Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

COSTUMS

RECAPTACIÓ DEL DIA DE LA COCA, 3.253 EUROS (Parròquia de Gata)

RECAPTACIÓ DEL DIA DE LA COCA, 3.253 EUROS (Parròquia de Gata)

A la composició fotogràfica i a les fotos de baix teniu alguns dels moments que s’han viscut hui, al llarg del dia, a les casetes, a les barraques, a les cases, fent i venent, condimentant, el·laborant la típica coca. El DIA DE LA COCA ha superat les que abans eren 500.000 pessetes i hui són 3.000 euros. Comentava el nostre rector, Don Francisco M. Murillo al facebook de la parròquia: 

"Dia de la Coca.Un dia precioso. Hoy muchos de nosotros hemos visto el amor de los nuestros puesto en acción a esto se le llama servicio. Gracias y mil gracias a todos. Hemos recogido un total de 3.253 Euros. Que Dios os bendiga!".

S’han recaptat per a les obres de la parròquia un total de 3.253 euros. I la gent del poble ha menjat per a esmorzar, dinar i berenar, els que n’han comprat, coques, les típiques coques dels voluntaris de la parròquia.

Foto de Parroquia Gata Gorgos.
Foto de Parroquia Gata Gorgos.
Foto de Parroquia Gata Gorgos.

FONT: Fotos i informació Parròquia de Gata.

HUI, DIA DE LA COCA (Parròquia de Gata)

HUI, DIA DE LA COCA (Parròquia de Gata)

La parròquia de Sant Miquel Arcàngel ha tornat a celebrar hui dissabte dia 13 de desembre, apropant-se el Nadal, una vegada més, el tradicional DIA DE LA COCA. Tots el que han volgut adquirir-ne ho han fet i de molts tipus, dolces, salades, bunyols, tortades, de tots els gusts. Ha sigut una manera gastronòmica de col·laborar amb la parròquia. Això si, molta gent implicada. A algunes cases de camp s'ha viscut la condimentació a tot ritme. A les barraques i portant-ne cap a les places, totes i tots els voluntaris per a servir el gènere.

A més d'això, el tradicional fer les coques de Gata, s'ha posat de manifest una vegada més i ja en són moltes, des de que s'inventara aquest sistema, que té sempre la seua recompensa amb el volteig de les campanes superades les xifres esperades.

RECORDEU, HUI PRESENTA EL SEU LLIBRE MARÍA ROSA MULET A LA BIBLIOTECA DE GATA; diumenge comença l'Advent; s'anuncien pluges

Un cap de setmana que tindrà de tot un poc. Ara mateix, s’està acabant l’Hora del Conte a la Biblioteca amb Contes multiculturals. Més tard, a les 19,30 hores, recordeu que es presenta a Gata el segon llibre de María Rosa Mulet Grimalt: "T’he trobat, princesa". A la taula estaran Antoni Mulet, mestre germà de l’autora; l’autora del llibre i el regidor de Cultura. Serà a la biblioteca.

Demà dissabte, 29 de novembre, com ja vos anunciava a l’entrada anterior, a les 18 hores, serà l’acte de presentació de finalistes i anunciant guanyadors de les modalitats del I Premi Empresaris de Gata. Serà a l’Edifici Polivalent, saló de conferències.

Diumenge comença l’advent, temps de preparació per a la vinguda del Nen Jesús. Quatre setmanes fins el Nadal. Ja comencen a veure’s signes de les festes nadalenques. Entre hui i diumenge s’anuncien pluges. La climatologia, el cicle de la natura i l’advent sempre van lligats de la mà. Es poden els arbres i ceps a l’Advent. També es planten arbres i s’empelten. Hi ha un refrany que diu: "Qui planta per l’Advent guanya un any de temps". I fent referència a més sembres: "Cada cosa al seu temps, naps i cols a l’advent". Coneixeu el calendari de l’Advent?. El primer diumenge d’advent s’acostuma regalar als infants un regal especial. Es tracta d’un calendari amb 25 finestretes o caselles, superposades en un dibuix o fotografia amb motius nadalencs, que marca el compte enrera fins arribar al 24 de desembre. El calendari es penja en algun lloc de la casa i, cada dia, l’infant obre una casella i hi troba una sorpresa, normalment una llepolia (xocolatina, carmel, etc).

Però, la metereologia més pròxima ens indica que de hui a diumenge pot ploure i molt. Pluges fortes anuncien per a rebre l’Advent. 

Vos pose alguns refranys de l’època que comença entre dissabte i diumenge, l’Advent:

 "La neu d’Advent gela molt fàcilment"; "L’Advent, temps de vent, i Nadal, temps hivernal", "Per l’advent, pluja o vent o fred coent"; "Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent"; "Si l’advent és mullat, poca anyada de blat"; "Si vols l’all coent, planta’l un dimecres d’advent".

TOTS SANTS I FIDELS DIFUNTS A GATA: ALGUNES LÀPIDES CURIOSES AL CEMENTERI

TOTS SANTS I FIDELS DIFUNTS A GATA: ALGUNES LÀPIDES CURIOSES AL CEMENTERI

Conclusió de diversos articles que he estat publicant estos dies. Hui, dia 2 de novembre, és la commemoració dels fidels difunts. Molts veïns de Gata, per ser diumenge, han pogut pujar al cementeri i tindre un record especial per als seus difunts. Aprofitant aquestes celebracions, he volgut fer una xicoteta recopilació d'algunes làpides curioses, que representen l'antigüitat del cementeri, relativament nou (1932) i l'art funerari que allí podem trobar, encara que molt modest.

Una de les làpides ens trasllada a 1935, a l'obit del jove Carlos Mulet Pedrós que va morir als 21 anys, aquell 18 de setembre. Una altra làpida és de la jove Tonica Pedro Marsal que deixà aquest món amb 18 anys, aquell 11 de febrer del mateix any, 1935. Vegem una làpida tan senzilla com ho va ser aquesta mongeta en vida. Feta de taulellets, la llegenda és la següent: "Rvda. Madre Sor Dorotea Caselles Arabí Religiosa Agustina del Convento de Denia Falleció el 1º de junio de 1939 a los 80 años de edad y 65 de vida religiosa R.I.P.".

També resulta molt curiosa, com rica en detalls va ser la vida d'aquest militar que "accidentalment" va morir ací, amb poc de parents hui en dia ací a Gata. Tota llisa la làpida, però amb molta lectura: "Don José Todolí Alcaraz Comandante de Caballería Retirado Caballero Placa de la Real Militar Orden de San Hermenegildo. R.I.P. + 22 abril 1940 Tus nietos siempre te recordarán".

Vegem una altra que posa l'ofici: "Dª Agueda Espasa Diego Matrona..." o una que fa una entrada i tota ella és un mosaic on hi ha dibuixat un pergamí i la imatge de Sant Antoni de Pàdua i es pot llegir: "Antonio Signes Fornés, Falleció el 24 de noviembre de 1955, a los 78 años de edad..."

Poques làpides són iguals, cada una té la seua particularitat, el seu art funerari. Les més antigues conservaran sempre eixe treball rebuscat, complexe, curiós i únic. Les més noves tenen altres figures, dibuixos, formes. De l'antic art funerari s'ha passat al modern més simple, a vegades, o més espectacular.

Finalment, RECORDEM ALS NOSTRES AVANTPASSATS. Ells ens van deixar el testimoni i legat de Gata, on ara nosaltres vivim.

A la composició fotogràfica, les làpides de les quals parle a l'article.

UNA FESTA TRADICIONAL I POPULAR, TOTS SANTS I EL DIA DE DIFUNTS ( I )

UNA FESTA TRADICIONAL I POPULAR, TOTS SANTS I EL DIA DE DIFUNTS ( I )

Els costums de Gata: anar al cementeri i, ara més recent, la festa de Halloween

Encete ací una série d’articles relacionats amb la festa de TOTS SANTS i els Fidels Difunts.

Quan arriba Tots Sants, i això serà demà mateix, tota Gata mira al cementeri municipal, al "camposanto" que diuen alguns veïns. Les flors, el colorit, eixe olor característic, omplin totes les estàncies dels dos cementeris adosats. Tots Sants, està clar, és una festa que dediquem als nostres avantpassats. Per això, la visita als cementeris és encara un costum conservat a Gata i dels bons.

A altres llocs, l’aspecte gastronòmic també ix a relluïr per aquestes dades. Es fan panellets, tan típics a Catalunya, es torren castanyes, es fan bunyols. Però, amb el temps la relació dels vius amb els difunts va canviant. La societat canvia a la carrera, i el que abans eren "les pors" per aquestes nits, es convertix en l’actualitat, des de fa uns anys, en la importada festa de Halloween. A Nadal ens passa igual, el Papa Noel mana les festes, una altra importació.

Tots Sants arriba enguany amb massa calitja encara, al menys en les hores centrals...i això que dir Tots Sants era dir canviar de roba, d’hàbits i costums de cara a l’hivern, de la caiguda del pàmpol. Ací podria vindre la relació entre morir els arbres fins la primavera, no hi ha moltes flors i sembla ser un temps mort. Des d’antic aquest era el moment de recordar als difunts.

Tornant als cementeris, aquest s’esdevindrà demà i despusdemà, al caure en dissabte i diumenge Tot Sants i Fidels Difunts, en un punt d’encontre social. És un costum que al llarg de la setmana, el veïnat viu vaja al cementeri a netejar làpides, a preparar jardineres, a llevar-li la pols al marbre. Són les tombes dels teus parents més pròxims i més llunyans en el temps. Són les dels familiars. I qui no té aquesta tasca que fer anirà simplement a pegar un voltant, observar les últimes defuncions, els detalls de flors i tipus de làpides, és la vida...

El sentit de la mort i Halloween

Però direu i diguem...i que pinta Halloween en tot açò. Està clar que el motiu d’aquesta festa ha canviat. La mort era, per als nostres avantpassats, un fet inevitable i natural. La mort dels vells s’acceptava, doncs, amb menys dramatisme que les accidentals o les de persones joves. Era un fet quotidià. La gent moria a casa, es vetllava a casa i eixia el difunt portat el fèretre pels amics dels fills o les filles des de casa. Ara, es vetllen als tanatoris, des d’allí van a l’església, es fan misses i responsos. Però, ara intenta amagar-se la mort, ja no és igual i les accidentals, les de persones més joves, són més dolentes inclús...I els xiquets les coneixen, malauradament, pels mitjans de comunicació, a vegades amb escenes terrorífiques.

Quan eixe sentit sagrat dels avantpassats es perd, els difunts pareixen ja  personatges de fantasia que fan por, perquè seguixen estant morts. Ahí apareixen els morts vivents, els esperits, els fantasmes. Ahí acceptem amb rapidesa i sense pensar-ho altres models de festa, com el Halloween, que fan de Tots Sants una festa lúdica que utilitza elements heretats de les tradicions centreeuropees, com les carabasses o els llums. Aquestes festes no fan referència a la idea dels difunts familiars, sinó a un seguit de personatges de la literatura fantàstica o el cinema. Una celebració que més que recordar els difunts juga amb un imaginari banalitzat, i per tant més fàcilment assumible, de la mort.

Així s’expresava aquest matí mateix Joanvi Vallés, usuari del blog, al seu facebook, sobre el tema que ens ocupa, Tots Sants i els difunts. Em pareix interessant la reflexió i per això l’he afegida:

"Coses curioses que tenim com a societat, abandonem les nostres denominacions i preferim utilitzar les forànes per allò que diuen de que “tot el que ve de fora és millor”. Des de menut m’han dit que el dia 1 de novembre és Tot Sants i ara tot li diuen Halloween. Als més joves se’ls ven que el “Halloween” és festa i “Tots Sants” no. Jo pense que el nostre Tot Sants és un dia festiu, un dia que anem a vore els nostres essers estimats que ja no estan amb nosaltres i recordar tot a...llò que varem passar amb ells. Deuriem recordar-los tots els dies, però sabem que costa, i pense que tenim la gran sort de tindre un dia festiu per a dedicar-lo a ells. Són xicotetes coses que fan que s’acabe amb la consciència de poble i acabem subordinats a altres tradicions foranes que, com venen de fora ens fan pensar que són millors.

No res i avant... així ens van les coses..."

Dit tot això, cal recordar que per a Gata no passa desapercebuda la festa de Halloween i ja vaig publicar ahir que la Comissió de Festes 2015 prepara un extens programa de vesprada i nit. ací teniu l’enllaç de l’article d’ahir: http://cronistadegata.blogia.com/2014/103001-vesprada-i-nit-de-terror...la-comissio-de-festes-2015-prepara-halloween.php.

FONTS: Article basat en "Tot sants i el dia de difunts" (gen.cat). / Joanvi Vallés (opinió).

HUI ÉS SANT MATEU. S'EN VA L'ESTIU?. VE AIGUA?

Tres són les qüestions que ens plantegem hui, 21 de setembre. Abans era festa a La Xara el dia de Sant Mateu, patró. Ara han avançat per por a les pluges. Quines contradiccions!. Des de que hi ha sequera per aquestes terres, fa una calitja encara... Malgrat a tot això, el refranyer deia i diu: "Per sant Mateu, si no heu veremat, veremeu". És temps de xafar i fer del raïm vi. Sant Mateu canviava l'estiu per la tardor, però i enguany?. Per això dic: "S'en va l'estiu?". No hi ha estiu de Sant Miquel, perquè fa mesos que és estiu i fort. I ara ens diuen els parts metereològics que ve aigua demà per la vesprada i dimarts matí. Ve aigua?. A hores d'ara, per la vesprada de diumenge que està fent, ningú ho diria. Esperem uns dies...

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar ( 10 )

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar ( 10 )

Hui dissabte i 13 de setembre de l’any dos mil catorze, coneguem una altra estampa del costum agrícola tradicional a Gata, l’escaldà. Perquè encara és temps d’escaldar i ni ha plogut ni pareix que ho farà en els pròxims dies, ja molts voldríem...

La foto mostra la pansa damunt del canyís, a una pila de canyissos. Els ramells perfectament reposant damunt del canyís, estesos com toca, omplint tot el canyís. I els pilons que servran de separació amb altres canyissos. Observeu el color que agafa la pansa...

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar ( 9 )

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar ( 9 )

Tornem a veure una altra estampa del temps d’escaldar. Aniré posant-ne fins al final de mes a Sant Miquel, per allò del refrany de que “A Sant Miquel…tot va a repèl”. La present fotografia mostra com s’EMPILA. Els canyissos formen piles amb un nombre no superior a deu canyissos, sempre amb pila baixeta. Els PILONS fan la seua funció de separar-ne un dels altres. La pansa està ja quasi seca, li falta no res. Encara no em DESEMPILAT. I els PINATELLS ben posats, suportant l’espai.

FONT: foto feta a la caseta dels Grimalt, partida Cauvells, Gata.

HUI ÉS EL SANT DE LES MARIES

A més del dia després al gegantesc foc...hui, 12 de setembre, mana el santoral que és el DOLÇ NOM DE MARÍA. Això vol dir que de totes les Maries potser el seu sant. Ara bé, moltes que porten aquest “dolç” nom ho celebren quan és una altra advocació de Maria, aixina les Carme, Fàtima o Assumpció per posar exemples. Per a totes les que hui ho celebreu que passeu un bon dia de la Verge i per a la resta també.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 8 )

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 8 )

Seguim coneixent estampes de l'escaldà, perquè encara estem en temps i la sequera i calor que ens envolta dona peu a escaldar més i bé. Amb tres dies, la pansa quasi fora. Hui vos pose dos cabassos plens de pansa, acabadeta de plegar. Del canyís van triant-se els millors ramells de pansa i van depositant-se als cabassos. Ja plens seran guardats esperant nous destinataris.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 7 )

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 7 )

Noves estampes de l’escaldà a Gata. Tornem a fer un altre escaldonet...He fixat la càmera sobre les mans i el raïm, sobre el canyís i els pilons. Raïm acabat d’escaldar, es veu diferent, el color el delata. Sobre la pila a punt de traure al sequer, una vegada escampat tot. Les renderes porten guants, el raïm ix a temperatura calenteta. I després el canyís anirà al sequer...

FONT: caseta dels Grimalt. Gata.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 6 )

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 6 )

Una altra estampa que ja no sovint podem trobar pel terme de Gata, ni molts termes de pobles del voltant. Ací teniu una panoràmica general (foto de JM Vives) del sequer ple de pansa i al fons la caseta amb una planta dalt. Mireu els canyissos al·lineats, amb els seus corresponents pilons -cinc en aquest cas a cada canyís-. A la fotografia, pareix que tota la pansa és del mateix dia, però hi haurà alguna xicoteta diferència, que es descobrirà fixant-se més damunt dels canyissos. Mireu tots els pinatells preparats per a qualsevol emergència climatològica, encara que enguany com hi ha sequera sols es cobrixen els canyissos de la rosada, per les nits. I allà al fons, la pila on recullen la pansa seca, canyís a canyís passa per les mans de renders i renderes.

FONT: caseta dels Grimalt. Gata.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 5 )

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 5 )

Una nova estampa de camp, del costum d’escaldar el raïm per a fer-lo pansa. Quan ja s’ha triat la pansa bona, els renders espolsen el canyís sobre l’ESTORA. No té que quedar cap de pansa, ja que té que anar a la pila i serivir per a fer més escaldons. Van llevant-se totes les pansetes que s’han quedat pegades, incrustades pels fils d’aram dels canyissos. Un bon espolsó i totes les pansetes sobre l’estora de llata.

FONT: Escaldà i plegant la pansa, caseta dels Grimalt, Cauvells (Gata).

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 4 )

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 4 )

Continuem amb les tradicionals estampes de l’escaldà: hui toca plegar la pansa

Després d’haver vist dos escenes baix del riurau on el protagonista era l’escaldador i una vista general del sequer amb els canyissos plens de pansa, hui li toca el torn a la plegà de la pansa. Els dies està fent-los molt forts i això fa que la pansa seque de seguida.

Observem l’escena. Les dones i l’home estan plegant la pansa. L’altura de la pila de canyissos és l’adequada. El cabàs està entre l’home i la dona, per anar tirant la pansa bona. S’arremolinen els raïms, ja pansa. Tot passa baix d’un dels pinatells, amb la mesura exacta per al canyís. Mireu les tonalitats que adopten els canyissos amb la pansa secant-se. Fins a tres colorits distints adopta la pansa al sequer. 

FONT: Fotos família Grimalt.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 3 )

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 3 )

Hui, ens fixem -dins de les estampes de l’escaldà: el vell costum agrícola camperol de la Marina Alta i altres indrets de la província de València- com està el sequer ple de pansa...diem. Encara que pel colorit podem distinguir entre el raïm acabat d’escaldar, que es presenta més groc i la pansa que ja té un o dos dies, que té el color més roig, més de pansa. A la part inferior de la fotografia, els més recents, a la part de més enllà el més "vells". Si observeu els canyissos, es veuen perfectament els cinc pilons (taquets de madera de forma cubicular) que serviran per a separar-los a les piles que faran els renders, bé per a girar la pansa, bé per a empilar i que no plegue la rosada.

Com vegeu, seguim a la caseta dels Grimalt, a la partida Cauvells. Al fons, vegeu la Nacional 332 i una furgoneta passant per ella.

FONT: sequer de la caseta dels Grimalt, partida Cauvells.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 2 )

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 2 )

Seguint amb la sèrie encetada ahir, vos pose una altra escena del vell costum d'escaldar. Protagonitzada a la caseta dels GRIMALT de Gata, a la partida dels Cauvells, com ja vaig publicar ahir, ara pose un altre moment de l'escaldà.

Pareguda a la primera, l'escaldador (en aquest cas Vicent) està omplint la caça. Sobre el canyís pocs raïms, està encara per completar. La caldera està bullint, és hora de tirar dins la caça i que la composició faça la seua tasca. Els cabassos de raïm, de moment, s'han quedat buits, esperen més darrere.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 1 )

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 1 )

Vaig a posar-vos una sèrie de fotografies i de paraules relacionades amb el tema que m’ocupa, per a que no caiga en desús aquell costum, el costum gater de ESCALDAR EL RAïM PER A TRANSFORMAR-LO EN PANSA. Ara "ÉS TEMPS D’ESCALDAR". Està clar que els altres pobles estan passant davant, GATA està perdent el tren i això que tenim vies...

Comentaris apart, he estat aquest matí a la caseta de la família dels GRIMALT, molt a prop de la Venta de Parra, als quals agraïsc poder fer el reportatge. Allí escalden i quasi sempre tenen el sequer ple. Allí es viu el vell costum d’escaldar. Com sempre ha estat un costum familiar, tota la família va a una: María i el seu fill Quico; Isabel i Vicente; Miguel i el seu germà, tots ells treballant el vell costum estiuenc d’escaldar.

Què vegem a la present fotografia?. La CAÇA plena de raïm per a posar-la dins la CALDERA, que la vegeu al costat. Si s’adoneu, la caça és un recipient metàlic amb un mànec de madera. Jaume Costa ens mostrava l’altre dia altres caces no tan comuns. La caldera està esperant, el CABÀS de goma mig buit. Darrere esperen més cabassos plens de RAïM. I què fan els renders?.

La pila de CANYISSOS s’aguanta dalt de caixes fortes de plàstic. Per què els canyissos no estan uniformes, un damunt de l’altre?. Té una explicació: el canyís que es veu més a la dreta està quasi ple, comença a omplir-se l’altre canyís que forma part de la pila uniforme. 

Tot això, baix del vell riurauet, que tenen preparat per a la tasca agrícola, per a eixa en concret.

Fa calor, és el primer dia de setembre, la pansa es secarà molt prompte...demà continuem mirant més fotografies.

FONT: Caseta dels GRIMALT, Gata.

COSTUMS POPULARS I AGRÍCOLES: És temps d'escaldar...

COSTUMS POPULARS I AGRÍCOLES: És temps d'escaldar...

Servixca aquesta fotografia que va pujar al seu facebook Arturo Esteve, un poblero casat a Gata que no perd els arrels més fidels de l'estiu, com és escaldar, fer pansa...perquè és temps d'escaldar. Davant dels canyissos, amb raïms acabats d'escaldar, Arturo es va fotografiar junt amb el seu amic Gabriel Pascual, per a que ens uns mesos, uns anys, recordem que aquest costum està perdent-se, està anant-se'n. Per això, clamen veus per Jesús Pobre -hui ha sigut el dia de la gran escaldà al gran Riurau del Senyoret, pel facebook, inclús, ahí teniu a Riurau amb panses divulgant-ho i fent que no esperda.

Com dic, és temps d'escaldar. I enguany és un any excel·lent per a aquest procés, no així per al grosor dels raïms degut a la sequera, si per al fort sol que està fent.

FONT: Fotografia de Arturo Esteve.

NOU SOPAR DELS VEÏNS DELS JULIANS: estiuejar a les casetes

NOU SOPAR DELS VEÏNS DELS JULIANS: estiuejar a les casetes

El costum d'estiuejar a les casetes, abans per a fer la recol·lecció de les ametles i el raïm transformar-lo en pansa, no es perd a Gata, ni deu perdre's. Per això, el veïnat de la partida Julians fa, any rere any, el seu sopar de germanor.

Ahir per la nit, com tots els anys, es van reunir per a celebrar l'estiu i votar l'alcalde de Julians que, per majoria absoluta va eixir, un any més, ens comenta Antonio Monfort, un dels veïns: "el molt Honorable Don Ignacio Caselles Signes". Diu Antonio graciosament, com a ell li agrada expresar-ho: "Don Ignacio mantindrá els compromisos adquirits, per tal de millorar totes les infraestructures de la partida comprometen-se a no pujar-nos els impostos a tot el veinat, que es complau en otorgar-li la vara de mando, un any més".

A la fotografia que va pujar anit al facebook Antonio Monfort, podeu veure als veïns al sopar.

HUI, 15 D'AGOST, ÉS LA FESTA DE LA MARE DE DÉU GITADA, la de les alfàbegues

HUI, 15 D'AGOST, ÉS LA FESTA DE LA MARE DE DÉU GITADA, la de les alfàbegues

Se celebra hui la festa de la Mare de Déu dormida, gitada. És la Mare de Déu rodejada de les alfàbegues. A Gata era la Verge de la Paloma pels cants que es cantaven, originaris de Gata i que caldria intentar recuperar, encara que fora per segona vegada. Des del blog, felicitacions a totes les que porteu hui el nom i és la vostra onomàstica. Per a que llegiu tot allò que he anat posant al blog sobre la festa del 15 d’agost en els quatre anys passats, vos pose els quatre enllaços. Coneixereu la meua crònica feta per a la commemoració, què era el Cant de la Paloma i més coses al voltant de la Verge, que abans tenia la seua processó i les seues majoraleses. Actualment, sols lluïx a l’altar major al costat de les alfàbegues.

Crònica del 15 d’agost de 2010:

http://cronistadegata.blogia.com/2010/081404-costum-religios-musical-el-cant-de-la-paloma-pe-a-musical-originaria-de-gata.php.

Cròniques del 14 i 15 d’agost de 2011:

http://cronistadegata.blogia.com/2011/081403-dema-dilluns-15-festa-de-la-mare-de-deu-de-les-alfabegues.php. // http://cronistadegata.blogia.com/2011/081503-recordant-la-festa-de-la-verge...fa-dos-anys-14-i-15-d-agost-de-2009-.php.

Crònica del 15 d’agost de 2012:

http://cronistadegata.blogia.com/2012/081502-hui-es-la-festa-de-la-mare-deu-de-les-alfabegues.php.

Crònica del 15 d’agost de 2013:

http://cronistadegata.blogia.com/2013/081506-hui-15-d-agost-es-la-mare-de-deu-de-les-alfabegues.php.

A la imatge, feta fa uns moments per l'amic ANTONIO MONFORT i penjada al seu facebook, l'altar major amb la Mare de Déu rodejada de les alfàbegues.

FONT: Blog del Cronista, agost anys 2010, 2011, 2012 i 2013.