els fills i la resta de la família. DESCANSE EN PAU VICENTE, un home bo.

A la fotografia, agatxat, Vicente fent el camí de Santiaqgo al que feia referència. La coincidència ha fet que la foto estava pujada al seu facebook tal dia com demà de 2014.

FONT: Foto, grup Camí Santiago 2014. Parròquia Gata.

Ahir coneixíem la notícia mitjançant les xarxes socials i en concret de la dels Populars Gata. El que va ser metge a Gata al poble de Gata, DON LUIS OLCINA REIG, va faltar després d’una llarga enfermetat. Luis Olcina va ser també regidor del Partit Popular a la legislatura 1999-2003 a l’Ajuntament de Gata de Gorgos. Estiguent d’alcalde Gabriel Feliu Pedro (PP), Luis Olcina va exercir a l’Ajuntament les delegacions de Foment econòmic, Comerç, Indústria, Turisme, Sanitat i Consum, Serveis Socials i Assistència Social. De ben segur, els gaters recordem eixe rostre afable, tranquil i pausat, que tenia Luis Olcina.

Al respecte, el diari LAS PROVINCIAS del dijous 7 de juliol publicava la notícia en breu, nomenant al Cronista de Gata i la informació. Titulava: "Fallece el médico y exconcejal del Partido Popular de Gata de Gorgos, Luis Olcina Reig". Ací teniu l'enllaç, PUNXEU.

Precisament, fa uns mesos també ens deixava altre metge que havia estat al Centre de Salut de Gata més recientment, Don Salvador Vercher.

Descansen en pau Don Luis i Don Salvador.

Adéu a una gran seguidora del blog, a una gran lluitadora. Recorde quan em passava les fotografies d’una nevada allí davant de sa casa, jugant. Recorde quan em parlava del àgap anual passades les festes nadalenques de tots els germans i els seus. María Salvadora Boronat Soler, la segona filla de Pepet "el practicant", ha trencat la lluita amb la cruel enfermetat per alliberar-se, per a descansar i ja descansa en pau, confortada al final amb els sants sacraments i ja guarda a tots els gaters. Als 51 anys d’edat s’en ha anat i tots la recordarem com una bellíssima persona, una dona entregada a la seua família, als seus amics.

Per a ella, Gata i Xàbia, junt amb l’estima per la cuina, per les coses boniques de la natura, ho eren tot. A hores d’ara es troba al tanatori de Xàbia i demà a les 12 hores se celebrarà el seu comiat a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, el seu poble nadiu.

Sols ens resta acompanyar ara, en els moments difícils de perdre a un ser volgut i més siguent la teua dona, la teua germana, la teua cosina, encoratjar-los a tots, perque són una família molt coneguda al poble i estimada. Ànims al seu marit Hipólito, als seus germans José Vicente, Jaume, María Francisca, Joan de Déu, Miguel Ángel i José María. Ànims a les seus cunyades i cunyat. A les seues cosines.

He trobat molt boniques les paraules dedicades a María Salvadora del seu gran amic Juan Salvador Gayá Sastre, ànima de "Cuina valenciana", per la xarxa social facebook. Més encara, si cab, amb una senzillesa que impressiona l’adéu del seu marit. Nombroses mostres de condolència ixen ja per les xarxes. Des del blog el meu condol a tots els seus més pròxims. Sempre la recordarem a MARÍA SALVADORA BORONAT SOLER. Que Déu l’haja amparat en els seus braços. DESCANSE EN PAU.

També s’en va MIGUEL "de Parrí"

Aquesta vesprada, el poble de Gata ha acomiadat també a MIGUEL TORRES, "Parrí". En la seua vida sempre ha sigut obrer, mestre d’obres. Ara gaudia de la seua jubilació sense separar-se de la seua dona Pepica. Miguel se’n ha anat també prompte. De vegades, conversava molt i de moltes coses amb mi i recorde com conversava amb mon pare, tots dos recordaven la història del poble. Adéu a un bon obrer. D.E.P. Miguel Torres "Parrí".

La imatge de Salvadora sobreimpressionada dalt del riu, el que tantes vegades ella havia observat de casa els seus pares, i al fons el pont de la via, l’ha pujada al facebook Juan Salvador Gayá Sastre.

Sa mare, Rosario Diego, era de Gata

Va donar part de la seua biblioteca a la biblioteca del poble de sa mare

Va ser pregoner de les festes patronals de Gata en 1996

Ens hem assabentat per la notícia que donava a migdia el diari Levante-EMV. Aquest matí, el dia primer del mes d’abril, ha mort de forma repentina a València l’exsecretari de l’Ajuntament d’aquella ciutat, Vicent Miquel i Diego. Pel segon cognom ja podeu deduir que tenia arrels gateres. Sa mare, Rosario Diego, era de Gata. Vicent Miquel i Diego va ser secretari a València de 1986 a 2009. Precisament, dins d’eixe període, en 1996 va ser pregoner de les festes patronals de Gata. Al complir 70 anys va deixar el càrrec i l’Ajuntament de València li va concedir una medalla pels 23 anys de servici.

Entre altres càrrecs seus, va ser secretari del Consell del País Valencià i fundador de la Unió Democràtica del País Valencià als anys seixanta.

Podeu llegir tot l'article del Levante-EMV, PUNXANT ACÍ.

A Gata va assistir al plenari del 25 de març de 2014, junt amb la seua germana l’escriptora Carme Miquel i Diego i la resta de la seua família, i va fer donació de nombrosos llibres de la seua biblioteca per a que constituira part del fons de la biblioteca de Gata, posant-li el nom de sa mare "Rosario Diego". El poble de Gata va rebre, de mans de Vicent Miquel i Diego, la donació de la Biblioteca “Rosario Diego”, un fons que conté més de 6000 volums. Juan Pedrós, aleshores regidor de Cultura, va explicar en aquella sessió "que passarien a formar part de la Biblioteca Municipal on se li destinaria un espai específic i que s’estamparien perquè s’identificaren els llibres de la donació".

Des del blog, en nom de tots els gaters, donar les condolències a la seua família. Descanse en pau, Vicent Miquel i Diego.

Podeu llegir els dos articles del blog que fan referència a Vicent Miquel i Diego:

PARLA LA HISTÒRIA FESTERA GATERA: Gata ha tingut quatre pregoners o mantenidors (26-7-2013).

GATA ACCEPTA LA DONACIÓ DE LA BIBLIOTECA "ROSARIO DIEGO". EL SEU FILL VICENT MIQUEL I DIEGO VA INTERVINDRE AL PLENARI D’AHIR DIMARTS (26-3-2014)

FONT: Foto portada Levante-EMV.

Anit va descansar...és dur veure com s’apaga la vida d’una personeta aixina. S’en va anar sense fer soroll, quiet, després de quasi 89 anys de vida, amb memòria i molta, amb coneixement, sense perdre’l mai, MON PARE VICENTE VIVES PONS, que a Gata el coneixeu tots per Vicente "L’Escolà", perquè va ser molts anys acòlit com després ho vaig ser jo. De la família dels "Cap Blanc". Que el Santíssim Crist el tinga ja en els seus braços.

L’acompanyarem tots en l’últim adéu a l’església parroquial de Gata de Gorgos. El soterrament serà a les 17:30 hores. 

La notícia ha sorprés a tots. Persona jove i dinàmica, malgrat la seua impossibilitat a vegades. Sempre actiu. Ha faltat José Fermín Santacreu, més conegut popularment com Fermín. Veí de la Font del Riu de Gata de Gorgos, tenia 52 anys d’edat. Havia treballat a la Venta de Parra, sempre el podíem veure amb muleta i passejant el seu gosset Peret, al que volia molt i pujava muntanyes amb ell, acompanyat dels seus millors amics. El trobarà molt a faltar. Hui el barri de La Font del Riu està trist. Es trobarà al tanatori de Pedreguer. El més sentit condol a la seua dona Rosi i la seua filla Rebeca, igual que a tota la família. Fermín era un gran amant de la natura, molt popular al barri i entre la gent del poble. D.E.P. Fermín.

La família ha comunicat que l’enterro serà demà dia 8 a les 17 hores a l’església parroquial de Gata.

A la fotografia del seu gran amic Miguel Serra, Fermín al cim del Montgó, lloc que visitava moltes vegades.

El soterrament serà demà diumenge 27, a les 13 hores

Teresa Oliver Ferrer, la matriarca de la tenda del carrer Signes, Ca Bernat, ens ha deixat este matí. Dormideta, així de bé, sense fer soroll, el segon dia de Nadal. El cor de Teresa, als seus 92 anys, s'ha parat. La mare de Isabel, Antonio i Bernat, serà soterrada demà, dia bonic per a la parròquia de Gata, dia de la família. El sepeli se celebrarà a les 13 hores. Familiars, amics, veïns i coneguts, acompanyarem a la família Torres Oliver en este dia tan especial. 

Cal recordar que per a mi, a més de ser mare d'un amic de quadrilla, era una dona molt sencera, com es diu. Teresa era tradicional veure-la darrere l'aparador ("escaparate") de la tenda, que ara regentava en la tercera generació la seua néta que porta el seu nom Tere, amb sa mare Isabel. A mi, personalment, sempre que passava em donava ànims per a seguir escrivint del poble, recuperant les fotos antigues. Ella deia: Miguel és el Cronista de Gata, l'amic del meu fill Bernat.

DESCANSE EN PAU TERESA.

FONT: Foto extracte del dia de la celebració dels 92 anys.

La missa exequial ha estat presidida aquest migdia pel cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares

Abans de la missa, s’ha resat el rosari estant Don Alberto de cos present

Han volgut estar en l’adéu a Don Alberto, a més del prelat valencià, cinc bisbes i més de setanta capellans

L’església de Sant Miquel s’ha quedat menuda davant aquesta històrica celebració

(ÀLBUM, MISSA EXEQUIAL DE DON ALBERTO: 12 hores, 31-10-2015)

Un matí i un migdia emotiu i històric el que s’ha viscut a Gata de Gorgos hui, últim dia del mes d’octubre de 2015, vespra de Tot Sants. A les 9,20 arribava el cotxe fúnebre amb les despulles mortals de Don Alberto Caselles Fornés, abat emèrit de la Col·legiata de Gandia i des de 2005 jubilat al seu poble, Gata. Com ja vaig anunciar, Don Alberto tenia 87 anys fets el passat 12 de març. En els últims anys estava delicat de salut, però fins els últims moments no va perdre mai de vista el seu ministeri sacerdotal.

A l’església, estant Don Alberto de cos present, s’ha resat el rosari amb els misteris gloriosos. L’acompanyaven la família (germana, cunyat, nebodes i nebot amb els seus marits i muller, i resta de família. També el rector del poble, Don Francisco, i els rectors fills de Gata. Després del rosari, tots els veïns que han volgut l’ha contemplat per última vegada abans de la missa exequial.

A mitjan matí i fins les dotze han anat arribant a l’església parroquial rectors vinguts de tota la diòcesi, fins un total de cinc bisbes, 73 preveres, un diacon i dos seminaristes. Poc abans de les dotze arribava el cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, qui ha pregat davant del fèretre i ha saludat als familiars de Don Alberto.

A les dotze, cantada pel Cor Serrillàs i diversos rectors, l’arquebisbe ha concelebrat la santa missa per l’ànima del "entrañable Don Alberto" com li ha dit Cañizares en l’homilia. El cardenal ha tingut paraules boniques per al rector degà dels fills de Gata, dient que ha sigut un "sacerdot exemplar" i dedicat a Déu i al seu poble. L’església estava plena de gent, companys sacerdots, feligresos de les parròquies on ell havia exercit el seu ministeri sacerdotal, com Gandía, Algemesí o Pedreguer, veïns de Gata, que no han volgut perdre’s aquesta fita parroquial història, l’acomiat solemne d’un rector que malgrat la seua senzillesa era més que un rector i molt estimat.

Una vegada acabada la missa, s’han cantat els goigs al Santíssim Crist del Calvari, com tantes vegades ho havia fet començant la tonada Don Alberto. Tots els rectors han format fila i han eixit a la plaça. Darrere els rectors fills de Gata han portat el taüt fins l’exterior. Tots els assistents han fet un fort aplaudiment per a dir l’últim adéu a Don Alberto. Els rectors estaven tristos, especialment els que més han estat al seu costat i els rectors fills de Gata, que han perdut a Don Alberto, el seu "pare espiritual".

Moltíssims paisans gaters i d’altres pobles han donat el pèsame a la família. Abans ho havia fet el cardenal, en nom de tots els capellans. Entre els rams i corones, es podia llegir el de l’Ajuntament de Gandía, ja que havia sigut abat emèrit de la col·legiata de la capital de la Safor, i el de l’Ajuntament del seu poble, del qual es podia llegir: "l’Ajuntament en nom del poble de Gata".

Un dia trist, però a la vegada històric i bonic, el soterrament de Don Alberto el recordarem en anys. Des del blog, aprofite per acompanyar a la família i donar-los el pèsame.

Ressenyar que l’àlbum fotogràfic que plasma els moments més importants de la celebració ha estat amb molt de carinyo i estima cap a Don Alberto. Descanse en pau, Don Alberto.

FONT: Fotos de l’àlbum: Vero i Juan Miguel Vives Costa i Cronista de Gata, Miguel Vives Signes.

Nombroses manifestacions de gratitud per a la seua persona es mostren a les xarxes socials

Voldria fer una reflexió en veu alta, una vegada Don Alberto ha deixat aquest món terrenal. Sempre l’he considerat un rector pla, malgrat el seu títol d’abat; senzill, malgrat els seus estudis completats a Roma; pròxim al poble, amic de tots, especialment dels més menuts, joves. Fidel servidor de la parròquia del seu poble de naixença, com un més...

Recorde les seues eixides gracioses de rector de poble, familiars. Ell jugava amb el cognom Vives i deia "Vives, siempre vives". A mon pare passava molts dies a veure’l i li deia "El meu Vicente està per ahí?, de menudets sempre jugavem junts". Mon pare ara està trist, ha perdut a un bon amic.

Em venen a la memòria les últimes paraules que vaig sentir d’ell fa uns dies, quan li deia que com es trobava de salut. Ell deia: "Mentre anem pianant". Qui no l’havia vist en el trajecte que anava de sa casa, a la carretera, a l’església?. O resant el rosari pels carrers de l’Era de Boronat?. Sempre disposat a anar a tots els llocs, últimament si la salut li ho permitia. Servidor com el que més...bé ho saben a la parròquia i discret més encara. Ara cobren molt de sentit aquelles paraules que sempre repetia en els seus sermons: "Hui més que ahir i demà més que hui" referent a voler i estimar a Déu.

Era del València, s’interessava pels resultats. Recorde que quan anava a fer les cròniques del C.D. Xàbia em deia: "Algun dia aniré amb tu a veure el Xàbia". No va poder ser. Fa uns dies em va sorprendre pel carrer Signes: "Vives, tu que investigues, tu t’en recordes si davant de la casa que estan obrant al cantó -referint-se a la cantonada de la carretera i Avinguda La Pau-, havia un sortidor de gasolina?".

Era tremendament humà DON ALBERTO i aixina tenim que recordar-lo.

MANFESTACIONS DE GRATITUD

No vull deixar passar per alt les reaccions que han tigut els amics del facebook, els gaters i no gaters quan han conegut la notícia. Destaque les paraules senzilles del comiat que li fa el seminarista, amb el que Don Alberto va conviure, Vicent Femenía, hui destinat a altra parròquia. Resumint, cal ressenyar algunes frases que diu Vicent:

"Hui ha emprés el camí cap a la Casa del Pare un gran capellà, una gran persona i un gran amic: D. Alberto Caselles Fornés, amb el qui he pogut compartir moltíssim durant els dos últims anys en els que he estat de pastoral en la Parròquia de Gata de Gorgos. Has sigut per a mi exemple d’home de Déu, exemple de sacerdot, exemple d’ànima d’oració. Quan arribava a Gata no calia buscar on estaves, sempre al Sagrari. Sempre has sigut constructor de pau i de comunió i fraternitat eclesial, mai has deixat que en la teua presencia es parlara mal d’un altre capellà, sempre canviaves de tema discretament..."  "El teu caràcter i el teu bon humor amb tots.els teus acudits (chistes). Com sempre volies anar cap ací i cap allà." "Són tants sentiments els que afloren en mi al escriure aquestes paraules que mai amb totes les paraules del món no podria expressar el que senc ara mateixa. Però sobretot tinc el sentiment de donar GRÁCIES A DÉU pel gran regal que ha sigut conèixer-te, D. Alberto".

Destaque també les paraules que li han dirigit des del Júnior de Gata:

"Era el 20 de desembre de l’any passat. DON ALBERTO CASELLES va vindre a l’ermita. Els JÚNIORS estavem d’excursió. TOTS ELS XIQUETS I XIQUETES el coneixien i ell es feia de voler. Era molt carinyós amb ells i elles. El trobarem molt a faltar dins la parròquia. DESCANSE EN PAU i ànims a la família. Demà a les 12 estarem al sepeli per a dir-li l’últim adéu."

He volgut extraure algunes afirmacions, com aquestes:

"Sempre tenia una paraula d’anim en els mals moments (per lo menos amb mi aixina era) i el bon dia i eixe somriure dol¢ no li faltava mai...Les portes del cel segur s’han obert de par en par per a rebre’l (Marifran Secre)"

"Descanse en pau D. Alberto. Que afortunats som quan coneixem a una bona persona". (Vicente Ramón Vallés Oller)

"Sempre recordaré el que em deia quan ens veiem pel carrer... "Albertos, pocs pero bons". Descansa en pau...(Alberto Cardona Pedro)

"Molt familiar, sempre tenia temps per a tot el mon: visitant malaltets. Ajudant a atres persones amb els seus bons consells. Descanse en pau Don Alberto. (Vanessa Navalmoral Grimalt)

"Que descanse en pau era una bella persona (Antonia Caselles Noguera).

"Que descanse en pau. D. Alberto, bon pastor, millor home (Jordi Martínez Durá).

"Sempre el recordarem. que descanse en pau. segur que desde el cel resarà per nosaltres (Antonio Monfort).

Ens quedem amb la seua llavor, la seua pastoral i les fotos tan humanes i simpàtiques d’ell, al que sempre tindrem present.

Fotos de Vicent Femenía (portada), Frank   i Júniors Gata (dins).

FONTS: usuarios del blog del CRONISTA DE GATA, per mig del facebook.

De 9 a 12 del matí demà estarà exposat de cos present Don Alberto al temple parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata

Fou Abat emèrit de la Col·legiata de Gandia i estava jubilat a Gata, des de 2005

Com ja he informat aquest matí, ens ha deixat aquesta matinada DON ALBERTO CASELLES FORNÉS, als 87 anys d’edat. Tota la gent comenta la gran pèrdua per a la parròquia i pel poble de Gata. El seu soterrament serà a les 12 hores demà dissabte 31.

A hores d’ara, la capella ardent es troba a sa casa de la carretera, la de tota la vida. Demà, a les 9 del matí, en el temple estarà DON ALBERTO de cos present per a poder-li resar tots els que vulguen. A les 9,30 hores es resarà el Sant Rosari per a que María Santíssima el porte a l’abràs amb el Pare Etern.

A les 12 hores serpa la missa exequial i estarà presidida pel cardenal arquebisbe de València Antonio Cañizares, segons ha informat l’agència de notícies de l’arquebisbat de València (AVAN), que recull la notícia del seu obit. Podeu llegir-la a aquest enllaç.

Aquesta és la biografia del que fou abat de la Col·legiata de Gandia, rector degà dels sacerdots fills de Gata:

Des de la constitució de la parròquia era el rector número 23. DON ALBERTO CASELLES FORNÉS naixqué a Gata el 12-3-1928. Fou ordenat presbíter en el XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, el dia 31-5-1952. Cantà la seua primera missa a Gata, el 8-6-1952, festivitat de la Santíssima Trinitat. A agost de 1953 prengué possessió com a rector ecònom de Benilloba (Alacant). Després fou a Roma i el 8-7-1961 cessà com a exercent del ministeri parroquial a Roma i fou nomenat ecònom de la parròquia de la Resurrecció de València.

El 14-12-1961 fou nomenat rector ecònom de la parròquia de Santa Creu de Pedreguer. El 15-12-1973 cessà a Pedreguer i fou nomenat rector de Sant Jaume Apòstol de Algemesí. En 1985 fou ordenat Vicari Episcopal de La Ribera. Fou nomenat també Vicari Episcopal de La Safor-Marina-Valldigna el 14-1-1992.

El 20-7-1988 fou nomenat Abad “párroco” de la Col·legiata de la Assumpció de Nostra Senyora de Gandia. El 17-4-2001 fou nomenat Consiliari de la Associació “Verge dels Desamparats” de Gandia. Cessà com a abat-párroco de la Col·legiata de l´Assumpció de Nuestra Señora de Gandia en data 12 de setembre de 2005 i es jubilà. Es despedix de Gandia el 10-9-2005 i passa com a la situación de Párroco-Abat-emèrit de dita Col·legiata i de rector jubilat a assistir a la parròquia del seu poble natal, Gata.

Finalment, ressenyar que, des de primeres hores de la vesprada, els diaris regionals es fan ressó del decés de Don Alberto. Els diaris INFORMACIÓN d’Alacant i LEVANTE-EMV titulen: "Abad emérito de la Colegiata de Gandía. Fallece a los 87 años el sacerdote Alberto Caselles". Al subtítol: "El Cardenal presidirá la misa exequial este sábado, a las 12 horas, en la parroquia de Gata de Gorgos". Ací teniu l’enllaç.

Per la seua part, el diari LAS PROVINCIAS publica: "Fallece a los 87 años el sacerdote Alberto Caselles, abad emérito de la Colegiata de Gandía". Al subtítol: "El Cardenal presidirá la misa exequial este sábado, a las 12 horas, en la parroquia de Gata de Gorgos".  Ací teniu l’enllaç.

A la imatge de portada, la visita que va fer junt al rector Juan Pons Salvador fa dos estius al Perú, visitant la parròquia on estava de rector missioner Vicent Font i Pedro. Dins, amb la mitra d'abat (Font, AVAN).

FONT: AVAN. Arxiu parroquial Gata.

DEMÀ A LES 12, EL CARDENAL CAÑIZARES PRESIDIRÀ LA MISSA EXEQUIAL PER LA SEUA ÀNIMA

HA MORT DON ALBERTO CASELLES FORNÉS, als 87 anys d’edat, abat emèrit de la Col·legiata de Gandia i rector degà dels fills de Gata.

Gran pèrdua per a la parròquia. Ja intercedix des del cel per a tots els gaters i gateres. El seu soterrament serà a les 12 hores demà dissabte 31, segón ha informat la parròquia. D.E.P.

Al llarg del dia, vos aniré ampliant de la pèrdua i la seua vida sacedotal.

* * La parròquia ha informat que demà dissabte a partir de les 9 del matí, en el temple estarà DON ALBERTO de cos present per a poder-li resar tots els que vulguen. A les 9,30 hores es resarà el Sant Rosari per a que María Santíssima el porte a l’abràs amb el Pare Etern. El soterrament, com ja he dit, serà a les 12 hores.

* Segons ha informat l'agència de notícies de l'arquebisbat de València (AVAN) el cardenal Cañizares presidirà la missa exequial demà a les 12 hores a la parròquia de Gata.

A la imatge, el dia del seu 87 aniversari. Foto: Parròquia Gata.

Tres dies li han faltat per a complir els cent anys; va nàixer el 16 de setembre de 1915

Era l’únic testimoni viu de l’emigració de la Marina Alta als anys 20 del segle XX a Nova York

Va ser protagonista de la primera part del documental

Tenia una memòria prodigiosa i fins als últims mesos de la seua vida llegia molt

Ens va dir adéu anit. La segona veïna més major del poble de Gata de Gorgos, ANTONIA SIGNES FENOLL, coneguda popularment com la Tia Tonica la Sariera, mare de Pascual, del carrer La Bassa, va tancar els ulls a tres dies del seu aniversari de segle. Complia els cent anys el dimecres dia 16 de setembre. Havia nascut el 16 de setembre de 1915. En els tres últims mesos, al caure un bac -com comentava Pascual el seu fill- la seua salut s’havia debilitat. La seua llarga vida ha donat per a molt. Als cinc anys va ser una emigrant. Va anar a Nova York junt amb els seus pares. Va estar poquet de temps.

Un gran respete, admiració per tots, molta memòria col·lectiva de poble i li agradava molt llegir. La Tia Tonica "la Sariera" era això que diuen "un llibre obert". Junt amb ella les hores passaven molt ràpides, era freqüent veure-la darrere del cristal de la seua finestra a sa casa. La televisió, els diaris, els llibres de novel·les que el seu fill li procurava que no li faltaren mai. Les veïnes i amistat agradaven de fer rotgle amb ella. Contava moltes anècdotes, que formaven part de la seua llarga vida de cent anys menys tres dies. S’en va l’últim testimoni viu de l’emigració a Nordamerica dels anys 20 del segle XX. Recordem aquells moments de la projecció del documental de Juli Esteve i les paraules de Sílvia Leyda, l’arxivera municipal, al respecte de la Tia Tonica: "Antonia Signes Fenoll, la Tia Tonica Sariera, única persona viva que han pogut trobar d’aquells que emigraren, no estigué a la projecció, però si el seu fill Pascual i altres familiars. La Tia Tonica no va assistir per les hores que eren, el fred i per l’emoció, ja que si ella soleta en sa casa ja s’emociona prou al veure el documental imaginat allí amb tota la gent."

La trobarà el poble de Gata a faltar.

Aquesta vesprada, a les 18 hores, serà la missa funeral a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos. Els gaters acomiadaran a la Tia Tonica. Descanse en pau, Tonica, i ànims per al fill i la nora, els seus néts, rebesnéts i demés família.

A la imatge, el dia que la van fotografiar per al documental de l’emigració, amb el passaport que va utilitzar a la mà.

FONT: Foto de E.A.

La seua sonrisa contagiava a tots. La família de llumeros del poble es queda més orfena

Aquesta vesprada a les 19 hores, el veïnat de Gata acomiadarà a ANTONIO SIGNES, més conegut en tot el poble com ANTONIO "EL LLUMERO". A l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel se celebrarà el seu sepeli. Des de que ahir publicava el seu obit, desenes de persones manifestaven el seu condol a la família i dien d’ell nombrosos paraules de bé. Antonio no va perdre mai el seu sonriure, malgrat la llarga enfermetat. Ha descansat. Un home campetxano, amant de les tradicions. Gaudia de la caça i de fer paelles, amb els amics feia rotgle. Una gran persona.

Cal acompanyar ara més que mai a la seua muller Lola, el seu fill Jaume i el seu germà Vicent, així com a tota la resta de la seua família. El meu condol des del blog. De segur, que Antonio se’n va a encendre més perilletes allà al cel, com feia a festes camí del calvari.

La família dels llumeros de Gata es queda amb la pèrdua de Antonio una mica més orfena. Des de sempre treballa a Ca Jaime Signes Tien21. Recorde com preparaven la festa de la Candelaria, patrona del gremi. Antonio era un dels impulsors.

Descanse en pau, Antonio "el llumero", un home de caràcter afable, campetxano i amb una gran bonhomia.

Agraïsc, finalment, la fotografia que m’ha facilitat Sefa García Soler, amb la qual recordem a Antonio, amb el seu sonriure sempre a punt.

FONT: Fotografia facilitada per Sefa García Soler.

DEMÀ DIA 4, DIMARTS, QUEDEN SUSPESOS A GATA TOTS ELS ACTES TAURINS

ELS QUATRE GRUPS POLÍTICS HAN MANIFESTAT EL SEU CONDOL A LA FAMÍLIA

A consequència de l’enganxà de la vaqueta d’esta vesprada, al corro dels bous de Gata, ha perdut la vida amb un infart

Miguel, gran amic de la família, era un home molt bó. Quan treballava, tenia una fàbrica de pisso i pavimentació

Des del blog condolències per a tota la família: la seua dona Teresa; els seus fills Miguel, Jaime i Maite, i la resta

"La mort la tenia ahí" podria ser una frase feta que li vindrà bé per aquesta vesprada. Ja s’havia començat la vesprada de bous. Segons s’ha comentat, al fusar la vaqueta, que també ha agafat després i cornejat a un altre veí més jove de Gata, que està evolucionant bé a l’Hospital de Dénia, li ha pegat a Miguel dins la barrera i ha caigut a terra. Del fort colp i l’impressió, ha patit un infart -s’ha comentat- i ha perdut el coneixement i res s’ha pogut fer. A l’Hospital arribava ja sense vida.

Després d’estar un temps gran sense ambulàncies, les dos havien eixit amb els accidentats, s’ha indicat pels altaveus que es suspenien la resta de vesprada de bous. Tenia que haver-se embolat un bou per les dues dames.

Reunides les autoritats, festers, encarregats de l’organització i seguretat del corro dels bous, des de l’Ajuntament, s’emitia el següent comunicat:

"Els quatre grups polítics que conformen l’Ajuntament de Gata, juntament amb la Comissió de Festes 2015 i l’Associació Bouera volen manifestar les seus condolències a la família de Miguel Sirerol que ha perdut la vida esta vesprada durant la celebració dels bous al carrer.
A més, comuniquen que es suspenen la resta d’actes taurins previstos estes festes."

També la Policia Local de Gata enviava pels mitjans socials, el següent breu comunicat: 

Lamentem la mort d'En Miguel Sirerol als bous al carrer d'aquesta vesprada a Gata de Gorgos. Li presentem les nostres condolències als seus familiars. L'Ajuntament de Gata de Gorgos ha suspés la resta d'actuacions taurines de festes. DEP.

Dos diaris -en la seua modalitat digital- es feien ja ressó aquesta nit de la trist notícia. El diari digital la Marina Plaza publicava, amb dades inexactes sobre tot en l’edat i el titular de cornejat: "Muere un hombre corneado en los Bous al Carrer de Gata". Al subtítol: "El fallecido, de 85 años de edad, se encontraba en la ratera donde una res introdujo la cabeza y le corneó".

Més exacte era el titular i l’explicació amb les declaracions de l’alcaldessa Magda Mengual, el diari LAS PROVINCIAS -a la seua edició digital-: "Un anciano de 89 años muere al recibir una cornada en los bous de Gata de Gorgos". Al subtítol: "El hombre se hallaba detrás de la barrera de protección del festejo, pero la res introdujo la cabeza y lo empitonó en el tórax".

Un home bó, conegut per tots per Miguel "de Rito"

El podíem saludar tots els dies amb el seu andador pel carrer, eixia per estirar les cames, visitava l’església, el sagrari. Home bó i molt devot. Era MIGUEL SIREROL SIGNES, també conegut com Miguel "de Rito". Tenia 89 anys fets. Quan treballava, tenia una fàbrica de pissos i de paviment. Si repassem els programes de l’època es podia llegir: MIGUEL SIREROL SIGNES, fàbrica de "mosaicos". La tenia a la carretera. Li agradava molt llegir i escriure i em contava que tenia un diari amb tots els seus aconteixements de la seua vida, per senzills que foren. Any rere any, li agrada participar amb una o dos poesies al programa de festes. Enguany també n’havia fet dos. S’en va un home bó, el destí el tenia ahí. Ahir mateix el vaig saludar al carrer La Bassa, on havíem anat els dos a veure la desfilada de carrosses. Una contrarietat de la vida més...i es complix allò de que en festes sempre ens deixa alguna persona del poble molt coneguda, molt volguda.

Les seues poesies del programa de festes 2015

Una es titula: FIESTAS DE AGOSTO DEL 2015 EN GATA DE GORGOS. Té vuit estrofes. Manifesten els seus pensaments. Faig un extracte d’algunes d’ella: "Estamos de nuevo en fiestas / y a registrar el armario / que todo se lo merece / Santo Cristo del Calvario" "Es digno de recordar / la gran manifestación / que todo el pueblo se junta / en la solemne procesión"...

L’altra té dotze estrofes i es titula: "HOMENAJE AL SANTÍSIMO CRISTO DE GATA DE GORGOS EN ESTE AÑO DOS MIL QUINCE". Ell repassa les barraques, les carrosses que ahir presenciava, les partides de cartes de festes, l’ofrena, els bous, als que l’anomena "el festival de los toros". Paradoxes de la vida, que ara tenen més sentit i són més dolentes.

Reitere el meu condol a la dona, fills i família. Ànims des del blog. D.E.P. Miguel, un home bó.

El funeral se celebra divendres 24 a les 19 hores a l’església Sant Miquel

El veí gater Francisco Pons Oliver, més conegut com Paco "Sirera", fabricant d’artesania de capells (sombreros) per a vestir des de 1987, hereu de la fàbrica de son tio, que havia començat en 1955, ha mort hui, víctima d’un infart cerebral. No s’ha pogut fer res per salvar la seua vida que s’ha detés als 68 años. A les portes de les festes, aquest colp per a la família, amics i el poble és, si cap, més sentit. Que el patró, el Santíssim Crist del Calvari, l’haja acollit al seu costat. Des del blog, el més sentit condol a la dona i fills.

Cal recordar que la fàbrica de Artesanía Pons Oliver que ell regentava va servir tots els capells de copa de les noces de Francisco Rivera. Ho vaig contar a la secció "Sabieu...? del blog. 

El naixement de seua fàbrica es remonta a 1955. Vicente Pons Diego, son tio, funda la fàbrica. En 1987, el ara finat Francisco Pons Oliver, segueix el negoci familiar fins l’actualitat.

La veïna del barri de la Font del Riu VICENTA SUCH ORQUÍN ha mort a l’edat de 90 anys. Naixqué a Benidorm un 25 de gener de 1925. Després de casar-se amb Ricardo Aguilar, establiren la residència a Gata, on van viure a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil des de la dècada dels 50 del segle XX. Ací també es va establir al casar-se la seua germana Paquita. Vicenta deixa una filla, María del Carme Aguilar Such; tres nets: Rosa, José Miguel i Marivi Caselles Aguilar i els dos rebesnets, Héctor i Carla. En les postrimeries de la seua vida patia l’enfermetat de l’Alzheimer. Era freqüent veure-la als festejos de la Font del Riu i del poble, al cantó del carrer Calvari on es reunia amb les amigues del barri. 

El soterrament i la missa funeral serà aquesta vesprada de dilluns 8 de juny, a les 18,30 a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata. Des del blog, el pèsame a tota la família.

DESCANSE EN PAU, VICENTA.

Moltes persones conegudes, volgudes, devotes i estimades, descansen en la pau del Senyor. S’en van sense fer soroll. No queda altra que resignar-se. De nou, la cruenta enfermetat s’emporta a una altra veïna coneguda primer per la seua faena anterior i ara ja jubilada lluitant i cuidant al seu netet, del que es sentia molt orgullosa. S’ha mort Anita Signes Soler, dona de Paco Feliu i germana de Antonio. El soterrament serà a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel a les 18,30 hores. Durant molts anys va estar al costat del seu home regentat el conegut Bar Casablanca, que tenia accés al cinema i estava estratègicament ubicat on ara és baix un centre comercial a la cantonada entre la carretera i la Plaça Nova. Encara recorde com feia eixes tapes caseres tan bones que molts gaudien d’elles. Des del blog un record per a ella i ànims per al marit Paco, les filles Eugenia i Anabel, el germà Antonio i tota la família. Descanse en Pau, Anitín.

L’enfermetat roïna se’l ha emportat per davant. Aquesta vesprada ens ha deixat Vicente Ribes Signes, més conegut com "Vicente Dorotea". Des dels inicis del Cor Serrillàs de Gata ell es deixava sentir, també participava en sainets preparats pel grup d’aficionats de teatre "La Font de la Mata". Vicente, amb la seua penya festera era un dels primers en col·laborar i gaudir de la festa. Sempre recordarem a Vicente "Dorotea". La missa funeral serà demà dijous dia 7 de maig per la vesprada a les 17,30 hores a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel. Des del blog, el meu condol a la dona, fills i resta de familiars. Descanse en Pau un bon home.

Un gran amant de la música de banda. Fill i nét de directors de la banda de Gata. Ell, músic també. Tocava la trompeta i era dels bons trompetistes. Als 85 anys ha faltat, EUGENIO GONZÁLEZ OLIVER, que tots coneixien per Eugenio "la Música". No es perdia cap concert de revetla. Era típic veure’l sentat al carrer, a sa casa del carrer La Bassa. Done el condol al fill i tota la família. El soterrament serà demà dimarts dia 14 d’abril, a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, a les 17 hores. D.E.P. Eugenio.

Vos pose l’escrit que ha dirigit l’actual president de la banda, VICENT SIGNES SIGNES, glosant la figura d’Eugenio i donant el condol a la família:

"Aquesta vesprada es farà el soterrament de Eugenio González. Com a President de la Banda Unió Musical de Gata i en nom de la junta directiva i de tots els músics i socis, vull donar el pésame més sincer a la familia, perquè si hi ha una familia al poble vinculada a l’historia de la nostra banda, eixa es sense dubte la d’Eugenio.
Músic de la nostra banda, fill de músic i director de la nostra banda, net de músic i director de la nostra banda i rebernet de music , director i fundador de la nostra banda allà pel 1870 Ricardo González.
Descanse en Pau Eugenio (El MUSIQUERO)"

Vicent Signes Signes

Finalment, ens fem ressó de l'escrit d'agraïment del fill del finat Eugenio. Vicente González Monfort ha comentat textualment:

Joaquín García Martí, més conegut com un dels tres germans "de Feliu", ha faltat aquesta vesprada. S’en van anar Pepe, Jaime i Antonio i ara ha mort el pare de Juan i Juana i home de María Rosa. Un record per al pare i el marit, després d’una llarga enfermetat. El soterrament serà demà dissabte a les 16,30 hores a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata. D.E.P. i ànims a la família.

Un record a un sofriment llarg. Paquita Signes Grimalt, "de la Serreria", del Texano, dona de Ernesto Coloma (fusteria) i germana de Antonio i Paco (Hersig), que tenia el "Bazar100" al carrer Constitució, ens ha deixat, no ha pogut superar la llarga enfermetat. Des del blog, el record de una de les components de la Xàbega, quadrilla que va constituir una comissió festera. Ànims al marit, fills, germans i tota la família i el pèsame en estos moments tan difícils. El poble de Gata l’acomiadarà en el funeral que se celebrarà al migdia de hui dissabte 21, a les 12,30 hores, a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Descanse en pau, Paquita.

Puje a l'article el comentari que s'ha fet des dels més aplegats a ella:  

"La familia agraix la assistència de totes les persones i el recolzament que hem tingut tot este temps. D.E.P."

Aquesta vesprada ha mort JESÚS SÁNCHEZ, propietari de Muebles Sánchez, de la Font del Riu. Patia una llarga enfermetat i ens ha deixat a l’edat de 65 anys. El finat era un gran fester i amant de les tradicions. Era l’abanderat de moltes de les festes del poble: organitzava la comissió major de les festes de Gata; la del barri de la Font del Riu, de la qual era president actualment i últimament també formava part del grup de danses "La Llata" de Gata.

Precisament, en un dels actes de les festes de Sant Joan de l’any passat va rebre un pergamí d’homenatge, per la seua tasca en pro de la festa. Sempre presidia els actes festers de la Font del Riu i anteriorment va treballar també molt per a la festa en Gata, fent-se càrrec de la contractació de grans figures de la cançó i la música per a lluïment de les festes gateres. 

El soterrament serà demà dilluns a les 16 hores, a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata.

Com a veí de la Font del Riu i antic secretari de les festes d’aquest barri, estic segur que el grup de joves que han compartit aquest any passat les festes amb ell, el trobaran molt a faltar. Per juny, el record de Jesús tornarà a estar en la festa. Des del blog, com a cronista de Gata, desitjar molts d’ànims a María, Osvaldo i Jesús, dona i fills del ja recordat Jesús Sánchez. 

A la fotografia, Jesús rebent el pergamí d’homenatge a les passades festes de juny de la Font del Riu.

D.E.P. Jesús Sánchez, un gran amant de la festa i les tradicions.

De segur que tots els coneixeu mirant la foto, que m'ha cedit Vicent Signes "Canya". Va posar per a ell a la tradicional foto del divendres, que ja porta tan de temps fent el perruquer i on es veuen al natural moltes persones de Gata, que van i vénen pels quatre cantons. 

Juan Bautista Soler Pedro, més conegut popularment com "JUANITO" ens ha deixat hui als 73 anys d'edat, a causa d'una enfermetat. S'en va una persona molt entranyable del poble de Gata, d'eixes que sempre les recordarem. Com tots sabeu, vivia a l'entrada de l'Alcolaia, al costa del Centre Parroquial. Molts li deien també: Juanito el de l'Alcolaia. Li agradava fer-se present en els grans events, sobre tot a les processons. Sempre assistia a missa de 9 els diumenges, era molt popular. El veïnat de Gata l'acomiadarà demà dijous 22 de gener a les 17 hores, a l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Un record per als seus familiars.

Descanse en Pau, Juanito.

FONT: Foto de Vicent Signes Signes "Canya" (detall).

JAIME GIL DIEGO ens ha deixat per a sempre. La cruenta enfermetat no l’ha deixat superar els 76 anys. Ens ha dit adéu just el dia de la Purísima, a la que tantes vegades s’encomanava. Solter, ell sempre es considerava jove. Pioner i fundador dels moviments catòlics dels anys 70 a la parròquia de Gata, com el Moviment Júnior. Solidari i col·laborador amb tots els proyectes parroquials, com a Càritas local, institució de la qual va ser membre una temporada. Bolcat amb tots, sempre tenia una sonrisa als llavis i a tots saludava. Deixa un gran buit, senzillament Jaime. Els que el vam conèixer a l’etapa del Moviment Júnior i a la de juvenils de la parròquia, guardem d’ell un gran record.

Amb boniques paraules ho diu María Grimalt: "Hi ha persones com Jaume que han sembrat bones llavors en moltea persones. Ara vola lliure i a disfrutar de la visió de tot el jardí que has ajudat a crear!!!!!".

Comenta, per la seua part, Salvador Mulet: "Un bon amic que tota Gata coneixia. D.E.P."

La missa funeral se celebrarà a l’església parroquial de Sant Miquel Arcángel de Gata, hui dimarts a les 17 hores. D.E.P. Jaime Gil.

Per altra banda, també aquesta matinada ens ha deixat Paco Mulet Pedrós, més conegut per tots com "Paco Canterera” del carrer Teulada. També prou jove, Paco era molt conegut. El sepeli per Paco se celebrarà demà dimecres dia 10, a les 17 hores. D.E.P. Paco.

La bonhomia que atresorava s’ha apagat hui mateix, a un dia dels seus 86 anys. Hem conegut la seua mort, després d’una dolenta enfermetat, la del Tio Nasio. Ignacio Caselles Signes, malgrat a ser ja octogenari estava molt fort abans de l’enfermetat, més forts que molts xavals. Els caçadors el respectaven i el volien, ell era tot bondat. Llaurador infatigable, bolcat a les seues terres de la Benitzaina, era fidel als seus costums i molt "campechano" per a tots. DESCANSE EN PAU, EL TIO NASIO. Els veïns dels Julians el recorden com "l’alcalde de la partida". Els veïns del carrer Constitució com l’alegria del mateix. Els portadors de la confraria del sant Sepulcre com un home fort. Déu el tinga en la glòria. D.E.P. i ànims a la seua dona Vicenta i a tota la seua família.

Demà dia 11 a les 17 hores se celebrarà el sepeli del "Tio Nasio" a l’església de sant Miquel Arcàngel de Gata.

A la imatge, penjada al facebook pel seu nebot Jaume Costa i Caselles, es pot veure amb eixe rostre seré, sonrient i tranquil, com ell era, a la seua coneguda per tots caseta de la Benitzaina.

FONT: foto de Jaume Costa i Caselles.

Ahir dilluns ens deixava un gran amant de les tradicions, de la terra nostra. De la veïna Jesús Pobre, però molt lligat a Gata per la família i els amics, Antoni Alberola Fornés, conegut popularment com "Xorri" ens deia adéu. L’enfermetat se’l emportà per davant. Aquesta vesprada han acompanyat a la família nombrosos amics i coneguts a un acte ciutadà d’acomiadament que s’ha fet al tanatori de Dénia, per a dir-li l’últim adéu a "Xorrí". D.E.P.

Cal dir que "Xorri" era un gran seguidor d’este blog i, moltes vegades, em comentava algunes notícies. Abans, també em va facilitar sempre la tasca informativa al seu volgut Jesús Pobre. Ara, acompanye a tota la seua família en el dol i l’ànim. 

Em quede també en les precioses paraules que, des de la pàgina de Riurau amb Panses i des del Mercat del Riurau, del qual ell va ser sempre un gran defensor i fundador, li han dedicat hui: 

"Huí compartim una noticia que ens dol molt compartir. Ahir dilluns ens va deixar per sempre, Xorrí, de nom Antonio Alberola Fornés, benvolgut amic i estimat com...pany fundador del Mercat del Riurau i de moltes altres iniciatives nascudes a Jesús Pobre.El perfecte amfitrió, integrador i acollidor i el mes orgullós del seu poble. Des d’ací volem recordar-lo, sempre, com l’home vital, lluminós i entusiasta que era, sempre ideant projectes i comboiant la gent per fer coses...." i ara que fem?", sempre deia inquiet. Esperem,Xorrí, que allà on estigues continues contagiant d’alegria als teus nous companys d’aventures.. Des d’ací, et tirarem molt de menys. Tot el nostre afecte i calidesa per a la família."

Un altre testimoni l’aporta a la seua pàgina el Club d’atletisme La Faixa de Jesús Pobre: 

"Ahir ens va deixar Toni Alberola Fornés "Xorrí", soci FUNDADOR del Club d’Atletisme La Faixa per allà el 1997. No ixen les paraules per a descriure’l, totes són poques.
Sempre et recordarem amb el teu somriure en la cara, simplement grandíssima persona. Jesús Pobre està tocat i amb ell el CMA LA FAIXA. Allà on sigues, Descansa en Pau."

FONT: Foto i text: Mercat del Riurau (Jesús Pobre). Text: C.A. La Faixa (JP).

El mateix dia serà el soterrament. Dos persones conegudes i estimades al poble. El primer s'en va anar de sobte ahir, colpejant de nou i en pocs dies a la família. No feia ni dues setmanes s'en anava José Luis i ara hui direm adéu a José Salvador Serra Mulet, marit de Teresa i pare de Jaume i Josefa Serra. El futbol i el Gorgos també era una gran passió per a ells, com per a la família, com per al fill Jaume. Nascut al 1959, Salvador deixa aquest món, D.E.P. El funeral serà hui dilluns 8 de setembre, a les 18 hores.

Però, ens hem llevat amb l'altra notícia. El carnisser Jaime Arabí (Curro), del carrer Signes, home de Teresa, pare de Tere, Mari, Fernando, Antonio i Jaime, ens ha deixat també. El seu negoci portava ja tres generacions. Ca Curro té més de cent anys d'història. Ara ens deixa el patriarca Jaime. Molts anys darrere el mostrador, fins la seua jubilació, amb la seua simpatia que atresorava, la seua bonhomia. D.E.P, Jaime. El funeral serà hui dilluns 8 de setembre, a les 20 hores.

FONT: Fotos de la composició: facebook (Salvador) i familiar (Jaime).

Va ser jugador i president del Gorgos C.F.

La família del futbol gater s’ha vist, de nou, sacsejada per la mort sobtada d’un dels seus

La malaltia que no respeta edats, classes, esportistes, volguts, amics, tots en general, s’ha endut per davant i de manera molt ràpida i sobtada al que va ser, primer jugador del Gorgos C.F., i després president del Gorgos Club de Futbol, JUAN LUIS CANTÓ GIL, conegut en el món del futbol i popularment com "el Xino". Va nèixer a La Llosa fa 51 anys, va jugar en distints clubs de la comarca i en el Gorgos. Es va casar amb Maria i va tindre dos fills, Vicky i Joan. A mi personalment, m’agradava molt escoltar-lo.

La seua saviesa del futbol i els seus comentaris sempre medits i raonables al voltant de l’esport es feien notar per allí on anava. Era un gran seguidor de la pedrera del seu poble adoptiu, Gata. Es coneixia a tots els jugadors menuts i grans. I a la festa de la pedrera del futbol, que a ell també li agradava molt, vaig rebre de mans d’ell, com a col·laborador del diari Las Provincias, diverses plaques i trofeus, per la difusió del Gorgos a la premsa.

José Luis ens ha deixat. Demà a les 18 hores, els veïns de Gata i, en especial, els amants del futbol i el Gorgos, li diran l’últim adéu al sepeli que se celebrarà a la èsglésia parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata. Des del blog, en nom meu i de molts gaters, el més sentit pèsame i l’acompanyament a María, la seua muller, els seus fills i tota la seua família, en aquests difícils moments.  Descansa en pau, Juan Luis.

Cal recordar que, en pocs anys, la família del futbol gater s’ha vist sacsejada per algun dels seus. Primer va ser Juanjo Marín; després Juan Bequio i ara, Juan Luis Cantó. A tots tres, els recordem amb el futbol com a una gran senya d’identitat de les seues persones.  

A la fotografia, Juan Luis, en una imatge d’arxiu.

Companys sacerdots i Poble Nou de Benitatxell s’acomiadaren ahir en la missa exequial

A Gata estigué vint anys, de 1974 a 1994

També va estar a Jesús Pobre, Xaló i La Xara

Més de vint sacerdots, entre companys del finat i rectors de la comarca, van concelebrar la missa exequial, que va presidir l’arquesbisbe de la diòcesis monsenyor Carlos Osoro a l’església parroquial de Santa María Magdalena de Poble Nou de Benitatxell per l’etern descans de Don Vicente Marqués Pastor, que va morir dimarts per la nit a l’Hospital Marina Salud als 73 anys d’edat, per la greu enfermetat que arrastrava.

En la missa funeral es trobaven present els alcaldes de Poble Nou i de Jesús Pobre, així com regidors del Poble Nou i de Gata. Molts dels sacerdots eren companys de curs de Don Vicente Marqués, inclús l’actual bisbe de Mèrida-Badajoz, monsenyor Santiago García Aracil, que estigué present i concel·lebrant amb el bisbe de València.

Osoro va eixir revestit amb la mitra i va rebre les despulles mortals del rector Don Vicente Marqués. Els sacerdots més joves el van portar des de la plaça exterior fins a davant l’altar. Allí, li van deixar damunt del fèretre una casulla morada i un missal. L’arquebisbe, a l’homilia, va glosar la vida del difunt i el va encomanar a Déu.

Cal recordar que Don Vicente Marqués Pastor va rebre l’ordenació sacerdotal a Moncada en 1963. Fou alumne del Convictori Sacerdotal de Sant Eugeni durant el curs 1963-1964. Començà el seu ministeri a la parròquia de Jesús Pobre i estigué allí quatre anys, de 1964 fins el 30 de març de 1968. Després passa a la parròquia de la Nativitat de María de Xaló. El 4-11-1970 fou nomenat rector-encarregat de Llíber. Cesà a Xaló el 26-7-1974. Estigué a Gata del 10-11 d’eixe any a l´1-11-1994, al llarg de vint anys.

 Després de la seua estància a Gata, el 22-11-1994 torna a ser rector de Jesús Pobre (Dénia). El 15-1-1997 fou nomenat també rector de la parròquia de Sant Mateu Apòstol de La Xara (Dénia). També va donar classes a l’institut.

Descanse en pau, el rector Don Vicente Marqués Pastor, que fou d’aquesta parròquia de Sant Miquel Arcàngel, al llarg de 20 anys, de 1974 a 1994.

A la imatge, el moment previ a començar la missa exequial, ahir a l’església de Poble Nou de Benitatxell.

En els pròxims dies, rescataré una entrevista que li vaig fer el dia de Tots Sants de 1994, quan deixava aquesta parròquia.

URGENT, ACTUALITAT !!.

El rector DON VICENTE MARQUÉS PASTOR ha mort als 73 anys d'edat, a l'Hospital Marina Salud de Dénia. Aquesta vesprada, a les 20 hores, l'arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro, presidirà la missa exequial, a la parròquia Santa María Magdalena, de Poble Nou de Benitatxell, el seu poble natal.

Don Vicente Marqués va rebre l'ordenació sacerdotal a Moncada en 1963 i inicià el seu ministeri com a párroco a Jesús Pobre, de 1964 a 1968. Posteriorment, fou titular de les parròquies de Xaló, Llíber i Gata de Gorgos -on va estar 20 anys- entre 1968 i 1994.

Fou també professor a varios instituts de Dénia des de 1974 fins l'any 2000 i, finalment, párroco de nou de Jesús Pobre des de 1994 a 2012 i de Sant Mateu Apòstol, de La Xara, de 1997 a 2008.

FONT: AVAN, Agencia de notícies de l'arquebisbat. Parròquia de Gata.

El nonagenari, junt amb Pepito Vives, va rescatar la imatge del Santíssim Crist a la passada guerra civil 

Aquest matí a mort a Torrent, on estava a casa d’un dels seus fills, el nonagenari FERNANDO SOLER TORRES, també conegut al poble com "Fernando el bicicliste". Fernando era un gran devot al patró de Gata, el Santíssim Crist del Calvari. Sent escolanet va salvar de les flames, junt al seu amic Pepito Vives, la imatge menuda del Crist, a la passada contienda civil. La van amagar i després la van repartir entre algunes dones del Tossalet-Calvari i ells, fins que acabara la guerra civil de 1936-1939. Al llarg dels tres anys, li van seguir fent processó i pujant al calvari, amagat dins d’un cabàs baix d’un garbonet de llenya.

Ens deixa l’últim testimoni de la recuperació del Crist a la passada contienda civil. Pertanyia a la Junta del Santíssim Crist i en totes les novenes i actes se’l podia veure amb la seua cadira de rodes adaptada, que ell mateixa conduïa. Fa dos anys, Fernando va viure també molt emocionant tots els actes del 250 aniversario de l’arribada del Crist a Gata (1762-2012). A la passada ofrena de flors de la vespra del patró, 5 d’agost de 2013, va rebre molt emocionat un regal que no esperava, el quadre de l’oli representant l’efigie del Pare Mulet, qui va trobar al Crist i el portà a Gata.

Cal que tots els gaters li rendixquen l’últim homenatge. Demà diumenge, a les 11 del matí, els veïns acomiadarem a Fernando, acompanyant la família en aquest traspàs de un dels dos hòmens que salvaren el Crist. Descanse en pau i des del blog del CRONISTA DE GATA, el sentit pèsame als seus familiars i Junta del Crist.

A la imatge, Fernando amb el quadre als peus del seu volgut Santíssim Crist, a l’ofrena del passat 5 d’agost de 2013.

La notícia deixa gelats als que els agrada l'esport, el futbol i als barcelonistes

El que va ser fa uns mesos entrenador del Futbol Club Barcelona i abans mà dreta de Guardiola, ha jugat l'últim partit de la seua vida i ha perdut. Tito Vilanova ha mort als 45 anys a consecuència del càncer que patia. Però les grans persones i grans entrenadors perduren en el temps i per això ell està escrivint una pàgina d'or al llibre de l'esport del peu, per la seua valentia, davant l'enfermetat, per les seues decisions, per tot. Que descanses en pau, Tito.

Condol també per a la família de la Penya Barcelonista de Gata. Molts dels gaters aficionats al Barcelona l'han vist pels camps espanyols dirigint el seu equip, el de sempre, el dels seus colors, malgrat a patir ja l'enfermetat que al final ha pogut més que ell.

ADÉU A UNA GRAN PERSONA I A UN BON ENTRENADOR. D.E.P. TITO VILANOVA.

Francisca ens ha deixat Divendres Sant; demà dia de Pasqua serà el seu soterrament

La "fràgil salut de ferro" de Francisca (com deia Vicente el seu fill) no ha ressistit més els anys

Gata té encara una centenària, la Tia Teresa (Teresa Signes Diego), que va fer 101 anys a setembre passat

La Tia Vicenta (Vicenta Diego Tudela) va morir als 105 anys per l’agost de 2007

Quan va fer els 104 anys de vida el passat dia 12 de març de 2014, la Tia Francisca (Francisca Costa Diego) encara va assistir a missa i a un dinar que li va fer tota la família. En l’últim mes la seua "fràgil salut de ferro" -com deia sempre el seu fill Vicente- ha anat debilitant-se fins deixar-nos ahir Divendres Sant per la vesprada. Donat que hui està l’església tancada fins la Vigília Pasqual, demà -dia de Pasqua de Resurrecció- serà el seu soterrament a les 11.30 del matí.

Francisca deixa Gata als 104 anys, un mes i sis dies, en un dia molt asssenyalat al calendari de 2014 i la soterren també en una ltre dia no menys assenyalat.

Quan el passat dia 12 de març posava que 104 anys eren una muntonà, també posava que les cites assenyalades les tenia en la seua vida la Tia Francisca. El dia que va ser elegit papa el carismàtic Papa Francisco, Francisca va fer 103 anys, ara mor Divendres Sant. Ha estat Francisca sempre un exemple constant de mare, uela i bisauela.

En els últims anys, havia superat caigudes, febres, cansera, dolors, i ahí seguia, sent l’alegria de tots, sobre tot dels més menudets i menudetes de la família.  

Ara tota la família l’arropa en les últimes hores al seu poble, Gata. Demà a les 11.30 hores, el veïnat acomiadarà a la seua veïna més major.

També posava el passat 12 de març, que tinguera salut fins que Déu ho vulguera, ara ja arribat al cap de la seua llarga vida.

Des del blog, el meu condol per a tota la seua família, especialment a la filla Tonica i al fill Vicente amb el seu gendre i nora, als néts i als bisnéts.

Fent una mica d’història dels centenaris de Gata, cal dir que la persona que més vella va morir del poble va ser Vicenta Diego Tudela, que ho va fer als 105 anys i mig, el dia 5 d’agost de 2007.

A la fotografia, la centenària Francisca Costa Diego, que ens va deixar ahir Divendres Sant. 

Els veïns l’acomiaden demà pel matí a les 11.30 hores

El cor de la Tia Antonia (la centenària Antonia Pedro Costa) s’ha detés aquesta matinada passada. Hui dimarts dia 25 de març, el poble s’ha assabentat que la tercera dona més vella actualment del poble ens deixava. Tenia 101 anys, tres mesos i onze dies. Complia anys i en va fer molts, el 13 de decembre. Encara a l’últim aniversari es trobava prou forteta, però en tres mesos ha fet molt de camí la seua senectud.

Al llarg dels seus 101 anys, la tia Antonia "Beterana" (de Bètera) ha tingut un nodrit arbre genealògic. Tenia 8 germans. Es va casar amb el Ti Jaume. El fill major era el sempre recordat Antonio al que tots el coneixíem per "Beterano". Ell casà amb Rosa i tingueren tres filles, nétes de Antonia: Toñi, Fani i Viqui. Fani i Rafa tenen 2 filles, Anna i Laura, besnétes de la centenària. Viqui i Toni 2 filles, Maria i Laia, dos besnétes més.

Descansa en pau, la Tia Antonia. El CRONISTA DE GATA acompanya tota la família en el seu condol. 

Si recordeu vos posava el passat dia 13, amb motiu del 104 aniversari de la Tia Francisca, que Gata tenia un "pòdium de centenàries". Ara han quedat sols dos, la Tia Francisca -104 anys- i la Tia Teresa, que també té 101 anys, fets a setembre. Ja no es podrà fer allò que plantejava. Jo posava: "ara que estan en vida les tres, fer-li el poble un homenatge, donat que en molt de temps potser no es torne a repetir els 306 anys junts que sumen entre les tres".

A la fotografia facilitada per les nétes, la Tia Antonia quan a decembre va complir els 101 anys d’edat.

Recorde amb carinyo les meues imitacions de la seua veu, als festivals júniors dels nadals

Aquesta vesprada a les 15.03 hores ha mort el que va ser el primer president del Govern de la democràcia ADOLFO SUÁREZ (1932-2014), a conseqüència de la complicació degenerativa de l’enfermetat de l’Alzheimer que patia des de feia onze anys. Els dos dies de sobreavís del fill a tota la societat espanyola han servit per a explicar els de la nostra generació als nostres fills qui era el personatge públic, que va fer per Espanya i en quines decisions polítiques es va trobar.

I direu, quina relació guardava en Gata?. És que va estar mai al poble?. No, però jo el tenia en gran estima, en quan a home seré, medint sempre les seues paraules, amic de tots i volgut per tota la classe política. Quan el que vos escriu era jove i feien el festival júnior per Nadal, recorde que sempre feia imitacions. La més fàcil per la seua veu, junt al també recordat i desaparegut Félix Rodríguez de la Fuente, era precisament Adolfo Suárez i aquelles frases tan cèlebres que han quedat en la memòria col·lectiva dels espanyols. Per això, ara cal recordar-lo, resar per ell, encomanar-lo al Pare i desitjar-li un llarg viatge...Què descanse en pau, l’home que va construir la democràcia. Amb ell se’n va un tros molt important de la nostra joventut. D.E.P. ADOFO SUÁREZ.

Vos pose l'enllaç a un article d'opinió de José Murgui, el cronista de Casinos (València) sobre l'estadista ADOLFO SUÁREZ: http://www.elperiodicodeaqui.com/noticias/OBITUARIO-Adolfo-Suarezestadistaque-abandonaron-y-traicionaronsuyos-por-Jo/60158.

FONT: Foto extreta de la pàgina web: www.deverdaddigital.com.

Va morir dissabte als 38 anys. A Gata va estar de octubre de 2004 a desembre de 2006

Demà divendres, l’arquebisbe presidirà una missa funeral a la parròquia on estava ell ara destinat, Santa Teresa de Jesús Jornet de València

La notícia corria com la pòlvora diumenge a primera hora del matí. Qui s’ha mort? deien les dones pel carrer, havien escoltat els tocs solemnes de difunt. Qui era?, de qui es tractava?. Tots els dubtes es van esborrar quan el senyor rector posava el cartell explicatiu a la porta principal de l’església. Havia mort el que fou rector de Gata de octubre de 2004 a decembre de 2006. Al publicar-ho al blog i per mig del facebook, no es van fer esperar els comentaris, testimonis d’estima, de record, de coneixença al jove rector de 38 anys. Ja suposeu que estic parlant de PABLO SAPENA BARONA.

He volgut incidir més en fotografies, fent una composició recordatòria, perquè m’han arribat dos testimonis molt emotius, un de Eva, de la primera parròquia on va estar destinat, i l’altre de Lucia, de l’última parròquia on va assistir Don Pablo, com el coneixíem nosaltres. Pel mig, han anat afegint-se molts comentaris, bé a la fulla del blog directament, bé per mig del facebook.

Val la pena, rellegir-los, per a veure que tots coincidixen en l’estima al jove rector que ens va deixar dissabte passat a conseqüència d’un infart.

Eva diu: "Su primer destino como párroco titular fue la Parroquia Santiago Apóstol de Sinarcas, donde residió mientras ejerció el cargo, al tiempo que desempeñaba sus funciones en la pedanía de Casas de Utiel. Le recuerdo como un joven apasionado, ilusionado y sencillo, lleno de ganas de hacer cosas. Un hombre bueno y de buena voluntad. Un abrazo para su familia en este momento difícil.".

Pel mig, el testimoni al blog de Miguel Ángel: "Ha estat una notícia desagradable per a Gata, vaig tindre l’ocasió de compartir amb ell moments molts bons, al principi d’estar a Gata, estant jo a la banda i en va deixar un bon record. Només queda que descanse en pau i sempre el recordarem".

Més de trenta persones es sumaven al facebook al sentiment de condol. La majoria publicaven: "Descanse en pau". Ángeles comentava: "Tant jove!!! Sempre senva primer qui no cal... :(  D.E.P.". El rector fill de Gata, Francesc Mulet Ruís també posava: "En glòria estiga i descanse en pau! Rese per ell!". José Miguel Jorro deia: "D.E.P. No es just q s’en vagen tan jovens" i Antonia Torres: "Tenia els mateixos anys que jo,no es just D.E.P." Mayte Signes: "En la gloria del pare esta, el qui va ser un gran amic." Gema Montesinos explicava: "El Recorde el dia d la meua boda al calvari! Tan jove pobret ! D.E P". Finalment l’amic pedreguero Albert S. García publicava: "Qué Déu el tinga en la Glòria".

Lucía comentava: "Jo vaig tindre la sort de conèixer-lo aquestos últims mesos a la meua parròquia, Santa Teresa Jornet, i és una de les persones que més m’ha marcat pel seu entusiasme i ganes de fer projectes nous. El tiraré molt a faltar perqué en tan poc temps ja s’havia convertir en amic. Gràcies de veres per aquest recordatori tan entranyable al vostre blog."

* Més testimonis de hui divendres, dia 8: Adria Catalá Pedro escriu amb molta simpatia cap a la persona del enyorat Don Pablo: "Recorde aquells diumenges com si fora ara! A les 10 sortíem Arnau, Ivan i jo cap a les Planes de Xàbia totes les setmanes amb ell cap a missa. Recorde aquelles retransmissions de F1 que ens feia, per aquelles curves de la Plana amb el seu cotxe ("curva derecha ras! Chican a la izquierda, rectaa! Brumm!") ja, ja. El "boxes" era l’ermita! Li encantava la fòrmula uno!. Recorde aquells partits de futbol amb les pinyes del pati del convent de la Plana, Arnau i jo contra Ivan i Pablo! Sempre ens guanyaven!. Mentre les monges remugaven....ja, ja, ja. Aquells pastissos que junt amb ell agafaven a les monges i ens els menjaven ja, ja, ja!. I molts més records on sempre quedaran ahí! Gracies per eixos moments! Els que el vam conèixer sabem com era! Descanse en pau D.E.P".

Arrel d’aquest comentari, també s’afegix Rosa Monfort Monfort, mare de Ivan, amb la mateixa simpatia i nostalgia, i diu: "Efectivament!!!!, també jo recordé eixos diumenges, ja que com que es marejaveu a l’anar fent rally amb ell, a mi en va tocar anar tots els diumenges a missa a les Planes per tal d’acompanyar-vos a l’ermita de les mongetes ... i anar perseguint a Don Pablo per la carretera!!!! Sí, i també recorde eixos partits de futbol, i els pastissos, i les carreres després per la Plana per tal d’arribar a l’hora de missa de 12 a Gata. Foren caps de semana d’oir dos i tres misses, però que mai oblidaré, perque Pablo es feia inoblidables per a vosaltres!!!"

Finalment, cal dir que, l’arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro, que es trobava a Roma en visita "Ad limina" i no va poder estar present al seu soterrament, presidirà un funeral en sufragi per l’ànima de Don Pablo Sopena Barona demà divendres a les 19,30 hores a la parròquia Santa Teresa de Jesús Jornet de València, on estava el rector finat de vicari.

Done les gràcies a tots els que s’han fet presents amb els seus comentaris en el record de Don Pablo i que Déu l’haga ja abraçat al seu costat. Descanse en pau i ànim per a tots els seus familiars i amics més íntims.

A la composició, un moment molt emotiu, el del Corpus nocturn a l’ermita, el 27 de maig de 2005. Don Pablo el vegeu agenollat. El Vicari Episcopal portava la Santa Custòdia. La fotografia d’ell amb el papa Benet XVI era la que més li agradava, la tenia al despatx i la va utilitzar per al programa de festes.

FONT: AVAN (notícies) i testimonis d’usuaris del blog. / Fotos: Pons i particulars.

Als 38 anys va faltar anit com a conseqüència d’un infart. Actualment estava adscrit a la parròquia Santa Teresa de Jesús Chornet de València

La misa exequial se celebra demà dilluns, a les 11, a la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent

Ahir dimecres va ser soterrat el veí de Gata Francisco Monfort Diego, més conegut com "Francisco el Banc", pare de Dora, Pepa i Jaume. Va ser industrial i tots recordem la fàbrica de farines que hi havia a l’entrada del poble, fa anys, que posava "Harinas Monfort", era la zona de "El Molí" de Gata. Sa casa tocava dos carrers, la carretera de Xàbia i la cantonada de la carretera d’Ondara amb el carrer Jesús Pobre. Era un home molt amable, volgut i estimat. Extrese des del blog el meu condol a tota la seua família. Descanse en pau, Francisco "el Banc".

Després de molts anys impedida i cuidant-la a sa casa del carrer Sol, ha mort hui Josefa Argudo Mulet, més coneguda per tots com Pepica Argudo. Demà a les 12 del migdia serà la missa funeral a l’església parroquial. Pepica, des de ben jove havia estat amb molta activitat a la parròquia, era catequista, d’Acció Catòlica, de l’Adoració Nocturna. A la seua casa eren sempre ben acollits tots, era una dona tot bondat. La recorde amb molta calma i sosego parlant, meditant, també era de l’Associació naturista. Descanse en pau Pepica Argudo.

En representació de la seua família (nebots i nebots-nets), comenta com va ser l'últim mes de Pepica Argudo una de les seues nebodes-nétes Natalia Argudo. Ho puje dalt per si algú no mira els comentaris i diu:

"La tia va ingresar a la Residencia de Teulada el passat 26 de Novembre. Tenia demencia senil. Apenes reconeixia ningu. A sa casa ja era molt dificil atendrela, per la qual cosa la familia prenguerem la determinacio de dur-la a la Residencia on es cobrien totes les seues necessitats de forma mes adecuada. Les primeres setmanes, encara que desorientada, se la veia contenta...despres va empijorar rapidament. El dia Nadal la visitaren tots els seus nebots i, encara que no ens reconeixia un a un sabia que erm els seus familiars "que.be cel.lebrar el Nadal amb la familia" deia. Al dia següent no es despertava i no podia menjar. El 27 de desembre ha faltat mentre dormia. Gracies des d'aci a Orlando i la seua familia que l'han acompanyat durant tant de temps.
Descanse en pau."

Aquesta vesprada, els gaters han acomiadat a Tonica García Mulet, també coneguda com "la dona de Juanito l’Estanquer". Molts veïns de Teulada, on tenia família materna, de la comarca -que coneixïen a "Juanito l’Estanquer" i als fills- i de Gata, han acompanyat a la família en estos difícils moments. La missa del sepeli ha estat concelebrada per alguns rectors, companys del seu nét Juan Pons, qui l’ha presidida i ha fet l’homilia dedicant-li unes sentides paraules. 

Als 87 anys, la que fora una dona forta, devota i valenta, viuda de l’empresari i alcalde Juan Bautista Pons Leyda, ha descansat després d’una llarga espera. Una dona molt forta que fa trenta-tres anys va perdre al seu marit. Els quatre fills, Pepe Juan, Paco, Vicente i Antonio, l’han cuidada fins el final dels seus dies. M’unisc en el sentiment des d’estes línies i els done el condol a ells, nores, néts i nétes de Tonica, així com a la resta dels familiars.

Als festivals de les festes patronals

Els quintos li van pujar un carro a l’escenari

Formant part dels servicis funeraris de la companyia S.A.V. (La Siempreviva) un gater, Miguel Pedrós Taléns

Sabeu ja tots que el cantant artista MANOLO ESCOBAR (1931-2013) va morir dijous passat a sa casa de Benidorm als 82 anys d’edat, on residia en els últims més de trenta anys junt a la seua dona. Perquè el porte a l’obituari gater?, podrieu preguntar-se. El motiu és per a fer un poc d’història festera.

Manolo Escobar va actuar al festival d’elecció de les regines major i infantil de 1980. Ho se ben cert, perquè vaig tindre l’honor de presentar-lo junt amb Amparo Coloma. Per cert, es canviava al gimnàs, hui totalment enderrocat i desaparegut. Recorde que li volia fer-li una entrevista a l’escenari, donat  que moltes persones majors omplien el pati per a veure’l i veure tot el festival. Les paraules de Manolo Escobar van ser directes: "Usted mes presenta i ya está, déjese de entrevistas". I aixina ho vaig fer. Aquella niot va ser elegida regina major Pepita Palones i regina menuda Elodia Torres.

El cantant de la copla va tornar a vindre a Gata a les festes de 1986. En esta ocasió dins d’eixa setmana, al que nomenaven Festival Popular. Els quintos d’aquell any ("L'Alcantarillat") van protagonitzar l’anècdota amb ell, li van pujar un carro (per allò de "Mi carro me lo robaron...") a l’escenari. Manolo Escobar es va empipar prou. Inclús a una entrevista que li van fer al respecte va dir que "en un pueblo me sacaron un carro...". Seria sens dubte Gata.

Però, els gaters vam poder tindre l’honor d’acomiadar-lo directament ahir vesprada, no sols perquè les càmeres de televisió estaven allí seguint-ho tot, sinó perquè entre els treballadors de la companyia funerària ASV (La Siempreviva) estava un gater, que alguns sí que vau poder reconéixer per televisió. Era Miguel Pedrós Taléns "Nela, el menut". Miguel em comentava que la família de Manolo Escobar va ser molt atenta i respetuosa amb ells, la premsa també, que va poder veure alguns famosos com Francisco, Arévalo, Nieves Herrero i altres. De l’Ajuntament de Benidorm el van passejar per davant per tota la platja fins arribar al tanatori, on tenia que ser incinerat. Gata també va acomiadar d’alguna manera al cantant que va repetir a Gata per dos voltes.

Que descanse en pau l’artista que ho va ser MANOLO ESCOBAR i ens unim al condol dels seus familiars i amics.

FONT: Foto obtesa de la pàgina www.coveralia.com.

El sepeli a Gata, el seu poble natal, es fa a les 19 hores de hui divendres

Era catedràtic de Matemàtica Aplicada a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Ahir va córrer la notícia pel poble. La mort sobtada de Vicent Caselles Costa, fill d’Olguita Costa i germà de Juan, a Barcelona, va sorprendre a tots. Vivia i tenia el seu treball universitari a Barcelona. Als 53 anys ens va deixar este gater, professor excel·lent de matemàtiques aplicades, que havia estat a les universitats de València, a França, a Palma de Mallorca i actualment treballava en el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona. Era catedràtic de Matemàtica Aplicada.

El sepeli s’ha fet aquest matí a les 12 hores al Tanatori Sancho d’Avila de la ciutat condal i a Gata, el seu poble natal, serà soterrat després del funeral que es farà a les 19 hores de hui divendres dia 16.

La seua trajectòria universitària era amplíssima. Llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de València (1983) les seues líneas actuals d’investigació estaven centrades en el processament d’imatges, les equacions en derivades parcials i les seues aplicacions, la Geometria Diferencial i les seues aplicacions i la visió per ordinador.

Tal com publica hui la mateixa Universitat Pompeu Fabra amb un article ("Mor el professor Vicent Caselles"), Caselles "va ser un dels investigadors que figurà en el rànquing de científics de l’ISI Web of Knowledge i que en els darrers deu anys havia publicat articles considerats "highly-cited, la qual cosa el situà entre els autors més citats en la seva àrea de coneixement.

Investigador del Grup de recerca en Processament d’Imatge del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, en el treball publicat el 1997 presentava un model de segmentació d’imatges que identificava les siluetes dels objectes com a geodèsiques del pla equipat amb una mètrica de Riemann que depèn de la imatge. Una geodèsica és una generalització de la noció de línia recta a espais curvilinis i es defineixen com el camí més curt entre dos punts a l’espai.

Els experiments realitzats amb diferents tipus d’imatges van demostrar l’eficàcia d’aquest plantejament teòric per detectar diversos objectes, identificar els contorns interns i externs de l’objecte en relació al seu entorn. Al mateix temps, es va demostrar l’eficàcia dels algoritmes desenvolupats i la seva capacitat de realitzar acurades mesures de l’objecte considerat."

Si ens quedem en la faceta de joventut, els que vam estudiar amb ell a l’institut "Historiador Chabàs" a Dénia, el recordem com un avançat als coneixements, sobre tot de matemàtiques i física, que els professors ens donaven.

El seu currículum vitae és llarguíssim, amb més de 126 articles publicats a revistes científiques, amb cinc premis, amb treballs d’investigació i co-autor de tres llibres.

Des del blog, com a CRONISTA DE GATA, veí gater i amic que vaig ser en l’època d’estudiant, done el condol a tota la seua família.

S’en va un gran professor matemàtic, en els llibres, papers, internet, documents i estudis queden les seues investigacions.

Podeu llegir la notícia de la seua mort a l’enllaç: http://www.upf.edu/enoticies/home_upf/0801.html#.Ug4dS5mbvIV.

FONT: Foto i part del text, Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

La premsa també s'ha fet ressó de l'òbit

Aquest matí s’ha celebrat el multitudinari funeral pel que fou alcalde de Gata, GABRIEL FELIU PEDRO. Nombroses corones de flors i rams acompanyaven el cotxe fúnebre que ha passat per davant l’Ajuntament, lloc que ell va presidir de 1997 a 1999, primer, i de 1999 a 2003, després.

Tota la família ha estat acompanyada per la corporació municipal, molts alcaldes de la comarca i autoritats, entre ells Pepe Cholbi, el Síndic de Greuges, i moltíssima gent del poble. La missa funeral ha estat concelebrada per tres rectors fills de Gata i el rector de la parròquia. A la homilia, el rector Juan Pons Salvador, familiar del finat, ha destacat el caràcter de bonhomia de Gabriel Feliu i la presència del patró, el Crist del Calvari, la qual cosa era per al ex-alcalde un don de Déu.

El pèsame ha sigut una gran manifestació de condol i acompanyament per als ser volguts del difunt, que passen dies de pena i tristor.

Cal recordar que Gabriel Feliu tenia moltíssims amics, no sols a Gata sinò en tota la comarca. Es feia de voler, era molt amable i servicial amb tots. Hui s’ha demostrat. Tenia 75 anys d’edat. Va ser alcalde del Partit Popular en dos etapes. Primer del 13 d’octubre de 1997 al 2 de juliol de 1999. Després del 3 de juliol de 1999 al 13 de juny de 2003.

Per altra part dir que la premsa també s'ha fet ressó de l'òbit del ex-alcalde Gabriel Feliu. Hui dissabte publicava LAS PROVINCIAS: "Fallece a los 75 años el exalcalde popular de Gata de Gorgos, Gabriel Feliu Pedro". Ací teniu l'enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20130803/marina/fallece-anos-exalcalde-popular-20130803.html.

Com a CRONISTA DE GATA, que moltes vegades havia escoltat a Gabriel en el seu lloc polític i pel poble, amb amistat d’un gater, reiterar el condol a tota la família.

A la fotografia, un moment del sepeli del ex-alcalde de Gata, Gabriel Feliu.

Va ser màxima autoritat municipal de Gata en dos etapes, la primera de 1997 a 1999, i la segona de 1999 a 2003

Industrial, amb una filla i dos fills, serà soterrat demà dissabte a les 11 a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata

Aquesta matinada passada va morir d’una llarga malaltia, el que va ser alcalde de Gata GABRIEL FELIU PEDRO, que era coneguts per tots els gaters i comarca com "Gabriel de Feliu". Tenia 75 anys d’edat. Va ser alcalde del Partit Popular en dos etapes. Primer arrel de la moció de censura feta al seu antecessor Vicent Font Leyda, del 13 d’octubre de 1997 al 2 de juliol de 1999. Després tota la legislatura completa, del 3 de juliol de 1999 al 13 de juny de 2003. Era empresari del ram tèxtil, de professió. Molt conegut per tots, es feia de voler, era molt amable i servicial amb tots. Tenia la fàbrica a la carretera de Xàbia.

Durant el seu període d’alcalde, s’urbanitzà el sector de Les Sorts, fent-se un pont soterrani per baix de les vies del tren. També es va fer un pont urbà sobre el riu Gorgos a la zona de La Font del Riu i es va obrir un nou vial que connecta amb el carrer Sant Josep de la zona Alcolaies.

Demà dissabte, a les 11 del matí, es celebrarà la missa funeral per la seua ànima a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Des del blog, acompanye en estos moments de tristor als seus, en especial a la seua dona, la filla i als seus fills, així com a germans i demés família.

FONT: Foto, Gabinet de premsa, Ajuntament de Gata.

El poble veí de Pedreguer està de dol. Se’ls ha mort l’Antonio-Lluís com diuen ells. Ahir va morir a l’hospital de la Fe de València el que fou diputat provincial per la Marina Alta (UPV) en 1991, Antoni-Lluís Carrió. Vosaltres direu, quina relació tenia en Gata?.

Era fins la seua mort, als 55 anys, el secretari comarcal de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. des de 1985. L’he conegut tota la vida, erem quintos i sempre l’he considerat un home cabal, seriós i molt cult. Advocat i a més, va ser regidor de l’Ajuntament de Pedreguer entre 1987 i 1999, entre altres més càrrecs.

Un bon dia, quan el CRONISTA DE GATA va entrar al facebook, ell es va afegir com amic i inclús feia comentaris d’alguns articles. Ara recorde algun que em va sorprendre. Només vaig saber pels comentaris que feien al facebook fa tres setmanes que alguna cosa li passava, sols esperava que tornara a comentar alguna cosa del blog meu, però ja mai ho farà. 

Cal recordar-lo com era, amant del seu poble Pedreguer i de la seua llengua i la cultura. Què descanse en pau, el veí pedreguero Antoni-Lluís.

Aquesta vesprada el poble ha acomiadat a Juan Roselló, que va morir ahir després d’una llarga enfermetat. El funeral i soterrament s’han celebrat aquesta vesprada. Juan era un home senzill que en els seus moments d’oci els dedicava a la cançó. La seua veu prodigiosa la passejava per allà on estiguera. Va formar algun que altre conjunt amb gent de la terra. Amb els Bradmis li va donar veu a la cançó que evocava les discoteques d’altre temps. Amb música de Pepe Monserrat va fer un CD de cançons dedicades a València, a les falles, a la Mare de Déu. Durant molts anys va estar cantant a la Venta de Posa i a més formava part del Cor Serrillàs, en els seus inicis. Se’n va una veu molt bona dins del panorama artista gater. Cal recordar-lo com ell era, senzillament, amb tranquil·litat i escoltant-lo. Podeu escoltar la seua veu acompanyat dels Bradmis, a aquest enllaç de "la Jota de Dénia" de 2010: http://www.youtube.com/watch?v=1262sZKSBXQ. També podeu escortar-lo amb el mateix conjunt al següent enllaç de "Pistes de ball": http://www.youtube.com/watch?v=XQicjc-501Y&NR=1&feature=fvwp. Se’n va Juan Roselló, però queda per a sempre la seua veu en discs, Cds i vídeos.

A la imatge capturada del vídeo que us nomenava es veu a Juan al port de Xàbia.

Servixca aquest escrit per recordar al cabo "Nela", aquell policia local que va treballar i lluitar primer per la seua feina, després per a traure endavant la seua família i després per poder aguantar el cor que batia sense parar dins d'ell. La Policia Local de Gata, per mig de la seua pàgina i el seu facebook, així com els seus fills, han fet memòria de la trista i emotiva efemèride. L'1 de maig de 2008 ens va deixar Pepe "Nela" als veïns, companys, amics i, sobre tot, a la seua família.

Seguim l'escrit de la Policia, que ha recordat al seu amic i company en este dia: "Queremos honrar la memoria de D. José Pedrós, ya que hoy se cumple un lustro de su fallecimiento. D. José, más conocido como "Pepe Nela", fue el primer cabo de la Policía Local de Gata de Gorgos, desempeñando la Jefatura durante muchos años y hasta que la salud se lo permitió. Recordado con cariño por los vecinos de la población, Pepe era de los policías de la vieja escuela, de los que prestaban servicio las 24 horas del día, los que no conocían eso del descanso semanal y de los que siempre sabías que podías contar con él para lo que fuese. Cuenta de ello, puede dar su familia, a quienes también queremos tener presentes en este día, quienes se sienten orgullosos de haberlo podido disfrutar doblemente, como policía cuidando de ellos en la calle, y disfrutando de él como padre, en casa. Querido Pepe, allá donde te encuentres, esta Policía Local seguirá teniéndote tan presente como si cada día vinieses a trabajar, como lo hiciste toda tu vida, ya que formaste y seguirás formando, parte de ella."

 

FONT: Policia Local de Gata.

Gata ha acomiadat aquesta vesprada a Mariano Landete Oltra, membre de la Penya Cavallista de Gata que ha mort després d’una llarga enfermetat, als 64 anys d'edat. Mariano sempre havia estat, des de que va vindre de terres de la Safor a viure a Gata i es va casar amb Margarita, vinculat al món dels cavalls, dels passacarrers a Sant Antoni, a les festes, i a més va participar també en alguna edició del Misteri dels Reis de Gata, fent el paper de missatger dels reis mags. Molts amics del seu fill, també de nom com son pare i bon músic, han acompanyat a la família en aquestos difícils moments. Des del "Cronista de Gata" ens afegim al pèsame per a la dona, el fill i tota la seua família.

El poble de Gata ha acomiadat hui a Jaime Caselles, llaurador i caçador molt popular. Jaime Caselles Monfort ha mort als 82 anys després de patir una llarga enfermetat. Bon paellero, amb molt amics i volguts. El carrer "la Manegueta" perd a un dels seus veïns més coneguts. El blog del "Cronista de Gata" també sent la perdua, donat Jaime i Pepica van facilitar moltes fotografies antigues de la seua col·lecció des de l'abril d'enguany, com la que acompanya aquesta nota. Des d'aquest blog, donar el pèsame a la dona Pepica, als fills Francisco i Rosa Vicenta, així com als seus fills.

A la imatge, Jaime de jove. Sempre estava rient i això ha quedat entre les fotografies antigues.

Tenia 94 anys i al juliol passat va poder "tocar" al patró de Gata, perquè va vetlar a sa casa

Si els dic que ha mort Antonio Diego Llopis potser no el coneguen, però si els dic que és el Ti Toni Porra aixina sí que el reconeixeran. Ha mort un dels personatges més populars a Gata del segle XX i el que portem del XXI. En molts àmbits socials era conegut el Tio Toni Porra. Nascut l'any 1918 era un gran llaurador aferrat als costums dels seus majors, amant de les tradicions com ell a soles, va ser inclús banderer de la banda Unió Musical de Gata. Un gran trucador, jugador amb els seus amics, feia la gran festa del truc a la seua caseta celebrant els seus aniversaris. Escaldava fins l'últim estiu. La seua caseta baix del Tossal sempre tenia gent. Amic de tots i acollidor, de geni i temperament, molt popular.

Dir-los que si volen coneixer-lo més a fons al blog del "Cronista de Gata" faig referència a ell en vint entrades. La seua família (Rosa la seua dona a la que ja acompanya en l'altra vida), María i els néts, van ser protagonistes de la sèrie d'Estampes de l'escaldà del blog fa dos anys. La seua imatge ha anat apareguent al blog com el gran personatge que era, d'eixos que fan poble, que fan barri.

L'última etapa de la seua vida l'ha viscuda de manera distinta. Inclús va tindre una gran alegria quan el Santíssim Crist va passar tota la nit a sa casa el dia de la novena especial, quan es va fer a la Placeta de Sant Antoni la celebració.

S'en va un gran home de tradició. La vellea ha pogut amb ell. La Placeta es queda molt buida i Sant Antoni plora perquè ha perdut un dels seus fills més emblemàtics. Des del blog també ens afegim al condol cap a la seua filla Maria i els seus néts.

La missa funeral se celebrarà demà per la vesprada. Curiosament serà soterrat el mateix dia que Francisco Zaragosí Signes.

A la imatge podeu vore a Toni Porra, precisament eixe dia de novena que mencionava, a finals d'agost.

Era comerciant de "sombreros" i cabassos de "palma" i molt conegut al poble

Ha mort als 81 anys Francisco Zaragosí Signes. En la seua joventut va estudiar als jesuïtes a València. Seguint l’estel de son pare va heretar la fàbrica de "sombreros" i cabassos de palma, on tenia màquines i planxes molt originals. Ens ha deixat sense haver vist complit el somni que ara prompte pot ser realitat, un museu del sombrero a Gata. En els últims mesos era ja típica la imatge de la seua dona acompanyant-lo amb la cadira de rodes a tots els aconteixements. El soterrament serà demà, que és la festa del 9 d’Octubre, a les 11 del matí.

Des del blog vaja també el meu condol a la dona Isabel i a les quatre filles. Sempre es recordarà com un home molt popular a Gata.

La fotografia del costat de l’article pertany al dia que es va fer la novena a la Font del Riu, el passat mes de juliol.

El poble de Gata ha donat aquesta vesprada l’últim adéu a un home molt carismàtic i popular. En Francisco Costa Boronat, "Don Francisco, el director" com se li coneixia popularment, va morir ahir a l’edat de 81 anys. L’educació, la família i l’església foren tres pilars fonamentals en la seua vida, mantenint sempre una vida molt ocupada. Des de ben jove va seguir el camí professional del magisteri. L’hen pogut recordar a les fotografies antigues ajudant als mestres de l’època. A Terol va conèixer a la seua dona Teresa i es va casar amb ella. Van tindre tres fills. Va estar també de mestre a Senija, abans de recalar definitivament al seu poble, Gata. Va ser durant molts anys el director del col·legi públic "Santíssim Crist" de Gata. Inclús també va ser uns anys inspector d’educació. Al llarg d’onze anys, ja jubilat, va portar la secretaria de la parròquia. Quan va acabar la seua tasca, va rebre una placa d’homenatge, estant de rector En Pablo Sopena Barona.

El sepeli de "Don Francisco" s’ha celebrat a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel a les 17.30 hores. Moltíssims mestres, educadors i alumnes, junt amb els amics i familiars li han donat l’últim adéu al mestre, al director, a l’amic. Des del blog, el "Cronista de Gata de Gorgos" també es suma a les condolències per a la seua víuda Teresa, els seus fills i familiars.

Més conegut popularment com Javier "el Mico"

Els pobles menuts tirant a mitjans, com el nostre, escriuen el dia a dia per els aconteixements que hi passen. Uns són bons i altres roïns, alguns et peguen un colp, com el de hui. La gent s’ha llevat amb la notícia del adéu de Javier Mulet, al que tots carinyosament i ell mateix li deien "Javier el Mico". Va ser durant molts anys president del Grup Espeleològic Gatense i s’en va cap a "les muntanyes més altes, les altíssimes". Perquè ell sobre tot era un amant de la muntanya, dels reptes difícils, però aquest no l’ha pogut superar.

Aquesta vesprada al tanatori li han fet l’acomiadament la família, amics i coneguts...que eren moltíssims. L’incineraran com era el seu desig i repartiran les cendres per la muntanya com ell desitjava. Sempre recordarà el poble el caràcter afable, popular, de Javier, que s’en va als 57 anys. Malauradament, el GEG perd en dos anys a dos grans puntals: primer Alfonso i després Javier. Quan està ja pròxima la carrera de muntanya que el grup organitza, de ben segur que servirà per a fer-li una dedicatòria a ell, al "mestre Javier", a "Mico".

Des del blog anime a Pepa, les filles i a tots els seus i que la nova sàvia que arriba servixca per al seu record. La vida d’un poble està feta de colps...no ho oblideu, més bé recordeu-ho.

La foto que pose d’ell està feta a una Volta Senderista al Barranc de l’Infern de fa uns anys. El GEG l’organitzava. En eixe moment ell advertia alguna cosa als caminants.

M’ocupe ara del fet insòlit que hui ha passat al poble i s’ha comentat molt. Malgrat a ser el soterrament d’un veí i una veïna del poble, matrimoni de molta edat, el cas inusual és que han estat soterrats els dos al mateix temps, ja que van morir amb una diferència de poques hores. No hi havia passat mai aquesta circumstància que es recorde en generacions i per tant es un fet històric en el nostre poble de Gata. Un fet, que amb tota la tristor que suposa, no deixa de ser bonic. Aprofite el comentari per donar el pèsame a la família per la perdua del matrimoni.

Els veïns de Gata han volgut estar aquesta vesprada en el funeral d’Antonio "el Rellotger", que ens ha deixat als 69 anys després de patir una llarga enfermetat. La valentia i coratge que ha tingut fins l’últim moment ha estat exemplar. Tots han volgut aquesta vesprada estar al costat de la vídua, les dues filles i el fill i la resta de la família en aquestos moments tan difícils.

Antonio Soler Llácer (el Rellotger) es va instal·lar primerament en una tendeta de rellotgeria al carrer La Bassa i després va passar al començament del carrer Primo de Rivera, hui Constitució per a passar definitivament a mitat del carrer. El nom de la popular rellotgeria era "Rubí". Antonio sigué també regidor de l’Ajuntament de Gata en el període 1979-1983, junt amb Gabriel Feliu Pedro per la UCD.

Des del blog ens afegim al sentiment de condol per la pèrdua del èsser volgut i animem a la família com ell ho feia en tot moment.

Habia visitat Gata prou voltes, a confirmacions i a visites pastorals, quan era arquebisbe de València

El cardenal emèrit AGUSTÍ GARCÍA-GASCO i VICENTE, que va ser arquebisbe de l’arxidiocesi de València, va morir de sobte d’un infart ahir a Roma, als 80 anys d’edat, mentre assistia als actes de la beatificació de Joan Pau II.

García-Gasco havia estat a Gata prou vegades: a confirmacions, com la vegada que va confirmar a 62 joves en 1992 o en visites pastorals, quan va compartir impressions amb els grups parroquials al col·legi.

Hui s’ha declarat dia de dol a València ciutat i per a demà dimarts està previst que arriben les despulles del prelat. Dimecres es faran les cerimonies de soterrament i el seu desig és ser soterrat a la catedral de València.

A la imatge, el prelat quan era arquebisbe amb el grup de Càritas. Vegem d’esquerra a dreta, entre altres, a Jaime Gil, a Mari Carme (la tercera),  Pepa Chorro. Era prevere regent de la parròquia N’Ignasi Llópez Guasp, que està a la dreta de Agustí García-Gasco.  

Va ser durant alguns anys la sagristana de l’església parroquial.

Ahir, vespra dels dia de Reis, va morir a l’Hospital de Dénia, MARÍA SOLER més coneguda a Gata per "MARÍA CARMELA", als 76 anys d’edat. Després d’un temps delicada ahir, de sobte, va morir. Aquesta vesprada ha estat soterrada. Abans s’ha fet la missa funeral concel·lebrada per tres rectors: el titular, En Santiago Bohigues, i els dos fills de Gata, Juan José Monfort i Juan Pons. La missa ha sigut molt emotiva i al final s’han llegit unes paraules de record a la que fou sagristana durant alguns anys a l’església parroquial. S’ha destacat, tant a l’homilia del Sr. rector com a les paraules finals la seua senzillesa, silencio, servici i bonhomia. Familiars i amics l’han acomiada hui dia de Reis. Des del blog del CRONISTA DE GATA em faig ressó i done el pèsame als familiars.

Miguel Martí, un dels tres germans Martí, que portaven abans el conegut i popular Bar Martí, ha mort als 70 anys d’edat, després d’una llarga enfermetat. Nombrosos veïns li han dit l’últim adéu aquesta vesprada. Ha estat el primer soterrament de l’any i d’aquestes festes de Nadal a Reis.

Aquest matí la família, amics i veïns han acomiadat a Salvadora Monfort Diego coneguda també per Salvadora "el Banc", mare del regidor protaveu del Bloc Maties Monfort Monfort. Salvadora naixqué l´any 1921 a Gata. Es va casar amb el dentista Ernesto Monfort i va tindre tres fills: Maties, Jaime i María Jesús. Des del blog els done el pèsame a tota la família.

S´en va un altre amic i a més veí del meu replà. Aquesta matinada ha deixat de patir després d´una llarga enfermetat. Tots el coneixien al món del futbol local i era molt popular. Al seu barri, la Font del Riu, també. S´encarregava de distribuir la loteria del Gorgos C.F. Sens dubte, l´equip del Gorgos C.F., on el seu fill Rubén juga de porter, ha sentit i molt l´adéu d´aquest home, que havia estat també a la directiva de l´equip i era un gran enamorat del seu Gorgos.

Juan Bequio García serà soterrat aquesta vesprada. El funeral serà a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel a les 18 hores. La representació del Gorgos estarà, no hi ha dubte. 

La crüel enfermetat no ha deixat que puguera veure el camp de gespa artificial, amb el que tant i tant havia ell sommiat, i veure jugar al seu Rubén en ell. Caldrà unir el record amb algun trofeu, com ja ho vaig dir quan va morir Juanjo.

Com ja ho vaig fer amb Juanjo Marín (els dos eren grans amics), també ho faig ara. Un record per a ell i donar ànims a la seua família.

No es pot dir molt més en aquests moments. I hui, dia de la Mare de Déu del Roser, caldrà oferir un rosari per ell.

Per sempre, adéu amic, veí i estimat Juanito.

Un total de catorze rectors han acompanyat al rector fill de Gata, Vicente Espasa Reduán, en el sepeli del pare d´aquest, Vicente Espasa, de 79 anys, que va morir ahir dia de Sant Miquel a Oliva, poble on el seu fill Vicente regenta una de les parròquies. La missa funeral ha estat presidida hui a l´església parroquial de sant Miquel Arcàngel pel bisbe auxiliar, N´Enrique Benavent. Al final de la missa, el Vicari episcopal ha llegit una carta de l´arquebisbe de València, Monsenyor Carlos Ossoro, dirigida al fill rector Vicente i al seu germà Juan Manuel.

Des del blog i més quan és un gran amic d´infància que ens ha casat a tots els amics i ha batejat als nostres fills i ha acomiadat als pares d´alguns en la seua mort, m´unix molt efusiva i entranyablement al pèsame per la perdua del ser volgut.  

LA CENTENÀRIA MARÍA PASTOR PASCUAL TENIA 101 ANYS I 5 MESOS

La dona més velleta del poble de Gata va morir ahir a València, on estava a casa de un dels seus fills, Pepe. María Pastor Pascual ("la mare dels Monchos", com se li coneixia popularment) tenia 101 anys i 5 mesos, ja que va nàixer al Poble Nou de Benitatxell el 26 de març de 1909. Es va casar amb el Ti Pepe Moncho i va tenir dos filles, ja difuntes, i sis fills.

Tots els seus fills són molt coneguts al poble i fora d´ell. Així són fills de María l´escriptor i professor Jesús Moncho; l´escriptor i mestre, Eduard Adolf Moncho; el Jutge de Pau de Gata, degà dels jutges de la comarca i província, Miguel Moncho; el director de la CAM de Gata, Paco Moncho, a més de Pepe, també professor, i Joaquín, que junt amb Miguel va seguir els passos de son pare el·laborant artesanalment graneres i pinzells de palma. 

A María li agradava molt estar amb les portes obertes de casa i mirant qui passava pel carrer. Fins fa poc la podien veure a la seua mecedora esperant passar els dies. El diumenge més pròxim al seu centenari, març de 2009, tota la família li va preparar una gran festa. Missa a la qual va assistir i un dinar a la Venta de Posa.

María deixa a la seua llarga descendència: les dos filles i els sis fills, a més de 14 néts i 7 rebesnéts. El soterrament per la seua ànima serà a l´església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata aquesta vesprada a les 19 hores.

Ara, Gata conserva sols una centenària en vida. Francisca Costa Diego va fer els 100 anys el passat 13 de març d´aquest any, 2010. 

Aquest matí Gata ha despedit al músic i gran aficcionat a la pilota, JUAN BOLUFER, conegut per tots com "Juanito Celestino".

Ahir matí moria a l´Hospital de Dénia. El finat tenia dos grans aficcions, la música i la pilota. Tocava des de ben jove a la banda de la Unió Musical de Gata i a més va ser regent del trinquet de Gata, la qual cosa li va fer mereixedor d´un reconeixement oficial per part de la Generalitat Valenciana. Els veïns de Gata i el blog s´unixen al condol de la família.

Hui divendres, quan amaneixia pels carrers de Gata i el mercat començava a omplir-se de gent corria la notícia pel poble. JUANJO MARÍN ALMARCHA o simplement "Juanjo el del futbol" ens deixava per sempre. L´equip del Gorgos Club de Futbol es sentia colpejat amb totes les seues bandes. Era una golejada a la vida, era un penalti que mai es podia parar. Amb la seua barba característica, el seu xandall del Gorgos, desprengut, coneixedor de tots els xavals i amant del futbol local com ningú, deia adéu a la vida als 58 anys d´edat. Actualment era vice-president del Gorgos C.F. A més treballava a l´Ajuntament al departament de serveis municipals. La seua mort ha estat sentida i molt pels seus familiars, per la família del Gorgos i dels seus companys de faena i tots els membres de l´Ajuntament.

Allí on el necessitaven, allí estava Juanjo. Llavava les camises, pintava les ratlles del camp de futbol, tenia a punt tota la roba, feia d´utiller, feia de delegat si es presentava, de tot.

El seu òbit ha estat molt emotiu. La família del Gorgos, representava pels xiquets de la cantera portant rams i els majors portant corones, a banda dels seux companys i directiva, han fet una comitiva com feia temps que no es veia.

Ara llance com a Cronista de Gata i coneixedor de Juanjo, com tots els gaters, una proposta a l´Ajuntament, que el nou camp de futbol, el pròxim que es farà de xespa, portara el nom, perquè no?, de Camp Municipal "Juanjo Marín", com el d´Ondara porta el nom de "Vicente Zaragoza", una altra figura ja desapareguda del futbol comarcal. Tan estrany seria?.